PREGUNTES VALENCIÀ - David Coquillat

En l’obra de La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda ens trobem que es troba escrita des
d’una narració en primera persona, és a dir, és narrada per la protagonista Natàlia, que ens
dóna la sensació de que Natàlia els compta la seva història. Aquest pareix que és el compte
a un lector intern. També altre recursos que utilitza molt és el monòleg intern propi de la
novel·la psicològica.

En La plaça del Diamant apareixen molts símbols. Els coloms representen el patiment de la
protagonista i la submissió al marit, començant pel canvi de nom. Els coloms, la feina de
Colometa a casa, els capricis d’en Quimet, els fills... . Altres símbols rellevants són l’embut
(representen els problemes), les balances (la recerca de l’equilibri), el quadre de les
llagostes (la dona devorada pels homes) i les flors (que representen el lloc idoni per la
protagonista)

El gènere d’aquesta obra és la novel·la psicològica. Es caracteritza per l’aparició d’un

monòleg intern, subjectivació, estil indirecte lliure, interès pel món interior del personatge,
interès pel món de les dones i estil directe sense guions.

Mercè Rodoreda va publicar la Plaça del Diamant el 1962. Ens trobem que s'ha acabat la
Guerra Civil i comença la Dictadura Franquista amb una repressió molt gran on el valencià
és prohibit. Al acabar la segona guerra mundial els drets humans estaven més present en la
societat i per això favoreció a la escriptura de noveles piscológiques com esta.
La trajectòria de l'autora se sol dividir en tres etapes, la primera etapa és els anys
d'aprenentatge on l'autora és jove i escriu la primera versió d'Aloma. En la segona etapa és
de maduresa, etapa de posguerra, publicarà; La plaça del diamant i El carrer de la Cameles.
Finalment, tenim la vellesa com última etapa on publicarà El mirall trencat que es reflectirà
la mort i vellesa d'autora i velen una família tràgica i una narració.

Aquesta etapa destaca per multiples tipus de novel les caracteritzades per la epoca de
postguerra y la seguna guerra mundial.

-Novel·la fantàstica on podem veure una línia estètica on pretén evadir-se de la realitat, de
constant guerra.
- Novel·la psicològica on es narra amb monòlegs interiors i estil directe el món interior, les
perspectives i pensament del personatge. Mercè Rodoreda amb LA PLAÇA DEL DIAMANT i

-Novel·la realista on es veu les dificultats de la vida en la postguerra, donen testimoni del
que han viscut o reflexionar sobre la condició humana.
- Novel·la catòlica

- Miquel Llor amb Laura a la ciutat dels Sants (1930) una dona cultivada i sensible que no
podrà adaptar-se al món provincià.
-Joan Sales, Incerta glòria (1969), novel·la que des d'un existencialisme catòlic intenta
aprofundir en les repercussions del conflicte civil.

La Plaça del Diamant es troba dins de la novel·la psicol·lògica, però a part d’aquesta
observem també la corrent del realisme. Destaquen els seguents models:
- L'existencialisme: reflexió sobre l'individu en le seues circusmtàncies concretes: falta de
llibertat, responsabilitat individual, impossibilitat de la felicitat...(Sartre i Camus)
- Narrativa testimonial sobre l’experiència de la guerra o l’exili.
- Realisme compromès de denúncia de la dictadura o realisme passat en els models del XIX
com en Enric Valor.
- Narrativa fantàstica, deshumanització o del somni en Pere Calders (la imaginació i de
l’absurd dins de la realitat quotidiana).

La *Plaça del *Diamant es va publicar després de la guerra en els anys 60. En els anys 70
la marea va canviar i van començar a fugir de la realitat, tenien llibertat.
El gènere tant d'escriptors com d'homes va nàixer en dues aigües:
- trencar amb la forma tradicional: xicotets treballs d'escàs interés econòmic sense
Interessant però només volen fer del llibre català un llibre
comú - Revisió de l'estil narratiu: l'objectiu d'actualitzar el tema i l'estructura del material.
història, fa nou el temps i l'acció de la història deixa de ser cronològica i amb un
Monòleg dramàtic utilitzant tècniques cinematogràfiques. En el postfranquisme parlem d'un
documental que conté memòries, biografies,
etc. i llibres d'història nacional

Quim Monzó : És un dels grans renovadors de la narrativa breu. En la seua escriptura

destaca l'ambientació urbana , la ironia, la subversió de referents culturals i la metaficció.

Montserrat Roig. En la seua narrativa renova els pressupòsits realistes des de l'òptica de les
dones que incideixen en temes com la sexualitat femenina, els rols de gènere, les relacions
entre les dones i entre els sexes...

Anys sisanta
M.Aurèlia Capmany publica novel·les, teatre i assaig de temàtica feminista i reivindicació
política.
- Maria Beneyto amb una obra poètica emmarcada dins d’un realisme humanitzat i un estil
d’imatges suggeridores i visionàries.

Anys setanta
- En poesia, Maria Mercè Marçal que renova el tractament de temes sovint tabú, com l’amor
lèsbic, l’embaràs o la maternitat.
- En narrativa, Maria Antònia Oliver, Monserrat Roig. - En teatre , Lluïsa Cunillé