La literatura catalana dels anys 20 i 30

- Època d’agitació social i inestabilitat política: dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), Segona República (1931-1936).
CONTEXT - Recuperació del projecte polític i cultural: Generalitat de Catalunya i Estatut d’Autonomia; català com a llengua oficial de
l’Administració i els mitjans de comunicació; ensenyament primari obligatori, gratuït i en català; la indústria editorial
s’estabilitza.
- Normativització de la llengua (Pompeu Fabra) i procés de normalització lingüística en tots els àmbits.

GÈNERE CARACTERÍSTIQUES AUTORS I OBRES

POESIA Poesia (explicat al tema anterior) (explicat al tema anterior)

avantguardista

Poesia - Poesia pura: independent de la vida quotidiana, Carles Riba:

postsimbolista autosuficient. - literari i polític republicà
- Poesia hermètica, exigent, sofisticada (elitista, - S’exilià, però tornà el 1943: fidel als seus
minoritària) principis polítics i nacionals, es convertí en un
- Perfecció formal. mestre i referent de la generació posterior
- Llenguatge sotmès a un intens procés d’escriptors.
d’elaboració estilística i estètica. - Obra: Elegies de Bierville (1943): reflexió sobre
- Bellesa a través dels símbols i musicalitat de l’exili a França.
les paraules.
- Ús del vers lliure.
- Imatge del poeta: aïllat, tancat a la seva torre
d’ivori.

Poesia a les 3 vessants: Escola Mallorquina: Maria Antònia Salvà i Llorenç

Illes Balears - Continuació de l’Escola Mallorquina Riber.

- Gabriel Alomar: ideari estètic del poeta
“futurista”, al marge de l’Escola Mallorquina per
raons ideològiques.
- Bartomeu Rosselló-Pòrcel: suposa la renovació
i superació de l’Escola Mallorquina
ideològicament i estèticament (formal i
Gabriel Alomar: La columna de foc.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel:
- Deixeble de Carles Riba.
- Imitació del foc: 30 poemes repartits en
tres apartats: “Fira encesa”, “Rosa
secreta” i “Arbre de flames”, units a
 temàtica). Característiques:
- Influència del Surrealisme
- Influència de la poesia pura
- Influència de la poesia castellana de la
Generació del 27 (neopopularisme i
forma acurada)
- Influència del neobarroc.
TEATRE Comèdia - Ús de la ironia
burgesa - Argument superficial, basada en embolics amb
final feliç.
Teatre popular - Inspiració en la literatura popular (forma,
temes…) amb una reelaboració culta.
- Critica la moral burgesa.
- Defensa dels ideals revolucionaris.
NARRATIVA Novel·la - Inici segle XIX crisi de la novel·la realitat
psicològica (rebutjada pels noucentistes): ja no ha de
retratar la realitat → novel·la psicològica
- Mostra l’interior dels personatges, el motiu ocult
del seu comportament, desitjos, pors…
- Influència de la psicoanàlisi freudiana.
- Tècnica del monòleg interior.
- Ús de la primera persona.
través del símbol del foc.
Carles Soldevila:
- Reflecteix el parlar de la burgesia barcelonina,
defugint els castellanismes i vulgarismes.
- Obra: Civilitzats, tanmateix (1921), un conflicte
amorós en què les aparences, la hipocresia i
les normes establertes impedeixen acceptar un
nou tipus de relació.
Josep Maria de Sagarra: poeta, narrador i dramaturg.
- Crea el poema dramàtic: ús del vers en la
majoria d’obres teatrals.
- Teatre dramàtic i costumista.
- Sentimentalisme: conflictes passionals
- Obra: L’hostal de la Glòria (1931), El cafè de la
Marina (1933)
Carles Soldevila: contes, novel·les i traduccions.
- Estil àgil, amb frases curtes, tendència a la
ironia i ús del monòleg interior.
- Obra: Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina
(1933).
Miquel Llor: Laura a la ciutat dels Sants (1931)
Josep Maria de Sagarra: Vida privada (1932), crítica a
la burgesia barcelonina .