LITERATURA VALENCIÀ

TEMA 1

Narrativa:

La plaça del Diamant (Mercé Rodoreda)

novel·la psicològica arrelada en una ciutat Barcelona i, concretant encara més , en un dels
seus barris— i en un temps històric determinat i particularment conflictiu.

Estructura

-Narració lineal dels esdeveniments més importants de la vida de la protagonista (49

capítols).
-Paral·lelisme entre l’evolució personal de la protagonista i la història col·lectiva d’una època
agitada

3 Parts Importants

1. Marcada pels “maldecaps petits” (cap. I-XVII). Abans de la República (ingenuïtat de la

protagonista). En aquesta part, la personatge principal, per dessig de Quimet, es canvia el
seu nom de Natalia a Colometa ( on va referencia a una dona oprimida) i a més es pot
veure una pèrdua progressiva de la seua identitat.

2. Marcada pels “maldecaps grans” (cap. XVIII - XXXII). República i Guerra Civil. Moment en
què toca fons fins la mort de Quimet.. En aquesta part, la protagonista desperta de la seua
consciència personal al compàs d’uns esdeveniments socials i històrics

3. “La vida escapçada” (cap. XXXIII - XLIX). Postguerra. Des que intenta el suïcidi fins al
final. L’heroïna: tracta de recuperar definitivament la seua identitat, on torna a cridar-se
Natàlia i accepta la vida present amb l’ajuda del record i del somni. Gràcies també a Antoni.

Inflències

-La Bíblia y l'existencialisme

Novel·la psicològica

No encaixava amb el concepte de novel·la que es tenia a l’època; trencava els paràmetres
de la novel·la psicològica i sorprengué per la seua poeticitat, per la seua inesperada
fantasia. Amb algunes innovacions com,
-Abandonament de l’acció a favor de l’observació i evolució psicològica del personatge.
-Anàlisi detallada dels sentiments a través dels records provocats per objectes à símbols
que espressen sentiments.
-Estil narratiu poètic.

Veu Narrativa

-Narradora protagonista: conta la seua història des de la seua perspectiva.

-Relata el passat des del present.
-Punt de vista narratiu: Intern i fix
- Modalitat narrativa predominant: Monòleg autobiogràfic, ja que redacta en primera persona
i a més o fa seguint un ordre cronològic.

Personatges

Natàlia ( 1 PART)
-Dependenta en una pastisseria
-Submissa i passiva, per culpa del seu home Quimet
-Començament de la novel·la, fa el canvi d’identitat del personatge de Natàlia a Colometa.

Colometa ( 2 PART)
-Dona d’en Quimet, que li imposa aquest nom, símbol, juntament amb els coloms, de
l’opressió a què se sotmet com a esposa-mare i les dificultats i maldecaps que li reporta
(etapa de joventut). On es veu una anul·lació de la personalitat, per culpa de Quimet.

Natàlia ( 3 PART)
- Esposa de l’Antoni, l’adroguer, i viuda de Quimet (etapa de maduresa).
-Procés progressiu d’abandó d’un passat penós que culmina en el crit en la plaça a la
matinada.

Quimet
-Dominant, viril, masclista, atractiu, abusador, manipulador i egocèntric.
-Encarna una masculinitat tradicional basada en l’autoritat, l’agressivitat, la manca
d’empatia, la competitivitat, la força, la contenció emocional i la supressió absoluta de tot
signe de feminitat, com la cura dels fills. Manifesta gelosia i el seu mal geni.
Antoni
-Prototip de masculinitat alternativa al de Quimet: sensible, dòcil, gentil, generós i empàtic.
-Model de masculinitat feminitzat, sense entendre la feminització com un tret degradant o
humiliant, sinó tot el contrari.
-S’enamora de Natàlia quan encara era casada amb Quimet i s’erigeix en la salvació d’ella i
els seus fills.

Símbols

Coloms
-Símbol suprem de l’opressió que experimenta la protagonista
-Representen els seus problemes vitals i estableixen un paral·lelisme amb altres conflictes
socials i històrics (la guerra).

Balances
-Gravades a la paret de l’escala del pis del carrer de Montseny. Cada vegada que Colometa
pasa per eixes escales, toca les balances per a poder trobar estabilitat en la seua vida

Ganivet
-Símbol d’alliberament

Relació de la Plaça del Diamant, amb la postguerra

***1940*** Narra les vicissituds d'una dona, Natalia, durant la postguerra espanyola. A
través dels seus ulls, es reflecteixen les dificultats i el patiment del poble català en un
moment de repressió i escassetat. La plaça del Diamant, escenari principal de la història,
simbolitza la vida quotidiana marcada per la pobresa i la repressió política. Rodoreda utilitza
el valencià per capturar l'essència de la cultura i la lluita del poble català durant aquest
període tumultuós, creant així una obra que ressona profundament amb la història de
postguerra a Catalunya.

NARRATIVA DE 1939 A L’ACTUALITAT

RÈGIM FRANQUISTA
1939– 1946
-Política de persecució de la llengua, Prohibició de la literatura catalana, Prohibició de
produccions amb una ideologia contrària al règim dictatorial i a més va ser una época de
escasses editorials

1946– 1975
-Inici d’una tı́mida obertura cap a l’estranger com a conseqü ència de la pèrdua de la II
Guerra Mundial, per part dels aliats europeus. Anys 50 i 60: fundació d’editorials
En aquesta época, van aparèixer tendències literàries, com:

-Novel·la psicològica, èmfasi en el mó n interior dels personatges, més que en l’acció.
-Realisme objectivista, interés pel context històric i pel present, fent denúncia a les
injusticies. Realisme Tradicional, perviu en l’obra d’Enric Valor.
-Literatura fantàstica, humor i ironia, fa èmfasi en aspectes irracionals, l’absurd y la
fantasia.

LA TRANSICIÓ
Anys 70
-Continuació de l’obranarrativa dels escriptors de postguerra, a hi havia una narrativa
experimental: nserció de mú ltiples narradors en l’obra, narració incoherent i
fragmentada, manca de desenllaç, combinació dels codis ingüı́stic i visual. Corrent
adoptat per alguns narradors de la Generació dels 70.
-Influència de la cultura de masses
- Trencament dels models heredats
Anys 80
-Els estatuts d’autonomia ratificaren com a llengua pròpia el valencià , cooficial amb el
castella. Incorporació de la llengua a l’escola, en les televicions i a més es van fundar
editorials.
TEMA 2

Assaig:

Diccionari per a Ociosos (Joan Fuster)***1964***

Estil Fusteriá
-Enunciació subjectiva
-Modalització intensa: dixi, verbs performatius
-Ús d’incisos, cometes i cursiva
-Ironia
-Conversacionalisme (interjeccions, connectors conversacionals, frases fetes col·loquials,
incisos)

Temàtica
-Els grans temes de la literatura (l’amor, la mort, la guerra, el temps, la bellesa)
-Objectes de reflexió històrica o filosòfica (la metafísica, la llibertat, el nacionalisme, l’ordre,
el pensament, el no-res, vicis i virtuts)
-Algunes realitats concretes i elementals (la cadira, el rellotge, el sexe, la xenofòbia, la gent
del carrer…)

Blocs en l’obra de Fuster

Assaig deliberatiu
-Sobre temes molts diversos, amb molta llibertat i des d’una consciència subjectiva.

Assaig divulgatiu
-Reflexió sobre la identitat valenciana.
-Anàlisi literària
L’assaig (1939-actualitat)
Què és l’assaig?
-Escrit en prosa
-Primera persona (exclou la ficció)
-Predomina l’argumentació (per fer reflexionar al lector)
-Funció social ( orienta als lectotrs)
-Hi ha dos tipus d’assaig:
- Divulgatiu: (cap a fora) importància del tema tractat, no tant la personalitat de l’autor.
- Deliberatiu: (cap a dins) destaca la personalitat de l’autor, no tant el tema tractat.

Context històric i cultural

L’assaig va ser uns dels gèneres més perjudicats per la dictadura franquista, entre 1939 i
1950.
Quan va a acabar el franquisme, es va suavitzar la censura, amb noves possibilitats de
piblicació, va presominar l’assaig divulgatiu (nacional i cultural). Va aparèixer la figura de
l’assagista i poc a poc aniran publicant-se assajos deliberatius, amb molts temes.

Altres autors de la postguerra (mateixa época)

-Maria Aurèlia Capmany

- Pionera en la lluita a favor de la llibertat i la igualtat de la dona.
-Referent indiscutible per a les joves dels anys 70.
-La dona a Catalunya (1966).

-Gaziel (Agustí Calvet)

-Intenta explicar el xoc entre els caràcters català i espanyol.
-Busca els motius de la seua conflictiva relació amb Espanya.
-Quina mena de gent som (1970)

Al període 1970-2000- Democràcia i autonomia, Pervivència de l’assaig divulgatiu sobre

temes polítics. Boom de l’assaig deliberatiu i a més es va ampliar el camp periodídtic.

Al període 2001-Actualitat, Era de la informació, crisis en el àmbit literari, es va perder la

influència dels intel·lectual clàssic, i van aparèixer creadors d’opinió, com els influencers a
Internet i els blogs i Twitter.

Autors amb posterioritat

-Montserrat Roig
- Compromesa en la defensa dels drets de les dones i dels homosexuals.
-Reivindica la llibertat
-Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).
-Joan Francesc Mira
-Reflexiona sobre la complicada qüestió de la identitat nacional dels valencians.
-Empra un mètode reflexiu que deriva de la raó, l’humanisme.
-Obres on incorpora la perspectiva de l’antropologia (estudi dels comportaments humans i
socials)

TEMA 6

Teatre:

El verí del teatre (Rodolf Sirera)***1947***

Lloc geogràfic i època
París, època anterior a la Revolució Francesa, a més, hi ha aparició de topònims, també hi
ha referència a personatges històrics del moment. I per últim context social: categories
socialsde l’època.

Personatges
• Marqués: aristòcrata, situació de poder, aconseguix el que li plau.Dominador.
• Gabriel: actor, classe social inferior, víctima.Dominat.Manera diferent de comportar-se dels
dos, segons la classe social. Interacció marcada pels enganys i les sorpreses.

Espai itemps de l’acció

-Espai únic i tancat: sala privada del palau del marqués, on hi ha un espai escènic dins de
l’espai (teatre dins del teatre).Espai que va tancant-se i tancant Gabriel, durada breu (al
voltant d’una hora).

Estructura de l’acció
-Acte únic, on estan sempre presents els dos personatges.
Els enganys i les sorpreses permeten dividir l’obra en 4 parts:
1. primer engany: el Marqués es fa passar per Criat.
2. canvi en la denominació del Marqués. Primera escenificació de Gabriel i
suposat enverinament de l’actor.
3. segona escenificació, mitjançant la qual Gabriel es juga aconseguir l’antídot.
4. transformació en l’espai (baixa la reixa). Explicació final: el Marqués li ha donat el verí.
Enganys i sorpreses
-Jocs de manipulació informativa (entre el Marqués i Gabriel, ientre obra i espectador) i
efectes que provoquen en Gabriel, cada vegada més acorralat, i en nosaltres.
• enganys, El marquès es fa passar per criat, El marquès explica les motivacions de la cita
al palau: una suposada prova d’un text escrit per ell.
• sorpreses, Gabriel s’assabenta que el criat era el marquès fent de criat i Gabriel
s’assabenta que el marquès li ha donat el verí i no l’antídot
• el Marqués ha jugat amb Gabriel i amb l’espectador.

Temàtica de l’obra
quatre línies temàtiques:
1. l’art de la interpretació.
2. les categories/convencions socials.
3. la representació front al moment únic i irrepetible (ficció / realitat).
4. els límits del plaer (transgredir les normes).

Reflexions
• l’exercici del poder i els límits que aquesta posició pot tenir.
• doble significat del títol.
--- metafòric: passió pel teatre a verí que arriba a pertorbar (com al marqués).
--- no metafòric: verí real que desencadena l’acció.
• investigació de Sirera sobre el fet teatral:
* joc de relacions entre opressors i oprimits (diferents classes socials).
* reflexió sobre ficció / realitat (teatre = recreació de la realitat, no realitat mateixa). El
marqués trenca les normes del teatre (transgressió).
• Actualitat: pèrdua dediferències entre realitat i ficció (“realities”…).

TEATRE CATALÀ DEL SEGLE XX

El teatre durant la dictadura franquista

-Context de censura (1946), es reprén l’activitat teatral en català (sainets, comèdia), lluny de
la renovació del teatre mundial. S’opta pel teatre “en clau” (diverses estratègies per parlar
de la realitat sociopolítica).

Diferents iniciatives a partir de finals dels 50 i inicis dels 60: o Creació de plataformes
teatrals com: • Agrupació Dramàtica de Barcelona. • L’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. à
teatre independent (posada en marxa de companyies amb creació col·lectiva pròpia i major
protagonisme de la figura del director d’escena). o Els Joglars (1962), Els Comediants
(1971)… • Finalitat: renovar el teatre fet fins aleshores. • Teatre com a instrument de lluita i
de gran incidència social i política.
Autors de postguerra
-Manuel de Pedrolo
- Característiques tècniques relacionades amb el teatre de l’absurd (Pedrolo preferix
anomenar-lo teatre de l’abstracte).
-Temes: la mort, la comunicació entre els hòmens i, sobretot, la llibertat.
-Personatges: viuen en un món tancat que els separa del món exterior i encarnen actituds
que l’autor enfronta a situacions límit.

-Joan Brossa
-Partidari de les formes surrealistes (per a ell no existeixen els gèneres ni les fronteres entre
les arts).
-Màxim representant del teatre d’avantguarda.
-Públic actiu à ha de canviar de sala, menjar o beure, llegir el paper de personatges que
falten

COMPANYIES TEATRALS DE POSTGUERRA

Els Joglars (1962) o Primers treballs: mim clàssic, teatre gestual. o Conserven l’expressió
corporal com a base però incorporen la paraula (onomatopeies, crits). o Evolució cap a la
creació col·lectiva. o Continuen plantejant teatre crític, subversiu, però també festiu i amb
humor. o Albert Boadella, director, fins ara. o Obres: Calidoscopi (1967), Mary d’Ous (1972).

Els Comediants (1971) o Propostes de creació pròpia. o Ruptura de l’espai escènic

convencional (actuaven al pati de butaques). o Ús de la música i del so com a elements
dramàtics. o Recorren a elements procedents del circ (malabars, acrobàcies), pallassos,
titelles… o Repercussió en el camp del teatre de carrer. o Elements caracteritzadors:
tradició festiva i cultura popular. o Obres: Non plus plis (1972), Catacroc (1973).

Autors amb posterioritat (actuals)

-JOSEP MARIA BENET I JORNET
- No seguí l’estil dels seus mestres, ni teatre de l’absurd, ni existencialista…
-Fases: realisme social à descriu el món del proletariat i la petita burgesia urbana. Dècades
dels 60-70 à experimentació formal. A mitjan dels 70 à inicia col·laboració amb la televisió
(acostar-se a un públic més popular).

-LLUÏSA CUNILLÉ
- Té fama d’autora minimalista, per a un públic reduït.
- Els seus textos no estan lluny dels de Beckett o els de Pinte
-Teatre de la incertesa, de la perplexitat o la impotència.