Exemple de text argumentatiu: PENA DE LLIBRE de Josep M.

Espins

INTRODUCCI
A Binanlmdena (Mlaga), com en molts altres llocs, supose, els
motoristes menors dedat paguen poqussimes multes de circulaci. Per
insolvncia o per la ra que siga. La policia local sha posat dacord amb
lalcalde per evitar que continue el que consideren una presa de pl. La soluci
s curiosa: qui no paga haur de llegir un llibre.

DESENVOLUPAMENT
Els infractors hauran danar a la biblioteca municipal, llegir un llibre i,
desprs, omplir un qestionari anotant-hi les dades del llibre, explicant
largument i jutjant lencert del final (no es preveu, doncs, que es puguen llegir
llibres que no siguen novelles). Les preguntes samunteguen. Qui jutjar si
el treball del condemnat s correcte? [...] I qu passar amb els qui
suspenguen lexamen de lectura?
Diu el cap de la policia local que amb les multes no han aconseguit que
disminusquen les infraccions dels motoristes joves i que amb la lectura dun
llibre espera aconseguir-ho. La conclusi sembla clara: obligar a llegir es
considera una sanci ms dura i ms temible que haver de pagar quinze mil
pessetes. Mira, tio, jo ja no em salte els semfors, em farien llegir un llibre,
tho imagines? Evidncia absoluta: la lectura s un cstig.

CONCLUSI
Tamb diu el policia que aix guanyarem addictes a la lectura. Home
Nest segur? [...] Dubte bastant, ho confesse, de lefecte exemplar de la
lectura en general, i daquesta en particular. Paga o llig s un eslgan que, en
el fons, presenta la lectura com una multa. Els pares dels infractors, doncs, no
cal que lligen. Els policies municipals, tampoc. Ni, naturalment, cap ciutad
com cal, pagador dimpostos i arbitris. La lectura s prpia dels insolvents.