POSSIBLES PREGUNTES MERCÈ RODOREDA I FUSTER A LA PAU

MERCÈ RODOREDA
JOAN FUSTER
PREGUNTES 3a

PREGUNTES 3a)
Elements de la realitat:

- guerra: Segona República, guerra, postguerra

- bandera
- milicians
- armes
- prim

Símbols:

- coloms: desdoblament simbólic de la protagonista

- quadre de les llagostes: masclisme, domini del sexe masculí
- balances: equilibri
- embut: angoixa
- nines i flors: perdua de la infantesa, bellesa
- ganivet: crit, símbol d’alliberament
- fusta: connotacions bíbliques
- cintes: caràcter decoratiu de les dones
- cargol de mar: estabilitat i harmonia
- mar: inestabilitat

Evolució personatges:

- Natàlia: intern, personatge principal protagonista (1a persona, monòleg intern): etopeia, retrat
o prosopografia

● Colometa: redó
- submissa, innocent i passiva
- pèrdua identitat amb Quimet
- angoixa

● senyora Natàlia: redó

- recuperació identitat amb Antoni
- suro

- Quimet: personatge princpal pla

- manipulador, egocèntric i dominant

- menciona Maria
 - inventa malalties per tindre l’atenció de Colometa
- mor a la Guerra (republicà)

- Antoni: personatge principal pla

- Segon matrimoni Natàlia
- recuperació de la seua identitat
- punt d’inflexió → bondadós, respetuós, estima i protex a Natàlia
- sincer i sensible

- Mateu i Cintet: amics de Quimet

- Senyora Enriqueta: adopta el paper de mare para Colometa
- Antoni i Rita: fills de Natàlia i Quimet

Veu narrativa: narrador intern protagonista (senyora Natàlia i Colometa)

- monòleg interioir → reproducció dels pensaments
- temps verbals en passat → records
- ordre cronològic però imprescisió
- memoria selectiva
- visió subjectiva
- lèxic valoratiu, expressions col·loquials, exclamacions

Temàtica:

Estil:

Situa o ubica en el context:

- I-IX: un any
- X: embaràs Antoni
- XIV: Proclamació República (14 abril 1931)
- XV: embaràs Rita → any i mig després naixement
- XXVI: Esclata Guerra Civil (18 juliol 1936) → llums blaus, cartells dels tancs
- XXXIII: Fin guerra (26 gener 1939) → Postguerra → imprecisió temporal

PREGUNTES 3a)

Estil: característiques que es presenten al fragment + alguna altra general que es presente a Diccionari
per a Ociosos

Temàtica i contingut: depèn del fragment + posar idees principals del text proposat (2 o 3)
 PREGUNTES 3b

PREGUNTES 3b) Redaccions acumulades i noves per a l’examen final de la 1a avaluació.

• En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?

El règim franquista, sorgit a 1939 i reconegut internacionalment arran d’acords amb el Vaticà, els
Estats Units i L’ONU al llarg dels anys cinquanta, va comportar conseqüències negatives a la cultura i
literatura a causa de la repressió y la censura (silenciament de llengües i persecució del instelectuals
fins a l’exili). En aquest context, apareix la figura de Mercè Rodoreda que va escriure la plaça del
Diamant a Ginebra durant la 2a Guerra Mundial. No obstant això, als anys seixanta, amb l'abolició de
la llei de premsa i l'aparició de revistes culturals, la literatura catalana comença a restablir-se
paulatinament. Tot i això, no va ser fins a 1977 quan la recuperació va ser més vigent i les
repercussions quantitatives i qualitatives començaren a decreixer.

• Quines característiques generals presenta el gènere narratiu en el context de l’escriptura de

l’obra?

El gènere novel·lístic va presentar una mancança de grups que s’identificaren a través d’una estètica
compartida fins a la imposició del realisme com a tendència dominant als anys seixanta. D’igual
forma, sorgiren altres corrents estètics com la novel·la testimonial, amb testimonis de les vivències de
la guerra; l’existencialista, amb plantejaments filosòfics des d’una perspectiva pessimista; la catòlica,
amb preocupacions morals i religioses; la psicològica, amb una exploració del món interior dels
personatges; la del realisme compromés; la de la realitat del somni, dominada per la imaginació i la
fantasia; la policíaca, basada en la investigació d’un crim; i la recreació del realisme huitcentista, amb
una descripció del medi. En concret, la plaça del Diamant s’inclou dins de la novel·la psicològica i la
testimonial atés que s'hi troba un procés de maduració de la protagonista.

• Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autora (etapes o blocs) i digues algunes

característiques de l’etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).
(PARCIAL 1ªEVAL.)

La trajectòria literaria de Mercè Rodoreda es divideix en tres etapes: joventut (Aloma), maduresa (El
carrer de les Camèlies) i vellesa (Mirall trencat). Pel que fa a La plaça del Diamant, aquesta pertany
a l’etapa de maduresa, al context de l’exili de l’autora a Ginebra. Aquesta etapa es centra en heroïnes
que, desde la maduresa, recorden el seu passat i certifiquen la pèrdua de la joventud. De la mateixa
forma, són característiques la novel·la psicológica que aposta per l'exploració de la realitat interior
dels personatges i el monòleg interior que descriu el seus pensaments. Al igual que la presència d’una
gran simbologia per expresar indirectament el punt de vista del narrador.

• Com evoluciona el gènere narratiu amb posterioritat al context d’escriptura d’aquesta obra?
Quines característiques presenta?

Les darreres décades del segle XX estan marcades per la recerca de la normalització literària en
valencià. Amb l’arribada de la democràcia i l’autonomia la nostra llengua ha restablert la seua
consideració social i legal. La cooficialitat i la inclusió en l’ensenyament han modernitzat les
infraestructures editorials i comercials, fomentant una gran diversitat d’autores i temàtiques. Els anys
70 presenten una ruptura amb la norma narrativa amb la «novel·la del canvi», explorant noves formes
i temes polítics. Roig i Riera aborden questions feministes i socials, mentre Torrent destaca en la
novel·la negra. Destaquen també autors com Josep Lozano amb la novel·la històrica, o Quim Monzò
amb el realisme brut. Actualment cal esmentar a Carme Miquel, Isabel-Clara Simó o Àngels Moreno
entre altres. Malgrat l’èxit dels seus llibres, la internacionalització de les obres valencianes és el
principal entrebanc amb que es continuan trobant.

3b) Redaccions noves per a l’examen final de la 1a avaluació.

• En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?

L’obra Diccionari per a Ociosos escrita per Joan Fuster és publicada en 1964. Després de col·laborar
amb revistes a l’exili, degut a la censura literària dels 40, el règim franquista, en un context de
postguerra, disminueix el grau de censura als anys 50. Aquest fet, permet el desenvolupament de
revistes i editorials que presenten una major repercussió al llarg dels anys 60 i 70 gràcies a la millora
del context internacional. És així com sorgeix una diversificació de temes d’interès que ara
reflecteixen les preocupacions socials davant la instauració de la democràcia i socialisme.

• Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor (etapes o blocs) i digues algunes característiques
de l’etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

- assajos humanístics (intro)

- diversitat temàtica
- Sagitari (84) i Judicis Finals (‘96)
- assajos sociopolítics com: Nosaltres els valencians (‘62)
- història cultural: El Bon enamorat (‘62)

La producció assagística de Joan Fuster es divideix en dos blocs. D’una banda, l’assaig deliberatiu, és
de caràcter marcadament subjectiu i es centra en la reflexió de l’assagista més que en l’objecte que li
serveix de pretext, mostrant una clara influència del mestratge de Montaigne. Inclou obres com els
aforismes, Diari 1952-1960 i Diccionari per a ociosos (1964). D’altra banda, l’assaig divulgatiu,
sense renunciar a les qualitats inherents al gènere - enunciació subjectiva, enfocament parcial i
voluntat d’estil-, desenvolupa un tema concret amb intenció erudita, crítica o política.

• Quines característiques generals presenta el gènere assagístic en el context de l’escriptura de

l’obra?

L’obra titulada Diccionari per a Ociosos va ser escrita per Joan Fuster i publicada en 1964. A aquest
context, l’assaig de la postguerra reflecteix la censura i repressió franquista, impedint la reflexió
ideològica i el debat. A més, es dificulta la unitat d’aquest gènere: falta de professionals, mitjans de
comunicació en massa, opinió pública i aïllament dels nostres autors. Durant els anys 40, el gènere no
existia pràcticament, mentre que als 50 s’inicià una tímida represa, amb el país com a tema dominant.
Finalment, al llarg dels 60, la situació canvia gràcies una suavització de la censura i una recuperació
econòmica, i els temes es van diversificar. Destaquen: el debat religiós, l’estratègia obrera i la situació
i futur d'Europa. Cal destacar altres autors com M.Aurèlia Capmany amb l’assaig La dona a
Catalunya.