T15.

Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de

l’època.

Joan Fuster és l'assagista més important i més modern de la literatura catalana

del segle XX. Fou també un gran precursor del gènere, en especial al País
Valencià, on no hi havia antecedents d’importància. Però també a Catalunya, on
després del desastre de la Guerra Civil els assagistes escassejaven (Josep
Ferrater Mora, Jaume Vicens Vives).
Fuster és autor d’una extensa obra literària de gran diversitat temàtica. Les
seues reflexions se centren en l'ésser humà, tant en aspectes bàsics i quotidians
com en les inquietuds generals de la seua època. Amb els seus plantejaments
Fuster reflexiona i fa reflexionar els lectors sobre els problemes actuals amb una
visió universalista. Els articles de diari de Fuster són assajos en miniatura.
Amb El descrèdit de la realitat començà el 1955 una brillant carrera d'assagista,
de vasta amplitud temàtica, amb un estil incisiu i amb adjectius hàbils i
precisos. Després publicà molts altres títols: Les originalitats (1956), Figures de
temps, (1957), Indagacions possibles (1958), Judicis finals (1960), Diccionari
per a ociosos (1964), Causar-se d'esperar (1965), L'home, mesura de totes les
coses (1967), Consells, proverbis i insolències (1968), Examen de consciència
(1968), Diari 1952-1960 (1969), Babels i babilònies (1972), Sagitari (1985).
Aquestes obres responen a un humanisme clàssic i ètic. També s’hi pot
constatar la influència dels moralistes i racionalistes francesos, de Montaigne
als enciclopedistes. Fuster tracta diversos aspectes de la cultura i de la vida
quotidiana i planteja temes que van de la història i la política.
Des del primer moment també publicà treballs erudits sobre història i literatura,
amb obres com Ausiàs March: Antologia poètica (1959) i altres. El 1962 publicà
Nosaltres els valencians, Qüestió de noms i El País Valenciano, llibres bàsics
per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional
del País Valencià. Dins d'aquesta temàtica també escrigué nombrosos estudis i
articles erudits, històrics, biogràfics i de viatges: Combustible per a falles
(1967), L'albufera de València (1970), Un país sense política (1976), Destinat
sobretot a valencians (1979) i Ara o mai (1981).
La força de la seua personalitat intel—lectual i l’extensió de la seua obra han
superat l'àmbit literari estricte i s'han projectat sobre la vida cultural i civil
valenciana i catalana. Des de la dècada dels seixanta fins a la seua mort fou una
de les figures més representatives i més influents de la cultura del país.

[391 paraules]

http://www.youtube.com/watch?v=PJQMLADhrj4&feature=related
http://audiovisuals.audio.uv.es/tau/producciones_val.php?action=prod&id=221#