J.V.

FOIX: GERTRUDIS
BIOGRAFIA
1. Josep Vicen Foix (pseudnim J.V. Foix, tot i que en les seues primeres

temptatives literries destaquem el pseudnim Josep del Mas (el primer nom i el segon cognom) amb qu signava la seua autoria) va nixer el 28 de gener de 1893 a Sarri (Barcelona).

2. Va estudiar dret a Barcelona, encara que va abandonar els estudis per dedicar-se a la lectura i lescriptura, al mateix temps que treballava en la coneguda pastisseria familiar dels Foix a Sarri.

3. Des de molt jove va dur una intensa vida poltica i cvica i va participar en la creaci el 1922 del partit nacionalista Acci Catalana i en la fundaci de lAeroclub de Catalunya.

4. Va dirigir o collaborar en publicacions com Terramar, Monitor, Trossos, La Revista, Revista de Catalunya, Lamic de les Arts, Quaderns de Poesia o La Publicitat, en les quals es va manifestar com un nacionalista radical i com un profund coneixedor tant de les avantguardes europees com de lobra que estava duent a terme el Noucentisme. Aquestes participacions li van permetre, alhora, entaular relacions amb personalitats com Joaquim Folguera, Josep Carbonell, Salvador Dal, etc. rel de les quals va desenvolupar composicions de caire avantguardista, nacionalista.

5. La Guerra Civil i la postguerra trancaren la seua trajectria. Foix, impossibilitat de collaborar en la premsa (ha manifestat repetidament el seu orgull per no haver escrit mai ni una sola ratlla en castell), es va recloure a sa casa i es va dedicar a lelaboraci de la seua obra.

6. A poc a poc, i en un primer moment de forma clandestina, va anar donant a conixer els seus llibres en cercles molt minoritaris, com el grup surrealista de postguerra Dau al set i les revistes Poesia i Ariel. 7. A partir dels anys 60, va comenar a ser conegut en cercles ms amplis i va obtenir algunes proves de reconeixement. En lany 1961, va ser nomenat membre de lInstitut dEstudis Catalans; en el 1973, va rebre el Premi dHonor de les Lletres Catalanes i el 1985 el Premio Nacional de las Letras Espaolas.

8. Va morir lany 1986, gaireb cec, impossibilitat per a llegir i escriure, per reconegut com a poeta emblemtic pels joves escriptors dels anys setanta.

Dintre daquest apartat, no s un fet balad assenyalar la refusi dun dels premis que se li van atorgar. El 1966, en un intent dinstrumentalitzar el prestigi de Foix, el govern espanyol, per tal daparixer als ulls de lopini pblica catalana com a liberal i no opressor, li va donar el Premio Nacional de Literatura institut pel Ministerio de Informacin y Turismo; Foix, per, no es va deixar manipular i el va refusar.

LA SEUA PRODUCCI 1. Els 94 anys de vida de J. V. Foix van possibilitar el conreu de diferents tipus de gneres literaris: poesia, retrats literaris, articles periodstics... 2. Pel que fa a la seua producci potica conv apuntar que tot i que aquestes obres constitueixen un conjunt unitari, cal distingir entre la prosa potica i la poesia en vers. 1) Prcticament tota la seua prosa potica forma part duna sola obra, el Diari 1918, que es va publicar en diversos llibres durant un perode molt dilatat. Les obres que conformen aquest tipus de poesia sn: Gertrudis (1927), KRTU (1932), Del Diari 1918 (1956), Lestrella den Perris (1963), Darrer comunicat (1970), All que no diu La Vanguardia (1971), Tocant a m (1972), Obres completes II (1979), Crniques de lultrason (1985) i Poemes esparsos (1997). 2) La poesia versificada de J. V. Foix noms comena a ser coneguda (i encara duna forma molt minoritria), quan ja est ben avanada la postguerra. Els llibres que conformen aquest tipus de poesia sn: Sol, i de dol (1947), Les irreals omegues (1948), On he deixat les claus... (1953) (ttol inicial: s quan dormo que hi veig clar ), Onze Nadals i un Cap dAny (1960) i Obres potiques (que aporta Desa aquests llibres al calaix de baix) (1964).

3. Quant al conreu periodstic, cal explicitar que J. V. Foix va realitzar diferents articles periodstics entre els quals destaquem: Els lloms transparents (1969), Mots i maons, o a casc el seu (1971) i Obres completes III, articles 19211936 (1985). 4. Per ltim, assenyalem el retrat literari publicat el 1965 i titulat Catalans de 1918.

LA CONCEPCI LITERRIA 1. Tota la producci potica de J. V. Foix est marcada per leducaci noucentista que va rebre i, especialment, per la idea del redreament nacional i la normalitzaci cultural i lingstica. s per aix que la seua relaci amb les avantguardes va ser sempre ambigua i en alguns aspectes contradictria.

2. Foix est convenut que la introducci de les avantguardes s imprescindible en una societat que es vol moderna i europea, per la seua conscincia nacionalista i la voluntat de refer una llengua que havia estat maltractada durant segles li impedeix assumir els pressupsits avantguardistes fins a les ltimes conseqncies. s a dir, Foix vol introduir les avantguardes en la literatura catalana per sap que fer-ho s vertaderament complicat, perqu: No pot negar el passat ni la tradici, com fan els futuristes. No pot adoptar lirracionalisme surrealista. No pot experimentar amb els mecanismes lingstics.

3. Consegentment, J. V. Foix va ser sempre eclctic, va anar buscant nous camins per sense renunciar als de sempre. Ell mateix deia: No em satisf danomenarme poeta, ans investigar en poesia. Amb aquestes paraules i tenint en compte la seua concepci esttica i literria, podem dir que Foix no entenia les avantguardes com a moviments excloents, sin com a nous gneres i estils.

4. Aix doncs, Foix ho barreja tot: Classicisme: lobservem en la tria de recursos tradicionals, com el sonet, el decasllab, lalexandr o el llenguatge inspirat en la llengua medieval.
-

Cubisme: realitza diferents calligrames (Poema de Catalunya

publicat el 1920 a la revista La Consola, ) i collages.

Futurisme: ladvertim amb ls de les paraules en llibertat i el gust per la velocitat i les novetats.

Surrealisme: s lesttica literria que ms va conrear i de la qual va obtenir uns resultats propers a lescriptura automtica o onrica.

5. Aquesta dialctica entre la tradici i la modernitat, entre la natura i lartifici, era un dels temes centrals de la seua obra.

6. A Foix li agradaven els contrastos i les antonmies, com la racionalitat, el seny i lordre enfrontats a la irracionalitat i al desordre. I sobretot, el contrast entre labstracci i la realitat, entre el Tot, lAbsolut, la Realitat Transcendent i unitria, i el mn sensorial, sempre divers i contradictori.

7. Per a Foix, com per als simbolistes, el poeta estava capacitat per a transcendir la realitat, per a expressar all que dirracional i dincomprensible socultava darrere de laparena illusria. Aquesta recerca metafsica es va dur a terme buscant lAbsolut en linconscient a travs dimatges onriques, com feien els surrealistes.

8. Un altre tema present en Foix era el del redreament nacional, que apareixia reflectit en lelecci dun paisatge i duna toponmia (Sarri, el Port de la Selva, Lladurs...) que tenia un especial valor simblic per la seua relaci amb el poeta i amb els seus avantpassats.

9. La qesti nacional era present tamb en el model de llengua que va fer servir, amb un lxic sempre riqussim, farcit tant darcaismes com de neologismes i dexpressions dialectals dun evident sabor popular. Junt a a, el gust pels

monosllabs i les paraules oxtones atorgaven a la llengua de Foix una aparena estranya i extica, provocada pel contrast entre el classicisme i la modernitat.

10. Foix dacord amb la seua aposta per lavantguarda, decideix usar un llenguatge noveds, mitjanant el qual trenca la lgica del discurs.

11. En els seus poemes no segueix les lleis de la causalitat i el temps i lespai no sn versemblants.

12. Tots aquests trets es detecten en Gertrudis.

13. Lany clau en la seua trajectria literria va ser lany 1918 per diversos motius: 1) Consolidaci de la revista Trossos. 2) Produeix Diari 1918. 3) Any de la crisi noucentista. 4) Final de la I Guerra Mundial. 5) Consagraci de J. V. Foix com a poeta.

PUBLICACIONS SEUES OBRES

PER DCADES I COMENTARIS GENERALS DE LES

1) ANYS 1910-1929 Diari 1918 Gertrudis

2) ANYS 1930 KRTU

3) ANYS 1940 Sol, i de dol Les irreals homegues

4) ANYS 1950-1970 On he deixat les claus... Del Diari 1918, Onze Nadals i un Cap dAny, Lestrella den Perris, Desa aquests llibres al calaix de baix...

Els lloms transparents

5) ANYS 1970 7

Darrer comunicat All que no diu La Vangurdia Mots i maons o a casc el seu Tocant a m... Els amants La pell de la pell. 97 notes sobre ficcions poncianes Quatre colors aparien el mn

6) ANYS 1980 Lestaci Crniques de lultrason

Gertrudis (1927)
1. s un llibre de poemes publicat el 19 de mar de 1927, informaci que coneguem per les notes que Foix va publicar a La Publicitat. 2. s el primer llibre de J. V. Foix i la primera illustraci de Joan Mir per al llibre dun poeta. 3. s una obra inscrita en lesperit de modernitat de Lamic de les Arts. 4. Aquest llibre recull textos publicats a: a. Trossos, el 1918. b. La Revista, el 1926. c. LAmic de les Arts, al llarg del 1926.

5. Foix, abans dimprimir Gertrudis, revisa tots els textos i corregeix aspectes lingstics: variant formes arcaiques de la llengua i suavitzant expressions violentes. 6. Aquesta obra va tenir recepcions positives (Foix va ser considerat precursor del surrealisme), per tamb va rebre dures crtiques (sha considerat aquesta obra un record de naturalesa fnebre i pietosa). 7. El llibre est constitut per quatre seccions: 1. 1. Primera secci: Diari 1918 (fragments) Recull dotze poemes on apareix el personatge de Gertrudis, nom i mite central i inaugural femen de lobra de Foix.

1. 2.

Segona secci: Sense simbolisme Sobserva, com b podem constatar nosaltres amb la lectura del ttol, la intenci del poeta dallunyar-se del simbolisme literari en cerca dun nou realisme.

1. 3.

Tercera secci: Notes sobre la mar Est constituda per sis proses breus que incorporen un altre dels indrets emblemtics de Foix: el paisatge mars, ric en nombroses transformacions.

Aquestes han estat escrites durant lestada de Foix a Sitges i, ms aviat, al Port de la Selva, tocant al cap de Creus.

1. 4.

Quarta secci: Conte de Nadal s el text que clou el volum, s el ms extens de Gertrudis. s el que millor resumeix el sentit del poema cabdal de Gertrudis.

Observem com el poeta-narrador es veu impellit al retorn a la posici fetal, i abocat, en absncia a lamada, a contemplar el marciment dunes mitges penjades i a escoltar el soroll denagos i vestits imaginat en el moviment dels astres.

10

 Caracterstiques de lobra: 1. Construeix un univers de ficci, carregat danttesis i de recurrncies, que gira al voltant de dos eixos: Les obsessions ertiques. El sentiment dindefensi de lhome.

2. El llenguatge s precs i peculiar.

3. Els personatges es troben en contnua transformaci, en una complexa imatgeria, com b constatem a partir dels diversos substantius, adjectius, verbs i elements sintctics utilitzats pel poeta.

4. s un cant dacomiadament a ladolescncia perduda i, per tant, una recuperaci simblica i imaginria del temps mtic de la infantesa, un retorn als orgens.

5. Els temes principals sn: La prpia personalitat i les mutacions. La clausura i la claustrofbia: la por del buit, la por de ser engolit per un mn advers. Lempetitiment del mn: La progressi daquest tema surt duna situaci del poeta, concretament, de quan el poeta se sent escarnit i mofat per enemics ms poderosos. Els enemics del poeta, hbils transformistes i escamotejadors, sn capaos de tot.

El retorn a la infncia. 11

El retorn a lter i al no-res. La prdua de la prpia individualitat. La castraci. La destrucci. Lanorreament.

6. Gertrudis s el personatge que tendeix a aglutinar tots els textos, s leix vertebrador de lobra.

7. El llibre s una reflexi sobre lhome i el poeta i sobre la seua relaci amb el mn. 8. El jo potic vol establir la relaci amb el mn, lunivers que contempla i recerca. Tanmateix, se sent frustrat, desolat, minvat, convertit en petit per la incertesa, la incapacitat, el desajust entre les regles daquell mn i el mn subconscient i irracional que caracteritza el jo. El jo, al capdavall, es refugia en la seua obra, escriptura, creaci. El desenlla de la impossibilitat dassolir Gertrudis s el fet daconseguir plasmar la creaci literria. 9. Cont textos sense un sentit unitari, com a innovacions literries.

10. Lopci formal sn els textos en prosa amb voluntat de ruptura, potenciaci del llenguatge, riquesa lingstica, malgrat laparent incomprensi. Un investigador en poesia.

11. En el pla argumental, lescena s caracterstica de les imaginacions dun amant obsedit i gels, i encara que evidentment aquest tema no s sin un pretext per 12

denotar un joc de relacions ms vast i complex, Gertrudis s sense cap dubte una figura negativa de lideal inabastable i, alhora, de lamenaa latent sota cada aspecte de la realitat, b cal que tinguem en compte Gertrudis com a imatge de femme fatale i obsessi ertica. Gertrudis s un sser lluny, llumins i poders.

12. El tret ms caracterstic de lonirisme de la poesia foixiana s la quotidianitat. Lescenari de Gertrudis no t res de misteris en ell mateix, s la vida diria duna vila com podia ser Sarri a principis daquest segle. Tanmateix, lalternana de mots quotidians, de locucions populars, amb mots nobles o arcaics, t per objecte indicar-nos la simultanetat de dos mons, el visible i limaginari.

13. La violncia ser, principalment, expressi metafrica de lerotisme, i duna peculiar bipolaritat atracci-repulsi que, davant el fet sexual, caracteritzar la poesia de Foix. a. Hi sovinteja un erotisme ambiental, fet dallusions emblemtiques i duna sensualitat difusa. b. El menyspreu de la carn, la constataci de la fugacitat del plaer fsic, t lexpressi ms caracterstica en la consideraci del cos de lestimada com a objecte escadusser, que trasllueix una forta crrega dodi i de malvolena.

14. Hi ha elements recurrents que cohesionen els fragments, tot i que els textos no segueixen un mateix fil conductor que ens permeta vincular-los. Alguns sn: o GERTRUDIS

13

1. s real, irreal, estimada, odiada, divina, concreta, abstracta, assolible, inassolible... 2. s com un mite literari traslladat al segle XX i a la Modernitat. 3. Amb Gertrudis el jo s realista, serosiona i comena a destruir-se i a desintegrar-se a si mateix, fet que justifica els xocs i les divergncies entre el jo i Gertrudis. 4. Gertrudis s una dualitat que integra la mort i lamor.

o RECINTE SAGRAT 1. Motiu del recinte sagrat: t un carcter especficament cristi

(temple,catedral). Com a recinte elevat, s assimilable a la torre, a el gran castell o a la vila bastida sobre una plataforma circular.

o ELS GUANTS I ELS MANIQUINS

o EL PUJOL: servir de vehicle que posa en comunicaci el mn artificial i el mn natural.

o LA SABATA: element tpic de la imatgeria foixiana i tamb el xarol.

o ELS PARAIGES: esdev un objecte privilegiat dels surrealistes.

o LA CLAUSURA I LA CLAUSTROFBIA

14

1. Tindran la seua manifestaci ms important en la multiplicitat obsessiva dels murs alts, imponents. 2. Dins el mateix camp de clausura, s el tema de carrers tancats, amb portes barrades, o envats per vegetaci ferstega, variant particularment important perqu actualitza el tema de la interrelaci entre el mn artificial i el mn natural. 3. Un altre ms prpiament claustrofbic s el cel aclaparador, redut a la dimensi duna campana pneumtica. 4. El tema de la clausura s un tema profundament trgic, que dna ra de la incertitud fonamental de lhome davant un univers que li resulta estrany, ali i misteris.

o LES MUTACIONS: els espais es transformen, van canviant igual que els personatges. Esdevenen metfores del carcter canviant duna realitat que constantment es veu ultrapassada per les seues secretes forces latents.

o EL CAVALL: representa el jo actiu, el desig, la voluntat inconscient dassolir la realitat per a travs del desig o de la irracionalitat.

15

COMENTARI DELS TEXTOS TREBALLATS A CLASSE (LLEGIR!!!) 1. TEXT: SALVADOR DAL, publicat a KRTU (1932) La irrupci de Salvador Dal en lescena artstica i cultural catalana va tenir en J. V. Foix un dels seus primers valedors. Foix va escriure la seua Presentaci de Salvador Dal, text que inclouria a KRTU. s la primera de les diverses proses dedicades per Foix a un artista plstic que va ser inclosa en un llibre. Foix va utilitzar Salvador Dal i la seua pintura com a personatge i matria de la seua ficci. El nucli narratiu daquesta prosa constellada de breus transformacions onriques, que ens obren la visi de laltre mn, est constitut per la descripci de la visita de Dal a Sarri, la posterior conversa amb Dal a can Dalmau, la contemplaci de lexposici i, finalment, lextraviament al Service Station. Foix quan defineix a Dal com el solitari del Cap de Creus, en realitat, ens estava parlant dell mateix quan passejava en barca per la geografia salvatge de Cap de Creus i desprs de banyar-se en laigua cristallina, en lloc de romandre amb els seus convidats, preferia endinsar-se muntanya amunt per perdres amb ell tot sol. Com podem observar a partir de la lectura daquest text, la curiositat intellectual de Foix va tenir en Dal un confident excepcional. Es tracta dun dels poemes ms expressius, abstractes, intensos, i alhora concrets, de lobra de J. V. Foix. Reflecteix una pura riquesa verbal, descriu un sensual passeig collectiu capvespral on seternitza el present i en qu el desig ardent damor i de mort porta a la qesti de la prpia existncia i a una panteista comuni amb la natura.

16

2. TEXT: JOAN MIR, publicat a KRTU (1932) La investigaci de J. V. Foix anava acompanyada de laventura plstica de Joan Mir. El poeta J. V. Foix va esdevenir per a Mir un dels punts de referncia ineludibles, amb el qual podia mantenir el contacte espiritual amb el seu pas. En aquest text advertim la figura dun inspector-impostor, en un vag del tren de Sarri, que resultar ser el pintor Joan Mir, el qual acabar desapareixent decapitat per la finestra. s un text complex, llarg, on sobserva la transformaci continuada dels personatges i laparici de persones reals com Joaquim Folguera, M. A. Cassanyes... En aquest text crea una atmosfera de realitat, irrealitat i violncia molt prpia de la poesia foixiana daquells anys. No deixa de sorprendre la insistncia en la qualitat de dames atribudes a Mir, tenint en compte que la presncia de la dona i el sexe femen ha esdevingut una de les caracterstiques ms consubstancials a la pintura mironiana. Tant en Mir com en Foix, la multiplicaci dels noms i els signes va esdevenir la sublimaci del desig amors.

17

3. TEXT: A la memria de Joaquim Folguera, publicat a Gertrudis (1927) Joaquim Folguera va esdevenir per a Foix el model ms complet de poeta, dactivista i dintellectual. Lenergia i la fora espiritual de Folguera va ser un estmul insubstituble per a lincipient geni literari de J. V. Foix i, tamb, un suport moral fonamental per a la seua encara tmida i feble personalitat. El projecte noucentista de Folguera, obert a lavantguarda, va esdevenir cabdal per a fixar limpuls definitiu del projecte literari i intellectual de J. V. Foix. En aquest poema Foix exposa el tema de la prpia personalitat i de les mutacions (has substitut lamant pel tramoista; desfigurant-me grotescament la fa) i tamb el tema de la clausura i la claustrofbia (El sostre no ser, com ara, tan i tan baix). La histria s senzilla: gaireb estilitzada i estrafeta, una situaci de Commedia dellArte on el poeta s Pierrot, i lestimada, Colombina. Les primeres figures emblemtiques sn el perruquer i el tramoista. La relaci entre Gertrudis i el jo varia, ja que sn personatges canviats. En el pla argumental, lescena s caracterstica de les imaginacions dun amant obsedit i gels, i encara que evidentment aquest tema no s sin un pretext per denotar un joc de relacions ms vast i complex, Gertrudis s sense cap dubte una figura negativa de lideal inabastable i, alhora, de lamenaa latent sota cada aspecte de la realitat, b cal que tinguem en compte Gertrudis com a imatge de femme fatale i obsessi ertica. Gertrudis s un sser lluny, llumins i poders.

18

4. TEXT: En percebre de lluny (...), publicat a Gertrudis (1927) Relacions complexes que se sobreposen i sentrecreuen. Els guants, leit-motive, que representa el monstre de la inconscincia, un monstre que cap al tard tescoreja. Els paraiges seran un altre element tema recurrent, el qual esdev un objecte privilegiat dels surrealistes. El tema del cavall dominar, combinat un cop ms amb el de les mutacions. El tret ms caracterstic s la quotidianitat. Lescenari no t res de misteris en ell mateix, la Ribera, la mar, el cavall, el sorral ardent, s la vida diria duna vila com podia ser Sarri a principis daquest segle. Tanmateix, lalternana de mots quotidians, de locucions populars, amb mots nobles o arcaics, t per objecte indicar-nos la simultanetat de dos mons, el visible i limaginari. Podem interpretar el text com una mena de somni dalini, on apareixen superfcies planes, personatges solitaris i situacions mutants, les quals segons laproximitat a partir de la qual les divises adverteixes una cosa o una altra. s a dir, el mateix que observem en un quadre de Salvador Dal.

19

5. TEXT: Per a Carles Riba, publicat a Gertrudis (1927) Relacions complexes que se sobreposen i sentrecreuen. Motiu del recinte sagrat: t un carcter especficament cristi (Seu de Manresa). Recinte elevat, s assimilable a la torre, a el gran castell o a la vila bastida sobre una plataforma circular. s fcil observar les transicions, les brusques mutacions, que constitueixen largument de quasi tots els poemes, les quals esdevenen metfores del carcter canviant duna realitat que constantment es veu ultrapassada per les seues secretes forces latents. La violncia ser, principalment, expressi metafrica de lerotisme, i duna peculiar bipolaritat atracci-repulsi que, davant el fet sexual, caracteritzar la poesia de Foix. o Hi sovinteja un erotisme ambiental, fet dallusions

emblemtiques i duna sensualitat difusa. o El menyspreu de la carn, la constataci de la fugacitat del plaer fsic, t lexpressi ms caracterstica en la consideraci del cos de lestimada com a objecte escadusser, que trasllueix una forta crrega dodi i de malvolena. En el pla argumental, Gertrudis s sense cap dubte una figura negativa de lideal inabastable i, alhora, de lamenaa latent sota cada aspecte de la realitat, b cal que tinguem en compte Gertrudis com a imatge de femme fatale i obsessi ertica. Gertrudis s un sser lluny, llumins i poders, el qual quan desapareix i abandona el jo potic. Tu potic: Gertrudis. Reminiscncia medieval: missatger del rei, guerra, arma... Les mutacions del personatge, apareix i desapareix. Flor = arma mutant.

20