1.

Explica en quina mesura el context sociopoltic dels anys posteriors a la guerra civil fins als
anys 70 condiciona la producci narrativa de lpoca. (162 paraules)
Els canvis poltics que van comenar el 1939 varen provocar labolici de la Generalitat, lEstatut i
els partits poltics i la prohibici de ls pblic i oficial del catal. La literatura catalana quedava
condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.
Desprs del 39 la novella en catal reapareix lentament, primerament a lexili i desprs a
Catalunya. Les circumstncies poltiques expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins
als seixanta rebutge tractar directament la realitat i ho faa per mitj de mites (com Mites de Jordi
Sarsanedas). Altres autors com Perucho i Calders opten per una literatura fantstica. Altra tendncia
est representada per Rodoreda i la novella psicolgica.
El 1959 es va produir el relleu generacional del panorama literari catal. Es va passar del
resistencialisme estricte a actituds ms enfrontades amb el rgim franquista. Al Pas Valenci caldr
esperar a la dcada dels setanta perqu una nova generaci descriptors comence a publicar
narrativa de manera slida i continuada.
2. Explica les caracterstiques ms importants de lobra literria dEnric Valor. (168 paraules)
Des que es va publicar la seua primera novella,Valor es va mantenir fidel al model tradicional de la
narrativa realista,que va matisar i aprofundir al llarg de la seua vida literria. A la darreria de la
dcada dels setanta Enric Valor va comenar a publicar les novelles del cicle de Cassana nom
dun poble imaginari de les comarques del sud, integrat per la trilogia Sense la terra
promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enll de lhoritz (1991). En aquestes novelles, que
constitueixen una crnica de la societat rural de Cassana de la primera meitat del segle XX,Valor hi
rememora les seues vivncies de joventut sobre la destrucci duna classe social,la dels terratinents
valencians de les comarques del sud. La producci literria de lautor inclou tamb les Rondalles
valencianes. En aquesta obra Valor no es va limitar a transcriure els relats orals del nostre folklore,
sin que en va novellitzar els personatges i les circumstncies. El resultat s la creaci dun mn
literari fascinant.
3. La producci literria de Merc Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Ests
dacord amb aquesta asseveraci? Explica per qu. (208 paraules)
Intentant fugir duna vida amb poques expectatives, va comenar a collaborar en diverses
publicacions peridiques. El 1938 va publicar Aloma, que presenta moltes caracterstiques de
novelles posteriors: narraci en 1a persona dun personatge femen, la introspecci psicolgica o el
lirisme.
El 1939 sexilia i fins a la dcada dels cinquanta, quan sestableix a Ginebra, no va a reprendre la
novella (Vint-i-dos contes).
El 1962 va publicar La plaa del Diamant, on Rodoreda hi tracta la histria senzilla duna dona de
les classes populars i, per mitj de les seus limitades possibilitats de visi i de comprensi, els grans
esdeveniments collectius que va a haver de viure. La plaa del Diamant tracta la Guerra Civil com
un rerefons, la narraci se centra en la psicologia de la protagonista. Les tcniques del monleg
interior i ls indistint de lestil directe i indirecte donen com a resultat una prosa evocadora i
potica, incorporant tamb elements simblics.
Del 1974 s Mirall trencat, narraci de la liquidaci de tot un mn centrada en la vida duna dona de
la burgesia barcelonina i la seua famlia des del comenament del segle XX fins a la Guerra Civil.
La visi del mn que es desprn daquesta novella s la ms trgica i desencisada de totes.

4. Qu destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a lactualitat? Reflexiona, sobretot, entorn

de les novetats en la tcnica literria i del context sociocultural. (151 paraules)
Els novellistes que donaren a conixer al comenament dels setanta compartien la conscincia
general de la crisi dels models novellstics, cosa que els va fer decantar per lexperimentalisme
narratiu. Moltes de les novelles daquesta generaci tenen un carcter de crnica generacional i se
centren en el tema de la fugida com a reacci contra la situaci claustrofbica que es vivia en
lentorn familiar i en l'entorn sociopoltic de la dictadura franquista. Des de la primeria dels huitanta
la novella de gnere la novella policaca, lertica, la de cincia-ficci i la histrica ha estat
molt practicada pels escriptors, que lhan considerada un mitj per a arribar a un pblic ms ampli.
Una altra lnia important de la narrativa actual est representada per Quim Monz i altres
autors;amb tocs d'humor que no amaguen un cert sentit trgic de l'existncia, han produt una
literatura que mostra la desorientaci ideolgica de la nova societat postfranquista.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monz reflecteix la societat
contempornia i amb quins recursos literaris ho fa. (166 paraules)
Els contes de Quim Monz es basen en una idea inicial i nica,de vegades una sorpresa final,que
produeix un gag, una situaci cmica, irreverent i absurda, en els primers llibres, ms realista i
custica en els darrers. Desprs del seu primer recull de contesUf, va dir ell,shi fa perceptible
una evoluci envers la mxima elisi delements superflus,tant pel que fa a la ficci com al model
de llengua literria. Els motius centrals de la narrativa de Monz van des de la solitud existencial
fins a la reflexi irnica sobre lescriptura.
En el segon llibre de contes, Olivetti,Moulinex,Chaffoteaux et Mauri(1980),encara s present una
certa atmosfera onrica,per en Lilla de Maians(1985) preval la reflexi sobre el llenguatge i lacte
de lescriptura, i tamb la denncia de les vanitats del mn literari. Els personatges de Monz,
lambient en qu viuen, les formes habituals de relaci, etc.,tenen una relaci molt directa amb els
estils de vida urbana de les acaballes dels setanta i el comenament dels huitanta.

6. Descriu les tendncies ms rellevants de la poesia en el perode que va des de la postguerra

fins a finals dels anys 70.(167 paraules)
Entre la fi dels quaranta i el comenament dels cinquanta Riba va orientar un conjunt de poetes que
perllonguen la poesia de tradici postsimbolista i el gust per lexpressi culta i el rigor de la llengua
(poesia pura)
Hi ha una altra corrent en torn de Foix que reivindica la ruptura formal i lingstica i
lexperimentalisme de les avantguardes
En els anys seixanta es produeix un debat que va enfrontar lesttica de tradici simbolista amb el
realisme histric, corrent que concebia la literatura com una forma de comproms poltic i que
reivindicava la participaci en la lluita per lalliberament individual i social de lsser hum.
En els setanta es van comenar a publicar les obres completes de Brossa i es va redescobrir la
poesia de Foix,
Al Pas Valenci lanunci del canvi el va marcar el 1974 lantologia dAmadeu Fabregat Carn
Fresca on els autors antologats compartien nicament el trencament amb la tradici anterior del
realisme histric i la voluntat de practicar poesia com una activitat autnoma.

7. Explica les aportacions de Vicent Andrs Estells al gnere potic (189 paraules)
Estells s el mxim exponent de la poesia contempornia al Pas Valenci i un autor representatiu
de la postguerra. Encara que shavia donat a conixer el 1953 amb Ciutat a cau dorella fou a partir
del 1970 quan es produeix el que sha anomenat el boom Estells. El 1971 public Llibre de les
meravelles i La clau que obri tots els panys. El 1972 Recomane tenebres. Lambient li va ser
favorable perqu es va reincorporar a la nostra escena literria en un moment decisiu de represa
cultural al Pas Valenci.
La poesia dEstells es tracta dun discurs oposat a la poesia pura, ja que esquiva el pur joc verbal
i el lirisme hermtic. El poeta de Burjassot inventaria la realitat per mitj de la seua poesia, creant
un autntic mural de la Valncia del seu temps. La poesia dEstells es tracta dun testimoniatge,
duna crnica de la realitat.
En la seua poesia la realitat quotidiana apareix descrita amb un estil molt expressiu amb predomini
de la llengua colloquial.
Una altra aportaci dEstells al gnere potic s ls de referents de la tradici literria clssica, de
vegades, amb intenci cmica.
8. Explica les caracterstiques ms importants de la producci potica de Salvador Espriu.
(179 paraules)
Lobra dEspriu t un carcter fortament unitari. Hi contribueix la creaci de diversos mites que
recorren la seua obra. Lautor va considerar la seua obra com una meditaci constant i obsessiva de
la mort. Per a ell la mort s la realitat ltima de lexistncia humana.
Espriu formava part de la primera generaci descriptors que, en arribar a la joventut, es van trobar
una llengua normalitzada i codificada i un marc de llibertats i autogovern per a Catalunya. Desprs
de la guerra lescriptor es va concentrar en la poesia. El primer llibre publicat desprs de 1939
fou Cementiri de Sinera. El segent llibre de poemes va ser Les canons dAriadna al qual van
seguir Mrs Death, Les hores i El caminant i el mur. En tots aquests llibres el poeta insisteix en
langoixa i la solitud que envolten lhome i, al mateix temps, shi expressen les tensions del poeta
amb el seu poble.
La pell de brau va marcar el moment de mxima projecci dEspriu. El poeta convertit en oracle
denuncia les injustcies que van seguir la Guerra Civil.
9. Descriu les caracterstiques bsiques de la poesia actual. (179 paraules)
La poesia catalana de la dcada dels huitanta va estar marcada per la prdua progressiva dels grans
mestres de la postguerra com Espriu o Vinyoli. Es va continuar cultivant una poesia relacionada
amb les avantguardes histriques mb referents com Joan Brossa i la seua obra Poesia rasa.
Probablement, per, la lnia esttica predominant en la poesia catalana de les dues ltimes dcades
del segle XX siga el realisme lric on la influncia de la poesia de Vinyoli ha estat decisiva.
Al llarg de la dcada dels huitanta van aconseguir la maduresa artstica poetes com Gimferrer,
Formosa, Parcerisas i Narcs Comadira el qual ha tendit, a travs dun rigor mtric i lingstic
progressiu envers les formes clssiques, la contemplaci, la reflexi i la ironia. A partir de la dcada
dels vuitanta sha donat a conixer una srie de poetes que han defensat un cert barroquisme vital i
plantejaments volgudament heterodoxos.
La poesia dEnric Casasses ha adquirit una actualitat creixent, la seua obra, qualificada de
psicodlica, populista i romntica, sha convertit, durant la segona meitat dels noranta, en un
referent inexcusable.

10. La poesia de Miquel Mart i Pol ha aconseguitungran ress social. Explica-ho i raona-ho.
(162 paraules)
La difusi que, de manera progressiva, ha aconseguit lobra de Miquel Mart i Poll lha convertit en
un fenomen nic destimaci popular en la poesia catalana del final del segle XX. Aquesta
estimaci i popularitat sexpliquen perqu la poesia de Mart i Pol s essencialment comunicativa i
el seu mn metafric defuig lhermetisme. Daltra banda, la sinceritat de la seua veu potica, i
lexperincia biogrfica que comunica, sn unes altres raons importants per a comprendre per qu la
poesia de lautor ha obtingut aquest ress. En aquest inters hi ha tingut un pes innegable la
interpretaci que, duna part de la seua obra,nha fet el cantant Llus Llach, si b, per damunt de tot,
cal atribuir-lo a la calidesa dels seus poemes, en els quals lamor, lexperincia moral individual i
collectiva o la convivncia amb la greu malaltia que va patir sn presentats amb un llenguatge que
sol fugir de lartificiositat. Entre les seues obres ms importants destaquen El Poble, La
Fbrica, Estimada Marta i El llibre de les solituds.
11. Descriu la renovaci teatral del perode que va des de la postguerra fins als anys 70.
(167 paraules)
El rgim franquista va prohibir el teatre en catal, que no es va recuperar fins lany 1946, conreant
els models i les formes dramtiques ms tradicionals del repertori de preguerra. Al llarg de la
segona meitat dels anys cinquanta i la primaria dels seixanta, la renovaci va provenir daportacions
dautors com Palau i Fabre o Villalonga. En segon lloc es van fundar plataformes teatrals com
lADB i lEscola dArt Dramtic Adri Gual, que va afavorir el naixement i desenvolupament del
teatre independent i la revaloritzaci de les figures del director, escengraf i interpret
A la fi dels anys seixanta hi va haver un seguit de grups que van protagonitzar ms directament la
renovaci del panorama teatral: Els Joglars, Dagoll Dagom i Els comediants, basats en el teatrefesta. El 1976 va iniciar les seues activitats el Teatre Lliure, teatre independent i universal.
El desenvolupament del teatre al Pas Valenci est relacionat amb la intervenci dels germans
Rodolf i Josep Llus Sirera que reivindicaven la necessitat dun teatre actual.
12. Descriu els aspectes ms importants de lobra teatral de Manuel de Pedrolo. (177 paraules)
Entre 1958 i 1963 Manuel de Pedrolo escriu un total de tretze obres teatrals centrades en la temtica
de la llibertat i amb coincidncies amb el teatre de labsurd. En Cruma Pedrolo reflexiona sobre
lautenticitat de lhome; en Homes i No sobre el conformisme heretat; i en Situaci Bis reflexiona
sobre la llibertat sobre un punt de vista genunament poltic.
Sorgit de la necessitat dexposar una situaci collectiva de repressi, el teatre de Pedrolo despulla
el dileg de qualsevol referncia que permeta localitzar-ne lacci. Els personatges sn smbols.
Encara que es relacionava el seu teatre amb el teatre de labsurd, Pedrolo el considerava ms b
com a teatre de labstracte, ja que s massa coherent per a ladjectiu dabsurd. El tema de la mort
i de la comunicaci entre els homes, lautenticitat, el sentit de lexistncia i sobretot, de la llibertat,
articulen la seua obra dramtica. Ell mateix comentava que el seu teatre sempre dona voltes entorn
del mateix problema. Lexamina o el presenta des dangles diferents, per el problema sempre s,
fonamentalment, el de la llibertat.

13. Descriu les caracterstiques bsiques de lescriptura teatral actual. (172 paraules)
A partir del 1975 la feina i funci de lautor teatral es van diluir en la construcci espectacular
collectiva. El teatre es desentenia de la paraula dramtica. Els protagonistes eren ara els directors,
lexpressi corporal i la imatge, i les tcniques de treball collectiu. Destaquem grups com ara Els
Joglars, Els Comediants i La Fura dels Baus.
Cap a la fi dels huitanta aquest estat de coses va comenar a canviar. El Lliure va estrenar textos de
Benet i Jornet; el Centre Dramtic de Rodolf Sirera. I van aparixer tot un seguit de dramaturgs
nous: Sergi Belbel, Jordi Galceran, Llusa Cunill... La paraula es revaloritza com un element clau
de la representaci teatral. Simposen nous models com Becket i Pinter. En lescena catalana
aquesta renovaci ha estat protagonitzada en bona part per levoluci de Benet i Jornet.
Aquesta recuperaci del dramaturg est marcada per lemergncia dun nou tipus dautor teatral que
simplica plenament en el procs creatiu de lespectacle. Entre els autors ms destacats trobem
Carles Alberola, Sergi Belbel i Llusa Cunill.
14. Explica lobra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relaci amb el mn
audiovisual.(155 paraules)
A partir de la segona meitat dels anys setanta Benet i Jornet va comenar una carrera ben prolfica
com a creador de guions per a sries de televisi. Daleshores en sha mantingut fidel a aquesta
nova lnia descriptura i lha continuada practicant,de manera regular, parallelament al que podrem
anomenar la seua obra dramtica major. Ha participat com a guionista en sries com Poble
Nou (1992-1995), Pedralbes centre (1995), Rosa (1995-1996),Nissaga de poder (19961998), Laberint d'ombres (1998-1999) i Ventdelpl(2005). Aquesta dedicaci sha de relacionar
amb la preferncia de Benet per les expressions de la cultura popular que van nodrir la seua
imaginaci durant la joventut i que tamb han influt el seu teatre. Les radionovelles i els tebeos
han inspirat especialment la concepci dels seus mons de ficci. Linters de Benet per aquests
gneres populars lha portat a tenir una predilecci clara pel melodrama, un model teatral que ha
practicat, recreat i parodiat repetidament.
15. Valora la repercussi de lassaig de Joan Fuster en el context de lpoca. (165 paraules)
El conjunt de la producci literria de Joan Fuster es constitu aviat en una referncia estimulant de
normalitat cultural per a la societat valenciana. En els seus assaigs va donar carta de naturalitzaci a
la prosa didees i va abandonar la dedicaci tradicional de la nostra literatura als versos. De ms a
ms, la influncia de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en
la societat valenciana. En aquest llibre lexamen de conscincia caracterstic de lassaig fusteri es
va convertir en una interrogaci radical sobre els valencians com a collectivitat. El resultat daquest
examen constatava un pas provinci i despersonalitzat, que no t conscincia de ser-ho i que
prefereix viure del tpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. Aquesta obra va actuar com un
catalitzador sobre un grup de joves,generalment universitaris, i va obrir pas a una acci cada vegada
ms decidida per a fer desaparixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al
Pas Valenci.

16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat
contempornia.Explica-ho.(186 paraules)
J.F. Mira s autor duna producci assagstica abundant constituda bsicament per articles publicats
en diaris i publicacions peridiques.
Es tracta darticles que solen partir duna ancdota de la vida quotidiana, adreats al lector com i
redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadmic, per literari.
Els seus articles sn un producte del columnisme dopini que Mira ha practicat amb una gran
regularitat. Temes com el nacionalisme, la relaci entre la cultura i el poder, la creaci i evoluci de
les identitats i dels smbols que les formen la importncia de les llenges per a crear conscincia
collectiva i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici dinteressos molt
concrets ocupen una part considerable dels treballs de Mira.
Leix genric s la complicada qesti de la identitat i totes les conseqncies que sen deriven,
especialment ls poltic que sen fa.
Una part de les grans virtuts de Mira s demostrar, sempre amb un bon punt descepticisme, que la
problemtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condici nacional
no s tan diferent de les que pateixen molts altres pobles del mn.