La plaça del Diamant

Contextualització
Mercè Rodoreda

1.- En quin context històric i cultural se situa l’escriptura de La plaça del Diamant.

L’obra de Mercè Rodoreda ha de ser explicada des d’un context històric i cultural català però
també des d’una perspectiva europea. De fet visqué en la pròpia pell la tragèdia de les dues
guerres: la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial que, a més d’assolar Europa, van
somoure (afectar) l’orgull col·lectiu del vell continent i la consciència dels intel·lectuals. En
aquest sentit Mercè s’hi sent implicada i en la seua obra s’observen coincidències amb autors
europeus de postguerra, sobretot amb existencialistes com Sartre i Camus.

Les seues primeres obres, que es poden enquadrar en un context literari català, responen a la
novel·la psicològica, un corrent que domina la nostra literatura i que es desenvolupa de forma
paral·lela a Europa.

Ara bé, a partir de l’exili, la perspectiva literària de l’autora canvia i es fa difícil inserir-la en un
corrent literari concret i, sobretot contextualitzat en la literatura catalana. La plaça del
Diamant a pesar de l’èxit posterior, no aconsegueix guanyar el Premi Sant Jordi de l’any 1960
perquè o encaixa en el concepte de novel·la que es tenia a l’època. A la postguerra, el món
cultural català busca novel·les psicològiques interessades tant en les relacions personals com
en la vessant social, i La plaça del Diamant trencava amb aquest paràmetres i sorprengué per
la seua poeticitat.

Allunyada de Catalunya, Mercè Rodoreda vivia dins de l’àmbit cultural de llengua francesa i la
seua obra es desenvolupa al ritme de les seues obsessions personals, però també al de les
seues lectures, i en conseqüència a les preocupacions dels intel·lectuals i escriptors europeus
del primer terç del segle XX com: Virginia Woolf, Joyce, Proust, Kafka, entre altres. També es va
sentir atreta per escriptors coetanis com Sartre i Camus, el italians Pavese, Patrolini i Buzzati.
Fins i tot es sentí temptada pel corrent behaviorista introduït a Europa per Hemingway.

A pesar del seu allunyament, Mercè Rodoreda mantingué un contacte permanent amb la
cultura catalana i no deixà de llegir escriptors catalans que li interessaven. Des de clàssics com
Bernat Metge fins a autors més actuals com Jacint Verdaguer, Joaquim Ruyra i Josep Carner;
però l’escriptor que més la va atraure i amb qui més connectà, per la seua formació cultural
cosmopolita, essencialment francesa, fou Llorenç Villalonga.

2.- Situa La plaça del Diamant en la trajectòria de l’autora i digues algunes

característiques de l’etapa i bloc.
 La plaça del Diamant
Contextualització
Mercè Rodoreda

La producció narrativa de Mercè Rodoreda en pot dividir en tres etapes. Durant els anys
d’aprenentatge va escriure varies obres però que no reconeixerà com a pròpia aquesta
producció. Únicament , Aloma, va aparèixer originalment l’any 1938, quan va rebre el premi
Crexells, però la versió actual és producte d’una reescriptura que va dur a terme la mateixa
autora per a l’edició de 1969. En aquesta primera etapa ja s’hi veuen elements característics de
la novel·la psicologica que Mercè Rodoreda vol fer. En aquesta etapa copia el que fan els
escriptors del Grup de Sabadell.
 
Amb la publicació de Vint-i-dos contes (1958) s’inicia l’etapa de maduresa. Aquest recull
de contes és important pel que fa al ventall de tècniques narratives que empra i que després
aplicarà en la seua producció posterior.
 
La plaça del Diamant, (1962) es situa en aquesta etapa de maduresa i és realment la
primera novel·la que publica i edita. Està considerada per la crítica una de les novel·les
fonamentals de la postguerra. Representa la maduresa, és considerada una obra mestra de la
nostra literatura on es narra la vida personal i l’evolució psicològica de la protagonista, Natàlia,
amb un intens to subjectiu, paral·lelament al fets històrics del moment: República, Guerra Civil i
postguerra. 
 
En El carrer de les Camèlies (1966) el protagonisme també recau en un personatge femení,
una dona marginada que madura a través de diverses experiències amoroses.  

Les obres que escriu en aquesta etapa s’inclouen en la narrativa psicològica en què el
protagonista femení busca la identitat pròpia, el pas del temps és un element important,
s’empra el monòleg autobiogràfic i és característic l’ús dels símbols que adquireixen un gran
significat.
 
En la etapa de la vellesa  escriu Mirall trencat, obra que narra la història tràgica d’una família i
aborda tres temes existencials: la infantesa, la vellesa i la mort. 
 

3.- Quines característiques presenta la narrativa en el context d’escriptura de l’obra?

 La plaça del Diamant
Contextualització
Mercè Rodoreda

Per a parlar de la narrativa que s’hi dona (existent) quan s’escriu La plaça del Diamant
hem de parlar de la nostra cultura sota el franquisme. Es tracta per tant d’una literatura que es
crea en la clandestinitat o bé a l’exili, com és el cas de Mercè Rodoreda; a més, l’existència de
la censura no permet la publicació de determinades obres.
En la dècada dels 50 apareix la novel·la més complexa i colpidora d’aquest
període  Incerta glòria de Joan Sales, que patí la censura; en ella es narra l’experiència de la
guerra des del punt de vista dels vençuts. L’obra va estar guardonada amb el
premi Joanot Martorell.  
Durant els anys 60 i 70 la dictadura ja consolidada, deixa una certa permissivitat, tot i
que l’ambient era contrari a la normalització lingüística, apareixen els grans narradors amb
obres de denúncia social.  
Cal destacar d’una banda, de temàtica costumista i rural: Enric Valor, L’ambició d’Aleix.
D’altra,  fantàstica i ciència ficció: Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen. També
des de l’exili:  Pere Calders Invasió subtil i  altres contes. O bé en recerca del temps perdut:
Llorenç Villalonga, Bearn. 
Aquesta literatura d’exili es caracteritza perquè està escrita a partir de l’experiència
immediata, inclou el tema de l’enyorament, incorpora el sentiment de frustració i la fatalitat
del destí es denuncia la guerra i les seues conseqüències, i més s’utilitzen mites i simbologies
per a poder explicar la realitat social per evitar la censura. 

4.- Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de La plaça del
Diamant? Aporta algunes dades sobre l’escriptura d’altres autors o autores.
A principi del segle XX, gràcies a les teories de la psicoanàlisi de Sigmund Freud, va néixer una
nova manera d'entendre la novel·la: la novel·la psicològica que tenia com a característiques
principals la subjectivització, la introspecció en el món interior dels personatges i la utilització
del discurs indirecte lliure i el monòleg interior.
 La plaça del Diamant
Contextualització
Mercè Rodoreda

Novel·listes com Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Miquel llor i Carles Soldevilla van enriquir
la tècnica de l’anàlisi psicològica incorporant-hi elements de la història recent i del seu món
personal.

En la producció de literària de Llorenç Villalonga, destaca Bearn o la Sala de les nines que
constitueix un testimoni de la decadència de l'aristocràcia rural mallorquina. En aquesta obra,
l'autor es centra en una construcció acuradíssima, i en una aprofundida realització dels
personatges; s'endinsa en els mínims motius de vida quotidiana i es centra (capfica) a l'estudi
psicològic a tota ultrança. Cal que els personatges visquen i s'expliquen per ells sols. Els
personatges d'en Villalonga no són dramàtics (és a dir, sorprenents), sinó tràgics (o siga,
previstos, sincers).

Per altra banda les novel·les de Miquel Llor se centren en l’anàlisi intimista d’una personalitat,
en conflicte amb el medi social on li ha tocat viure. Els seus protagonistes solen ser
personatges poc rellevants, que lluiten sense èxit per escapar de la mediocritat que els
envolta.

Les novel·les més conegudes de Carles Soldevila són Fanny  (1929), Eva (1931)
i Valentina (1933), en les quals presenta com a protagonista la dona jove i moderna que
apareix en aquells anys. En Fanny, la seua novel·la de més èxit, se centra en els pensaments,
les sensacions i els dubtes d’una xicota davant d’una relació sexual. Amb aquesta obra
Soldevila va introduir en la novel·la catalana la tècnica del monòleg interior a la manera
d’Arthur Schnitzler. 

5.- Quins altres models o corrents trobem en el context de La plaça del Diamant.
Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què s’inscriu l’obra
La publicació de La plaça del Diamant, el 1962, va suscitar entre la crítica diferents opinions
sobre l’adscripció de l’obra a un corrent o altre.

Una adscripció posava èmfasi en un aspecte fonamental de la novel·la: la recreació literària

d'un temps històric. Es tracta d’una narració dels grans esdeveniments col·lectius a través
d'uns ulls de dona. Joan Fuster escrigué que el llibre tenia el valor d’un testimoni més agut i
commovedor que la majoria dels que havien donat combatents, polítics i estrangers de molta
anomenada.
 La plaça del Diamant
Contextualització
Mercè Rodoreda

Altre model amb què es relaciona La plaça del Diamant és l’existencialisme, tot i que no es
tracta d’una novel·la pròpia d’aquest pensament. S’hi poden observar elements característics
d’aquest corrent, fet que es dona també en moltes de les obres d’aquests anys. D’aquesta
manera, Colometa es lliga amb una premissa de l’existencialisme: l’estranyesa de l’home
davant d’un món en el qual es troba obligat a viure, llençat gairebé, sense haver-ho demanat,
amb l’angoixa que se’n segueix, una angoixa permanentment ressentida per Colometa.

Però La plaça del Diamant es tracta d’una novel·la d’anàlisi psicològic ja que fa una exploració
del món psíquic a través del monòleg autobiogràfic dels personatges i en especial la
protagonista, Natàlia, en oposició a la novel·la realista. Es tracta d’una visió subjectiva enfront
la visió objectiva de la novel·la realista .

6.- Com evoluciona el gènere de la narrativa amb posterioritat al context d'escriptura

d'aquesta obra? Quines característiques presenta?
Els novel·listes de la dècada dels 70 que donen a conèixer les seues obres són gent nascuda a
la postguerra, crescuda i escolaritzada amb els canvis sociopolítics dels anys 50 i 60. En la
dècada dels 70 entren en crisi models novel·lístics com el realisme històric. S’imposa una
renovació de la narrativa, l’anomenada “novel·la del canvi”, caracteritzada per la manipulació
del codi textuals i per la utilització de temes transgressors. Tots els escriptors d’aquesta època
comparteixen un sèrie de característiques en la temàtica, com la crítica política i l’exigència de
llibertat, la reivindicació de la dissidència (llibertat sexual, homosexualitat), la ruptura amb els
valors tradicionals (joves marginals, rebotats contra l’opressió familiar..), i desig de modernitat
i universalitat. La dècada dels 70 va suposar l’inici de l’impuls narratiu en llengua catalana. 

La dècada dels 80, va comportar una gran evolució per dos factors: d’una banda, la nostra
societat havia adoptat determinats models de producció i consum de fenòmens culturals i
 La plaça del Diamant
Contextualització
Mercè Rodoreda

d’altra banda, la literatura comença a gaudir de suport institucional, com a conseqüència de

l’aprovació dels Estatuts d’Autonomia, de la promulgació de les lleis de normalització
lingüística i de l’accés de la llengua catalana al sistema educatiu. Com a conseqüència d’alguns
factors, els autors van coneixent-se i s’influeixen mútuament; es diversifiquen els gèneres
narratius: novel·la històrica, novel·la negra i policíaca, novel·la eròtica, etc. 

Les línies que adopta la narrativa catalana, a partir d’aquesta diversificació de gèneres és molt
variada. D’una banda, trobem una novel·lística plena de connotacions simbòliques i
al·legòriques. I d’altra banda trobem una narrativa caracteritzada per l’exploració dels
mecanismes col·lectius de la memòria i per l’ambientació rural de les històries. La dificultat de
catalogar una narrativa tan recent, el fet que alguns dels autors encara estan evolucionant en
la seua producció i el fet d’haver nombrosos novel·listes, ens fa difícil ser més exhaustius a
l’hora de definir les característiques d’aquesta etapa. 

7.- Es destacada la presència d'autores en el context d'escriptura de La plaça del

Diamant? I amb posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres autores
(novel·listes, poetes, autores de teatre o assagistes) que destaquen en el període que
va de la postguerra a I’actualitat? [Es demanarà esmentar un mínim de 4 autores,
vinculades almenys a dos dels generes.]

L'any de publicació de la novel·la és el 1962, i està emmarcada en el context històric de la

Barcelona de la Segona República Espanyola (1931-39), la Guerra Civil (1936-39) i la
Postguerra. En aquest marge és on transcorren els esdeveniments de la novel·la. 

Durant aquest període autores com Maria Ibars i Ibars (Dènia, 1892-València, 1965), amb
poemes com Un Mar de Paraules, narrativa com Flor de Nisperer o L'últim Serv. Va ser una
mestra i escriptora valenciana, va escriure poemes i narracions en castellà i valencià. En la
dècada de 1930 va estar relacionada amb Lo rat penat i participava en activitats d'aquesta
institució. 

Matilde Llòria (Almansa, 1912-València, 2002) poemes com “Altíssim negre”, narrativa com
Espill d'un temps. S'introduí ràpidament en els cercles literaris gallecs, tot aprenent-ne la
 La plaça del Diamant
Contextualització
Mercè Rodoreda

llengua. Aquest aprenentatge va fer que l'autora s'encuriosira també pel català com a llengua
literària. Així, a partir dels anys 50 inicià una carrera literària, no sols en castellà, sinó també en
gallec i en català. 

Maria Beneyto i Cuñat (Valencia, 1925-2011), poemes com "Altra veu"(1952) i "Ratlles a l'aire"
(1956) i narrativa com Cançó oblidada Va tindre una formació autodidàctica, com serà el cas
d'un gran nombre d'escriptors de la seua generació; a més a més, comença a relacionar-se
amb els grups literaris de la ciutat de València. 

Maria Mulet (Albalat de la Ribera, 1930-1982). Amb poemes com "Veus de xiquets” poemes
infantils i narrativa com Amor, la mateixa paraula Maria Mulet va ser una de les poques
escriptores que, ja durant els últims anys del franquisme, va introduir la literatura infantil i
juvenil en valencià en les escoles de la Comunitat Valenciana.
 
També volia mencionar a M. Aurèlia Campany, (1918-1991) una escriptora important també de
l'època, que va néixer a Barcelona, i va escriure novel·les com ara Quim/Quima i va escriure
molts gèneres com ara assaig, teatre, còmics, literatura infantil entre altres.