La narrativa dels anys 70 fins a...

paloma i claudia Presentation Transcript

1. Narrativa dels anys 70 fins a lactualitat 2. CONTEXT DELS ANYS 70 A LACTUALITAT Entre finals dels anys 60 i el 1975 assistim a la progressiva desintegraci del rgim franquista. Amb la mort de Franco el 1975 sinicia la transici a la democrcia, amb uns fets histrics rellevants : 1977: primeres eleccions democrtiques. 1978: nova Constituci que proclama la cooficialitat de les llenges autonmiques i elcastell. 1979, 1982, 1983: Estatuts dAutonomia de Catalunya, C. Valenciana i Balears. 1983-1986 : Diverses lleis de Normalitzaci del catal Factors fonamentals pel que fa a la literatura. La cooficialitat de les llenges. Creaci deditorial i enfortiment de les ja existents(Bromera, Marfil, Tndem) Les ajudes dels governs autonmics (subvencions a ledici, laudiovisual, el teatre...). Presncia major de crtics literaris i aportacions dels mitjans de comunicaci. 3. INTRODUCCI ANYS 70 FINS ANYS 80 Al principi de la dcada dels 70 la producci novellstica valenciana no presentava smptomes de vitalitat. Per els joves escriptors valencians van poder conixer altres models del nostre mbit lingstic i el panorama comen a canviar. En lpoca dels 70 destaca lanomenada novella de trencament El 1974 aparagueren dues tendncies en la narrativa valenciana: -La novella del canvi (Amadeu Fabregat, 1974: Assaig d'aproximaci a Falles folles fetes foc ) -La novella realista evolucionada (Joan F. Mira, 1974: El bou de foc ). 4. CARACTERSTIQUES NOVELLA DE TRENCAMENT Sallunya de les tcniques narratives clssiques. Els escriptors es caracteritzen per: -Buscar formes expressives i estructures noves. -Pel que fa al contingut: predomina el reflex dambients urbans, de la poblemtica de personatges joves, de la seua relaci amb el sexe i les drogues, com a mostra de rebellia. -Tracta del mite del viatge real o literari com una forma dautoexploraci psicolgica, el rebuig de leducaci sentimental viscuda i la confrontaci amb el sistema. Les seues obres mostraran les preocupacions i la visi del mn duna generaci descriptors nascuts desprs de la guerra:la postguerra I leducaci rebuda, la revolta contra una societat que necessita canvis, el mn universitari, el feminisme,etc Destaquen Camen Riera, Quim Monz e Isabel Clara Sim. 5. ISABEL CLARA SIM Jlia s el ttol de la primera novella de l'escriptora Isabel-Clara Sim, i va ser editada per primera volta l'any 1983. L' argument , inspirat en personatges i fets real, est ambientat en l'anomenada Revoluci del Petroli (1873). La histria retrata l'evoluci de la seua protagonista, Jlia, d'obrera en la indstria txtil a integrant de la burgesia industrial. 6. NOVELLA DE CANVI Alter la norma narrativa utilitzant dos procediments transgressors: -la manipulaci del codi textual pretenia introduir el lector dins del text o discurs que conformaven l'escriptura mateixa -la postulaci de temes ideolgics oposats a l'ordre vigent. En les novelles del canvi que tenien un argument ms definit, els temes oposats a lordre vigent van ser: -La crtica poltica i lexigncia de llibertat -La ruptura amb els valors de la tradici cultural, familiar i social normativa i coercitiva (l'exaltaci de la marginalitat, de la joventut i de la llibertat sexual). -El desig de modernitat i d'universalisme Destaca Amadeu Fabregat amb la seua obra Assaig d'aproximaci a ''Falles folles fetes foc''

7. AMADEU FABREGAT Assaig d'aproximaci a falles folles fetes foc(1974) va ser escrit per Amadeu Fabregat. Es planteja la bsqueda de una identitat histrica i finalitza amb la afirmaci d'una identitat recobrada. 8. El Realisme soposa a les formes idealistes i fantstiques. Caraterstiques: Es basa en la descripci objectiva i desapassionada de la realitat. Interessa perqu considera la realitat total (poltica, social i econmica) en la seua evoluci dinmica. T conscincia dels canvis histrics i reflecteix els grans processos de la societat de lpoca, bsicament, la revoluci industrial i el triomf de la burgesia. Lindividu s concebut com una entitat psicolgica, en unes coordenades de temps i espais concrets i reals. fa que de el narrador omniscient sinterpose entre els personatges i el lector, adquirint el to moralitzador o fins i tot de divulgaci ideolgica. Destaca Joan Francesc Mira: El bou de foc (1974), Els cucs de seda (1975), NOVELLA REALISTA 9. JOAN FRANCESC MIRA Daniel Escrig estava destinat, a quedar paralitzat davant dalgunes coses com ara el foc, les dones, o els bous. [Primera part, captol VI] No hi havia ning, al Bar Talisman. La dona, amb els braos recolzats sobre la barra, tot el cos tirat endavant, el mir amb des confiana. Lesquena i el cul dins lespill dels prestatges de les botelles, un cul ample i rod com en el quadro aquell de la Histria de lArt per fascicles, noms que lespill no s tan gran i la dona s ms vella, rossa tenyida amb els ulls pintats, una gran ombra blava verdosa i la boca molt molt exagerada, pensa, es pinten tant perqu volen semblar ms joves, per aquesta deu estar retirada, si no no faria de cambrera de barra un divendres de mat. 10. s la crnica del despertar a la vida d'un adolescent que, des de la seua innocncia, va descobrint, tot el suggestiu mn que l'envolta. El ttol de la narraci se'ns manifesta com una metfora, com una imatge mateixa de la metamorfosi: res ms canviant que un cuc de seda, un animal que ben aviat esdevindr un sser plenament adult, una papallona. 11. INTRODUCCI ANYS 80 i 90 Als anys vuitanta i noranta s'abandonen les experimentacions i es reactiva el desig per retornar a formes narratives ms classiques: Importncia dels personatges i de les descripcions. De la literatura nord-americana destaca un corrent narratiu anomenat realisme brut Torna la narrativa de gnere. L'xit de vendes permetr que alguns autors puguen viure d'explicar coses en la nostra llengua ja que imprentes,distrbuidores i llibreters obtindran guanys de vendre llibres en la nostra llengua. 12. Destaca un corrent narratiu procedent de la literatura nord-americana anomenat realisme brut que : - Retracta els trets ms contradictoris de la societat capitalista actual amb una certa crtica i mostra una societat urbana, burgesa, conformista, insolidria i consumista. -Destaca Quim Monz. REALISME BRUT 13. NOVELLA DE GNERE La novella de gnere s una creaci contempornia, prpia de lera capitalista. Els seus naixement i desenvolupament arrenquen de la Revoluci Industrial, a cavall dels segles XVIII i XIX Vnen condicionats per: L'accs progressiu de les masses a la vida poltica activa L'alfabetitzaci progressivament universal Ll'aparici de la premsa de masses L'esclat del llibre popular, de baix cost Lla professionalitzaci de l'autor. En definitiva, per l'establiment de l'actual cultura de masses, que acabar d'adquirir els grans trets al llarg del segle XX. 14. Designa conjuntament els diversos tipus de gnere novellstic ms o menys estereotipats Es caracteritzen pel centre d'inters (l'amor, el sexe, l'aventura, el

crim...), la temtica, l'ambientaci i la mena de personatges, aix com per una srie de convencions establertes (implcitament). En principi, la novella de gnere s'escriu seguint les convencions d'un gnere determinat, amb la voluntat explcita d'incloure-s'hi, de manera que l'obra atregui i plagui els afeccionats al gnere en qesti. Linters de la novella de gnere s per: -La trama ms que en la qualitat artstica -En la capacitat de distreure que no en l'expressi personal de l'autor . NOVELLA DE GNERE 15. SUBGNERES 16. NOVELLA HISTRICA Ambienta l'acci en un passat prou remot. Reconstruix aqueixa poca amb ms o menys fidelitat. s important la coneixena de les formes de vida, els costums i la quotidianitat d'aquella societat. A partir d'ac s'hi combinen elements d'altres gneres; especialment, de l'aventura, l'acci, el misteri, etc. Es busca recrear l'ambient d'poca, sovint amb documentaci per part de l'autor, per s ms important la versemblana narrativa que el rigor histric, ja que es tracta d'obres de ficci. Destaquen Josep Lozano amb Crim de Germania i Borja Pupa amb Mira. 17. JOSEP LOZANO Crim de Germania s un llibre escrit per Josep Lozano l'any 1980. Crim de Germania, de Josep Lozano, s una novella que parla de la convulsa poca de la Revolta de les Germanies, s, que tingu lloc al Regne de Valncia al segle XVI (1519-1522).Combina la ficci i la realitat, ens acosta a la histria del conflicte armat que va fer estralls al Regne de Valncia del moment. 18. NOVELLA DETESTIVESCA s un gnere novellstic centrat en: La investigaci d'un delicte, generalment l'assassinat. El protagonista, un "detectiu" un funcionari de la policia. NOVELLA NEGRA s un gnere literari que fa referncia a caracterstiques: De la vida del segle XX, Esdev una nova tendncia de la novella criminal de l'poca a causa del seu culte a la violncia, el sarcasme i el ritme trepidant de l'acci. Els protagonistes sn fonamentalment detectius privats 19. No emprenyeu el comissari! Ha esdevingut una autntic clssic del genere policac. La societat urbana es retratada amb tot el realisme crtic que caracteritza la producci Negra. Fede, un cambrer, ha de cuidar del seu germ Nis que sofreix esquizofrnia i desitja tenir un televisor en color i un vdeo. Comet un robatori en un xalet, que casualment, resulta ser el del comissari Cap Garca. Aquest detectiu tenia una particular forma d'actuar: recuperava l' objecte del robatori per mai no delatava el delinqent. Finalment el detectiu lliura Garcia els objectes robats i amb els diners obtinguts pel treball tindria per uns mesos FERRAN TORRENT 20. NOVELLA ERTICA La novella ertica,se centra en la vida sexual dels personatges Utilitza descripcions ms o menys explcites d'actes sexuals. Durant molts segles aquest gnere, ha tingut circulaci restringida o clandestina En canvi en les darreres dcades per la liberalitzaci dels costums, sha distribuit de forma massiva NOVELLA SENTIMENTAL Novella rosa tradicionalment adreada al pblic femen. Narra una histria d'amor, entre home i dona Tenen que superar entrebancs i malentesos de tota mena, T un final feli en qu resta explcit que la parella viur unida i feli per sempre ms. Es tracta d'un dels gneres de major xit comercia 21. LACTUALITAT Hi ha una gran disparitat de tcniques i destils,i una coincidncia descriptors de generacions diferents que fan molt difcil explicar el panorama actual de la literatura catalana. Per destaquem: Lobra Nocilla Dreams (2006) dAgust Fernndez Mallo ha donat origen a una generaci

descriptors nascuts en la dcada dels setanta anomenats Afterpops. Es caracteritzen: Per linconformisme, s dInternet i dels seus propis blogs com a espai dexperimentaci literria. Pel rebuig cap a la literatura convencional per ser massa conformista i comercial. La difusi de la nostra literatura on han destacat escriptors com ( La pell freda , 2002) dAlbert Snchez Pinyol que ha estat tradut a moltes llenges i ha tingut un gran xit de vendes. Els escriptors valencians actuals contrasten temticament amb els seus predecessors per centrar-se ms en la problemtica de lindividu que en els problemes identitaris de la societat valenciana.Destaquen Silvestre Villaplana ( Les cendres del cavaller , 2003), Francesc Gisbert ( Els lluitadors , 2005) 22. Fi Paloma Fernndez i Claudia Mndez