SEGONA PART: LA NARRATIVA

PART 1: LA NOVELLA DES DE EL MODERNISME FINS AL 1939

1.1 LESFOR PER LA CONSOLIDACI DEL GNERE I ELS AVANOS INFRAESTRUCTURALS :
EDITORIALS, COLLECCIONS , PREMIS, ETC. ( APUNTS 07/02/2012 + apunts extra)


La histria de la literatura sha quedat endarrerida respecte a la crtica i a la teoria de la
literatura. La esttica de la literatura est en continu moviment.
I quins sn aquests moviments?
Doncs, parlem de moviments com sn el modernisme( 1892-1900), el noucentisme (1906-
11/1923) amb Eugeni dOrs....
Al 1923 , com que no hi ha un moviment clar fins al 1939, a aquest perode de temps , es
denomina perode de pre-guerra ( 1923 1939).
Desprs de la guerra tampoc hi ha un moviment definit , i per tant de (1939 1969),
lanomenem poca o perode de post-guerra.
I des de el 1939? O 1969? Fins ara, lanomenem poca perode actual.

Qu destaquem del modernisme, o millor dit quin objectiu t el moviment modernista?
EL MODERNISME: conceptes generals i etapes.

A finals del segle XIX comen a Catalunya un moviment cultural anomenat Modernisme que
coincid i es relacion amb altres "modernismes" d'Europa, per b que aqu tingu unes
caracterstiques prpies ben remarcables.

El Modernisme catal abast tots els camps artstics: la pintura, l'escultura, l'arquitectura,
l'orfebreria, ... i tamb la literatura.

Tot i ser un moviment complex i fins i tot contradictori, el que pretenia el Modernisme era
una transformaci de la societat a travs de la cultura, s a dir, volia passar d'una cultura
regional i tradicionalista a una altra nacional que fos autosuficient, moderna i comparable a
les europees.

L'inici del Modernisme coincideix, i en part s'explica, amb la situaci de la burgesia que tanca
una etapa d'obsessiva acumulaci de capital, generadora d'una tica d'estalvi i treball i n'entra
en una altra de modernitzaci, de creixent consum capitalista en qu sobretot els sectors ms
joves volen comenar a gaudir de la riquesa acumulada.
Aix, un grup d'intellectuals sorgits de la burgesia s'enfronta crticament a la seva prpia
classe i reclama un lloc dirigent en el procs cultural per tal de treure Catalunya del seu
endarreriment en relaci a Europa. En alguns casos, en els inicis del moviment, l'enfrontament
amb la burgesia s tan radical que es produeix un trencament amb la societat per part del
artistes que amb el temps s'anir esvaint.
Quant al Modernisme estrictament literari, se sol citar com a data d'inici l'any 1892, coincidint
amb la primera festa modernista del Cau Ferrat de Sitges i un conjunt de propostes
renovadores que comencen a aparixer a la revista "L'Aven".

S'estableixen dues etapes en el moviment. En la primera -d'aparici i extensi del moviment-
que va des de 1892 a 1900, els intellectuals s'aglutinen a l'entorn de "L'Aven" en dues
tendncies esttiques i ideolgiques: regeneracionista i esteticista, que acabaran separant-se
per tornar a confluir i equilibrar-se posteriorment a la revista "Catalnia"(1898-1900).

Durant aquest perode es publiquen tamb dues revistes de caire esteticista, "Quatre Gats" i
"Pl & Ploma" i tenen lloc les festes modernistes organitzades per Santiago Rusiol.

La segona etapa, que va des de 1900 a 1911, correspon al Modernisme triomfant. Els
escriptors sn units a travs de la revista "Joventut" (1900-1906) de caire molt eclctic, en la
qual apareixen els principals escriptors i tendncies europees del moment.

En aquest perode s'arriba a una certa assimilaci d'escriptors de la Renaixena, deixats de
banda anteriorment, com Oller i Guimer; es revaloritzen els Jocs Florals; la producci
novellstica esdev fora important, sobretot amb l'aparici del anomenat ruralisme o novella
rural modernista. No obstant tot aix, de forma clara a partir de 1906, comencen a aparixer
els primers smptomes del Noucentisme, el moviment que prendr el relleu als modernistes.
- LA PROBLEMTICA DE LA NOVELLA MODERNISTA-
La gent no llegeix, manca de lectors. Per qu?per trobar un perqu hi ha que tindre en
compte a la societat del moment.
El circuit literari catal t edicions quasi inexistents. El modernisme te lafany de
modernitzar-se , de donar-se lloc. ( Sls hi ha editorials patritiques).
Si a dies de hui, encara estem intentant normativitzant la nostra llengua ( imagineu als
inicis del segle XIX, com seria aquest. Pocs escrivien a la nostra llengua).
Al llarg del segle XIX, aparici de creaci de autors catalans. La revoluci industrial aplega
duna manera incipient al Pas Valenci i encara ms a menys grau als dems territoris.
La industrialitzaci comporta la relaci de classes, ix al carrer el proletariat. I senceta una
dinmica de revolucions entre els poders del proletariat i els burgesos , com a
conseqncies directes amb lmbit poltic.
Catalunya trenca amb el classicisme. Ha creat una burgesia dinmica i sesfora per a
aconseguir unes noves relacions de classes. Exigeix un govern equiparable amb els governs
occidentals. Un govern modern que comena a tenir una burocrcia important (mestres,
metges, enginyers, xicoteta burgesia).
El proletariat lider les aspiracions del poble, com ara el anarquisme i el socialisme.
No s tampoc casualitat que sigui Catalunya el centre denfrontament entre el proletariat i
la burgesia. La petita burgesia va votar la repblica. Amb els seus vots es duu la restauraci
de la Repblica. Aquesta realitat econmica i social de Catalunya obliga al canvi de la
restauraci de la Repblica. Volen la inclusi del proletariat i la petita burgesia.
( Falta un fragment dapunts.... )



A les fonts literries aplega un afany de mercalitzaci. Aleshores , davant la proletaritzaci
a que es veu obligat lescriptor, aquest ha dactuar de 3 formes:
1. Assumeix la seua tasca com un treballador ms i assumeix el seu programa
revolucionari
2. O b pacta amb la burgesia aportant-li la seua activitat intellectual a canvi de la
recompensa econmica i social, o
3. b tamb es nega a la proletaritzaci del seu treball i defensa a ultrana la
superioritat de la seua creaci artstica contra la burgesia per tamb contra el
proletariat.

s a dir, lescriptor sabstrau. Tots els moviments literaris que recorren el segle XX no
es poden acabar dentendre si no es tenen en conter aquestes difcils relacions socials
del escriptor . A ms, que la evoluci de la literatura catalana va lligada a les
inexactituds poltiques, perqu necessita una certa normalitat poltica, s a dir, in
rgim sensible que accepte ls del catal.
Aleshores, lexistncia duna autntica literatura catalana depn de la superaci
daquests dficits.

Daltra banda, la normalitzaci ( social) del catal , demostrar que era til, apte va ser
tamb un esfor extraordinari. La recuperaci del prestigi de la llengua va rebre una
forta empenta des de la mancomunitat ( 1914-25) i desprs des de la generalitat (1931
-39).
Lany 37, el catal va aconseguir un notable lloc en la comunicaci, i seditaren 6
diaris.
Aix i tot, les editorials continuaven sent patritiques i res comercials.

( Falta fragment dapunts...)


La societat canvia, rpid creixement de lescolaritzaci ( per exemple, 1897 a Valncia,
30% alfabetitzats 70% analfabets. A la provncia de Valncia ja saben llegir 5019%.
Aspiraci a la cultura de les classes socials populars. A catalunya anys31 noms el
248% dels homes s analfabet.
A lestat Espanyol un llibre amb tanta gent analfabeta, que tampoc tenia diners,
recursos... la possibilitat real de poder aplegar a assolir aquest producte ( el llibre), a la
cultura en s mateixa.

A ms, hi ha la competici contra el mn editorial castell. s el moment ... ( torna a
faltar fragment, per direm que s el moment de lluitar, de afermar la nostra llengua,
la nostra cultura).

Com propiciar una infraestructura novellstica moderna...