1 1) CONDICIONAMENTS DEL CONTEXT SOCIOPOLTIC DELS ANYS POSTERIORS A LA GUERRA CIVIL FINS ALS ANYS 70 EN LA PRODUCCI NARRATIVA DE LPOCA

El triomf en la guerra civil i la posterior dictadura del general Franco supos labolici de totes les institucions i organismes culturals vigents a la Repblica des dels anys 30. Amb la immediata postguerra, siniciar una etapa de marcada misria intel.lectual i saccentuar la castellanitzaci. Molts escriptors sexil.liaren i altres patiren la repressi, interrompent la seua tasca. A lexil.li sintenta una vida cultural activa i es publiquen algunes novel.les, b infludes per lenyorament o la frustraci de la prdua de la guerra, b per lexotisme del nou espai en qu viuen els escriptors (Destaquen Avel.l Artis Gener i Llus Ferran de Pol) A Catalunya, sols a partir de 1946 la literatura en llengua catalana tingu les primeres possibilitats d'accedir a la vida pblica, per havia de refer-se la infraestructura cultural i comercial. Cal tenir en compte la manca dels mitjans habituals d'altres cultures (rdio, premsa, ensenyament, oficialitat de l'idioma) Barcelona s'havia convertit en el centre editorial ms important de l'estat, per la literatura catalana s absent d'aquest procs de normalitzaci del mercat. La censura s rigorosa i no permet revistes sin sols llibres, i tamb impedeix, fins ben entrats els cinquanta, la publicaci de noves traduccions al catal; el que es pretn s reduir la cultura catalana a valors locals i sentimentals. Per tal d'aconseguir la comercialitzaci de novel.les, peces fonamentals duna cultura moderna, s'utilitzen diversos mitjans, entre els quals l'instrument ms important sn els premis literaris, com ara els premis Joanot Martorell (convertits en Sant Jordi a partir dels 60). Als incentius econmics, se suma que la seua concessi s'envolta d'actes socials noticiables. La limitada presncia del llibre en catal a les llibreries, s'intenta compensar promovent les subscripcions a colleccions. Hi trobem dues lnies editorials fins els anys 60: A) La dirigida a un pblic culte (editorials com Selecta o Aym); en determinats moments hom potencia corrents novellstics catlics. B) La dirigida a un pblic popular, que potencia la novella organitzant colleccions de baix preu. La precarietat econmica de les edicions no permet incidir en un pblic extens, i sense pblic ampli no hi ha possibilitats reals de professionalitzaci o dedicaci. Per tant sovinteja el tipus descriptor conegut com a "croat de la causa" que escriu per incentius extraliteraris o de servei i que pot excusar amb aix les mancances de rigor. A ms, la presncia de la crtica fou feble i poc continuada, sense plataformes des don actuar, fins que no aparegu la revista Serra dOr ja als anys 60.

2 Malgrat a, el panorama novellstic dels 50 s molt diversificat i recull l'herncia de la preguerra en l'esfor d'assentar una novella clssica i en la recerca de vies de renovaci. El corrent dominant s el realisme psicolgic perqu proporciona uns models establerts i acceptats a tot arreu. Tamb comena a insinuar-se l'impacte dels nous corrents realistes: la novella t voluntat de testimoni, de fer un retrat de la realitat social i de denunciar les injustcies. Als anys seixanta, com a conseqncia de la recuperaci econmica, saccentu la represa cultural salvant una gran quantitat dobstacles. El franquisme, pressionat internacionalment i per una creixent oposici, hagu dacceptar una lleugera liberalitzaci en alguns mbits culturals. La novel.la realista tindr algunes caracterstiques peculiars en alguns autors, com el testimoni i la referncia constant a la Guerra Civil, tant en La Plaa del Diamant, de Merc Rodoreda, com en Incerta glria, de Joan Sales. En altres casos trobem la recreaci dun mn mitificat, com veiem en Bearn, on Lloren Villalonga novel.l la vida dun vell aristcrata il.lustrat, enciclopedista i escptic de la Mallorca rural del segle
XIX.

Un altre corrent deriva de la novel.la objectivista i saproxima a

lexistencialisme (Manuel de Pedrolo). Tamb hi trobem la fabulaci de mns imaginaris o fantstics (Joan Perucho) o el malestar social de la potguerra (Maria Aurlia Capmany: Betlia) A partir dels anys 70 irromp una nova generaci descriptors nascuts entre 1939-49. Aquestos escriptors parteixen de situacions, vivncies i referents diferents als escriptors anteriors, i aix far que la seua producci literria discorrega per altres camins.
CERTS TRETS PARTICULARS DEL PAS VALENCI

En lnies generals tot all dit ms amunt es pot aplicar al cas de la producci novellstica del Pas Valenci, amb algunes particularitats. Una daquestes s que no trobem les dues etapes que sol considerar-se a Catalunya ( fins el 1959, la primera, i anys 60 la segona). Una altra s que lescs conreu de la prosa abans de la guerra civil dificult la tasca dels escriptors valencians, ja que no tenien un referent en qu basar-se i romanien els dubtes. En canvi, respecte dpoques anteriors, era un avantatge el fet que ja estava consolidada lortografia unitria. El 1949 la collecci "L'Espiga" de l'editorial Torre, comena a crear un modest circuit literari. La primera novel.la apareix el 1953: El salze a la sendera, de Miquel Adlert. Finalitzats els anys 50, amb lobertura del rgim citada ms amunt i lafluixament de la censura, simpulsa la consolidaci duna mnima infraestructura cultural (apareix la collecci de contes i narraci breu Nostres Faulelles l'any 1961, editada per Nicolau Primitiu Gmez Serrano). Per la fragilitat del mn literari valenci no s'altera fins els anys 70, poca en qu irromp l'editorial 3i4 (1968) i el nou pblic lector universitari.

3 La quantitat de novelles publicades fins 1972 s reduda, per tenen una gran importncia perqu signifiquen un pas endavant en el procs de recuperaci literria en catal al Pas Valenci. Algunes escrites molt abans, aquestes novelles estan desfasades des d'un punt de vista esttic ja que recuperen models passats. Hi trobem el realisme a lestil del XIX ( Enric Valor, Lambici dAleix); lestil de novel.la rosa melodramtica (Maria Ibars, Vides planes i Lultim serf ), les inquietuds catliques (Miquel Adlert, I la pau), les inquietuds socials (Maria Beneyto, La dona forta) i la mitificaci del mn rural (Mart Dominguez: Els horts)

SUPLEMENT AL TEMA: Publicacions en prosa d'escriptors valencians entre 1932-1972 Miquel Adlert: El salze a la sendera, Torre, Valncia, 1953. Miquel Adlert: I pau, Torre, Valncia, 1953. Beatriu Civera: Entre el cel i la terra, Sicnia, Valncia, 1956. Enric Valor: L'ambici d'Aleix, Successor de Vives Mora, Valncia, 1960. Beatriu Civera: Una dona com una altra, Sicnia, Valncia, 1961. Maria Ibars: Vides planes, Sicnia, Valncia, 1962. Antoni Igual i beda: Delers de Jovena (Tragdies fernandines), premi "Joan Senent" 1961, Sicnia, Valncia, 1962. Jordi Valor: Lina Morell. Un cas apassionant, Sicnia, Valncia, 1964. (redactada el 1942) Maria Ibars: L'ltim serf, Sicnia, Valncia, 1965. Maria Beneyto: La dona forta, premi "Joan Senent" 1965, Senent, Valncia, 1967. Merc Linyan: L'Eros de Piccadilly Circus, Club Editor, Barcelona, 1971. Mart Domnguez: Els horts, L'Estel, Valncia, 1972. L'any 1973 s'instaura el premi Andrmina de novella dins els Premis Octubre. El primer guanyador fou Amadeu Fabregat amb la novella Falles folles fetes foc.