NARRATIVA

DE 1939 A
L’ACTUALITAT
 DERROTA DEL MÓN LITERARI EN LLENGUA CATALANA
RÈGIM FRANQUISTA
• Polı́tica de persecució de la llengua.
• Prohibició del conreu de literatura en
català .
• Prohibició de produccions amb una
ideologia contrà ria al rè gim
dictatorial.
• Editorials escasses i febles, com a
conseqü è ncia de la penú ria social
econò mica del paı́s.
OPCIONS PER ALS ESCRIPTORS
• Claudicació : producció d’obres
adients a la ideologia del rè gim.
• Silenci: deixar de publicar d’escriure.
• Exili: fugir del paı́s (França, Xile,
Mè xic…).
• Clandestinitat: escriure i publicar
d’amagat, amb el risc de ser
i detingut.
 1939 – 1946
• Forta persecució de la llengua.
• Prohibida la publicació d’obres
en valencià -català .
• Escriptors exiliats o treballant
des de la clandestinitat.
• Paper fonamental des de l’exili,
com ara les revistes: La Nostra
Revista, Quaderns d’exili o Pont
Blau.
1946 – 1975
• Inici d’una tı́mida obertura cap a
l’estranger com a conseqü è ncia de la
pè rdua de la II Guerra Mundial, per
part dels aliats europeus (Alemanya i
Ità lia).
• Conseqü entment, retorn a les
relacions amb els guanyadors (Regne
Unit o els Estats Units), els qual
demanen al rè gim franquista que
aMluixara la pressió interna.
• Anys 50 i 60: fundació d’editorials.
Publicació el 1962 de l’obra
Nosaltres els valencians, de Joan
Fuster.
1975
Mort de Franco i inici d’un període de canvis.

1978
• Aprovació de la Constitució Espanyola.
• Nova organització d’estat: monarquia parlamentà ria.
• Obertura cap a la creació de diferents comunitats autò nomes.

1982
• Reconeixement de la diversitat lingü ı́stica i cultural.
• Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat
Valenciana (reconeixement de la llengua valenciana).
• Llei d’U[ s i Ensenyament del Valencià (1983).
A mesura que el sistema democrà tic es consolidava,
augmentaren els à mbits d’ú s on es feia present la nostra
llengua:
• Els estatuts d’autonomia rati<icaren com a llengua prò pia el
valencià , coo#icial amb el castellà .
• Es promulgaren lleis de polı́tica lingü ı́stica que permeteren
la incorporació de la llengua a l’escola.
• Aparició de les primeres televisions en valencià -català .
• Es consolida el circuit literari: manteniment d'editorials
fundades al voltant dels anys 60 i creació de nous projectes
editorials que posen la literatura a l’abast de tota la
societat, alhora que contribueixen al creixement i
normalització de la llengua.
 Activitat ’60, ’70 i ‘80
Inicien la seua producció abans
de la guerra i continuen amb la Moment de normalització
postguerra llengua i literatura
• Joan Fuster Conviuen amb els escriptors de • Quim Monzó
• Mercé Rodoreda postguerra • Jaume Cabré
• Llorenç Villalonga • Marc Granell
• Isabel–Clara Simó
• Manuel de Pedrolo • Carme Riera
• Ferran Torrent
• Pere Calders • Montserrat Roig
• Joan Pla
• Salvador Espriu • Benet i Jornet

• V. A. Estellés • Maria Mercè Marçal

• Miquel Martí i Pol

LA LITERATURA ACTUAL

Normalització lingüística

nombre d’
LECTORS + EDITORIALS/
GÈNERES

AUGMENTA
POSTGUERRA (anys 40-50)
• Absè ncia quasi total de publicacions, a
causa de la repressió franquista
(prohibició de publicar en llengü es
diferents del castellà ).
• Exili.
A PARTIR DELS ANYS 60
• Permissos per a publicar en català .
• E@ poca d’obertura del rè gim franquista i
relaxació de la censura literà ria.
• Camı́ de millora progressiva i de
creixement del pú blic lector.
• Incorporació paulatina de diferents
tendè ncies literà ries.
TENDÈNCIES LITERÀRIES
• NOVEL·LA PSICOLÒGICA: è mfasi en el mó n
interior dels personatges, mé s que en l’acció
(Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga).
• REALISME OBJECTIVISTA: interé s pel context
histò ric i pel present, sovint amb actitud de
denú ncia de les injustı́cies (Josep M. Espinà s,
Teresa Pà mies).
REALISME TRADICIONAL: perviu en l’obra
d’Enric Valor.
• LITERATURA FANTÀSTICA, HUMOR I
IRONIA: tendè ncia oposada a l’anterior, ja que
posa l’è mfasi en aspectes irracionals, l’absurd i
la fantasia (Pere Calders, Manuel de Pedrolo.)
ANYS 70
Dues grans tendè ncies:
• Continuació de l’obra narrativa dels escriptors de postguerra.
• Narrativa experimental: inserció de mú ltiples narradors en l’obra, narració
incoherent i fragmentada, manca de desenllaç, combinació dels codis
lingü ı́stic i visual. Corrent adoptat per alguns narradors de la Generació dels
70.
o InFluè ncia de la cultura de masses (televisió , cinema, pop-rock), dels
moviments socials com el paciFisme, feminisme, antimilitarisme...

o Trencament dels models heretats (Terenci Moix, Quim Monzó ).

o Renovació de models heretats (Joan Francesc Mira, Montserrat Roig,
Josep Lozano, Carme Riera).
o Creació d’una literatura de gè nere: policı́aca (Ferran Torrent), fantà stica
(Jaume Fuster), erò tica, de misteri…
EV XIT DE VENDA A ESCALA INTERNACIONAL!
ÀMBIT VALENCIÀ: context poc normalitzat, producció baixa à Esforç i reviscolament
editorial.
VALOR, Castalla (1911 – 2000)
Obra:
• Rondalles (folklore narratiu valencià dut a la literatura - realisme
europeu s. xx).
• L’Ambició d’Aleix (1960): conalictes individuals en relació amb el medi.
• “Cicle de Cassana” (A partir dels anys 80):
- Sense la terra promesa, Temps de batuda, Enllà de l’horitzó.
à Evolució famílies valencianes meridionals, de principi del segle XX
(protagonista col·lectiu).
Trets:
• Descriptivisme molt detallat: paisatge, è poca (terratinents valencians -
desaparició ).
• Determinisme: el context condiciona les actuacions dels personatges.
• Domini del lè xic tradicional valencià .
• Literatura fantàstica
o Calders supera el codi de la literatura fantàstica a partir de la normalització
dels elements fantàstics à transgressió de la fantasia.
o Crea situacions versemblants a partir de la inclusió normalitzada
d’elements irreals.
• Temàtica/motius (tòpics de la literatura fantàstica)
Esperits, vampirs, fantasmes, mans tallades, el doble, animació d’objectes
inanimats…
• Recursos
Paròdia, discurs figurat, doble sentit, frases fetes, locucions
lexicalitzades preses en sentit figurat...
• Obres: narrativa breu
- Cròniques de la veritat oculta, 1955 (narrativa breu)
- Ronda naval sota la boira, 1966 (narrativa breu)
- L’ombra de l’atzavara, 1964 (novel·la)
1938, Aloma Guerra Civil Espanyola Exili: França. à Ginebra à ’70 Catalunya

Obra:
1. Model psicològic de base realista: La plaça del Diamant (1962), El carrer de les
Camèlies (1966), Aloma (1969)
—> Mirall trencat (1974)
2. Model de recreació del fantàstic: La meva Cristina i altres contes (1967).

Característiques de la narrativa psicològica de Rodoreda:

• Protagonistes femenines i recerca de la identitat prò pia.
• La importà ncia del pas del temps (infantesa: passat ideal, mı́tic).
• U@ s del monò leg autobiogrà Cic: oralitat.
• El simbolisme.
1. Infantesa i joventut (1908-1954) à etapa més realista
§ Barri de Sant Gervasi de Cassoles i Grà cia (Barcelona).
§ InEluè ncia de la mare i avi matern (amor a les Elors i estima per la seua terra i
llengua).
§ Jardí familiar (lloc reservat a la imaginació i als jocs. Arbres, plantes i, sobretot,
Elors).
§ Gran aEició per la lectura, per a suplir la manca d’escolarització (el pare li llegia
obres).
§ Tendè ncia a la soledat (heroı̈nes de Eicció ).
§ Casament molt jove (20 anys) amb el seu oncle i hi té un Eill à fracà s i experiè ncia
traumà tica:
à Literatura: evasió del mó n (excessivament petit per als seus objectius).
Escriure à fugida.
§ Anys 30 à publicació de les 5 primeres novel·les, que rebutjarà , excepte Aloma
(1938), probablement la mé s autobiogrà Eica.
§ Exili a França despré s de la guerra, amb Armand Obiols (escriptor del Grup de
Sabadell), amor deEinitiu i inEluè ncia que exercı́ en el seu procé s creatiu.
§ II GM à crisi personal i professional (deixa d’escriure) à pintura.
2. Maduresa (1954-1972) à etapa més realista

• Exili a Ginebra (1954-1972): inici de l’etapa de maduresa creativa

(paral·lela a la represa cultural catalana).
• Recuperació literà ria de Rodoreda à Vint-i-dos contes (1958).
• Experiè ncia de la GC, l’exili i la II GM.
• Tranquil·litat econò mica i emocional à escriure allò que sempre havia
desitjat, una obra literària de qualitat (el gruix de la seua obra):
o La plaça del Diamant (1962) à consagració deEinitiva (versió
cinematogrà Eica 1980).
o El carrer de les Camèlies i Jardí vora el mar (1966).
o La meva Cristina i altres contes (1967).
o Aloma (1969).
• Heroïnes: des de la maduresa, record del seu passat i creença d’haver
perdut la joventut.
• Etapa de reconeixement dels lectors i de la crı́tica à premis literaris.
3. Vellesa (1972-1983) à etapa més fantàstica
§ 1971: mor Armand Obiols à accentua el sentiment de soledat.
§ Visita Barcelona amb mé s freqü è ncia, ains que s’hi instal·la à Romanyà de la Selva
(1972).
§ Construı́ una casa voltada d’arbres i de alors (retorn al paradı́s de la infantesa).
§ Abandona la temàtica de la dona marginada dins de la societat à Ara: condició
humana enfrontada a la mort.
§ Estructura diferent: obres tancades à els protagonistes (homes i dones) arriben a la
vellesa i moren.
§ Creixement com a escriptora: tè cnica i temà tica. Importà ncia de l’escriptura de
contes.
§ Component mı́stic i simbò lic. Relació amb la literatura fantàstica.
§ Obres:
o Mirall trencat (1974), probablement la millor novel·la de Rodoreda.
o Semblava de seda i altres contes (1978).
o Viatges i Vlors (1980).
A pesar d’açò , la distinció entre realisme i fantasia com dues etapes consecutives no
é s certa, ja que l’escriptora cultiva les dues estè tiques al mateix temps.
LA NARRATIVA ACTUAL

Democràcia: canvi radical en la consideració legal i social del català .

CONTEXT
• Cooaicialitat de la llengua valenciana.
NORMALITZACIÓ
• Sistema docent: incorporació de l’estudi de la llengua a les escoles.

A PARTIR DELS ANYS 80

• Condicions de normalitat cultural: publicació de novel·les i existè ncia d’un pú blic lector,
plataformes crı́tiques, revistes i premis literaris.
• Eclecticisme: es cultiven tots els gè neres narratius (novel·la erò tica, negra, fantà stica,
histò rica, ciè ncia-aicció ...). Els corrents literaris mé s clà ssics (realisme) conviuen amb els
mé s experimentals.
• El corrent estè tic que predomina é s el postmodernisme:
o Barreja de gè neres (hibridació d’estils).
o Metaaicció (ruptura de la barrera entre aicció o realitat) à personatges que parlen al
lector, autor que parla amb els seus personatges...
o Autoaicció (narració de la presumpta vida real de l’autor).
LA NARRATIVA ACTUAL

Escriu contes, novel·les, articles d’opinió .

Alguns tı́tols: Uf, va dir ell (1977), L’illa de Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993).
Renovador de la narrativa breu (inEluè ncia de KaEka, Calders, Cortá zar, Borges…)
Referent d’escriptors actuals (Empar Moliner o Sergi Pà mies).

Elements clau:
o Ambientació urbana.
o Ironia.
o Subversió de referents culturals.
o MetaEicció .
LA NARRATIVA ACTUAL

§ Novel·la històrica
§ lliçó per al temps present.
§ voluntat instructiva de formació moral de l’é sser humà .
§ Temàtica:
§ Relació conalictiva de l’individu amb la societat que l’envolta.
§ Ambició de poder.
§ Sentiment de frustració vital.
§ Leitmotiv: importà ncia de la mú sica (ingredient bà sic del seu univers de aicció ).
§ Recursos:
§ Monò leg interior i autobiogrà aic.
§ Joc polifò nic de diversos narradors.
§ Reainat joc temporal.
§ Obres:
§ La teranyina.
§ Senyoria.
PREGUNTES: CONTEXTUALITZACIO2

1. En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?

2. Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autora (etapes) i digues algunes

característiques de l’etapa (semblances i/o diferències)

3. Quines característiques generals presenta la narrativa en el context d’escriptura

de l’obra?

4. Quins altres autors destaquen en el context d’escriptura de l’obra? Aporta algunes

dades sobre l’escriptura (títols i/o característiques bàsiques) d'altres autors o
autores (2 mínim).

5. Quins altres models o corrents trobem en el context de l’obra (dins del gènere)?
Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què s’inscriu l’obra.

6. Com evoluciona la narrativa amb posterioritat al context d’escriptura d’aquesta

obra?

7. Quins autors/es destaquen en la narrativa amb posterioritat al context

d’escriptura d’aquesta obra? Quines semblances, novetats o diferències presenta
l’escriptura d’aquests altres autors/es respecte a l’autora del fragment?
ORIENTACIONS PER A LES RESPOSTES:

1/2. En quin context vital i històric va escriure Mercè Rodoreda La plaça

del Diamant?
• publicació de l’obra en 1962.
• rè gim franquista à relaxació de la censura literà ria sobre el contingut de
les obres i també sobre les llengü es de l’estat à creació d’una mı́nima
infraestructura editorial (revistes, premis, editorials) àampliar-se al llarg
dels anys 60 i 70.
• Narrativa: tres grans corrents de la postguerra: novel·la psicolò gica (a la
qual s’adscriu aquesta novel·la), realisme objectivista i literatura
fantà stica, humor i ironia.
• La plaça del Diamant à etapa de maduresa de l’autora, exiliada a Suı̈ssa.
• è xit fulminant i consagració de Rodoreda com una de les grans Migures
literà ries catalanes del segle XX.
• Altres novel·les d’aquesta etapa: Vint-i-dos contes, El carrer de les camèlies i
Jardí vora el mar.
ORIENTACIONS PER A LES RESPOSTES:
3. Quines característiques generals presenta la narrativa en el context
d’escriptura de l’obra?

CONTEXT: ANYS 60 à REV GIM DICTATORIAL AMB CERTA PERMISSIVITAT

• Recuperació literà ria i cultural
• Relaxació de la censura literà ria.
• Creixement del pú blic lector.
PRODUCCIOp NARRATIVA
• NOVEL·LA PSICOLOV GICA: è mfasi en el mó n interior dels personatges, (Mercè
Rodoreda i Llorenç Villalonga).
• REALISME OBJECTIVISTA: interé s pel context histò ric (Josep M. Espinà s, Teresa
Pà mies).
REALISME TRADICIONAL: perviu en l’obra d’Enric Valor.
• LITERATURA FANTAV STICA, HUMOR I IRONIA: posa l’è mfasi en aspectes irracionals,
l’absurd i la fantasia (Pere Calders, Manuel de Pedrolo.)
ORIENTACIONS PER A LES RESPOSTES:

6. Com evoluciona la narrativa amb posterioritat al context d’escriptura

d’aquesta obra? Quines característiques presenta?
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
• Transició a la democrà cia, autonomies (1978) i Llei d’Up s i Ensenyament del Valencià
(1983).
• Normalització lingü ı́stica: major nombre d’à mbits d’ú s, consolidació del circuit literari
i usuaris de la llengua.
• Generació dels 70.
PRODUCCIÓ NARRATIVA
• Rebuig del realisme i innovació tè cnica: fantasia, elements meravellosos, punt de vista
narratiu que defuig del narrador omniscient clà ssic, innovació en el temps del
discurs…
à REALISME BRUT O COSTUMISME URBAV (Quim Monzó ).
à NOVEL·LA DE CONSUM: erò tica, policı́aca, de terror, rosa…
CURA DE LA LLENGUA.
ORIENTACIONS PER A LES RESPOSTES:

En els anys posteriors a la publicació de La plaça del Diamant, quines

altres autores comencen a publicar i a reivindicar la perspectiva
pròpia, feminista?
• majoria de l’obra de Rodoreda protagonitzada per personatges femenins.
• obres à aborden aspectes de la vida de la dona en l’è poca histò rica que
va viure l’autora (la major part del segle XX) à tracten els problemes
que la dona viu com a resultat de la seua subordinació a l’home en una
societat profundament patriarcal com la que propugna la dictadura
franquista.
• despré s de Rodoreda, M. Aurè lia Capmany à perspectiva clarament
feminista.
• les dues autores à referents mé s directes d’altres posteriors,
especialment les membres de la Generació dels 70 (Montserrat Roig,
Carme Riera, Maria-Mercè Marçal i altres que comencen a publicar mé s
tard, com ara Maria Barbal.
ORIENTACIONS PER A LES RESPOSTES:
És destacada la presència d'autores en el context d'escriptura de La plaça del
Diamant? I amb posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres autores
(novel·listes, poetes, autores de teatre o assagistes) que destaquen en el període que
va de la postguerra a l'actualitat. [Es demanarà esmentar un mínim de 4 autores,
vinculades almenys a dos dels gèneres.]
• Moltes escriptores, des del segle XIX, à la condició de la dona en la societat. Rodoreda presenta personatges
femenins vı́ctimes de l’amor romà ntic, la in:idelitat masculina i la dominació de l’home.
• Escriptores sota la dictadura franquista critiquen la moral repressora imposada pel rè gim i l’Esglé sia Catò lica.
• Autores de la generació dels 70 també jutgen el model femenı́ imposat per la dictadura: l’à mbit domè stic a què la
dona està relegada, la monotonia del matrimoni, la maternitat imposada i, sobretot, les actituds de submissió i
passivitat, a mé s de la seua condició d’objectes sexuals per als homes. També introdueixen relacions lè sbiques i
l’erotisme femenı́.
• Narradores:
o valencianes de postguerra: Carmelina Sá nchez Cutillas i Beatriu Civera.
o dels anys 60: Mercè Rodoreda, Teresa Pà mies, M. Aurè lia Capmany.
o Generació dels 70: continuen el model psicologista anterior representat sobretot per Rodoreda: Montserrat
Roig, Carme Riera, Maria-Mercè Marçal, Isabel-Clara Simó .
o anys 80: Maria Barbal, Maria AS ngels Anglada, Maria Mercè Roca.
o actuals: Imma Monsó , Empar Moliner, Anna Moner.
• Dramaturgues: Lluı̈sa Cunillé , Marta Buchaca, AS ngels Aymar, Elisenda Guiu.
• Poetes: Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Maria Beneyto, Montserrat Abelló .
• Assagistes: M. Aurè lia Capmany, Marina Garcé s, Fina Birulé s.