Pregunta 3.b La contextualització La plaça del Diamant.

Mercè Rodoreda

A) Respecte al context històric i literari propi de l'obra i a la ubicació

d'aquesta en la trajectòria de l'autora:
1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?
L’ any 1939 ha estat qualificat com el grau zero de la nostra literatura. Amb tot, els prop de quaranta anys de dictadura no
tingueren la mateixa duresa repressiva. Podem diferenciar tres etapes:
1. En un primer moment, la repressió fou molt dura. La nostra literatura va patir una doble persecució: a més de la
censura que suportaven tots els escriptors de l’Estat, hi havia l’impediment lingüístic, en aquest règim no tenien cabuda
les llengües distintes al castellà.

2. Amb la derrota del règims amics, Franco hagué de liberalitzar un poc el règim dictatorial com una estratègia per
aparençar tolerància.

3. La dècada dels seixanta és un temps de creixement econòmic. L’aparició del fenomen del turisme va comportar
l’expansió i l’enfortiment d’aquella represa cultural i literària.

Respecte al terreny cultural, la narrativa va ser un dels gèneres més afectats per les dificultats de l'època, va haver
d'enfrontar-se a la inexistència d'una infraestructura cultural adequada per a poder difondre's.
Alguns autors de la narrativa segueixen els models de novel·la psicològica de preguerra, mentre que altres són influenciats
pels nous corrents literaris europeus (existencialisme, realisme, literatura fantàstica o de l'absurd).
L'obra rodorediana, no pot ser explicada només des d'un context històric i literari català, sinó que cal mirar-la també des
d'una perspectiva internacional. Mercè Rodoreda va viure en la pròpia pell la tragèdia de dues de les guerres més cruels
del segle XX: la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Per això, no és estrany detectar en la seua obra
coincidències amb els escriptors europeus de la postguerra.

2. Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autora (etapes o blocs) i digues algunes característiques de
l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).
Generalment, les seues obres es divideixen en tres etapes cronològiques i per separat, a més hi ha un quart grup on
s’inclouen dues narracions pòstumes: Isabel i Maria i La mort i la primavera.
La primera etapa, etapa de jovenesa seria la referent a les obres d’ abans de la guerra (1932-1938) on s’inclouen les quatre
primeres obres de l’autora i la primera versió d’ Aloma.
La segona etapa, etapa de maduresa on trobem les obres entre l’exili i el retorn del mateix (1958-1974) on hi ha el gros
narratiu de Rodoreda que va des de la publicació de Vint-i-dos contes fins a Mirall trencat.
L’última etapa, etapa de vellesa correspon a quan va tornar de l’exili, les obres més representatives d’aquesta època són:
Semblava de seda i altres contes, Viatges i flors i Quanta, quanta guerra...
La plaça del Diamant és una obra que pertany a la segona etapa de l’autora, la corresponent als seus anys d’exili. Aquesta
etapa es caracteritza per ser un període de tristesa, dolor i pessimisme. Les obres d’aquesta etapa tenen uns protagonistes
que són infeliços pel pas del temps, que estan avocats a la solitud i a la incomprensió, amb temes com el fracàs del
matrimoni, la impossibilitat de les relacions d’igual a igual entre homes i dones, la pèrdua de la joventut i de la identitat

1
Pregunta 3.b La contextualització La plaça del Diamant. Mercè Rodoreda

de les heroïnes. Utilitza diferents recursos com l’ús del monòleg interior i l’aparició de simbolismes per a transmetre al
lector els sentiments de la protagonista.

3. Quines característiques generals presenta la narrativa en el context d' escriptura de l' obra?
Les característiques més importants de la narrativa a l’època de Postguerra són:
En la immediata postguerra tenim la prohibició de l’ús del català, tant a nivell oficial com a nivell literari, és a dir, es
prohibí a les editorials publicar llibres en català.
Malgrat això, hi hagué escriptors que sí que intentaren seguir produint narrativa; aquests foren fidels als gèneres més
tradicionals. En la primera etapa de la Postguerra sols es publicaren novel·les que corresponien al model del realisme del
S. XIX, que representaven una novel·la sentimental o bé, transmetien inquietuds catòliques o socials.
En la segona etapa de Postguerra, el franquisme, pressionat per l’oposició hagué d’acceptar una lleugera liberalització
en aquest àmbit. I és per aquesta raó, que els nostres narradors conrearen la novel·la psicològica i realista amb els següents
trets:
-Punt de vista múltiple: enfront del narrador omniscient, apareix la possibilitat que la novel·la siga narrada per més d’un
narrador.
-La limitació de la importància de l’ argument: en moltes ocasions, l’ argument pràcticament no existeix, no és més que
un pretext per a elaborar artificiosos jocs formals.
-Estructura complexa: es trenca amb la tradicional estructura de plantejament, nus i desenllaç, basat en la linealitat
temporal.
-Monòlegs interns: el personatges poden expressar lliurement i desordenadament el fluir dels seus pensaments.
-Estil i llenguatge: es menegen amb total llibertat, que es veu en: frases de gran extensió, absència de puntuació, etc.
En els anys seixanta s’esdevé un procés de modernització cultural on modificaven els hàbits d’una societat que iniciava
una connexió amb Europa. En la narrativa, els autors adopten una actitud més intimista i individualista, es mostren més
preocupats per la llibertat personal i pel propi destí. Per això la producció novel·lística es caracteritzà pel realisme poc
imaginatiu i per la indagació formal.

4. Quins altres narradors o narradores destaquen en el context d'escriptura de l'obra? (mínim 2

autors/es) Aporta algunes dades sobre l'escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques)
d'aquests altres autors o autores.
-En aquesta narrativa de la postguerra les circumstàncies feren molt difícil el desenvolupament d´una producció literària
amb total normalitat, els escriptors estaven condemnats a la clandestinitat.
Alguns autors fonamentals a més de Rodoreda van ser: Llorenç Villalonga, Enric Valor...
Llorenç Villalonga: La seua obra es va veure afectada al llarg de la seua vida pels clàssics francesos del segle XVIII com
a conseqüència de la seua estança a França. Quan tornà a Mallorca, el seu lloc d’origen, no es va adaptar pel seu caràcter
cosmopolita, culte i refinat procedent de França. El seu estil es caracteritza per aparèixer vinculat a la novel·la psicològica
tot i que conté elements mítics, elegíacs, paròdics i de sàtira costumista. Es comú a aquest autor trobar a les seus obres
detalls autobiogràfics. A la seua obra total destaquen els següents títols de de peces narratives: Madame Dillon (en aquesta
es planteja la inevitable destrucció de la sensibilitat i la intel·ligència d’un món que va a caducar), La novel·la de Palmira

2
Pregunta 3.b La contextualització La plaça del Diamant. Mercè Rodoreda

(tornada a fer després amb el nom de Les ruïnes de Palmira), Bearn o la sala de les nines (La més important de l’autor
on l’autor idealitza l’aristocràcia).
Enric Valor va ser un gran activista cultural a favor del valencià. Combina el vessant literari, com a narrador i recopilador
de rondalles, amb el lingüístic, com a gramàtic i lexicògraf. Es trasllada a València on va escriure Rondalles valencianes.
La seua narrativa és continuadora del realisme europeu amb obres com: L’ambició d’Aleix.
Joan Perucho: La seua obra es caracteritza per estar escrita en un estil molt personal però basada en una estructura fictícia
plena de mites fantàstics com vampirs, móns misteriosos i exòtics quant a espai i temps, a més de moltes referències
dirigides al món culte. Entre la seua obra destaquen les següents obres narratives: Llibre de cavalleries (l’acció que es
desenvolupa a la novel·la té lloc al present i al segle XIV), Les històries naturals (una obra que reconstrueix aspectes i
temes del segle XIX), Les aventures del cavaller Kosmas i la Novel·la de Palmira (dues obres que barregen fets històrics
i episodis fantàstics).
Pere Calders: és considerat un dels millors autors de la literatura en català̀ . Escriu contes, novel·les i peces teatrals.
Pere Calders és conegut sobretot per les seues narracions breus, que han rebut molta més atenció́ per la crítica i el públic
que les seues novel·les. Els contes de Calders han estat descrits com a humorístics, irònics, fantasiosos i absurds, i alguns
els han emmarcats dins del realisme màgic.
Obres més destacades: Cròniques de la veritat oculta (1955), Demà, a les tres de la matinada (1959), Invasió́ subtil i
altres contes (1978), entre altres.

5. Quin altres models o corrents narratius trobem en el context de l'obra ? Explica les seues diferències
respecte al model o corrent en què s'inscriu l'obra.
Dins de la narrativa de postguerra alguns narradors segueixen els models de la novel·la psicològica de preguerra, mentre
que altres es veuen influenciats pels nous corrents literaris europeus com: l’existencialisme, el realisme i la literatura
fantàstica.
La novel·la psicològica fou la més dominant durant la postguerra i se centra en l’anàlisi del món interior i íntim d’un
personatge en concret.
La novel·la realista va desenvolupar nous corrents al llarg del temps:
El testimonialista que és aquell que pretén representar els fets viscuts després de la guerra.
L’existencialista que té com a objectiu denunciar la situació política de la postguerra . Presenta una influència de
l’existencialisme que és un moviment que situa l'existència humana al centre de la reflexió.
El realisme mític que utilitza un narrador subjectiu que explica els records i reprodueix alguns fragments de memòries.
La novel·la experimental va ser aquella que va representar noves formes i noves tècniques narratives. Així, autors com
Pedrolo que tractà temes del món futur, amb pensaments innovadors..
La novel·la fantàstica i d’evasió que rebutja el tractament directe de la realitat. S’explica la realitat però des del punt de
vista dels mites i de la simbologia. També en algunes obres apareixen mons fantàstics, sorpresa, màgia i una actitud
irònica.
L’obra de Mercè Rodoreda es caracteritza per tractar el model psicològic sobretot dels personatges, aquestos pateixen
dolor i soledat; té una temàtica bàsicament femenina, amb una dona com a protagonista i un estil narratiu poètic carregat

3
Pregunta 3.b La contextualització La plaça del Diamant. Mercè Rodoreda

de simbolisme: les flors, els arbres, el jardí, els colors, els coloms, l’espill... Aquesta novel·la psicològica s’interessa tant
per les relacions personals com del vessant social.

B) Respecte al context posterior al context propi de cada obra:

6. Com evoluciona la narrativa amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? Quines
característiques presenta?
La nostra literatura en les tres últimes dècades del segle XX millora considerablement: nous narradors, es consolida un
públic lector, premis literaris, la llengua torna a l’escola, entre altres.
Els anys setanta es caracteritzaren per la narrativa experimental, que s’allunya de les tècniques clàssiques i aposta per
una transformació i modernització de les nostres lletres:
- Es busquen noves formes d’expressió i d’estructura narrativa, és tan important la forma com el contingut.
- Es fa recerca de la transgressió moral ideològica, amb una actitud rebel enfront dels valors socials i culturals.
Els anys huitanta abandonen les experimentacions i es torna a un forma més clàssica de contar històries. Podem aportar
algunes constants: els recursos humorístics, la temàtica urbana, el conreu de la novel·la de gènere, la voluntat de
professionalització i la despolitització. Molts aposten per la narrativa de gènere: negra, històrica, eròtica...
Finalment durant la dècada dels noranta el panorama principal continua sent la diversitat d’estètiques; s’intensifica el
conreu de la literatura de gènere: històrica, eròtica, policíaca, narrativa urbana, infantil i juvenil gràcies a l’auge editorial.

7 Quins autors o autores destaquen en la narrativa amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta
obra? (mínim 2 autors/es) Quines semblances, novetats o diferències presenta l'escriptura d'aquests
altres autors o autores respecte a l'autor o autora del fragment?
Els anys setanta són importants en la nostra literatura ja que marquen l’inici d’uns canvis sociopolítics: amb la mort del
General Franco, literàriament es passa d’una producció quasi nul·la en català a l’inici d’una normalització del mercat
literari en llengua pròpia.
Baltasar Porcel: aquest autor mallorquí conrea narrativa, teatre, assaig i articles periodístics.
En les primeres novel·les, destaca la voluntat realista o testimonial, amb l´evocació mítica de la geografia i la gent
d´Andratx, la seua ciutat natal, com es pot veure en La lluna i el Cala Llamp.
A partir dels anys setanta, la producció novel·lística esdevé més intimista en obres com Les primaveres i les tardors.
Terenci Moix: És l´autor que millor representa els trets que caracteritzen la generació literària dels setanta, com l´interés
per la cultura pop o els mites cinematogràfics, les innovacions tècniques o la crítica a la hipocresia moral de les formes
burgeses.
Inicià la seua obra amb un recull de narracions on trobem característiques que trenquen amb la novel·lística anterior com
La torre dels vicis capitals.
A més, també publicà sàtires paròdiques del món literari català dels anys seixanta i alhora una crítica social del franquisme.
Jesús Moncada: És l´autor d´una obra extensa que comprén tant novel.la com relat breu.
A més, destacà com a traductor d´obres de diverses llengües.

4
Pregunta 3.b La contextualització La plaça del Diamant. Mercè Rodoreda

Va publicar històries presentades amb una gran dosi d´humor com El café de la granota.
Més tard publicà Camí de sirga amb un estil cronista, Moncada descriu amb un to èpic i irònic alhora, la glòria i la
decadència d´una població i d´un món.
Per últim, als anys noranta publicà dues novel·les més.
Dels anys 90 cal destacar que gran part dels autors es dediquen al món de l’ensenyament i a la producció literària. Un altre
fet característic és que alguns d’aquests autors de finals del segle XX i principis del XXI estan directament relacionats amb
el periodisme.
Quim Monzó és l’autor de relats breus i contes més destacat. Segueix una línia d’innovació formal que ha bastit un món
literari propi que sol reflectir la vida quotidiana en un món dominat per la modernitat. La narrativa de Monzó es caracteritza
per la causticitat, el lirisme i l’humor que ha anat enriquint amb elements surrealistes, absurds o fantàstics. A més tracta
sobretot de les contradiccions de la vida moderna, els motius principals de la narrativa de Monzó van des de la solitud
existencial, les relacions amoroses, el consumisme, l'estrés, la cultura visual ..., en general, l'ambient i les formes de
relacionar-se i de viure en la societat contemporània.
Ferran Torrent: en un primer moment escriu novel·la policíaca en clau d’humor i amb un estil que recrea el llenguatge
col·loquial i l’argot d’ambients marginals en No emprenyeu el comissari ... En els anys noranta la seua obra narrativa
evoluciona envers un major intimisme, però sense perdre l’humor i la ironia com veiem en Gràcies per la propina... obra
autobiogràfica que ofereix una visió de la vida als barris perifèrics de la València dels seixanta i setanta. A Societat
limitada es dedica a criticar la societat valenciana del segle XXI, marcada per la corrupció política i l’especulació
urbanística.

C) Respecte a tot el període (postguerra i actual):

8. És destacada la presència d'autores en el context d'escriptura de La plaça del Diamant? I amb
posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres autores (novel·listes, poetes, autores de teatre o
assagistes) que destaquen en el període que va de la postguerra a l ‘ actualitat?
[Es demanarà esmentar un mínim de 4 autores, vinculades almenys a dos dels gèneres.]
Montserrat Roig Escriptora catalana contemporània. Es va donar a conèixer amb un recull de narracions anomenat
“Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen”, on es troben els temes característics de la realitat familiar i social de la
burgesia barcelonina, així com les tècniques que caracteritzen la resta de la seua obra.
Inicia un cicle novel·lístic que comprèn obres com Ramona, adéu (1972), que retrata tres generacions de dones, àvia, mare
i filla, que viuen les seues històries personals amb el rerefons dels moments clau de la història del país, o El temps de les
cireres (1977), obra protagonitzada pels mateixos personatges. Amb els seus textos es comença a construir la perspectiva
de les dones, oferint una visió marcada per la condició sexual d’aquestes.
Carme Riera: Aquesta autora mallorquina ha participat en mobilitzacions diverses, com ara el moviment feminista.
S’inicià amb un recull de relats, Te deix, amor, la mar com a penyora.
Les obres que més destaquen en català són: Dins el darrer blau i Cap al cel obert, dues novel·les històriques sobre els
jueus mallorquins.
El retrat interior dels seus personatges -normalment dones-, l’evolució dels seu món interior, és una de les constants en la
major part de les seues obres narratives.

5
Pregunta 3.b La contextualització La plaça del Diamant. Mercè Rodoreda

Isabel-Clara Simó: L’autora alcoiana va ser periodista, narradora i activista cultural. S’inicià amb un recull de relats, És
quan miro que hi veig clar. També ha escrit novel·la, T’estimo Marta, on destaca la gran profunditat dels personatges. Ha
escrit novel·la juvenil Raquel, escrita com un diari íntim. Entre altres obres ha escrit Dones, un recull de contes on
reflexiona sobre la condició de la dona i Júlia, considerada un clàssic, ambientada a l’Alcoi industrial del s. XIX.

2 d’aquestes 3 autores les podeu triar per a la pregunta 7.