Terra baixa, Àngel Guimerà

ACTE PRIMER (PLANTEJAMENT)

1. Quins són, doncs, els personatges més importants?

Els més importants són la Marta, en Manelic i en Sebastià.

2. A l’escena I, Xeixa canta una cançó tradicional. Quina és?

Canta la cançó de “A la vora de la mar”.

3. Indiqueu fets importants per a la història coneguts a través del relat que
en fan els personatges, no pas perquè es representin a l’escenari.

La cerca de Sebastià per trobar un marit per la Marta, Manelic mata un llop, l’
interacció anterior entre Marta i Manelic, l’arribada de Marta a les terres de
l’amo Sebastià.

4. A l’escena VI, la gent riu sovint sentint Manelic? A qui fa realment

gràcia, però de manera positiva, ingènua? Per què? Qui riu
maliciosament? Per què?

Sí, es riuen sovint. A la Nuri perquè es molt innocent. Tothom es riu perquè es
riuen del Manelic que no sap el que passa realment.

ACTE SEGON (NUS)

1. A més de Manelic, Marta i Sebastià, quins personatges són els més

presents al II acte?

La Pepa, l’Antònia, en Josep i en Nando.

2. En quin sentit es pot dir que Nuri estima Manelic? Aquest afecte mutu
molesta Marta? Com fa evolucionar els sentiments de Marta?

La Nuri admira a en Manelic. Sí li molesta. Li recorda la història dʼella amb

Sebastià.

3. De qui ha estat la perdició Marta, segons Tomàs, al principi de l’escena

IV? Però com es comença a treure l’estigma de mala dona, Marta?

Segons Tomàs, Sebastià. Explicant el seu destí que es trist.

4. Dʼon treu forces Marta per començar a afrontar la seva situació (trencar
amb el seu passat i reparar el mal fet)?

D’en Manelic, ell li coratge per lluitar.

Terra baixa, Àngel Guimerà

5. A l’escena V, Tomàs explica un exemple moral per defensar Marta.

Trobeu bé que ho faci? Esteu d’acord amb el contingut de la moralitat?
Per què?

Sí trobo bé que ho faci. No estic d’acord perquè treu l’estereotip de que les
dones som xerraires.

6. L’aigua tradicionalment ha estat símbol de purificació. A l’escena V,

apareix un altre símbol de purificació. Quin és?

La sang es símbol de purificació.

ACTE TERCER (DESENLLAÇ)

1. Quins personatges més apareixen sense arribar a sortir en escena?

Sembla que els treballadors de Sebastià canviïn d’actitud envers ell a les
escenes I i III? Què fa que s’adonin del seu comportament servil? Davant
de Sebastià, però, són capaços de defensar el que creuen just? Per què?

La guàrdia civil i el pare de la pubilla Sala. El dolor causat a Marta i Manelic. No

perquè ell és l’amo de les terres que conreen i de les cases on viuen.

2. Quina funció deu tenir la irrupció de Mossèn al molí a l’escena IV, quan
Sebastià exigeix que li duguin Marta? Retardar l’inevitable encontre entre
ells dos? Remarcar la situació desesperada de Sebastià? Què us en
sembla?

Fer veure la situació de l’amo i ajornar l’encontre entre Marta i Sebastià.

3. L’entrada de Nuri a l’escena V preludia l’aparició imminent de Manelic,

injustament foragitat? Quina explicació lògica tenen les veus que ha
sentit?

Sí. Que són les de Manelic.

4. Comenteu les darreres paraules de Manelic, a la fi de l’escena XI i de

l’obra: «He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!»

Quan Manelic es sent un heroi per matar el llop, Xeixa li diu que hi ronda una
altra mena de llop. Després de la confessió de Marta, Manelic troba qui és el
lladre i decideix matar al “llop”.

PERSONATGES DE L’OBRA

1. Feu una descripció dels personatges principals (personalitat i caràcter,

edat, rellevància social i ofici; rol dins l’obra; evolució psicològica;
versemblança).
Terra baixa, Àngel Guimerà

En Manelic es un home jove, noble i senzill. És el pastor que s’enfronta a un

llop, es un personatge que demostra morta força.

La Marta es una dona jove que te com amo a en Sebastià i un dels

personatges principals del triangle amorós. Encara que comença amb poca
confiança en ella mateixa, acaba defensant-se a ella mateixa.

En Sebastià es l’hereu i no es tan jove com la Marta i en Manelic. És egoista,

covard i mentider a part de ser l’antagonista de l’obra.

2. Feu una descripció breu dels personatges següents: Pepa i Antonia,

Nuri,Tomàs,Xeixa i Mossèn

Pepa i Antònia: dones que no son molt joves i molt tafaneres.

Nuri: noia innocent que no comprèn què passa.

Tomàs: pastor i pagès retirat.

Xeixa: moliner, encara que perdi la feina, s’enfronta a en Sebastià.

Mossèn: persona de confiança de Sebastià i que està al servei dels seus

desigs.

3. Quin tractament donen els diversos personatges a Mossèn, a Sebastià i

a Tomàs? De «tu», de «vós» o de «vostè»? Per què? Quin tractament
dóna Sebastià a Tomàs? I, a Mossèn? I Tomàs com tracta Sebastià? Per
què?

A Sebastià i a Mossèn, per ser l’amo i a Tomàs, per la seva edat.

4. Comenta el canvi de tractament que es produeix a la fi de l’acte segon,

quan Marta revela a Manelic que l’amo Sebastià ha estat la seva deshonra.
«MANELIC (a Sebastià): Vós! Oh!... Tu! (Anant-se-li a tirar a sobre rabiós)
Lladre! Pillastre! Lladre! Lladre!»:

Manelic sempre tractava Sebastià amb respecte, perquè era l’amo però en
descobrir qui és canvia d’actitud i li parla amb menys respecte.

ESCENARI. EL LLOC I EL TEMPS

1. On transcorren els diversos actes?

Transcorren en diferents parts del molí.

2. Esmenta alguns altres indrets on «sabem» que transcorren alguns dels

episodis narrats d’aquesta història:

Barcelona, muntanyes del Ripollès i la capella.

Terra baixa, Àngel Guimerà

3. Quant de temps transcorre de lʼinici al final de cada acte?

Transcorren unes quantes hores entre l’inici i el final de cada acte.

4. Per saber el que dura la història, també hem de conèixer quant de

temps queda amagat entre acte i acte:

Entre el primer i el segon, passen 10 dies desprès del casament i entre el

segon i el tercer, tenen lloc en el mateix dia però hores distintes.

EL MITE DE LA TERRA ALTA

1. Quin dels personatges crea el mite de la terra alta?

En Manelic.

2. Manelic, que descobreix la maldat de la gent, creu que el món és dolent,

com li pregunta Nuri (pàg. 60)? Completeu la resposta del Pastor i
comenteu-la: «El de la terra baixa, prou; que no ho era, no, el de la
muntanya. Sinó que potser no ho era per- què allà dalt no hi havia
homes.»

Manelic és part d’un lloc pur, dur però sense maldat.

3. Segons Manelic (pàg. 62-63), hi ha una «terra baixa» més dolenta

encara que el món rural on viu Marta? Quina?

Sí, Una terra encara més baixa, la gran ciutat.

4. El contrast entre els dos mons també apareix quan Manelic baixa
enamorat a trobar Marta «com l’aigua dels cims a ajuntar-se amb l’aigua
de la mar, que diuen que és amarganta!» (pàg. 85). Explica les
connotacions d’amargant: no potable, dolenta. També a l’acte II, escena
VIII, Manelic proclama: «no hi ha lleis dʼací baix, ni res que m’aturi perquè
els llamps i les mestralades m’han fet lliure» (pàg. 85).

5. Marta, segrestada al molí, frisa per fugir amb el seu marit sempre
muntanyes amunt (pàg. 105). Què espera trobar-hi?

Un lloc lluny de les burles de la gent que es riu de Manelic.

6. Comenteu breument el sentit del títol de l’obra, Terra baixa:

Crec que fa referència a com de malament vivien la gent que era pagesa.
Terra baixa, Àngel Guimerà

IDENTIFICACIÓ DE SEBASTIÀ AMB EL LLOP

1. Manelic, arribat de la muntanya per casar-se, per un instant enyora els

ramats que ha deixat i exclama «Ai, Tomàs, sense jo, el llop!» i pregunta
«Doncs que no hi baixa per aquí el llop, minyons?» (pàg. 30). I Xeixa li
respon amb intenció: «Massa que hi ve, reïra! Ja el veuràs, ja. Si Déu no
t’ajuda!» (pàg. 31). A què es referia Manelic? A la bèstia; i, Xeixa? Com es
va guanyar el duro tacat de sang?

A la bèstia i Xeixa a l’amo Sebastià. Matant el llop que matava les ovelles de
l’amo Sebastià.

2. Comenta breument el final del primer acte. «MANELIC (mig adormit i

plorant): Tot dorm a la jaça: i el llop no vindrà, no vindrà... no vin...» (pàg.
54). Quin sentit simbòlic pren la frase estratègicament posada abans de
caure el teló?

Sebastià vol entrar a l’habitació de Marta, però ell la protegirà Marta.

ESCENA I DE L’ACTE I (SITUACIÓ, AMBIENT, PERSONATGES)

1. A quina època se situa l’acció? On ocorre? Quina idea principal ha de

transmetre el decorat? Ha de ser gaire intensa la decoració? Per què?

A la Catalunya de final del segle XIX. A pagès. Un molí. No perquè és el caient

de la tarda.

2. Quins personatges hi ha en escena? Quines feines fan? Els importen

gaire? Quina intenció real mostren? En quines frases es mostra?

Xeixa, Pepa i Antònia. Xeixa garbella blat i Pepa i Antonia esclofollen

mongetes. Ell està tip de l’amo i elles volen tafanejar. Quan Antònia diu: «I
pregunta-li del casament.»

3. Com sembla ser el moliner? I les Perdigones? Quina de les dues

mostra un caràcter més dominant?

Sembla malfeiner. Semblen molt tafaneres. La Pepa.

4. Els personatges usen el llenguatge que els és propi? Busca algunes

frases típicament col·loquials i descriu alguns trets propis d’aquest
registre presents al text.

Sí, exclamacions com «Bo! Les d’aquí al costat!» i oracions breus com «Som
les Perdigones. Surt».
Terra baixa, Àngel Guimerà

5. Quin deu ser l’objectiu dramàtic (o teatral) d’aquesta primera escena?

Presentar el lloc on tindrà lloc l’obra, un dels protagonistes i un acte que

pasarà, la boda.

ESCENA XII DE L’ACTE I (PLANTEJAMENT)

1. Resumeix en poques paraules el que ha ocorregut fins abans de

començar l’escena.

Sebastià li diu a Marta que accepti de casar-se amb Manelic.

2. Fent una ullada als blocs de text, en quines dues parts dividiries aquest
fragment? Per què?

Crec que la primera part seria fins que la Marta diu «Manelic...Veuràs!» i la
segona part es el que queda perquè la primera part es com més monòlegs d’en
Manelic i la segona es com una combinació dels dos.

3. Llegeix atentament el relat de la mort del llop. Què representa el llop a

la terra alta? El pastor vacil·la abans d’enfrontar-s’hi? El combat s’explica
com una lluita heroica? Creus que aquest episodi pot esdevenir simbòlic?
Per què?

Representa una gran amenaça. Sí, perquè és perillós. Sí, perquè Manelic
podria haver mort.

4. El llenguatge de Manelic és simple, directe, primari, però efectiu. Com

disposa els elements de la narració? Abans d’explicar com va matar el
llop fa fixar en el duro tacat de sang, en remarca la importància i,
assegurat l’interès, comença la narració. Fins a quin punt el relat de
Manelic és eficaç de cara a Marta? Per què?

Es val amb un llenguatge més col·loquial. Marta l’escolta amb interès però vol
que vagi a una altra habitació a dormir sol.

5. En el diàleg posterior, quins temes es plantegen aquella nit de noces?

Com pren Manelic el que li diu Marta?

Dormir separats. Manelic es troba desconcertat.

Terra baixa, Àngel Guimerà

6. Manelic passa de creure que Marta té mal geni a restar perplex i

neguitós pel que no entén. Marta, que sent fàstic per Manelic, comença a
escoltar-lo i a sospitar que potser Sebastià els ha enganyat a tots dos.
Coneixem els canvis d’estat d’ànim pel que diuen (especialment Manelic);
però també per les acotacions, sobretot amb Marta. Aquesta escena ens
planteja els elements del conflicte:

Manelic està desconcertat pel comportament de la Marta i Marta creu que en

Manelic l’ha enganyada.

ESCENA IV DE L’ACTE II (MARTA)

1. Quins personatges hi ha en escena? Mirant la llargària del text de cada

un, digues qui porta la iniciativa i qui es limita més aviat a escoltar. En
què es veu, fins i tot sense llegir-ho?

Marta i Tomàs. Marta dona una explicació llarga i Tomàs escolta.

2. De què parla Marta? Què ha provocat aquestes confessions seves? De

què l’han acusada?

De la seva vida. Tomàs l’acusa d’arruïnar la vida del Manelic i ser una mala.

3. Quines són les idees clau de l’autodefensa de Marta? En quins fets de

la seva vida pren suport?

La desprotecció davant de Sebastià i els condicionaments familiars. En cap.

4. Marta és un personatge que es fa a si mateix o va a remolc de la seva

pròpia història? Quins fets l’han condicionada? Marta és refusada per la
societat en què viu? N’és conscient? Té cap suport moral en ningú? Què
ha començat a canviar en ella?

A remolc. La manca de recursos i la desprotecció familiar. Sí. Sí però no té

suport. El tenir marit i voler recuperar la seva dignitat.

5. Marta aconsegueix el seu objectiu envers Tomàs? Aquesta

commiseració que li demana, la hi atorga ja el públic? Com se l’ha
guanyada? Què dona profunditat humana a la trama: les actituds fixes de
Sebastià i de Manelic o el món intern turmentat i en evolució de Marta?
Per què?

Sí. Sí i l’ha guanyada narrant les seves desgràcies. El món de la Marta. Perquè
passa de no lluitar per ella a defendre la seva dignitat.
Terra baixa, Àngel Guimerà

6. Per què Àngel Guimerà deu posar aquestes confessions de Marta al

segon acte? Quina funció fan respecte al desenvolupament de l’obra?

Perquè els canvis d’actitud canvien els plans del Sebastià. Tot anava com el
Sebastià volia però amb aquest canvi, genera problemes al seu amo.

ESCENES X I XI DE L’ACTE II (NUS)

1. Què ha ocorregut –què ha canviat– entre Manelic i Marta en l’escena

VIII? Què projecten de fer? Per quina raó?

Que es volen mútuament. Fugir a Terra Alta.

2. On s’esdevenen els fets? Quina part del dia és? Quins personatges
nous irrompen en l’escena IX? En quina mesura l’arribada de Mossèn
anuncia l’arribada de l’amo? Quin personatge ho copsa? Com reacciona?
Per quin motiu et sembla que Guimerà devia fer que Sebastià hagués
trigat tant a presentar-se?

Al molí. Ho copsa la Marta. Reacciona amb espant. Perquè era inevitable.

3. Amb quins ànims arriba Sebastià? Per què?. Com rep el projecte de
Marta i Manelic? Li ve de nou? Ho podia haver sospitat? Per quina raó
entren més personatges a l’escena X? Com reacciona Manelic davant de
la bufetada que li venta Sebastià i davant la revelació que ell era l’amant
de la seva esposa? Quin canvi d’actitud es produeix envers l’amo? Com
s’exterioritza? Li perd el respecte? Dʼon extreu la força? Què ha canviat
en ell des que ha arribat?

Arriba impacient i content perquè s’ha arreglat el casament amb Sala. Li dona
ràbia. Si. Si i ho podia sospitar perquè la Marta li havia dit que entre ells ja no
tenien res. Sebastià vol que treguin a Manelic. L’amenaça de mort. Passa de
respecte a menyspreu. Canviant el tracte de «vós» a «tu». Sí li perd respecte.
De l’amor per la seva esposa. Descobreix les coses dolentes.

4. El diàleg és ben viu. Què fa que ho sigui tant? Les frases són llargues?
El llenguatge és col·loquial o bé literari? En què ho podem constatar?

No son frases llargues i utilitza un vocabulari col·loquial. En que hi ha moltes

interjeccions.

5. Quins trets romàntics o realistes podeu descobrir en les escenes IX i

X? I l’escena VIII, quin caire pren: romàntic o realista?

El tema realista de l’explotació al camp i un llenguatge col·loquial. Un caire

realista.
Terra baixa, Àngel Guimerà

6. En què progressa l’acció en les escenes que comentem? Què hi

aporten?

La recerca de la dignitat fa que Marta i Manelic preparin la seva fugida del molí.
Sebastià reté a Marta contra la seva voluntat i expulsen Manelic això fa que
s’arribi al nus de l’obra.

ESCENES X I XI DE L’ACTE III (DESENLLAÇ)

1.Com havia quedat plantejat el conflicte a la fi del segon acte?

Manelic descobreix a lʼimpostor però l’expulsen.

2. Què ha fet cada un dels personatges principals al llarg del tercer acte
fins a l’escena IX inclosa? Les seves actuacions què han aportat de nou a
la trama?

Marta té esperança, Sebastià perd tot i Manelic cerca la manera d’apropar-s’hi.

3. On ocorre l’acció en començar l’escena X? Quina part del dia és? Quins
personatges hi intervenen?

Al menjador del molí al vespre. Sebastià, Marta i Manelic.

4. Era inevitable l’enfrontament entre Manelic i Sebastià? Per què? Com

n’ha creat l’expectativa Guimerà? L’entrada oportuna del pastor és
justificada per la mateixa obra o és una solució ploguda del cel?

Sí per poder tancar el conflicte que hi havia. Deixant moltes idees com obertes.
És coherent amb la historia.

5. Quines són les primeres reaccions de Sebastià? Com es presenta, en

canvi, Manelic? Com justifica Manelic la mort de Sebastià? Per què
l’identifica amb el llop? És una idea nova?

Sorpresa i demanar ajuda. Manelic es presenta valent. Dient «He mort el llop!».
Perquè es una persona indigna i no es una idea nova ja que ha sortit abans.

6. Per què diu que se’n torna a la terra alta? Per què fuig de la terra baixa?

Perquè ha vist moltes coses dolentes i per anar al santuari.

7. En quines parts dividiries aquest fragment? Quins títols els posaries?

Quins elements fan progressar la trama?

L’entrada de Manelic i la mort d’en Sebastià fan progressar la trama.

Terra baixa, Àngel Guimerà

8. Quina creus que és la idea central d’aquest fragment? Què reivindiquen

desesperadament els dos protagonistes enfront de l’antagonista?

Trobar la seva dignitat. El desafiament de Manelic i la fugida a Terra Alta. El

poder viure dignament.

9. Aquest final és revolucionari des d’un punt de vista social o sols

representa un acte de legítima defensa davant del tirà?

Busquen la seva dignitat, Marta volia refer la vida en un altre indret però per a
Manelic vol que mori el tirà per restaurar l’honra de la Marta.