Laura a la ciutat dels sants - 1931

MIQUEL LLOR 1894-1966

1. L’AUTOR
1.1. La trajectòria literària de Miquel Llor.
1.2. La dedicació a la narrativa entre 1925 i 1935.

2. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

2.1. Presentació.
2.2. El model de novel·la:
- La tradició del segle XIX (protagonista
femenina idealista, entorn provincià i tancat,
narrador omniscient).
- Innovacions (psicologisme, freudisme).
2.3. Lectura i comprovació.
2.4. Estructura (dues parts que cobreixen un any
cada una, sense divisió en capítols) i argument.
2.5. Tema.
2.6. L’espai i l’ambient. Comarquinal: geografia i valors: tancament, religiositat, ignorància,
repressió, materialisme (l’excepció: mossèn Joan Serra); la boira com a símbol.
L’oposició Comarquinal / Barcelona.
2.7. Personatges.
- El personatge de Laura: el nom (Petrarca), educació urbana, sensibilitat i interessos
artístics, idealització de l’amor, voluntat de transformació de l’entorn (marit, cunyada),
frustració i fracàs.
- Els altres personatges: Tomàs de Muntanyola, Teresa de Muntanyola, Pere Gifreda,
mossèn Joan Serra.
2.8. Estil i tècniques narratives:
- Punt de vista narratiu: narrador omniscient en tercera persona, aproximació al punt
de vista del personatge (discurs indirecte lliure, memòria involuntària, visió crítica de
Comarquinal); relació amb l’ús dels temps verbals.
- Altres trets estilístics.
2.9. Conclusions.
2.10. Comentaris de text.
2.11. Textos per repassar per a les PAU

1
Per consultar:
https://labeatriu.wordpress.com/
https://www.rtve.es/alacarta/videos/teatre-a-larxiu/arxiucat-cicledeteatre-lauraalaciutatd
https://escriptors.cat/Miquel Llor
https://Miquel Llor a LletrA/
http://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/lectura/gustperlalectura/materialdidactic/documents/persone
s_adultes/LLOR_GD.pdf
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lletres-dor/miquel-llor/audio/708884/
https://literaturadospuntzero.wordpress.com/category/les-obres/laura-a-la-ciutat-dels-sants/

_________________

PÒRTIC:

Miquel Llor (Barcelona, 1894 - 1966). Novel·lista, contista i traductor. La seva

prosa, molt elaborada, fa patent la influència de Joyce, Proust, Svevo, Dostoievski
i Freud, i és essencial per entendre la recuperació i l'evolució del gènere novel·lístic
en la literatura catalana del segle XX, que havia estat minimitzat per moviments
com el Noucentisme. Llor es va consagrar amb Laura a la ciutat dels sants (1931),
premi Joan Crexells 1930, novel·la on descriu amb profunditat l'atmosfera d'una
ciutat hostil al comportament de la protagonista femenina, i que permet a l'autor
efectuar una anàlisi pròxima al realisme psicològic. Va treballar durant molt anys a
la secció de cultura de l'Ajuntament de Barcelona com a responsable de la
correcció ortogràfica dels escrits en català. Són remarcables les traduccions que va realitzar d'obres d'André
Gide i Alberto Moravia, entre d'altres.

1. L’AUTOR
1.1. Biografia i trajectòria literària de Miquel Llor.

Miquel Llor i Forcada neix a Barcelona el 3 de maig de 1894. Els Llor procedien
de l'Espluga de Francolí i els Forcada, de Vic, ciutat amb la qual l'autor manté
molts vincles i la fa escenari de la seva novel·la més popular: Laura a la ciutat
dels sants.
Els tres germans Llor –Miquel era el segon– queden orfes de mare de jovenets.
A més, l'adolescència de l'autor està marcada per una deformació física: una
desviació de la columna vertebral, coneguda tècnicament com l'escoliosi de
l'adolescència. Possiblement aquest fet propicia el caràcter retret. S'aficiona a la
música i el teatre (sarsuela, opereta i òpera italiana), arts que el fan interessar
per conèixer l'italià i el francès. Comença a treballar d'aprenent en una impremta. Després treballa
d'oficinista a la Maquinista Terrestre i Marítima. Durant tots aquells anys viu a l'ombra del seu germà
gran, Joan, amb qui col·labora en l'elaboració de patents industrials.
2
Assisteix a uns cursos de català i de literatura catalana, organitzats per la Mancomunitat de Catalunya
i impartits pel director de la Biblioteca de Catalunya, Jordi Rubió i Balaguer. El 1923 s'inscriu a la secció
de literatura de l'Ateneu Barcelonès, circumstància que el posa en contacte amb els ambients literaris
que l'animen a escriure primer un esborrany de novel·la titulat Llibre del senyor Jeroni, que poc després
convertiria en la seva primera obra: Història grisa (1925). Llor neix literàriament, si fa no fa, per l'època
que Carles Riba i Josep Maria de Sagarra polemitzaven sobre quin havia de ser el nou model de
novel·la catalana. I és just en aquest moment que una nova generació de joves (Carles Soldevila,
Francesc Trabal, Cèsar August Jordona, Llorenç Villalonga) creen novel·lístiques fugint dels dictàmens
i criteris de les generacions anteriors, com el Noucentisme, que havia minimitzat el valor d'aquest
gènere.

La represa de la novel·la catalana de finals dels vint i principis dels trenta no només ve donat pel fet
que una nova generació torna a escriure novel·la, sinó pel fet que ho fa sense complexos, modernitzant
el gènere segons els nous corrents literaris de la novel·lística europea. En aquest sentit, l'obra de Llor
és paradigmàtica, mostra influències de Joyce, Proust, Gide, Svevo, Moravia, Dostoievski, i sobretot,
de Sigmund Freud, referent rupturista de pensament en aquells anys.

Precisament, la segona novel·la, Tàntal (1928), es titllada d'immoral pel seu freudisme, que xoca amb
el puritanisme dominant. S'inicia com a contista amb la publicació del recull L'endemà del dolor,
guardonat amb el premi extraordinari concedit per l'Ajuntament de Girona (1930). Aquell mateix any
entra a treballar a la secció de cultura de l'Ajuntament de Barcelona i, a partir de 1934, es converteix
en el responsable de la secció de correcció ortogràfica dels escrits en català.

Paral·lelament, la novel·la Laura a la ciutat dels sants obté el premi Joan Crexells (1930) i el
reconeixement dels lectors i la crítica. Hi planteja la història d'una noia barcelonina, refinada, sensible
i amable que es casa amb un propietari rude i acabalat de Comarquinal. Laura –que representa el món
urbà i cosmopolita– és víctima del món hipòcrita de la ciutat mitjana d'ambient rural.

Amb la Guerra Civil, l'evolució literària de tota una generació queda tallada. En la immediata
postguerra, Miquel Llor opta per l'aïllament literari. Després de passar una rigorosa depuració política,
continua treballant a l'Ajuntament durant una bona colla d'anys.

L'any 1946, l'Editorial Selecta compra els drets de la seva obra anterior,
que és reeditada amb fortuna desigual. L'any 1947 publica El somriure
dels sants, on rectifica plantejaments crítics i agosarats de Laura a la
ciutat dels sants. El mateix any apareix el recull de narrativa Cinc
contes, publicat però amb la falsa data de 1935 per esquivar la
prohibició de publicar en català. I en l'última novel·la, Un camí de
Damasc, premi Joanot Martorell (1958), hi analitza la figura d'un obrer
convertit en burgès amb una sèrie de reflexions morals que demostren
els canvis radicals que han transformat l'autor.

3
Després de jubilar-se es dedica de ple a les antiguitats (Galeria L'Aura, a Tossa de Mar), una activitat
complementària que ja havia dut a terme durant molts anys. Col·labora com a jurat en diversos
certàmens literaris com el de Cantonigròs i el premi Víctor Català.

Miquel Llor mor a Barcelona, el 2 de maig del 1966.

_____________

1.2. La dedicació a la narrativa entre 1925 i 1935.

1. Observa la relació d’obres que va escriure Miquel Llor:

OBRA LITERÀRIA DE MIQUEL LLOR

Novel·la
- Història grisa (1925)
- Tàntal (1928)
- Laura a la ciutat dels sants (1931)
- El premi a la virtut o Un idil·li a la plaça Sant Just (1935)
- El somriure dels sants, escrita el 1941 i publicada primer en
castellà (1943) i després en català (1947)
Narrativa curta
- L’endemà del dolor (1930)
- L’oreig al desert (1934)
Teatre
- Pas de núvols (1930, inèdita)
- Adaptació teatral de Laura a la ciutat dels sants

2. Llegeix la citació següent:

«Història grisa inaugura un univers mental on es reflecteix una determinada visió del món, profundament
desencisada: la solitud i el dolor inherents a la vida de l'home/dona sensible en el món, la incomunicació
i la crueltat regnants entre els humans, fins i tot dins l'estricte nucli familiar, el culte platònic a la dona...
Aquests aspectes, apuntats només a Història grisa, assoliran un més gran dramatisme, i també
exasperació, a les novel·les següents, amb un personatge central, rebel i turmentat a Tàntal, delicat i
sensible a Laura a la ciutat dels sants, oposada radicalment al món que l'envolta. Perquè a les novel·les
de Miquel Llor el personatge central en determina el tema i l'estructura, com acostuma a passar en la
novel·la d'aquells anys.»

Carme Oriol, Marginats i integrats en la novel·la catalana (1925-1938)

3. Fixa’t en els anys de publicació de les obres i en el text de Carme Oriol. Quin període de temps diries
que fou més prolífic? Com t’expliques que després d’aquests anys hi hagi un silenci tan llarg fins que
va deixar de publicar a la dècada dels 40?

4
4. Quines característiques són recurrents en la seva narrativa?

5. Llegeix aquestes dues altres citacions de Carme Oriol:

El 1925, el mateix any en què Josep Maria de Sagarra i Carles Riba discutien sobre la necessitat de fer novel·les,
Miquel Llor veia publicada la seva primera obra, Història grisa. La discussió sobre la situació en què el noucentisme
havia deixat la novel·la va propiciar un clima favorable per a la creació novel·lística i, entre finals dels 20 i principis
dels 30, sorgiren noves veus narratives amb una clara voluntat renovadora. Miquel Llor va ser una d’aquestes veus
[…]
Miquel Llor va aprendre de manera autodidàctica l’ofici d’escriptor. Va iniciar la seva producció literària a l’edat
de 31 anys amb Història grisa, a continuació de la qual vingueren Tàntal i Laura a la ciutat dels sants. Després,
encara escriuria més obres però cap d’elles no assoliria l’èxit precedent.

6. Tenint en compte les preguntes/respostes 1 a 5 d’aquest apartat, redacta l’apartat 1.2:

La dedicació a la narrativa entre 1925 i 1935

5
2. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

2.1. Presentació.

Miquel Llor i Forcada (Barcelona, 1894 – 1966), de mare vigatana i de família burgesa modesta,
pertany a la generació d’escriptors que es van donar a conèixer en els anys vint del segle passat.
Orfe de mare molt jove, abandonà l’escola en acabar els estudis primaris. Va ser un home de
lletres de formació autodidacta que , a més de viatjar molt, va aprendre llengües i va conrear el
gust per diferents disciplines, com la música, l’art i la decoració. Entre alguns dels oficis que va
exercir, destaca el de corrector a l’Ajuntament de Barcelona.

La seva activitat literària es va desplegar en diversos àmbits, però va reeixir sobretot en el camp
de la novel·la on es fa palesa la seva adscripció al gènere psicologista amb anàlisis lentes i
minucioses dels personatges, tot i que la descripció dels ambients ocupa també un lloc destacat
de la seva producció. A la seva primera novel·la, intitulada Historia grisa (1925) van
seguir Tàntal (1928), Laura a la ciutat dels sants (premi Joan Crexells 1931), El somriure dels
sants (1947), Un camí de Damasc (premi Joanot Martorell 1958), entre altres. També va
publicar alguns reculls de contes: L’endemà del dolor (1930), L’esguard al mirall (1933), Sis
fantasies (1934), etc. De la seva obra teatral cal esmentar Núvols i cal destacar la seva labor
com a traductor de Gide i de Moravia i la seva col·laboració en diverses publicacions com la
revista “Destino”.

La seva novel·la més emblemàtica, Laura a la ciutat dels Sants, se centra en la figura de Laura,
una dona de Barcelona que es casa i va a viure a Comarquinal, referent literari de Vic, on la
vida se li presentarà difícil per l’hostilitat d’una societat tancada i reprimida, i pel doble fracàs
amorós que patirà, primer amb Tomàs Muntanyola, un propietari rural groller i vividor, i després,
fora del matrimoni, amb Pere Gifreda, un notari culte.
Tomàs Muntanyola, un hereu de trenta anys, natural de Comarquinal, es casa amb Laura, una
barcelonina que el té enamorat de la seva bellesa, joventut i modernitat. La narració s’inicia al
tren, de camí cap a Comarquinal després del viatge de nuvis. Recorda la tradició de la novel·la
psicològica decimonònica, tant pel que fa al personatge femení central que dona títol a l’obra,
com perquè narra el procés d’un intent d’integració a través de les relacions amoroses de la
protagonista.

6
Laura esdevé l’al·legoria de Barcelona: cosmopolita i plena de llum. Teresa, germana de Tomàs,
per oposició, és obscura, freda, gelosa i símbol també de la tradició familiar i la repressió sexual.
Llor articula la trama en un joc d’oposicions i apunta, a banda del freudisme que impregna els
personatges, la possibilitat de la sublimació artística il·lustrada en mossèn Joan Serra o en la
mateixa Laura.

És una obra d’introspecció psicològica en la qual s’exploren els conflictes interns dels
personatges, sobretot dels femenins, que contraposa als valors imperants en la societat
catalana del final dels anys vint. La novel·la descriu la hipocresia dels comportaments humans,
sobretot a través de mòbils econòmics i de les passions dels personatges.

L’obra s’estructura en dues parts simètriques corresponents temporalment al període de dos

anys consecutius, sense cap altra divisió capitular interna, que s’inicien i conclouen
significativament a la tardor. En el primer any de Laura al poble es descriu el desencís de la
protagonista provocat pel fracàs del matrimoni, la mort de la filla i la consciència de la seva
incompatibilitat amb el món que l’envolta. En la segona part es repeteix l’experiència anterior,
ara amb Pere Gifreda, i es produeix el retorn final de Laura a Barcelona.

El relat, narrat en tercera persona, focalitza sovint el punt de vista en els personatges centrals i
fa ús en moments concrets d’algunes de les tècniques narratives més modernes de l’època: la
memòria involuntària, el discurs indirecte lliure i el monòleg interior. Així, hi ha una evolució de
la posició externa, amb un temps i un espai cronològics, a un progressiu devenir intern dels
personatges, mentre la realitat material s’allunya o pren característiques simbòliques.

La boira és el leitmotiv de la història, símbol del tancament i aïllament de Comarquinal. La

novel·la, la més important de l’autor, propicià un escàndol en l’època, ja que determinats sectors
de la societat vigatana s’hi sentiren directament criticats. Obtingué el premi Crexells l’any 1930.
Ha estat traduïda al castellà (1943), al francès (1988) i al romanès (2003). El 1986 fou portada
al cinema, en adaptació lliure, per Gonzalo Herralde.

7
 2.2. El model de novel·la:
- La tradició del segle XIX (protagonista femenina idealista, entorn
provincià i tancat, narrador omniscient).
- Innovacions (psicologisme, freudisme).

Del 1880 al 1890, pràcticament a tota Europa, el moviment naturalista es va acabant1. Cap a la fi del segle XIX,
cada vegada són més nombrosos els noveŀlistes que veuen en la ficció el mitjà de donar als problemes que els
preocupen una intensitat més gran. La narració noveŀlesca es converteix en un instrument de recerca i fa
possible plantejaments agosarats que no s’haurien correspost al pensament racionalista de la gran novel.la
realista o naturalista.
Moltes grans noveŀles modernes comuniquen una experiència aconseguida als límits d’allò que es pot conèixer,
en aquesta frontera de les aparences sensibles en què l’esperit desemboca en una realitat que no es pot
descriure objectivament. L’objectiu de la noveŀla moderna és copsar “aquesta cosa essencial” que anomenem
“vida o esperit, veritat o realitat” i que la noveŀla tradicional ofusca sota el detallisme del dia a dia i les
insignificants aparences sensibles.
Qui va dur a terme una autèntica renovació de la tècnica narrativa va ser l'autor francès Marcel Proust (1871-
1922). L'elaboració de l'extraordinària novel·la A la recerca del temps perdut va ocupar tota la seua vida. En
aquesta obra queda ben clar que la idea d'entretenir el lector ja ha desaparegut del gènere. Ara el que es pretén
(totes les tendències del segle ho recullen) és fer-lo reflexionar. I en aquest cas la reflexió és sobre la memòria,
sobre el pas del temps i la mirada que es gira cap al passat. A través dels records puntuals de fets viscuts, que
van i vénen com els sembla, fa una esplèndida introspecció psicològica i evoca el passat amb tota la seva
intensitat.
Les innovacions narratives també les trobem en Thomas Mann (1875-1955). En les seves obres (La muntanya
màgica o La mort a Venècia), les descripcions ambientals no tenen un caràcter realista, sinó un valor simbòlic i
alhora metafòric, cosa que ha permès veure-hi un cert matís decadentista. Estan plenes de reflexions abstractes
i de disquisicions teòriques sobre temes transcendentals com la mort o l'art. La narració es converteix en assaig,
en certs moments, perquè la realitat tan sols s'intueix com un rerefons. L'obra narra i reflexiona.
En un altre pla força diferent, però que presenta també aquest interès per l'experimentació del gènere, trobem
l'autor txec Franz Kafka (1883-1924). Les seves obres, escrites en alemany, l'assenyalen com l'autor que millor
va exposar en la seua narrativa el buit aclaparador de l'existència de l'home modern. Per tots aquests motius

1
L’època precedent havia vist en el coneixement racional i científic l’única actitud legítima de l’esperit. Des de l’última dècada del XIX,
per contra, el sentiment de l’existència subjectiva s’imposa a la revelació del món exterior. Els noveŀlistes deixen de reduir la realitat a la
seva aparença material, a l’encadenament estrictament determinat dels fenòmens psíquics i socials i la submergeixen en una obscuritat
màgica que li dóna profunditat. Però com que aquest més enllà no és una realitat descriptible, l’escriptor ha de suggerir-la per mitjà de
símbols sensibles: a la poesia simbolista corresponen amb precisió una noveŀla i un teatre on el món de les aparences figura la realitat
transcendent que hi és lligada.
La noveŀla i el teatre havien trobat durant el seu període realista la forma que convenia al lector mitjà: sobre la mateixa noció de realitat,
i sobre les tècniques aptes a donar-ne la iŀlusió, l’acord estava sòlidament establert. Però l’aparició d’una prosa d’art i d’una noveŀla on
les coses dites compten menys que la manera com es diuen, és ja el signe d’una mutació del realisme. No obstant això, és el realisme
mateix el que demanava aquesta mutació: Flaubert va ser perfectament conscient de la necessitat de compensar la insuficiència de
l’objecte amb l’excés de la forma.

8
s'ha dit a vegades que sembla un precursor dels existencialistes posteriors, encara que li faltaria la idea del
compromís social que tindran els altres, o se l'ha encabit en el mateix corrent de l'expressionisme literari. Les
novel·les de Kafka (El castell, La metamorfosi i El procés), en forma de paràbola, presenten unes situacions
ambivalents que admeten una lectura intel·lectual més profunda sota una història senzilla, una història que no
sabríem dir si és producte d'un estat de semisomni. El relat ha perdut la lògica de la realitat i s'hi desenrotlla de
manera absurda una idea o una hipòtesi segons la nova lògica que aquesta demana. Els menors detalls de la
narració i de la descripció figuren l’odissea de l’home a la recerca, en el món de la caiguda, de l’absurd i de
l’absència, d’un sentit indestructible i d’una llei amagada.
La noveŀla realista presentava els personatges en acció. La nova noveŀla s’interessa menys per l’acció que per
la motivació: amb Henry James, Proust… arriba una subtilesa d’anàlisi totalment inèdita. I, amb Virginia
Woolf i James Joyce, s’arriba a tocar i suggerir allò que, fins ara, havia restat a l’ombra: no els estats de
consciència en la seva estructura clara, que són objecte d’una formulació inteŀlectual fàcil, sinó la nebulosa
informe i emocionant: el corrent de la consciència, la vida profunda del jo en la duració pura. L’ambigüitat, la
inconsistència de la realitat psicològica que descobreixen Proust, Pirandello, Joyce, Gide, Freud… impedeix a la
consciència d’esdevenir l’objecte d’una descripció precisa, i porta el noveŀlista a experimentar-la com una vida
confusa que ha de suggerir i que pot formular al seu gust. Per a Joyce es tracta d’encarnar en l’obra i en les seves
més fines estructures la visió d’una realitat que no es pot expressar en la seva veritat essencial sense alliberar-
la de les trampes de les aparences.
En lloc de reflectir la realitat, la noveŀla moderna vol colpir en ple rostre, ha de fer sorgir davant nostre, des de
les primeres frases, una mena de fosca plenitud on ens debatem: ens ha de submergir de seguida in media res.
La tècnica de l’obscuritat substitueix les preparacions de l’art de Balzac. La noveŀla és consistent en la mesura
en què se’ns resisteix i que ens cal, per entendre-la, endinsar-nos-hi molt; i d’alguna manera produir-la nosaltres
mateixos, com si en fóssim l’autor. L’explicació es reemplaça per l’eŀlipsi, i la narració tradicional pel muntatge.

Laura a la ciutat dels sants entronca amb el mite de la dona insatisfeta propi de la gran novel.la realista. Laura,
com les heroïnes de ficció que la precedeixen a Madame Bovary2, La Regenta o Anna Karènina, encarna la lluita
de la dona de principis de segle per trobar el seu lloc i la seva veu en un món fet per i per als homes. A més, la
novel.la ens presenta tot això amb les noves tècniques dels anys 20 i 30, que culminaran en la novel.la
psicològica -hereva del psicologisme de Freud-, i que ofereixen nous models de narradors (estil indirecte lliure,
monòleg interior, memòria involuntària…). però, en algun moment, i a causa del tema de l’obra, Miquel Llor
també necessitarà una mica del pessimisme de Dostoievski…

2
Madame Bovary és la protagonista de la novel·la homònima de Gustave Flaubert. Escrita el 1857, va causar un gran
escàndol ja que presentava el cas d’una dona adúltera. Madame Bovary ha esdevingut un arquetip literari. La Laura de
Laura a la ciutat dels sants, com sabem, serà acusada d’adulteri.

9
1. La portada d’un llibre és la via d’accés al món que es posa en joc. Observa les portades d’algunes de
les edicions que s’han fet de l’obra i respon oralment les preguntes que hi ha a continuació.
- Al llarg dels anys, què s’ha destacat més en les portades?
- Què et suggereixen les noies que hi apareixen?
- En alguna de les portades, hi ha una imatge que pugui remetre a la ciutat dels sants del
títol?
- T’evoca algun indret conegut?

2. Després de llegir la novel.la, repasseu els els punts 1, 2.1 i 2.2 i REDACTEU la vostra PRESENTACIÓ:

PRESENTACIÓ:

10
11
 2.3. Lectura i comprovació.
PRIMERA PART

1. Amb quin mitjà de transport arriben la Laura i el Tomàs a Comarquinal?

2. Amb quin mitjà de transport se’n va la Laura?

3. Què s’ha de travessar per arribar de Barcelona a Comarquinal?

4. Quan es casen la Laura i en Tomàs, quant de temps feia que s’havien conegut?

5. Amb qui vivia la Laura a Barcelona?

6. Qui és la tia Amèlia?

7. Qui és la Maria?

8. Quants oncles té en Tomàs?

9. Com es diuen els oncles d’en Tomàs?

10. Com es diuen els fills de l’oncle Llibori?

11. Quantes ties té en Tomàs?

12. Com es diu la tia d’en Tomàs?

13. De què mor la tia d’en Tomàs?

14. Com es diuen les persones que viuen a la casa de l’oncle Llibori?

15. Quin dels fills acaba sent l’hereu Terra Negra?

16. Quin és el malnom de l’oncle Llibori?

17. Per què l’oncle Llibori té aquest malnom?

18. Qui és “l’avorrida”?

19. Per què la Beatriu se’n va de la casa de l’oncle?

12
20. Per què l’hereu se’n va de la casa de l’oncle Llibori?

21. Amb qui es casa en Jaume Terra Negra?

22. Per què l’oncle Llibori no volia que l’hereu es casés amb la Pepeta de l’enterramorts?

23. Amb qui es casa l’Angelina Terra Negra?

24. De què mor l’Angelina Terra Negra?

25. Quan l’Angelina i la Beatriu ja no viuen amb l’oncle Llibori, per què se’n va també la Ventura?

26. Quan l’Angelina i la Beatriu ja no viuen amb l’oncle Llibori, on se’n va a viure la Ventura?

27. On passen la Laura i en Tomàs la lluna de mel?

28. Quant de temps estan de lluna de mel la Laura i en Tomàs?

29. Què fa la Teresa quan la Laura se’n va a la seva cambra a canviar-se i escriure una carta a la Maria?

30. A qui visita la Teresa per xafardejar així que arriba la Laura?

31. Quan arriben a Comarquinal, per què en Tomàs vol portar la Laura a passejar pels carrers més visibles?

32. Quines dues coses explica la Laura a la Maria que li han fet mala impressió un cop instal·lada a
Comarquinal?

33. De qui és germana la vídua del notari Torroella?

34. Com arriba a saber tothom a Comarquinal els detalls íntims de la vestimenta íntima de la Laura?

35. Quants anys tenia la Laura quan es va morir la seva mare?

36. Quina mena d’educació dóna a la Laura el seu Pare?

37. Amb qui se’n van a viure la Laura i el seu pare?

38. Quan es coneixen la Laura i en Tomàs?

39. On van la Laura i en Tomàs la nit que queden per sortir?

40. Amb quina sorpresa desperta la Laura a en Tomàs el primer dia que dormen a Comarquinal?
13
41. Per què plora i se sent humiliada la Laura després d’aixecar-se, el primer dia que dorm a Comarquinal?

42. Com té la veu el doctor Jaume Grau?

43. Amb qui se suposa que té una relació el doctor Jaume Grau des de fa més de quaranta anys?

44. Per què la Ramoneta dels carquinyolis té aquest malnom?

45. Quin és el malnom de mossèn Joan Serra?

46. Per què mossèn Joan té aquest malnom Ferro Vell?

47. Per què la Beatriu i la seva mare se’n van a viure a la casa de l’oncle Llibori?

48. Com tracta la família de l’oncle a la Beatriu?

49. Qui mira les cames a la Laura ajupint-se a sota la taula?

50. Què caracteritza la decoració de la casa de l’oncle Joanet?

51. Quan acaben la Laura i en Tomàs les visites a les finques dels Muntanyola?

52. Què vol fer la Laura amb el marit quan descobreix que no és com esperava?

53. Amb quina mena de roba vesteix la Teresa?

54. Com aconseguix la Laura que la Teresa se senti millor amb ella després d’un mes d’estar a Comarquinal?

55. Què és el que “sotja” la Laura de la família Muntanyola així que arriba a Comarquinal?

56. Com pensa en Tomàs que tenen el cervell les dones?

57. Amb qui vol casar-se en Jaume Terra Negra?

58. Amb quina noia de Comarquinal fa amistat la Laura?

14
59. A qui estima la Beatriu?

60. Què li passa a la filla de la Laura quan encara no fa un mes que ha nascut?

61. De quina ciutat torna el nebot de mossèn Joan Serra?

62. Com es diu el nebot de mossèn Joan Serra?

SEGONA PART

1. A quina hora va cada dia en Pere a visitar la casa dels Muntanyola?

2. De què parla en Pere a la Laura quan li fa visites?

3. En quin lloc va veure la Teresa en Pere i uns altres xicots banyant-se?

4. Des de quin dia està la Teresa enamorada d’en Pere Gifreda?

5. Què decideix fer la Teresa quan descobreix que hi ha atracció amorosa entre en Pere i la Laura?

6. Per què la Teresa sent enveja de la Laura?

7. Què és el “racó íntim” de la Laura?

8. On van d’excursió la Laura i la resta de dones amb mossèn Joan Serra?

9. Com inicia la Teresa la seva venjança contra la cunyada?

10. Per què parla mossèn Joan amb en Pere Gifreda després de l’excursió a l’ermita de Sant Roc?

15
11. Què demana mossèn Joan a en Pere Gifreda després de l’excursió a l’ermita de Sant Roc?

12. Després de l’excursió a l’ermita de Sant Roc, de quins rumors adverteix la Teresa a la Laura?

13. Qui ha encetat els rumors sobre la Laura i en Pere després de l’excursió a l’ermita de Sant Roc?

14. De què parla el doctor Jaume Grau a l’enterrament de la tia Madrona?

15. Qui veu la Laura al bosquet del Rieral?

16. On es declara en Pere a la Laura?

17. Què fa en Pere a la Laura al bosquet del Rieral?

18. On porta la Teresa a la Laura a passar l’estiu?

19. Per què la Teresa s’emporta la Laura a les Aulines un mes abans de la data prevista?

20. Què vol fer la Teresa amb la Laura a les Aulines?

21. Per què visita en Tomàs a la Laura a les Aulines?

22.Cada quant de temps visita en Tomàs a la Laura a les Aulines?

23. Què fa en Pere mentre la Laura és a les Aulines?

24. En quin mes tornen de les Aulines a Comarquinal la Laura for a la Teresa?

25. Què murmura la gent així que la Laura torna de les Aulines?

16
26. Què decideix fer en Tomàs per neutralitzar les murmuracions que diuen que ell for a la germana tenen
tancada la Laura a casa?

27. Segons les murmuracions, per què en Tomàs for a la Teresa tenen tancada la Laura a casa després de
l’estada a les Aulines?

28. Amb qui asseuen la Laura al concert del casino?

29. On s’apareix en Pere a la Laura per dir-li que se’n vagi amb ell?

30. Qui veu la Laura for a en Pere a un racó fosc de l’església de Sant Felip Neri?

31. A qui li explica la Ventura que ha vist la Laura for a en Pere a un racó fosc de l’església de Sant Felip Neri?

32. Qui és en Llibori de l’Om?

33. Qui és la Ramoneta del pas de nivell?

34. Per què en Tomàs for a la seva colla entren cridant a la cambra on hi ha l’oncle Joanet for a la Ramoneta?

35. Què li passa a l’oncle Joanet quan en Tomàs for a la seva colla entren cridant a la cambra on és amb la
Ramoneta?

36. Quina mentida explica l’oncle Joanet per justificar la seva malaltia?

37. Quina proposta fa la Teresa a la Laura cap al final de la novel·la?

38. Què fa en Tomàs amb els canaris al final de la novel·la?

17
39. Després de marxar de la casa dels Muntanyola, quina és la primera persona a qui demana ajut?

40. Quina solució dona a la Laura mossèn Joan, quan ella se’n va de casa d’en Tomàs?

41. On decidiex la Laura que esperarà el mossèn Joan for a el pare Comerma?

42. Què vol l’oncle Llibori quan la Laura ha marxat de casa i es refugia a casa seva?

43. Per què la Laura marxa fastiguejada de casa de l’oncle Llibori al final de la novel·la?

44. Per què l’oncle Llibori fa for a la Laura de casa seva?

45. On va la Laura després que l’oncle Llibori la fa for a de casa seva?

46. Què torna la Laura al Tomàs al final de la novel·la?

47. Qui es posa l’anell de compromís de la Laura al final de la novel·la?

48. Quina és l’última persona a qui demana ajut la Laura quan se’n va de casa del marit?

49. Per què en Pere fa for a de casa seva la Laura al final de la novel·la?

50. On es queda definitivament la Laura quan torna a Barcelona?

51. Quina és l’única persona amb qui manté correspondència la Laura quan marxa de Comarquinal?

______________

18
 2.4. Estructura (dues parts que cobreixen un any cadascuna, sense divisió
en capítols) i argument.

Laura a la ciutat dels Sants conta la història d’una noia, plena de somnis i esperances, que passa per
diferents situacions Al principi aquestes situacions li semblen ideals, però sempre acaben
decepcionant-la, i no aconsegueix aquesta felicitat que tant desitja.
L’obra s’estructura en dues parts simètriques corresponents temporalment al període de dos anys
consecutius, sense cap altra divisió capitular interna, que s’inicien i conclouen significativament a la
tardor. En el primer any de Laura al poble es descriu el desencís de la protagonista provocat pel fracàs
del matrimoni, la mort de la filla i la consciència de la seva incompatibilitat amb el món que l’envolta.
En la segona part es repeteix l’experiència anterior, ara amb Pere Gifreda, i es produeix el retorn final
de Laura a Barcelona.

Primera Part
La Laura és una jove barcelonina que viatja amb el tren cap a Comarquinal després de casar-se amb
Tomàs, hereu de la família Muntanyola. L’arribada de la parella al poble succeeix amb fredor ja que
els Muntanyola, principalment la germana de Tomàs, la Teresa, tracten la Laura com una estranya que
s’ha intruït de sobte en les seves vides. El primer que fa a l’arribar a la casa és escriure una carta a la
seva cosina per explicar les novetats, i fa especial esment a la boira que inunda tots els racons d’aquell
poble encara desconegut. Amb això, Teresa fa una visita al seu oncle Llibori per contar-li els detalls de
l’arribada de la forastera.
L’endemà, Tomàs i Laura surten a passejar per la vila i aquest li fa saber totes les tafaneries que
corren, tot i que ella es fa la desinteressada. Durant la seva ruta es troben molts personatges, entre
ells Mossèn Joan Serra, que serà el caràcter més positiu de l’obra, tot i que a Tomàs no li acaba de
fer el pes degut als seus prejudicis. El dia següent es duu a terme un dinar familiar a casa de l’oncle
Llibori Terra Negra. Allí la Laura coneix la Beatriu, l’Angèlica, la Ventura i el Jaume, l’hereu de la casa.
Més endavant, també coneix l’oncle Joanet i la tia Madrona, malalta i molt dèbil. En l’ànima de la Laura
comença a néixer un sentiment d’incomprensió i de soledat enfront la resta de persones de
Comarquinal, però tot i això no perd l’esperança de ser feliç.
Durant la setmana següent Tomàs començà a no trobar temps per passar amb la seva dona al seu
racó íntim, i ella se sent sola, així que Laura decideix parlar amb Teresa però aquesta no li ofereix
solució. Aleshores Laura busca companyia en gent del poble a qui ensenya les tendència de la ciutat
comtal. Una d’aquestes tardes es queden soles Laura i Teresa, i mantenen una xerrada amb què
comencen a sincerar-se. Però la conversa s’interromp quan entra Tomàs i menysprea la seva
germana; és així com la Laura s’adona que no coneix en absolut l’home amb qui s’ha casat i que
realment no l’estima.
La població de Comarquinal deixa de parlar d’ells dos quan s’escampa la bona nova que els
Muntanyola esperen un fill. Conseqüentment el nou rumor és protagonitzat per Jaume, qui és
desheretat per casar-se amb la filla de l’enterramorts. Durant el període de l’embaràs la Laura s’aïlla i
es va tancant en ella mateixa. Durant els primers dies del naixement, aquest aïllament encara és pitjor
perquè el seu marit no volia una nena (volia un noi, l’hereu) i li fa el buit i la seva filla. Tot això encara
s’accentua més quan la recent nascuda mor de meningitis. Després d’un temps de desolació, la Laura
coneix en Pere Gifreda, nebot del mossèn Joan Serra i amic de la família Muntanyola des que era
petit, quan aquest torna de París i va a visitar-los.
19
Segona part
L’amor comença a fer-se un lloc entre els cors dels dos joves, els quals intenten evitar-ho encara que
finalment l’afecte, el respecte i l’admiració es fan tan evidents que es veuen obligats a acceptar-ho i
afrontar-ho en silenci. La Teresa, però, se n’adona; i, impulsada pels sentiment de gelosia i un desig
reclòs per Pere, es disposa a fer l’impossible perquè l’amor entre en Pere i la Laura no sigui consumat,
i també per castigar la Laura. Així, intenta seguir-la sempre que surt i treu conclusions equivocades.

Els sentiments entre els dos joves es fan evidents al ulls de la gent el dia de Tots Sants, a l’ermita de
Sant Roc on han anat d’excursió, quan es donen la mà (En Pere només l’ajuda a baixar una escala).
Aleshores l’oncle d’en Pere li demana que no torni a veure la Laura mai més.

A partir d’aquell moment ja no passen més tardes junts i la Laura decideix donar una segona oportunitat
de ser estimat al seu marit, però en el fons es conscient que no es capaç d’oblidar el seu vertader
amor. Els amants reprimits no es tornen a trobar fins que mor (d’un càncer que no es va voler operar)
la tia Madrona i han d’anar a l’enterrament. Desprès de tenir diversos contactes amb la mirada, Laura
es desespera i se sent desplaçada entre aquella gent hipòcrita que l’envolta. Decideix marxar d’allà,
però no s’adona que en Pere la segueix de lluny, i que Teresa també els segueix a causa de la ràbia
que té de veure que el sentiment amorós no ha mort.
En trobar-se, en Pere confessa estimar la Laura i la besa a la galta, però aquesta s’espanta i fuig
corrents per por de ser descoberta. En arribar a casa es troba la Teresa, amb la qual discuteix
fortament. Aquesta, com a càstig pel que creu que Laura ha fet expressament, proposa a Tomàs de
marxar precipitadament al camp, a la casa de les Aulines, i la Laura accepta per por de ser delatada.
Un cop allà compleix adequadament totes les feines que li encarreguen, i després resta sola amb els
seus pensament i reflexions sobre el seu amor prohibit. Quan tornen a Comarquinal la Laura se sent
més sola que mai, ja que fins i tot la Beatriu (el més proper a una amistat que havia tingut al poble) la
ignora.
Un dia, tip de les males llengües que acusen els Muntanyola de tenir la Laura tancada a casa, Tomàs
obliga la Laura a arreglar-se i a acompanyar-lo al concert que es portava a terme al casino. Així pensa
fer callar els rumors que corrien pel poble. També hi convida en Pere, i el fa seure amb ells a la llotja.
Ell no li treu els ulls del damunt. A més, en Tomàs ha fet vestir la Laura amb un vestit taronja, bastant
escotat, que anava a la moda de l’any anterior. Com que la decisió d’en Tomàs d’anar al concert havia
estat tan precipitada, la Laura no havia tingut temps de renovar el vestuari.
En Pere torna a seguir la Laura i li confessa una altra vegada el seu amor per ella; aquest cop però, li
indica que l’esperà cada vespre al seu despatx fins que ella, segons ell, segur que hi anirà.
L’Angelina mor al cap de poc temps, de tuberculosi, i la Beatriu es casà després de Nadal, cosa que
fa sentir la Laura encara més abandonada i fora de lloc. Amb això que un vespre, passejant, la Laura
entra a la parròquia de Sant Felip Neri i en Pere, que l’ha seguida un altre cop, l’intenta seduir perquè
fugin junts. La Laura marxa sota la mirada atenta de la Ventura, qui anirà corrents a informar la Teresa.

L’endemà, la Teresa s’enfronta a la Laura, li diu que ella també ha estimat sempre en Pere de cal
Notari (tot i que sempre el tracti de “fill” i ell la vegi com una tieta gran) i li exigeix que l’oblidi. Si la
Laura deixa de veure en Pere (cosa que no és certa ja que no són amants), la Teresa farà callar les

20
males llengües, ja que tothom la creu perquè sempre ha tingut raó. La Laura s’esparvera i li contesta
que l’únic que desitja és marxar d’aquella casa.
Després de discutir també amb Tomàs acaba fugint de casa; i, rondant pels carrers desesperada i
sense lloc on arrecerar-se, troba Mossèn Joan Serra que l’aconsella que no faci bestieses. El mossèn
intercedirà per unir el matrimoni, juntament amb mossèn Comerma; i, si no li fan cas, demanarà ajuda
al bisbe mateix al quals segur, que tothom de Comarquinal creurà de manera cega.
Aleshores Laura, mentre el mossèn va a buscar el pare Comerma, perquè l’ajudi a convèncer Tomàs,
va a refugiar-se a casa de l’oncle Llibori, el quan intenta aprofitar-se d’ella. Laura també ha de marxar
“amb deshonor” de casa de l’oncle fastigós. Torna a casa els Muntanyola, doncs, suplicant tornar, però
la fan fora i, a més, la Teresa s’apropia del seu anell de compromís quan la Laura el llença.
Com a última opció recorre a en Pere. Se’n va a casa seva, però veu en ell el mateix que en els altres
homes, i s’espanta i s’adona que no és tal com ella l’havia idealitzat. És un moment de desesperació
per la Laura, i fins i tot li passa pel cap l’opció del suïcidi com a possibilitat de la calma que tant
necessita. Però, resignada, agafa un cotxe que la portarà de tornada a Barcelona. Un cop allà, la Laura
està un temps amb la família, però al final es muda a viure en un pensionat de religioses franceses, on
ensenya tasques simples i rudiments musicals a les nenes menudes, i també a créixer com a persones
honestes. Per una carta a mossèn Serra sabem que allí té temps per la lectura i per fer tot allò que li
agrada; però no és feliç perquè, tot i ser lliure, està “sola”: només ha optat per tenir pau espiritual i s’ha
evadit del món que l’ha fet patir. Il·lusa incorregible (es diu mossen Serra tot besant la carta…

2.5. Tema.

Laura a la ciutat dels Sants és la història d’una davallada. La protagonista inicia la seva vida conjugal
amb un estat de felicitat una mica irreal ja que, de fet, no sap on s’ha posat. El seu tarannà honest
anirà topant amb diferents entrebancs que la conduiran a sentir-se abandonada, sola, humiliada i
aïllada. Però l’estat d’ànim de la Laura -tot i que és el fil de la trama i el tret que entronca la novel.la
cap al psicologisme que s’inicià als anys 20 i 30- no és el tema principal de l’obra. Les causes d’aquesta
davallada són les que conformen un tema molt més potent: el dolor que poden causar les males
llengües, l’enveja i la venjança en una societat hipòcrita, tancada i retrògrada, marcada per una religió
mal entesa i mal practicada que disfressa de bondat la baixa categoria moral dels personatges.

Amb tot, trobem també a la novel.la uns altres temes que, per la manera com es tracten o s’exposen,
acaben de configurar l’ambient de Comarquinal, ciutat on passa l’acció, i la manera de pensar dels
personatges. Són els següents: l’amor (la sexualitat, el matrimoni, la maternitat, l’adulteri…); el context
social de l’època (influència de la religió, rol home-dona, masclisme, diferència de classes, ambient
urbà de Barcelona enfront de l’estretor de mires de ciutats de comarques, o d’ambients rurals…) I, per
què no? la boira. La boira que plana com un llast per sobre de Comarquinal i de la protagonista la qual,
de tant haver de suportar-la, acaba quasi estimant-la de la mateixa manera que tothom acaba
resignant-se i acceptant les seves circumstàncies.

Tot seguit desgranarem aquests temes:

21
L’amor
Un dels temes principals de l’obra és l’amor. La Laura creu que l’única via per aconseguir la felicitat és
la vida en parella, tant amb el Tomàs com amb el Pere. La Laura se sent atreta pel Pere, però no pot
estar amb ell, ja que té por de ser criticada juntament amb les imposicions del matrimoni.
1. A mesura que avança la història, fixa’t amb quins termes descriu el narrador les fases de
l’amor entre Laura i Pere:
- «Era la primera fase del desordre» (pàg. 72).
- «La llangor de Laura sembla un mal arrelat, una altra fase del seu temperament
irregular» (pàg. 186).
Ens adonem que per parlar, per exemple, dels sentiments de Laura i de Pere, el
narrador se serveix de termes de l’àmbit clínic per posar de manifest la naturalesa poc
saludable d’aquest amor. Busca altres frases en què es parli de l’amor. Quina
conclusió n’extreus?

La sexualitat mal entesa

Un altre aspecte a destacar, relacionat amb l’anterior, és la sexualitat. El Tomàs és el causant que la
Laura acabi fastiguejada de les relacions matrimonials, ja que -de totes totes- ell volia un hereu a la
família.
El personatge de la Teresa, germana del Tomàs, també està afectada pel tema de la sexualitat. Sent
un amor insà i no correspost, que fa que se senti reprimida, cap al Pere. El sentiment que sent la
Teresa per en Pere provoca el menyspreu cap a la seva cunyada, la Laura, i el desig que té de venjar-
se i d’enfonsar-la, ja que la considera una rival en la seva relació amb el Pere.

2. Què va succeir a les Moreres quan Teresa tenia vint-i-cinc anys i Pere era un adolescent
de catorze? De quina manera Teresa ha reprimit el desig que fa anys sent per Pere? Quan
pren consciència d’aquest amor i per què?

22
 3. Torna a llegir l’episodi de la copa de vi. Què creus que simbolitza l’escena de la copa de vi
negre i els llavis mullats? Què passa a continuació perquè els llavis de Teresa acabin
eixuts?

«I avui que en Pere se n’ha anat tan d’hora, la Teresa va i recull la safata i la copa on en
Pere ha begut, i en el fons de la qual reposa una breu lluna daurada del vi més antic del
celler. Encara perdura el senyal de la boca al voraviu del cristall. I la Teresa, moguda per
una voluntat que dormita sota la voluntat aparent, se l’acosta als llavis, els aplica al senyal,
profundament, terriblement. Un breu cruixit sec; un bocí de vidre entre les dents; el llavi
sagna.» (pàg. 180)

4. Busca altres frases en què es parli de sexualitat:

El matrimoni
Un altre tema a considerar és el dels casaments, com si fossin una institució en si mateixos, un dret i
un deure inexcusables i l’únic camí per aconseguir la felicitat, tal com mana l’església catòlica. La Laura
es casa mig enamorada, mig per aconseguir l’estabilitat econòmica, i acaba no encaixat en el seu
matrimoni. Per això vol escapar-se a través de l’adulteri el qual, per la seva banda, tampoc no és una
garantia de felicitat. El Tomàs es casa per lluir dona i per aconseguir l’estatus social d’hereu que
engendrarà més hereus; un cop satisfeta la passió inicial no sap què és estimar.

5. Busca altres frases en què es parli del matrimoni:

El context social de l’època:

La religió
La religió assoleix un paper fonamental en la novel·la i és un tret distintiu de Comarquinal, “ciutat amb
més de tres, i més de quatre beatificacions”. Tothom va a missa, tenen confessors i passen el rosari.
Quan mossèn Joan Serra intenta mediar per tal que Laura torni amb en Tomàs, s’insinua que, si cal,
demanarà ajut al bisbe i que la seva paraula serà indiscutible.
Laura se sent culpable de pecat pels seus pensaments adúlters i, malgrat ser-ne innocent, es refugia
en l’església, acabant en un convent.

23
La Teresa segueix en el seu paper de dona reprimida, infeliç, i envejosa de la relació entre el Pere i la
Laura. És el típic personatge reprimit de què parlava Freud. L’església també li ha fet més mal que bé,
tot i que ella no se n’adoni.

El rol entre home i dona

El rol entre home i dona és important en l’obra, ja que els homes tenien més llibertat en les relacions
de parella i no eren pas jutjats per la gent del voltant, en canvi les dones eren malvistes si cometien
adulteri o si estimaven algú més jove que elles, com en el cas de la Teresa amb el Pere.
Laura a la ciutat dels sants va ser escrita en una època en què les dones encara no havien aconseguit
gaires drets: no podien votar, no podien obrir un compte corrent, havien d’obeir el marit, no podien
divorciar-se, etc. L’obra recull aquest masclisme estructural. Per exemple, en una conversa entre Laura
i l’oncle Llibori (pàg. 121-122), podem llegir les afirmacions següents:

Oncle Llibori:

«El consell de la muller és la sort o la ruïna d’una casa.»

«El matrimoni és una cadena, i has de saber resignar-te.»

Laura:

«I vol dir que he de dedicar tota la vida a endreçar armaris només?»

«Només vull que em deixin viure a la meva manera.»

6. Recull altres frases o situacions de la novel·la que posin en evidència el masclisme de

l’època.

7. Part del masclisme estructural de l’època es manifestava en el sistema d’hereus vigent a

Catalunya. Investiga i comenta oralment en què es basava aquest sistema i quines
conseqüències se’n derivaven pel que fa a la condició de l’home i de la dona.

8. Observa els rols tradicionals de gènere que es reprodueixen en el si de la família

Muntanyola pel que fa a les tasques domèstiques. A quines conclusions arribes?

9. Quins valors són garants de la «feminitat» segons el context de l’obra? Entre Laura i
Teresa, qui encarna aquests valors? Com ho viu cada dona?

10. Quin paper té la dona en el sexe dins del matrimoni? I l’home?

24
La diferència entre classes
La diferència entre classes es fa evident observant la relació que tenen enfront de la pobresa i que es
veu clara en el despreci i marginació cap a la Beatriu (òrfena) i cap a la Laura. Una de les raons per la
qual la rebutgen és perquè creuen que s’ha casat per interès a causa del gran patrimoni dels
Muntanyola.

11. Quin personatge és desheretat per casar-se amb algú de condició social més baixa? Explica aquest
episodi.

La gran ciutat: Barcelona

Barcelona representa en la novel·la una ciutat superficial, objecte de pecat i sempre a la recerca del
plaer. Laura és mal vista per la gent del poble pel fet que prové de la ciutat de Barcelona, a més de
provenir de família pobre i ser òrfena (el seu pare, un músic de carrer només li havia ensenyat quatre
notes i a no voler manar ni ser manada: a ser lliure!).

12. Pel que fa a les tasques, als menjars, als vestits… què vol la Teresa que aprengui la Laura quan la fa
anar a les Aulines?

13. Escriu alguna frase en què es vegi el menyspreu de la gent de Comarquinal a Barcelona.

La boira
La boira és un símbol del llibre, ja que ronda sempre el poble i el submergeix en un univers de
calumnies i desavinences entre la població.

«La boira! Va caient, espessa, grisa, negra; abriga la plana tardoral i adormida en la nit. La boira
protectora guarda la ciutat estesa al cor del Pla» (pàg. 89)

14. Busca altres fragments del llibre en què aparegui la boira:

Concloent: Laura arriba a Comarquinal amb un munt d’esperances i aspiracions que al llarg de la
novel·la es van deteriorant fins a desaparèixer per complet i deixen la protagonista en un estat de
d’infelicitat i de resignació.

25
 2.6. L’espai i l’ambient. Comarquinal: geografia i
valors: tancament, religiositat, ignorància,
repressió, materialisme (l’excepció: mossèn
Joan Serra); la boira com a símbol. L’oposició
Comarquinal / Barcelona.

La narració comença amb el trajecte en tren que Laura i el seu

marit Tomàs fan de Barcelona a Comarquinal, tot just tornats del
viatge de noces. Abocada a la finestra, la noia observa com el paisatge canvia a mesura que el
tren va deixant enrere la seva ciutat natal.

1. Pren nota de les característiques dels dos paisatges, el que es deixa enrere i el que es comença a veure.
Què et suggereix aquesta informació?

La ciutat del marit, on van a viure, és una

ciutat inventada per l’autor però que aviat es
va identificar amb Vic. La mare de Llor era
vigatana i per aquest motiu ell coneixia bé la
capital osonenca. Comarquinal és, doncs, el
que s’anomena “espai de ficció literària”. En
literatura hi ha molts altres espais de ficció
literaris, com per exemple Vilaniu (Valls-
Narcís Oller) i Sinera (Arenys-Salvador
Espriu) en la literatura catalana; o Vetusta
(Oviedo-Leopoldo Alas Clarín) en la literatura
castellana.

2. Fes un resum de la primera descripció que es fa de la ciutat:

26
3. Copia/resumeix algun altre fragment descriptiu (plaça porxada, fonts, muntanyes, camins…)

4. Ara descriu els espais interiors: la casa dels Muntanyola, de l’oncle Llibori, alguna església…

5. Bona part dels personatges de Comarquinal amb qui es relaciona Laura li retreuen que sigui una
forastera vinguda de Barcelona. Busca més exemples de prejudicis negatius que aquests personatges
fan de la capital catalana i escriu-los:
- «No tenim aquella humitat als vespres, com a Barcelona, que us fa estar grocs i us malmet el
pit» (pàg. 69).
- «Us serveixen uns cuinats irrisoris com qui pesa els menjars en balances» (pàg. 116).
- «Barcelona és la perdició del nostre jovent» (pàg. 124)
-
-
-

En quina mena d’idees es basen els comarquinalencs a l’hora de fonamentar les seves creences?

27
2.6. L’espai i l’ambient. Comarquinal: geografia i valors: tancament, religiositat,
ignorància, repressió, materialisme (l’excepció: mossèn Joan Serra); la boira com
a símbol. L’oposició Comarquinal / Barcelona.

28
 El temps3

La novel·la, que no ofereix referències al temps històric, és contemporània a l’època de l’autor. Això
ens fa pensar que l’autor volia retratar el marc social de finals dels anys 20, principis dels 30.
Pel que fa al temps narratiu, si bé les referències temporals són constants al llarg de tota l’obra,
aquestes són més aviat genèriques: «a mitjan de setembre», «a darreries d’estiu», «un vespre a
començament de novembre», etc. Es podria dir que, més que el temps narratiu extern, el que compta
és el temps intern del personatge protagonista, tret propi de novel·la psicològica dels anys 30.
Recordem la influència que Proust va exercir sobre Llor però també d’altres autors com James Joyce
o André Gide.

Cada part de la novel·la abraça un any. La primera part comença a principis de tardor, quan Laura i
Tomàs tornen del seu viatge de noces, que ha durat un mes, i arriben a Comarquinal. Laura té la
criatura al setembre següent i la perd al cap de poc. És llavors quan coneix en Pere Gifreda i s’acaba
la primera part.

Les primeres paraules de la segona part ens situen en el temps: «Tres mesos, fins a l’abril, de caure
la boira, de passar els núvols de l’hivern».
En «els darrers dies de març» (pàg. 190), Laura s’adona que sent alguna cosa per Pere Gifreda.
Durant «la primera nit d’abril» (pàg. 200) és Teresa qui comprèn que Gifreda està enamorat de Laura.
La «tarda del diumenge de Rams» (pàg. 201) es produeix l’incident a l’ermita de Sant Roc, fet que
acabarà provocant la partida de les dues cunyades cap a les Aulines, al juny (pàg. 235), on s’estaran
fins a l’octubre (pàg. 249).
Per la «boira de novembre, boira amable que l’abriga, l’acull, l’esfuma i potser la fa invisible» (pàg.
306) sabem que és novembre quan Laura fuig de can Muntanyola.
En l’última referència temporal de la novel·la, a Laura, «quan es mira al mirall, li sembla que aquella
figura simple que s’hi reflecteix no té res a veure amb la Laura d’un any abans». Ha passat, doncs, tot
un altre any.

2.7. Personatges.

1. Escriu el nom i qui són tots els personatges de la novel.la:

3
Convé distingir entre el temps històric en què s’ambienta la trama i el temps narratiu de la història, que pot comptar-se per
hores, dies, anys, etc. A diferència del temps de la realitat, el temps de la narració té un principi i un final i pot incloure salts
temporals al passat (analepsi o retrospecció) i al futur (prolepsi o anticipació).

29
2. Ara que ja sabem qui és cada personatge de la novel·la, és el moment d’organitzar i d’interpretar el
coneixement que tenim de les tres figures centrals de la primera part. Completa les taules amb més
informació de Laura, Tomàs i Teresa.
Després, fixa’t si hi ha connexions entre la formació intel·lectual i l’educació sentimental dels personatges
centrals de l’obra amb el caràcter i el comportament d’aquests. Així mateix, és interessant qüestionar-se fins
a quin punt el gènere pot determinar el tipus de formació i educació rebudes en el context de Comarquinal.

FORMACIÓ INTEL·LECTUAL

No ha après gramàtica ni geografia i compta amb els dits. El pare li va ensenyar coneixements
esparsos d’art: coneix Bach, Mozart, Wagner, Debussy... i li sonen els noms de Dante, Goethe,
Napoleó, Llull i Confuci però no sabria dir de què.
Laura

No ha rebut cap mena de formació intel·lectual; de la seva mare tan sols va aprendre a ser una
Tomàs Teresa

bona mestressa de casa.

Tot i ser home i poder accedir a una bona eduació, no ha rebut formació intel·lectual sòlida
perquè és l’hereu de la casa i no li ha calgut estudiar.

EDUCACIÓ I EXPERIÈNCIA SENTIMENTALS

No ha rebut una educació sentimental i ha conegut l’amor amb Tomàs.

Laura

No ha rebut una educació sentimental ni ha tingut mai cap experiència amorosa.

Tomàs Teresa

Ha tingut nombroses aventures amoroses abans de casar-se amb Laura.

3. En un text narratiu, els personatges són caracteritzats de manera discontínua, a partir de fonts d’informació
diverses que es van proporcionant i complementant tot al llarg de l’obra. La caracterització dels personatges
es basa en diferents aspectes, alguns dels quals són l’aparença externa (trets físics, manera de vestir...), els
trets de la personalitat (aspectes psicològics, pensaments, intencions...) o la condició social (origen familiar,
posició social, ocupació...). Llegeix la taula següent i aporta més informacions:

30
 Laura Tomàs Teresa
Té els ulls blaus, una veu És cepat i, segons Laura, Erecta, pàl·lida, d’esguard
fina. És «d’una bellesa «home de bon estómac» dur. Duu un abric antiquat
sense gaire esclat» (pàg. (pàg. 67). que «desprèn olor de
66). Duu roba moderna. fadrina assenyada» (pàg.
Aparença externa

72).

És una noia sensible i De caràcter és rude, fet És múrria i assenyada.

Trets de la personalitat

delicada. Somnia en tenir que no desplau del tot a Encarna «totes les virtuts
una vida acomodada i Laura perquè considera pairals de la família i de la
plàcida. És presumida, es que s’avé amb la vigoria de contrada» (pàg. 79).
perfuma amb muguet. l’home. No és intel·ligent.
No vol manar ni ser Li agrada deixar propines
manada. generoses.

És d’origen humil i És un dels propietaris més Fins ara ha estat la

òrfena. rics de la vila. mestressa d’una de les
Condició Social

cases més riques de la vila.

4. Però també hi ha altres elements que ajuden a caracteritzar els personatges. En el cas de Laura a la ciutat
dels sants, l’atenció a les mans i als ulls o a la mirada és molt present. Fixa-t’hi i recull altres termes amb què
són descrits les mans i els ulls dels personatges. Després, respon les preguntes que hi ha a continuació:

Laura Tomàs Membres de la família

Muntanyola

Mà freda i suau. Mà tosca i ferma. Teresa: «mà resseca, de senyora

que no desdenya de feinejar com
una minyona, mà de verge de
Mans

quaranta anys» (pàg. 76).

31
 Ulls blaus. Tomàs no és un personatge Tots els ulls de la família Munta-
Laura s’ho mira tot sensible al que s’esdevé al nyola són iguals: «ulls rodons, de
amb una mirada nova, seu voltant. color d’acer, que fiblen; miren
innocent. terriblement tristos, seriosos»
(pàg. 72).
Ulls

5. A partir de la informació recollida, què creus que simbolitzen les mans i els ulls?

6. Llegeix la informació següent sobre Laura:

Laura és un personatge caracteritzat sobretot per la seva ingenuïtat constant, una noia somiadora i
alegre que esperava amb il·lusió poder aspirar a una vida plenament feliç al costat del seu marit, Tomàs
de Muntanyola. Té en tot moment una visió idealitzada de l’amor conjugal. Amb el temps, però, s’adona
que és incapaç de trobar el seu lloc al poble de Comarquinal, i sent una profunda malenconia per haver
deixat enrere la seva ciutat de Barcelona, fet que li produeix una angoixa i una infelicitat que trenquen
amb el caràcter optimista i dolç de la protagonista. Malgrat els seus intents per adaptar-s’hi, és
conscient que la vida que li ha tocat viure no és ni molt menys la que sempre imaginà.
Poc a poc va descobrint que l’home amb el qual es casà no és com creia, i és que en Tomàs es va
fent amb la seva llibertat sense que la Laura pugui fer res al respecte. Davant la impossibilitat
d’aconseguir ser feliç, fixa els seus ulls en Pere Gifreda i aquest és capaç de tornar a despertar en
Laura la plenitud que havia perdut. D’alguna manera l’idealitza. En aquest moment passa a ser d’una
noia somiadora a una noia reprimida envers l’opinió pública. El pes de la societat té un paper força
important i marcaran la relació entre ambdós personatges. Tot i així s’equivoca, l’acaba veient com la
resta d’homes i s’adona que no l’estima, quan li ho diu ell la fa fora de casa cap al final del llibre.

Un cop més apareix la idea de la dona contra la societat. El paper de l’home es basa en la llibertat de
mantenir qualsevol relació sense haver de fer front a les opinions públiques, mentre que les dones, en
aquest cas la Laura, es veuen incapaces de dur a terme les accions que realment desitgen. Per aquest
motiu, la relació de la Laura amb Pere Gifreda és vista com un pecat, ja que no s’ha d’oblidar que és
una dona casada. La Laura no és valorada per en Tomàs, cosa que li dol moltíssim.
És un personatge també desencantat per les circumstàncies que l’envolten. No tan sols no obté la
felicitat al costat del seu marit, sinó que tampoc no aconsegueix sentir que forma part de la família

32
d’aquest, de la qual només rep menyspreu i rancor. La culpabilitat i la consciència intranquil·la fan que
es refugiï en la religió, a través de les seves confessions a Mossèn Joan i que, finalment , marxi a un
convent.
El punt més àlgid del personatge de Laura es troba al final de la història, quan la protagonista
experimenta una gran frustració per no haver pogut aconseguir les seves fites com a persona i com a
dona. S’adona que la vida és realment complicada, molt més del que ella podia imaginar i, sobretot,
que les coses no sempre ocorren com un espera i els somnis no sempre es fan realitat.
A la Laura la podem veure com una dona avançada per l’època, en contraposició amb la Teresa, que
és la dona correcta, sotmesa a un home (abans al pare i ara al germà, ja que no té marit), que cuida
la casa, etc. Quan la Laura arriba a Comarquinal vol canviar en Tomàs, és a dir, fer-lo més a la seva
manera, perquè no es deixi influir pel que diu la gent. Però no ho aconsegueix.
La novel·la entronca amb el mite de la dona insatisfeta. Laura, com les heroïnes de ficció que la
precedeixen a Madame Bovary, La Regenta o Anna Karènina, encarna la lluita de la dona de principis
de segle per trobar el seu lloc i la seva veu en un món fet per i per als homes.
El comportament de Laura es pot relacionar amb el bovarisme perquè la Laura és una dona amb
voluntat renovadora. Pensa que amb el matrimoni serà més lliure i en canvi es veu cada cop més i
més reprimida. Primer es refugia amb en Pere i finalment acaba marxant de Comarquinal. A Madame
Bovary li passa quelcom semblant, acaba tenint amants, però finalment se suïcida.

7. Llegeix la informació següent sobre Teresa:

En Teresa Muntanyola, al llarg de l’obra, hi podem veure una actitud de gelosia i enveja cap a la Laura.
En cap moment la vol, de seguida que la Laura arriba a Comarquinal, se’n va a casa l’oncle Llibori a
criticar-la i explicar el tipus de roba que vesteix, també la interior. La Teresa és com representa que
hauria de ser la Laura. Al principi creuen que la seva mentalitat és diferent per venir de Barcelona,
però no és així. Tampoc els agrada que vingui de família pobra, creuen que s’aprofita d’en Tomàs. El
que més ràbia li farà a la Teresa de la Laura és la seva història amb en Pere, ja que tota la vida n’havia
estat enamorada. La Laura es troba en un ambient, que entre l’actitud d’en Tomàs, la de la Teresa i
de la pressió social, que cada cop és més insuportable. Els seus somnis xoquen de ple amb la realitat
i opta per marxar i deixar de ser una dona reprimida tota la vida.

8. Hi ha dos personatges que són amables amb Laura: mossèn Joan Serra, Ferro Vell, i Beatriu, l’avorrida. Què
tenen en comú aquests dos personatges perquè, a diferència de la resta, es trobin a gust amb Laura? Què
aporten Beatriu i mossèn Joan a la vida de Laura?

9. Escriviu una BREU caracterització del personatge de la Beatriu, a partir de diferents mots clau que us
proposem: hereu, “l’avorrida”, enveja, humiliació, l’oncle Llibori, estudiant de capellà, desconfiança, la Laura,
visites, compromís, Manresa, Tarragona. D’aquests mots clau, n’heu d’utilitzar CINC, com a mínim.

33
10. Escriviu una BREU caracterització del personatge d’en Pere, a partir de diferents mots clau que us
proposem: mossèn Joan, la Laura, visites, enamorament, la Teresa, conversa, excursió, declaració, les Aulines,
diversió, concert, fugida, rebutja. D’aquests mots clau, n’heu d’utilitzar CINC, com a mínim.

11. Molts habitants de Comarquinal són coneguts per un malnom. Busca el malnom que tenen aquests
personatges i explica’n l’origen.

Personatge Malnom Relació

Tomàs Calçot Augmentatiu de calçó. Tenen fama de despistats, la familia

dels muntanyola i el Tomàs actu així.
Oncle Nas de rei
Ell és molt aristocràtic. Vol tenir separació amb la gent que
Llibori considera que no es de la seva categoria

Mossèn Ferro Vell

Joan Colecciona objectes vells.

El rector Mossèn
Perque te molta cara.
Galtes

34
12. Rellegiu les pàgines 29 a 34 i redacteu el vostre “retrat” dels personatges (físic, caràcter,
comportament…):

2.7.1. El personatge de Laura: el nom (Petrarca), educació urbana, sensibilitat i

interessos artístics, idealització de l’amor, voluntat de transformació de l’entorn
(marit, cunyada), frustració i fracàs.

LAURA

35
 TOMÀS DE MUNTANYOLA

TERESA DE MUNTANYOLA

Teresa de Muntanyola, Pere Gifreda, mossèn Joan Serra.

36
ELS “ALTRES” PERSONATGES

37
ELS “ALTRES” PERSONATGES

38
 2.8. Estil i tècniques narratives:

- Punt de vista narratiu4:

La novel.la la relata un narrador omniscient, extern, en tercera persona. Escriu algun exemple:

Però el narrador extradiegètic del principi de la novel·la anirà evolucionant progressivament cap a una
perspectiva més subjectiva, i comença a donar l’opinió d’un fet o d’un personatge. Exemples:

A poc a poc, va adoptant una posició cada vegada més interna i més crítica sobre el que passa i no
s’està de donar la seva opinió. Exemple:

A primera vista, doncs, es tracta d’un narrador extern omniscient (tercera persona). Però el narrador
realitza un munt de comentaris i judicis a propòsit de Comarquinal i del seu clergat. El narrrador utilitza
la ironia per denunciar, per exemple, la hipocresia: “Llàstima que la tia Madrona no pugui agrair els
compliments de totes aquelles persones que, quan la troben pel carrer, gairebé ni la saludaven” (pàg.
145) o la religiositat fingida: l'insigne canonge Grau atura els precs per “atendre una dama, esposa del
fabricant d'embotits més important d'un poble veí...”. L'eclesiàstic comptabilitza el dol i els negocis:
“Vingui'm a veure qualsevol dia de la setmana entrant” (pàg. 143-14).

Ni Laura s'escapa del judici negatiu; el narrador tendeix a subratllar-ne la curtesa de vista, la visió
parcial de la realitat que l'envolta i la incomprensió respecte als mòbils que dicten les actuacions dels
altres: “La Laura, que no sabrà mai l'amarguesa que s'acumula en el cos de la qui sent el fracàs de la
pròpia feminitat inútil” (pàg. 72).

Per tant, l’omnisciència és restringida perquè focalitza especialment la narració en un punt de vista, el
de la Laura: veiem la realitat a través de la seva mirada; el microcosmos narrat se'ns representa tal
com ella el percep. I Llor ho fa servint-se de totes les modalitats del discurs:estil directe: converses,
enunciats literals dels personatges)
• estil indirecte: verbs de dicció: “va dir que...”

4
Per a les PAU demanen, exactament: narrador omniscient en tercera persona, aproximació al punt de vista del personatge
(discurs indirecte lliure, memòria involuntària, visió crítica de Comarquinal); relació amb l’ús dels temps verbals.

39
 • estil indirecte lliure: manté la tercera persona però prescindeix dels verbs de dicció; la veu del
personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la paraula
indirectament. El lector confon les veus del narrador i personatge; s'acosten tant que no
s'endevina qui parla. Només insinuen el canvi al pla intern certes fórmules típiques de l'oralitat:
interrogacions, exclamacions, repeticions i comparacions subjectives.
• monòleg interior: l'utilitza de forma moderada, són d'extensió breu5.

Miquel Llor també fa ús del recurs literari conegut com a memòria involuntària, per influència de
Proust. L'escriptor francès Marcel Proust fa ús d'aquest recurs a la seva obra A la recerca del
temps perdut (1908). Una magdalena sucada en til·la, mobilitza, a través d'un estímul sensorial
(el sabor retrobat), el record, que sobrevé automàticament, sense reclamar-lo. En el cas de la
Laura, no és el gust sinó la vista (la pluja i el sol simultanis que veu rere la finestra) i l'oïda (el
tritlleig de copes) les que activen els seus records de Barcelona:

“Un camió que passa cap a la carretera de Barcelona fa dringar les copes de l'armari.
La Laura pensa que en un res el vehicle s'haurà restituït al trontoll dels altres cotxes
barcelonins, en aquella hora del migdia en què el comerç reposa abans de reprendre
l'activitat de la tarda, hora en què el sol cau de ple pels carrers, els encreuaments
s'embussen davant el parpelleig dels senyals lluminosos, les persones es saluden
amunt i avall del Passeig de Gràcia, els aperitius brillen a les copes dels bars (...). La
veu eixuta de la cosina la torna a Comarquinal”.

Altres trets estilístics6:

• Tipus de prosa: sintaxi/lèxic/figures (ho veurem al comentari).

• Trets col.loquials (pocs, molt pocs, en parlem!)

- El Calçot (cal Calçot):Tomàs
- Nas de rei: L’oncle Llibori
- La Marieta de casa les Noies: Una noia de Comarquinal, amiga d’altres noies del
poble
- La Pepeta de l’enterramorts, la Cacauera: La Pepeta filla de l’enterramorts
- Galtes: El mossèn de la parròquia de la caritat
- La Ramona dels carquinyolis: La Ramoneta és una dona amb la qual es presuposa
una relació amb el doctor Jaume Grau
- Ferro Vell: Mossèn Joan
- “L’avorrida”: Beatriu
- En Pepet de ca l’Escaldat: Un amic d’en Tomàs
- Llibori de l’Om: Company de festes del Tomàs
- La Pica-pica: un cafè on treballen dones de Barcelona que es prostitueixen
- La Quica fornera: una dona que ven el seu cos, també és prostituta
- La Ramoneta del pas a nivell: una dona que està casada i amb fills i que es
prostitueix quan el marit no hi és.

5
Falta mostrar els exemples.
6
Falta explicar
40
• Ús de símbols:

- La boira
La boira és omnipresent, humida, espessa, grisa, negra (p. 89). Esdevé un
personatge més de la novel·la. També està revestida d’un caràcter simbòlic, amb dos
significats contraposats:
D’una banda, es pot convertir en una aliada, preserva la societat de Comarquinal del
mal exterior:
“La boira! Va caient, espessa, grisa, negra; abriga la plana tardoral i adormida en
la nit. La boira protectora guarda la ciutat estesa al cor del Pla”, p. 89; “Si Nostre
Senyor hagués d’escoltar-me, li demanaria una cosa, de tot cor —declara l’oncle
Joanet a la Laura, el dia que van anar a sopar a casa d’ell—.
Que tota aquesta boira es tornés com pedra i ens servís de muralla perquè la gent
dels altres pobles no poguessin venir, i perquè nosaltres no poguéssim anar-nos-
en de Comarquinal. Així es perdria el rastre dels camins de Barcelona, que és la
perdició del nostre jovent”, p. 124) o protegeix el secret dels enamorats de quedar
exposat als ulls maliciosos
“—I se n’anirà la boira! —sospira ella involuntàriament. / —Li sap greu? / —No;
però no sé què em passa. Em fa l’efecte que aquest hivern la boira m’ha fet
companyia. / La Laura s’estremeix sota una temença inconscient, com si en arribar
l’hora d’esvair-se la boira ella hagués de quedar exposada en una mena de nuesa
esgarrifosa, a mercè de la curiositat pública”, p. 188).
La Laura, fins i tot, arriba a enyorar la boira, quan ja ha passat molts mesos a les Aulines,
perquè indica el canvi estacional que l’alliberarà de l’austera reclusió a què l’ha sotmesa
la Teresa. O potser és que la tornada a Comarquinal significa tornar a veure en Pere?:
“—Ja s’acosta el temps de la boira; el primer matí que n’hi haurà vull llevar-me
d’hora per veure-la de prop. / —De què ve que tant t’agradi ara? —interroga la
cunyada, recelosa, perquè era com si la Laura li haugés endevinat el pensament”,
p. 247; “Una tarda, d’improvís, les llunyanies del pla es cobrires d’un tel de boira
blava. La Laura la veié de lluny, li allargà els braços com a una amiga, com a un
auguri d’alliberament”, p. 249.

D’altra banda, la boira pot ser una enemiga, que repel·leix els nouvinguts per la seva
aridesa i fredor, tot causant-los mala impressió, exactament igual que la germana d’en
Tomàs:
“la boira fa com un halo daurat entorn dels fanals encesos; però és freda, i la Laura
torna a dins com si sentís una pressió enemiga que la rebutja”, p. 77; “Sols dues
coses m’han fet mala impressió d’ençà que sóc casada, i totes dues avui: la boira
d’aquesta terra, una boira humida que sol venir cada vespre i cobreix tot el Pla vuit
mesos de l’any, l’altra ha estat la rebuda que m’ha fet la germana d’en Tomàs”, p.
78
o una representació de la inconsistència de l’amor entre la Laura i el Tomàs:
“—Tomàs… meu! Tinc una por! / —De què! / —De perdre’t; que no em fugis dels
dits, com aquesta boira. No sé per què em sento tan estranya. En dos dies que
41
 sóc aquí et veig d’una altra manera, no tan a prop meu com en aquest gran mes
que hem anat pel món”, p. 102).

- Altres elements recurrents

ELEMENT PERSONATGE SITUACIÓ

Quan la Laura es separa d’en Tomàs, li torna l’anell

Anell Teresa
de compromís, i la Teresa se l’acaba quedant.

La Teresa és “la dona de les claus” de la casa, i la

ràbia que la Laura li produeix fa que mai dongui les
Claus Teresa
claus a aquesta, fruit de la mentalitat tancada de la
Teresa.

Copa La Teresa es talla el llavi al beure de la copa on ha

Teresa
trencada begut en Pere.

La Laura llegeix els seus llibres en el seu “racó íntim”

Llibres Laura
al costat de l’estufa, tot asseguda a la butaca.

Quan la Laura passa la seva primera nit de noces

Piano Laura amb el Tomàs, a l’endemà desperta aquest tocant el
piano.

El vestuari de la Teresa enllaça el seu caràcter amb

Roba fosca Teresa l’ambient de boira que enterboleix Comarquinal, així
com la vida de la Laura, a la qual martiritza.

En Tomàs cega els canaris amb unes agulles per tal

Ulls cecs Tomàs de que cantin millor. Analogia amb els ulls d’en
Tomàs.

Quan la Teresa espia la Laura mentre es canvia de

Vestimenta
Teresa/Laura roba la veu en roba interior, que desprès pregona per
íntima
tot Comarquinal.

2.9. Conclusions
1. Per què Miquel Llor intitula l'obra Laura a la ciutat dels sants? Escriu algun exemple que demostri les
teves argumentacions.

2. Llegeix la informació següent:

Per acabar, també es pot dir que la novel.la és una mena de relat iniciàtic que exposa un argument
universal.
42
Per una banda, és un relat iniciàtic perquè es tracta d’un viatge de maduració per a la protagonista.
L’itinerari d’anada i tornada en el desplaçament geogràfic, metaforitza l’evolució íntima de la
protagonista. La ingenuïtat optimista de la Laura es transformarà en desencís a cops d’experiència
vital i angúnia moral. Canviarà la seva visió del món (bastant idealista) i perdrà la innocència que la
caracteritzava. Aquest canvi comporta: l’aclariment de la “veritat”, és a dir, l’acceptació de la realitat:
decepció, impermeabilitat de les societats conservadores, inadaptació i, en definitiva, el fracàs
existencial. Serà un trajecte d’aprenentatge a través d’un doble xoc: individual i de la comunitat. I també
és un bon exemple que no s’ha de viure esperant ser feliços, sinó aprofitant el millor de cada moment
sense crear-nos falses esperances.

Per altra banda, es tracta d’un argument universal perquè el protagonista és una mena d’intrús
destructor que genera un conflicte i que provoca una forta reacció per part de la comunitat que defensa
l’ordre establert. Comarquinal es presenta com una comunitat plàcida en la superfície (tant pel que fa
a l’equilibri domèstic que impera a can Muntanyola, com a l’ordre petitburgès del poble) però darrere
s’amaga un subsòl contradictori (puritanisme, repressió sexual i doble moral). La vistia d’una
estrangera –una barcelonina- crea una crisi doble (tensió familiar i rebuig social). Però en realitat, el
col·lectiu pretesament amenaçat (família i poble) encarna el veritable monstre i la hipotètica agressora
esdevé la víctima. Només coexisteix com a agressora en la mentalitat provinciana. Aquest daltabaix
“provocat” per la Laura i, davant les acusacions de la Teresa, els rumors populars i la mala reputació
que embruta el casal Muntanyola, es resol amb l'expulsió de la Laura per part del Tomàs, el qual es
posiciona amb la germana i es desempallega d'ella (finalment, s'alinea amb l'ètica dominant). Per
acabar, es persegueix i s'arracona el cos de la Laura fins a la destrucció: després del trencament amb
els Muntanyola ve la ruptura amb el Pere Gifreda; i, finalment, la caminada desesperada fins al pont
“alliberador” seguida pels retrets d'ulls i veus imaginàries.

La novel·la també respon a les convencions literàries universals de la ficció sentimental: matrimoni,
adulteri, idil·li, desamor, passions, gelosia i venjança. Laura a la ciutat… dels sants?

3. Ara les teves CONCLUSIONS, com per tancar qualsevol comentari:

43
 2.10. Comentaris de text

1. Comentari sencer del text següent:

Pensant-ho bé, ella ¿què en sabia d’en Tomàs, d’aquell xicot sanguini que no veia mai quina cara fa la gent, com si
fos sol al món? I ell ¿què havia volgut saber de la Laura, d’aquella desconeguda entrevista a casa d’uns amics de tots
dos, a Barcelona, vestida de mig dol pel pare, demanada al cap de quinze dies i amb la qual es casava al cap de tres
mesos?
A estones, la Laura diria que, molt endins, sent, com un retret molt lleu, la veu del pare, aquella veu del pare, aquella
veu que cantà tota la vida amb un entendriment apegalós, La primavera i El noguer, de Schuman, sense haver-ne pogut
encertar mai la melodia justa. I aquella veu de repte és la pròpia veu d’ella que insinua una queixa, molt tímida encara.
- Ca!- reacciona Laura abocant-se a la portella, feliç dins la roba perlada. Està segura del seu poder per a retenir
l’afecte de l’espòs. En Tomàs li ha dit i repetit que, a Comarquinal, serà la reina envejada. Laura de Muntanyola! Sona
bé! Quina felicitat conviure amb la gent del poble del marit!, ser ben bona i ben amable! Perquè és amb la riquesa quan
podeu manifestar els vostres sentiments més autèntics.
Una mà calenta es posa al bescoll de la Laura; en Tomàs s’ha despertat.
- Què mires? – li pregunta.
- Aquest tel de boira, que sembla com si volgués tapar el sol.
- I el taparà, no ho dubtis. La nostra terra no és com la capital, on sempre fa bo. La boira no ens deixa de petja fins
a les darreries de maig -declara en Tomàs amb la seva veu gutural, d’home que està avesat a enraonar a ple camp-. En
canvi, tampoc no tenim aquella humitat als vespres, com a Barcelona, que us fa estar grocs i us malmet el pit.

2. Qüestions d’estil (per posar als comentaris)7

Pràcticament tota la novel·la està escrita en present:
2.1. Per què? Quins efectes busca l'autor en utilitzar el present d'indicatiu?
2.2. En quins casos, però, utilitza el pretèrit? Per què?
2.3. Com aconsegueix l'autor explicar una història en present d'indicatiu si en realitat és una història passada i ho
fa sense cridar l'atenció del lector?

3. Torna a llegir els darrers paràgrafs del llibre:

"Mossèn Joan Serra interromp la lectura de la darrera carta de la Laura que li conta totes aquests vaguetats; contempla els
caràcters de l'escriptura, fina, vacil·lant, incerta com la mà que els ha traçats. Rodeja el paper amb els dos braços; hi acosta
els llavis, reverentment.
-Laura!; il·lusa incorregible... -mormola.
La Laura, darrera la seva finestra de Pedralbes, contempla, amb angoixa, la llunyania del mar, temptadora, enganyosa.
Mossèn Joan, a Comarquinal, des de la seva finestra, mira com la boira li esfuma totes les llunyanies; i encara sembla que
no hi estigui ben avesat. I la boira, densa, cau i abriga la ciutat amb tots els seus sants vius i morts."

4. Aquests paràgrafs tan curts amaguen un final molt més llarg i complex que Llor aconsegueix donar-nos a
entendre amb poques línies. Reflexiona sobre les qüestions següents:
2.4. Per què Llor utilitza, al final, l'estil indirecte?
2.5. Què vol dir: "Laura!; il·lusa incorregible..."? Té relació aquesta expressió de Mossèn Joan amb "l'escriptura,
fina, vacil·lant, incerta com la mà que els ha traçats"?
2.6. T'has fixat que Llor acaba amb dues escenes paral·leles en les quals tots dos protagonistes són a la cambra
mirant per la finestra? Què veu cada un dels personatges? Quina importància tenen els elements de la natura
en la novel·la?

7
https://www.slideshare.net/sicafe/laura-a-la-ciutat-dels-santsapunts

44
 2.7. La boira és, en efecte, un element central en Laura a la ciutat dels sants. Sabries dir per què? Què és la boira
per als de Comarquinal? I per a Laura?

5. A la p. 105, Llor fa una frase de més de 8 línies seguides sense un sol punt. Llegeix-la a poc a poc i en veu
alta. Quin tipus de sintaxi fa servir?:
"Tant ell com la resta de les persones que tinguin la sort de conèixer aquella senyora,
una serventa als manaments de Déu Pare com cal suposar i ell no ho dubta, vist que en
Tomàs l'ha escollida per presidir i perpetuar la família Muntanyola, la qual ha viscut
des de sempre i en senyal de noble humilitat sota la guarda de l'Església, tothom haurà
de sentir-se honorat que ella hagi volgut anar a conviure amb ells, en el repòs d'aquella
ciutat que compta més de tres i més de quatre sants entre els seus fills i que viu
preservada de les vanitats perilloses de la capital."

6. Laura toca el piano, i al llarg de tota la novel·la es parla de músics com Schumann, Bach, Mozart, Debussy,
Verdi..., però sobretot apareix Wagner.
6.1. Quan es va estrenar Siegfried de Wagner.
6.2. Quina relació té Catalunya amb Wagner.
6.3. Llegiu i comenteu la frase següent:
"Aquella aparença de víctima fou l'esquer que va apoderar-se de la voluntat d'en Pere.
Deixà que l'amor l'endogalés, amb la irreflexió de l'home que se sent llançat a una
aventura inèdita, Sigfrid ingenu, avançant cap a la murada de flames, sense pensar en
el camí de tornada" (p. 171)

7. Exercicis del llibre blanc (Educació 62):

- Ex 21 pàg. 320:

2.11. Textos per repassar per a les PAU

45
46