Literatura TEMA-2 4t ESO

LA NARRATIVA DEL SEGLE XIX

La situació de les llengües

 Utilització del valencià en alguns diaris i en la documentació oficial durant la

Guerra del Francés.

 Amb la tornada dels Borbó, es reprengué i augmentà la persecució legal del

valencià i es refermà la imposició del castellà.

 Cap de les Constitucions aprovades durant el segle XIX reconeix el

plurilingüisme d’Espanya, només es reconeix el castellà.

 Es dicten lleis que impedeixen l’ensenyament, el teatre, els antropònims, els

documents públics, la justícia i les converses telefòniques en llengües diferents
al castellà.

 L’obsessió prohibicionista de l’estat es pot explicar per l’aparició i

popularització del moviment de la Renaixença

 A finals del primer terç del segle XIX, alguns representants de la burgesia
intel·lectual catalana van començar a reivindicar, si bé de manera tímida, una
reaparició del català i valencià en l'àmbit de la literatura i la cultura en general.
Per influència del romanticisme, s’escrigueren diferents obres reivindicant l’ús
de la llengua catalana o valenciana.

 En aquesta època també comencen a publicar-se diferents diaris i revistes que

es fan molt populars:
 A Mallorca el Diari de Buja, primer diari en català de l’època
moderna
 A València, El Mole, revista satírica
 A Catalunya apareix el setmanari Lo Vertader Català

 Els escriptors s’enfrontaven a un problema: la manca d’una gramàtica i una

ortografia unificada que els permetera a tots crear una literatura i un espai
comú, donat que al segle XVI, les polítiques lingüístiques espanyoles havien
afavorit el castellà.

 El moment en què es generalitza l’ús del català o valencià en la literatura i en

les publicacions periòdiques és quan la burgesia conservadora i la lliberal,
sobretot a Catalunya, comença a estar descontenta amb les polítiques dels
governs de l’estat.
 Realisme

 El realisme és el corrent artístic que sorgeix a Europa la segona meitat del segle
XIX que s'oposa el romanticisme, que entén l'art com un reflex de la realitat i es
basa en la raó com a únic instrument per a entendre la realitat.

 Si bé podem considerar antecedents del realisme la novel·la picaresca i la

novel·la sentimental del segle XVIII, el realisme sorgeix cap a 1850 a França, que
més tard es generalitzarà a tot Europa, estretament lligat a la revolució
industrial i l'auge de la burgesia i a l'interès pel coneixement del món de la nova
societat il·lustrada.

 El Realisme surgeix com a resposta artística a la profunda transformació

econòmica i social que produeix la Revolució Industrial. El canvi de mentalitat
es fa patent en la literatura realista, que suposa una reacció contra el
Romanticisme. Davant la subjectivitat romàntica, l'interès és desplaça cap a la
realitat externa, per aquest motiu aquesta corrent s'anomena Realisme.
L'escriptor és converteix en un espectador objectiu de la vida. El seu interès és
centra en descriure la realitat quotidiana. Els defectes de la societat es
denuncien amb la voluntat d'afavorir els canvis.

 La burgesia és la classe social que ascendeix al poder en aquest segle. La

literatura reflexa la ideologia d'aquesta classe mitjana, que és a la vegada, la
protagonista i lectora de les seves pàgines.

 Les característiques romàntiques contrasten obertament amb les

característiques més importants d'aquest període:

 Rebutja l'element meravellós. Busca la realitat immediata.

 Fuig de l'exotisme del passat. Es centra en la contemporaneïtat.
 Fuig del sentimentalisme humà. Analitza la conducte humana.
 No és subjectiva. Passa a ser objectiva.
 No tracta al personatge aïlladament. Analitza al personatge i la
seva situació.
 L’escriptor realista busca mostrar la societat tal com és perquè
aquesta medite i busque remeis als seus problemes
 La descripció prima sobre la narració, i el discurs indirecte sobre el
directe. Així el narrador omniscient tradueix el que els personatges
diuen, pensen o fan.

 Les característiques bàsiques de la narrativa realista són:

 Individu. És el centre de l’interés i manté una relació tensa amb la
societat.
 Temps recent i espais recognoscibles. Esdevenen el marc on
ocorren les històries.
 Narrador omniscient. Relata els fets de manera objectiva, de
vegades emet judicis de valor sobre personatges.
 Detallisme i descripcions. Per a captar la realitat i transmetre-la
de manera fidel, a partir d’un procés de documentació previ.
 Un dels primers realistes és Honoré de Balzac (França). Gustave Flaubert
(França) és l’ideòleg del realisme literari.

 Autors realistes europeus: Charles Dickens, Lev Tolstoi, Alfons Daudet,

Leopoldo Alas, Guy de Maupassant, Eça de Queiroz, Benito Pérez Galdós.

 Autors realistes catalans: Josep Pin i Soler, Dolors Monserdà, Carles Bosch de la
Trinxeria, Marià Vayreda, Àngel Guimerà.

 Naturalisme
 És una evolució del realisme que es desenvolupa a partir de 1880

 El seu creador va ser Émile Zola, a França i després es va estendre per tot
Occident.

 Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es

diu que es una evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al
moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials
desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crítica social amb
un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al individus
problemàtics, classe social baixa.

 El naturalisme considera que l’ésser humà està sotmés al determinisme

ambiental i biològic, és a dir, que la seua actitud i el seu comportament estan
condicionats per l’entorn i per la herència genètica.

 L'estil s'adapta al registre lingüístic dels que parlen, l'ideal no és la bellesa sinó
l'adequació a la realitat. L'escriptor, malgrat la pretesa objectivitat, intercala
judicis i comentaris sobre l'acció que està narrant. Es presta atenció a la
medicina, a la filosofia (sobretot al positivisme) i a les reformes polítiques.
Apareixen persones reals i els fets són bastant contemporanis al moment de
l'escriptura.

 La descripció prima sobre la narració, i el discurs indirecte sobre el directe. Així

el narrador omniscient tradueix el que els personatges diuen, pensen o fan.

 Els autors naturalistes més importants són Clarín, Guy de Maupassant, Henri
Barbusse i les últimes obres de Narcís Oller.

 Costumisme

 Un tipus de realisme és el costumisme, gènere que fomenta la descripció

d’ambients, de personatges i de costums típics en perill de desaparèixer per les
transformacions socials. Al nostre territori, es publicaven en revistes com El
Mole o El Sueco.

 Al segle XIX, la novel·lística en la nostra llengua rep les influències dels corrents
estètics que predominen en la literatura europea. Així la nostra novel·la
recorrerà el camí que va des del costumisme fins al naturalisme tot passant pel
realisme.
Narrativa

 Narcis Oller (1846-1930) realista-naturalista

 Va nàixer a Valls (Tarragona) i va morir a Barcelona.

 Orfe de pare i educat a la casa pairal de la seva família materna en un ambient

molt liberal.

 Cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. De tendències liberals

durant la seva joventut, prompte es desentengué de la política i acabà
integrant-se dintre la societat de la Restauració.

 Començà a escriure en castellà, però l'espectacle dels Jocs Florals de 1877 -els
del triomf apoteòsic de Verdaguer i de Guimerà- i la influència del seu cosí,
Josep Yxart, el van decantar cap al cultiu de les lletres catalanes.

 Hagué de combatre les dificultats que suposava escriure en aquella època

sense un model lingüístic fixat. El seu intent de reflectir la realitat l’abocà a una
llengua que imitava la parla del carrer, plena de castellanismes i
col·loquianismes.

 És el primer gran novel·lista de la Renaixença catalana, considerat el creador de

la novel·la catalana moderna. Ocupa un lloc destacat dins la novel·la realista.
De formació romàntica fou decantant-se cap l’opció estètica naturalista
propera a Zola fins a la novel·la psicològica. No obstant, va aconseguir un estil
propi. Incorporà temes i una visió del món inèdits en la literatura catalana.

 S'incorporà a la revista "La Renaixença" i freqüentà el grup de L'Avenç.

 Dins de la seva obra podem marcar tres etapes.

 Romanticisme. La primera s'obre amb Croquis del natural, recull de

quatre contes i La papallona, obra que té la importància de marcar
l'inici del naturalisme en la nostra llengua. S’hi observa el realisme
pel que fa els diàlegs i al retrat el exacte de la societat, però la
idealització dels personatges situen l'obra prop del romanticisme.
 Naturalisme. L'escanyapobres, reflecteix l'impacte de la
industrialització en la societat rural amb la història d'uns avars a qui
la passió pels diners porta a la tragèdia. La febre d'or, es considera
l'obra de plenitud d'Oller perquè hi aconsegueix dominar les
tècniques naturalistes. En aquesta novel·la es descriu l'alta burgesia
financera de Barcelona, obsessionada per la febra de la borsa, i es
narra l'ascens d'una família gràcies a l'especulació borsària i el
posterior descens. Té una intenció moralitzadora i crítica.
 Novel·la psicològica. La bogeria, l'obra més naturalista d'Oller pel
que fa al tema, ja que s'intenten esbrinar les causes d'un desequilibri
mental, però dos trets l'allunyen del naturalisme: l'ús d'un narrador
en primera persona i el predomini de la narració i el diàleg per
damunt de la descripció. Pilar prim, suposa l'allunyament definitiu
 d'Oller del naturalisme i l'aproximació a les noves tendències de la
novel·la psicològica. Escrita en tercera persona, narra els obstacles
d'una jove viuda davant dels convencionalismes i prejudicis morals
de la societat en què viu.

 Les novel·les de Narcís Oller dibuixen un arc que comença en el

Romanticisme tardà, passa per les estètiques del realisme i del naturalisme,
i acaba acostant-se al Modernisme de final de segle.

 Vicent Blasco Ibañez (València 1867- França 1928) naturalisme

 Va cursar els estudis de Dret, que va acabar, encara que pràcticament no va

exercir aquesta carrera. Va dividir la seua vida entre la política, la literatura i
l'amor a les dones, de les que era un admirador profund, tant de la bellesa
física com de les seues característiques psicològiques. Es definia com un
home d'acció, abans que com un literat. Escrivia amb inusitada rapidesa.

 Va voler que la seua vida fóra la seua millor novel·la, i, per descomptat, ho
va aconseguir. Militant del partit republicà des de la seua joventut, va
fundar el diari El Pueblo a València, va ser en diverses ocasions diputat a les
Corts Espanyoles i es va batre en dol reiterades vegades.

 L'autor valencià va conrear diversos gèneres dins de la narrativa. Així, obres

com Arroz y tartana, Cañas y barro o La barraca , entre altres, es poden
considerar novel·les regionals. Al mateix temps, destaquen els seus llibres
de caràcter històric, entre els quals es troben: Mare Nostrum, Los cuatro
jinetes de la Apocalipsis, una novel·la sobre la guerra escrita per encàrrec
personal del President francès (Primera Guerra Mundial)) que va captivar el
públic nord-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia Bíblia en tal
país; de caràcter autobiogràfic com La maja desnuda, La voluntad de vivir i
fins i tot Los argonautas, en la que mescla quelcom de la seua pròpia
biografia amb la història de la colonització espanyola d'Amèrica.

 Encara que se l'ha inclòs entre els escriptors de la generació del 98, la
veritat és que els seus coetanis no el van admetre entre ells. L'enveja, sens
dubte, va obrar en gran manera en aqueix rebuig. A més, la seua
personalitat irresistible, impetuosa, vital, li va atraure l'antipatia d'alguns.

 Per les seues màgiques descripcions de l'horta de València i del seu

esplendorós mar, són semblants en lluminositat i vigor als traços dels
pinzells del seu gran amic l'il·lustre pintor valencià Joaquín Sorolla.

 Vicente Blasco Ibáñez era fill d'aragonesos i, encara que parlava valencià, va
utilitzar en la seua obra quasi exclusivament el castellà. En les primeres
obres de caire més popular els diàlegs dels personatges els escrivia en
valencià (amb ortografia castellana) sense traducció.

 L’obra de Vicent Blasco Ibañez, per les seues característiques es qualifica

també dins del Naturalisme literari. No obstant, en la seua primera fase
podem observar alguns elements costumistes i regionalistes.