1RESUM DE CADA CRNICA

Pere Calders s un dels narradors ms significatius de la literatura catalana del segle XX i

Crniques de la veritat oculta (1955) ha estat considerat unnimement un dels seus millors llibres.
La trajectria literria de Calders, com la de tants autors de la seva generaci, es vei trasbalsada
per les conseqncies de la Guerra Civil, que loblig a exiliar-se. De tornada a Catalunya, als anys
seixanta, la seva obra contrastava vivament -i no sense polmica- amb el corrent dominant del
moment el realisme histric.
Abans, per, de comenar a exposar cada crnica, seria interessant definir el concepte de crnica.
Una crnica s un text historiogrfic, generalment circumstancial i no encaixat rgidament dins
unitats cronolgiques, com sesdev amb els annals i els dietaris, sin amb text seguit, b que, en
termes generals, respecti lordre en el temps.
1.1 La imprevista certesa
1.1.1 El desert (1952)
LEspol, sobrenom dEnric, s el protagonista de la primera crnica de Crniques de la veritat
oculta. Un dia destiu, el protagonista t un dolor molt fort al costat dret i la por comena a cobrirli tot el cos. Saferra a alguna cosa amb la m i tanca el puny amb molta fora, empresonant la vida,
perqu no senti ms dolor fsic. En el palmell de la seva m, sagita la vida. Aix doncs, per evitar
que un oblit momentani el perjudiqui, decideix explicar el qu li ha passat al gerent. Aquest
reacciona duna manera rara. LEspol vol deixar la feina perqu ja no podr escriure mai ms amb
la m dreta i el seu encarregat, resistint-se ara a prescindir de lEspol, li demana amb spliques que
es quedi i que ja intentar donar-li un altre tipus de feina a la mateixa empresa perqu pugui
treballar. s ben estrany aquesta situaci perqu el narrador comenta que el gerent sempre esperava
loportunitat per treure-sel de sobre. Per, lEspol rebutja loferta. Tot seguit, el metge opina que es
tracta duna pertorbaci de tipus allrgic i li recomana informar-se duna escola sussa per a
incapacitats on ensenyen a escriure amb la m esquerra en un lapse de temps determinat. A
continuaci, la seva promesa, un cop havent escoltat la versi de lEspol, decideix teixir-li un guant
sense dits amb lajuda de la seva mare. Desprs, es troba amb la seva tia que li exigeix que es tregui
la bena que duu. De mica en mica, quan se la va desenvolicant, lEspol t una sensaci molt rar i
coneix el primer miratge. De sobte, lhome entra en un estat dexaltaci i es veu en un desert on el
sinum ala el vent. El protagonista veu, en aquest mn onric, una nena i li explica qu li est
passant. Altre cop, lEspol veu unes illusions: en el paisatge desolat veu venir uns camells i en les
seves ninetes pot llegir: Circ Donamatti. Tres pistes, tres. Prxim debut. Una trapezista el saluda
amb la m i ell repeteix el gest. Finalment, un floc se li escapa i intenta agafar-lo sense xit mentre
veu com senlaire.
Aquesta crnica t com a punt de partida lalteraci de sentit produda en passar del figurat al
literal, la qual instaura la lgica diferent en el relat. La histria narrada deriva de la interpretaci al
peu de la lletra duna expressi que hom utilitza habitualment en un sentit metafric. A lEspol se
li escapa la vida per aconsegueix retenir-la agafant-la amb la m. Aquesta metfora de lagonia
darrera, del trnsit cap a la mort, s presa duna manera literal. En conseqncia, la vida passa a la
categoria dobjecte material, fsicament aprehensible, capa dsser copsat mentalment: s un floc
de color ambre que sagita dins el puny clos com un peix petit o una bola de mercuri. La visi de
la vida canvia radicalment per a lEspol i, per aix, totes les expressions idiomtiques que hi fan
referncia tenen per a ell ara un sentit diferent, marcat per la materialitat de la vida que porta dins la
m tancada; quan el gerent li pregunta I com es guanyar la vida?, referint-se a lobtenci dels
mitjans econmics necessaris per a garantir la subsistncia, lEspol li respon: La tinc aqu, ara, s
a dir, guanyada, doncs, mentre no la deixa escapar. En aquesta crnica, hi predomina labsurd i,

sens dubte, ens vol fer reflexionar sobre la vida i la facilitat que t aquesta per canviar dun moment
a laltre sense poder fer-hi res. El final del conte capta linters del lector perqu, per una distracci
del protagonista, perd all que lhavia estat salvant del dolor i que amb tanta obsessi havia estat
protegint dins la seva m amb fora i vigor.
1.1.2 La ratlla i el desig (1947)
El conte de Calders s una narraci sobre un viatge amb autobs durant el qual un home explica als
companys de viatge les peripcies de la seva vida anterior. Tot el que sabem, ho sabem per la
narraci que observa els esdeveniments des duna perspectiva histrica.
Un home comena a explicar la seva histria mentre viatge perdut pel coll dArea. Explica que ell
mateix era agrimensor i que cada dia havia de tornar cap a casa seva desprs de fer la feina. Tant a
la feina com abans darribar a la casa seua, es parava a pensar qu estaria fent la seva esposa i com
denamorada la trobaria. La seva imaginaci el portava lluny don estava. Un dia, per, tornant cap
a casa amb el seu cavall, va passar un revolt i va perdre lequilibri; lanimal sestimb i no li qued
cap dubte que no podia sortir amb vida de la caiguda. Per ell no va sortir ills de laccident, tenia
el turmell adolorit i limpedia la marxa. De sobte, li va venir lobsessi de la seva esposa tan
estimada i tingu molta angnia perqu no sabia qu li podria passar. Amb la mirada perduda i alta,
va veure la ratlla de la llum; una revelaci immediata que es tractava de la caiguda duna estrella i
la reminiscncia supersticiosa que lobligava a formular el desig de trobar la casa i lesposa
esperant-lo desprs del primer tombant de cam. Va tenir una illusi i va veure la seva casa i la seva
dona. La seva dona el va a ajudar i es pregunta qu fan a vuit quilmetres de casa seva i la pot
veure. Per calia prosseguir sense entretenir-se. Va comenar a creure que tot era possible i que un
estat fsic especial havia alterat el seu esperit. Ell seguia entossudit a establir la veritat dels fets i va
afirmar que havia estat vctima dun engany dels sentits. Si hi havia la casa, voldria tornar-la al seu
lloc i, si no hi era, quelcom shauria trencat per sempre, perqu per a ell la famlia estava composta
per esposa, casa i paisatge, i lalteraci dun sol daquests elements destruiria el seu equilibri.
Acabada la narraci, el vell del seu costat li va donar un consell: Aix que us sembla tan
extraordinari ha passat milers i milers de vegades i cadasc adopta la soluci que va ms dacord
amb el seu temperament, com en totes les coses. El narrador li dna les grcies i baixa de
lmnibus que els havia dut fins aquell indret. El protagonista lloga un cavall i va comenar a
caminar per fugir i no enfrontar-se a aquella sobtada realitat, confs per la misteriosa situaci que
ha viscut.
Lautor trenca el teixit de la narraci i dedica una observaci directa als possibles lectors. Al
protagonista, la vista de la naturalesa i els paisatges de la muntanya lencomanen una barreja de
lirisme i inquietuds agrries. La seva esposa suposa la felicitat ms perfecta que precedeix els seus
mals moments i lamor que hi ha entre ells va creixent.
El narrador en primera persona en el conte de Calders ens sedueix perqu fem el que estem
acostumats a fer en la vida quotidiana: posar totes les informacions sobre largimensor en el mateix
sac i delles extrapolar el concepte duna persona psicolgicament coherent que ha viscut totes les
hores que han passat des de la seva primera arribada a la vall dArea fins al final del viatge
dautobs. El narrador s agrimensor de professi. Lagrimensor intercala en la conversa amb ells
una narraci sobre ell mateix en un passat indefinit, remot. s un personatge de la fbula junt amb
el gran terratinent, els treballadors i la seva estimada esposa. La conscincia de lagrimensor unifica
tot el relat, garanteix lautenticitat. Per en aquest narrador-personatge samaga sota la mscara
dun sol agrimensor. Aquesta perspectiva narrativa s una constant en la literatura de Pere Calders.
La funci daquesta perspectiva s que el calidoscopi dimatges subjectives que ens mostra no ens
permeti construir una sola veritat i amb aix ens recorda com ns de frgil all que nosaltres

creiem vertader i real en la vida que vivim. Quan escoltem les histries daquest agrimensor, ens
recorda dolorosament la pres temporal en la qual estem tancats tamb nosaltres. El futur s incert i
el passat s definitiu. Lagrimensor no t cap possibilitat de modificar all que ha estat la seva vida,
per s que t dret a jugar un joc que comena en la infantesa i acompanya qualsevol persona
humana durant tota la seva vida. T un to irnic. T una gran inquietud/angoixa interior: Per qu,
si la realitat de la meva vida era all, quina ficci hi havia tan forta al capdavall dels vuit
quilmetres? I a la inversa, si all a baix hi havia la veritat i el bon curs de les coses, qu
representava el miratge?
Lacci transcorre en un lloc rural i la casa descrita pel mateix protagonista s de fusta i tot
lexterior estava pintat de color roig indi, amb els marcs de les portes i finestres blanques. La casa
noms produda una sola impressi; i la seva vida s comparada com una cinta damics.
En aquesta crnica, la realitzaci del desig demanat en contemplar la caiguda de lestrella serveix
per a plantejar la reflexi sobre el concepte de realitat. Segons la teoria freudiana, lefecte sinistre
derivat de lomnipotncia de pensament tamb prov duna determinada idea de realitat: el desig
realitzat provoca inquietud perqu posa de manifest velles conviccions animistes del mn,
tericament ja superades. Per, resultaran impermeables a tal efecte que han superat completament
les antigues creences i basen la seva interpretaci de la realitat nicament en la ra.
En Calders, per, la manca de lefecte sinistre no prov del triomf de la ra neutralitzadora del
record de la cosmovisi animista. Loposici real/irreal o ra/mgia no es resol a favor del primer
terme, amb leliminaci del segon, sin que, precisament, la reflexi oberta per Calders el que
indica s la necessitat dintegrar en la noci de realitat aquelles dimensions de lexperincia humana
que la ra ha ignorat pel seu hipottic carcter irracional o mgic.
Sha referit a aquest crnica com un conte metafric que funciona com una terpia de lexiliat.
El passat de totes les persones s igualment inaccessible com ho sn per al nostre protagonista la
caseta de fusta i la dona a la qual pertany el camafeu; si hi volgussim trobar laccs, ens trobarem
condemnats al fracs. Calders ha sabut documentar el punt dinflexi de la seva vida, el pas duna
frontera gens imaginria, per donar a conixer tota la dimensi de les circumstncies que lhan
sobrevingut.
1.1.3 La conscincia, visitadora social (1947)
Un assass professional explica com la seva prpia conscincia, en forma dngel, un cmplice de la
mort, li diu que ha de matar a una vella. Ell estava preparant molt enfeinat els seus detalls de com
seria el seu assassinat premeditat. Decideix que larma que utilitzar pel crim daquest dia ser una
arma blanca. Lngel evanglic que se li apareix li diu que no ho faci per ell ignora el consell. La
seva conscincia li diu que no veu quina vida porta i de qu li ha servit ja que fins ara shavia
escapat per miracle de la justcia, per que era ja no. Quan arriba a casa la seva vctima, observa que
est al llit, amb una cfia plena de puntes que li mig tapen els ulls closos. Altra vegada, lngel li
demana que no la mati i la deixi estar perqu no hi ha necessitat; li proposa que robi sense tocar-la i
aix que la seva vida no perilli. Per finalment, clava leina destrament i lofega amb el coix. Quan
sen torna novament al carrer, amb una gran tristesa, respon a lngel que ja far les seves intils
reflexions sobre el cas ell mateix.
El protagonista daquesta crnica no sallunya gaire de la desorientaci, la buidor o la tristesa. Depa
Carelli s conscient de la distncia que hi ha entre lngel dmod que representa la seva
conscincia i el seu model de referncia. T un gran respecte per lngel. La transgressi, per,
noms es pot realitzar a partir del codi.

Lngel, de cabells a la romana, es personifica amb la figura de la conscincia del b, de la dimensi

humana que tendeix a la divinitat, mentre que la conscincia del mal, sota la influncia demonaca,
pren laspecte del dimoni. Ara b, el seguiment de les normes morals preconitzat per la conscincia
anglica no aconsegueix imposar-se, en el conte, a la fora del dest de lindividu. Si cada u es deu
all que s, Depa Carelli s, des de la primera frase del relat, lassass; per aix, el gran respecte
que sent per lngel no pot impedir que Carelli assassini, perqu la vocaci, quan se sent fortament,
exerceix un gran domini i desprs de tants anys dofici, no retrocediria pas. Les funestes
conseqncies a qu labocar lacci criminal, segons li recorda la conscincia, sn dissipades en
la percepci del protagonista en el moment dacomplir amb mestria el ritual del seu ofici. El tema
podria ser que ning pot escapar del seu dest. Sens dubte, s una crtica a la falsedat de la burgesia.
El narrador-personatge s vctima del seu propi dest.
La caracteritzaci del personatge fora la identificaci del lector amb aquest assass que t
inclinaci cap a una mena de poesia, que encara el seu dest amb una sbria dignitat; mentre que la
figura de lngel, daparena publicitria i ultramarina, dna una imatge ridcula, de clix fals, a
lautoritat moral que representa.
1.1.4 El principi de la saviesa (1940)
Un home ric explica la seva histria. Shavia comprat una casa blanca a la costa. Aquesta casa
estava a ran de mar, amb moltes finestres i molts vidres. Ell mateix es va encarregar que fos com
desitjava: jo mateix vaig acompanyar la m de larquitecte en traar els plnols.
El narrador ja dna pistes del desenlla amb algunes premonicions:El seu instint li deia que calia
viure en una casa on no pogus ocrrer res dextraordinari. Aquest recurs s molt utilitzat perqu
Calders lusa en molts altres contes. Aquesta casa vora el mar, tranquilla, blanca i neta, tenia un
jard molt gran que havia de ser cuidat amb atenci. Com que ell era ric, es podia permetre el luxe
de contractar a uns jardiners perqu el cuidessin. Altre cop, enmig de la narraci, va fent alguna
reflexi que alhora serveix com a premonici de la crnica: Perqu alg, en un determinat
moment, hi va poder entrar i deixar-hi quelcom que em va prendre la placidesa.
El narrador-personatge no tenia molta amistat amb el venat, ja que era un home sol i sembla
arrogant, fins i tot tenia una mena de menyspreu a la gent ms baixa socialment parlant. Noms va
entaular una conversa amb una vena pobra per aquest encara li tenia rancnia; per tant, tots els
sentiments interiors que tenia envers la resta de persones era rona. No tenia ganes que ning
lacompanys. Un dia, un dels seus criats anomenats Galsworthy, va crrer de seguida a la seva
cambra per informar-lo duna troballa peculiar dins el seu jard: es tracta de la m esquerra dun
hum. Lafer era greu de veres. A ms, duia un anell dor. Aix el va fer pensar que potser, si
seguissin excavant, trobarien riqueses, i aix el va emocionar. Clarament, el narrador t cobdcia i
noms va en busca de diners.
El que hauria de fer en aquests casos seria avisar a la policia, per va pensar que se naprofitarien i
no satrevia a anar-hi. Finalment, va decidir que el millor seria publicar un redactat en un diari:
Alg ha perdut una cosa molt important en un jard de casa bona. El qui acrediti dsser-ne
propietari, que es presenti en bona forma i li ser donada satisfacci. De sobte, es va veure sorprs
de totes les demandes que tenia per objectes perduts. Va rebre les visites de molts ciutadans: un que
buscava un petit vis de vanadi, laltre que havia perdut lhonradesa o la memria, o un lladre que
volia recuperar la cartera, etc. Tots acabaven trobant lobjecte o lelement que havien perdut al seu
jard, per, s clar, ell cercava lamo daquella inslita m. El seu jard es va convertir en el centre
de la vida del pas, fins que un des visitant, quiromntic de professi va analitzar aquella m i va
determinar que pertanyien a un filsof petitburgs. A ms, li va dir que tenia molts anys, possea un
enteniment clar, es tractava dun esperit superior que menyspreava la maledicncia humana. Lanell

dor indicava que les seves inicials eren F.E. El protagonista, rpid, va pensar que es tractava den
Feliu de lEspatlleta, un ciutad exemplar quant a no sser carregs a la societat; a ms, totes les
caracterstiques sadequaven a a aquest inslit personatge. Quan el va anar a veure, ell lestava
esperant i sabia que en un primer moment hagus pensat en ell. En Feliu li explic el motiu pel qual
la seva m estava dins el seu jard: Ara que tens aix, podries aprofitar-ho per a donar una lli a
aquell senyor ric [] que es creu tan per damunt de la filosofia. I podria demostrar-li que [] puc
prescindir airosament de coses que, perdudes per ell, li farien lefecte duna gran desgrcia.
Havent dit aix, el narrador reflexiona sobre aquestes paraules. Al cap i a la fi, tenia ra; havia de
ser menys crtic i ms hum, sentimental. El conte acaba amb una petita moralitat que resumeix
lessncia de la crnica: El jard del ric atreu els pobres perqu en lopulncia dels poderosos els
indigents emmirallen llurs illusions. En Feliu li aconsella que converteixi el seu jard en municipal
i que lompli de rtols que diguin que s perms fer malb les flors perqu aix no hi vindr ning,
com era el seu propsit inicial en el conte.
El senyor ric afirma que en aquest mn no som res de res. Viu amb la solitud i no s supersticis.
Viu amb molt plaer i no t por de res ni de ning. El filsof petitburgs, per la seva banda, replica al
protagonista.
Altres personatges que apareixen en aquesta crnica sn: els tres jardiners i un artista que diu que
eren els millors daquell temps. La pobra vena amb la qui tenia ganes de guanyar-se la seva
amistat, estava tocada de la mania de llegir i escriure, i es veu obligada a venir-lo a veure i portar-li
un cistellet de maduixes que no feia falta. T sis servents, i un dells s angls i es diu Galswrothy.
Shaurien de mencionar tots els visitants: un home que ha perdut un petit vis de vanadi i que es
presenta amb un gramfon antic sota el bra, una noieta que ha perdut lhonradesa, un home que
inclinava a confiar-hi i era un lladre, desprs un quart que no shi presenta, el Marc Noblesa, un
lampista que lnica cosa que no troba s la memria, i el quiromntic, un home alt i gros, una
persona tmida que per por que els seus ulls no es trobessin amb els de linterlocutor. Movia molt
rpidament les mans i no sabia qu fer. Llegeix el palmell de la m i coneixia amb profunditat el seu
ofici, portava gorra de plat tirada endavant, de manera que per a mirar havia dalar el cap; s lnic
amb qui t una amistat duradora i el fa reflexionar sobre la riquesa que t i el tresor que ha tingut de
trobar-lo i poder-lo ajudar en la cobdcia. Els seus consells, de filsof, lajudaren a tirar endavant.
Pel que fa al lloc, lacci principal sesdev en el jard de lamo que sestenia darrere la casa i no
era pas gaire gran, per estava carregat de poesia. En el seu jard es feien transaccions sentimentals i
daltra mena, i la gent sagradava de venir-hi a fer dringar les passions.
La m tallada que apareix al jard del senyor ric s, precisament, una m esquerra, la qual ve a
trastornar lunivers personal que el protagonista creia dominar. El senyor ric basa el seu poder en els
valors materials i, responent a la lgica de la prosa de la vida, sha fet construir una casa blanca i
neta, que recul amb la major intensitat la llum del sol. La vena, tocada de la mania de llegir i
escriure, per contra, percep latmosfera misteriosa que la influncia de la lluna deixa sentir a la casa;
afirma que li faria por de viure en una casa tan oberta a la lluna i prop del mar perqu la gent
estem subjectes a la seva atracci i que ens pot obligar a fer coses terribles. Shi contraposen,
doncs, com a antecedents de lepisodi de laparici de la m tallada en el jard, i a manera de
contextualitzaci ideolgica, dues visions del mn: la material i racional del senyor ric, obertament
posicionada sota la influncia solar, i la de la vena, literria i explcitament vinculada a la
influncia de la lluna. Loposici ra/intuci t correspondncia simblica amb les parelles de
contraris sol/lluna i dreta/esquerra, com ens indica el sentit associat al smbol dret.
La descoberta duna m esquerra tallada al jard actua, doncs, com a factor de pertorbaci de lordre
del mn en qu el propietari es creu slidament installat. La desfilada de personatges que han

perdut alguna cosa important en el jard, des dun punt de vis de vanadi a lhonradesa, ve a
corroborar la visi literria que representa la vena, segons la qual si que poden ocrrer coses
extraordinries.
Calders apella a la complicitat del lector, introduint en el discurs del senyor ric la menci,
precisament en una histria que es construeix sobre el tpic literari de la m tallada, per a marcar la
condici pardica de la utilitzaci del motiu.
Lenigma de la m es revela com la conseqncia duna ptica literal de la lectura, s a dir, sense
capacitat per a descodificar el sentit figurat; la interpretaci al peu de la lletra dun dels seus
principis per part del filsof petitburgs el condueix a lamputaci. La m tallada, doncs, s un
element de procedncia literria que es desmarca dels seus precedents i actua com a detonant duna
confrontaci de perspectives, encara que en el debat obert sarrenglera del costat de les veritats
comunament acceptades i no del de les veritats ocultes.
1.1.5 Lany de la meva grcia (1938)
El narrador torna a explicar una histria personal. Estava casat i tenia una filla, era un home anod i
sense valors. La seva filla constitua els nics esclats de color que trencaven la cinta duna
existncia sense solta. Ell treballava en una fbrica destampats i consistia a fer present a tots els
empleats, per Cap dAny, dun petit sobresou. Com que aquell any era el de la seva grcia, un dia,
un passant per davant dun aparador duna botiga va descobrir una nina magnfica. Va pensar en
comprar-la perqu aix la seva filla tindria una alegria considerable. Va entrar i va preguntar pel
preu. El dependent va mostrar-se inexorable amb el preu, i tots els esforos per regatejar sn intils.
El dependent lin mostra una altra, i decideix finalment comprar-la. El problema daquesta nina s
que no est pintada. Quan arriba a casa seva, va passar-hi la m amb suavitat per damunt la cara de
la nina, i pel contacte, la cara va acolorir-se i semblava la imatge mateixa de la vida. Va explicar-ho
a la seva dona molt esverada i tothom va quedar bocabadat. Va pensar que es podria guanyar la vida
en el negoci de les nines, i aix fou. El negoci anava molt b i la tcnica de la producci era molt
rpida. Els primers dies, el negoci va prendre una gran revolada. No parava de vendre i vendre fins
que a la plaa va arribar un representant austrac, portador duna patent de nines extremadament
notables. Per, sens dubte, no eren tan terrenals ni amb el color de la seva grcia tan natural i
sanitosa, sembla una mica bleda i el tint foraster tenia tota la picardia de lartifici. Aix era una
amenaa per la seva empresa. Va anar a parlar amb un consell de la poblaci per li va dir que
aquell no en tenia la culpa si shavia posat desprs i que no hi podia fer res. Daquella entrevista va
marxar molt enfadat i aquell li va dir les segents paraules: Abans, ciutad, lEstat no hauria pogut
ajudar-vos perqu us hauria fet cremar prviament per bruixot. Aix encara el va indignar ms del
que ja estava i al final acaba amb la conclusi que per qu hi ha al mn tantes coses que rutllen
desballestades, que sn injustes i fan perdre el seny. Clarament, s una crnica que ofereix una
crtica a la societat burgesa.
Un altre tpic arrelat en les supersticions populars s el de les persones investides de poders
sobrenaturals, les persones amb una grcia, atorgada per la divinitat, predestinades a viure una
existncia singular exercint el b com a intermediries de la bondat del Creador.
El lloc on succeeix la histria s a Dals, el poble natal del protagonista i narrador.
El desenvolupament de la histria aboca a un dels motius que ja hem analitzat entre els tpics del
fantstic, el de lanimaci de linanimat, per, en aquest cas, la causalitat del fenomen el trasllada al
territori del meravells. La grcia del personatge t un origen sobrenatural que lemparenta amb el
meravells tradicional.

El tractament del motiu, per, com sempre passa en Calders, se nallunya fins al capgirament
radical del tpic. Les expectatives que desvetlla la profecia es basen en els precedents sagrats i
profans de les histries de miracles i prodigis, convertides per al personatge en aliment duna
illusi dxit. Tanmateix, el conflicte entre realitat i illusi es produir tant abans com desprs de
la manifestaci de la grcia. Abans, la llarga espera apareix com a causa principal de la infelicitat
del personatge, alhora que amenaa de canviar els valors de la fe en el sobrenatural per
lescepticisme racionalista.
Lobtenci de la grcia tampoc no aconsegueix de satisfer els somnis que ella mateixa havia
suscitat; el poder sobrenatural, lluny dsser acceptat com la consecuci de lideal, s acollit amb la
resignaci amb qu hom acceptaria un premi de consolaci.
El fracs final, amb una producci sobrenatural que no pot competir comercialment amb la indstria
estrictament terrenal, torna a enfocar el motiu des de la perspectiva del canvi de valors en un mn
en qu el sobrenatural ha passat de moda.
La realitat de la societat industrial es regeix per uns determinis comercials, poltics i sindicals
impermeables al prestigi del sobrenatural. El protagonista ha volgut, una vegada ms, conciliar els
dos registres mitjanant una interferncia impossible. Lallegat final en qu, en nom dels valors de
lesperit, reclama protecci institucional per a un negoci que no pot competir dacord amb les lleis
del mercat contradiu les expectatives de lucre amb qu el personatge-narrador ha contemplat la
manifestaci de la grcia, quan maquinava la manera de treuren partit, i rep, en la resposta del
conseller, la desmitificaci del parads perdut que simula reivindicar.
1.1.6 La cincia i la mesura
Un home milionari viu en un castell amb els seus tres fills, a Alemanya. El milionari va fer
dissenyar una cambra que fos un rac de jocs per cada fill. En tenia tres: en Miquel de 8 anys, de
temperament bellics, amb una certa tendncia al romanticisme. Sentia afecci i tenia aptituds per
a la indstria de guerra. Desprs hi havia lAlexandre, de 6 anys; representava la pau interior,
lamor al prosme. Tenia vocaci per a treure partit de la filantropia i clars indicis de la
convenincia deducar-lo per a president de comit, i en Patrici, de 4 anys, que tenia un cinisme
congnit i posici despectador negatiu enfront de la vida. Ells no li feien gens de cas, ja que
preferien marxar a jugar amb els gitanos. s evident que al seu pare no li agradava aquest
comportament, ja que ell volia que els seus fills demostressin la seva intelligncia dins lhabitaci.
Per acabar amb la situaci, el milionari va contractar un tcnic especialitzat perqu vigils els seus
fills i sesplaiessin jugant i mostrant la seva intelligncia, per els nens el deixaven inconscient
amb un ver i se nanaven a jugar amb els gitanos. Quan tornaven,el tcnic els renyava, per el seu
serm no servia de res. Lhome va decidir lligar-los perqu no poguessin marxar. El pare al saber la
manera que tenia el tcnic en educar als seus fills es va cabrejar moltssim, per va decidir no posarhi remei. Al cap de vuit dies, els nens van arribar a un punt on no mostraven els seus sentiments, s
a dir, es van tornar uns nens sense nima. Finalment el pare va trobar la soluci perfecta per donar-li
un bon escarment. Va matar-lo. Per entendre aquest succs fa falta saber-ne una mica del seu passat.
El pare daquest home era un mafis de Rssia que traficava amb drogues i criatures. La mare
daquest noi va morir a causa de que els companys del seu marit van matar-la per equivocaci.
Buscaven una dona grassa, de cabells arrissats, amb una piga al nas, i duna alada de metro
seixanta. Era fcil confondre-la, ja que la dona del mafis era, alta, prima rossa i tenia un cabell llis
impossible. Per descomptat que no tenia cap piga al nas. El pare volia venjar la mort de la seva dona
matant a tots els seus companys. Aquests al saber-ho, van posar-se dacord per fer-lo fora de la
mfia, i aix ho van fer. Li van dir que no el volien tornar a veure per all i que si ho feia el
matarien, a ell i al seu fill. Per les amenaces van decidir quedar-se al carrer, ja que no tenien un lloc

on viure. Tots dos van comenar a viure com autntics indgenes: dormien en cartrons, tapats per
diaris, el que menjaven era el que trobaven a la brossa i cada dia feien la ronda de les cabines, que
consistia en copejar les cabines de telfons perqu en sortissin diners. Van sobreviure durant uns
quants mesos, fins que un dia accidentalment el pare del milionari va morir perqu no va ajudar a
creuar la vorera a una anciana, aquesta cabrejada el va fer entrebancar amb el bast.
Immediatament, va caure i va topar la seva boca amb la vorera, de manera que va quedar-se sense
dents. Per aqu no va acabar la cosa, lhome va mirar al cel i va veure com una liga es dirigia cap
a ell, aquesta el va agafar per la jaqueta i el va alar. El va dur durant un temps volant, fins que
finalment va caure en un abocador, amb la mala sort de que acabava de arribar un cami industrial
de la brossa i va caure sobre ell. s a dir, que va morir sepultat. El nen va ser testimoni de la mort
del seu pare, llavors, va haver despavilar-se per sobreviure. Aix doncs, seguint els passos del seu
pare, va veure en un descampat una cabra i aprofitant que el gitano sen va anar defecar, la va robar.
Degut a aix, va poder veure llet durant molt de temps. Anava pels carrers amb la cabra i demanava
caritat. Un dia, mentre anava pel carrer, va trobar un cartell de joves promeses, per cantava ms b
la cabra que el nen. Tot i aix, va voler apuntar-shi per veure si podia guanyar alguns diners. Com
que era lnic aspirant a guanyar el premi, va guanyar-lo. El premi constava dun xec duna
quantitat considerable, que sels va gastar en lentrada dun pis compartit. Tot seguit va buscar
feina. Finalment, va comenar a treballar durant les temporades destiu de venedor de gelats. Amb
el que guanyava a lestiu sobrevivia tot lhivern. Encara que aquest treball no li feia gaire el pes,
aix que va decidir demanar feina al club de la comdia. Al cap de dues setmanes, el van trucar i
finalment el van contractar. Al cap dun mes i mig shavia convertit en un gran humorista. Va
guanyar prestigi i desprs de treballar molt i va obtenir molts diners, degut aix, va poder accedir a
treballar en una de les millors cadenes de televisi catalana. A causa dels diners i la fama que tenia,
una dona el va seduir i el va pescar i al cap de sis mesos es van casar. Un cop casats, al viatge de
nuvis, la dona es va quedar embarassada i inesperadament, al cap de set mesos, va tenir tres
bessons. Al cap dun temps la dona del milionari va morir a causa dun cncer de mama, i ell va
haver dencarregar-se de leducaci del seus fills.
El carcter del pare intua amb orgull la m dels seus fills en les desfetes, i donava grcies al Cel pel
present duna nissaga que es feia la llei. Les criatures tenien la sensaci que els muntaven un parany
de grans proporcions.
Finalment, podem veure la reacci del pare en el segent fragment: Va agafar el tcnic amb les
seves prpies mans i el clav com una papallona damunt lescut darmes del castell.
La cambra de jocs era una cambra gran com lala dun mercat, sense parets que la dividissin
interiorment. I cada divisi contenia les joguines que la cincia aconsellava. A ms, en un dels
extrems, hi figurava la tribuna des de la qual els familiars, amics i convidats podien contemplar els
jocs i presidir-los. All, les autoritats prengueren seient en la tribuna de la cambra de jocs. Tant el
temps com el lloc sn imprecisos, per sabem que els nens provenen dAlemanya, i que per tant,
lacci podria esdevenir-se en aquest pas, encara que s del tot indecisa, la localitzaci.
El que ens vol demostrar lautor amb aquesta crnica s que leducaci no s una qesti purament
cientfica i que hi intervenen molts altres i diversos factors.
1.1.7 La revolta del terrat
Un arquitecte hongars va construir una casa en la qual els edificis havien de rebre una expressi
particular que els lligus espiritualment al pas al qual pertanyien. Aquesta casa, de la manera que s
descrita en la crnica, salava en un barri aristocrtic, on la gent tenia certs privilegis i el poder
econmic era elevat (els aristocrtics eren duna classe social alta per era un grup social redut i
minoritari -Calders far una crtica a la classe burgesa-aristocrtica-). El propietari daquesta casa

era ric i larquitecte va tenir les mans lliures per a fer all que ms li vingus de gust. La casa li va
quedar tan europea que va atreure principalment estrangers daquesta part del mn: com txecs,
polonesos, alemanys, russos, italians, etc.
El narrador, que aparentment s duna classe ms benestant, acomodant. Tenia un gos notable per
moltes circumstncies; era ser i mesurat, per la seva salut era delicada, patia del pit i era precs
tenir-ne cura.
La histria que ens vol explicar es basa a partir del gos del protagonista per a desfermar una petita
guerra. Els elements dels quals es va servir latzar fluctuaven entre una concepci simple de
largumentaci quotidi.
El problema va comenar quan una gran senyora alemanya, vena del protagonista, va rebre la visita
dun amic foraster. Aquest venia dorient i portava, per obsequiar la seva amiga, un petit taps que
tenia una gamma de valors que abastava lart, larqueologia i el diner. Aquella pea era extica i
dun gran valor artstic incalculable. Passant per all davant, el gos va olorar-lo i li va agradar tant
que va comenar a menjar-sel. El propietari de la casa, assabentat del fet, li va dir que la culpa no
era del gos perqu no tenia responsabilitat civil i que el protagonista era lencarregat de respondre
les seves accions, per ell no va cedir. Li va donar un termini de vint-i-quatre hores per treure el gos
a fora. Tots els vens sindignaren de la decisi presa. Per els vens aristocrtics com un ciutad
txec es van enfrontar amb el protagonista i va acabar, en aquest cas, amb la bursada llenada al
carrer. Com que la situaci sanava complicant, un home de lleis va venir a posar pau, per el
protagonista va respondre-li aix: Nosaltres representvem una nova concepci dels drets de
lhome i una nova llei. Una lluita incessant es va iniciar i fou terrible. Tots es van arriscar a perdre
lalta qualitat humana que posseen.
Hi va haver sang perqu un senyor que intentava sortir furtivament de la seva casa va ser esberlat i,
posteriorment, van patir molta fam. Els dubtes sobre la justesa dels ideals en pugna i lenyorament
de la normalitat. La situaci no anava millorant, sobretot pel que fa lalimentaci que cada vegada
era ms escassa. El grup que defensava la postura del narrador va aconseguir una clara victria
enfront la classe burgesa que vivia al mateix bloc de pisos; van aconseguir la victria i no van ser
derrotats.
El primer per la seva tasca i la seva valentia de combatre amb les classes aristocrtiques ens ho
explica detalladament el narrador en lltim pargraf: Hom ens diu que el nostre cas ha estat
degudament anotat i que quan vingui lhora de les grans compensacions ens ser donat pblicament
el premi. La compensaci ser el reconeixement pblic a la seva empenta per enfrontar-se contra la
burgesia.
El tema principal s la venjana que tenen els humans; aix s el que Calders vol mostrar. Tamb s
una crtica de la societat burgesa.
El protagonista mostra el seu model psicolgic: jo no ho creia aix, que sovint ens complaem a
bastir muntanyes a base de coses insignificants i que si la gent no exagers tant tot tindria millor
mesura.
Lacci es situa lany 1938 a Mxic. Per tant, el temps gramatical ser en passat com ho podem
veure en les formes verbals que utilitza Calders: alava, va estendre, entr, descobr, va dirigir, etc.
La revolta podria ser qesti duna o dues setmanes, ms o menys. Lpoca en qu es narra s, si
tenim com a punt de referncia Espanya, la guerra civil. Calders va marxar a lexili i no va viure en
primera persona els efectes bllics de la guerra. Precisament es va exiliar en aquest pas del
continent americ.

En aquesta crnica trobem la ironia quan el gos del protagonista es menja el taps per tamb s
totalment absurd. Juga amb la versemblana perqu perfectament una situaci com aquesta podria
succeir.
1.1.8 La clara conscincia (1938)
Es contraposen dues concepcions de vida molt diferents. Dos amics estan parlant sobre diferents
ancdotes. Expliquen que, aquestes ancdotes, fan la nostra vida sn elaborades i nosaltres mateixos
hi hem de participar en una proporci molt petita. El seu company era tossut i poc gil fins al lmit.
El dest est molt marcat en aquesta crnica. Una bomba va caure sobre el seu amic. Rpidament el
va anar a veure a lhospital perqu sestava a punt de morir a conseqncia de la bomba: Si ell sap
que mestic morint, s perqu jo mateix li ho he dit. Aquesta va ser la seva sentncia quan
reflexionava sobre el que estava passant i per qu li havia passat aix a ell. Abans de morir va
explicar-li el seu secret ms ben guardat: una tarda, va tenir una clara conscincia de la seva fi. Era
fatalista. Era conscient que el seu dest estaria format per les alternatives de la vida. I aix fou. El
narrador de la histria, s a dir, el seu amic, li explica qu estava fent al moment anterior a la
bomba. A ms, aprofita per narrar la seva psicologia: Mai no mhe estimat la vida, he estat sempre
dissortat i a desgrat de tot no em resignava a morir. La reflexi del seu amic fou que la gent ms
feli i ms ben tractada per la vida era la que tem menys la mort. Aquell dia va crrer la notcia que
hi hauria un bombardeig. Amb la clara conscincia, va pensar que les persones que saben que van a
morir es diuen que cal arreglar algunes coses. Ell confiava cegament que el dest ha previst les
nostres accions i que s intil actuar-hi en contra.
Va comenar a fer coses absurdes, que perjudicaven els ciutadans i la societat, i que marcava
fortament el seu temperament. Va donar-li cops a la seva minyona, va aixafar-li el nas, a sa portera
de casa. All, per a ell, era una nova vida i un repte a la fatalitat.
Si no fingia un canvi en el seu temperament, el dest se naprofitaria de qualsevol falla que comets
i realitzaria els seus designis. Es va enfilar als arbres i llenava boles de paper als transents. Tenia
una actitud darrogncia, per finalment es va adonar que estava vivint pel seu compte exclusiu i
que la fantasia li fallava.
Va veure un nen que havia fet enfadar a la seva mare al carrer i marxava corrent perqu aquesta no
el pogus atrapar i renyar. La mare va dir que tard o dhora els comptes es paguen, i aquesta frase el
va fer reaccionar; alguna cosa dins seu, lanunciava que el desenlla era cada vegada ms prxim.
Quan va anar a treballar, lexplosi va ser enorme.
Finalment, estirat al llit de lhospital, va dir les seves ltimes paraules i va caure. El metge va dir
que les illusions lhavien matat. La conclusi que se nextreu daquest conte s que era un home
estpid, incapa de reflexionar sobre lexistncia humana.
El pressentiment acomplert tamb funciona com a pretext argumental per a exposar tres maneres
diferents dentendre la relaci de lindividu amb el seu propi dest, corresponents a tres filosofies
vitals tamb diferents. En primer lloc, hi ha lamic del narrador, convenut de la predeterminaci
del dest, el qual mor, desprs de veure com sacompleix el pressentiment de la prpia mort, contra
el qual ha intentat, primer, rebellar-se, per a, desprs, deixar-shi vncer. El fatalisme del
personatge s assumit duna manera tan explcita que perd tota la crrega pertorbadora, dilut per la
familiaritat amb qu se linvoca: Sc fatalista, ja ho saps; dem passat far dos anys que tho vaig
dir. A ms, la manera dinterpretar el funcionament del fat per part del personatge-narrador t a
veure ms amb una entitat material i fsica que amb la fora cega i abstracta que correspon a la

cosmovisi de referncia; aix, en el seu intent de revolta, sentia que el dest se li havia afluixat els
ressorts de comandament i sadonava que estava vivint pel seu compte exclusiu. EL personatge, a
ms, intenta alliberar-se del mal auguri temptant la sort amb un recurs que t ms de joc infantil que
de superstici adulta.
El narrador, per la seva banda, t una mentalitat completament refractria al fatalisme i sost una
visi del mn en qu el propi dest depn exclusivament de la voluntat. Per aix, interpreta la mort
de lamic en termes psicolgics, per la seva incapacitat per saber com encarar la vida: Lhan matat
les illusions. La tercera versi sobre la causa de la mort de lamic s la que dna el metge,
representant duna cincia que entn els fenmens com una relaci de causes i efectes que es poden
comprovar empricament: Les illusions no maten ning. Una vegada ms, lopci privilegiada
pel narrador caldersi se situa en linestable i difcil de definir punt intermedi entre la visi mgica i
la visi racional del mn, amb lesfor dentendre una especificitat humana que mira de fer
compatibles aquestes dues dimensions de lexperincia.
1.1.9 Lhome i lofici (1946)
A Lhome i lofici, sens presenta un inventor enamorat del seu treball que no sent cap inters per
les coses que resten fora del seu ofici: Tenia una vocaci que no es distreia i sabstreia de tota
cosa que no fos la soluci dels problemes que es plantejava. Un desafortunat incident el porta a
encetar un prometatge que lobliga, cada nit, a complir amb la convenci del festeig a casa de la
nvia, tasca que efectua amb un posat totalment absent. Linventor inventava noms amb el propsit
de millora lart de viure i fer ms habitable la llar humil dels ciutadans. Tenia una gran inclinaci
per lofici i la manera com sabstreia de tota cosa que no fos la soluci dels problemes que es
plantejava. La febre i el dolor lajudaren a inventar, i sobretot a recrear amb la imaginaci. Menjava
i dormia molt poc, noms per necessitat.
Va anar a visitar un metge i la recomanar que lamor el reclamava; shavia denamorar. Va trobar
una distingida senyoreta anomenada Sofia. Es va produir lexacerbaci de lesperit de la famlia.
Per els seus pares eren molt grollers i quan veia que no prestava inters ni atenci per la seva filla,
senfadaven amb linventor. El pare de la noia li volia donar feina a la farmcia on treballava, per
els pares sentiren que sels encongia lnima i van crrer a lencal del jove.
Tenia una obsessi en inventar i crear fins al punt que cada dia al mat, corria al taller i passava a
net all que havia fet el seu esperit mentre ell festejava o dormia. Per tant, dia i nit pensava i
imaginava algun invent nou. Va dir que aquell invent era especial perqu revolucionaria la vida de
famlia. Cada vegada es mostrava ms absent a casa de la seva dona i els seus sogres. El pare li va
dir que all no podia seguir aix. Un dia, la serventa va dir que shavia presentat lesperit de
linventor que demanava linventor a laparell, i desprs de dir aquestes paraules, va caure al terra.
Linventor, rpidament, va empunyar lauricular i va respondre que ja ho havia trobat i que hi aniria
de seguida, i va marxar sense acomiadar-se de la seva famlia. El seu pare va consolar a la seva
filla i li va dir: Deixal estar. El seu dest s implacable: morir de mal damor sense tocar els peus
a terra. I, finalment, el casori es va trencar.
El tema principal s que dediquem a exaltar aquelles altres coses que omplen els ulls noms pel seu
volum, s a dir, la seva grandiositat. El sobrenatural neix de la realitzaci del sentit propi duna
expressi figurada: estar abstret significa tenir el cap, el pensament, en un altre lloc. En aquesta
crnica, tenim justament el cas dun individu que realment, literalment, t lesperit en un altre lloc.
Aquesta utilitzaci del sentit propi-sentit figurat s molt curiosa pel que fa la relaci entre les
figures retriques i el fantstic. En aquest conte, ms que un doble el que tenim s un desdoblament.
No es tracta dun doble idntic al jo sin de les dues parts dun jo dual format de matria i esperit.
El pas del sentit figurat al sentit literal es mostra obertament a la fi del relat, canviant, amb efecte

retroactiu, el significat de les expressions amb qu anteriorment shavia designat el desdoblament

de linventor. Lesperit del protagonista, independitzat del seu complement carnal, es materialitza, i
s capa de telefonar a casa de la nvia demanant per linventor i de parlar-hi.
Linventor mostra els seus documents didentitat en regla als espectadors de lincident que ha
protagonitzat a la via pblica com a prova de la seva innocncia.
1.1.10 Coses de la Providncia
Un home que se sent feli opta per fer un volt. Quan torna a casa, sadona que no porta les claus a
sobre i truca al timbre. No lobra la seva serventa, sin un home que vesteix semblant a ell. A
lentrar a lhabitatge, veu que hi viu una famlia. El protagonista intenta convncer a tots que ell
ns el propietari, per pensen que est trastocat. Tot i aix, al final, el cap de famlia acaba creient
que s un pretendent de la seva filla, de manera que el convida a dinar. El protagonista, que ja no
sap com pot demostrar que ell s lamo de la casa, hi accepta. En acabat lpat, els torna a dir que
ell s el propietari i viu all. Aleshores, el pare li explica al protagonista que, de ben jove, li va
passar una cosa semblant a la que est vivint ell i el que succeeix s que la Providncia, la mesura
presa per endavant amb vista duna necessitat futura o possible, li ha mostrat el futur. Per acabar, el
protagonista, captivat per la bellesa de la filla del matrimoni que habita la casa i incitat per la
insistncia del pare de la jove, es casa amb la noia.
El tema central podria ser les males jugades del dest. En aquest conte predomina labsurd, present
quan el protagonista afirma que el carrer guanya amb la seva presncia, quan diu que s gaireb
segur que encomana als altres la seva alegria, ja que tamb somriuen, i en el moment en qu un
home que no coneix lobre la porta de casa seva. A ms, labsurd apareix quan una de les filles de
lactual propietari de la casa pensa que les paraules que diu en un moment donat el protagonista
formen part dun anunci i quan una altra filla de la parella que ara habita a la casa diu que el que ha
dit el personatge principal no forma part dun anunci, sin que s una endevinalla americana. A
ms, labsurd tamb hi s quan lactual amo de la casa explica al protagonista una histria semblant
a la seva, en qu comprava una barra de gel i se la posava al clatell. De la mateixa manera, labsurd
s present quan lactual amo de la casa explica la personatge principal com va portar aquest gel a
una casa que no nhavia demanat. Tamb apareix en el fet que la Irene, la serventa del protagonista,
noms hi s al principi, i no sen torna a saber res ms della. Per acabar, la irrealitat tamb s
present quan un ocell que endevina el futur dna un paper a la filla del qui ara s propietari de
lhabitatge. En aquest conte, a ms, es tracta el dest, que apareix escrit en un paper que una de les
filles de lactual amo de la casa, quan surt de missa, rep dun ocell endevinaire. Tamb, aquest
element hi s quan es diu que tot el que li ha passat al protagonista s cosa de la Providncia, que li
ha fet una mala jugada. De la mateixa manera, en el conte es tracta el dest quan lhome que ara s
propietari de la casa esmenta que fa anys, de ben jove, li va passar una cosa semblant a la del
personatge principal: un dia en qu se sentia feli va sortir a passejar i una mena de fora el feia
seguir un itinerari concret (la Providncia). Finalment, tamb es parla del dest quan es diu que la
Providncia no deixa gaires alternatives per triar al personatge principal (el protagonista,
desorientat, accepta casar-se amb la filla de lactual amo de la casa. Ja no t on anar, perqu aquell
habitatge ja no s el seu).
El protagonista troba, en tornar a casa, el seu habitatge ocupat per altres persones: una famlia del
tot normal. Tamb, la reivindicaci de la propietat per part del protagonista xoca amb una reacci
ms propera a la faccia o la burla que a lenfrontament dels nous estadants, els quals linviten a
compartir la seva taula. Lintent del personatge de demostrar els seus drets sobre aquell espai,
identificant-ne els objectes, fracassa perqu, tot i que continuen tenint alguna cosa de familiar, han
sofert una transformaci que els converteix en estranys.

El fenomen respon a un designi de la Providncia per a acomplir el seu dest de casar-se amb la filla
del matrimoni. La predicci del futur de la noia feta per locell i el precedent dels pares aix ho
indiquen clarament i el protagonista shi resigna, sense donar-hi ms voltes, amb lnica recana de
la desaparici de la seva vella serventa, engolida per la prodigiosa transformaci de la casa.
1.1.11 El Teatre Caramar (1938)
El pesonatge-narrador anava vestit de seda negra, ratllada, que, passant-hi les ungles, cantava. A
ms, duia un brillant incrustat a lorella, a base del mateix procediment que el que usen les dones
ndies per a clavar-se perles al front. El que li absorbien les illusions eren els teatre de les afores.
Sens explica la histria del seu desamor amb conseqncies absurdes i irniques. Mentre la seva
xicota i ell ballaven, de sobte, ella es va llenar sobre dell i li va donar un cop a la cara. El seu
amor es va girar cap a la porta mateixa de lenvelat, on tenia lloc la festa del ball, i ella li va
recriminar que havia estat un malintencionat i un home sense principis i que amb ell no era possible
ni convenient fer-hi tractes. A partir daquest mn, t una decepci molt gran. Aquella nit, va anar a
fer una volta pel barri per poder meditar i es va trobar a la Plaa Blava, una gran tortuga amb un
rtol pintat damunt la closca que anunciava les funcions del Teatre Caramar. Alg havia fet crrer
que la veu que la intenci del protagonista era robar-la per no era aix.
Va veure el Teatre Caramar de lluny, i afirma que semblava una barca varada. Aquest Teatre estava
muntat damunt la sorra de la platja, i les ones, en desfer-se de contorns al final de llur viatge, feien
lliscar lescuma fins a les portes del local. Ledifici era de planta rectangular, com ens s descrita al
llibre, i al seu damunt salaven unes parets de fusta pintades de color verd. La teulada, en forma
desquena dase, tenia el perfil trencat per una colla de talles en fusta policromades, representant
figures femenines, monstres marins i allegories musicals. A mesura que shi apropava, podia olor i
gustejar la costa que encomanava una rara suggesti.
El narrador entra a dins per comprar una entrada i es troba amb el seu amic Elies Caramar. Caramar
havia vist el mn des de tots els angles oberts als mariners. Li diu que quan acabi de veure
lespectacle, que li expliqui qu li ha semblat. Quan hi entra i veu lespectacle, es meravella. Per el
narrador-personatge no mostra inters pel que sest escenificant sin amb una dona que estava
asseguda, i el mirava, a una llotja prxima a la seva. Era una dona que li encantava i ella li seguia el
joc de lamor, li prenia la voluntat. Nervis, es va alar i va anar en busca della. Mentrestant,
lespectacle continuava i shi representaven escenes amb els segents ttols: La innocncia robada,
Dansa andalusa. En aquesta ltima, una ballarina va fer sentir les castanyoles. Els moviments de la
ballarina eren pesats i poc espontanis, per lombra era grcil i flexible. El Teatre Caramar anava
adquirint una mena de plenitud. La llotja comenava a ser casa del protagonista i el teatre se li venia
gran. A mesura que lespectacle es deslligava de mans i avanava, un neguit singular li feia mal al
cor, al protagonista. Tot el que hi havia se li anava fonent. El Teatre Caramar i la conscincia
dexistir ell mateix el sostenien cada cop amb menys fora. Es va rendir a la pressi i una son
hipntica el va recoll.
Es va despertar amb una gran tristesa, perqu acabava de somniar que la seva promesa, en sortir de
lenvelat on havia estat ballant amb ell i desprs lhavia pegat i se nhavia anat recriminant-li la
seva actitud, se nhavia anat amb un altre.
Per, no ms lluny de la realitat, encara estava al teatre. Era buit i unes dones ja escombraven el
local. LElies el va convidar a sopar i li va dir un proverbi que li va clarificar la seva nima fins
convertir-la en fresca.
La descripci de lhipnotitzador fa referncia al reconeixement cientfic de les seves aptituds, per,

tot seguit, el posa en qesti i situa lactivitat en el mn de lespectacle.

Calders juga amb el mn onric, el mn representat dels somnis. s un somni exagerat totalment.
Juga, altre cop, amb la ironia i la fantasia, s per exemple el cas de la tortuga amb el rtol anunciant
els espectacles del Teatre Caramar.
1.1.12 La clau de ferro
El narrador i protagonista t una casa on hi ha una vitrina molt especial. Aquesta vitrina noms es
pot obrir amb una clau i cont un secret que ning coneix per que s molt especial. Hi ha dues
claus dor i una de ferro. Una de les dor s loriginal i les altres sn cpies.
La clau de ferro, per, podria explicar tot el misteri. Mai ning no en sabr res. Aquest secret s una
profecia. El protagonista s coneixedor de la necessitat de crear-se un clima de misteri, fa veure que
sap moltes coses de les que podia dir. El protagonista arriba a tmer lenigma de larmari que ell ha
posat en circulaci com a mitj per a assolir lxit social. Entre la clau i les paraules li van anar
donant un prestigi que li servien per a prosperar. Aquest protagonista tenia una posici privilegiada,
destacada: tenia crrecs municipals, presidia juntes, era lnic ciutad amb una llegenda, tenia fama
dsser el ms interessant. Noms volia fama i diners, era un hipcrita.
Vivia en un palau rococ, estucat de color de rosa, amb cares dngel de pedra i espires i tirabuixons
florals, alternant amb paneres i capitells insolentment intils. En el jard, al peu dels graons que
portaven a lentrada de la casa, hi havia una figura dun gos de bronze, amb les orelles dretes i la
rigidesa duna vigilncia metllica. La casa tenia dependncia per a tots els usos i necessitats. Hi
havia, per, aquest armari isabell.
Si alg intentava forar-lo, els seus sentiments es convertien en maldat i venjana. Hi havia moltes
hiptesis, versions sobre el qu hi podia haver amagat en aquell armari: unes cartes sentimentals
que demostressin un amor infortunat, un cadver emblasamat, una vergonya, un misteri que flotava
en la fama. En definitiva, volia ser envejat per ni ell mateix sabia qu contenia. Potser es tractava
duna maledicci terrible. El tema central de la vida del protagonista era la por.
Com afegeix el protagonista-narrador: La llegenda s una creaci teva i pots arreglar-la ara
mateix. Es va voler casar amb una senyoreta benestant i poc sollicitat. Quan ja foren casats, la
curiositat daquella dona va anar creixent a poc a poc fins que va obrir aquell armari i va caure
desmaiada. La noia es va enfadar amb el seu xicot i van trencar la relaci. Ell es va quedar pensant
qu s el que hi podia haver. La seva sensaci era de solitud i desemparament. Era un home devorat
per la seva prpia llegenda! La simple relaci duna desgrcia li allunyava la salut. Sentia angoixa i
engany i molta rbia.
Finalment es va decidir a obrir-lo i es va descobrir el que ms temia: no contenia res. Va voler
cremar una carta de la seva ex-dona perqu volia prendre totes les precaucions perqu la farsa
inventada no mantingui ms linters de la gent, com fins ara avui estat. Finalment, sentia tanta
enveja i era tanta la pressi que sentia en aquells moments que va decidir marxar. La crnica acaba
dient que deix una carta en la qual es deia que no hi tornaria mai ms.
Fa una crtica de la gent que es creu superior i t una fama i una importncia que no li pertoca, o b,
perqu no se la mereix, o b perqu s falsa i noms se la creat.
Aquesta crnica sha dentendre com la imitaci pardica dels relats dintriga, no tan cols per la
gratutat del misteri de larmari, una pura fantasia del protagonista que li permetr assolir lxit
social per de la qual acabar esdevenint vctima, sin, sobretot, pel trencament del pacte de lectura

per part del narrador extra-heterodiegtic, el qual fa una ostentaci domniscincia que no
acompleix a lhora de proporcionar la informaci essencial que ha proms. La frustraci dels
personatges del relat marc per no poder conixer el misteri que amaga la clau de ferro queda, en
principi, al marge de les expectatives del lector per lanunci del narrador doferir-li la narraci
completa i ordenada de lepisodi. Tanmateix, el desenlla de la histria deixa els interrogants
principals sense resposta i sense cap interpretaci plausible a la llum de la informaci
(suposadament exacta) sobre els fets esdevinguts. SI el relat dintriga planteja un misteri que la
narraci ha de resoldre, Calders en capgira lesquema amb un conte que, primer, revela la
inconsistncia dun misteri noms aparent, per que, a la fi, planteja un misteri real -la sang que
sescola dun armari que hom creia buit- que restar sense soluci.
1.2 Ver, per inexplicable
1.2.1 El problema de lndia (1942)
El protagonista t una experincia un tan peculiar amb la religi hinduista. Calders dna per sabut
que els hinds adoren els animals fins al punt de ser sagrats, per diu que el que no s obvi s que la
majoria de gent ignora que aquesta adoraci envers els animals sigui tan radical i incondicional.
El personatge principal sen va a Benars, a lndia. Quan va sortir de lhotel on shavia allotjat, el
sorprn veure una vaca que caminava deixada per la vorera, sense aparena de tenir amo ni guardi.
Pensa que el que ha de fer i el que la seva ra/ lgica li demana s anar a alertar a un policia local de
la situaci absurda en qu es troba. El policia li diu que la vaca els guarda i que no li faci res; el que
ha de fer el protagonista s canviar de cam i no causar-li cap molstia en aquell pobre animal.
Sadona que a tot arreu hi ha vaques i la gent les tracta amb cortesia. Daltra banda, hi havia una
noia anglesa que lhavia enamorat i, com a galant que era, va anar a buscar un ram de flors. Per
una vaca el va veure de lluny i va venir cap a ell a fi de menjar-se el seu ram. Ell no podia dir res
perqu si el seu ram li venia de gust menjar-lo, estava obligat a donar-lhi. Aix el va molestar i va
planejar una estratgia en contra de les vaques. A la floristeria va encarregar dos rams: un
deconmic i laltre opulent. El segon pom serviria per a satisfer la voracitat de lanimal. Quan va
passar pel seu costat, i la vaca se li va cruspir. El policia que en aquell moment continuava all li va
donar les grcies en nom de lndia per oferir el seu regal a la vaca. Aleshores, el protagonista li va
explicar, al policia, que el ram que shavia menjat era de baixa categoria i que tenia laltre que era
de bona qualitat. El policia es va enfadar quan va escoltar el que havia dit i el va detenir perqu deia
que havia coms un delicte: havia fet trampa a una vaca sagrada. Aquest engany va suposar-li tres
mesos de pres.
El protagonista s un home europeu, molt galant amb les dones, per alhora s tramps i ignora el
seu engany davant el policia. s un escptic que creu que aquesta norma sobre les vaques s noms
una ximpleria que no t cap mena dimportncia per que lacabar duent a la pres.
La temtica s lestranyesa davant dels costums daltres cultures. Hem de ser ms respectuosos i
coneixedors dels rituals o costums sagrats o de les lleis de les religions establertes en altres pasos
que no siguin el nostre, i hem de comprendre la realitat que viu aquella gent ja que t una concepci
molt diferent de viure la vida. El lloc on succeeix lacci s a Benars, una ciutat del sud del riu
Ganges, a lndia; es tracta duna de les set ciutats sagrades de lhinduisme, el jainisme i el budisme.
El temps est en passat, s a dir, que s una narraci dun fet anterior. Lacci s cosa dun dia, de
lendem del dia que va arribar en aquest lloc.
Aquest conte es caracteritza per lacumulaci delements del non sense, el desencadenament inicial
sol per nimi, intranscendent i ordinari. Altre cop, en aquesta crnica trobem el recurs de labsurd
que ens porta a reflexionar sobre una conducta millor i tenir ms consideraci i respecte. Aquesta

crnica s una crtica perqu jutja el valor, les qualitats i els defectes dun individu annim.
1.2.2 Els catalans pel mn
Un home, el mateix narrador de la histria, sen va a Birmnia per vigilar una expedici de blanc
dEspanya. Quan arriba a Yakri, un dels pobles del costat, un reiet li ofereix hospitalitat de bona
llei, i ell accepta. El reiet li dna una capa de perles fines i li diu que solament pot treure-se-la per
anar a dormir. Aquella nit, el rei celebra una gala i el convida. Posen msica tpica daquell indret i
surten a ballar dues-centes ballarines molt atractives, que dansen sense parar duna manera
monortmica.
Ell, enfurismat, va dir en catal que preferia les danses de Castellterol, per un lloro del rei que
lhavia escoltat atentament li va respondre, tamb en catal, que millor que no ho digus en veu alta
perqu el rei senfadaria. I el lloro i lhome van comenar a parlar en catal sobre diferents temes
com el Mediterrani i les seves esperances de tornar-se a veure. Lanimal li va dir que ell era de
Cadaqus per que, per coses de latzar, estava a Birmnia. Per moltes que fessin les coses que els
separarien, hi havia lidioma que els unia, i tenien records comuns. Els dos van tenir una molt bona
amistat i lhome va tornar amb el cor ms tendre que el dia que havia arribat all.
El desprestigi irnic afecta igualment a lindividu que sens presenta declarant una activitat
professional tan peregrina com s la de vigilar duna expedici de blan dEspanya a Birmnia.
Linterlocutor de lanimal s una persona adulta. La localitzaci extica, a la qual safegeix
lescenari sumptus dun palau oriental, recrea una ambientaci prpia del meravells. La illusi
de lescenari, per, es veu interferida per diversos elements incongruents, com ara lestrafolria
professi del narrador que, daltra banda, resulta del tot prescindible per al desenvolupament de la
histria.
En aquesta ocasi, lanimal que parla no constitueix, en principi, un fenomen sobrenatural, ja que es
tracta dun lloro, una bstia capa darticular sons que imiten la parla humana. El lloro t una
psicologia i una capacitat lingstica molt complexa. El mecanisme pel qual Calders converteix
aquest fet normal en un fet extraordinari s de carcter hiperblic: exagerant la capacitat de
reproducci de paraules prpies dels lloros fins a convertir-la en llenguatge hum, ja que lanimal es
comunica verbalment, vehicula lingsticament les idees i elabora un discurs autnom. All que
causa un major impacte en el personatge s que el lloro parla en un catal tan correcte i s la llengua
comuna el que els agermana. Igualment, Calders torna a jugar a lexageraci o hiprbole: amb les
dues-centes ballarines. Latzar i el dest tamb hi sn presents perqu s de molta curiositat que un
lloro de Cadaqus i el protagonista shagin trobat a Birmnia, a laltra punt del mn.
Lacci t lloc a Yakri, un poble de Birmnia, i succeeix en un parell de dies. El temps gramatical s
en passat.
Aquesta crnica t un significat molt especial, relacionat amb lexili i la posterior postguerra. El que
ens vol mostrar Calders amb aquest conte s que tots els catalans, fins i tot els animals (s evident
que s una exageraci) van haver de fugir fora del seu territori.
1.2.3 Larbre domstic (1942)
Un mat, un home sadona que al menjador de casa seva, hi ha un arbre de veritat que creix i va
arrencant les rajoles del terra i arriba fins al sostre. Sen va a la policia per explicar-ho i el capit li
diu que s del tot impossible aquest fet que li est narrant. Desprs duna bona estona, el policia sel
crei i li diu que li far un xec perqu aquest secret s dinters nacional. Ell es va negar a rebre

diners a canvi, no volia ni un cntim perqu defensava la ptria. Al cap duns dies, va rebre una
carta del rei donant-li les grcies, i amb aquest gest, va ser quan realment es va sentir ben pagat.
La veritat oculta, aix que ens fa veure duna altra manera i alhora ens t enganyats, la veritat que
desconeixem i una mentida que nosaltres creiem que s la veritat.
El narrador-protagonista admet la presncia dun arbre al bell mig del menjador de la seva casa per
motius que afecten la seguretat nacional. Fins i tot, hi ha un moment que li fa nosa: Per larbre s
all, prenent llum i fent-me nosa. El narrador accepta el secret mgic dissolent-se en el llegat
patritic. La incursi de labsurd sovint es materialitza en aquesta crnica dextensi breu. Calders
es retreu una visi massa minimalista i sincrtica a lhora de construir els seus personatges. Es
tracta dun recurs totalment integrat en una estratgia conceptual. La societat contempornia es
caracteritza per un desdibuixament dels individus sotmesos als seus esclavatges professionals,
socials i vitals. La vida que viuen s insulsa fins que apareixen els fets que els trasbalsen i els fan
canviar de rumb. Per aquests fets no depenen de la seva tria o de les seves accions. Els elements
que els revelen una nova concepci de la realitat i de la vida sn externs. En aquesta crnica, no
respon a cap inters per la jardineria del personatge. Pere Calders utilitza el fantstic, la ironia i
lhumor combinat amb labsurd. La collisi entre la realitat i la subversi de la realitat per obra de
la irracionalitat s ms evident si aquesta irracionalitat es manifesta en una espcia dallegories
superiors a lordre hum. Els xocs dels dos mons s presentat duna manera desnaturalitzada que
provoca el somriure irnic del lector, alhora que manifesta el carcter ineluctable del poder del mn
no sotms a la lgica.
1.2.4 Cada u del seu ofici (1942)
El protagonista es troba navegant en alta mar. Anava a lfrica a caar una determinada raa de
negres. El vaixell el feia petit. Ell va anar a veure el capit per parlar amb ell. Li explica que si
alguna cosa mereix que un home hi dediqui la seva vida, s lart de la rellotgeria perqu els
rellotges tenen nima i veu. Els homes tenim un rellotge per a cada u de nosaltres. Anem per la vida
buscant el nostre rellotge i gaireb mai tenim la sort de trobar-lo. La gent que troba el seu rellotge,
fa massa tard i dna la impressi que no acabar mai de trobar la seva jeia. El capit fa la seva feina
per herncia per perqu li havien dit que el vaixell sassemblava a un rellotge. El seu ofici de
lnima s la rellotgeria. Al cap duns dies, el vaixell es va encallat en una illa. Lautor fa servir una
comparaci de la vida com un rellotge, que t un sentit, una funci, i alhora amb lindividu mateix:
tenir una nima i una veu, i una oculta personalitat que correspon a cada mquina-individu.
La temtica daquesta crnica s la importncia de tenir motivaci personal per dedicar-se al que
tagrada. El lloc s en un vaixell a alta mar el de cam a lfrica, i el temps s passat (trobava, feia,
vaig anar, etc.). La conversa transcorre en un parell de minuts.
Ni lexpedici de blanc dEspanya, ni la cacera de negres tenen cap relaci amb la histria relatada;
la seva funci, doncs, s la diniciar la narraci provocant un moviment de retrocs en la
disponibilitat didentificaci del lector.
1.2.5 Lesperit guia (1942)
Quan alg ja s vell, ja ha tingut algun contacte amb el sobrenatural. El protagonista ens ho vol
explicar amb una histria. Les coses dels esperits no fan por. Cada abans danar a dormir, era
despertat per uns cops donats a la paret de la seva habitaci, seguits dun tic-tac dun pndol. Ell es
feia el distret perqu per a tractar amb esperits se nhan de tenir moltes ganes. Lesperit s carregat
de prejudicis, per no est sencer. Venia a fer de missatger en un assumpte important. Ell va tractarlo amb benevolncia. Lesperit li diu que dem un tren exprs descarrilar i hi haur moltes

desgrcies. Li diu que hauria davisar a tothom per prevenir la tragdia. El protagonista sen va a la
companyia de ferrocarrils per avisar-los. El director li respon que lexprs descarrila cada dia, i s
un fet quotidi. Va sortir fora enfadat i amb una legtima indignaci. La sentncia final del
protagonista s clau per entendre la crnica: -Que en sou, de quimrics!.
El protagonista s despertat pel so dun rellotge que marca, a la nit, larribada de lespectre
terrorfic.
La Companyia de ferrocarrils que considera una mena de tic de descarrilament diari de lexprs de
les deu.
En aquesta crnica, Calders ofereix a travs del narrador personatge del conte, una declaraci de
principis que funciona com a pacte de lectura pel que fa a la concepci del sobrenatural en la seva
literatura, un pacte indispensable per a situar el punt de partida de lanlisi dels tpics del fantstic
en la seva obra.
La necessria delimitaci del fantstic en lesfera de lexcepcional hi queda rebentada pel fet de
considerar el sobrenatural una simple qesti dexperincia, circumscrit a lmbit de la
quotidianitat. Per la declaraci va encara ms lluny i, a travs de la seva particular fixaci de lmits
del sobrenatural, ens presenta algunes de les claus principals de la seva presa de posici literria.
El fantasma de Lesperit guia pertany al tipus desperit tutelar portador de missatges. La
transgressi del registre caracterstica de la literatura caldersiana shi pot observar a diferents
nivells. En primer lloc, la condici natural del fantasma, presentat com una realitat ordinria; de nit,
quan sentim uns cops a la paret, els ms normal s que es tracte dun esperit que prova de cridar la
nostra atenci. En la descripci que fa del fantasma, ens trobem amb un joc lingstic irnic
establert entre la condici espectral del fantasma que, fsicament, no toca de peus a terra, tal i com
prescriu el tpic, i el sentit figurat de lexpressi que utilitza Calders amb laire de no tocar de peus
a terra.
El mateix tipus de joc irnic sestableix amb la frase final que el protagonista adrea a lesperit:
Que en sou, de quimrics!, en qu tenim, duna banda, lallusi al carcter imaginari del
fantasma, i, sobreposat, el judici que els esperits mereixen per la seva inclinaci a inventar visions a
partir de fets tan quotidians com el descarrilament dun tren.
En la relaci establerta entre el narrador i lesperit, la posici dominant correspon clarament al
narrador-personatge, el qual tracta el seu oponent amb benevolncia i considera una mania les
missions que els esperit vnen a acomplir al nostre mn.
Lesperit adopta una actitud pacfica i submisa, sexcusa, alhora que manifesta que no est autoritzat
a prendre iniciatives que podrien esguerrar les coses.
1.2.6 Fet darmes (1942)
El personatge, i narrador alhora, conta com un dia, apartat de la situaci de la guerra que est patint
el seu poble, viu un moment propici per a la reflexi. De sobte, quelcom altera la plcida situaci en
qu es troba: un paracaigudista, estranyament vestit, pren terra a prop seu. El seu caducat uniforme
est compost per una capa que amaga una metralladora i una bicicleta plegable. A continuaci, es
produeix un altre fet sorprenent pel narrador. Lenemic se li adrea amb un accent estranger per
preguntar-li com pot anar a lAjuntament del poble. Lencadenament de situacions fins aquest
moment a trencat amb la tranquillitat del narrador i lestratgica pregunta de lenemic caigut del
cel esdev tan absurda com la indumentria que vesteix. Lenemic i lautcton seuen lun al costat

de laltre, i sinicia aix un dileg assenyat com absurd, per a ajustar les seves respectives accions
del model de conducta que correspondria als rols que representen. Amb una actitud reflexiva
compartida, dacord amb el decrum de la bona educaci, es plantegen que el que haurien de fer s
barallar-se, com correspondria a dos soldats que seguissin raonablement i duna manera adequada el
codi de conducta militar. Per es troben en un mbit on no correspon lenfrontament: irnicament es
posa de manifest que ni el narrador porta armes ni sn al camp de batalla i, per tant, els resultats de
la baralla no serien homologables per loficialitat. Lenemic, doncs, proposa dentrar al camp on
pren sentit que es barallin. La incursi en el lloc on sest desenvolupant la batalla sels va tan
difcil que el narrador, amb tota la cortesia de qu s capa i per tal dajudar a lenemic, proposa
solucionar a cops de puny lassumpte que ambds tenen pendent. Per lenemic assenyadament
remarca la inadequaci daquest procediment; es tracta duna soluci primitiva, desajustada al
progrs i al prestigi dels respectius pasos que amb dos soldats representen. Finalment, ja que les
propostes no resulten raonablement apropiades, el narrador proposa recorre a latzar. De manera que
si de resultes de fer-sho a la ratlleta guanya lenemic, aquest podr vestir-se amb luniforme de
lautcton, que s el correcte, i fer-lo presoner, com correspon al codi de bona conducta militar. En
el cas contrari, el presoner seria lenemic, a qui, duna manera escaient, es desposseiria les coses
que du. Desprs de diferents deliberacions expressades amb la ms correcta de les formes, els dos
enemics shan posat dacord i decideixen jugar amb el seu dest ms immediat.
La sort afavoreix el protagonista, que aquella mateixa tarda entra al campament per oferir el bot a
la mxima autoritat militar, el general. Aquest, cofoi pels esdeveniments, tal com sestableixen els
bons costums castrenses, vol recompensar la proesa del soldat autcton. I en preguntar-li qu vol a
canvi, aquest li respon que si no li fa res (la bona educaci sempre el caracteritza) es quedaria amb
la bicicleta.
Tot el conte est al servei duna nica idea: labsurditat de la prpia guerra. Un fet sorprenent
trasbalsa la placidesa que est vivint el narrador. La conducta dels personatges, dacord amb el
paper que els toca jugar, se sotmet a consideraci en un dileg ple de plantejaments raonablement
absurds. Es desmitifica el rol del soldat, ja no noms pels orgens de la indumentria que du
lenemic, els estris que porta i les estratgies que segueix, sin pel fet que lautor situa els
personatges en un mbit en qu la conducta bllica que els s pertinent no t cap mena de sentit. El
dubte a lhora de prendre alguna determinaci sempre est pautat pel codi de conducta social, aqu,
el militar.
De labsurditat de les diferents situacions sen deriva, cada cop amb ms intensitat, la idea que el
codi de conducta a qu est sotmet lhome en estat de guerra s del tot irracional. La lgica de
labsurd que va amarant els esdeveniments i el comportament dels personatges troba una ajustada
decisi en el final del conte. Construt com un cop defecte per lautor, el narrador es decideix com
un nen enlluernat per la bicicleta com a recompensa dels seus actes heroics o antiheroics, depn des
don es miri.
Lhumor hi t una presncia continuada. En la manera antiheroica amb qu apareix lenemic, les
estratgies que segueix i en les diferents actituds de respecte cap a laltre que, fora de lloc, adopten
els oponents. Les motivacions dels personatges, dependents amb un exagerat servilisme de les
convencions socials, sn senzillament les duns nens que juguen a fer la guerra. Les referncies al
progrs i a les institucions a les seves mans prenen un carcter plenament desmitificador.
La cortesia del bon soldat se sotmet a una ridiculitzaci que pren sentit en una concepci ms
general de la guerra com un dels fets ms absurds de la conducta humana. Lsser hum, en aquest
context, es comporta com un nen sotms a les pautes de conducta que el comminen a labsurd.
1.2.7 Histria natural

Al principi daquesta crnica, trobem la sentncia segent: hi ha ciutats bones que tenen una
retirada amb les veritables ciutats dOccident. Bsicament, ser aix el que lautor voldr posar en
qesti en aquesta obra.
El protagonista sen va a viure en una ciutat tropical, per no diu especficament quina s, s
general i sadequa a totes les ciutats que tinguin aquesta caracterstica. En aquest cas, lautor utilitza
la generalitzaci perqu el lector pugui adaptar-se a la situaci comunicativa de la histria que
sanir a explicar a continuaci.
Aix doncs, aquesta ciutat tropical s una ciutat asfaltada, amb construccions a lamericana i
semfors a cada xamfr, policies de carrer, uns tramvies que anaven b i un servei de cultes que
omplia folgadament les necessitats dels habitants i de la gent que els visitava.
El protagonista lloga un pis modern al centre de la ciutat, tot ell de ciment armat i ferro, amb uns
serveis sanitaris que eren triats del catleg ms recent duna fbrica i que tenien molta fama. Per
tant, s una ciutat bastant desenvolupada, moderna i nova, en el sentit urbanstic i arquitectnic,
encara que no ens detalla res sobre la societat que hi viu. El narrador explica que fa lefecte que si
ha de viure molt b, per que no s veritat. El primer dia destar-hi, van comenar a sortir insectes
per totes les escletxes i li semblava que el miraven per esperar que es dorms i aix poder-lo
mossegar. Lendem, unes cuques estranyes que shavien de matar, desprs, unes rates, un rptil que
cantava per les nits, escorpins, la mimeolalleuquis, un animal que es menja les orelles dels insectes,
termites blanques, dentre daltres.
Tenia la sensaci que alguna cosa havia sobrevingut en aquell pis. Per, com que s europeu i,
segons ells, els europeus no cedim, anem a la nostra i tenim un temperament bllic, va decidir
amagar-se i esperar-se fins al pas de qualsevol daquells animals.
Per un dia, es va trobar amb un tigre a la cuina. Aquest fet va causar-li una gran indignaci i va fer
veure que ja nhi havia prou i que calia fer alguna cosa. Va anar a parlar amb la portera que li va
explicar qu s el que tenia a la cuina. La portera, sense cap mena despant ni nerviosisme com seria
habitual en aquestes circumstncies, li va dir que no el molesti gaire i que no es preocupi perqu no
li far res ja que no ataca ni fa mal si sel deixa en pau. El que havia de fer era ignorar lanimal i no
trepitjar-lo, doncs. Quan sen tornava ple de pressentiments i amb el cap cot, la portera li va dir una
ltima cosa: Oblidava recomanar-vos que li feu un ja de palla a la cuina, i -daix feu-vos-en ben
b crrec- que li tingueu sempre una galleda daigua neta a punt.
Calders mostra amb aquest conte un to irnic i sarcstic, sobretot en les paraules de la portera, que
sembla que aquest fet s quotidi i es repeteix anualment: Ja? -respongu-. Aquest any sha
avanat la temporada. Les bsties que t, si les cuida com du mana, encara li faran companyia.
Tamb juga amb la contradicci i labsurd; que dun pis recentment nou per laspecte que ens
descriu i tractant-se de la ciutat en qu est ubicada, no hauria de sortir cap animal perqu, primer
que s nou i segon, que hauria destar allat. A ms, la presncia in situ dun animal salvatge i tan
gran com un tigre dins la cuina del protagonista s totalment absurd i irnic, per, s clar, si pensem
per un moment que en una zona tropical s evident, perqu s el ms normal, que hi hagin animals
salvatges, tampoc no es sembla tan estrany ni extraordinari, per si aix passa dins un pis, la cosa
varia. Calders trenca amb totes les normes, les lleis. Amb la imaginaci com a millor aliada, canvia
fets totalment diaris i aparents, en un conte fantstic i li dna un aire metafsic per tal destudiar
lindividu i les seves circumstncies, grcies a la utilitzaci de recursos onrics: la fantasia. Tot el
conte s una gran allegoria i t una gran crrega simblica que no cal deixar desapercebuda.
El tema principal dHistria natural seria que cada persona t el seu lloc en el mn i, quan

labandona, es sent desubicat i no sap encaixar a on li pertoca. En aquesta crnica, la lgica torna a
trencar-se, i el conte sesdev a partir de la primera observaci. El mn irracional juga una mala
passada el protagonista que pertany al mn racional, i que s molt assenyat. Sens dubte, Calders ha
sabut concentrar tots els seus recursos en aquesta crnica, basant-se en la fantasia del mn
irracional.
s intemporal per el temps gramatical est en passat (verbs en pretrits); i el lloc s a una ciutat
tropical.
1.2.8 La fi (1945)
El protagonista vol explicar al lector una histria que li va passar perqu est ja al final de la seva
vida. Lancdota li va passar mentre estava a Barcelona. Un dia de festa, a la Porta de la Pau, una
dona gitana va anunciar-li com seria el seu futur, la seva mort: moriria agafat per una bicicleta, per
noms deu cntims. Ell va pagar-li i sho va prendre molt seriosament. Reconeix que, de vegades,
es dedica a imaginar-se el seu final tan absurd com possible. Li ve la imatge que duu un barret per
ell mai no nha portat cap. Camina pel carrer mirant a terra, pensant intensament en un llibre que li
donar fama i diners. Llavors, Calders fa un salt en la narraci que s evident. Rpidament, passa
explicar que la seva fi ser a un hospital, on haur perdut totes les facultats de conixer els qui el
vinguin a veure com es troba. Alg dir: Quina llstima! Tan ros que era i semblar que sigui
una litografia. El narrador far un esfor per llenar un ltim crit i, aix, podr morir amb la
convicci que ha anat al cel tranquillament i on hi passar una llarga temporada. Per tant, el
protagonista dna aquest futur com a segur i creu amb seguretat les paraules de la gitana.
El tema principal s la importncia que lsser hum dna a les coses, per absurdes o intils que
siguin. El protagonista principal s el mateix narrador, el jo narratiu, i s conscient que la seva mort
sest apropant i que ser el que la gitana li ha anunciat. La gitana viu a Barcelona i s una dona
bruna, vestida amb retalls de seda de colors, que anuncia la desgrcia final, el dest del protagonista.
Lacci t lloc a la ciutat de Barcelona, el lloc de procedncia de lautor de Crniques. En aquesta
crnica, barreja el temps passat: va acostar-sem, em digu, va fer; amb el futur per a imaginar-se la
seva fi: anir, haur perdut, far, sentir, ser, trobar, guanyar, anir, quedar, passar, sortiran,
etc. Per tamb apareix el present: camino, em veig.
La figura ficcional de lescriptor apareix alludida a travs dinformacions sobre el personatge que
el representa que coincideixen amb la seva biografia o el seu fsic: lexili, la condici descriptor i
els cabells rossos.
1.2.9 O ell, o jo
Aquest conte s la histria dun doble trobat, dun doble per multiplicitat. El procs a travs del
qual lindividu arriba al desig de desfer-se del doble hostil, asfixiat per lamenaa que aquest
representa per a la seva identitat, constitueix el nucli central de la narrativa fantstica. Un home va
anar un dia a un parc datraccions que hi havia davant de lhotel on sallotjava. Ja feia dies que hi
anava, per en un daquests, va veure un home que era igual que ell: era com la seva imatge
reflectida en un mirall.
La situaci es torna insostenible; el doble, convertit en un malson, amenaa la identitat del
personatge, sense fugida possible. Finalment, el narrador senfronta al seu doble en un duel a espasa
com a nica via de salvaci; el desenlla, per, tal com prescriu el clix, comporta la mort dels dos.
Limpuls de destrucci del doble, com a reacci dautodefensa, desemboca en la prpia
autodestrucci perqu les accions contra el doble repercuteixen indefugiblement en el jo. Fins que

no va venir la policia, no els va separar.

Es pot entendre sense tenir presents histries de dobles. El fet que, en el desenlla del conte, el
protagonista ens digui que va prevaler la ra, i la justcia va ser feta, ens remet a unes altres
vegades, de les quals el conte res no ens ha dit, per que actuen com a model de comparaci
implcit i, en qu, a diferncia del que ara ocorre, el resultat final de lenfrontament amb el doble s
justament el contrari. Lacarament amb el doble, la reacci psicolgica que el descobriment provoca
en el personatge i lenfrontament entre tots dos sn narrats de la manera ms succinta possible; i s
la superposici del desenvolupament de la histria al model preexistent el que dna la clau
pardica. Laltre s designat com a model de forma immediata i sense cap mena dambigitat, fent
servir per a subratllar-ne la condici lhabitual clix de la prpia imatge reflectida a lespill. La
reacci del personatge queda resumida en una frase tan lacnica com expressiva: Quina cosa ms
intolerable! I la necessitat de resoldre lamenaa que suposa el doble per la via de lagressi sens
presenta com la sortida ms coherent dacord amb els cnons socials de la dignitat. Lnic que
funciona com a factor de motivaci en el conte caldersi s el model fantstic de referncia, la
subversi del qual noms pot realitzar-se a partir del seu reconeixement.
El conflicte, la incompatibilitat jo-doble expressada ja des de la disjuntiva del ttol, es resol de
manera contrria al desenvolupament tradicional. s possible, doncs, eliminar el doble sense que
sen ressenti el jo: la catstrofe ha estat conjurada.
Aquesta crnica ens fa reflexionar com reaccionarem al trobar-nos pel carrer amb el nostre doble.
Segons Calders, mai se sap. Els impulsos i els reflexos, moltes vegades, no els podem controlar. El
protagonista de la lectura va reaccionar duna manera tan violenta que ell i el seu doble van acabar a
bufetades.
1.2.10 LHedera Helix (1944)
Era un home que una amiga li havia regalat una corbata sense cap motiu. Ell li volia oferir un altre
regal encara ms impressionant: volia regalar-li una planta grimpadora, perqu la seva amiga tenia
un jard interior molt gran. La idea era mostrar sollicitud i al mateix temps, conspirar contra el mur,
que moriria ofegat per lherba.
No podia perdre el temps, i va comenar a anar a algunes floristeries. Finalment, va trobar una
planta, per no una qualsevol, una que constitua una demanda especial perqu el client havia
dacceptar la plena responsabilitat de la compra. Aquesta planta rep el nom de Hedera Helix. El
venedor va advertir-lo que creixeria molt rpid, tal com ell havia demanat. La planta comenava a
inflar-se i sobr en esclats minsculs per a donar sortida a uns quants brots verds. Fora del mercat,
va parar-se a mirar un home que ballava sobre vidres trencats, i no shavia adonat que les fulles de
la planta li arrapaven la cara i el molestaven, fins al punt que, en enfilar-se per la orella, el privaven
duna audici normal. Anant molt de pressa cap a casa, va emprendre una carrera amb totes les
seves forces ja que no aguantava el test amb les seves mans. Calders va explicant detalladament el
creixement de la planta. Finalment, poc abans darribar a casa seva, grcies a la corbata que duia
posada i que havia estat regalada per la seva amiga, aquesta el reconeix perqu sobresurt de la
planta que havia engrandit duna manera brutal. Lamiga shi apropa i li diu irnicament: Baixa de
larbre, grandols! No veus que ja no tens edat per a aquestes coses?.
En aquesta crnica juga un paper important la naturalesa de lirracional. La caracterstica destacada
s que el fet extraordinari que subverteix la lgica del mn fsic no es relaciona amb cap allegoria
ni prov de la voluntat dels personatges. El meravells irromp en escena sense cap preparaci ni
avs i, per descomptat, sense cap motiu. La prdua dels referents despai i de lloc tamb hi sn
presents. All inslit engabia el protagonista en el marc duna acci totalment rutinria com s

comprar una planta per regalar-la a una amiga. Aqu, el mn fantstic i meravells, representat per
un element natural com s una planta, s lencarregat desborrar la civilitat del personatge per
portar-lo a la incomprensi per part de lamiga i de la racionalitat duna tal experincia.
1.2.11 Una curiositat americana (1944)
Un dia, un senyor de Colmbia a qui ell no coneix s visitat pel protagonista-narrador. Venia per
part dun amic seu que vivia a Santa Rosa per informar que ell i la seva famlia es trobaven b. El
noi va ensenyar-li una arma de fantasia que duia. El narrador la va agafar i, sense voler-ho, va
disparar amb la mala sort de tocar-lo i ferir-lo. Va anar a auxiliar-lo i van pensar que la millor idea
seria avisar un metge perqu lans a veure. Per es van adonar que potser farien el ridcul. El
protagonista vol donar una mica de bicarbonat. Cada vegada es comenava a sentir ms irritat i
aquell cop lhavia afectat profundament. Daquell amic, amic de Colmbia ja li era igual, ara calia
salvar la vida del visitant. Per una notcia no desitjada, es veu obligat a quedar-se a casa, lligat per
les pors duna persona esveradissa. El protagonista i narrador noms t pensaments negatius, pensa
en la mort en un moment molt delicat per laltre company, i li provoquen mal de caps: Per no em
preocupava massa. Sempre he sentit dir que una persona no es mor aix com aix, i no podia creure
que aquella, sense reals motius que jo pogus reconixer, dons un pas de tanta transcendncia en el
sof de casa meva. Llavors, lintenta ajudar a caminar, per s intil perqu cau pel seu propi pes.
En aquell moment, es sent avergonyit pel que ha fet i demana disculpes. Ell li explica alguna acudit
per animar-lo, per semblava com si no lescolts.
De cop i volta, lhome va dir una frase en veu alta i caigu duna manera total, com si se li hagus
trencat una gran roda. Ell ja no hi era. Tenia la sensaci clara que sacabava de produir un fet
important. De seguida, va pensar que un home tan curs com ell mateix devia sser casat, tenir una
esposa, per tant, i fills. Va voler escriure una carta a la vdua comentant-li la novetat o desgrcia,
segons com es vegi. Per, quan va enllestir la carta, no sabia el nom, ni ladrea i va comprendre
que la primera providncia havia de consistir a registrar la mort. El que va fer, va ser cremar la
carta, ignorant en tot moment qui era i perqu no lunia cap lligam dafecte, amistat ni coneixena.
Aquella composici didees, segons considera el narrador, li va servir per a deixar-se la conscincia
neta i el cap desert, sense les traves dels retrets de lnima.
Va pensar qu havia de fer a continuaci. Va decidir treurel al carrer i deixar-lo a qualsevol
cantonada, per era precs embolicar-lo amb peridics vells. Aquests van fer dembalatge. Al final
va collocar el difunt en un armari de roba, penjant-lo pel coll de lamericana. Va decidir marxar de
la ciutat per una bona temporada. Els dies fora de casa li van passar molt rpid. Quan se li acabaven
els pretextos, va tornar. Ja experimentava leufria del retrobament de coses belles per no del
senyor de Colmbia. Va obrir larmari i all el va tornar a trobar. Com descriu curosament el
narrador: Encara tenia el gest de correcte encongiment per trobar-se en una casa estranya, i havia
tingut latenci pstuma de mantenir-se en un estat de conservaci perfecte [] La pell se li havia
ressecat i tot ell semblava un cartr.
Va despenjar-lo i va comprovar que la seva rigidesa era absoluta. Finalment, se li va acudir la
soluci definitiva al problema: va posar-li una mena de faldilles, el va penjar en un clau del rebedor
que va semblar una curiositat americana. Per aix, el ttol sanomena daquesta manera. La
narraci final acabada dient: I, de fet, tots els que lhan vist fins ara en el seu nou estat sel prenen
en aquest sentit.
Lactitud de lhomicida de cara a la vctima s capa de posar entre parntesi un detall tan essencial
com s de la seva participaci en la mort. s, sens dubte, una narraci absurda perqu la situaci s
contrari a la ra i al sentit com. Utilitza, tamb, lexageraci o hiprbole perqu tanca el cos de

lhome al seu armari, sen va de vacances i quan torna, encara el troba all, mig dissecat. s una
crnica molt visual perqu les descripcions i els elements descriptius ens ho permeten.
La ciutat s el lloc principal on passa la histria, a ms de la platja on sen va de vacances.
Colmbia s un altre lloc esmentat. Els personatges sn: el narrador-el jo narratiu de tota lobra, el
senyor de Colmbia que no sabem el nom per que en tot moment se lanomena aix, la seva vdua
(sense correspondncia), lamic del narrador i tota la seva famlia, a ms de la criada que s avisada
de no obrir larmari quan ell est fora, de vacances.
1.2.12 Quieta nit (1949)
Ens explica una petita histria que els succeeix a una famlia normal i corrent la nit de Reis. Un
home vestit de Pare Noel es presenta a casa seva mentre fan el sopar, i els di que ve a portar els
regals. Per en aquella casa no havien demanat regals i no tenien el Pare Noel com a referncia. Tot
i que li van dir que no hi feia res all, es va quedar. Els fills del matrimoni van baixar i van veure el
Pare Noel. Ell li va dir a lErnest, un dels fills del matrimoni, qu havia demanat els Reis, i ell va
respondre que una escopeta. Per aquella escopeta que el Pare Noel li havia dut no era la que ell
havia demanat. Finalment, el Pare Noel veu que all no el tracten b i decideix marxar a un altra
casa per repartir ms regals als infants.
Els personatges daquesta crnica sn: el Pare Noel, que duia un sac de tela blanca a lesquena i les
filagarses de la barba el fan esternudar dues o tres vegades; lErnest, el fill, la Isabel, lAgustina, el
pare, lEudald, el jove esportiu de la famlia, el dels impulsos arrauxats i sense mesura, i una altra
filla, a ms del propi narrador que conta la histria.
Calders torna a posar lmfasi en el difcil encaix de la fantasia no reglamentada pel tpic assumit
en la ideologia de la societat contempornia. En aquesta ocasi, largument explotat s la visita, la
nit de Nadal, del Pare Noel a una casa on celebren la festivitat dels Reis. La presncia del Pare Noel
no representa cap sorpresa per la seva condici sobrenatural, sin per la seva inadequaci als
costums culturals de la casa. Per aquest motiu, la famlia adopta lactitud de defensa contra el que
els sembla un error, en el millor dels casos, o una estratgia agressiva deixamplament de la
clientela: sens ofereix un servei que no creiem haver sollicitat. De poc servir que el Pare Noel
invoqui, a favor de la noblesa de la seva causa, la significaci resplendent del Nadal i el fet de ser
ell una de les allegories ms simptiques de la diada. Finalment, shaur de rendir i acceptar que,
en un mn dominat pel racionalisme, el sobrenatural noms pot ocupar un espai simblic residual,
limitat a lestereotip mantingut dins les noves convencions. La reflexi que intenta fer Calders en
aquesta crnica s que la gent est tan feta malb pels progressos de la cincia, que no admet ms
dun prodigi metafsic per any.
1.3 Lescenari desconcertant
1.3.1 Coses aparentment intranscendents (1942)
En aquesta crnica, el protagonista explica com en el moment dacomiadar-se de la famlia de la
casa on vivia fins aquell moment, li van demanar un retrat per poder-lo recordar sempre. Quan, amb
cert neguit, va anar a fer-se una fotografia, va demanar al fotgraf que, sobretot, no li fessin mal. I,
tot i que ell va sortir ills, de la cmera va sortir-ne un foc de magnesi que sestengu de la cortina
a ledifici i va causar la mort de tres-cents persones, totes de bona famlia.
El tema de la narraci podria ser el conjunt desdeveniments inesperats que poden derivar-se dun
petit fet, en aquest cas, duna fotografia. Com a fets destacables, cal remarcar la presncia de
labsurditat en la por irracional que t el protagonista per ser fotografiat: Vaig procurar fer entendre

que la mirada de la mquina em produa desconcert i que si fos possible fer retrats amb anestsia jo
en seria un adepte.
Lelement mgic que transforma la realitat quotidiana i montona en fantasiosa s de naturalesa
externa al protagonista. Es podria dir que sidentifica amb la prdua del sentit com, perqu un fet
insignificant serveix per evidenciar labsurditat de lexistncia. Es podria destacar tamb el joc de
latzar en el guiatge de la vida humana, ja que el protagonista es deixa portar per la situaci, gaireb
sense immutar-se per lincendi, que ha estat causat per una simple fotografia; s per aquest motiu
que sen extreu un sentiment determinista.
Aquest conte s un exemple particularment illustratiu dels efectes desastrosos que poden arribar a
produir les accions que semblen ms inofensives. La visita del protagonista a un estudi fotogrfic
per a retratar-se, acaba en un incendi denormes proporcions, provocat per la flamarada del
magnesi, en el qual crema un bloc de cases i moren ms de tres-centes persones, totes de bona
famlia.
1.3.2 La maleta marinera (1938)
El protagonista daquest conte era a la platja amb la seva xicota, la Julieta, quan, mirant de
complaure-la mitjanant una acci arriscada, va descobrir una curiosa maleta sota laigua. Aquesta
maleta va atraure la mirada de la gent del voltant, i alg va informar al descobridor que es tractava
duna maleta marinera. Quan la va obrir, hi va descobrir un elefant de metall, una figura femenina
amb un corn mar i una adrea. Va decidir portar-la al lloc indicat a la targeta, i es va trobar en una
casa decorada de manera oriental. La dona que hi havia, duia unes perles. Salegr molt de la
troballa i va fer que el protagonista toqus el cap de lelefant. Del cornet va sortir, doncs, una
bengala de llum irisada. La dona li va explicar que es tractava dun senyal, que ells dos estaven
destinats a estar junts. Lhome ho neg pel comproms que tenia amb Julieta, per aleshores, la dona
misteriosa li va mostrar una bola de vidre on es projectava la seva xicota amb un altre home. A
partir daquell moment, el protagonista va decidir quedar-se amb la dona de les perles i deixar la
relaci amb la infidel.
Destaquen nombrosos exemples dabsurd com ara Julieta estimava que els seus galantejadors
cultivessin el perill. Hi s present, tamb, un element fantstic, la maleta marinera que, tot i que
desperta la curiositat dels personatges, s tractada amb normalitat. Un altre fet extraordinari s
lefecte que es produeix quan el protagonista toca el cap de lelefant de metall, i la irnica valoraci
que en fa: Aleshores sesdevingu un fenomen sense importncia: del corn mar va sortir-ne una
petita bengala lluminosa. Finalment, la presncia de la bola de vidre que mostra les infidelitats de
la Julieta, s lobjecte que encamina la vida del protagonista sense cap mena de resistncia. Es deixa
portar pel que li diu la dona de les perles sense ni tan sols comprovar la informaci. s per aix que
lelement mgic de la narraci s de naturalesa exterior, i es caracteritza amb un objecte, la maleta
marinera. Aquesta nova entitat mgica que apareix per atzar a la vida del protagonista amplia la
seva visi sobre la realitat, el que porta a conixer un mn de fantasia, exotisme i superstici que
sempre li havia passat desapercebut.
El tema principal s la infidelitat, la manera com alguns fets o objectes, per atzar, poden fer canviar
el rumb de la vida. A ms, est plena duna crrega ertica. La mgia adopta la forma del sortilegi
oriental.
El toc dexotisme no s estrany. En aquest cas, tenim, duna banda, lelefant amb la noia i el corn
mar com a exemple de figura portadora de valors mgics; per, de laltra, lobjecte singular que
hom identifica com a pertanyent a una tradici que s del tot inhabitual: la maleta marinera. Tal com
s freqent en el meravells, lobjecte mgic acompleix la funci de conduir el protagonista a

lacompliment del seu dest; en la versi caldersiana, per, la transgressi de les convencions del
gnere posa al descobert la intenci de parodiar-ne els tpics. Aix, lambientaci extica es
converteix en un decorat tan fictici com ridcul.
La dona que el dest li t reservada acompleix tots els requisits de bellesa habitual en aquests casos,
com tamb s habitual lenamorament fulminant a primera vista; el que ja no resulta apropiat
dacord amb les pautes marcades pels models tradicionals s interferir la imatge que lenamorat t
de la seva estimada amb un comentari sobre la pretensiosa vulgaritat de la seva indumentria.
La fora del dest que es posa de manifest en lepisodi, contra la qual s intil de rebellar-se, no tan
sols es fa patent de manera oberta, sin que, a ms, el llenguatge utilitzat per a referir-shi s del tot
colloquial, contribuint, aix, a trencar lencanteri, que exigiria un estil ms solemne.
1.3.3 Les mans del taumaturg (1936)
Un home, encuriosit per la procedncia dunes mans, va a veure una noia russa que vivia molt aprop
de casa seva i que el dest o latzar lhavien dut fins all, guiat una mica per la xafarderia i linstint.
En aquell moment es sentia estpidament feli. En aquella casa hi havia quelcom invisible,
impalpable, per que es pressentia puixant i poders. Quan hi va entrar, va veure que mai no shavia
trobat en un espectacle com aquell. Aquella dama de pell blavosa duia els cabells molt aplanats,
partits en una ratlla que els repartia en dues llenques tornassolades. Vestia amb una mena de tnica
negra, de roba mat i lluent a la vegada. Tenia un posat hiertic i va comenar una precipitada
conversa per allunyar el ridcul. Aquella dona li explica que tenia un oncle taumaturg que no
labandonava mai. Tenia un poder extraordinari ,el qual podia irradiar damunt dels altres ssers. Va
viure a lpoca de la revoluci russa. Va intentar marxar del seu pas, de Rssia, per les mans del
seu oncle es van comenar a moure sense fora i la mort el va engrapar pel cam. La dama russa hi
era present en aquell fet i va contemplar astorada el fenomen: mentre el cadver del seu oncle es
lliurava a la descomposici brutal, prematura, les mans, en contacte amb la terra forastera, reprenien
un inusitat vigor. Finalment, ella sola va recorre tota Europa fins arribar on es troba ara mateix.
Finalment, el protagonista acaba amb una mquina descorxar carn, s a dir, per triturar les mans.
Pel carrer va trobar-se un gos famolenc i li va donar la carn trinxada. Mai com aleshores no sha
sentit tan saludablement b, ni mai havia tingut tan clara la conscincia que viuria molts danys. Ens
ensenya el fet denfrontar i lluita amb els nostres problemes.
Aquesta crnica comena amb una descripci espacial. Hi ha una presncia dofegament i t el
sentiment de claustrofbia, com si estigus atrapat. El protagonista presenta els documents (cdula i
carnet sindical) que acrediten la seva condici deuropeu modern, s a dir, de ciutad dun segle
enginys i cientficament escptic, impermeable als arcaismes llegendaris.
En Les mans del taumaturg, tornem a trobar-nos amb una confrontaci o, en aquest cas, millor,
confusi de perspectives, amb les mans tallades com a punt darrencada. Abans de veure-les en
moviment, el narrador ja percep la fora de les mans, de les quals irradiava quelcom invisible,
impalpable, per que es pressentia puixant i poders. Tot seguit, lactuaci de les mans desperta la
sorpresa i provoca linters del personatge per saber-ne ms.
Latmosfera surrealista que domina la primera part de la narraci i el personatge estereotipat de la
dama russa indiquen la filiaci literria del comportament dels personatges; la dama correspon al
clix duna manera exacta, com posa de manifest el narrador de manera explcita. El protagonista,
tanmateix, nega el carcter literari de limpuls que larrossega a indagar sobre les mans.
Les mans pertanyen al mn de la Rssia feudal, un mn en qu la taumatrgia, la facultat
dacomplir miracles, es desplega amb tota la seva esplendor. Lesclat de la revoluci, amb uns

poders que sn posats al mateix nivell que la mgia del taumaturg, per amb fora major, el decret
de prohibici de la superstici i la taumatrgia, t un efecte fulminant sobre les mans, que perden la
seva eficcia.
La confrontaci entre les dues concepcions del mn (la mgica i la racionalista) es resol a favor de
la segona no pel canvi de mentalitat que desterra la superstici, sin de forma immediata, amb la
substituci dels poders taumatrgics pels poders, igualment inexplicables, de les noves disposicions
legals. En aquestes circumstncies, les mans es desprenen netament del cos del taumaturg en
travessar la ratlla de la frontera russa, fora ja de la jurisdicci de les noves autoritats. Si la dama
afirma que les mans requereixen, per a lexercici de les seves facultats, un clima i un ambient
propicis, lepisodi de la frontera demostra que aquest requisit t un abast fsic i unes exigncies
burocrtiques, amb una separaci precisa de les societats marcada netament per la lnia divisria
entre els pasos. El fonament de la visi del mn moderna es basa en els documents oficials; aix
succeeix tamb en lacreditaci, per part del narrador, de la seva militncia racionalista. Malgrat la
declaraci deuropeu modern, el personatge sembla manifestar alhora una certa capacitat
dassimilaci del sobrenatural.
Tot i aix, i a desgrat dhaver vist les mans en moviment, el personatge nega amb vehemncia la
possibilitat de veures afectat pel missatge de mort i bogeria de qu les mans sn portadores. Per,
el desenlla del conte ve a corroborar lacompliment del malefici de les mans, amb el personatge
com a instrument del seu poder. Desprs daquest trastocament generalitzat de models de veritat, la
sensaci de benestar final del protagonista, aferrat al seu suposat racionalisme, impermeable al
sobrenatural, ms que corroborar les certeses, el que projecta s els dubtes que aquestes
encobreixen.
1.3.4 El geni magiar (1937)
El professor Micklas tenia una vitrina amb un cadver hum. El professor va assenyalar-hi un
minscul forat al front del mort. Va dir que per aquella diminuta obertura shavia escapat la vida de
dues persones.
Micklas era un excellent preparador de peces anatmiques. All, hi tenia un museu danatomia. Pel
que fa la descripci del protagonista, la seva fama anava ms enll de les fronteres i avui estat sis
cops a Budapest, i cada vegada la seva primera visita havia estat per a veure el professor. La
localitzaci se situa a Budapest, a la caseta-museu dErzebet-Kornt. Budapest es rendia al seu
olfacte duna manera fina. Aquesta apreciaci li va comunicar a un fotgraf alemany. Enlloc com a
Budapest sentia ms despertes les seves facultat de galantejador. Tot era bonic, nou, brillant a
Budapest i absolutament tot li penetrava a fons el veritable sentit de la vida.
Hi havia un carrer que li produa una impressi que tot ell existia sota el signe duna gran afectaci.
All, hi havien noies daquelles que a ell li agradaven. Una delles era fina com un maniqu de gran
basar i amb uns colors destampa que enamoraven. Llua un rmel rgid que convertia les seves
pestanyes en una pinta espessa, tenia la boca petita, uns ulls de color dostra que li devoraven les
tres quartes parts de la cara. Tenia un cutis delicat, etc. En aquell carrer, va veure que hi havia una
portera duna casa, una dona dedat, esttica, endreada, que asseguda feia mitja, amb una gbia i
un canari penjats enlaire, darrere seu, i un gat negre als peus. Ell se sorprn que se li va despendre
un ull de la seva rbita i va rebotar fins a la seva falda. Va caure-li als peus fet a bocins, desprs. Es
va adonar que era un ull de vidre. Aquell home es va espantar molt i va intentar posar-li un bitllet de
banc a la m perqu pensava que era el ms convenient i sen pogus comprar un altre, creient que
all era un deure. En aquesta escena trobem la ironia, labsurditat i el mn irracional.
Finalment, comprova que la vella no era ms que un ninot de pasta disfressat de portera. Tamb hi

havia un porter, una minyona, la senyora vella, el nen de carrer, el topgraf municipal, el guardi de
trnsit. Els balcons oferien aix mateix un bigarrat aspecte: una llevadora seca, un funcionari
reumtic. Tots aquells ssers eren artificials. Va concedir que lartista autor daquells ninots havia de
posseir un geni singular.
El narrador tenia una gran tafaneria per comprovar si les cases daquell carrer eren tan artificials
com llurs habitants. De dins, les cases tampoc no tenien res. Va parlar amb un policia que passava
per all i laconsell que deixs crrer el seu afany informatiu. Li va deix entendre que el secret
dels ninots i de les faanes artificials era un secret professional i que no shavia danar escampant
per aquells mons de du.
Quan va anar a parlar amb el professor, tractant-lo de convncer per abandonar el seu propsit
dassabentar-se duna cosa que no havia de proporcionar-li cap benefici. El professor Micklas
decideix explicar-li la realitat daquell carrer i perqu lautor va crear aquest mn imaginari i tan
real, amb un aire de desimboltura.
El narrador fa una crtica en lltim pargraf: Al meu pas, un secret aix seria escampat de seguida
a quatre vents. I digueu: ning no ha intentat malmetre-us o robar-vos els maniquins?
Calders critica la xafarderia i tafaneria de la societat, en general. Lacci s a Budapest en el llarg
duna setmana, possiblement. La ironia, sobretot en la descripci daquells ssers inanimats, s clau
en aquesta crnica. Labsurd i la fantasia tamb hi sn presents.
1.3.5 Feblesa de carcter (1941)
Un home dormia tranquil fins que es va despertar perqu va sentir la presncia dun sser: era un
lladre. All hi havia un senyor desconegut, amb un sac, que triava aquelles de les seves coses que li
feien ms goig i les amuntegava en una pila.
Aquest conte s una qesti sobre la moral. El narrador defensa que sense principis no sen va
enlloc i que tothom mirar enrere el lladre si no fa les coses tiques. Lhome li explica la seva vida.
Estava casat, tenia un fill i un amic del cor. Es guanyava molt b la vida i tenia molta fama. El bon
nom de la famlia era fora reconegut aix com la netedat de costums. Un dia el seu fill, que acabava
de fer anys, va fugir amb la minyona. Ell, va anar a veure la seva dona per compartir la pena de la
seva marxa, la del seu estimat fill, i es va trobar una carta que deia que se nhavia anat a viure amb
un altre senyor que era ms simptic i sabia viure amb ms dignitat que ell. Al cap dun parell de
dies es va assabentar que era el seu amic del cor, qui lhi havia pres la seva esposa. Va fer un balan
de la seva vida i es va adonar que calia renovar la seva vida. Ara fa el que vol sense noses de
conscincia i tothom troba que est fora b i animat. Les dones el solliciten i els vens el veuen
com una persona molt culte i digne. Aquesta moralina serveix perqu el lladre mediti sobre les
seves accions i tamb renovi la seva vida, que hi hagi un canvi favorable. El bon ciutad queda
convenut dels seus bons arguments i abandona casa seva per anar a robar amb el lladre. Per el dia
segent, els diaris de la zona van publicar una notcia: shavia trobat a faltar lamo duna casa, a
lavinguda Oriental, ja que ning no sabia donar ra del senyor Calders, el mateix autor, ciutad
honorable i contribuent de bons costums.
Est molt clar que el tema principal s que no hem de seguir cap moral al peu de la lletra perqu
sempre anirem mal encaminats.
El narrador-personatge que desapareix amb el lladre, abandonant la seva vida de ciutad honorable i
contribuent de bons costums sanomena senyor Calders.

1.3.6 Raspall (conte infantil) (1942)

Els pares Sala van acordar que es faria crrec del seu gos, el Turc, la noia casada del jardiner. El nen
Sala va tenir un gran disgust perqu aquell animal li havia causat una quantitat dafecte
considerable. A partir daquest moment, en Sala cerca larcdia perduda perqu vol recuperar
lestimaci perduda per tots els racons de la seva nima. Busca quelcom que substitueixi la
presncia del gos per no troba res que pugui ocupar el lloc que ha deixat lanimal en el nen Sala.
Finalment, en un dels armaris de casa, troba un gran raspall de dents passat de moda i li dna
lefecte que acariciava el llom dun gos. El raspall s lligat pel nen amb un tros de cordill i el
rossega com si es tracts den Turc. El seu nou amic s un gos de raa ben estranya, que el seguia
amunt i avall de casa seva per que ocupava a la perfecci el lloc den Turc. Quan sen va a dormir,
se lemporta amb ell perqu comena a tenir molta amistat. Per li fa mal en el pensament veure
com aquell objecte/animal es queda al costat del llit i sel posa a dins. De sobte, li sembla que el
raspall irradia calor de vida i sadona que la transformaci es produeix certament. Aquell raspall
es movia com un gos! Volia anar a ensenyar-ho als seus pares per va pensar que seria millor anarhi lendem. No va poder dormir en tota la nit. Quan es va fer de dia, ho va anar a contar a sa mare
que lignor i sen burl. Li va donar un consell: que deixs aquella andrmina i que es comencs
a comportar com un adult, amb seny. Daltra banda, el pare va riure com si es tracts de la bajanada
ms gran que havia sentit mai. El nen shavia ofs per va pensar que ells sho perdrien perqu
creia que hi havia coses que no fan riure tant com sembla.
La nit segent, la famlia es va despertar perqu sentien remor a la biblioteca de casa seva: un lladre
havia entrat a robar i en Raspall, com havia anomenat en Sala al seu nom amic, havia alertat a
tota la famlia de la presncia daquest intrs. Rpidament, el pare va dominar-lo i la policia se
lemport.
A partir daquest moment, tant son pare com sa mare no dubtarien de la paraula del seu fill perqu,
veritablement, els havia salvat la vida, i en reconeixement a lajut den Raspall van fer-li una
caseta al jard i hi pintaren les segents lletres: No s segur que ho sigui, per mereixeria sserho.
Dun element senzill sense cap utilitat, el nen simagina que all s un gos i laprecia, lestima com
a tal. La imaginaci i creativitat del nen queda plasmada en aquest conte infantil. En Sala sadona
que s molt ms que un raspall idealitzat en un gos.
Podem veure un clar exemple de la manca de credibilitat que els adults, des de la seva superioritat,
atorguen al testimoni dels nens i del sentiment dinjustcia que aix provoca en les criatures.
Pere Calders critica la conscincia i la lgica racional de la gent gran, i per altra banda, defensa que
els nens siguin atesos i tinguin totes les atencions del mn, que, encara que siguin ssers irracionals
en un primer moment, no tenen la conscincia de saber si all s una ximpleria o no, per s que
tenen linstint emotiu i sentimental i, per tant, es guien per les emocions i la psicologia s mxima.
Calders presenta els nens com a portadors duna concepci de la realitat oberta a la imaginaci i a
limprevist, en contraposici a la visi del mn racionalista dels adults; Calders, per tant, posa en
qesti lautoritat dels adults, el seu ordre del mn, en definitiva, en cedir la perspectiva i el
protagonisme als nens i, de vegades, fins i tot, amb la demostraci de la veritat de linfant amb
proves que els grans han dacceptar.
Els personatges sn el nen Sala, el seu pare, la seva mare, en Turc, la noia casada amb un jardiner,
en Raspall, el lladre i la policia. El lloc dels fets s a una casa particular, i el conte es conclou al
jard de casa seva. El temps torna a ser passat perqu s una experincia que ha esdevingut

anteriorment. Els recursos que utilitza aqu Calders sn labsurditat, la incredulitat, la fantasia i la
imaginaci, lesperit dinfantesa, el sentiment de la injustcia i el mn racionalista envers
lirracional que duen a la veritat oculta. Calders ens hi indica la inutilitat de la percepci racional en
aquest univers on els lmits els posa noms la fantasia. La suspensi de la incredulitat, com es
mostra sobretot en lltima sentncia del conte, s el que ocorre amb la reflexi justificativa
destinada a contestar les hipottiques objeccions realistes dels fenmens danimaci de linanimat
que es narren en aquest conte.
1.3.7 Un crim (1941)
En aquesta ltima crnica, la inversi de valors respecte al model actua com a mecanisme pardic:
la vista judicial no serveix per a demostrar la innocncia dun acusat-vctima ni per a demostrar la
culpabilitat dun assass, sin per absoldre el criminal, amb la qual cosa, la moralitat final pot
concloure irnicament que una conducte recta sempre t premi. Les allegacions de ladvocat
defensor utilitzen la modalitat de contrast irnic, consistent en la distorsi dels arguments lgics. La
crnica demostra que la llei s totalment arbitrria.
El narrador-personatge est impacient per poder explicar el perqu del seu crim i com va anar tot el
procs. Va succeir a Reus, al Teatre Principal, durant el segon entreacte de lobra teatral Amunt,
germans, i va ser un repugnant assassinat. El protagonista s de Barcelona. Leina que va fer servir
va ser una destral de llenyater. Aquestes dades sn les que els mossos dEsquadra van facilitar als
diaris perqu donessin la informaci en les seves respectives publicacions.
Resulta que durant set anys ell havia tingut relacions formals amb una noia de Reus, molt bonica i
de bon veure. Aquella noia noms tenia una parent, una tia vella que volia saber quan es pensaven
casar. Sanomenava senyora Purificaci.
Tot seguit, explica com va anar i ho est explicant a la policia quan sest confessant. Van anar al
teatre i abans de comenar el tercer acte, la vctima li va dir quelcom irreparable, definitiu i lacusat
es va trobar amb la destral a les mans sense adonar-se. Per cal esmentar que, abans de marxar de
casa, ja havia planificat el crim i se lhavia endut. Es confessa i reconeix que quan un home de bona
mena arriba a matar, s que deu tenir les seves raons. Per aix diu el segent: Lhome honrat, quan
ha de matar, sen dna vergonya i cerca que la nit el tapi. Al criminal nat, tant li fa. No t una
mesura que li serveixi per a adonar-se de la seva maldat i mata sense pudor, a la llum del dia. Amb
aquesta afirmaci, sintenta exculpar de la seva acci criminal. Ell s un criminal honrat i en t
motius.
Finalment, demana a la justcia que sigui absolt lliurement. El condemnen noms a pagar trenta
pessetes per haver mancat una llei que fa referncia a lespectacle pblic. Per aquell mateix vespre,
desprs de passar per comissari i declarar, ja corria pel carrer lliure, content de saber que una
conducta recta sempre t premi.
La premeditaci es converteix en un atenuant perqu noms el criminal empedret mata sense
pensar-shi, perqu no t dubte moral per resoldre.
Lagreujant de nocturnitat sofreix una idntica deformaci en el discurs exculpatori de la defensa.
Largumentaci restitueix lhonorabilitat en entredit de lacusat i permet que, sobre aquesta base, es
dicti una sentncia absolutria.
El protagonista porta un negoci dolis a Barcelona, don s procedent. Sautoanomena ell mateix
com un home blanc, ciutad de la nostra ciutadania; s endreat, t una mirada dola i laire net de
les persones que no volem mal a ning. s un home honest i s tot bondat. Per, al cap i a la fi, es

mouen dins dell dos coneguts impulsos: un soliloqui que lobsessiona a matar a la senyora
Purificaci; per ell s un home bo i sap fer-sen passar les ganes.
El tema principal s que no hem de permetre mai ms que un absurd de la nostra legislaci cometi
nous errors. La premeditaci, en la majoria dels casos, s atenuant, que disminueix, afebleix, es fa
menys greu. El personatge t un premi per haver actuat de nit, s la seva justcia.
La transgressi caldersiana aboca a un desenlla que, contra el que s ideolgicament preceptiu en
el model, demostra lencert de no castigar el criminal; en aquest cas, el reu sha convertit en un
ciutad exemplar perqu t consideraci social.
2 OPINI PERSONAL
Aquest llibre de contes, la veritat s sovint extraordinria, on els aptics protagonistes renuncien a
conviure amb la part oculta de lexistncia. Un excs de zel per la causalitat els nega la possibilitat
de canviar una vida grisa i amb poques alegries. Trenta-un contes ordenats sobre diverses
perspectives del xoc entre limpossible i el versemblant: la certesa inesperada a causa dun excs
dingenutat, la veritat improbable amb qu un viatger es troba anant pel mn, o el lloc en el qual
all presumible s subvertit per un fet inslit. Hi ha tres supsits en qu la vida humana senfronta a
la seva condici atzarosa. Contes com El desert, El principi de la saviesa, lHedera Helix o La
maleta marinera constitueixen peces cabdals de la narrativa curta en catal.
La irona s lelement estructural dels contes, aix com de labsurd mateix. Aquest to irnic de la
narrativa caldersiana transmut lordre lgic de la realitat previst per la cincia i ho ensenya tot amb
una mirada nova: linslit, labsurd i limprevist. Sovint s un objecte all que reorienta cap a la
sorpresa el dest dels personatges. Aquests viuen ben sovint entotsolats per hbits socials
convencionals amb els quals responen a la provocaci de la casualitat. La majoria dels contes sn
breus, es resolen amb rapidesa i es presenten sota una primera persona identificada amb el
protagonista dels fets increbles, que funcionen com a versemblants dins la lgica de la ficci. La
tendncia pirandelliana (relatiu o pertanyent a Luigi Pirandello o a les seves obres) o kafkiana
(relatiu o pertanyent a Kafka o a les seves obres) que alguns crtics han considerat amb relaci als
contes de Calders es resol per la banda de lhumor, amb una gran percepci per la psicologia
humana i amb una subtil capacitat per fer com el fantstic. La mgia, la nigromncia o la divinitat
no fan altra cosa que ajudar les petites trampes que Calders imposa per tal de desvetllar les cares
ocultes de la igualtat, la justcia o el principi moral amb grans dosis de bonhomia. Lautor se serveix
de les convencions de la conversa entre els personatges per portar al lmit la majoria de les
situacions. Dalguna manera, la sorpresa a la qual es veuen abocats els ssers caldersians compta
amb la complicitat de qui volgu explicar el desconcert de lexistncia i, ms concretament, de la
guerra a travs de lhumor ms pur i civilitzat. Darrere lafabilitat, per, es descriu com s el mn,
el judici del qual es deixa a criteri dels lectors.
Els contes de Calders sn un artifici on intervenen la fantasia i tot un seguit delements que es
mouen en lmbit del somni. En aquest espai imaginari, el comportament hum i els esdeveniments
adquireixen un significat ms profund que condueix a una reflexi sobre la condici humana. El to i
el llenguatge dels contes sn un bon exemple de lelevat estil dun narrador dofici com s Calders,
que assoleix amb aquesta obra la condici de mestre.
En lobra de Calders, els valors de veritat/falsedat no vnen regulats per lexperincia real, tal com
lentn el pensament racional; el model de veritat que domina lunivers caldersi remet
explcitament a la tradici literria i cultural. En aquest sentit, cal destacar qualsevol consideraci
des del punt de vista duna dialctica real/irreal, en termes de versemblana realista, perqu aquesta
visi desenfoca la perspectiva danlisi i, en conseqncia, comporta el perill de tallar les

conclusions. Calders transgredeix irnicament els models de referncia, per no hem doblidar que
la transgressi noms es pot realitzar a partir del codi i, per tant, el factor decisiu que converteix els
tpics de gnere en material literriament reciclable per a Calders s, precisament, la seva condici
de codificats. El codi, compartit pel lector, genera en aquest un horitz dexpectatives que esdev
essencial perqu la pardia pugui tenir efecte. Daltra banda, la pardia, com a tret distintiu de
lobra caldersiana, tamb ha exigit una argumentaci clarificadora per a evitar unes confusions a
causa de la reputaci pejorativa que el terme arrossega histricament. Lallament del fenomen no
ens hauria deixat percebre ms que parcialment el paper que exerceixen en la construcci de la
potica de lautor. Les ironies de contrast entre text i situaci comunicativa i les ironies que
instauren el contrast en linterior del text, a ligual que la pardia, comporten una intensa crrega de
desautomatitzaci lingstica, amb crides constants datenci sobre lartificiositat i larbitrarietat del
llenguatge i dels codis culturals. El resultat imposa una perspectiva relativitzadora sobre
linstrument mateix daprehensi del mn i, en conseqncia, obliga a repensar-lo i el dota dun
sentit nou.
La construcci de la imatge de Calders que ha circulat a nivell de gran pblic, sostinguda per la part
ms meditica de la crtica, es basa en lemfasitzaci i banalitzaci dels aspectes ms visibles de la
seva proposta literria: fantasia i pardia, convertits en els ingredients fonamentals de Crniques de
la veritat oculta.
En lobra, Calders domina lactitud reflexiva dun lcid pensador. Ms encara, dun moralista que
posa al descobert les contradiccions de la conducta humana a travs de labsurd de les diferents
situacions que planteja. Calders manega un model de conducta humana ideal. El seu criteri es mant
allunyadssim de la frivolitat que podria portar-nos a suposar una lleugera lectura de la seva obra,
tenint en compte lhumor i labsurd que hi dominen. Al llarg de les seves crniques, la cosmovisi
de lautor va prenent forma a travs de les afirmacions que profereixen els personatges. Com en els
contes tradicionals que inclouen una moralina, els de Pere Calders contenen sovint un ensenyament,
que s lexpressi, en aquests casos manifesta, de la motivaci de gran part de la seva narrativa
breu. Rere la veu del jo narratiu del personatge-narrador treu el nas la cosmovisi de lautor.
La seva narrativa literria s una barreja de realitat i fantasia, dins la lnia del realisme mgic. Les
narracions de Calders presenten una fina ironia i plantegen situacions que sacosten a labsurd quan
els personatges shan denfrontar a algun element que altera la realitat. En la narrativa, un fet
extraordinari, inversemblant o sobrenatural altera el mn quotidi i permet al protagonista conixer
la realitat ms amagada. La transgressi i la ironia en la subversi de la realitat i en els codis de la
literatura fantstica en sn els trets principals de les crniques, pel que fa la seva anlisi ms
profunda.
Daquesta manera, la realitat aparent noms s un punt de partida per arribar a la que est oculta, a
la qual saccedeix a travs del somni, la fantasia o la illusi. I que amaga el sentit ltim de les
coses, la realitat ms profunda.