Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.

Curs 2022-2023

1. Miquel Llor: apunts biogràfics

Miquel Llor i Forcada neix a Barcelona el 3 de maig de 1894. Els Llor
procedien de l'Espluga de Francolí i els Forcada, de Vic, ciutat amb la
qual l'autor manté molts vincles i la fa escenari de la seva novel·la més
popular: Laura a la ciutat dels sants.

Els tres germans Llor –Miquel era el segon– queden orfes de mare de
jovenets. A més, l'adolescència de l'autor està marcada per una
deformació física: una desviació de la columna vertebral, coneguda
tècnicament com l'escoliosi de l'adolescència. Possiblement aquest fet
propicia el caràcter retret. S'aficiona a la música i el teatre (sarsuela,
opereta i òpera italiana), arts que el fan interessar per conèixer l'italià i el
francès. Comença a treballar d'aprenent en una impremta. Després
treballa d'oficinista a la Maquinista Terrestre i Marítima. Durant tots
aquells anys viu a l'ombra del seu germà gran, Joan, amb qui col·labora
en l'elaboració de patents industrials.

Assisteix a uns cursos de català i de literatura catalana, organitzats per

la Mancomunitat de Catalunya i impartits pel director de la Biblioteca de
Catalunya, Jordi Rubió i Balaguer. El 1923 s'inscriu a la secció de
literatura de l'Ateneu Barcelonès, circumstància que el posa en contacte
amb els ambients literaris que l'animen a escriure primer un esborrany
de novel·la titulat Llibre del senyor Jeroni, que poc després convertiria en
la seva primera obra: Història grisa (1925). Llor neix literàriament, si fa
no fa, per l'època que Carles Riba i Josep Maria de Sagarra polemitzaven
sobre quin havia de ser el nou model de novel·la catalana. I és just en
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

aquest moment que una nova generació de joves (Carles Soldevila,

Francesc Trabal, Cèsar August Jordana, Llorenç Villalonga) creen
novel·lístiques fugint dels dictàmens i criteris de les generacions
anteriors, com el Noucentisme, que havia minimitzat el valor d'aquest
gènere.

La represa de la novel·la catalana de finals dels vint i principis dels trenta

no té lloc només pel fet que una nova generació torna a escriure novel·la,
sinó pel fet que ho fa sense complexos, modernitzant el gènere segons
els nous corrents literaris de la novel·lística europea. En aquest sentit,
l'obra de Llor és paradigmàtica, mostra influències de Joyce, Proust,
Gide, Svevo, Moravia, Dostoievski, i sobretot, de Sigmund Freud, referent
rupturista de pensament en aquells anys.

Precisament, la segona novel·la, Tàntal (1928), és titllada d'immoral pel

seu freudisme, que xoca amb el puritanisme dominant. S'inicia com a
contista amb la publicació del recull L'endemà del dolor, guardonat amb
el premi extraordinari concedit per l'Ajuntament de Girona (1930). Aquell
mateix any entra a treballar a la secció de cultura de l'Ajuntament de
Barcelona i, a partir de 1934, es converteix en el responsable de la
secció de correcció ortogràfica dels escrits en català.

Paral·lelament, la novel·la Laura a la ciutat dels sants obté el premi Joan

Crexells (1930) i el reconeixement dels lectors i la crítica. Hi planteja la
història d'una noia barcelonina, refinada, sensible i amable que es casa
amb un propietari rude i acabalat de Comarquinal. Laura –que
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

representa el món urbà i cosmopolita– és víctima del món hipòcrita de

la ciutat mitjana d'ambient rural.

Amb la Guerra Civil, l'evolució literària de tota una generació queda

tallada. En la immediata postguerra, Miquel Llor opta per l'aïllament
literari. Després de passar una rigorosa depuració política, continua
treballant a l'Ajuntament durant una bona colla d'anys.

L'any 1946, l'Editorial Selecta compra els drets de la seva obra anterior,
que és reeditada amb fortuna desigual. L'any 1947 publica El somriure
dels sants, on rectifica plantejaments crítics i agosarats de Laura a la
ciutat dels sants. El mateix any apareix el recull de narrativa Cinc contes,
publicat però amb la falsa data de 1935 per esquivar la prohibició de
publicar en català. I en l'última novel·la, Un camí de Damasc, premi
Joanot Martorell (1958), hi analitza la figura d'un obrer convertit en
burgès amb una sèrie de reflexions morals que demostren els canvis
radicals que han transformat l'autor.

Després de jubilar-se es dedica de ple a les antiguitats (Galeria L'Aura, a

Tossa de Mar), una activitat complementària que ja havia dut a terme
durant molts anys. Col·labora com a jurat en diversos certàmens literaris
com el de Cantonigròs i el premi Víctor Català.

Miquel Llor mor a Barcelona, el 2 de maig del 1966.

Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

2. Laura a la ciutat dels sants

2.1. Publicació de l’obra i segona part

Laura a la ciutat dels sants va guanyar el Premi Crexells de 1930 i va ser
publicada per Edicions Proa l’any següent (1931). La recepció per part
tant dels crítics com del públic lector va ser molt bona. L’única crítica
negativa que en rebé va aparèixer a la Gazeta de Vich, ja que la novel·la
es va interpretar com una transposició de la ciutat i de la gent de Vic.
Fins i tot es van identificar algunes de les persones en qui
suposadament Llor s’havia inspirat per crear els seus personatges.
Sembla que la pressió d’alguns eclesiàstics fou tan intensa que el 1941
Miquel Llor redactà una segona part de l’obra, que titulà El somriure dels
sants i que es publicà primer en castellà (1943) i posteriorment en català
(1947).

En aquesta segona part s’explica el retorn de la Laura en plena

República, en el moment en què la llei del divorci posa fi a la submissió
de la dona. Una Laura renovada decidia tornar a Comarquinal i conviure
amb el seu marit i doblegar-se davant la moral franquista que la
convertia en dona submisa al marit i mare abnegada als fills i a la llar. Va
ser una de les primeres obres que va superar la censura per ser
publicada en català, però va ser una mena de claudicació al servei de la
societat franquista dels anys quaranta.
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

2.2 Adaptació teatral i adaptació cinematogràfica

Miquel Llor va arribar a fer una adaptació teatral de la novel·la l’any
1950. Malauradament, per motius polítics, no veié la llum fins al 1974.
Laura a la ciutat dels sants va tenir tant d’èxit que també se’n va fer una
adaptació al cinema en castellà sota el títol Laura, del cielo llega la
noche. El director canvià la fugida final pel suïcidi de la protagonista a la
manera de les heroïnes literàries del XIX, Emma Bovary i Anna Karènina.
Aquesta adaptació va tenir moltes males crítiques.

2.3 Laura a la ciutat dels sants. El model de la novel·la: la tradició del

segle XIX (protagonista femenina idealista, entorn provincià i tancat,
narrador omniscient); innovacions (psicologisme, freudisme)
Aquesta novel·la segueix el model de novel·la realista del segle XIX d’una
dona idealista i romàntica casada amb un home que no la comprèn
(malcasada). Aquest tema el podem observar en d’altres novel·les com
Anna Karenina de Tolstoi o Madame Bovary de Flaubert, que influencien
fortament a Llor. Són protagonistes amb una visió molt idealitzada de
l’amor conjugal, el matrimoni. Aquest idealisme de Laura pot ser en part
fruit de les seves lectures (de la mateixa manera que en el cas d’Emma a
Madame Bovary), ja que és una dona romàntica i busca l’evasió en la
lectura, la música i en la seva pròpia imaginació. Tant ella com Emma
s'ofeguen en un entorn tancat, avorrit i monòton en el qual no encaixen i
amb marits (tan Charles com Tomàs) que no són la idea que elles
esperarien d’ells, no les comprenen i segueixen el paper del clàssic
patriarca. Això porta a les dues a escapar a través de l’adulteri, que en el
cas d’Emma (que busca els plaers terrenals) és adulteri físic amb
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

diferents amants i en el cas de Laura és a través del pensament. Però les

dues descobreixen que aquestes relacions només les omplen de culpa i
no les alliberen. Laura, tot i tenir una temptació de suïcidi a la riera, surt
de la situació a través de la fugida endavant, Madame Bovary, en canvi,
es suïcida.

Aquest tipus de protagonista es troba en un entorn que l’ofega i no

l’accepta, un entorn provincià i tancat. En el cas de Laura a la ciutat dels
sants el propi nom, “Comarquinal”, fa referència a un entorn comarcal.
Madame Bovary, que segueix un model d’història molt similar, està
subtitulada “Costums Provincians”. Les dues s’ambienten en un entorn
massa tancat per la protagonista, que trenca els costums i les normes
d’aquella societat. Comarquinal és aïllat del món exterior i qualsevol que
no sigui del poble evoca falta de confiança. Laura ho té encara més
difícil, és de Barcelona, on les normes morals són molt més relaxades.
La seva condició de barcelonina farà que Comarquinal no l’accepti mai.
És una societat puritana, amb unes normes socials estrictes i una gran
repressió de la sexualitat. El contrast de la religió amb devoció autèntica
amb l’aparent apareix ja en una altra obra de triangle amorós: La Regenta
de Clarín, on el poble de Vetusta segueix el mateix model que
Comarquinal i Rouen. Laura se sent culpable pels seus pensaments
adúlters, tot i que mai els porti a l’acció, i necessita la guia del confessor
i del Mossèn Joan. Busca refugi a les esglésies i acaba a un convent on
troba la pau. Per contra, Teresa aparenta seguir els dictats del
catolicisme, ser una dona puritana, quan realment la seva castedat
només és un refugi per amagar la seva frustració com a dona. La religió
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

és un dels trets claus de Comarquinal, “ciutat de sants”, el més

important pels seus habitants és l’aparença de recta moral i això divideix
als habitants en dos grups: els integrats, que son seguidors de les
normes puritanes, i qui no accepta el codi de conducta comú i per tant
qüestiona l'essència de la villa, que pertany al grup d’aïllats. Al grup
d’aïllats és on es troba Laura i els personatges als que ella troba una
mínima resposta (la Beatriu, l'hereu destronat que li parla, Mossèn
Joan…).
És una novel·la que combina l’estructura tradicional de la novel·la amb
protagonista idealista del segle XIX amb les innovacions de la novel·la
psicològica, l’inconscient i la tensió entre la modernitat i la tradició. Per
tant, el narrador omniscient amb el que està narrada la història permet
fer una introspecció sobre la psicologia dels personatges, en la qual
s’exploren els conflictes interns dels personatges, sobretot dels
femenins, que contraposa els valors imperants en la societat catalana
del final dels anys vint. La novel·la descriu la hipocresia dels
comportaments humans, sobretot a través de mòbils econòmics i de les
passions dels personatges. L’exploració de la repressió de la sexualitat
dels comarquinalencs també és una clara influència del Freudisme, el
monòleg interior, l’individu arrossegat per passions i patologies
diverses...
Altres influències dels psicologisme a la novel·la és l’ús dels sentits
(olfacte, oïda…) per portar al personatge records. Això està influenciat
per Proust, qui per exemple a Pel Camí de Swann (1913) fa servir el gust i
l’olor d’una magdalena mullada en té per deslligar records de la infància.
En el cas de Laura, elements com els sorolls de les copes de vidre són
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

les que li porten records de la seva vida a Barcelona. El narrador

omniscient en tercera persona (que també és fet servir a novel·les del
mateix model, com Madame Bovary) ens permet entrar al cap dels
personatges i arribar a conèixer detalls com aquests.

2.4 Els personatges

2.4.1 Laura
El nom de Laura es relaciona directament amb Francesco Petrarca,
poeta italià del segle XIV que va escriure molts dels seus poemes sobre
Laura de Noves, el seu amor. Una dona idealitzada i angelicada, ella és
aura, claredat, llum, dolçor, equilibri… allunyada del primitivisme físic.
D’aquí ve el nom de la nostra Laura, inspirat per aquest concepte de
donna angelicatta plena de bellesa. És un personatge sempre envoltat
d’una aureola d’idealitat que la situa per sobre de la resta de
personatges.

És, sens dubte, la protagonista de la novel·la. És el prototip de la noia

pobra, òrfena de mare, educada amb la sensibilitat que el seu pare va
potenciar a través d’una educació artística i recollida, posteriorment, per
la seva tia Amèlia (germana de la mare), un cop mort el seu pare.

La noia pobra, resignada en un principi a la solteria, ja que era “incapaç

d’avenir-se a la mediocritat d’un mig pis suburbial amb un marit de 300
pessetes que té llibreta a la Caixa d’Estalvis”, sent renéixer les seves
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

il·lusions (als 24 anys) d’una vida còmoda quan és demanada en

matrimoni per un home ric, en Tomàs Muntanyola.

Laura, en un principi, sent amor per en Tomàs i també sent una mena
d’agraïment cap a l’home que l’ha tret de la seva misèria econòmica i li
ofereix una casa pròpia. Aquest sentiment, però, anirà desapareixent de
mica en mica quan constata que és una figura aliena, una forastera per
tothom que l’envolta. Per a en Tomàs, la Laura serà tan sols un objecte
de plaer i un element decoratiu per lluir davant el poble. Per a la Teresa,
esdevindrà una enemiga que pot ocupar el seu lloc com a mestressa de
Muntanyola i, a més, pot robar-li l’únic home que estima: en Pere.

Són aquests dos personatges, marit i cunyada, els que tindran una major
transcendència a la vida de la protagonista.

Laura, noia delicada, bella i sensible, té l’oportunitat de canviar el paper

d’inadaptada per integrar-se a Comarquinal a través de l’amor
(idealitzat): el seu marit Tomàs. Fracassa. El que ella voldria fer és
adaptar els 15.000 habitants a la seva conveniència, no pas
emmotllar-se soleta a Comarquinal. El seu fracàs es basa, principalment,
perquè s’avé amb els estranys de Comarquinal: mossèn Ferro Vell i
Beatriu. És la solidaritat dels marginats.

Laura, un cop es queda embarassada, passarà de ser un “objecte” luxós i

exòtic, d’aparador, pel seu marit, per passar a ser una dona normal, fins i
tot, desfigurada, a causa del pes que agafa. En Tomàs ja no la voldrà
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

exhibir per Comarquinal. La Teresa, en canvi, trobarà en aquest fet el

sentit màxim de la feminitat, i que ella sap que ja no podrà gaudir mai
(recordem que és una dona conca de 40 anys).

Amb el naixement de la filla, la Laura creurà trobar un punt d’harmonia i

equilibri en la seva existència. Però aquesta harmonia es trenca amb la
mort de la pubilla. En aquest moment, tot s’ensorra i la Laura se sumeix
en la solitud i, d’alguna manera, perd el contacte amb la realitat. Així, la
darrera sortida pel seu angoixament la trobarà en la idealització de
l’advocat, jove, atent i amic dels Muntanyola: Pere Gifreda. Llor seguia
així el model de la “dona adúltera” de “dona insatisfeta” que s’havia
desenvolupat al llarg del segle XIX (Madame Bovary, Anna Karènina, La
Regenta). Són novel·les basades en la necessitat d’evasió de les seves
protagonistes, evasió de l’avorriment i de la monotonia de la rutina
diària, sotmeses a societats amb regles molt estrictes, on l’adulteri o
qualsevol relació fora del matrimoni no era tolerat. Els diferents
escriptors fan de mediadors, expliquen el procés de desig de les
protagonistes que segueix la trajectòria:

IL·LUSIÓ - REALITAT - DESIL·LUSIÓ

Però l’ideal de l’amor de la Laura per en Pere s’ensorrarà en el moment

en què el sexe, l’atracció física de l’advocat per la Laura, transformi el
platonisme inicial de la relació entre els dos personatges, en una realitat
incapaç d’omplir la recerca espiritual de la dona.
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

Quan la Laura és totalment rebutjada per la societat i la seva família, la

consideren adúltera, quan l’ideal amorós cau definitivament, tan sols li
queda fugir de Comarquinal i refugiar-se a la Barcelona de la seva
adolescència, però amb l’amargor nostàlgica del poble on ha viscut el
període essencial de la seva vida.

2.4.2 Teresa
Des de petita va ser educada per la seva mare i les seves tietes amb la
rectitud que exigia el paper de senyora Muntanyola: estar als fogons, fer
bugades, sacrifici, aguantar crits dels homes de la casa, soferta, bona
administradora dels diners… Aquesta supeditació als interessos
familiars crea en el seu interior una frustració davant la vida: els homes i
l’amor. Amor que serà amagat per sempre, perquè pot ser perillós.

Amb l’arribada de la Laura, la Teresa descobreix la figura de la dona que

reuneix totes les qualitats que ella no ha pogut tenir mai: bellesa,
sensibilitat, elegància, sinceritat i, fins i tot, capacitat per conquistar en
Pere, l’home que ella ha estimat des de la seva joventut. Així, davant
d’aquesta realitat, la Teresa no pot restar passiva i, per tant, intentarà fer
la vida impossible a la figura perfecta que representa la Laura. Fa servir
tots els seus recursos per destruir-la. A la fi, ajudada per la hipocresia
dels comarquinalencs, aconseguirà, en part, els seus propòsits: foragitar
la forana.
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

2.4.3 Tomàs
És l’hereu d’una antiga família de propietaris rurals (cal Calçot), es casa
amb la dona equivocada. En lloc de fer-ho amb una filla de Comarquinal,
decideix fer-ho amb una noia de fora, que ningú coneix. Tomàs també
serà objecte de difamació i la seva persona es veurà cenyida al malnom
que reben els homes de la seva famíla: “Cal Calçot”, sinònim d’home
feble, que viu enganyat, a mercè de la dona.

Tomàs és el símbol de la mediocritat. El seu matrimoni amb la Laura és

fruit d’una confusió entre la necessitat de posseir una dona per lluir-la
davant del poble i el suposat amor que sent per ella. Aquesta confusió
finalitzarà amb l’avergonyiment de Laura quan es queda embarassada, ja
no la voldrà com abans, ja que queda desfigurada. Aleshores, en Tomàs
tornarà a la vida de solter, anant constantment a Barcelona, de festa en
festa, però intentant guardar les aparences d’un matrimoni ben avingut.

El naixement de la seva filla constituirà per a ell una altra frustració, ja

quell desitja un hereu que segueixi la nissaga dels Muntanyola. A partir
d’aquest moment, les relacions d’aquest matrimoni es fonamentaran,
bàsicament, a la recerca d’aquest hereu. El sexe, sense sentiments, serà
l’únic vincle entre la parella, vincle dolorós per a la protagonista.

En un principi, farà cas omís dels rumors malintencionats sobre la

relació entre la Laura i en Pere, fins i tot, propiciarà les seves trobades.
Però finalment, influenciat pels consells de la Teresa, traurà de casa la
seva dona per mantenir el bon nom dels Muntanyola. Aquesta
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

hipocresia, disfressada de seny, és la característica principal que

defineix a Tomàs i a tots els homes de Comarquinal.

2.4.4 L’oncle Llibori Terra Negra

Fadristern1 que desbanca l’hereu (el seu germà), representa una suma
caricaturesca dels aspectes més negatius que es podien donar a
Comarquinal. Covard i roí, gasiu i libidinós, entre les històries que
exemplifiquen aquest comportament pairal destaca el desheretament
del seu fill a causa d’un casament no convenient; i el sacrifici de la seva
filla, que acaba morint, en casar-la amb un xicot tuberculós.

És l’oncle dels Muntanyola, representa la burgesia de Comarquinal. Se’l

coneix com a “Nas de Rei”.

2.4.5 Beatriu
El nom de Beatriu, pres de l’estimada literària de Dante Alighieri, també
s’associa a la idealització de la dona angelicada.

Aquest personatge se’ns representa com un ésser marginat per tots,

oblidat i gairebé considerat com una càrrega. Aquesta és la causa que
es reclogui totalment en si mateixa, amagant molt endins qualsevol
desig per trencar la seva monotonia. Ens la presenten com l’”avorrida”.
És la filla del veritable hereu de Terra Negra, que un cop morí, va anar a
viure a casa del seu oncle Llibori.

1
Fadristern/Cabaler: Fill no constituït hereu que rep la seva part de l’herència en diners o
en cabal en contreure matrimoni o en morir els pares.
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

Així, acostumada a ofegar els seus sentiments, no se’n sap avenir que
una persona li mostri afecte. La Laura es compadeix d’aquesta noia
isolada i intenta guanyar-se-la. En un principi, Beatriu es resisteix, però
un dia ja no pot més i es deixa portar per l’estimació de la Laura. Des de
llavors, les dues dones es fan molt amigues i, tant l’una com l’altra
troben un gran consol en aquesta amistat, que les fa oblidar una mica la
solitud que havien patit fins llavors. Però malgrat tot, Beatriu no pot mai
agrair sincerament aquesta ajuda a causa de l’egoisme en què ha estat
educada. Un ésser tan poc acostumat a estimar i a ésser estimada no és
capaç de compartir una felicitat. Per això, quan aconsegueix de la Laura
el que volia (casar-se amb el seu estimat Ramon que estudiava per
capellà), ja no manifesta cap interès cap a ella.

2.4.6 Pere Gifreda

Pere, tot i haver nascut a Comarquinal, ha estudiat a Barcelona i,
d’alguna manera ha estat perdonat mitjançant la cultura per la societat
tancada del seu poble natal.

L’advocat troba a la Laura una mena de sensibilitat capaç d’atreure’l. En

Pere decideix declarar-li els seus sentiments i, davant la negativa de la
protagonista, marxa del poble pensant que allò no té cap sentit. Però
torna i reprèn el seu intent de declarar-s’hi altre cop. Sorprès pel seu
oncle, mossèn Ferro Vell, que intentarà trencar els seus propoòsits
alliçonant-lo sobre els perills d’aquesta relació. En Pere, però, no
desisteix de veure la Laura, condicionat per la força del seu amor
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

“terrenal”. Quan aquest amor es manifesta davant la dona, ella fuig dels
braços de l’advocat, incapaç de correspondre a la seva atracció física.

2.4.7 Mossèn Joan Serra

És considerat pel poble com un vell mig boig i inconscient, tot i que el fet
de ser mossèn li ofereix un cert prestigi a Comarquinal. Viu amb la
il·lusió de crear un gran museu episcopal de la ciutat, amb la qual cosa
ha d’anar buscant contínuament els objectes que necessita per omplir
aquest museu. És per aquest motiu que els comarquinalencs
l’anomenen “Ferro Vell”. Però en una altra època portà feina a les boques
xerrameques de Comarquinal amb el seu enamorament per una dona
barcelonina, enamorament pel qual encara és motiu de mofa al poble.
L’arribada de la Laura li recordarà el passat i intentarà ajudar-la per
aconseguir certa estabilitat. Al final del llibre, mossèn Ferro Vell serà
l’únic punt de contacte entre la Laura i Comarquinal.

2.4.8 Dones comarquinalenques

Podem dir que aquestes dones estan representades per la vídua
Torroella i les seves filles. Prenen un paper importantíssim a l’obra, ja
que són els jutges de qualsevol esdeveniment. Per a elles, l’arribada de
Laura és el nou motiu de crítica, el nou element fràgil per destruir. Sota el
seu somriure fals poden fer més mal que qualsevol home en situació
d’extrema violència. Són les que dominen el poble mentre que els seus
marits són com ninots que repeteixen el que elles diuen i esperen el
moment oportú per anar-se’n de gresca.
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

Si no són la causa dels esdeveniments, hi tenen molt a veure, ja que

constantment inciten, inventen i maldiuen de tothom. Són persones
frustrades que es destrossen les unes a les altres per darrere, mentre
que per davant ofereixen el somriure típic de Comarquinal, que més que
un somriure és la manifestació de l’odi i l’enveja barrejats que porten a
dintre.

2.5 L’espai

2.5.1 Comarquinal
Una societat tradicional basada en el poder dels diners i de les
influències d’unes quantes famílies que l’han dirigida durant segles, i
regentada per un poder eclesiàstic intolerant que esdevé guardià del bon
nom, dels bons costums, de fer seguir, si més no aparentment, el dogma
de l’església catòlica, i molt severa en matèria sexual.

Llor va prendre la ciutat de Vic per construir el seu univers literari. Però
“la ciutat dels sants” o Comarquinal va ser molt més que Vic, tot i que la
novel·la descriu la magnífica plaça porxada, la catedral i les seves
esglésies i principals convents; els carrers i els passeigs més cèntrics, i
fins i tot el clima extremat i dominat per la boira a l’hivern. Comarquinal
també és una realitat ideològica, psicològica i literària, que recull una
manera de viure, una concepció del món, comuna en aquell moment a
moltes altres ciutats i viles europees.
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

2.5.2 Barcelona
És d’on prové la protagonista. Barcelona és vista, als ulls provincians,
com la gran metropoli moderna, però a la qual s’assimila el vici i la
pèrdua dels bons i vells costums. Sempre és present a l’imaginari
comarquinalenc: els homes s’hi escapen i les dones es deleixen per
tenir-ne notícies, però tothom fa veure que no en sap res i s’hi refereixen
com “un lloc de perdició” per la moral massa laxa i liberal.

Al principi, Barcelona mortifica la Laura: és amarga, no li fa res

deslliurar-se’n. Després, quan s’adona de la mediocritat provinciana
concebrà Barcelona com el seu paradís perdut, idealitza la ciutat en el
seu record.

2.5.3 Les Aulines

És la finca on Teresa reclou la Laura per sotmetre-la a un procés
d’enviliment que la rebaixi al nivell d’una simple pagesa, però la Laura en
surt enfortida, viu l’aïllament com un procés d’espiritualització del seu
amor.

La Teresa la priva del seu context natural: llibres, música, diaris, “robes
agradables”. L’estada allà li altera la imatge: Laura es pentina llis, la pell
se li torra sota el sol, i treballa. Es tracta d’una agressió a la qual la
protagonista respon amb resistència passiva.
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

2.6 El temps
La novel·la es divideix en dues parts, sense capítols, corresponent als
dos anys en què transcorre l’acció. Cada part, oberta i tancada sempre a
la tardor, dura un any, més o menys.

Primera part: L’arribada de Laura a Comarquinal en una tarda

assolellada de setembre, descripció dels ambients i els personatges i
conclou amb el divorci implícit de la parella, sobretot després de la mort
de la filla (mor al novembre).

Segona part: Entra en escena en Pere, personatge que trastorna i

decideix el curs de l’acció. Es descriu el ritme lent de les tardes dels tres
enamorats: Laura, Pere i Teresa, el procés psicològic dels personatges,
fins a l’escàndol i la difamació externa que determina la fugida final de
Laura, el seu retorn a Barcelona, un novembre al cap de dos anys.

2.7 El narrador
A primera vista, es tracta d’un narrador extern omniscient (3a pers.
sing.). Però el narrador realitza un munt de comentaris i judicis a
propòsit de l’univers inventat. El narrador utilitza la ironia per denunciar,
per exemple, la hipocresia tan típica i arrelada dels habitants de
Comarquinal.

Ara bé, l’omnisciència queda restringida quan el narrador focalitza la

narració en un punt de vista intern, concretament el de la Laura, llavors
veiem la realitat a través de la seva mirada, el microcosmos narrat se’ns
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

representa tal com el percep ella. Llor utilitza les següents modalitats
del discurs:

a) estil directe: la veu del personatge apareix reproduïda directament

en el text sense mediació d’un narrador. És la forma típica dels diàlegs.
b) estil indirecte: la veu del personatge apareix en el text reproduïda
per mediació d’un narrador que l’explica. Ex. “En Pere va dir que…”.
c) estil indirecte lliure: la veu del personatge apareix en el text
inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la paraula indirectament.
El lector confon les veus del narrador i personatge; s’acosten tant que no
s’endevina qui parla.
d) monòleg interior: tècnica narrativa que consisteix a exposar d’una
forma directa allò que s’agita en el subconscient d’un personatge.

2.8 Temes
Laura a la ciutat dels sants és la descripció i denúncia social del món
petitburgès rural: classicisme, sexisme, paràlisi, intolerància, hipocresia,
males llengües, religiositat fingida, beateria. Una estricta jerarquia de
castes impossibilita la mobilitat social.

● Classicisme i intolerància. L’estatus social, adjudicat segons els

indicadors econòmics teledirigeix la vida: condiciona la conducta, tria el
futur o sentencia un matrimoni. L’exemple més clar és la conducta de
l’oncle Llibori Terra Negra: la desobediència del seu fill Jaume (embolicat
amb la filla de l’enterramorts) es paga amb el desheretament.
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

● Intransigència ideològica i sexisme. La tia Madrona és la

personificació més clara, assumeix el seu paper, no hi ha cap oportunitat
de progrés: és una minyona a temps complert, com escau a tota femella,
d’un mascle, l’oncle Joanet. La Laura, d’altra banda, és cosificada pel
Tomàs, que la veu com una propietat més, útil per a l’amo. S’espera
d’ella silenci i que vagi amb el cap cot.
● Males llengües i amenaça de “el que diran”. L’escàndol de
l’adulteri empastifaria el cognom Muntanyola. A la Laura se li desordena
el pensament a causa dels rumors i les mirades que rep per part dels
comarquinalencs.
● Xafarderisme i voyeurisme. A Comarquinal practiquen l’art de
mirar sense que els enxampin, si pot ser. Societat de costums aparents
que s’exercita a conèixer les privacitats dels altres amb ulls inquisidors.
L’observatori comunitari s’ubica a la plaça porticada, és el nucli on
convergeixen tots els ulls. Hi regna la simulació i la hipocresia; una doble
moral.
● Falsa religiositat. La beateria de la Teresa s’esvaeix de cop amb
l’arribada de Pere Gifreda.
● Dinàmica d’amos i esclaus. A una dona, se li exigeix treball,
fogons, bugades, sacrifici, paciència per rebre bronques i infidelitats. El
model és la Teresa: bona administradora, soferta, capaç de rebre les
mortificacions del germà.
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023

2.9 Simbologia
Els personatges femenins són els que assoleixen més relleu
simbòlicament i representen dos mons, dues concepcions de vida:

a) Laura: associada al color blanc, símbol de la Barcelona llunyana,

món lluminós i culte.
b) Teresa: simbolitza Comarquinal (el medi rural), simbolitza la
castedat i la puresa. Porta robes sempre fosques, en contraposició de la
Laura, que s’identifica amb el color blanc.
c) La boira: autèntic leit-motiv (fil conductor) de la novel·la. La boira
és inicialment un element característic de Comarquinal que embolcalla
la ciutat durant vuit mesos de l’any. Progressivament, però, la boira
esdevé el símbol de l’aïllament i de la soledat de tots els habitants de
Comarquinal, en general, i de la Laura, molt en particular.
d) L’anell: símbol/objecte associat a la Laura. Simbolitza la unió, el
matrimoni de Laura i Tomàs, però també simbolitza el poder de Tomàs
sobre la Laura.
e) Les claus: associat a la Teresa. Simbolitzen qui té el poder de la
casa i qui decideix. A la novel·la, la Teresa és sempre qui fa rutllar la
casa i la manté ordenada.
f) Els llibres: associats a la Laura. Són una via d’escapament per a la
Laura. Són els seus records de la vida que duia a Barcelona. La Teresa li
prohibeix llegir quan són a les Aulines.
g) El piano: associat a la Laura. El piano és un altre record de la seva
vida a Barcelona, els primers dies a Comarquinal encara el toca, però
més tard, l’abandona.
Laura a la ciutat dels sants Literatura Catalana 2n Batx.
Curs 2022-2023