El PETIT

PRNCEP (en francs, Le Petit Prince) s l'obra ms coneguda d'Antoine de Saint-

Exupry. Publicat el 1943 a Nova York, s un conte potic i filosfic sota l'aparena d'un conte per a nens. La histria narra la trobada entre un nen i un aviador, els dilegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre est illustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narraci i que sn tant o ms coneguts que el conte. Cada captol relata una trobada del petit prncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les persones grans. Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una allegoria. El llenguatge, senzill i desposset, destinat a ser comprs pels nens, s en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepci simblica de la vida. Les aquarelles, que formen part del text participen d'aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat sn les qualitats mestres de l'obra. S'hi pot llegir una invitaci de l'autor a trobar el nen en si mateix, ja que totes les persones grans han estat al principi nens. (Per poques se'n recorden).

El narrador i el Petit Prncep

El narrador s un aviador que, de resultes d'una avaria de motor, ha hagut d'aterrar al desert Shara i ha de mirar de reparar tot sol el seu avi. L'endem del seu aterratge forat, una petita veu desperta l'aviador i li demana: Si us plau... dibuixa'm un xai!. s el Petit Prncep. Perplex per aquesta inversemblant aparici, l'aviador comena sentint curiositat per la procedncia d'aquesta criatura, per a mesura que el va coneixent ben sovint tot fent deduccions arran del seu comportament i de les seues expressions es desentn de la seua avaria i va creixent envers ell un lligam d'amistat i estima. Dia rere dia, el Petit Prncep va revelant la seua histria a l'aviador: l'episodi de la vida a l'asteroide B 612 (no gaire ms gran que una casa); el drama dels baobabs i els volcans; l'excepcional naixement d'una rosa orgullosa, presumida i exigent que el fa descobrir l'amor i el dolor i, finalment, l'expedici per explorar altres asteroides a la recerca d'amics fins a arribar a la Terra.

El viatge del Petit Prncep

Asteroide del Petit Prncep "Museu del Petit Prncep" a Hakone, Jap

El Petit Prncep visita set astres: 1. L'asteroide del rei del que la lgica s aquella de regnar per damunt de. 2. L'asteroide del vanits que no deixa de saludar quan se l'admira. 3. L'asteroide del bevedor, que beu per oblidar que t vergonya de beure. 4. L'asteroide de l'home ocupat de coses serioses que compta els estels i que no deixa de repetir sc un home seris, jo. 5. L'asteroide de l'encenedor de fanals, l'nic que no sembla ridcul al Petit Prncep perqu s'ocupa de coses per a d'altres i no per a ell mateix. 6. L'asteroide del gegraf, que vol donar a conixer el mn per sense aventurar-se a moure's del seu asteroide. 7. I finalment, la Terra, que era el major planeta i que contenia dos mil milions de persones grans.

El Petit Prncep a la Terra

Sempre a la cerca d'amics, el Petit Prncep arriba a la Terra, per s encara la solitud i l'absurd de l'existncia el que descobrir: la seva trobada amb la serp que no parla ms que per enigmes, la d'una flor de tres ptals, l'eco de les muntanyes. Finalment, arriba a un jard de roses. Llavors se n'adona que la seva flor no era nica. s aleshores que es troba la guineu que explica al Petit Prncep el que significa domesticar. s grcies a l'ensenyament de la guineu que el Petit Prncep descobreix el sentit profund de l'amistat: No es veu b ms que amb el cor; all essencial s invisible per als ulls. Ets responsable per sempre d'all que has domesticat. s el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important. Ms tard, el Petit Prncep troba de manera successiva un guardaagulles i un venedor abans de trobar l'aviador, amb qui hi restar set dies. Aquest, guiat per la fragilitat i el candor del Petit Prncep, acaba descobrint un pou al desert: El que embelleix el desert, diu el Petit Prncep, s que amaga un pou en alguna banda. Poc desprs, el Petit Prncep explica al narrador que ha arribat a la Terra fa prop d'un any: ha d'anar al seu planeta per ocupar-se de la seva flor de la que se'n sent d'ara endavant responsable. En companyia de l'aviador, el Petit Prncep torna al lloc exacte on havia arribat: Va caure dolament com cau un arbre. Aix ni tan sols no va fer soroll a causa de la sorra.

Naixement del personatge

M'hauria agradat comenar aquesta histria a la manera dels contes de fades. El penediment del narrador s clar. Tanmateix, en el moment de la seva aparici, El Petit Prncep no ha rebut acollida a Terra dels homes ni a Pilot de guerra, considerat pels americans com la major resposta que les democrcies hagin trobat al Mein Kampf. Per tant, malgrat la seva cabellera daurada, el seu xal aeri i el seu riure delicis de nen, el Petit Prncep s fonamentalment greu. Ha vist el dia en temps de guerra. El Petit Prncep fa la seva aparici a les llibreries als Estats Units el 1942. Per Saint-Exupry hi pensa des de fa ms de set anys ja. Llevat que no es pugui llegir l'obra com una autobiografia discreta. El 1935 apareix Terra dels homes. Al tren que el condueix a Moscou, Saint-Exupry troba una parella d'obrers: Entre l'home i la dona, el nen, tant b com malament, havia fet el seu forat i dormia. I la seva cara em va aparixer sota l'animeta. Ah! quina adorable cara! Havia nascut d'aquella parella una mena de fruita daurada. Havia nascut aquest xit d'encant i de grcia. Em vaig interessar per aquell front llis, sobre aquella dola ganyota dels llavis, i em vaig dir: heus aqu una cara de msic, heus aqu Mozart nen, heus aqu una bonica promesa de la vida. Els petits prnceps de les llegendes no eren diferents d'ell. El personatge ja estava designat. El 29 de desembre del mateix any, Saint-Exupry intenta mantenir la lnia aria Pars-Saigon, per el seu avi s'estavella el 31 de desembre al desert de Lbia. s una caravana de nmades que el salvar: la trobada miraculosa i com a caiguda del cel acaba de nixer. Michel Quesnel precisa que quan sovinteja els petits restaurants, Saint-Exupry alimenta la seva pacincia gargotejant, sobre el paper estampat que li fan d'estovalles, l'esbs d'un jove personatge al que n'hi haur prou que se li amputin les ales intils i que es deixi irradiar els seus cabells perqu es faci el Petit Prncep. A poc a poc, els correus personals de l'autor fan aparixer la silueta molt neta que coneixem del personatge. El maig de 1940, en una carta que envia a Lon Werth, apareix sobre el seu nvol un petit personatge a la mirada enfadada, davant un planeta en qu hi viu un vell xai banyut, plantat amb arbres i adornat en primer pla per una rosa. El personatge del Petit Prncep tamb hauria estat inspirat a Antoine de Saint-Exupry per la personalitat de Pierre Sudreau. Una altra histria, al Quebec, afirma que El Petit Prncep seria inspirat per Thomas De Koninck, fill del seu amic Charles De Koninck amb qui s'ha quedat al Quebec el 1942.

Un fenomen editorial
L'obra ha estat traduda a ms a ms de cent vuitanta llenges i dialectes (essent la quarta obra amb ms versions del mn): les llenges ms conegudes dels quatre continents, per tamb a llenges menys conegudes com el tagal, el papiament, el feros, el frils, l'aragons, el sobreselv, el qutxua, el telugu, elmarathi, el panjabi, el tmil i el malailam. El 2005, El Petit Prncep ha estat tradut al toba, una llengua amerndia del nord d'Argentina, sota el

ttol So Shiyaxauolec Nta'a. s el primer llibre tradut a aquesta llengua desprs del Nou Testament. Fenomen d'edici, fenomen internacional, fenomen cultural, El Petit Prncep s universal. Cent seixanta traduccions catalogades fins avui, ms de vuitanta milions de llibres, cassets, DVD, CD udio venuts al mn, un museu al Jap, una pera als Estats Units i a Alemanya, una comdia musical a Frana i a Corea, una integraci en els programes escolars al Marroc, al Canad, al Jap, a Corea... El llibre ha estat de manera inicial publicat a New York. Una nova tirada a la collecci Folio al comenament del segle XXI va restituir tardanament en una edici francesa les illustracions a partir dels originals. Independentment de la millor qualitat tcnica, es va veure que diversos dibuixos de les edicions franceses anteriors havien estat alterats per l'editor per raons de format (l'estel al qu apunta l'Astrnom, per exemple).

1. BIOGRAFIA DE LAUTOR.

ANTOINE Jean Baptiste MARIE ROGER DE Saint Exupry va nixer a Li (Frana) el dia 29 de juny de1900, en una noble i benestant famlia de la Provena, que ostentava certs ttols de llinatge que Saint Exupry mai va utilitzar. De petit va ser un nen robust, alegre, franc i entremaliat que ja des dels 5 o 6 anys escrivia versos i mostrava innates condicions per a la mecnica.

Eren els romntics temps en qu l'aviaci iniciava el seu desenvolupament i en qu pilots i aventurers inflamaven d'entusiasme l'esperit dels joves de l'poca amb les seves perilloses gestes en l'aire. Antoine visitava amb desmesurat inters un aerdrom installat prop de casa seva, on es va enamorar apassionadament de la sensaci incomparable de volar per l'espai com les aus. El 1920 va aconseguir ingressar a les naixents forces aries franceses. El 1923 va patir un greu accident, el primer de molts (en pat de Lbia i Guatemala), sortintne miraculosament viu. En esclatar la II guerra mundial el 1939, Saint Exupry es va presentar immediatament a files, i va ser destinat al grup 2 / 33 de reconeixement aeri estratgic; Frana va ser venuda rpidament i el nostre pilot va haver de buscar refugi als EUA on va tenir l'oportunitat de publicar "El Petit Prncep " . El 31 de juliol de 1944, durant una missi de reconeixement destinada a preparar el desembarcament a la Provena, al sud de Frana, Saint-Exupry a bord de l'avi Lightning P38, havia sortit poques hores abans de Borgo, a l'illa de Crsega; els radars van deixar de veure l'avi que pilotava i mai ms es va saber res d'ell, cobrint per sempre ms l'escriptor i pilot d'una aurola de misteri i romanticisme. Mai va haver-hi indicis de l'aviador ni de la seva nau fins al 1998, quan un pescador va trobar un braalet. La joia que l'aigua havia portat a la costa de Marsella tenia gravat el nom de l'escriptor,; el descobriment de la joia va ajudar les autoritats franceses a iniciar una recerca i cinc anys desprs, quasi als 60 anys de l'aniversari de la seva desaparici, van ser descobertes en aiges de Marsella restes de l'avi, a prop de lloc on anys enrere havia estat descobert el braalet. Les peces recuperades van ser netejades i restaurades. Sobre un panell de la caixa del turbocompressor, localitzada a la biga esquerra de l'avi, els investigadors van descobrir, segons el seu informe, "una srie de quatre xifres allades i gravades manualment": 2734, seguides per la lletra "L", que significa "left". Es tracta, segons l'informe, "del nmero de fabricaci que el constructor d'avions Lockheed inscrivia en els seus avions". Aquest nmero corresponia, segons la taula d'equivalncies de la Fora Aria dels Estats Units, a la matrcula militar 4268223, s a dir la de l'avi de Saint-Exupry.

Tot i la troballa, les raons per les quals l'avi de Saint-Exupry es va estavellar sn un misteri. Entre les causes ms possibles s'esmenten avaries, problemes d'oxigen a bord o un atac cardac de l'escriptor. En el 60 aniversari de la mort de Saint-Exupry, es van realitzar dues cerimnies commemoratives a Marsella i a l'aeroport de Bastia a Crsega, proper al lloc on va ocrrer la mort i l'ltim enlairament de l'aviador respectivament; es van collocar flors i es va celebrar una missa . en la seva memria. 2. ESTRUCTURA Aquesta obra consta de 27 captols, aqu en teniu un petit resum:

CAPTOL I L'explorador fa el seu primer dibuix que no s ents per ning.

CAPTOL II L'explorador es troba amb el petit prncep que li demana que li dibuixi un xai; ho fa unes quantes vegades i al final dibuixa una capsa, tot dient-li que el xai s a dins.

CAPTOL III El petit prncep comena a parlar amb l'explorador i aix comencen a coneixes.

CAPTOL IV Aqu en aquest captol es parla sobre el descobriment de l'asteroide B612, descobert per un astrnom, que no va ser massa cregut per culpa de la forma en qu anava vestit.

CAPTOL V Se'ns parla sobre la naturalesa del baobabs i de com el petit prncep comena a preguntar i preguntar sense parar.

CAPTOL VI L'explorador comena a comprendre la petita vida de malenconia del prncep.

CAPTOL VII

En aquest captol el petit prncep comena a preguntar-li a l'explorador sobre les flors i les seves espines.

CAPTOL VIII El petit prncep explica que va trobar una flor i que va cuidar-la molt, desprs es va adonar que no era tan modesta com semblava.

CAPTOL IX En aquest captol el petit prncep se sent desgraciat per la seva flor.

CAPTOLS X a XV La visita del petit prncep als sis primers planetes. CAPTOL XVI La visita al set planeta: la Terra.

CAPTOL XVII La conversa del prncep amb la serp.

CAPTOL XVIII El petit prncep travessa el desert i es troba amb una flor insignificant .

CAPTOL XIX El petit prncep parla amb les muntanyes i amb el seu ress.

CAPTOL XX El petit prncep de tant i tant caminar es troba amb un jard de roses i comena a parlar amb elles i se sent desgraciat.

CAPTOL XXI El petit prncep es troba amb la guineu i ella demana que lensinistri. Ell ho fa.

CAPTOL XXII

El petit prncep comena una conversa amb el guardaagulles.

CAPTOL XXIII

El petit prncep comena una petita conversa amb el venedor.

CAPTOL XXIV El petit prncep es troba amb un pou.

CAPTOL XXV L'explorador treu aigua amb la politja del pou per donar-ne al prncep.

CAPTOL XXVI El petit prncep demana a la serp que sen vagi perqu ell vol baixar de la paret. Desprs diu a l'explorador que cada vegada que miri les estrelles pensi en ell.

CAPTOL XXVII El petit prncep torna al seu planeta i l'explorador es recorda dell sempre que veu les estrelles.

3.

ELS PERSONATGES PRINCIPALS

El Petit Prncep: s un nen jove, d'uns 12 anys, que viu sol en un pas. Un dia decideix anar a la recerca d'amics, recorre un munt de pasos, fins que arriba a la terra.

Laviador: s un adult que va patir un contratemps en el desert del Sahara quan treballava fent de correu aeri. Quan ell era petit els adults no van voler que ell estudis per dibuixant. Per altra banda, els adults no comprenen massa b les coses, per aix sels han dexplicar les coses en termes numrics perqu aix poden entendre-les.

4. ELS PERSONATGES SECUNDARIS * El Rei: Aquest s molt fantasis, creu que governa sobre tot i, igual que el petit prncep, se sent sol tamb al seu planeta.

* El Vanits: Ell s molt estrany, ja que pensa que tots l'adoren per la seva bellesa i que tots cauen als seus peus com veritables fantics.

* El Bevedor: Est molt borratxo i fa llstima de veure'l en aquest estat deteriorat amb molt d'alcohol al seu voltant.

* LHome de Negocis: s molt treballador i no t temps per divertir-se.

* El Fanaler: El seu treball t un sentit, consisteix a apagar i encendre un fanal; el pobre no t reps perqu els dies en el seu planeta noms duren un minut.

* El Gegraf: Aquest s molt treballador i sempre esperava algun explorador per anotar les seves observacions.

* El venedor i el guardaagulles: Sn dos personatges que ens indiquen la velocitat amb qu es viu en el mn dels adults, l'obsessi per anar de pressa, per no perdre temps; ambds es dediquen a posseir, comprar, fer, treballar, per no per sentir, ni experimentar; no s'adonen de res perqu estan massa ocupats. D'aquesta manera, obliden els veritables valors i ni tan sols ells mateixos saben on es dirigeixen,

5. ELS PERSONATGES AMBIENTALS * La Flor: s molt orgullosa, perqu segons ella ning la pot vncer, perqu t quatre o cinc espines que la protegeixen. Tamb es troba la ms bella de totes, encara que en el mn n'existissin milers com ella: Ara b, tamb per les seves qualitats i caracterstiques s molt feble: "en les nits s'havia de amagar en un fanal". * La Guineu: Vivia a la terra i s la persona que li ensenya una lli al prncep: que no cal jutjar les persones per la seva aparena fsica, sin pel valor de la seva mentalitat i pel que sn realment a la vida. * La Serp: Viu al desert i l'nic que t de fort s el seu ver, amb el qual adorm el prncep al final d'aquesta histria. * L'elefant imaginari al barret.

"Noms s'hi veu b amb el cor, l'essencial s invisible als ulls"

Diaporama El Principito
https://www.youtube.com/watch?v=6bWDYvkz3pE

http://www.catradio.cat/audio/798543/Primer-capitol-dEl-Petit-Princep