LLIBRE DE MERAVELLES

PREGUNTA 3b) Relativa a la CONTEXTUALITZACIÓ.

A) Respecte al context històric i literari propi de l’obra i a la ubicació d’aquesta en la

trajectòria de l’autor:

En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?

El 1936, any d’esclat de la Guerra Civil espanyola, la poesia catalana havia aconseguit
nivells notables de qualitat literària que va interrompre el colp d’estat del 36.
Tot i que per les seues característiques, la poesia és el gènere literari que es pot
conrear amb més facilitat en una situació de prohibició i clandestinitat, no era fàcil escriure en
valencià en el context del franquisme... Sense poder expressar-se, sense a penes referències
culturals i literàries, amb la prohibició de l’idioma, amb la precarietat i la misèria d’un règim
que ho vetava tot i en permanent estat de vigilància, els versos d’Estellés romangueren en un
calaix fins ben entrada la dècada dels setanta. Tenint en compte les particularitats del context
històric i cultural, quan ja en la dècada dels 40 es va reprendre l’activitat poètica, la poesia de
postguerra va seguir les línies bàsiques de la lírica anterior a la guerra: durant la dècada dels 40
i 50, la poesia de tradició simbolista i la poesia de tendència avantguardista; ja en els 60, una
poesia més realista i compromesa. Gran part de la producció d’Estellés s’insereix en aquesta
darrera tendència.
La producció poètica d’Estellés no fou editada fins els anys 70, a pesar que gran part
d’aquesta és de la dècada anterior. Situem, per tant, l’escriptura del Llibre de meravelles
durant l’etapa de postguerra. Aquesta obra poètica escrita entre 1956 i 1958, no fou publicada
fins el 1971 per raons de censura i de l’exili interior que s’autoimposà el poeta, conscient que
no podia publicar els seus versos. El tret que caracteritza, sobretot, la poesia de Vicent Andrés
Estellés, és la referència constant a la realitat, a les seues vivències personals. Estellés esdevé
tot un símbol de compromís amb el seu poble durant la dictadura, a més de constituir un
símbol del valencianisme que despertava en aquells moments.

Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor (etapes/blocs) i digues algunes

característiques de l’etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

Vicent Andrés Estellés es pot considerar el poeta valencià més important des d’Ausiàs
March. Professionalment es va dedicar al periodisme, la qual cosa va condicionar el seu estil ja
que la seua poesia és una crònica social de la realitat que va viure.
Tot i que per les seues característiques, la poesia és el gènere literari que es pot
conrear amb més facilitat en una situació de prohibició i clandestinitat, no era fàcil escriure en
valencià en el context del franquisme... Sense poder expressar-se, sense a penes referències
culturals i literàries, amb la prohibició de l’idioma, amb la precarietat i la misèria d’un règim
que ho vetava tot i en permanent estat de vigilància, la major part de la producció poètica
d’Estellés no fou editada fins els anys 70, a pesar que gran part d’aquesta és de la dècada
anterior. Llibre de meravelles fou escrit durant la postguerra entre 1956 i 1958, no fou
publicada fins el 1971 per raons de censura i de l’exili interior que s’autoimposà el poeta,
conscient que no podia publicar els seus versos. Durant els anys 60, s’imposa en la poesia
l’estètica del realisme històric que propugnava el compromís dels intel·lectuals amb el seu
temps i amb la col·lectivitat, i una postura crítica i de denúncia social de la dictadura. Així ho
entén Estellés, i aquest és el posicionament que manté al llarg del Llibre de meravelles. És en
aquest sentit que l’autor es converteix en un símbol del valencianisme que despertava en
aquells moments.

JGM pàg. 1
 Estellés és el cronista d’una època, el de la postguerra i la Transició espanyola,
especialment referida al context valencià. No debades era periodista... És el poeta que fa servir
els seus versos des del poble i per al poble.

Quines característiques generals presenta la poesia en el context d’escriptura de l’obra?

Tot i que per les seues característiques, la poesia és el gènere literari que es pot
conrear amb més facilitat en una situació de prohibició i clandestinitat, no era fàcil escriure en
valencià en el context del franquisme... Sense poder expressar-se, sense a penes referències
culturals i literàries, amb la prohibició de l’idioma, amb la precarietat i la misèria d’un règim
que ho vetava tot i en permanent estat de vigilància, la major part de la producció poètica
d’Estellés no fou editada fins els anys 70, a pesar que gran part d’aquesta és de la dècada
anterior. És per aquest motiu que el Llibre de meravelles fou publicat el 1971, tot i que va ser
durant els anys 1956 i 1958, en plena postguerra, quan el va escriure Estellés.
Als anys 60 es va donar un gran debat que enfrontà l’estètica de tradició simbolista
amb una altra que concebia la poesia com un model de compromís polític, al servei de la lluita
contra la dictadura. La nova estètica propugnava el compromís dels intel·lectuals amb el seu
temps i amb la col·lectivitat, i una postura crítica i de denúncia social de la dictadura. Es
pretenia que s’adoptara un llenguatge poètic més entenedor per a un gran públic amb una
llengua més directa i col·loquial, una forma més narrativa i el vers lliure. Es pretenia que al
poema fora més important el contingut que no la forma.

Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de l’obra (dins del
gènere). Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats i/o característiques
bàsiques) d’aquests autors.

Tot i que el Llibre de meravelles va ser publicat el 1971, va ser durant la postguerra
entre els anys 1956 i 1958 quan el va escriure Estellés. Als anys 60, la nova estètica propugnava
el compromís dels intel·lectuals amb el seu temps i amb la col·lectivitat, i una postura crítica i
de denúncia social de la dictadura. Es pretenia que s’adoptara un llenguatge poètic més
entenedor per a un gran públic amb una llengua més directa i col·loquial, una forma més
narrativa i el vers lliure. Es pretenia que al poema fora més important el contingut que no la
forma.
Gran part de la producció poètic de Vicent Andrés Estellés s’insereix en aquesta nova
tendència que recorre la poesia europea dels anys 60. No podem oblidar, però, poetes tan
rellevants dins el període com Pere Quart amb Bestiari, Gabriel Ferrater amb Da nuces pueris,
Miquel Martí i Pol amb L’arrel i l’ecorça, Salvador Espriu amb La pell de brau; i els valencians
Juan Valls amb La cançó de Mariola i Maria Beneyto amb La dona forta.

Quina altres models o corrents trobem en el context de l’obra (dins del gènere)? Explica les
seues diferències respecte al corrent en què s’inscriu l’obra Llibre de meravelles.

El 1936, any d’esclat de la Guerra Civil espanyola, la poesia catalana havia aconseguit
nivells notables de qualitat literària que va interrompre el colp d’estat del 36.
Tot i que per les seues característiques, la poesia és el gènere literari que es pot
conrear amb més facilitat en una situació de prohibició i clandestinitat, no era fàcil escriure en
valencià en el context del franquisme... Sense poder expressar-se, sense a penes referències
culturals i literàries, amb la prohibició de l’idioma, amb la precarietat i la misèria d’un règim
que ho vetava tot i en permanent estat de vigilància, els versos d’Estellés romangueren en un
calaix fins ben entrada la dècada dels setanta. Tenint en compte les particularitats del context
històric i cultural, quan ja en la dècada dels 40 es va reprendre l’activitat poètica, la poesia de
postguerra va seguir les línies bàsiques de la lírica anterior a la guerra: durant la dècada dels 40

JGM pàg. 2
i 50, la poesia de tradició simbolista i la poesia de tendència avantguardista. Ja en els 60, hi
hagué una voluntat de canvi, una nova manera d’entendre la poesia, molt més realista.
Estellés va escriure Llibre de meravelles durant la postguerra entre 1956 i 1958, però
no fou publicat fins el 1971 per raons de censura i de l’exili interior que s’autoimposà el poeta,
conscient que no podia publicar els seus versos. Durant aquests anys se seguiren emprant
tècniques simbolistes, però la temàtica dels poemes enquadrats en aquesta línia s’obrí més a
l’exterior, a les preocupacions del moment, i accentuà més les qüestions transcendentals (Déu,
la mort, l’angoixa existencial) i, fins i tot, de la problemàtica civil (la situació de la postguerra).
També durant la postguerra alguns poetes que havien seguit abans de la guerra els corrents
avantguardistes, sobretot el Surrealisme, continuaren publicant en aquesta línia. Ja en els 60,
l’estètica del realisme històric propugnà el compromís dels intel·lectuals amb el seu temps i
amb la societat d’on són part, una postura crítica i de denúncia social de la dictadura.

B) Respecte al context anterior o posterior al context propi de cada obra:

Quines característiques presenta la poesia amb anterioritat al context d’escriptura de Llibre

de meravelles? Quines diferències trobem entre aquests dos períodes?

Tot i que Llibre de meravelles va ser publicat el 1971, va ser durant els anys 1956 i 1958
quan el va escriure Estellés, en plena postguerra. Anterior a aquest context podem observar
dues tendències en la producció literària quan en la dècada dels 40 es va reprendre l’activitat
poètica: la poesia d’influència simbolista i la poesia que segueix la tendència avantguardista
foren les línies que va seguir la poesia de postguerra, i que ja es donaven en gran mesura
abans del colp d’estat del 36.
El simbolisme fou un moviment d’origen francès que postula l’ús del ritme de les
paraules i dels símbols, aquests no remeten al sentit concret de les paraules, sinó a les seues
connotacions, ja que el poeta ha de suggerir la realitat més que no anomenar-la. En la dècada
dels 40, la poesia, condicionada per les circumstàncies externes (clandestinitat, exili) continuà
els esquemes simbolistes dels anys 20 i 30. Durant aquests anys se seguiren emprant tècniques
simbolistes, però la temàtica dels poemes s’obrí més a les preocupacions del moment, i
accentuà preocupacions transcendentals com Deu, la mort, l’angoixa existència i la situació de
la postguerra.
Els poetes que havien seguit abans de la guerra els corrents avantguardistes, sobretot
el surrealisme, continuaren publicant en aquesta línia. Aquests corrents insistiren en
l’experimentació amb el llenguatge, en la forma i el contingut, i en la recerca de la veritable
condició de l’ésser humà. Els surrealistes, a més, busquen respostes en el món dels somnis i
del subconscient, juguen lliurement amb la imaginació sens e cap limitació.

Quins autors o autores destaquen en la poesia amb anterioritat al context d’escriptura de

Llibre de meravelles? Quines semblances o diferències presenta l’escriptura d’aquests altres
autors respecte a l’autor del fragment?

Tot i que el Llibre de meravelles va ser publicat el 1971, va ser entre els anys 1956 i
1958 quan el va escriure Estellés, en plena postguerra. Anterior a aquest context podem
observar dues tendències en la producció literària quan en la dècada dels 40 es va reprendre
l’activitat poètica: la poesia d’influència simbolista i la poesia que segueix la tendència
avantguardista.
En la dècada dels 40, la poesia, condicionada per les circumstàncies externes
(clandestinitat, exili) continuà els esquemes simbolistes dels anys 20 i 30. Durant aquests anys
se seguiren emprant tècniques simbolistes, però la temàtica dels poemes s’obrí més a les
preocupacions del moment, i accentuà preocupacions transcendentals com Deu, la mort,
l’angoixa existència i la situació de la postguerra. Començà el període de postguerra amb

JGM pàg. 3
l’aparició de dos llibres clau dels poetes més importants, aleshores en l’exili: Nabí de Josep
Carner (1941) i Elegies de Bierville escrit per Carles Riba (1942).
Els poetes que havien seguit abans de la guerra els corrents avantguardistes, sobretot
el surrealisme, continuaren publicant en aquesta línia. És el cas de Josep Vicenç Foix que es
considerava un investigador en poesia. La investigació el va dur a convertir la recuperació de
veus de la tradició medieval catalana (com Ausiàs March, Ramon Llull o els trobadors) en una
manifestació d’avantguarda, és a dir, va combinar tradició i modernitat sense abandonar el seu
virtuosisme formal.

Com evoluciona la poesia amb posterioritat al context de l’escriptura de l’obra? Quines

característiques presenta?

Llibre de meravelles és una obra poètica escrita durant la postguerra entre 1956 i 1958,
però no fou publicada fins el 1971 per raons de censura i de l’exili interior que s’autoimposà el
poeta, conscient que no podia publicar els seus versos. La literatura catalana que, des de la
dècada dels 70, s’havia anat recuperant a poc a poc del llarg parèntesi de la dictadura, mostra
com a signe de modernitat i de cultura “normalitzada” una gran varietat de propostes
poètiques de qualitat.
En la dècada dels 70, els poetes més veterans van continuar escrivint poesia realista,
compromesa. També en aquesta dècada començaren a publicar un altres poetes més joves
que no formaven un moviment unitari i que només tenien en comú l’antidogmatisme i la
concepció del poema com un discurs autònom que es regeix per les seues pròpies regles. A
partir dels 80, el panorama poètic català està dominat per l’eclecticisme. Amb un llenguatge
ric, suggeridor, metafòric i abstracte, s’hi incorporen tota mena d’innovacions tècniques.
Durant els anys 90, la poesia de fi de segle abandona la idea d'erigir-se en memòria col·lectiva
i, per tant, la seua funció com a impulsora de la transformació de la societat. Les pràctiques
poètiques més contemporànies van més enllà de les fórmules convencionals i exploren altres
vies i suports d’acord amb la societat canviant on es produeixen.
Resulta, per tant, difícil de catalogar els principals autors per tendències perquè, tot i
que molts d’ells han anat consolidant la seua obra, també n’hi ha que ha replantejat els seus
primers pressupòsits estètic, cosa que dificulta establir unes tendències clares i definides.

Quins autors o autores destaquen en la poesia amb posterioritat al context d’escriptura de

Llibre de meravelles? Quines semblances, novetats o diferències presenta l’escriptura
d’aquests altres autors respecte a l’autor del fragment?

Llibre de meravelles és una obra poètica escrita durant la postguerra entre 1956 i 1958,
però no fou publicada fins el 1971 per raons de censura i de l’exili interior que s’autoimposà el
poeta, conscient que no podia publicar els seus versos. La literatura catalana que, des de la
dècada dels 70, s’havia anat recuperant a poc a poc del llarg parèntesi de la dictadura, mostra
com a signe de modernitat i de cultura “normalitzada” una gran varietat de propostes
poètiques de qualitat. Resulta difícil de catalogar els principals autors per tendències perquè,
tot i que molts d’ells han anat consolidant la seua obra, també n’hi ha que ha replantejat els
seus primers pressupòsits estètic, cosa que dificulta establir unes tendències clares i definides.
Llibre de meravelles és, però, una fita dins la literatura i la poesia catalana, i condiciona
la projecció i obra d’altres autors. Autors que segueixen l’estela d’Estellés són, per exemple,
Miquel Martí i Pol, o Marc Granell, amb qui guarden el vincle de tindre un mateix objectiu:
emprar la poesia com una eina contestatària contra la realitat del moment i el compromís cívic
de ser testimoni d’un temps i d’un espai.
En la dècada dels 70, els poetes més veterans van continuar escrivint poesia realista,
compromesa. Com és el cas del ja anomenat Miquel Martí i Pol, a Catalunya, i Lluís Alpera i
Maria Beneyto al País Valencià. També en aquesta dècada començaren a publicar un altres

JGM pàg. 4
poetes més joves que no formaven un moviment unitari i que només tenien en comú
l’antidogmatisme i la concepció del poema com un discurs autònom que es regeix per les seues
pròpies regles. Podem esmentar noms com el de Maria Mercè Marçal o Vicent Salvador. A
partir dels 80, el panorama poètic català està dominat per l’eclecticisme. A més dels poetes
anteriors que continuen publicant nous poemaris, s’han d’afegir els noms del valencians
Manuel Garcia Grau, Anna Montero, Maria Fullana, i un llarg etcètera.
Tots aquests poetes més contemporanis, deixen de banda la idea d'erigir-se en
memòria col·lectiva i, per tant, la seua funció com a impulsora de la transformació de la
societat. Les seues pràctiques poètiques van més enllà de les fórmules convencionals i
exploren altres vies i suports d’acord amb la societat canviant on es produeixen.

Què té d’especial Llibre de meravelles respecte a la literatura del moment?

Llibre de meravelles és una obra poètica escrita durant la postguerra entre 1956 i 1958,
però no fou publicada fins el 1971 per raons de censura i de l’exili interior que s’autoimposà el
poeta, conscient que no podia publicar els seus versos. El contingut del poemari està molt
relacionat amb la realitat del moment de l’escriptura, ja que és un testimoni literari dels anys
posteriors a la guerra civil a la ciutat de València. És un text poc convencional en el context en
què s’escriu perquè utilitza un to popular per a retratar un episodi fosc de la història recent, és
a dir, converteix la vida quotidiana i els seus problemes i virtuts en material literari.

Recordem que es tracta d’un poemari on l’autor tracta la postguerra, la repressió, el

dol per la mort, la misèria ... Aleshores, per què és un llibre de meravelles? Estellés proposa un
recorregut pel propi món: el descobreix, se’n meravella i dóna testimoni. Aquestes
“meravelles” són els fets quotidians que acompanyen el poeta en el seu dia a dia. És una obra
on predomina la ironia d’Estellés i on la quotidianitat, malgrat ser una quotidianitat dura, difícil
i trista, és plena de detalls positius. Dóna, per tant, una visió desmitificada de les “meravelles”
que va trobant al seu pas.

Què suposen alguns poemes en la trajectòria de l’autor?

Alguns poemes escrits per Estellés suposen un referent dins la poesia catalana
contemporània. La seua obra va esdevindre un boom literari, social i polític. A més de ser
constituir un símbol del valencianisme que despertava en aquells moments, també va ser llegit
i valorat en l’àmbit general de la literatura catalana.
El poema que s’inclou en la darrera part de Llibre de meravelles, “Assumiràs”, és un
dels màxims exponents de la poesia social de l’autor i, també, se la seua poètica en general. És
una declaració de principis del component cívic de l’autor, que es mantindrà constant al llarg
de tota la seua obra poètica. Aquest poema de postguerra marcarà la trajectòria de l’autor
com a poeta compromés des dels anys cinquanta fins al final de la seua obra, als anys setanta,
amb Mural de País Valencià. En aquest sentit, “Assumiràs” és un poema de resistència en els
anys en què es va escriure (1956-1958) i posteriorment, en publicar-se en 1971, és un cant
d’esperança en un futur fora del règim dictatorial.

Vicent Andrés Estelles, participa d’algun corrent estètic i literari? Quin? Què en pots dir?

Gran part de la producció literària de Vicent Andrés Estellés s’insereix en la tendència

estètica del realisme històric. Durant la dècada dels seixanta sorgeix aquesta nova estètica
poètica que propugnava el compromís dels intel·lectuals amb el seu temps i amb la seua
col·lectivitat, alhora que mantenia una postura crítica i de denúncia social de la dictadura.
Pretenia que s’adoptara un llenguatge poètic més entenedor per al gran públic, amb una
llengua més directa i col·loquial, una forma més narrativa i el vers lliure. És més important en

JGM pàg. 5
el poema el contingut que no la forma. Estellés adopta de ple les característiques d’aquesta
tendència poètica, la qual cosa es posa de manifest a Llibre de meravelles. En aquesta obra,
estellés elabora una poesia de testimoni, de documental i el seu compromís cívic fa que es
convertisca en la veu del seu poble, obligat al silenci. A més, seguint la tendència del realisme
històric, sempre tots els seus versos tenen un to col·loquial molt marcat, amb formes
lingüístiques pròpies del seu parlar, perquè el que pretén Estellés és arribar a tots els lectors,
vol versos que tots entenguen i que oferisquen un testimoni realista.

Coincideixen el context d’escriptura amb el de la publicació de l’obra? Quines diferències hi

ha entre ambdós?

En Estellés, el context d’escriptura de Llibre de meravelles no coincideix amb el context

de la seua publicació. La producció poètica d’Estellés no fou editada fins els anys 70, a pesar
que gran part d’aquesta és de la dècada anterior. Situem, per tant, l’escriptura del Llibre de
meravelles durant l’etapa de postguerra. Aquesta obra poètica escrita entre 1956 i 1958, no
fou publicada fins el 1971 per raons de censura i de l’exili interior que s’autoimposà el poeta,
conscient que no podia publicar els seus versos.
En la poesia de postguerra (quan va ser escrita l’obra d’Estellés), podem observar dues
tendències: la poesia d’influència simbolista i la poesia que segueix la tendència
avantguardista. No és fins la dècada dels seixanta quan sorgeix la nova estètica poètica del
realisme històric que propugnava el compromís dels intel·lectuals amb el seu temps i amb la
seua col·lectivitat, alhora que mantenia una postura crítica i de denúncia social de la dictadura.
Estellés és, per tant, un poeta avançat al seu temps, ja que es dins d’aquesta línia del realisme
històric on hem de situar gran part de la seua producció poètica.

Podries esmentar dos autors de poesia que escrigueren durant el mateix període que
Estellés? Què van escriure? Explica-ho i aporta alguna dada sobre alguna obra.

Dos poetes contemporanis a Estellés, tot i que ben diferents en el tipus de poesia, són
Salvador Espriu i Joan Brossa.
Salvador Espriu va iniciar l’activitat literària com a narrador, abans de la Guerra Civil.
En la postguerra, es va quedar a Barcelona o va dur una vida retirada i discreta, i no va tornar a
escriure narrativa. Es va dedicar quasi exclusivament al conreu de la poesia on podem destacar
La pell de brau (1960). En la seua obra va conciliar una problemàtica espiritual, quasi
metafísica, amb la del seu poble, sotmés a la repressió política i al silenci.
Joan Brossa va escriure els seus primers poemes en la Guerra Civil i en els primers anys
de postguerra, en què va conèixer Josep Vicenç Foix i artistes intel·lectuals i avantguardistes.
Aquest contactes van influir en la seua poesia. A partir dels anys setanta, arran de la publicació
dels volums de la seua obra completa, és quan realment va ser conegut fora dels cercles
artístics i literaris. Va escriure poesia visual, va crear poemes objectes i obres en col·laboració
amb Joan Miró, Antoni Tàpies i altres artistes plàstics.

Creus que és important la poesia de Vicent Andrés Estellés en la literatura i la cultura actual?
Cita alguns exemples amb què justifiques la teua resposta.

La producció poètica d’Estellés suposa un referent dins la poesia catalana

contemporània. La seua obra va esdevindre un boom literari, social i polític durant la dècada
dels setanta, a més de ser constituir un símbol del valencianisme que despertava en aquells
moments.
Els seus poemes han estat cantant i versionats per nombrosos artistes. 25 anys després
de la mort del poeta valencià, els seus versos encara ressonen arreu del territori. Estellés va

JGM pàg. 6
dedicar la seua vida a la poesia, i els seus poemes s’han convertit en peces combatives i
universals. Bona mostra d’això en són les nombroses generacions de músics que han posat
melodia a la considerava “veu del poble”. Des del seu amic Ovidi Montllor fins al rap femení de
Pupil·les, artistes arreu del territori de la llengua catalana han volgut definir la seua figura com
a referent i l’han homenatjat a través de la cançó. Un recull representatiu en són, atre d’altres,
“Els amants” d’Ovidi Montllor, “Amor i desamor” de Paco Muñoz, “Sonata d’Isabel” de pau
Alabajos, “Assumiràs” de Bertomeu, “Camals mullats” de La Gossa Sorda, “La vida sense tu”
d’Obrint Pas, “Soledat” de Xavi Sarrià, “Quan caminàvem” d’Aspencat, o “Gresca” de Pupil·les.

Però no només la cançó se n’ha fet ressò dels poemes d’Estellés, també Gemma
Pasqual a la seua novel·la Quan deixàrem de ser infants recorda la figura del poeta, el qual
esdevé un element clau a la novel·la. El protagonista d’aquesta novel·la és Miquel, amic de
Vicent Andrés Estellés i actor resident a parís, s’assabenta en el primer capítol de la defunció
del poeta de Burjassot, vell amic d’infància. És llavors quan s’inicia un flashback on Miquel
recorda el passat des de xiquet fins a la joventut, des dels camins de Burjassot fins a l’exili a la
capital francesa. Cada part de la novel·la és precedida per un poema d’Estellés i cada fragment
és encapçalat per un epígraf de versos il·lustratius del seu pensament i la seua lírica. L’autora
reivindica la perfecció i la brillantor del poeta sense descuidar l’eix de la seua història.

JGM pàg. 7