RESUM TEÒRIC MATEMÀTIQUES CS2

PROBLEMES PAU DE MATEMÀTIQUES CS2 CCAA

ÀLGEBRA LINEAL PROBLEMES LÍMITS I CONTINUÏTAT. ASÍMPTOTES
PROBLEMES ANAYA
INTRODUCCIÓ HISTÒRICA
AUTOAVALUACIÓ ANAYA
APLICACIONS DERIVACIÓ
SISTEMES D’EQUACIONS LINEALS. MÈTODE DE CONCEPTE DE DERIVADA
GAUSS PROBLEMES CONCEPTE I CÀLCUL DE DERIVADES
PROBLEMES SISTEMES PER GAUSS PROBLEMES ANAYA
PROBLEMES ANAYA AUTOAVALUACIÓ ANAYA
AUTOAVALUACIÓ ANAYA RECTA TANGENT A UNA FUNCIÓ. DIFERENCIAL
ÀLGEBRA DE MATRIUS PROBLEMES RECTES TANGENTS
PROBLEMES MATRIUS PROBLEMES ANAYA
PROBLEMES ANAYA AUTOAVALUACIÓ ANAYA
AUTOAVALUACIÓ ANAYA APLICACIONS DE LA DERIVADA
RESOLUCIÓ DE SISTEMES MITJANÇANT PROBLEMES APLICACIONS DE LA DERIVADA
DETERMINANTS PROBLEMES APLICACIONS DERIVADA ANAYA
PROBLEMES DETERMINANTS I SISTEMES PROBLEMES OPTIMITZACIÓ
PROBLEMES ANAYA PROBLEMES OPTIMITZACIÓ ANAYA
AUTOAVALUACIÓ ANAYA
AUTOAVALUACIÓ ANAYA
GRÀFICA D’UNA FUNCIÓ
PROGRAMACIÓ LINEAL PROBLEMES GRÀFICA D’UNA FUNCIÓ
PROBLEMES PROGRAMACIÓ LINEAL PROBLEMES ANAYA
PROBLEMES ANAYA AUTOAVALUACIÓ ANAYA
AUTOAVALUACIÓ ANAYA INTEGRACIÓ
AUTOAVALUACIÓ BLOC ANAYA LA INTEGRAL INDEFINIDA
PROBLEMES INTEGRAL INDEFINIDA
FUNCIONS REALS DE VARIABLE REAL LA INTEGRAL DEFINIDA
INTRODUCCIÓ HISTÒRICA PROBLEMES INTEGRAL DEFINIDA
APLICACIONS PROBLEMES INTEGRALS ANAYA
FUNCIONS ELEMENTALS: DOMINIS, PUNTS DE AUTOAVALUACIÓ ANAYA
TALL AMB ELS EIXOS I GRÀFIQUES AUTOAVALUACIÓ BLOC ANAYA
PROBLEMES FUNCIONS ELEMENTALS
FUNCIONS DEFINIDES A TROSSOS PROBABILITAT I ESTADÍSTICA
LÍMITS I CONTINUÏTAT DE FUNCIONS. ASÍMPTOTES INTRODUCCIÓ HISTÒRICA
APLICACIONS
 PROBABILITAT I ATZAR
PROBLEMES PROBABILITAT
PROBLEMES ANAYA
AUTOAVALUACIÓ ANAYA
AUTOAVALUACIÓ BLOC ANAYA
PROVES PAU MATEMÀTIQUES CS 2 CV
JUNY 2010 OPCIÓ A
JUNY 2010 OPCIÓ B
SETEMBRE 2010 OPCIÓ A
SETEMBRE 2010 OPCIÓ B
JUNY 2011 OPCIÓ A
JUNY 2011 OPCIÓ B
SETEMBRE 2011 OPCIÓ A
SETEMBRE 2011 OPCIÓ B
JUNY 2012 OPCIÓ A
JUNY 2012 OPCIÓ B
SETEMBRE 2012 OPCIÓ A
SETEMBRE 2012 OPCIÓ B
JUNY 2013 OPCIÓ A
JUNY 2013 OPCIÓ B
JULIOL 2013 OPCIÓ A
JULIOL 2013 OPCIÓ B
JUNY 2014 OPCIÓ A
JUNY 2014 OPCIÓ B
JULIOL 2014 OPCIÓ A
JULIOL 2014 OPCIÓ B
JUNY 2015 OPCIÓ A
JUNY 2015 OPCIÓ B
JULIOL 2015 OPCIÓ A
JULIOL 2015 OPCIÓ B
JUNY 2016 OPCIÓ A
JUNY 2016 OPCIÓ B
JULIOL 2016 OPCIÓ A
JULIOL 2016 OPCIÓ B
JUNY 2017 OPCIÓ A
JUNY 2017 OPCIÓ B
JULIOL 2017 OPCIÓ A
JULIOL 2017 OPCIÓ B
JUNY 2018 OPCIÓ A
JUNY 2018 OPCIÓ B
JULIOL 2018 OPCIÓ A
JULIOL 2018 OPCIÓ B
JUNY 2019 OPCIÓ A
JUNY 2019 OPCIÓ B
JULIOL 2019 OPCIÓ A
JULIOL 2019 OPCIÓ B
ÀLGEBRA LINEAL
INTRODUCCIÓ HISTÒRICA
El principal objectiu de l’àlgebra clàssica és la resolució d’equacions. Considerant-la així, l’àlgebra tindria més de 4000
anys. Però no és fins a l’edat mitjana (segle IX) quan sorgeix l’àlgebra pròpiament dita de mà dels àrabs. Posteriorment,
l’àlgebra àrab es va difondre, a través d’Espanya, cap a Europa, on arriba a la majoria d’edat als segles XVI i XVII.
Any o segle Matemàtics Esdeveniment
Segle III dC Diofant Escriu el primer tractat d’àlgebra que coneixem. Hi proposa problemes i utilitza en la
d’Alexandria resolució d’algun d’estos el que ara anomenem equacions algebraiques, usant un
simbolisme semblant a l’actual dels polinomis
780-850 dC Al-Khwaizmi Membre destacat de La casa de la saviesa de Bagdad, exposa la manera de resoldre
sis tipus d’equacions de segon grau al començament de la seua obra Hisab al jabr
wa’l muqabalab (compendi de càlcul per reintegració i comparació). Del títol d’este
tractat es deriva l’actual denominació de l’àlgebra.
1050-1123 dC Omar Khayyam Defineix l’àlgebra com la ciència de resoldre equacions. Esta definició es va mantindré
fins a finals del segle XIX.
1501-1576 dC Cardano Publica el primer mètode general de resolució d’equacions de 3r grau.
1499-1557 dC Tartaglia Va descobrir este mètode general de resolució.
1522-1565 dC Ludovico Ferrari Va descobrir la solució de les equacions de 4t grau.
1540-1603 dC Viète Fa avançar la notació simbòlica de l’àlgebra, sent el primer en usar les lletres per
simbolitzar tant les incògnites com les constants.
1596-1650 dC Descartes Va tractar les propietats i transformacions de les equacions algebraiques amb un
simbolisme molt semblant a l’actual.
1777-1855 dC Gauss Un dels més grans matemàtics de tots els temps. Amb tan sols 22 anys va fer la
primera demostració del Teorema Fonamental de l’Àlgebra: Tota equació polinòmica
té, almenys, una solució en el camp complex.
1811-1832 dC Galois Va desenvolupar la teoria de grups.
1805-1865 dC Hamilton
1814-1897 dC Sylvester Van formalitzar la teoria de matrius.
1821-1895 dC Cayley
1789-1857 dC Cauchy Va completar i formalitzar la teoria de determinants.
Segle XX Apareix l’àlgebra abstracta que es dedica a estudiar estructures algebraiques, és a
dir, sistemes d’elements entre els quals es defineixen operacions que compleixen
certes propietats. Així, els teoremes demostrats sobre l’estructura abstracta són
immediatament aplicables a qualsevol de les seues concrecions.
APLICACIONS
Moltes preguntes en enginyeria, física, matemàtiques, economia i altres ciències es redueixen al
problema de resoldre un sistema lineal. L’interés en la solució d’estos sistemes és molt antic, com ho
demostra el problema del ramat d’Arquímedes (s. II aC) o el de Leonardo Pisano (més conegut com a
Fibonacci, 1175-1250 dC). Anem a descriure algunes aplicacions dels sistemes lineals a problemes
antics i moderns:
ASSUMPTES DE MANUFACTURA, SOCIALS I FINANCERS
 Manufactura. RSCLS i Associats fabrica tres tipus de computadora personal: Cicló, Ciclop i
Cicloide. Per armar una Cicló es necessiten 10 hores, altres 2 per provar els seus components i 2
hores més per a instal·lar els seus programes. El temps requerit per a la Ciclop és 12 hores en el
seu acoblament, 2,5 per provar-la i 2 hores per a instal·lar-la. La Cicloide, la més senzilla de la
línia, necessita 6 hores d’armat, 1,5 hores de prova i 1,5 hores d’instal·lació. Si la fàbrica d’esta
empresa disposa de 1560 hores de treball per mes per armar, 340 hores per provar i 320 hores per
a instal·lar, quantes PC de cada tipus pot produir en un mes?
SOLUCIÓ: Si anomenem x, y, z les quantitats de Ciclons, Ciclops i Cicloides produïdes cada mes, el
10x+12y+6z = 1560 
sistema lineal és 2x+2,5y+1,5z = 340  i la solució: x = 60, y = 40 i z = 80.
2x+2y+1,5z = 320 
 Canvi de moneda estrangera. Una empresària internacional necessita, en mitjana, quantitats
fixes de iens japonesos, lliures angleses i marcs alemanys durant cada viatge de negocis. Este any
va viatjar 3 vegades. La primera vegada canvià un total de 2550€ amb les següents taxes: 100
iens per €, 0,6 lliures per € i 1,6 marcs per €. La segona vegada canvià 2840€ en total amb les
taxes de 125 iens, 0,5 lliures i 1,2 marcs per €. La tercera vegada, canvià un total de 2800€ a
100 iens, 0,6 lliures i 1,2 marcs per €. Quants iens, lliures i marcs va comprar cada vegada?
SOLUCIÓ: Siguen x, y i z les quantitats fixes de iens, lliures i marcs que canvia en cada viatge. El
1 1 1
100
x+0,6y+1,6z = 2550

 i la solució: x = 80000, y = 600 i z = 1200.
1 1 1
sistema lineal és 125
x+0,5y+1,2z = 2840
2800 
1 1 1
100
x+0,6y+1,2z =
 Herència. Un pare desitja distribuir els seus béns arrels, el valor dels quals és de 234000€, entre
2
les seues 4 filles de la manera següent: 3
de les propietats han de dividir-se per igual entre les
filles. Per a la resta, cada filla ha de rebre 3000€ cada any fins el seu vinté primer aniversari. Com
entre elles es porten 3 anys, quant rebria cadascuna dels béns de son pare? Quina edat tenen ara
estes filles.
1
SOLUCIÓ: Siguen x, y, z i w la quantitat de diners que rebrà cada filla degut al 3
de les propietats,
x+y+z+w = 78000 
w–z = 9000
segons l’edat, començant amb la de major edat. El sistema lineal és z–y = 9000  i la
y–x = 9000 
solució: x = 6000, y= 15000, z = 24000 i w = 33000.
 Clima. La mitjana de les temperatures en les ciutats de Nova York, Washington DC i Boston fou de
88ºF durant cert dia d’estiu. A Washington fou 9º major que la mitjana de les temperatures de les
altres 2 ciutats. A Boston fou 9º menor que la temperatura mitjana en les altres 2 ciutats. Quina
fou la temperatura en cada ciutat?
SOLUCIÓ: Siguen x, y i z les temperatures a Nova York, Washington i Boston, respectivament. El
x+y+z
3
= 88
x+z

sistema lineal és y = 2 +9
 i la solució: x = 88ºF, y = 94ºF i z = 82ºF.
z
x+y
= 2 –9 
ECONOMIA
Una de les funcions més importants en la manufactura, pel que fa als fabricants, economistes, especialistes
de mercat, etc., és la funció demanda: Expressa la quantitat D de peces de cert producte que es venen
en funció de la seua demanda. La funció demanda D (o Qd per als economistes) depén d’algunes variables,
com el preu P de l’article, l’ingrés I dels consumidors o el preu C d’un article de la competència, entre
d’altres. Amb freqüència, la funció demanda, D, i les seues variables, formen una equació lineal.
 Càlcul d’una funció demanda. Bikey, Inc., vol fabricar un nou tipus de sabata esportiva, poc
costós, i investiga el mercat de la demanda. Troba que si un parell de sabates noves valen 20€ en
una àrea d’ingrés familiar mitjana de 20000€, i que si el seu competidor, Triceps, Inc., ven cada
parell de sabates a 20€, vendria 660 parells. Per altra banda, si el preu fóra igual i Triceps baixara
el seu preu a 10€ el parell, aleshores, vendria 1130 parells en una àrea de 30000€ d’ingrés. Per
últim, si el preu de les sabates fóra de 15€ el parell, i la competència es queda en 20€ el parell, es
vendrien 1010 parells en una àrea de 25000€ d’ingrés. Determina la funció demanda, suposant que
depén linealment de les seues variables.
SOLUCIÓ: Siga D = aP+bI+cC la funció demanda. Desitgem conèixer a, b i c.
20a+20000b+20c = 660 
El sistema lineal és 20a+30000b+10c = 1130  i la solució: a = -20, b = 0,05 i c = 3.
15a+25000b+20c = 1010 
Models d’entrada (input) – eixida (output) de Leontief. El model input-output o model IO és un
model econòmic desenvolupat per Wassily Leontief (1905-1999) pel qual va obtindre el Premi Nobel
d’Economia l’any 1973. Sovint és denominat com a model de Leontief. El propòsit fonamental del
model IO és analitzar la interdependència d’indústries en una economia. El model ve a mostrar com les
eixides d’una indústria (outputs) són les entrades d’una altra (inputs), mostrant una interrelació
entre elles. En l’actualitat és un dels models econòmics més emprats en economia.
El model d’IO s’elabora a partir de dades econòmiques observades en una regió, que pot anar des
d’una nació a una regió seua. Concerneix per regla general a la producció industrial agrupada en
sectors. L’activitat econòmica a la regió es divideix en un nombre de segments o de sectors
productius. Poden ser indústries en sentit més general (automòbils) o més específic (indústria de
pneumàtics). Cada sector agrupa activitats que tenen diferents ritmes de consum i producció de béns.
Part de la producció d’un sector (Output) pot anar al consum (Input) d’un altre diferent sector dins
de la regió sota estudi. Esta informació es recol·lecta en forma d’una taula denominada: Taula IO. Les
taules amb les seues interdependències se solen elaborar amb dades procedents d’intervals anuals. Els
intercanvis de béns solen ser indicats com a vendes, compres o béns físics. Però és habitual que les
unitats de mesura emprats en el model es realitze en termes monetaris.
 Model tancat de Leontief. Una societat primitiva té tres necessitats bàsiques: menjar,
allotjament i vestit. Existeixen, per tant, tres indústries en la societat –Agricultura, Habitatge i
Confecció– que produeixen estes comoditats. Cadascuna d’estes indústries consumeix certa
proporció de la producció total de les altres, d’acord amb la següent taula:
Producció
Agricultura Habitatge Confecció
Agricultura 0,4 0,2 0,3
Consum Habitatge 0,2 0,6 0,4
Confecció 0,4 0,2 0,3
Determina els preus anuals que cada indústria ha d’imposar perquè els seus ingressos igualen a les
seues despeses.
SOLUCIÓ: Siguen p1, p2 i p3 els preus que es carreguen cada any en les indústries d’Agricultura,
Habitatge i Confecció. Per vore com es determinen estos preu, considerem la indústria de
l’Agricultura. Esta rep p1 per a la seua producció en un any qualsevol. Però també consumeix
productes d’altres indústries en les següents quantitats (segons la fila 1 de la taula); 40% de
menjar, 20% d’allotjament i 30% de vestit. D’ací es dedueix que les despeses de l’Agricultura són
0,4p1+0,2p2+0,3p3  0,4p1+0,2p2+0,3p3 = p1. Mitjançant una anàlisi similar per a les altres dues
 0,4 0,2 0,3 
indústries s’arriba a l’equació matricial d’equilibri: E·P = P, on E =  0,2 0,6 0,4  és la matriu
 0,4 0,2 0,3 
 p1 
IO i P =  p2  és el vector eixida o estructures de preu d’equilibri. Esta equació matricial
 p3 
 2 
equival a: (I–E)P = O, on I és la matriu identitat d’ordre 3. Es pot comprovar que P =  3 ,  .
 2 
 Per tant, el preu ha de ser tal que la producció total de la indústria Agrícola tinga el mateix valor
que la producció total de la indústria de la Confecció de peces de vestir, mentre que el valor total
3
de la producció de la indústria de l’Habitatge ha de ser, com a molt , el valor de la producció
2
Agrícola o el de la Confecció.
En este model només hem considerat demanda d’articles per part dels sector econòmics productius.
Però, en realitat, també hi ha demanda per part de sectors no productius (sector obert), com els
consumidors, els governs (en EEUU són el federal, l’estatal i el local), …. Açò dóna peu al model obert
de Leontief: P = E·P+D, on D = (di) és el vector demanda i està format pels nombres no negatius
d1, …, dn. Podrem isolar P de l’equació P = E·P+D si (I–E)–1 i, en este cas, P = (I–E)–1D. Una matriu E
es diu productiva si (I–E)–1 i esta inversa té tots els elements no negatius.
 1/2 0 1/4
 10
 Model obert de Leontief. Siga E =  1/4 1/4 0  la matriu de consum i D =  20  el vector
 0 1/2 1/4   30 
demanda, en milions d’€, per a una economia de sector obert amb tres indústries interdependents:
Carbó, Acer i Automòbil. Calcula la producció demandada per les indústries i pel sector obert.
 -1/2 0 -1/4

SOLUCIÓ: Es tracta de resoldre P = E·P+D, que té solució, perquè I–E =  -1/4 3/4 0  té inversa
 0 -1/2 3/4 
 9/4 1/2 3/4
  9/4 1/2 3/4
 10 55
(I–E)–1 =  3/4 3/2 1/4 . Per tant, P =  3/4 3/2 1/4  20  =  45 . Arribem a la conclusió que els
 1/2 1 3/2   1/2 1 3/2  30   70 
nivells productius de les tres indústries haurien de ser: 55 milions d’€, 45 milions d’€ i 70 milions
d’€ per satisfer les demandes.
PROBABILITAT I PROCÉS O CADENA DE MARKOV
Matrius estocàstiques i doblement estocàstiques. Una matriu estocàstica és una matriu quadrada amb elements
reals no negatius, en les quals cada columna suma 1. I es diu que és doblement estocàstica quan també cadascuna
de les seues files suma 1. Notem que les matrius estocàstiques tenen com a elements nombres entre 0 i 1 i, per tant,
poden considerar-se com a probabilitats d’un cert succés; a més, si A és doblement estocàstica, At també és doblement
estocàstica. Les matrius estocàstiques de probabilitat s’anomenen matrius de probabilitats de transició.
Teorema 1. A, B matrius estocàstiques (doblement) n n  AB matriu estocàstica (doblement) n n.
Teorema 2. A matriu estocàstica (doblement) n n  Ak matriu estocàstica (doblement), k .
 Procés o cadena de Markov [1856-1922]. En una cadena de Markov el següent estat d’un sistema sols
depén del seu estat actual i no d’estats anteriors.
Suposem que el 1960, quan començà l’estudi sobre els hàbits de fumar en un grup de persones, el 70% dels
membres del grup eren fumadors i el 30% eren no fumadors. Suposem que la probabilitat que un fumador continue
fumant un any després és del 65%, mentre que la probabilitat que un no fumador continue sense este hàbit és del
85%. Construeix la matriu, T, de probabilitats de transició. Suposant que esta matriu és vàlida durant els 10 anys
següents, quins seran els percentatges de fumadors i no fumadors en 1961? I en 1962? I en 1964? I en 1970?
Estat inicial
Fumador No fumador
0,65 0,15 
SOLUCIÓ: T = 
Fumador 0,65 0,15 = 1–0,85
. Estat final
0,35 0,85  No fumador 0,35 = 1–0,65 0,85

0,65 0,15   0,70   0,50 

1961: X1 =  · = el % de fumadors/fumadors el 1961 és del 50%/50%
0,35 0,85   0,30   0,50 
2
0,65 0,15   0,70   0,65 0,15  0,50  0,40 
1962: X2 =  · = =  40%/60%.
0,35 0,85   0,30   0,35 0,85  0,50  0,60 
0,65 0,15 4  0,70   0,325 
1964: X4 =  · = 32,5%/67,5%.
0,35 0,85   0,30   0,675 
En general, en k anys a partir del 1960, els % de fumadors/no fumadors pot determinar-se
0,65 0,15 k  0,70 
mitjançant: Xk =  · ,0 k 10.
0,35 0,85   0,30 
OBSERVACIÓ. El problema en el càlcul de Xk és el del càlcul de potències grans de Tk, càlcul que es fa
utilitzant els valors i vectors propis d’una matriu quadrada, conceptes que no s’estudiaran este curs.
LA SUCCESSIÓ RECURRENT DE FIBONACCI
A principis de l’Edat Mitjana, Leonardo de Pisa [de malnom Fibonacci, 1175-1250 dC] estudià la
successió de nombres f0, f1, f2, … que es produeix quan es compten parells de mascle-femella de conills
que es reprodueixen mensualment i creen un altre parell de mascle-femella. El procés comença amb
un parell inicial, de manera que f0 = 1, i se suposa que els conills es tornen reproductius a partir del
seu segon mes.
Començant amb un parell, f0 = 1, al final del primer mes encara es té un parell, f 1 = 1, el qual es
reprodueix, i al final del segon mes tindrem f 2 = 2 parells. Seguint este procés, s’obté la successió
recurrent anomenada de Fibonacci següent: f0 = f1 = 1, fk = fk–1+fk–2, k 2.
Notem que els primers termes de la successió són: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144, …
 La successió de Fibonacci.
fk  fk–1 
a. Determina una matriu F, 2 2, que tinga la propietat següent:  = F , k 2.
fk–1  fk–2 
b. Sabries traure una fórmula explícita de fk?
1 1
SOLUCIÓ: a. F =  .
1 0
fk  fk–1  fk–2  fk–3  f1 1
b.  = F = F2 = F3 = … = Fk–1  = Fk–1 .
fk–1  fk–2  fk–3  fk–4  f0 1
El nostre problema es redueix a calcular Fk–1 en funció de k, però a l’igual que en el problema de
les cadenes de Markov, calen els valors i vectors propis de la matriu F.
1  k–k - k+k  k+1–k+1
Es pot demostrar que Fk = k–2 , i per tant, fk = , k 0, on:
–  –k–1 k–1 k–2
 –  –
1+ 5 1– 5 1
= = nombre auri i  = solucions de l’equació x2–x–1 = 0 o de l’equació 1+ = x.
2 2 x
notem que: + = 1 i  = -1.  i  són els valors propis de la matriu F i són solucions de
l’equació característica: F–xI = x2–x–1 = 0.
QUÍMICA
 Solucions químiques. Es necessiten 3 ingredients diferents, A, B i C, per produir determinada
substància. Però han de dissoldre’s primer en aigua, abans de posar-los a reaccionar per produir la
substància. La solució que conté A amb 1,5 g/cm3, combinada amb la solució de B la concentració
de la qual és de 3,6 g/cm3 i amb la solució de C amb 5,3 g/cm3 forma 25,07 g de la substància. Si
les proporcions de A, B i C en eixes solucions es canvien a 2,5, 4,3 i 2,4 g/cm 3, respectivament
(romanent iguals els volums), s’obtenen 22,36 g de la substància. Finalment, si les proporcions es
canvien a 2,7, 5,5 i 3,2 g/cm3, respectivament, es produeixen 28,14 g de la substància. Quins són
els volums, en cm3, de les solucions que contenen A, B i C?
SOLUCIÓ: Siguen x, y i z els cm3 de volum de les substàncies que contenen A, B i C. El sistema
1,5x+3,6y+5,3z = 25,07 
lineal és 2,5x+4,3y+2,4z = 22,36  i la solució: x = 1,5 cm3, y = 3,1 cm3, z = 2,2 cm3.
2,7x+5,5y+3,2z = 28,14 

 Balanceig de reaccions químiques. Cal introduir coeficients enters davant de cadascun dels
reactius, perquè la quantitat d’àtoms de cada element siga igual en ambdós costats de l’equació.
En la combustió de metà, aCH 4 + bO2 cCO2 + dH2O, calcula els coeficients a, b, c i d que
balancegen l’equació.
a = c 
SOLUCIÓ: El sistema lineal és 4a = 2d  i la solució: a = 1, b = 2, c = 1 i d = 2.
2b = 2c+d 
FÍSICA I ENGINYERIA
Llei mitjana per a la conducció de calor. La temperatura en qualsevol punt de l’interior és la mitjana de les temperatures
dels seus punts adjacents.
 Conducció de calor. Suposem que hi ha una placa metàl·lica rectangular prima, les ribes
es mantenen a temperatures fixes. Per exemple, la riba esquerra està a 0ºC, la dreta a 2ºC i
les superior i inferior a 1ºC. com s’observa en la figura adjunta, cobrim la placa amb xarxes
cada vegada més fines. Les interseccions de les línies del reticle s’anomenen nodes. Els nodes
es divideixen en punts en la frontera i en l’interior, depenent de si estan en les vores o en
l’interior. Podem considerar que estos són elements tèrmics perquè cadascun influeix sobre
els seus punts adjacents. Si coneguem la temperatura dels punts en la frontera, podem
calcular la que preval en els punts interiors. És evident que quant més fi és el reticle, l’aproximació a la
distribució de temperatures en la placa serà millor. Calcula la temperatura en l’interior de la placa: x1, x2, x3 i x4.
1
x1 =

x2 =
(x +x3+1)
4 2
1
(x +x4+3)

 i la
4 1
SOLUCIÓ: Segons la llei mitjana per a la conducció de calor, el sistema lineal és 1
x3 = (x +x4+1)

4 1
1
x4 = (x +x3+3)
4 2
3 5 3 5
solució: x1 = 4, x2 = 4, x3 =4 i x4 = 4.

 Mòbils. Un passatger ha de prendre l’autobús Vigo-Madrid. Al seu domicili, a 3 km de l’estació,

mira el rellotge i se n’adona que fa 5 minuts que a eixit. Sap que dit autobús circula amb una
velocitat mitjana de 90 km/h i decideix prendre un taxi per tal d’assolir-lo. El taxi va a 120 km/h.
Quant de temps tardarà el taxi en assolir l’autobús? A quina distància de Vigo ocorrerà?
SOLUCIÓ: Siga eA = espai recorregut per l’autobús des de Vigo fins que ocorre la trobada,
eT = espai recorregut pel taxi, tA = temps emprat per l’autobús, tT = temps emprat pel taxi.
eA eT eT = eA+3  eT = eA+3 
vA = 90 km/h = , vT = 120 km/h = . El sistema lineal és t = 1 +t  eA 1 eT  i la
tA tT A 12 
T 
90
= 12+120 
42
solució: eA = 39 km, eT = 42 km, tT = 120
= 21 minuts.
MESCLES
 Un comerciant disposa de dos tipus de vi: de 0,81€/l i de 1,05€/l. Desitja mesclar-los per obtindre
1000 litres a 0,9€/l. Quants litres de cadascun ha d’emprar?
SOLUCIÓ: Siguen x = litres de vi de 0,81€/l i y = litres de vi de 1,05€/l. El sistema lineal és
x+y = 1000  x+y = 1000 
  i la solució: x = 625 litres i y = 375 litres.
0,81x+1,05y = 1000·0,9  27x+35y = 30000 

ESTÀTICA I EQUILIBRI DE PESOS

Llei de la palanca d’Arquímedes [Siracusa (Sicília) 287 aC - 212 aC]. Dues masses en una palanca
s’equilibren quan els seus pesos són inversament proporcionals a les seues distàncies al seu punt de suport.
 Balanceig de pesos. Calcula els pesos w1, w2, w3 i w4 per balancejar les palanques de la figura
adjunta.

SOLUCIÓ: Per la llei de la palanca d’Arquímedes, el sistema lineal és:

2w1 = 6w2  2w1–6w2 = 0
2w3 = 8w4  2w3–8w4 = 0
5(w1+w2) = 10(w3+w4)  5w1+5w2–10w3–10w4 = 0 

És un sistema compatible indeterminat (infinites solucions):

w1 = 7,5r, w2 = 2,5r, w3 = 4r, w4 = r, r .
GEOMETRIA
 Llei dels cosinus en un triangle. Demostra la llei dels cosinus en geometria: Per a cada triangle
b2+c2–a2 a2+c2–b2 a2+b2–c2
ABC (figura adjunta), s’acompleix: cos  = , cos  = , cos  = .
2bc 2ac 2ab
SOLUCIÓ: Segons la definició de cosinus als triangles rectangles ADB i
ADC: BD = c cos , CD = b cos . A més, a = BD+CD = c cos  + b cos .
Fent el mateix als altres 2 costats del triangle obtenim el sistema lineal
c cos  + b cos  = a 
c cos  + a cos  = b  i la solució és la que tenim en l’enunciat.
a cos  + b cos  = c 

 Funció quadràtica que passa per 3 punts. Determina l’equació de la paràbola, amb eix vertical
Y en el pal XY, que passa pels punts P(1,4), Q(-1,6) i R(2,9).
SOLUCIÓ: Siga l’equació de la paràbola y(x) = ax2+bx+c, a, b, c . Com passa per P, Q i R, el
a+b+c = 4 
sistema lineal és a–b+c = 6  i la solució: a = 2, b = -1 i c = 3.
4a+2b+c = 9 
 Pla que passa per 3 punts. Dedueix l’equació del pla en l’espai XYZ, que passa pels punts
P(1,1,2), Q(1,2,0) i R(2,1,5).
SOLUCIÓ: Siga : ax+by+cz+d = 0 l’equació del pla. Cal determinar els coeficients a, b, c i d. Com
a+b+2c+d = 0 
P, Q i R són punts del pla, el sistema lineal homogeni és a+2b+d = 0  i té infinites solucions:
2a+b+5c+d = 0 
a = 3r, b = -2r, c = -r i d = r, r . L’equació del pla és : 3x–2y–z+1 = 0.
ÀLGEBRA
Els sistemes lineals s’usen en quasi tots els camps de l’àlgebra, des de l’estudi de polinomis i fraccions
parcials fins la demostració d’identitats. Recordem que un polinomi p(x) en x és una expressió de la
forma: p(x) = anxn+an–1xn–1+…+a1x+a0, on a0, a1, …, an són els coeficients de p(x) i x és la
variable indeterminada o independent. Si an 0, es diu que p(x) és de grau n.
Recordem que dos polinomis són iguals si els seus coeficients corresponents són iguals. El polinomi els
coeficients del qual són tots 0 és el polinomi zero o nul.
 Igualtat de polinomis. Calcula a, b i c perquè els polinomis p(x) = ax2+3x2+2ax–2cx+10x+6c i
q(x) = -2bx2–3bx+9+a–4b siguen iguals.
SOLUCIÓ: p(x) = (a+3)x2+(2a–2c+10)x+6c = q(x) = -2bx2–3bx+a–4b+9 i el sistema lineal és
a+3 = -2b 
2a–2c+10 = -3b  i la solució: a = 1, b = -2 i c = 3.
6c = a–4b+9 
1 A B
 Fraccions parcials. Calcula les constants A i B perquè: = + .
(x–1)(x–2) x–1 x–2
1 A(x–2)+B(x–1)
SOLUCIÓ: S’ha de complir: =  (A+B)x–2A–B = 1, x . El sistema
(x–1)(x–2) (x–1)(x–2)
A+B = 0 
lineal és  i la solució: A = -1 i B = 1.
-2A–B = 1 
 Suma de quadrats. Dedueix una fórmula per a la suma de quadrats S n = 12+22+…+n2, suposant
que la resposta és un polinomi de grau 3 en n.
SOLUCIÓ: Siga f(n) = an3+bn2+cn+d = Sn = 12+22+…+n2. Donant-li a n els valors 1, 2, 3 i 4
a+b+c+d = 1 
8a+4b+2c+d = 5  1 1 1
obtenim el sistema lineal
27a+9b+3c+d = 14
 i la solució: a = 3, b = 2, c = 6 i d = 0.
64a+16b+4c+d = 30 

n(n+1)(2n+1)
Per tant, Sn = 12+22+…+n2 = .
6
PROBLEMES HISTÒRICS
 El problema de Fibonacci. Leonardo Pisano, matemàtic italià [1175-1250 dC], millor conegut
com Fibonacci, durant un dels seus viatges, aprengué la “nova aritmètica” àrab que després
presentà a l’Occident en el seu famós llibre Liber Abaci. Diu la llegenda que l’emperador Frederic II
de Sicília convidà a Fibonacci i a altres savis a participar en una espècie de torneig de
matemàtiques, en el què es proposaren diversos problemes. Un d’ells fou:
1 1 1
Tres homes posseeixen una sola pila de monedes, i les seues parts són , i . Cadascun pren una mica de diners
2 3 6
1 1 1
de la pila fins que no queda res. El primer torna del que va prendre, el segon i el tercer . Quan el total
2 3 6
reintegrat es divideix per igual entre els tres, es descobreix que cadascun posseeix el que li correspon. Quants
diners hi havia en la pila original, i quant prengué cadascun d’eixa pila?

SOLUCIÓ: Siguen x, y i z la quantitat que van prendre els tres homes de la pila de monedes,
respectivament, i siga w la quantitat original de diners. El sistema lineal homogeni, compatible
x+y+z–w = 0
2x y z w
+ + –
3 9 18 2
= 0

33 13 1
= 0 
indeterminat, és x 7y z w i la solució: x = r, y = r, z = r, w = r, r . No se sap
+ + –
6 9 18 3 47 47 47
= 0 
x y 16z w
+ + –
6 9 18 6
si Fibonacci va determinar el conjunt solució complet, però sí que va calcular la solució particular
w = 47, x = 33, y = 13 i z = 1.
 El problema del bestiar d’Arquímedes. És un problema famós d’anàlisi diofàntic (estudi de les
solucions enteres de les equacions polinòmiques) que va enviar Arquímedes de Siracusa, antic
matemàtic grec, a Eratòstenes1 en Alexandria. La seua forma original era un conjunt d’epigrames
en grec antic. En general es creu que Arquímedes resolgué este problema, però es desconeix si és
el seu autor. El problema va romandre sense solució durant molt de temps degut a la magnitud
dels nombres implicats en els càlculs requerits, i va ser trobat per Gotthold Ephraim Lessing l’any
1773 quan era bibliotecari a Wolfenbüttel, localitat situada al nord d’Alemanya, on guardava
diversos manuscrits grecs i llatins molt valuosos. En descobrir-lo, este escriptor alemany va
incloure’l, a través d’un poema de 44 versos, en un llibre de traduccions de clàssics grecs.
Nosaltres només enunciarem la 1ª part de l’epigrama:
Calcula el nombre de caps de ramat que pasturaven per les planes de Tinacria (Sicília), repartits en quatre ramats diferents: un de blanc,
un altre de negre, un de clapejat i un de groc. En cada ramat hi havia un nombre elevat de bous distribuïts de la següent manera:
 El nombre de bous blans era igual a la meitat i un terç dels negres més tots els clapejats.
 El nombre de bous negres era igual a la quarta i la cinquena part dels grocs més tots els clapejats.
 El nombre de bous grocs era igual a la sisena i la setena part dels bous blancs i els clapejats.
Les vaques estaven repartides de la següent forma:
 El nombre de vaques blanques era igual a la tercera i la quarta part de tot el ramat negre.
 El nombre de vaques negres era igual a la quarta i la cinquena part de tot el ramat groc.
 El nombre de vaques grogues era igual a la cinquena i la sisena part de tot el ramat clapejat.
 El nombre de vaques clapejades era igual a la meitat de la tercera part augmentada en la setena part del ramat blanc.

1
Va nàixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC. Fou astrònom, historiador, geògraf, filòsof, poeta, crític teatral i matemàtic. Va estudiar
a Alexandria i a Atenes. Era conegut per dos sobrenoms: ''Beta'' i el ''Pentatleta'', ja que era criticat per tindre amplis
coneixements en molts àmbits, però en cap d'estos era el millor. Ell, en canvi, es feia dir “Philologos”, és a dir, amant de
l'aprenentatge. Va eixir d'Atenes convidat a Egipte per Ptolemeu III Evergetes I, que el va posar al front de la biblioteca
d'Alexandria al voltant de l'any 255 aC (en va ser el tercer director) i on va romandre fins al regnat de Ptolemeu V Epífanes. Va
treballar amb problemes matemàtics, com la duplicació del cub o els nombres primers. És famós el mètode per a llistar els
nombres primers que porta el seu nom: el sedàs d'Eratòstenes. Va escriure nombrosos llibres, dels quals, tanmateix, només es
tenen notícies per referències bibliogràfiques d'altres autors. Eratòstenes, al final de la seva vida, va perdre la vista per una
malaltia freqüent a la vall del Nil i va morir de fam per la seva pròpia voluntat, ja que havia perdut el desig de viure, al 194 aC a
Alexandria. Tenia uns 80 anys.
SOLUCIÓ: Siguen B, N, C i G les quantitats de bous en els ramats blanc, negre, clapejat i groc,
respectivament. En igual forma, siguen b, n, c i g les quantitats de vaques en el mateix ordre. El
1+1N+C
B = 2 3 
N = 1+1G+C
4 5 
G = 1+1B+C
6 7 
sistema lineal compatible indeterminat (infinites solucions) és b = 1+1(N+n)
3 4  i la solució:
n = 1+1(G+g)
4 5 
g = 1+1(C+c)
5 6 
c = 1+1(B+b)
6 7 
B = 10366482, N = 7460514, G = 7358060, C = 4149387, b = 7206360, n = 4893246,
c = 3515820, g = 5439213,  . El nombre total de caps de ramat és de 50389082.
 Problema de les vaques de Newton. Este problema el va proposar Newton el 1707 en el seu llibre
Arithmetica Universalis, i és de proporcionalitat composta:
Sabent que 75 vaques han menjat en 12 dies l’herba d’un prat de 60 àrees i que 81 vaques han menjat en 15
dies l’herba d’un altre prat de 72 àrees, es desitja saber quantes vaques menjaran en 18 dies l’herba d’un
prat de 96 àrees (se suposa que els tres prats contenien la mateixa quantitat d’herba per àrea en el moment
d’entrar a pasturar les vaques i que continua creixent constantment després de començar el pasturatge).
SOLUCIÓ: x = quantitat inicial d’herba per àrea
y = quantitat inicial d’herba que creix per àrea i per dia
z = quantitat inicial d’herba que menja cada vaca per dia
t = nombre de vaques corresponents al tercer prat
60x+60·12y = 75·12z  60x+60·12y–75·12z = 0 
72x+72·15y = 81·15z  72x+72·15y–81·15z = 0  El sistema lineal es homogeni.
96x+96·18y = t·18z  96x+96·18y–t·18z = 0 
60 720 –900
Té solució diferent de la trivial  72 1080 –1215 = 0  233280 t + 23328000 = 0  t = 100 vaques.
96 1728 –18t

QUADRATS MÀGICS
Un quadrat màgic de grandària n és una matriu de n n els elements de la qual consisteixen en tots els
2
enters entre 1 i n , en tal forma que les sumes dels elements de cada columna, fila o diagonal són iguals
n2(n2+1)
a 1+2+…+n2 = 2
.

 Quadrats màgics de grandària 2. Demostra que no existeixen quadrats màgics de grandària 2.

a+b = 5
a b
c+d = 5 
SOLUCIÓ: Siga  un quadrat màgic hipotètic. El sistema lineal és a+c = 5  i no té solucions enteres.
c d b+d
a+d
=
=
5
5 
 Quadrats màgics amb n = 3. Determina el quadrat màgic de grandària 3 que té com a 1ª fila (8,1,6).
PROGRAMACIÓ LINEAL (PL)
 El problema del transport. Dins de la PL, els problemes de transport posseeixen una
especificitat: La regió de validesa es registra en forma d’igualtats i no de desigualtats. Una
propietat important és que en qualsevol problema de transport 2 2 hi ha una solució òptima que
no utilitza alguna de les rutes permeses. Anem a resoldre el següent problema:
Un empresari té dues fàbriques i tres magatzems en diferents punts del país. Setmanalment les
fàbriques produeixen 20 i 30 articles, respectivament. La capacitat setmanal d’emmagatzematge és
de 15, 25 i 10 articles en cada magatzem, respectivament. Els costos (en €) de transport per article
es reflecteixen en la següent taula:
F1
M1 M2 M3
M2
F1 24€ 18€ 30€ 20 articles M1
F2 12€ 36€ 24€ 30 articles
15 articles 25 articles 10 articles M3
F2
Quina és l’organització del transport que té un cost mínim?
SOLUCIÓ: Mira el diagrama adjunt de com quedaria la situació de les dues fàbriques i els tres
magatzems. Siga xij = nombre d’articles enviats de Fi a Mj, sent 1 i 2, 1 j 3.
Funció objectiu (FO): C = 24x11+18x12+30x13+12x21+36x22+24x23.
Condicions inicials: x11+x12+x13 = 20, x21+x22+x23 = 30, x11+x21 = 15, x12+x22 = 25, x13+x23 = 10.
x11, x12, x13, x21, x22, x23 0.
De les sis rutes de distribució, només dues són independents. Les anomenarem x = x 11 i y = x12.
El problema es converteix així en un problema de PL de dues variables:
x 0, y 0
x 15, y 25
Mín FO: C(x,y) = x–4y+250 (€) Regió de validesa: x+y 20 .
x+y 10
Vèrtexs: A(10,0), B(15,0), C(15,5), D(0,20), E(0,10).
Resolent el problema pel mètode gràfic obtenim que el mínim està en D(0,20).
Per tant: x11 = 0, x12 = 20, x13 = 0, x21 = 15, x22 = 5, x23 = 10.
SISTEMES D’EQUACIONS LINEALS. MÈTODE DE GAUSS
GAUSS, PRÍNCEP DELS MATEMÀTICS
Carl Friedrich Gauss [1777-1855] és el més gran matemàtic del segle XIX i probablement, juntament
amb Arquímedes [287-212 aC] i Newton [1642-1727], un dels tres més grans matemàtics de tots els
temps.
Gauss va nàixer a Brunswick, Alemanya, en el si d’una família obrera. Fou un xiquet prodigi i des de
molt aviat mostrà una sorprenent habilitat per al càlcul. Quan tenia quinze anys, el Duc de Brunswick
es fixà en ell convertint-se en el seu protector i, tres anys més tard, l’ajudà a ingressar a la universitat
de Göttingen, on cursà estudis de matemàtiques.
El 30 de març del 1796 començà un diari en el que apareixien les instruccions per construir un polígon
regula el nombre de costats del qual no fóra múltiple de 2, 3 o 5. El diari, que conté 146 enunciats de
resultats en tan sols 19 fulls, és un dels documents més importants en la història de les matemàtiques.
A l’edat de vint anys, ja en la universitat d’Helmstädt va escriure la seua ara famosa dissertació
doctoral. En ella, va donar la primera demostració rigorosa del teorema fonamental de l’àlgebra,
segons el qual tot polinomi de grau n amb coeficients complexos té exactament n arrels complexes.
Molt matemàtics, entre ells Newton i Lagrange [1736-1813], havien intentat abans demostrar este
resultat.
Va realitzar brillants treballs en astronomia i electricitat, però les obres realment sorprenents de Gauss
són les que desenvolupà en el terreny de l’àlgebra i de la geometria.
El 1811 va descobrir un resultat que permeté a Cauchy [1789-1857] desenvolupar la teoria de variable
complexa. Altres grans aportacions són el seu famós mètode d’eliminació per resoldre sistemes
d’equacions i la quadratura gaussiana, tècnica d’integració numèrica.
El seu esperit matemàtic no deixà d’assetjar els matemàtics del segle XIX. Sovint resultava que un nou
resultat important ja havia sigut descobert per Gauss, podent-se vore en les seues nores inèdites.
Catedràtic de matemàtiques en Göttingen des del 1807 fins a la seua mort el 1855 fou honrat poc
després amb una medalla en la qual estava inscrit George V, Rei d’Hannover, al Príncep dels
Matemàtics.
Equació lineal. És una equació polinòmica de grau 1 amb una o més incògnites:
a11x1+a12x2+…+a1nxn = b1, on a1j, b1  i xj incògnites, 1  j  n.
Equacions equivalents. 2 equacions són equivalents quan tenen la mateixa/es solució/ons. Quan
multipliquem o dividim una equació per un mateix nombre diferent de 0, l’equació resultant és
equivalent a la primera.
eq1  a11x1+…+a1nxn = b1 
eq2  a21x1+…+a2nxn = b2 
Sistemes d’equacions lineals. Conjunt d’una o més equacions lineals:
… … ……… … …
 (I)

eqm  am1x1+…+amnxn = bm 
Sistemes equivalents. 2 sistemes d’equacions són equivalents si tenen les mateixes solucions. Notem
que 2 sistemes poden ser equivalents sense que ho siguen les equacions que els formen.
Transformacions vàlides o elementals en sistemes d’equacions. Són transformacions que
converteixen un sistema en d’altre equivalent:
 T-1: Intercanviar una equació per una altra.
 T-2: Multiplicar o dividir els 2 membres d’una de les equacions per un nº  0.
 T-3: Afegir una equació que siga CL (combinació lineal) de les altres o, suprimir una equació que
siga CL de les altres: 1eq1+2eq2+…+meqm, i  , 1  i  m.
 T-4: Substituir una equació pel resultat de sumar-li’n una CL d’altres equacions.
MÈTODE DE GAUSS2.
Consisteix a transformar un sistema d’equacions com el (I), mitjançant les transformacions elementals,
en un altre escalonat equivalent al primer:
eq'1  a11x1+a12x2+a13x3+…+a1nxn = b1
eq'2  a22x2+a23x3+…+a2nxn = b2
eq'2  a32x3+…+a3nxn = b3 (I’).
…
eqm
…

……………………………
amnxn
…
=
…
bm

2
Gauss (1777-1855), matemàtic alemany anomenat el Príncep dels Matemàtics.
El procés es realitza molt avantatjosament si, en compte de les equacions, utilitzem exclusivament els
nombres: coeficients i termes independents, estructurats en matrius.
Diferents tipus de sistemes d’equacions. En finalitzar el procés, podem arribar a un dels casos següents:
    
 un nombre diferent de 0
0    
A.
0 0   
 un nombre qualsevol
0 0 0  
Hi ha tantes equacions vàlides com incògnites. Pas a pas anem obtenint un valor numèric per a cada
incògnita. És, per tant, un sistema compatible determinat (SCD), és a dir, té una única solució.
Interpretació geomètrica:
 Si el sistema és de 2 equacions amb 2 incògnites, es tracta de 2 rectes incidents: es tallen en un
punt P(x0,y0) on x = x0, y = y0 és l’única solució del sistema.
 Si el sistema és de 3 equacions amb 2 incògnites, es tracta de 3 rectes incidents: es tallen en un
punt P(x0,y0) on x = x0, y = y0 és l’única solució del sistema.
 Si el sistema és de 3 equacions amb 3 incògnites, es tracta de 3 plans que es tallen en un punt
P(x0,y0,z0) on x = x0, y = y0, z = z0 és l’única solució del sistema.
     Hi ha menys equacions vàlides que incògnites. Les incògnites
B. 0     que estan de més es passen al 2n membre, amb la qual cosa el
0 0    valor de les altres es donarà en funció d’estes.

El sistema és compatible indeterminat (SCI), és a dir, té infinites solucions. La solució general

vindrà donada amb tants paràmetres com incògnites hagem passat al segon membre.
Interpretació geomètrica:
 Si el sistema és de 2 equacions amb 2 incògnites, es tracta de 2 rectes coincidents: són la mateixa
recta (infinites solucions).
 Si el sistema és de 3 equacions amb 2 incògnites, es tracta de 3 rectes coincidents: són la mateixa
recta (infinites solucions).
 Si el sistema és de 3 equacions amb 3 incògnites, es tracta de 3 plans que es tallen en una recta
(uniparamètric) o de 3 plans coincidents (biparamètric).
 … … … … … … L’equació indicada no es pot complir mai. El
C. … … … … … … sistema és incompatible (SI), és a dir, no té
0 0 0 0  solució.
Interpretació geomètrica:
 Si el sistema és de 2 equacions amb 2 incògnites, es tracta de 2 rectes paral·leles: no es tallen en
cap punt (no hi ha solució).
 Si el sistema és de 3 equacions amb 2 incògnites, es tracta de 3 rectes paral·leles, 2 coincidents i una
paral·lela, 2 rectes paral·leles i l’altra que les talla en 2 punts diferents o rectes que es tallen 2 a 2
formant triangle.
 Si el sistema és de 3 equacions amb 3 incògnites, es tracta de 3 plans que no tenen cap punt en
comú (no hi ha solució). Poden ser els 3 paral·lels, 2 coincidents i l’altre paral·lel, 2 d’ells paral·lels i
l’altre els talla en 2 rectes o els 3 es tallen 2 a 2 en tres rectes diferents.
EXERCICI 1. Exercicis amb enunciat de sistemes d’equacions lineals.
a) A, B i C són tres amics. A diu a B: si et done la tercera part dels meus diners, els tres tindrem la
mateixa quantitat. Calcula el que té cada un si entre els tres tenen 60 €.
b) Un magatzemista disposa de tres tipus de café: el A, de 9,80 €/kg; el B, de 8,75 €/kg, i el C, de
9,50 €/kg. Desitja fer una mescla amb els tres tipus de 10,5 kg a 9,40 €/kg. Quants kg de cada tipus
ha de mesclar si ha de posar del tipus C el doble del que pose del A i del B?
c) Troba un nombre de tres xifres sabent que estes sumen 9; que si el nombre donat se li resta el que
resulta d’invertir l’ordre de les seues xifres, la diferència és 198, i que la xifra de les desenes és
mitjana aritmètica de les altres 2.
d) Dos amics inverteixen 20 000 € cada un. El primer col·loca una quantitat A al 4% d’interés; una quantitat
B, al 5%, i la resta, al 6%. L’altre inverteix la mateixa quantitat A al 5%; la B, al 6%, i la resta, al 4%.
Determina les quantitats A, B i C sabent que el primer obté uns ingressos de 1050 €, i el segon, de 950 €.
e) Un automòbil puja les costeres a 54 km/h, les baixa a 90 km/h i en pla circula a 80 km/h. Per a anar de
A a B tarda 2 hores i 30 minuts, i per a tornar de B a A, 2 hores i 45 minuts. Quina és la longitud de
camí pla entre A i B si sabem que la distància entre A i B és de 192 km?
SOLUCIÓ:
a) x = diners que té A; y = diners que té B; z = diners que té C
x+y+z = 60  x + y + z = 60 
2
/3x = y + 1/3x   x – 3y = 0   x = 30 €, y = 10 €, z = 20 €
2
/3x = z  2x – 3z = 0 
b) x = kg mescla café tipus A; y = kg mescla café tipus B; z = kg mescla café tipus C
z = 2(x+y)  2x + 2y – z = 0 x  1,5 
x+y+z = 10,5  x + y + z = 10,5    =  2  kg
y
9,80x + 8,75y + 9,50z = 10,5·9,40  9,8x + 8,75y + 9,5z = 98,7   z   7 
c) Nombre = N = xyz, on z = xifra unitats, y = xifra desenes, z = xifra centenes
x+y+z = 9  x+y+z = 9
z + 10y + 100x – (x + 10y + 100z) = 198  x–z = 2   N = xyz = 432
y = 1/2(x + z)  x – 2y + z = 0 
A+B+C = 20000  A+B+C = 20000   A   5000 
d) 0,04A + 0,05B + 0,06C = 1050   4A + 5B + 6C = 105000    B  =  5000  €
0,05A + 0,06B + 0,04C = 950  5A + 6B + 4C = 95000   C   10000 
x = km pujada costeres d’A a B  x = km baixada costeres de B a A 
e) y = km baixada costeres d’A a B   y = km pujada costeres de B a A 
z = km en pla d’A a B  z = km en pla de B a A 
x+y+z = 192  x+y+z = 192  x
   31,725 
1
/54x + 1/90y + 1/80z = 2,5   40x + 24y + 27z = 5400    y  =  65,475  km
1
/90x + 1/54y + 1/80z = 2,75  24x + 40y + 27z = 5940   z   94,8 
PROBLEMES SISTEMES PER GAUSS
2x+3z = –1 
1. Resol el sistema i interpreta’l gràficament: 3x–2y–2z = 5 .
5x+2y+14z = –9 
3x–2y+z = 5 
2. Siguen les equacions: :
2x–3y+z = 4 
a. Afig-hi una equació perquè el sistema siga compatible determinat.
b. Afig-hi una equació perquè el sistema siga incompatible.
c. Afig-hi una equació perquè el sistema siga compatible indeterminat.
5x+10y+50z = 950 
y = z+9 
3. Resol el sistema i interpreta’l gràficament: y x
.
4 
3
= 
4. Escriu un sistema de 3 equacions amb 3 incògnites, de manera que siga Compatible Determinat amb
solució (1,0,2). Ara, donat este sistema, elimina una equació de les tres i:
a. Afegeix una altra equació de manera que el sistema nou siga Incompatible.
b. Afegeix una altra equació de manera que el sistema nou siga Compatible Indeterminat.
2x–y+z = 3 
3x+y–z = –3 
5. Resol el sistema pel mètode de Gauss, i interpreta’l gràficament:
x–3y+3z = 9
.

2x+4y–4z = –12 
3x+2y–z = 3 
6. Resol el sistema i interpreta’l gràficament: x+y–2z = –5 .
2x+y+3z = 16 
2x–y+z = 6 
3x+2y–z = 1 
7. Resol el sistema pel mètode de Gauss i interpreta’l gràficament:
–x+4y–2z = –12
.

6x+11y–3z = –18 
 x–3y+z = 5 
8. Resol el sistema i interpreta’l gràficament: 2x+y–2z = 7 .
x–10y+5z = 8 
x+y+2z = 3 
9. a. Discuteix el següent sistema respecte al paràmetre “m”: x+2y+3z = 5 .
x+3y+mz = 7 
b. Dóna-li un valor a “m” perquè el sistema siga: b1) SCD b2) SCI b3) SI
x+y+2z = 3 
10. Discuteix el sistema en funció de “m”: x+2y+3z = 5 .
x+3y+z = m 
x+y+2z = 3 
11. Discuteix el següent sistema respecte al paràmetre “a”: x+ay+3z = 5 .
x+3y+z = 6 
12. En un estudi de mercat, es trien tres productes A, B, C i quatre tendes. En la 1ª tenda, per una
unitat de cada producte ens cobren, en total 4’25€. En la 2ª, 2 unitats de A i 3 de C valen 8’25€ més
que una unitat de B. En la 3ª, una unitat de A i 2 de C valen 5€ més que 2 unitats de B, i en la
quarta, una unitat de B val 1’25€ menys que una de C. Tenen A, B i C el mateix preu en les quatre
tendes o no? Si la resposta és no, justifica perquè, i si la resposta és sí, calcula este preu.
13. Una companyia té 3 classes diferents de camions (P, Q i R) i 3 classes diferents de contenidors
(A, B i C). Els camions de tipus P transporten 5 contenidors del tipus A, 3 del tipus B i 4 del tipus
C; els del tipus Q transporten 2 contenidors del tipus A, 5 del tipus B i 5 del tipus C; i els del tipus
R transporten 4 contenidors del tipus A, 3 del tipus B i 6 del tipus C. Si s’han de transportar 45
contenidors del tipus A, 44 del tipus B i 58 del tipus C, quants viatges ha de fer cada camió si tots
els viatges els fan totalment plens?
14. Un caixer automàtic conté 1330€ de 10€, de 20€ i de 50€. Hi ha en total, 97 bitllets, i el nombre de
bitllets de 10€ és el doble que el nombre de bitllets de 20€. Quants bitllets hi ha de cada classe?
15. El senyor García deixa els seus fills hereus de tots els seus diners amb les condicions següents: al
major, li deixa la mitjana del que deixa als altres dos més 30000€; al mitjà, exactament la mitjana
dels altres dos, i al més menut, la mitjana dels altres dos junts menys 30000€. Coneixent estes
condicions solament, podem saber quants diners ha heretat cada fill?
16. Per un retolador, un quadern i una carpeta es paguen 3,96 euros. Se sap que el preu del quadern
és la meitat del preu del retolador i que, el preu de la carpeta és igual al preu del quadern més el
20% del preu del retolador. Calcula els preus que marcava cada una de les coses, sabent que
sobre eixos preus s’ha fet el 10% de descompte.
17. Es reuneixen 30 persones entre homes, dones i xiquets. Se sap que entre els homes y les dones
dupliquen al nombre de xiquets. També se sap que entre els homes i el triple de les dones
excedeixen en 20 al doble dels xiquets. a) Planteja un sistema de equacions que ens permeta
saber el nombre d’homes, dones i xiquets. b) Resol el sistema pel mètode de Gauss.
18. Bernat inverteix una quantitat de 12000€ en la Borsa, compra acciones de tres empreses diferents,
A, B i C. Inverteix en A el doble que en B i C juntes. Transcorregut un any, les acciones de
l’empresa A s’han revaloritzat un 4%, les de B un 9% i les de C han perdut un 2% de seu valor
original. Com a resultat de tot, Bernat ha obtingut un benefici de 432,5€. Determina quant ha
invertit Bernat en cada una de les empreses.
19. Un tren transporta 500 viatgers i la recaptació de l'import dels seus bitllets ascendeix a 2115€.
Calcula quants viatgers han pagat l’import total del bitllet, que val 9€, quants han pagat el 20%
del bitllet i quants el 50%, sabent que el nombre de viatgers que han pagat el 20% és el doble del
nombre de viatgers que paga el bitllet sencer.
20. Helena, Pere i Joan col·loquen diàriament fulls de propaganda sobre els parabrises dels cotxes
aparcats al carrer. Pere sempre reparteix el 20% del total de la propaganda, Joan reparteix 100
fulls més que Helena i entre Pere i Helena col·loquen 850 fulls als parabrises. Planteja un sistema
d’equacions que permeta esbrinar quants fulls reparteixen, respectivament, Helena, Pere i Joan i
calcula estos valors.
21. Cinc Amics solen prendre café junts. El primer dia consumiren 2 cafés, 2 tallats i un café amb llet i
van pagar 3€. Al dia següent consumiren un café, un tallat i tres cafés amb llet, i pagaren 3,25€. El
tercer dia sols es reuniren quatre amics i prengueren un café, dos tallats i un café amb llet, el
compte va pujar a 2,45€. Calcula quant pagaran un quart dia per 1 café, 2 tallats i 3 cafés amb llet.
22. En una confiteria envasen els bombons en capses de 250 g, 500g i 1 kg. Un cert dia es van vendre 50
capses i l’import total va ser de 864€. Sabent que els bombons es venen a 32€ el quilo i que es van
vendre 4 capses més de xicotetes que de mitjanes troba quantes capses es van vendre aquell dia.
23. En un institut hi ha 84 alumnes de batxillerat repartits en tres classes A, B i C. El 75% dels alumnes
del grup A, el 50% del grup C i la totalitat dels alumnes del B cursen Matemàtiques, fent un total de
62 alumnes d’esta matèria. Sabent que en el grup C hi ha 20 alumnes menys que en els altres dos
junts, troba quants alumnes hi ha en cada grup.
24. El dilluns pagàrem 30€ per tres entrepans de pernil, dos de formatge i quatre de truita. El dimarts
ens cobraren 28€ per un de pernil, dos de formatge i sis de truita. El dimecres pagàrem 29€ per
dos de pernil, un de formatge i sis de truita. Quant pagàrem el dijous per dos de pernil, dos de
formatge i cinc de truita?
25. Un comerciant ha comprat 500 televisors de tres tipus diferents a un preu únic de 300€. Amb la
venda dels televisors del primer tipus té un benefici del 30%, amb la dels segons d’un 15% i amb la
venda dels últims perd un 20%. Si en total els beneficis són de 750€ i la quantitat de televisors del
primer tipus és la quarta part de la suma dels altres dos, quants televisors ha venut de cada tipus?
26. Una certa persona inverteix un total de 7000€ en accions de les empreses A i B i en un Dipòsit
bancari. Passat un any, ven les accions i obté una rendibilitat del 5% en les accions de l’empresa A
i del 3% en les de B, a més el dipòsit li deixa un 1% d’interessos en 12 mesos. El benefici total de
les tres inversions és de 202€. Determina quina quantitats va destinar a cada inversió si sabem
que els diners totals destinats a comprar van superar en 2600€ als diners del dipòsit.
27. La suma de les tres xifres d’un nombre és 12. La xifra de les centenes és la suma de les unitats
més la de les desenes. I si s’inverteix l’ordre de les xifres, el nombre obtingut és 198 unitats més
xicotet que el donat. Calcula el nombre.
28. Disposem de tres lingots de diferents aliatges de tres metalls A, B i C. El primer lingot conté 20 g
del metall A, 20 g del metall B i 60 g del C. El segon conté 10 g d’A, 40 g de B i 50 g de C. El
tercer conté 20 g d’A, 40 g de B i 40 g de C. Volem elaborar a partir d’estos lingots un de nou que
continga 15 g d’A, 35 g de B i 50 g de C. Quants grams cal agafar de cadascun dels tres lingots?
29. Quan l’any 1800 Beethoven escriu la seua primera Simfonia, la seua edat és deu vegades major
que la del jovenet Franz Schubert. Passa el temps i és Schubert qui composa la seua cèlebre
Simfonia Incompleta. Aleshores la suma de les edats d’ambdós músics és igual a 77 anys. Cinc
anys després mor Beethoven i en eixe moment Schubert té els mateixos anys que tenia Beethoven
quan va composar la seua primera Simfonia. Determina l’any de naixement de cadascun d’estos
dos compositors.
PROBLEMES ANAYA
1. Resol i interpreta geomètricament els sistemes següents:
 -x+2y = 0  x+2y = 5  3x–2y = 5  x+2y = 1
a.  2x+y = -5 b.  3x–y = 1 c.  x+y = 0 d.  x+y = 0
 (3/2)x–3y = 0  2x+4y = 0  x–y = 2  2x+y = 3
2. Resol i interpreta geomètricament:
 3x+7 = 2
x–y = 1  x+2y = -1
a.  b.  2x–y = 3
5x–y = 4
 2x+2y = 1  5x+y = 8
3. Resol i interpreta geomètricament els sistemes següents:
 x+y–z = 5  2x+y–z = 1
a.  x–y+z = 3 b.  2x+y–z = 3
 2x = 0  y–z = 0
4. Raona si estos sistemes tenen solució i interpreta’ls geomètricament:
x+2y–z = 3  -x+3y+6z = 3
a.  b. 
2x+4y–2z = 1  (2/3)x–2y–4z = 2
5. Resol els sistemes escalonats següents:
 2x–y = 7  -y+z = 1  x–y+z = 2  2x+y+z = 4
a.  b.  9z = 2 c.  d. 
 23y = -69  y = 5  y+z = 2
 3x–y+z = 3
6. Resol els sistemes escalonats següents:
 -2x = 0  2x–3y+z = 0  x+y–z+t = 4  x+y–t = 2
a.  x+y–z = 9 b.  3x–y = 0 c.  y+z–t = 3 d.  y+z = 4
 x–z = 2  2y = 1  z+2t = 1  y+t–z = 1
7. Resol els sistemes aplicant-hi el mètode de Gauss:
 x+y = 1  x+y+z = 0  x+y–z = 1  3x+4y–z = 3
a.  y+z = -2 b.  x+3y+2z = 0 c.  3x+2y+z = 1 d.  6x–6y+2z = -16
 x+z = 3  2x+4y+3z = 0  5x+3y+3z = 1  x–y+2z = -6
8. Resol els sistemes aplicant-hi el mètode de Gauss:
 2x+5y = 16  3x+2y+z = 1  x+y–z = 2  2x+y = 3
a.  x+3y–2z = -2 b.  5x+3y+3z = 3 c.  2x+z = 2 d.  x–y+z = 1
 x+z = 4  x+y+z = 0  x–y = 0  3x+z = 4
9. Resol, si és possible, els sistemes següents:
 x+2y+z = 9  x+2y+z = 3  -x+2y–z = 1  2x–3y+z = 0
a.  x–y–z = -10 b.  c.  2x–4y+2z = 3 d.  3x–y = 0
 2x–y+z = -1
 2x–y+z = 5  x+y+z = 2  4x+y–z = 0
10. Estudia i resol pel mètode de Gauss:
 -x+y+3z = -2  y+z = -1  5x+2y+3z = 4  x–y+3z–14t = 0
a.  4x+2y–z = 5 b.  x–y = 1 c.  2x+2y+z = 3 d.  2x–2y+3z+t = 0
 2x+4y–7z = 1  x+2y+3z = -2  x–2y+2z = -3  3x–3y+5z+6t = 0
11. Classifica els sistemes següents en compatibles o incompatibles:
 x+y+z = 3  x+y+z = 3
a.  x+y–z = 3 b.  2x–y+z = 2
 z = 0  x–y+z = 1
12. Estudia i resol pel mètode de Gauss:
 x+y+z = 2  2x–3y+z = 0
a.  2x+3y+5z = 11 b.  x+2y–z = 0
 x–5y+6z = 29  4x+y–z = 0
13. Discuteix els sistemes següents segons els valors del paràmetre m:
 x+2y = 3  x–2y+z = 3  x+y–z = 1  x–y = 0
a.  y = 1 b.  y+2z = 0 c.  -2y+8z = 3 d.  3x+z = 0
 2y = m–2  3y+7z = m  mz = 1  (m–5)z = 0
14. Discuteix els sistemes següents i resol-los quan siga possible:
 2x–y = 4  2x+y–z = 1
a.  -x+y/2 = -2 b.  x–2y+z = 3
 x+ky = 2  5x–5y+2z = m
15. Resol cadascun dels sistemes següents per als valors de m que els fan compatibles:
 x–y–2z = 2
 x+2y = 3 2x+y+3z = 1
a.  2x–y = 1 b. 
3x+z = 3
 4x+3y = m  x+2y+5z = m
16. Discuteix estos sistemes i resol-los quan siga possible:
 2x–3y+z = 0  3x+2y–z = 1
a.  x–ky–3z = 0 b.  x–z = 1
 5x+2y–z = 0  2x+2y+kz = 0
17. Discuteix els sistemes d’equacions següents:
 x–y–z = k  x+y–z = 0  x–2y+z = 1  3x+2y+az = 1
a.  x–y+2z = 1 b.  x+3y+z = 0 c.  mx+y–z = 1 d.  5x+3y+3z = 2
 2x+y+kz = 0  3x+ay+4z = 0  3x+4y–2z = -3  x+y–z = 1
18. Discuteix i resol en funció del paràmetre:
 -x+my+z = 2  x+y+z = 0
a.  2x–y+2z = 0 b.  3x+2y+az = 5
 x–3z = -2  2x+y+z = 3
19. Estudia els sistemes d’equacions següents. Resol-los quan siguen compatibles i interpreta
geomètricament les solucions obtingudes:
 2x+y–z = 1  x+y+z = 1
a.  x–2y+z = 3 b.  mx+y+(m–1)z = 2
 5x–5y+2z = m  x+my+z = m
20. Discuteix els sistemes següents segons els valors de  i interpreta’ls geomètricament:
 x–y = 1
 x–y = 1
a. 
 x–y = 2–1
b.  2x+3y–5z = -16
 x+y–z = 0
  x+y+z = 0
21. Considera el sistema d’equacions següent:  2x+3y+4z = 0 .
 5x+6y+az = 0
a. Dedueix per a quins valors de a el sistema només té la solució (0,0,0).
b. resol el sistema en el cas en què tinga infinites solucions.
22. Una botiga ha venut 225 memòries USB de 3 models diferents, A, B i C, i ha ingressat un total de
10500€. La memòria A costa 50€, i els models B i C són, respectivament, un 10% i un 40% més
barats que el model A. la suma de les unitats venudes dels models B i C és la meitat de les
venudes del model A. Calcula quantes unitats s’han venut de cada model.
23. Un vaixell transporta 400 vehicles (cotxes, camions i motos). Per cada 2 motos hi ha 5 camions.
Els cotxes representen les 9/7 parts dels altres vehicles. Quants vehicles de cada tipus transporta
el vaixell?
24. a. Troba un nombre de tres xifres tal que la suma de les centenes i les unitats amb el doble de les
desenes és 23; la diferència entre el doble de les centenes i la suma de les desenes més les
unitats és 9 i la mitjana de les centenes i desenes més el doble de les unitats és 15.
b. És possible trobar un nombre de tres xifres si canviem la tercera condició en a. per “el triple de
les centenes més les desenes és 25”?
25. Les tones de combustible consumides en una fàbrica en el torn de matí són igual a m vegades les
tones consumides en el torn de vesprada. A més, se sap que el torn de vesprada consumeix m
tones menys que el torn de matí.
a. Planteja i discuteix el problema en funció de m.
b. És possible que el torn de matí consumisca el doble de combustible que el de vesprada?
c. Si se suposa que m = 2, quant consumeix el torn de vesprada?
26. Un forn usa tres ingredients A, B i C per a elaborar tres tipus de pastís. El pastís P 1 es fa amb 1
unitat de A, 2 de B i 2 de C; el pasgtís P2 porta 4 unitats de A, 1 de B i 1 de C; i el P3, necessita 2
unitats de A, 1 de B i 2 de C. Els preus de venda al públic són 7,5€ el P1, 6,5€ el P2 i 7€ el P3.
Sabent que el benefici que s’obté amb la venda de cada pastís és de 2€, calcula quant li costa al
forn cada unitat de A, B i C.
27. Tres comerciants inverteixen en la compra d’ordinadors dels models A, B i C de la manera
següent: El primer inverteix 50000€ en els de tipus A, 25000€ en els de tipus B i 25000€ en els de
tipus C; el segon dedica 12500€ als de tipus A, 25000€ als de tipus B i 12500€ als de tipus C; i el
tercer, 10000€, 10000€ i 20000€, respectivament, en els models A, B i C. Després de vendre’ls
tots, la rendibilitat que obté el primer és el 15%, el segon el 12% i el tercer el 10%. Determina la
rendibilitat de cadascun dels models venuts.
28. La suma de les tres xifres d’un nombre és 13. Si s’intercanvien la xifra de les unitats i la de les
centenes, el nombre augmenta en 495. La xifra de les centenes excedeix en m unitats la de les
desenes.
a. Planteja un sistema d’equacions i raona per a quins valors de m és compatible determinat.
b. Quins valors pot prendre m perquè el problema tinga solució? Calcula la solució per a m = 4.
29. Ens cobren 200€ per 2 jaquetes i una brusa. Si comprem una jaqueta i uns pantalons i tornem la
brusa, ens cobren 100€. Quant ens cobraran per cinc jaquetes, uns pantalons i una brusa?
30. Un país importa 21000 vehicles de 3 marques, A, B i C, al preu de 10000, 15000 i 20000 euros. El
total de la importació és de 322 milions d’euros. Se sap que hi ha 21000 vehicles comptant els de
la marca B i k vegades els de la A.
a. Planteja un sistema amb les condicions del problema en funció del nombre de vehicles de cada marca.
b. Resol el sistema en el cas k = 3.
c. Comprova que el sistema no té solució en el cas k = 2.
31. Vertader o fals? Justifica les teues respostes i posa exemples.
a. A un sistema amb 2 equacions i 2 incògnites que és compatible indeterminat, podem afegir-li
una equació que el transforme en incompatible.
b. Si S i S’ són 2 sistemes equivalents amb solució única que tenen iguals els termes
independents, aleshores els coeficients de les incògnites també són iguals.
 x+2y–z = a
c. El sistema  és incompatible qualsevol que siga el valor de a.
 2x+4y–2z = 2a+1
 3x+2y = a
d. El sistema  és compatible indeterminat per a qualsevol valors de a i de b.
 x–y = b
e. A un sistema de 2 equacions amb 2 incògnites que és compatible determinat podem afegir-li
una equació que el transforme en compatible indeterminat.
32. És possible convertir este sistema en compatible indeterminat canviant un signe?
 x+y+z = 1
 x–y+z = 1
 x+y–z = 1
33. Defineix quan 2 sistemes d’equacions lineals són equivalents. Justifica si són equivalents o no els
 x+y+z = 2 x = 2
sistemes següents: 
 x+y–z = 4
y = 1 .
 z = -1
 ax+y = 2–2a -2a–1 a+2
34. Comprova que la solució del sistema d’equacions  és (x,y) = 
 x+ay = a–1  a+1 ,a+1, si a 1.
Podem dir que el sistema és compatible indeterminat si a 1?
 x+y+2z = 0
(a–1)x = 1
35. Per a quin valor de a el sistema  és incompatible?
x+3z = 2
 (a–2)z = 0
 Pot ser compatible indeterminat per al valor a = 2?
 Resol-lo si a = 2.
 Si a 1 i a 2, pot ser compatible determinat?
36. Discuteix estos sistemes en funció de a i resol-los en el cas en què siguen compatibles
indeterminats.
 x+y+z = a–1  ax+y–z = 0
a.  2x+y+az = a b.  2x+ay = 2
 x+ay+z = 1  -x+z = 1
37. Troba raonadament dos valors del paràmetre a per als quals el sistema següent siga incompatible:
 x+y+2z = 0
ax+y+2z = 1
 x+3z = 2 .
 2x+az = 3
 x+y+z+t = 17
 x+y+z+w = 16
38. Resol el sistema següent:  x+y+t+w = 15 . (observació: si sumes les 5 igualtats, n’obtindràs
 x+z+t+w
y+z+t+w
= 14
= 14
una altra amb la qual se’t poden simplificar molt els càlculs).
39. Una colla de 5 jardiners havia de podar una plantació treballant de dilluns a divendres. Cada dia, 4
podaven i l’altre els ajudava. Cada jardiner va podar el mateix nombre d’arbres cada dia. Els
resultats de la poda van ser:
• Dilluns, 35 arbres podats. • Dimarts, 36.
• Dimecres, 38. • Dijous, 39.
• I el divendres no sabem si en van ser 36 o 38.
Calcula quants arbres diaris va podar cadascun, sabent que van ser nombres enters i que cap no
va podar els 5 dies.
AUTOAVALUACIÓ ANAYA
 2x+6y = 0  2x–y = 5
1. Resol i interpreta geomètricament estos sistemes: a.  3x–2y = 11 b.  .
 y–z = 3
 -x+3y = 0
2. La suma de les tres xifres d’un nombre és 9. Si al nombre se li resta el que resulta d’invertir l’ordre
de les seues xifres, la diferència és 198 i la suma de les xifres de les unitats i les centenes és el
doble de les desenes. Quin és el nombre?
 x+2y+z = 3
3. Discuteix este sistema i resol-lo quan siga possible:  y+z = 2.
 x+my+3z = 7
4. Una persona ha obtingut 6000€ de benefici per invertir un total de 60000€ en tres empreses: A, B i
C. La inversió en A i B va ser m vegades la inversió en C, i els beneficis van ser el 5% en A, el 10%
en B i el 20% en C.
a. Planteja un sistema d’equacions per esbrinar la quantitat invertida en cada empresa.
b. Prova que si m > 0, el sistema és compatible determinat, i resol-lo per a m = 5.
 3x–2y+z = 5
5. Siguen les equacions:  .
 2x–3y+z = -4
a. Afegeix una equació perquè el sistema siga incompatible.
b. Afegeix una equació perquè siga compatible determinat.
c. Afegeix una equació perquè siga compatible indeterminat.
Justifica en cada cas el procediment seguit.
 x+2y+3z = 1
6. Es considera el sistema d’equacions lineals:  x+ay+3z = 2.
 2x+(2+a)y+6z = 3
a. Troba un valor de a per al qual el sistema siga incompatible.
b. discuteix si ha ha algun valor de a per al qual el sistema siga compatible determinat.
c. resol el sistema per al valor de a = 0.
 ax+y+z–4 = 0
7. Discuteix este sistema segons els valors de a i interpreta’l geomètricament:  x+y+z+1 = 0 .
 x–ay+z–1 = 0
ÀLGEBRA DE MATRIUS
ARTHUR CAYLEY I L’ÀLGEBRA MATRICIAL
Les regles que indiquen com se sumen i es multipliquen les matrius, formen l’àlgebra de matrius, que
fou desenvolupada el 1857 pel matemàtic anglés Arthur Cayley [1821-1895].
Cayley és considerat com el tercer escriptor més prolífic de matemàtiques, sent només superat per
Euler [1707-1783] i Cauchy [1789-1857]. Va començar a publicar quan encara era un estudiant a
Cambridge. Els seus Collected Mathematical Papers omplin tretze grans volums. No és fàcil trobar una
àrea de les matemàtiques pures que no haja sigut enriquida pel geni de Cayley.
A més de desenvolupar la teoria de les matrius, Cayley va fer importants contribucions a la geometria
analítica, la teoria dels determinants, la teoria de corbes i superfícies, i el desenvolupament de la teoria
dels invariants.
En l’intent de resoldre les equacions algebraiques se li ocorregué a Cayley escriure transformacions de
les incògnites en quadres, representant els seus coeficients. Poc abans, altre matemàtic anglés, J.J.
Sylvester [1814-1897] havia ja introduït les matrius. La idea de Cayley fou la següent:
ax+b
 A una variable x, associar y mitjançant la transformació y = , sent a, b, c, d . Esta
cx+d
a b
transformació estaria representada pel quadre  .
c d
a'y+b'
 Després, Cayley associa el nombre z al nombre y mitjançant una nova transformada z = ,
c'y+d'
a' b' 
que va representar mitjançant el quadre  . Ambdós quadres són matrius.
c' d' 
Cayley va proposar la següent qüestió: Quina és la transformació que permet associar z a x?, i en cas
que existesca, es pot escriure en forma de matriu? La resposta fou positiva. Va anomenar a esta nova
a' b'   a b  aa'+b'c a'b+b'd 
matriu producte de les dues matrius:  · =  . Acabava de nàixer el càlcul
c' d'   c d  c'a+d'c c'b+d'd 
matricial.
NOMENCLATURA. DEFINICIONS

 aa 11a12 …
a22 …
a1n
a2n 
Les matrius són taules numèriques rectangulars: A =  
21
o és una matriu de m files i
… … … …
a m1 am2 … amn 
n columnes. És de dimensió mn. aij  . En ocasions denotarem A = (aij)m,n o A = (aij). Si m = n
es diu que la matriu A és quadrada.
o 2 matrius A = (aij)m,n i B = (bij)r,s són iguals (A = B) si m = r, n = s  aij = bij, 1  i  m, 1  j  n.
o Anomenem transposada de A = (aij)m,n a una altra matriu At = (aji)n,m que resulta de canviar en A
les files per les columnes i a l’inrevés.
o Una matriu A s’anomena simètrica si At = A i antisimètrica si At = -A (notem que A ha de ser
quadrada en tots dos casos).
o Anomenem matriu triangular a aquella matriu quadrada tal que els elements per davall de la
 a11 a12 a13  DIAGONAL
diagonal principal són 0. Matriu triangular d’ordre 3: A =  0 a22 a23. PRINCIPAL
 0 0 a33
o Anomenem matriu diagonal a aquella matriu quadrada tal que els elements per davall i per
 a11 0 0 
damunt de la diagonal principal són 0. Matriu diagonal d’ordre 3: A =  0 a22 0 .
 0 0 a33 
o Denotarem per: Mm,n = {A A matriu de dimensió o ordre mn}
Mn = {A A matriu quadrada de dimensió o ordre nn}
OPERACIONS AMB MATRIUS
1. (Mm,n, +) és un grup abelià o commutatiu.  A = (aij)m,n, B = (bij)m,n , C = (cij)m,n  Mm,n:
a. + (suma de matrius) és una LCI (llei de composició interna): A+B = (aij+bij)m,n  Mm,n
b. Propietat associativa: (A+B)+C = A+(B+C)
c. Propietat commutativa: A+B = B+A
d.  element neutre, O = matriu nul·la = (0)m,n  Mm,n: A+O = O+A = A
e.  A = (aij)m,n  Mm,n,  -A = (-aij)m,n  Mm,n (matriu oposada de A): A+(-A) = (-A)+A = O
2. (Mm,n, · ) axiomes de -espai vectorial.  A = (aij)m,n, B = (bij)m,n  Mm,n,  ,   :
a. · (producte de matriu per escalar) és una LCE (llei de composició externa): ·A = (·aij)m,n  Mm,n
b. (·)·A = ·(·A) c. (+)·A = ·A+·A d. ·(A+B) = ·A+·B e. 1·A = A
3. (Mm,n, +, · ) té estructura de -espai vectorial (per 1. i 2.)
4. Producte de matrius. A = (aij)m,n  Mm,n, B = (bij)n,r  Mn,r, C = (cij)r,q  Mr,q, ,   .
b1
b2  
a. Producte matriu fila per matriu columna: (a1 a2 … an)·  
= a1b1+a2b2+…+anbn
b n
b. Producte de 2 matrius A = (aij)m,n  Mm,n i B = (bij)n,r  Mn,r: A·B = (pij)m,r  Mm,r
b1j
  b2j
 
pij = Matriu fila i · Matriu columna j: (ai1 ai2 … ain)· = ai1b1j+ai2b2j+…+ainbnj, 1  i  m, 1  j  r
b nj
c. Propietat associativa: (A·B)·C = A·(B·C)
d. No es verifica la propietat commutativa: A·B  B·A
e. Propietat distributiva: A·(B+C) = A·B + A·C, on A = (aij)m,n, B = (bij)n,r, C = (cij)n,r
5. Matrius quadrades. Prendrem A = (aij)n,n  Mn.
a. Matriu Identitat: In = (uij)n,n  Mn, on uii = 1  uij = 0, 1  i  j  n
b. In és l’element neutre per a (Mn, ·): A·In = In·A = A
c. Matriu inversa de A.  matriu inversa de A, A-1  Mn, si A·A-1 = A-1·A = In.
Si  A-1, podem calcular-la mitjançant Gauss-Jordan: (A|In)  (In|A-1)
Transf. vàlides
d. Siguen A, B Mn A–1 B–1  (A·B)–1 = B–1·A–1.

6. Propietats de les matrius transposades. Siguen A, B Mm,n, C Mn,r i  .

t t t t t t t t
a. (A+B) = A + B b. (A – B) = A – B c. (A) =  A d. (A·C)t = Ct·At

7. A = (aij)m,n  Mm,n, definim el rang(A) = Nº files LI (Linealment Independents) = Nº columnes LI,

és a dir el nº de files o columnes que no es poden expressar com a CL de les restants. Aplicant el
mètode de Gauss a A ~ B: rang(A) = rang(B) = nº de files no nul·les de B.
EXERCICI 1. Un industrial fabrica dos tipus de bombetes: transparents (T) i opaques (O). De cada
tipus es fan 4 models: M1, M2, M3 i M4.
T O
Esta taula mostra la producció setmanal de bombetes de cada tipus i
M1 300 200
model.
M2 400 250
El % de bombetes defectuoses és el 2% en el model M 1, el 5% en el
M3 250 180
M2, el 8% en el M3 i el 10% en el M4.
M4 500 300
Calcula la matriu que expressa el nombre bombetes transparents i opaques, bones (B) i defectuoses
(D), que es produeixen.

SOLUCIÓ:

M1 M2 M3 M4
B 0,98 0,95 0,92 0,90
D 0,02 0,05 0,08 0,10

300 200
 400 250  0,98 0,95 0,92 0,90  1354 774,1 
A=  , B =   B·A = 
250 180  0,02 0,05 0,08 0,10  96 55,9 
 500 300 
T O
B 1354 774,1
B·A =
D 96 55,9
EXERCICI 2. La taula adjunta mostra la quantitat de vitamines A, B i C que posseïx cada un dels
productes P, Q, R, S per unitat de pes:
A B C a) Volem elaborar una dieta on entren tots els productes, de
P 1 2 0 manera que continga 20 unitats de vitamina A, 25 de B i 6 de C.
Q 1 0 2 És possible fer-ho? De quantes formes?
b) Obtín en funció de la quantitat de Q que entre en la dieta, les
R 2 1 0 quantitats dels altres productes. Entre quins valors hauria
S 1 1 1 d’estar la quantitat de producte Q?
SOLUCIÓ:
A B C P Q R S
V= 20 25 6 X= x y z t

 11 2 0
0 2  x + y + 2z + t = 20
U= 
. S’ha de complir: X·U = V  2x + z + t = 25 (*)
2 1 0
1 1 1  2y + t = 6

Apliquem el mètode de Gauss per a resoldre el sistema (*):

 1 1 2 1 | 20   1 1 2 1 | 20   1 1 2 1 | 20   1 1 2 1 | 20 
 2 0 1 1 | 25 ~ 0 –2 –3 –1 | –15 ~ 0 –2 –3 –1 | –15 ~ 0 2 3 1 | 15 
 0 2 0 1 | 6   0 2 0 1 | 6   0 0 –3 0 | –9   0 0 1 0 | 3 
x + y + 2z + t = 20 x + t = 14 – y  x = 8+y  
(*)  2y + 3z + t = 15   t = 6 – 2y   t = 6 – 2y ,  y  ]0, 3[, ja que 0 < t i
z = 3 z = 3  z = 3 
0 < y = quantitat de Q que entra en la dieta.
Per tant, el sistema és Compatible Indeterminat (SCI) i el nº de formes d’elaborar la dieta és infinit.
EXERCICI 3. En un edifici hi ha tres tipus d’habitatges: L3, L4 i L5. Els habitatges L3 tenen 4 finestres
xicotetes i 3 grans; els L4 tenen 5 finestres xicotetes (X) i 4 grans (G), i els L5, 6 xicotetes i 5 grans.
Cada finestra xicoteta té 2 vidres (V) i 4 frontisses (F), i les grans, 4 vidres i 6 frontisses.
a) Escriu una matriu que descriga el nombre i la grandària de les finestres de cada habitatge i una
altra que expresse el nombre de vidres i frontisses de cada tipus de finestra.
b) Calcula la matriu que expressa el nombre de vidres i de frontisses de cada tipus d’habitatge.
SOLUCIÓ:
a) L3 L4 L5 X G
X 4 5 6 V 2 4
A= B=
G 3 4 5 F 4 6

b) L3 L4 L5
V 20 26 32
C = B·A
F 34 44 54
 –1 1 0 2 
EXERCICI 4. Estudia el rang de la matriu M =  1 3 1 0  segons el valor del paràmetre k  .
 2 10 3 k 
SOLUCIÓ:
Utilitzarem el mètode de Gauss.
 –1 1 0 2   –1 1 0 2   –1 1 0 2 
 1 3 1 0 ~ 0 4 1 2 ~ 0 4 1 2 
 2 10 3 k   0 12 3 k+4   0 0 0 k–2 
Recordem que: Nº de files LI = Nº de columnes LI3. Per tant, 1  Rang(M)  3
k = 2  Rang(M) = 2  k {2}  Rang(M) = 3

3
Linealment Independent.
  4 5 –1 
EXERCICI 5. Donada la matriu A =  –3 –4 1 , calcula A2, A3, … A128.
 –3 –4 0 
SOLUCIÓ:
 4 4 1  1 0 0 1 0 0
A2 =  –3 –3 –1 , A3 =  0 1 0  = I3  A3n = I3 =  0 1 0 , A3n+1 = A, A3n+2 = A2,  n  0.
 0 1 –1  0 0 1  0 0 1 
Com 128 = 3·42 + 2, tenim que: A128 = A2.
1 4 –1 2 
EXERCICI 6. Donades M =  i N =  , troba 2 matrius A, B  M2 que acomplisquen:
2 0 1 0
2A + B = M 
.
A–B = N
SOLUCIÓ:
Aplicarem el mètode de reducció.
2A + B = M 2A + B = M
+ +
A – B = N –2A + 2B = –2N
3A = M+N 3B = M–2N
M+N 1 0 2 M–2N 1 1 0
A= = (M+N) =  B= = (M–2N) = 
3 3 1 0 3 3 0 0

EXERCICI 7. Prova que tota matriu quadrada es pot expressar com la suma d’una matriu simètrica i
una matriu antisimètrica.
EXERCICI 8. Siguen A, B  Mn. Troba les condicions per a les quals el sistema matricial X·A = B + X
té solució i calcula-la.
PROBLEMES MATRIUS
1 1 –3 2  2 0
1. Siguen A =  , B =  i C =  . Calcula la matriu X que verifica l’equació: X·A·B = C.
–2 0  2 0 –1 2 
–4 0 1  –1 2 3  2 0
2. Donades: A =  , B =  i C =  , calcula: 2C – B·At i A·Bt – 2C.
1 1 2 2 0 1 –1 2 
1 –2
3. Donades A = 
2 –1 0 
, B =  2 1  i C =  0 2 , calcula la matriu X que verifica B·X – A = Ct.
0 2 –1  2 2  –2 0 
2 –1 
4. Determina a i b de manera que la matriu A =  verifique que A2 = A.
a b 
5. Escriu el següent sistema d’equacions en forma matricial i resol-lo utilitzant-hi la matriu inversa:
x+z = 4 
2x+3y = –4 
3x+4y+z = –2 
6. Escriu el següent sistema d’equacions en forma matricial i resol-lo utilitzant-hi la matriu inversa:
x–y+2z = –1 
x+y+z = 3 
–2x+y–3z = 0 
1 2 2 2  –1 
7. Siguen A =  , B =  i C =  Troba la matriu X que satisfà l’equació: A·X – B·X = 5C.
–1 4  1 –1  1 
1 2 2 2  1 –1 
8. Siguen les matrius: A =  , B =  i C =  , troba la matriu X que satisfà
–1 4  1 –1  1 –3 
l’equació: A·X – B·C·X = 3C.
1 1 1 y 2
9. Obtín els valors de x, y, z que verifiquen:  3  x +  2 1    =  0 .
0   0 1 z 1 
 –4 0  –1 2  2 0
10. Donades les matrius: A =  , B =  i C =  , calcula la matriu X que verifica
1 1 2 0 –1 2 
-1
l’equació: A ·X·B = C. Ídem per a: A + X·B = 2C.
11. Es diu que una matriu és periòdica de període k si A k+1 = A.
 1 0 0
a. Demostra que la matriu A =  –2 –1 3  és periòdica, de període 2.
 0 0 1
b. Aplicant la propietat anterior, calcula: A 125 i A-1.
 4 –3 –3 
12. Demostra que la matriu A =  5 –4 –4  és periòdica. Calcula A–1 i A116.
 –1 1 0 
 3 2 –1 1 
13. Discuteix el rang de la matriu A =  1 0 –2 3  segons els valors de k.
 1 2 k –5 
2 3 1 1
14. Troba les matrius X i Y sabent que 2X +5Y =  i X + 3Y =  .
–1 2  4 0
3 2 
X + Y = 
3 1 
15. Calcula les matrius X i Y que verifiquen:
–6 0 

2X – 2Y =   
2 2
 3 –2  x  x   –10 
16. Donada l’equació matricial:  –2 1 ·  +  y  =  6 , calcula de forma raonada els valors de x, y, z.
 0 1  y z  3 
 1 –1 1   0 
17. Planteja i resol el sistema d’equacions A·X = B, sent A =  2 1 –2 , B =  2 .
 4 –1 0   –2 
PROBLEMES ANAYA
1. Efectua, si és possible, les operacions següents: A·B B·D 3B–2C B·C D·Dt, sent:
5
 2 -1  3 -4 1 1  0 -1 1 2   
-3
A=0 3  B =  C =  D=  
2 0 -2 -1  3 1 -2 0  1
1 0   
2
2 -1  0 1 
2. Donades les matrius següents: A =  B =  , calcula:
3 2  4 -2 
a. A·B b. B·A c. B–1 d. (A+B)(A–B) e. A2–B2 f. (A+B)2 g. A2+B2+2AB
 3 0 8 
3. Donada la matriu quadrada A =  3 -1 6 , comprova que (A+I)2 = 0 i expressa A2 com a
 -2 0 -5 
combinació lineal de A i I.
1 -1 
4. Donada la matriu A =  , esbrina quina de les matrius següents és la seua inversa:
0 2 
3/2 3/2  1 1/2 
M =  N = 
1/2 1/2  0 1/2 
1 2 -1 0  1 0 1
5. Troba les matrius inverses de A =   ,B=  i C =  0 1 0 .
-1 0  2 4
0 1 1 
 0 2 -1 
6. a. Donada la matriu A =  0 0 1 , prova que A3 és la matriu nul·la.
0 0 0 
b. Demostra després que la matriu I+A+A2 és la matriu inversa de I–A.
 5 -4 2 
7. a. Comprova que A2 = 2A–I, sent A =  2 -1 1  i I la matriu unitat d’ordre 3.
 -4 4 -1 
b. Usa la igualtat anterior per a calcular A –1 i A4.
  0 3 4 
8. Donada la matriu següent: A =  1 -4 -5 , prova que es verifica A3+I = 0 i usa esta igualtat per
 -1 3 4 
a obtindre A10.
9. Estudia el rang de les matrius següents:
1 -2 3 4  1 3 0  1 -2 3 
A =  B =  C =  -2 4 -6 
-2 4 -6 8  -1 0 0 
 12 -24 36 
1 2 3 1 0 3 0 0 0 1
D =2 4 0  E =  0 2 0 3 F =  1 0 0
3 6 0   0 1 0 1  0 1 0
10. Estudia el rang d’estes matrius i digues, en cada cas, el nombre de columnes que són LI:
1 -3 -1 -1 1 1 1 1
1 1 1 2  2 1 3   1 5 3 3   1 -1 1 -1 
A =  2 3 5 11  B =  4 2 -1  
C=
1 1 1 1  D= 1 1 -1 -1 
 1 -1 6 29  6 3 2  3 7 5 5   1 1 1 -1 
11. Estudia el rang de les matrius següents segons els valors del paràmetre m:
 1 -2 2  1 1 1  m m+1 
A =  2 1 -1  B =  2 -4 -m  C = 
2m m–1 
 2 1 m  4 10 m 2

 -1 0 1   m–2 0 0 
2 1 -1 
D= 0 m 0  E =  F =  0 m -1 
1 m -m 
 2 0 m2–1   0 -1 m 
 1 0 1   1 0 -1 
12. Calcula X tal que X–B = A·B, sent: A = 
2
1 1 0  B =  1 1 1 .
 0 0 2 0 0 1
1 -1   =  1 x  3 .
x
13. Resol el sistema donat en forma matricial: 
3 2  y   y -1  2 
  8 4 7   9 -2 16 
14. Troba dos matrius A i B tals que: 2A+3B =  18 11 -6  i -A+5B =  17 1 -10 .
 8 3 13   9 5 13 
1 5 1 0
15. Donades les matrius M =  i N =  , troba 2 matrius X i Y que verifiquen estes
-1 3  3 0
condicions: X–2M = 3N i M+N–Y = I.
1 1
16. Calcula una matriu X que commute amb la matriu A, això és, A·X = X·A, sent A =  .
0 1
1 -2
17. Considera les matrius següents: A = 
2 -1 0 
B =  2 1  C =  0 2 .
0 2 -1  2 2
 -2 0 
a. Calcula B–1 pel mètode se Gauss.
b. Troba X tal que BX–A = Ct.
c. Determina la dimensió d’una matriu M per a poder calcular AMC.
d. Quina ha de ser la dimensió de N perquè CtN siga una matriu quadrada?
4 1 1 2 0 -1 
18. Siga l’equació matricial següent AX–B+C = 0, on A =  , B =  i
-1 0  -2 -1 1 0 
0 -1 2 1 
C =  .
1 0 -3 0 
–1
a. Calcula A aplicant la definició.
b. Resol l’equació.
1 1 0
19. Donada la matriu A =  0 1 0 : a. Calcula A–1. b. Troba la matriu X que verifique AX+2A = I.
2 0 1 
3 1 -1 2  3 -1 
20. Siguen A =  , B =  i C =  .
2 0 1 1 1 2 
a. Aïlla la matriu X en l’equació XA–B = XC.
b. Calcula X.
 2 -3  1 -4 
21. Donades les matrius A =  i B =  :
-3 5  -9 5 
a. Calcula les matrius X i Y que verifiquen 2X–Y = A i X–3Y = B.
b. Troba la matriu Z tal que B+ZA–Bt = 3I on I és la matriu unitat d’ordre 2.
x -1  x+1 -2 
22. Siga la matriu A =  : a. Calcula A2. B. Determina x i y perquè A2 =  .
1 y  2 -1 
1 0 0  1 -3 5  1 2 3
23. Donades les matrius B =  0 1 0 , C =  i D =  :
-2 4 -6  0 1 0
 0 -1 m 
a. Per a quins valors de m existeix B–1? Per a m = 1, calcula B–1.
b. Per a m = 1 troba la matriu X tal que X·B+C = D.
 2 1 1 
24. Donades les matrius A =  2 3 2  i I (matriu unitat d’ordre 3):
 -3 -3 -2 
a. Calcula les matrius (A–I)2 i A(A–I).
b. Justifica que la matriu A és invertible.
c. Comprova que no existeix la matriu inversa de A–I.
d. Determina el valor del paràmetre real  perquè es verifique A–1 = (A–2I).
1 0
25. Donada la matriu A =  , troba la matriu X tal que XA+A t = 2I.
-1 1 
 1 1/7 1/7  1 0
26. Calcula A i B sent: A =  0 1
n n
0  B =  .
0 3
0 0 1 
 4 5 -1 
27. Donada la matriu A =  -3 -4 1 , calcula A2, A3, …, A128.
 -3 -4 0 
28. Determina, si és possible, un valor de k perquè la matriu (A–kI)2 siga la matriu nul·la, si:
 0 -1 -2 
A =  -1 0 -2 
 1 1 3
29. Estudia el rang de les matrius següents segons el valor del paràmetre k:
1 -1 -1   2 -1 4   1 3 2 -1   -1 1 0 2 
M =1 -1 2  N= -2 1 3  P= 2 6 4 k  Q =  1 3 1 0
2 1 k   1 k 2  4 12 8 -4   2 10 3 k 
1 1
30. Calcula una matriu X que commute amb la matriu A, això és, A·X = X·A, sent A =  . Després,
0 1
2 –1
calcula A +2A ·X.
2 1 1 0
31. Siguen les matrius A =  i B =  . Determina la matriu X que verifica AXA = 2BA.
3 2 2 3
5 2 0 a b 0
32. Siguen les matrius A =  2 5 0  i B =  c c 0 .
0 0 1   0 0 1
a. Troba les condicions que han de complir els coeficients a, b i c perquè es verifique A·B = B·A.
b. Per a a = b = c = 1, calcula B10.
33. Una matriu quadrada es diu ortogonal quan la seua inversa coincideix amb la seua transposada.
 3/5 x 0 
Calcula x i y perquè la matriu A =  y -3/5 0  siga ortogonal.
 0 0 1
a 0
34. Troba totes les matrius X =   amb a, b , que satisfan l’equació matricial X2 = 2X.
b c
1 0 0 1 0 0
35. Donades les matrius A =  1 0 0  i C =  2 1 0 , troba la matriu X que verifica la relació
1 0 0  3 2 2 
següent: XC+A = C+A2.
0 -1  1 2
36. Troba la matriu X que verifica AX+B = 3X, sent A =  i B =  .
1 0  3 4
37. a. Aïlla la matriu X en la igualtat següent: AXA+B = B(2A+I).
1 -1  1 2 
b. Calcula la matriu X en el cas que A =  i B =  .
0 1  -1 -1 
38. Una empresa conservera elabora tres tipus de llandes de cranc L1, L2 i L3. Per això necessita
llanda, cranc, oli i sal. Dos magatzems s’encarreguen de distribuir el producte a les botigues.
Considera les matrius següents:
100 200 150 
A =  : Demanda dels magatzems.
120 250 100 
L1  90 30 50 10 
B = L2  100 50 90 15  : Quantitat de material en grams per llanda.
L3  105 40 75 10 
El cost en € de cada gram de material és 0,01 la llanda; 0,05 el cranc; 0,04 l’oli i 0,001 la sal.
a. Escriu la matriu de costos C, de forma que pugues multiplicar-la per la matriu de materials.
b. Calcula i interpreta AB, BC i ABC.
39. En un edifici residencial hi ha tres tipus d’habitatges: L3, L4 i L5. Els habitatges L3 tenen 4 finestres
xicotetes i 3 finestres grans; els L4 tenen 5 finestres xicotetes i 4 grans, i els L5, 6 xicotetes i 5
grans. Cada finestra xicoteta té 2 vidres i 4 frontisses, i les grans, 4 vidres i 6 frontisses.
a. Escriu una matriu que descriga el nombre i la mida de les finestres de cada habitatge i una altra
que expresse el nombre de vidres i frontisses de cada tipus de finestra.
b. Calcula la matriu que expressa el nombre de vidres i de frontisses de cada tipus d’habitatge.
40. La taula adjunta mostra la quantitat de vitamines A, B i C que posseeix cadascun dels productes P,
Q, R, S per unitat de pes:
A B C
P 1 2 0
Q  1 0 2 
R  2 1 0 
S  1 1 1 
a. Volem elaborar una dieta en què entren tots els productes, de manera que continga 20 unitats
de vitamina A, 25 de vitamina B i 6 de C, És possible fer-ho? De quantes maneres?
b. Obtín, en funció de la quantitat de Q que entre en la dieta, les quantitats dels altres productes.
Entre quins valors hauria d’estar la quantitat de producte Q?
41. a. Comprova que si A és una matriu quadrada tal que A 2 = 2A–I, on I és la matriu identitat,
aleshores A és invertible. Quina és l’expressió de A–1?
 5 -4 2 
b. Usa l’apartat anterior per a calcular la inversa de la matriu A =  2 -1 1 .
 -4 4 -1 
 1 0 0 
42. Donada la matriu A =  -3 1 -1 , troba una matriu X que verifique l’equació XA+A = A –1.
 5 -1 2 
43. Justifica per què no és certa la igualtat: (A+B)·(A–B) = A2–B2, quan A i B són 2 matrius
qualssevol.
44. Siga A una matriu de dimensió 2 3.
a. Existeix una matriu B tal que A·B siga una matriu d’una sola fila?
b. I per a B·A?
Posa un exemple per a cada cas.
45. Siguen A i B 2 matrius quadrades d’igual ordre. Si A i B són simètriques, ho és també el seu
producte A·B? si la resposta és afirmativa, justifica-la, i si és negativa, posa un contraexemple.
46. És possible trobar una matriu A no nul·la tal que A 2 siga la matriu nul·la? En cas afirmatiu, posa un
exemple.
 0 3 4 
47. Donada la matriu A =  1 -4 -5 , prova que es verifica A3+I = 0 i utilitza esta igualtat per a
 -1 3 4 
obtindre A10.
48. Siga A una matriu quadrada d’ordre 3 tal que aij = 0 si i j (A és una matriu diagonal). Prova que
el producte de 2 matrius diagonals és una matriu diagonal.
49. Definim la traça d’una matriu quadrada A d’ordre 2 com a tr(A) = a 11+a22. Prova que si A i B són 2
matrius quadrades d’ordre 2, aleshores tr(A·B) = tr(B·A).
50. Vertader o fals? Justifica la teua resposta i posa exemples.
a. Si A és una matriu 2 2 amb rang 2, el seu rang no varia si li afegim una fila o una columna.
b. Si X–AX = B, aleshores X = (I–A)–1B.
-1 2 
c. Si A =  aleshores (A+I)2 = 6I.
3 -1 
d. Si AB = BA, aleshores (AB)t =(BA)t
e. Si a una matriu de 3 files i 3 columnes amb rang 3 li llevem una fila i una columna, aleshores el
seu rang serà 2.
f. En una matriu antisimètrica (At = –A), els elements de la diagonal principal són tots 0.
1 2 3 4 
g. EL rang de M =  4 3 2 1  és 3 si k = 0.
 5 5 5 k2–1 
h. Si A és una matriu regular i (B–C)A = 0 (matriu nul·la), podem assegurar que B = C.
51. Siguen A i B 2 matrius quadrades del mateix ordre. De la igualtat A·B = A·C no pot deduir-se, en
general, que B = C.
1 1
a. Prova esta afirmació buscant 2 matrius B i C diferents tals que A·B = A·C, sent A =  .
1 1
b. Quina condició ha de complir la matriu A perquè de A·B = A·C es puga deduir que B = C?
52. a. Si A és una matriu regular d’ordre n i existeix una matriu B tal que AB+BA = 0, provar que
BA–1+A–1B = 0.
-3 -2 
b. Si A =  , troba una matriu B 0 tal que AB+BA = 0.
4 3 
1 2
53. Aïlla la matriu X en la igualtat (X+A)2 = X2+XA+I2 i obtín X en el cas A =  .
-1 0 
54. Demostra que si A és una matriu regular, en aïllar X en l’equació XA 2+BA = A2 s’obté X = I–BA–1.
55. Troba una matriu quadrada d’ordre 2, diferent de I i de –I, la inversa de la qual coincidisca amb la
seua transposada.
56. Obtín la forma general d’una matriu d’ordre 2 que siga antisimètrica.
57. Una matriu quadrada és màgica de suma k quan la suma dels elements de cada fila, de cada
columna i de les 2 diagonals és, en tots els casos, igual a k. Quant val k si una matriu màgica és
antisimètrica? Troba totes les matrius màgiques antisimètriques d’ordre 3.
58. Obtín totes les matrius màgiques simètriques d’ordre 3 per a k = 0.
59. Obtín totes les matrius màgiques simètriques d’ordre 3 per a k = 3.
60. Siga A una matriu quadrada que verifica la igualtat A 2–2A = 3I.
a. Demostra que A és invertible i expressa A–1 en funció de A i I.
b. Expressa A3 com a combinació lineal de A i I.
c. Troba totes les matrius simètriques d’ordre 2 que verifiquen A 2–2A = 3I.
x -2 
61. Estudia per a quins valors de x, la matriu inversa de A =  coincideix amb la seua oposada.
5 -x 
AUTOAVALUACIÓ ANAYA
 1 a 1 2
1. Estudia el rang de la matriu A =  2 0 -1 1  segons els valors del paràmetre a.
 -1 1 1 0 
2. Si A és una matriu quadrada d’ordre 3, C una matriu de dimensió 3 2 i D una matriu quadrada
d’ordre 2, quina dimensió ha de tindre la matriu B perquè l’equació matricial AB = CD tinga sentit?
2 -1 
3. Determina a i b de forma que la matriu A =  verifique A2 = A.
a b 
1 0
4. Donada la matriu A =  , calcula An.
5 1
1 1
5. Determina totes les matrius A tals que AX = XA, sent X =  .
1 1
1 1
6. Donada la matriu C =  , troba 2 matrius X i Y tals que verifiquen les equacions següents:
2 1
X+Y–1 = C i X–Y–1 = Ct
1 2 1
7. a. Troba la inversa de la matriu següent: A =  0 1 1 .
2 1 0 
  -1 0 1 
b. Resol l’equació 2XA+B = A , sent B =  0 2 3 .
t

 -2 -1 0 
1 2 0 3 
8. Raona si és possible afegir una fila a la matriu A =  0 1 -1 -2  de manera que la nova matriu
 2 7 -3 0 
tinga rang 4.
9. Un industrial fabrica 2 tipus de bombetes: transparents (T) i opaques (O). De cada tipus es fan 4
models: M1, M2, M3 i M4.
La següent taula mostra la producció setmanal de bombetes de cada tipus i model:
T O
M1 300 200
M2  400 250 
M3  250 180 
M4  500 300 
El percentatge de bombetes defectuoses és el 2% en el model M1, el 5% en el M2, el 8% en el M3 i
el 10% en el M4. Calcula la matriu que expressa el nombre de bombetes transparents i opaques,
bones i defectuoses, que es produeixen.
RESOLUCIÓ DE SISTEMES MITJANÇANT DETERMINANTS
RESENYA HISTÒRICA SOBRE ELS DETERMINANTS
Els determinants van fer la seua aparició en les matemàtiques més d’un segle abans que les matrius.
El terme matriu, precisament, fou creat per James Joseph Sylvester [1814-1897] amb el propòsit de
distingir entre matrius i determinants. De fet, la seua idea era que matriu significarà “mare dels
determinants”.
La majoria dels historiadors coincideixen en afirmar que la teoria dels determinants s’originà amb el
matemàtic Gottfried Wilhelm Leibniz [1646-1716] qui, amb Newton, fou l’inventor del càlcul diferencial
i integral. Leibniz emprà els determinants el 1693 en relació amb els sistemes d’equacions lineals. No
obstant això, alguns creuen que el matemàtic japonès Seki Kowa va fer el mateix deu anys abans.
Les contribucions més prolífiques a la teoria dels determinants foren les del matemàtic francés
Augustin-Louis Cauchy [1789-1857]. Este autor escrigué, el 1812, una memòria de 84 fulls que
contenia la primera demostració del teorema det(A·B) = det(A)·det(B). Va fer moltes altres
contribucions a les matemàtiques, tant a les matemàtiques pures com a les aplicades. Només Euler
[1707-1783] va escriure més que ell.
El desenvolupament d’un determinant per adjunts fou utilitzat per primera vegada pel matemàtic
francés Pierre de Laplace [1749-1827], encara que Laplace és més conegut per la transformada que
porta el seu nom.
Una contribució important a la teoria dels determinants (només Cauchy estaria davant d’ell) la va
aportar el matemàtic alemany Carl Gustav Jacobi [1804-1851]. Fou amb ell amb qui la paraula
determinant va assolir l’acceptació definitiva. El primer en el què emprà Jacobi els determinants fou en
establir la teoria de les funcions de diverses variables. Sylvester anomenà més tard jacobià a este
determinant.
Per últim, una ressenya sobre la història dels determinants no podria ser completa si no s’esmentés el
llibre de text An Elemntary Theory of Determinants, escrit el 1867 per Charles Dogson [1832-1898].
Este matemàtic és més conegut pel seu pseudònim de Lewis Carroll, amb el que escrigué el sorprenent
llibre Alícia en el país de les meravelles.
PROPIETATS DELS DETERMINANTS. Les matrius les denotarem per files o columnes com segueix:

a11 … a1j … a1k … a1n F1

…
ai1
…
…
…
aij
… …
… aik
… …
… ain
 
…
Fi
A=
…
ak1
…
…
…
akj
… …
… akk
… …
… akn
=
 
…
Fk
= (C1, …, Cj, …, Ck, …, Cn)

…
an1
…
…
…
anj
… …
… ank
… …
… ann  
…
Fn

Les propietats que anem a detallar les expressarem per columnes, però tenen el seu paral·lelisme per files.

D-1. det(A) = det(At)

D-2. det(C1, …, 0, …, Cn) = 0
D-3. det(C1, …, Ck, …, Cj, …, Cn) = –det(A)
D-4. det(C1, …, Cj, …, Cj , …, Cn) = 0
D-5. det(C1, …, ·Cj, …, Cn) = ·det(A),   
D-6. det(C1, …, Cj, …, ·Cj, …, Cn) = 0,    
D-7. det(C1, …, Cj + Cj’, …, Cn) = det(C1, …, Cj, …, Cn) + det(C1, …, Cj’, …, Cn)
 k 
D-8. det(C1, …, Cj + 1·C1+…+j–1·Cj–1+j+1·Cj+1+…+n·Cn, …, Cn) = det(A), 
1  k  n, k ≠ j
D-9. det(C1, …, 1·C1+…+j–1·Cj–1+j+1·Cj+1+…+n·Cn, …, Cn) = 0,  k  , 1  k  n, k  j
(columna j)
D-10. det(A·B) = det(A)·det(B)
 a11 a12 
D-11. det = a11·a22 – a21·a12
a21 a22 
 a11 a12 a13 
Sarrus: det a21 a22 a23  = a11a22a33+a21a32a13+a31a12a23–a13a22a31–a23a32a11–a33a12a21
 a31 a32 a33 
a11 a12 … a1n
 
Laplace : det
4
a

… … … …
i1 ai2 … ain

= ai1·Ai1+ai2·Ai2+…+ain·Ain, 1  i  n, sent Aij = (–1)i+j·ij

… … … … 

an1 an2 … ann 
a11 … a1j–1 a1j+1 … a1n
 … … … … … … 
on Aij = adjunt d’aij i ij = menor complementari d’aij = det
ai–11 … ai–1j–1 ai–1j+1 … ai–1n , 1  i, j  n
 a…
i+11 … ai+1j–1 ai+1j+1 … ai+1n

 a
n1
… … …
… anj–1 anj+1
… …
… ann 
D-12. ak1·Ai1+ak2·Ai2+…+akn·Ain = 0,  1  i  k  n

 a0 11 a12 a13 … a1n–1 a1n



D-13. det 0
a22
0
a23
a33
… a2n–1
… a3n–1
a2n
a3n
=a
11·a22·a33·…·ann
… … … … … … 
0 0 0 … 0 ann 

D-14. A  Mn. det(A) = 0 (A singular)  {F1, …, Fn} LD  {C1, …, Cn} LD  rang(A) < n
det(A)  0 (A regular)  {F1, …, Fn} LI  {C1, …, Cn} LI  rang(A) = n
rang(A) = màxim ordre dels seus menors no nuls.

4
Laplace [1749-1827], matemàtic francés.
D-15. A  M n. Direm que  A–1 (inversa d’A) si A–1  M n  A·A–1 = A–1·A = In (matriu identitat)
1
 A–1  det(A)  0 (A regular). En este cas: A–1 = · (A*)t,
det(A)
 A11 … A1n 
on A* = matriu adjunta =  … … … , on Aij són els adjunts d’aij, 1  i, j  n.
 An1 … Ann 
1
det(A–1) = (és conseqüència de A·A–1 = In, D-10 i que det(In) = 1)
det(A)

a+1 a a a
a a+1 a a
EXERCICI 1. Troba en funció d’a, el valor de .
a a a+1 a
a a a a+1
SOLUCIÓ:
a+1 a a a a+1 a a a a+1 a a a
a a+1 a a a a+1 a a a a+1 a a
= = =
a a a+1 a 0 –1 1 0 0 –1 1 0
a a a a+1 0 –1 0 1 0 0 –1 1

a+1 a a a a a
= (a+1)· –1 1 0 – a· –1 1 0 = (a+1)(3a+1)–3a2 = 4a + 1
0 –1 1 0 –1 1
 x x+1 x+2
EXERCICI 2. Prova, sense desenvolupar-lo, que x x+3 x+4 = 0.
x x+5 x+6
SOLUCIÓ:
x x+1 x+2 x x x+2 x 1 x+2 x 1 x+2
x x+3 x+4 = x x x+4 + x 3 x+4 =0+ x 3 x+4 =
x x+5 x+6 x x x+6 x 5 x+6 x 5 x+6
x 1 x x 1 2 x 1 2 1 1 2 1 1 1
= x 3 x + x 3 4 =0+ x 3 4 = x· 1 3 4 = x· 1 3 1 = x·0 = 0
x 5 x x 5 6 x 5 6 1 5 6 1 5 1

 11 21 1
–3
2
8 
EXERCICI 3. Calcula el rang d’A =  , segons els valors d’a  .
a –1 –1 1
 1 –1 1 –2 
1 1 2
1 2
SOLUCIÓ: = 14  0  rang(A)  2. 2 –3 8 = –15  0  rang(A)  3
–3 8
–1 –1 1
1 1 1 2
1 2 –3 8
Com A  M4, rang(A)  4. det(A) = = (–2)·A42 + (–4)·A44 = 16 – 8a
a –1 –1 1
0 –2 0 –4
Per tant: ● rang(A) = 3  16 – 8a = 0  a = 2
● rang(A) = 4  16 – 8a  0  a  2  a  –{2}
EXERCICI 4. Siguen c1, c2, c3 les columnes 1ª, 2ª i 3ª de la matriu A  M3 i A = 6. Calcula, indicant
les propietats que hi utilitzes:
a) A3 b) A–1 c) 2A d) det(3c1 – c3, 2c3, c2)
SOLUCIÓ:
a) A3 = A·A·A = A · A · A = A 3 = 216 (D-10)
b) A–1 = 1/ A = 1/6 (D-15)
c) 2A = 23· A = 48 (D-5)
d) det(3c1–c3, 2c3, c2) = 3·2·det(c1, c3, c2)–2·det(c3, c3, c2) = –6 A = –36 (D-7, D-5, D-3, D-4)

EXERCICI 5. A, B  M3x12, però en el procés d’edició, algunes s’han esborrat.

 1 1 –1 …   2 –1 3 … 
A =  3 –1 0 … , B =  3 0 1 … . Pots esbrinar alguna cosa sobre els possibles valors del seu
 –7 5 –2 …  5 4 0 … 
rang? Siga C = (A | B)  M3x24, quin serà el rang(C)?
SOLUCIÓ:
A, B  M3x12  1  rang(A), rang(B)  3; C  M3x24  1  rang(C)  3.
1 1 –1 2 –1 3
1 1
3 –1 0 =0 = –4  0  rang(A) = 2. 3 0 1 = 23  0  rang(B) = 3.
3 –1
–7 5 –2 5 4 0
rang(C) = 3, perquè C = (A | B) i rang(B) = 3.
CLASSIFICACIÓ DE SISTEMES D’EQUACIONS LINEALS PER ROUCHÉE-FRÖBENIUS5
eq1  a11x1+…+a1nxn = b1 
eq2  a21x1+…+a2nxn = b2 
Siga el sistema d’equacions lineals:
… … ……… … …
 (I)
eqm  am1x1+…+amnxn = bm 

 a11 … a1n   a11 … a1n | b1 
A  Matriu dels coeficients =  … … … ; A’  Matriu ampliada =  … … … | … 
 am1 … amn   am1 … amn | bm 
x
  1  b1 
X  Matriu col. de les incògnites =  … ; B  Matriu col. dels termes independents = … 
 xn   bm 
(I) el podem expressar matricialment com: A·X = B

Notem que Rang(A’)  Rang(A). El Teorema de Rouché-Fröbenius diu:

 SC (SISTEMA COMPATIBLE  Té solució)  Rang(A) = Rang(A’) = r
o SCD (DETERMINAT  Una única solució)  r = Nº d’incògnites = n
o SCI (INDETERMINAT  Infinites solucions)  r < Nº d’incògnites = n
Açò significa que r incògnites es poden posar en funció de les altres n–r
restants, a les quals anomenarem paràmetres.
En este cas el sistema s’anomena (n–r)-paramètric.
 SI (SISTEMA INCOMPATIBLE  No té solució)  Rang(A) < Rang(A’)

5
Rouché [1832-1910], matemàtic francés i professor de geometria descriptiva al Conservatori d’Arts i Oficis a l’Escola Central.
Fröbenius [1849-1917], matemàtic alemany nomenat professor de la Universitat de Berlín en 1882, que va treballar en grups
abstractes i en la resolució de sistemes d’equacions lineals.
RESOLUCIÓ DE SISTEMES D’EQUACIONS LINEALS PER LA REGLA DE CRAMER6
a11x1 + … + a1nxn = b1 
Siga el següent sistema d’equacions lineals: … … … … … … … … …  (I)  A·X = B
am1x1 + … + amnxn = bm 
 a11 … a1n   a11 … a1n | b1   x1   b1   a1j 
A =  … … … , A’ =  … … … | … , X =  … , B =  … , Cj =  … , 1  j  n
 am1 … amn   am1 … amn | bm   xn   bm   amj 

Un sistema d’equacions lineals (I) és un sistema de Cramer si compleix:

• m = nº d’equacions = nº incògnites = n
• det(A)  0

Un sistema de Cramer és per definició SCD, té una única solució, que ve donada per:
det(B, C2, C3,…, Cn) det(C1, B, C3, …, Cn) det(C1, C2, C3, …, B)
x1 = , x2 = , …, xn =
det(A) det(A) det(A)

1
Si el sistema (I) el resolem matricialment: X = A-1·B, on A-1 = ·(A*)t
det(A)

Els SCI (infinites solucions), quan s’arreglen, també són de Cramer amb paràmetres.

6
Gabriel Cramer [1704-1752], matemàtic suïs. Professor de matemàtiques i filosofia a Ginebra, fou admès en l’Acadèmia de
Berlín i en la Royal Society. La coneguda regla de Cramer, publicada en la seua Introducció de Corbes Algebraiques (1750), fo u
descoberta per Colin Mclaurin [1698-1746] probablement el 1729, quan estava escrivint ja el tractat d’Àlgebra, publicat el 1748,
2 anys després de la seua mort.
 x + 2y + z = 9 
EXERCICI 1. Resol el següent sistema: x – y – z = –10  (*)
2x – y + z = 5 
SOLUCIÓ:
1 2 1  1 2 1 | 9  x  9 
A =  1 –1 –1 ; A’ =  1 –1 –1 | –10 ; X =  y ; B =  –10 
 2 –1 1   2 –1 1 | 5  z  5 
Mètode 1. (Gauss). Anem a esbrinar de quin tipus de sistema es tracta:
 1 2 1 | 9   1 2 1 | 9   1 2 21 | 199   1 2 21 | 199   1 2 21 | 199 
A’ =  1 –1 –1 | –10 ~ 0 –3 –2 | –19 ~ 0 1 /3 | /3 ~ 0 1 /3 | /3 ~ 0 1 /3 | /3 .
 2 –1 1 | 5   0 –5 –1 | –13   0 –5 –1 | –13   0 0 7/3 | 56/3   0 0 1 | 8 
x + 2y + z = 9
Rang(A’) = Rang(A) = 3 = Nº d’incògnites  (*) és SCD. (*)  y + 2/3z = 19/3  x = –1, y = 1, z = 8
z = 8
Mètode 2. (Matricial i Gauss-Jordan per al càlcul de A–1)
La forma matricial d’este sistema (*) és A·X = B.  A–1, ja que Rang(A) = 3.
Per tant, X = A–1·B. El càlcul d’A–1 el farem pel mètode de Gauss-Jordan:
1 2 1 | 1 0 0 1 2 1 | 1 0 0 1 2 1 | 1 0 0 1 2 1 | 1 0 0
1 –1 –1 | 0 1 0 ~ 0 –3 –2 | –1 1 0 ~ 0 1 2/3 | 1/3 –1/3 0 ~ 0 1 2/3 | 1/3 –1/3 0 ~
2 –1 1 | 0 0 1   0 –5 –1 | –2 0 1   0 –5 –1 | –2 0 1   0 0 7/3 | –1/3 –5/3 1 
1 2 1 | 1 0 0  1 2 1 | 1 0 0   1 2 0 | 8/7 5/7 –3/7   1 0 0 | 2/7 3/7 1/7 
0 1 2/3 | 1
/3 –1
/3 0 ~ 0 1 0 | /7 /73 1 –2
/7 ~ 0 1 0 | 3/7 1/7 –2/7 ~ 0 1 0 | 3/7 1/7 –2/7  
0 0 1 | –1
/7 /7 /7   0 0 1 | /7 /7 /7   0 0 1 | –1/7 –5/7 3/7   0 0 1 | –1/7 –5/7 3/7 
–5 3 –1 –5 3

2 3
 3 /7 /7 1/7  x
2 3 1
 3/7 1/7 –2/7   9   –1 
=  /7 /7 . X =  y  = A ·B =  /7 /7 /7 · –10  =  1   x = –1, y = 1, z = 8
1 –2
A–1 /7 –1

 –1/7 –5
/7 3/7  z  –1/7 –5/7 3/7   5   8 
 9x + 3y + 2z = 0
3x – y + z = 0
EXERCICI 2. Discuteix i resol el sistema homogeni
8x + y + 4z = 0
 (*)
x + 2y – 2z = 0

SOLUCIÓ:
9 3 2

3 –1 1   93 –1
3 2
1
0
0   00  x
A= 
8 1 4 
; A’ = 8 1 4 0  matriu ampliada; B =  0 ; X =  y 

1 2 –2  1 2 –2 0  0 z

Forma matricial de (*): A·X = B. Els sistemes homogenis sempre són compatibles (SC), perquè
Rang(A’) = Rang(A). A més, sempre tenen la solució x = y = z = 0. Només falta esbrinar si són SCD o
SCI. Apliquem el mètode de Gauss:

 93 3
–1
2
1  1 2
3 –1
–2
1
1 2
 
0 –7
–2
7
1 2
 
0 1
–2
–1
1 2
 
0 1
–2
–1
1 2
 
0 1
–2
–1 
8 1 4  
~
8 1 4
~  
0 –15 20  
~
0 3 –4  
~
0 0 –1  
~
0 0 1 
1 2 –2 9 3 2  
0 –15 20  
0 3 –4  
0 0 –1  
0 0 0 
x + 2y – 2z = 0
Rang(A’) = Rang(A) = 3 = Nº d’incògnites  (*) SCD  (*)  y – z = 0  x = y = z = 0
z = 0
 x – 2y = 1 
y+z = a 
EXERCICI 3. Discuteix el sistema
x – 3z = –1
 (*), segons els valors d’a  . En els casos en que
y–z =

2 
tinga solució, resol-lo.
SOLUCIÓ:
1 –2 0
0 1 1   10 –2
1
0
1
|
|
1
a   1a  x
A= 1 0 –3; A’ = 1 0 –3 | –1  matriu ampliada; B =  –1 ; X =  y 
0 1 –1 0 1 –1 | 2  2 z

Forma matricial de (*): A·X = B. Apliquem el mètode de Gauss:

1 –2 0 | 1 1 –2 0 | 1 1 –2 0 | 1 1 –2 0 | 1
 0 1 1 | a  0 1 1 | a  
0 1 1 | a 0 1 1   | a 
 1 0 –3 | –1  
~
0 2 –3 | –2
~  
0 0 –5 | –2–2a
~
0 0 1   | 2/5+2/5·a ~
 0 1 –1 | 2  0 1 –1 | 2  
0 0 –2 | 2–a 0 0 –2  | 2–a 
1 –2 0 | 1
 0 1 1 | a 
 0 0 1 | 2/5+2/5·a 
 0 0 0 | 14/5–1/5·a 
a  {14}: Rang(A) = 3 < Rang(A’) = 4  (*) SI  (*) no té solució.
a = 14: Rang(A) = Rang(A’) = 3 = Nº d’incògnites  (*) SCD  (*) té una única solució.
x – 2y = 1
(*)  y + z = 14  x = 17, y = 8, z = 6
z = 6
PROBLEMES DETERMINANTS I SISTEMES
1 2 3 4
 –1 2 0 5 
1. Calcula el valor del següent determinant  .
2 3 –1 4
 3 1 2 0 
2 3 2   2 1 3  1 1 0
2. Donades les matrius A =  4 1 0 , B =  1 4 –1  i C =  0 1 0 , calcula la matriu X, per a
 1 0 –2   –1 –1 –2   0 1 2
que A·X = B·X + C.
3. Estudia (T. Rouché) i resol (si és possible) els següents sistemes d’equacions aplicant-hi la regla de
Cramer:
x–3y+2z = –7  2x+6y = 0 
a. 3x+y–z = 6  b. 3x–2y = 1 
2x+3y+z = 7  2x+3y = 7 
x+y–z = 2 
4. Si tenim el sistema d’equacions 2x+4y–5z = 5 :
x+5y–7z = 4 
a. Estudia (T. Rouché) i resol el sistema per Cramer.
b. Si (x, y, 3) és una solució del sistema anterior, quins són els valors de x i y?
x+y = 1 
5. Discuteix el següent sistema respecte al paràmetre “a”: ay+z = 0 .
x+(a+1)y+az = a+1 
 4 1 –2   2 –1  1 0 0
6. Donades les matrius A =  –1 2 1 , B =  –1 3  i I =  0 1 0 , calcula la matriu X, per a que
 –2 –2 6   3 1  0 0 1 
A·X – 2X = B.
  13 –2
1 –1
3
1
2 
7. Calcula el determinant: 2 0 1 1 .
 9 –4 7 –4 
x–y = a 
8. Discuteix el següent sistema respecte al paràmetre “a”: 2x+a2z = 2a+1 .
x–y+(a2–a)z = 2a 
x–y+z = 3 
9. Si tenim el sistema d’equacions x+y+3z = 2 :
5x–y+5z = 8 
a. Estudia (T. Rouché) i resol el sistema per Cramer.
b. Si (x, y, –1) és una solució del sistema anterior, quins són els valors de x i y?
10. Estudia (T. Rouché) i resol els següents sistemes (per Cramer):

x–3y+z = 8 
a. 2x+y–2z = –3 
x+2y+z = 3 

x+y–2z = 0
2x–y+3z = 0
b.
x+z = 0

4x+y+7z = 0

PROBLEMES ANAYA
1. Calcula el valor d’estos determinants.
1 8 1   3 4 -6  7 8 0  0 3 1
a.  1 7 0  b.  2 -1 1  c.  0 -7 3  d.  -2 0 2 
 1 6 -1   5 3 -5   1 0 1  3 4 0
m n
2. Si 
 p q  = -5, quin és el valor de cadascun dels determinants següents? Justifica les respostes.
m+3n p+3q  p m 3n -m 
a. 
 n b.  c. 
q  q n   3q -p 
p 2m  1 n/m  m 5m 
d. 
 q 2n  e. 
 mp mq  f. 
 p 5p 
3. Resol les equacions següents.
 3 4 -5   a–1 1 -1  2 1 1   a+1 1 1 
a.  1 -1 1  = 0 b.  0 a+6 3  = 0 c.  0 2 2  = 0 d.  1 2 a  = 0
 1 -1 a   a–1 2 0   2 3 a2   1 a 2
4. Quin valor de a anul·la estos determinants?
a 1 1  a–1 1 -1  1 1 2  a+1 1 1 
a.  1 1 1  b.  0 a–2 1  c.  a 1 2  d.  -a–1 0 -2 
 0 1 a  a 0 2   1 a+1 0   0 1 a2–a–1 
1 1 1
5. Sabent que  a b c  = 5, calcula el valor dels determinants següents:
x y z 
 1 1 1   0 0 1  1–x 1–y 1–z   2 2 2 
a.  a+7 b+7 c+7  b.  c–a b–c c  c.  a+2x b+2y c+2z  d.  -x -z -y 
 x/2 y/2 z/2   z–x y–z z   2x 2y 2z   a c b
6. Estudia el rang de les matrius següents:
1 -1 2
 1 0 -1 2   2 1 3 
a. A =  2 3 1 -2  b. B =  3 0 5 
2 4 2 1  1 2 1 
7. Troba el rang d’estes matrius:
3 5 1 2 -1 0 0
 6 10 -2   1 2 3 1 -1   0 0 2 -1  1 2 0 3 
a. A =  1 0 1  b. B =  4 5 6 2 1  
c. C =
0 2 -1 0  d. D =  0 1 -1 -2 
 4 5 0  1 0 0 3 4   2 0 -1 0   2 7 -3 0 
8. Estudia el rang de les matrius següents segons el valor del paràmetre que hi apareix.
2 1 0   a 1 0   2 -1 a  1 1 1
a. A =  1 1 -2  b. B =  -1 2a -2  c. C =  a 3 4  d. D =  1 -a 1 
3 1 a   1 -1 2   3 -1 2  1 1 a 
9. Aplica el teorema de Rouché per esbrinar si els sistemes següents són compatibles o incompatibles.
 x–y = 6  x+y–z = -2  2x+3y–z = 3
a.  4x+y = -1 b.  2x–y–3z = -3 c.  -x–5y+z = 0
 5x+2y = -5  x–2y–2z = 0  3x+y–z = 6
 x+y+z = 2
 x–y–2z = 2 x–2y–7z = 0  x+3y+z = -1
d.  2x+y+3z = 1 e.  f.  x–y–z = -1
y+z = -1
 3x+z = 5  2x+3y = 0  2x+y+3z = 5
10. Resol estos sistemes aplicant la regla de Cramer.
 8x+14y = 2  x+y–z+t = 1  3x–y = 2  x–y–z+t = 4
a.  b.  x–y–t = 2 c.  2x+y+z = 0 d. 
 3x–5y = 11  x+y+z–t = 2
 z–t = 0  3y+2z = -1
11. Estudia i resol estos sistemes, quan siga possible.
 x+y = 5
 3x+y–z = 0  x–2y+z = -2  x+2y+z = 0 x+z = 6
a.  x+y+z = 0 b.  -2x+y+z = -2 c.  -x–y = 1 d. 
y+z = 7
 3y+2z = -1  x+y–2z = -2  -y–z = -1  2x+y+z = 11
12. Estudia i resol els sistemes següents.
 x+y+z = 2
 x–y–2z = 2 x–2y–7z = 0
a.  2x+y+3z = 1 b. 
y+z = -1
 3x+z = 3  2x+3y = 0
13. Resol els sistemes homogenis següents.
 9x+3y+2z = 0
 x+y–z = 0 3x–y+z = 0
a.  12x–3y–2z = 0 b. 
8x+y+4z = 0
 x–2y+z = 0  x+2y–2z = 0
14. Troba la matriu inversa de les matrius següents.
2 -2  3 0
a. M =  b. N = 
5 -4  -5 2 
1 2 1 2 1 0
15. a. Calcula la inversa de cadascuna de les matrius següents: A =  0 1 0  B =  0 1 3 .
 2 0 3 2 1 1 
b. Resol les equacions AX = B i XB = A, sent A i B les matrius del darrer apartat.
 1 2 0   -7 1 2 
16. Calcula la inversa de les matrius següents: A =  1 1 1  B =  5 -1 -1 .
 -1 0 -1   -2 1 0 
17. Troba els valors del paràmetre t per als quals les matrius A i B no són regulars i calcula:
1 0 t  1 0 t 
a. A–1 si t = 1 i A =  1 1 0  b. B–1 si t = 2 i B =  1 1 0 .
 t 0 1 t 0 1
18. Discuteix els sistemes següents segons els valors del paràmetre m.
 7y+5z = -7  mx+y–z = 1  2x+y–z = 1  x+y+z = 6
a.  3x+4y+mz = -1 b.  x–2y+z = 1 c.  x–2y+z = 3 d.  2x+2y+mz = 6
 7x+5y = 7  3x+4y–2z = -3  5x–5y+2z = m  mx = 0
19. Discuteix els sistemes homogenis en funció del paràmetre a.
 2x–ay+4z = 0  x–z = 0
a.  x+y+7z = 0 b.  ay+3z = 0
 x–y+12z = 0  4x+y–az = 0
20. Existeix algun valor de a per al qual estos sistemes tinguen infinites solucions?
 3x–2y–3z = 2  x+y+z = a–1
a.  2x+ay–5z = -4 b.  2x+y+az = a
 x+y+2z = 2  x+ay+z = 1
21. Discuteix els sistemes homogenis següents en funció del paràmetre a.
 2x–y+z = 0  x+y+z = 0  ax+y–z = 0  3x+3y–z = 0
a.  x+2y–3z = 0 b.  ax+2z = 0 c.  x+2y+z = 0 d.  4x+2y–az = 0
 3x–4y–az = 0  2x–y+az = 0  3x+10y+4z = 0  3x+4y+6z = 0
22. Discuteix els sistemes següents segons els valors del paràmetre m.
 mx+y+z = 4  x+y+z = m–1  x+2y+3z = 0
a.  x+y+z = m b.  2x+y+mz = m c.  x+my+z = 0
 x–y+mz = 2  x+my+z = 1  2x+3y+4z = 2
 x+2z = 3  -2x+y+z = 1
 x+my+z = 4 3x+y+z = -1 x–2y+z = m
d.  x+3y+z = 5 e.  f. 
2y–z = -2 x+y–2z = 0
 mx+y+z = 4  x–y+mz = -5  x–y–z = m
 1 0 -1 
23. Donada la matriu A =  0 x 3 , troba:
 4 1 -x 
a. Els valors de x per als quals la matriu A posseeix inversa.
b. La inversa de A per a x = 2.
 2 1 1 
24. Donada la matriu A =  2 3 2 :
 -3 -3 -2 
a. Calcula A(2I–A).
b. Justifica si existeixen les matrius inverses de A i 2I–A.
c. Per a quin valor de k es verifica A–1 = kI–A?
2 3 1 1
25. Donada A =  , troba X tal que AXA =  .
1 2 2 3
 1 -1  2 1 1 3 
26. Donades les matrius A =  i B =  , troba la matriu X tal que AXB =  .
-1 2  1 0 0 -1 
3 2 2 3 1 1
27. Resol l’equació AXB = C, sent: A =  B =  C =  .
4 3 1 2 1 1
-2 0 1  3 0 -1  1 2  -8 
28. Donades les matrius: A =  , B =  , C =  i D =  , troba la matriu X
1 -1 5  1 1 0  3 -1  -2 
que verifica: (ABt+C)X = D.
1 0 2 1 0 2
29. Troba X tal que 3AX = B, sent: A =  0 1 1  i B =  1 0 1 .
 1 0 1 1 1 1 
 m 4 4  1 -1 2  0 1 1 
30. Donades les matrius següents A =  0 2 4 , B =  i C =  :
1 0 1 1 2 -1 
 0 0 1
a. Per a quins valors de m existeix A–1?
b. Per a m = 1, troba la matriu X tal que XA+B = C.
1 k 2 0 k
31. Siguen les matrius A =  i B =  1 1 .
0 -1 1 
 3 2
a. Determina per quins valors de k la matriu AB té inversa.
b. Resol l’equació ABX = 3I per a k = 0, on I és la matriu unitat d’ordre 2.
32. Escriu en la forma habitual estos sistemes i resol-los si és possible:
x  1 1  x   4 
 1 3 2    4 
a. 
1 -1 -1 
  =2
y b.  3 -1   =  0 
z  2 -1  y 1 
 1 -1 4   11 
33. Escriu les equacions lineals del sistema AX = B, sent A =  3 1 0  i B =  5 , i resol-lo.
 -1 0 1   2 
34. Expressa en forma matricial i resol usant la matriu inversa.
 2x+y = 2  x+y–z = 3  x+y = -1  x+2y+z = 3
a.  y+3z = 0 b.  2x+y+z = -2 c.  y+z = -2 d.  3y+z = 4
 2x+y+z = 2  x–2y–3z = 1  x+z = 3  x+2y+2z = 4
 2 0 5  x   -3   4 
35. Resol el sistema següent:  1 1 -2  y  +  1  =  -1 .
 -1 1 1  z   2   1 
36. Estudia els següents sistemes d’equacions. Resol-los quan siguen compatibles i interpreta
geomètricament les solucions obtingudes.
 x+ay–z = 1+a  x+z = 1
a.  x+y–az = a b.  y+(a–1)z = 0
 x–y–z = a  x+(a–1)y+az = a
 m–1 1 0 
37. Siga la matriu A =  m–1 m+2 2 .
 m–1 m+2 m+1 
a. Determina per a quins valors de m la matriu és singular.
x 2
b. Resol, si és possible, el sistema següent per a m = -1: A y  =  8 .
z 8
1 0 -1
38. a. Considera la matriu A =   i calcula el rang de les matrius AAt i AtA.
2 1 1 
b. Resol el sistema d’equacions lineals homogeni la matriu de coeficients del qual és A tA.
c. Resol el sistema d’equacions lineals homogeni la matriu de coeficients del qual és AA t.
 1 1 0
39. Donada la matriu A =  -1 1 2 , determina B perquè es verifique: B–I = AtA–1.
1 0 1
40. Estudia el rang de les matrius següents segons els valors del paràmetre que contenen.
k k -1 2
 3 -k 0 0   1 3 3 1   k 1 -2 0   1 1 -1 0 
a. A =  5 k 0 0  b. B =  k k 3 -1  c. C =  -1 -1 k 1  d. D =  2 1 -1 0 
 1 0 2 1   -1 3 3 0  1 1 1 k  -t 6 3–t 9–t 
41. Calcula el rang d’estes matrius en funció del paràmetre t.
3–t 3 2t
 t 1 12 2   t t 0   -2 0 -1   5 2 -1 9 
a. A =  2 t t 1  b. B =  2 t+1 t–1  c. C =  1 3 2+t  d. D =  2 -4 8 t 
 2 1 1 2  2t+1 0 -t–3   t+2 0 t   1 -2 4 2 
 -x 1 1 
42. Donada la matriu A =  1 -x 1 .
 1 1 -x 
a. Resol l’equació A = 0.
b. Calcula el rang de la matriu A segons els valors de x.
1 0 0
43. Donada la matriu A =  1 1 0 .
0 0 1 
a. Troba l’expressió general de An on n és un nombre natural qualsevol.
b. Raona que An té inversa per a qualsevol n 1 i calcula esta matriu inversa.
44. Discuteix els següents sistemes en funció del paràmetre i resol-los quan siguen compatibles:
 ax+y = 0  mx+y+z = 0
a.  -y+2az = 0 b.  x–my–z = 1
 -x+ay = 0  2x+y+z = 0
45. Discuteix i resol els sistemes següents.
 x+2z = 0  mx+y+z 2 = 2
a.  y–z =  b.  2x+my+m z = 1
 x+3y+z = 5  2x+y+z = 2
  x–y = a
46. Discuteix el sistema següent i resol-lo, si és possible, en el cas a = 4: 
2
x+a z = 2a+1
 x–y+a(a–1)z = 2a
47. Vertader o fals? Justifica les respostes i posa exemples.
a. Si c1, c2 i c3 són les columnes 1ª, 2ª i 3ª d’una matriu quadrada d’ordre 3 tal que c1 c2 c3 = 5, aleshores:
1) c2 2c3 c1 =10 2) c1+c2 c2–c1 c3 =0 3) c1+c3 c2 c3+c1 =5 4) -c2 2c1–c3 c3+c2 =10
x
1 2 0    a 
b. El sistema   y  =  b  és compatible indeterminat per a qualsevol valor de a i de b.
1 3 1
z
c. Si el determinant de la matriu ampliada d’un sistema de 4 equacions i 3 incògnites és diferent
de 0, el sistema té solució única.
d. Si el rang de la matriu de coeficients d’un sistema és menor que el nº d’incògnites, el sistema és SCI.
48. En un sistema d’igual nombre d’equacions que d’incògnites, el determinant de la matriu de
coeficients és igual a 0. Respon raonadament les preguntes següents:
a. Pot ser compatible? b. Pot tindre solució única? c. Es pot aplicar la regla de Cramer?
49. El rang de la matriu de coeficients d’un sistema homogeni de 4 equacions i 3 incògnites és igual a 3.
Què pots dir de la seua solució? Argumenta la resposta.
50. El rang de la matriu de coeficients d’un sistema de 3 equacions amb 3 incògnites és igual a 1. Quin
rang, com a màxim, pot tindre la matriu ampliada?
51. Si en un sistema de 4 equacions i 4 incògnites es verifica que rang A = rang A’ = 2, es pot aplicar
la regla de Cramer? En cas afirmatiu, explica les transformacions que cal fer en el sistema per
aplicar-la.
1 2  a  a+3 
52. Siguen A =  1 -1 , B =  b  i C =  b . Justifica que si el sistema AX = B és compatible
0 3  c  c+3 
determinat, aleshores el sistema AX = C també ho és.
53. a. Demostra que el sistema d’equacions següent té sempre solució per a qualsevol valor de  i .
 x–y+(+)z = 
 x+z = 
 x–z = –3
b. És possible que tinga infinites solucions per a algun valor de  i de ?
 x+ay+2z = 3
54. Discuteix, en funció del paràmetres a i b, el sistema d’equacions següent:  x–3y–z = -1 .
 -x+8y+4z = b
55. Discuteix els sistemes següents en funció del paràmetre i resol-los quan siguen compatibles.
 kx+ky–z = 2  x+3y+z = 5
3x–ky = 0 mx+2z = 0
a.  b. 
5x+ky = 0 my–z = m
 x+2z = 1  x–y+z = 0
56. Discuteix els sistemes següents.
 x–y+z = 2  x+y+z = a–1  x–3y+z = a  ax+y–z = b–1
a.  2x+3y–2z = -8 b.  2x+y+az = a c.  x–z = b d.  2x+ay = b+1
 4x+y+az = b  x+ay+z = b  x+z = c  -x+z = b
AUTOAVALUACIÓ ANAYA
 3y+5 7 12 
1. Demostra que la matriu B(y) =  2y+3 3 6  no té inversa per a cap valor de y.
 3y+4 2 6 
 x–y+z = a
2. Discuteix en funció de a el sistema següent i resol-lo si a = 3:  ax+2y–z = 3a .
 2x+ay–2z = 6
 2 1 -a 
3. Determina per a quins valors de a existeix la matriu invers a de M =  2a 1 -1 . Calcula la matriu
 2 a 1
inversa per a a = 2.
4. Troba en cada cas la matriu X que verifica la igualtat: a. A–1XA = B b. (A+X)B = I, sent
3 1 1 -1
A =  iB= 
 2 1 .
-1 -1 
 x+ay+z = a+2
5. a. Discuteix, en funció de a, el sistema següent:  x+y+az = -2(a+1) .
 ax+y+z = a
b. Resol el sistema anterior per al cas a = -1.
 x+2y+z = 3
6. Demostra que no hi ha valors de m per als quals el sistema  x+3y+2z = 5 no tinga solució.
 x+my+3z = 7
Resol-lo.
7. El rang de la matriu dels coeficients d’un sistema de 4 equacions amb 3 incògnites és 3. Quin rang
pot tindre la matriu ampliada? Partint d’això, quantes solucions té el sistema?
8. En un sistema homogeni de 3 equacions i 2 incògnites, la matriu dels coeficients té rang 2. Digues,
raonadament, quantes solucions té el sistema.
PROGRAMACIÓ LINEAL
INTRODUCCIÓ HISTÒRICA
El problema bàsic de la programació lineal és el d’optimitzar (fer màxima o mínima) una certa
expressió lineal (que pot expressar beneficis, despeses, temps, …) sotmesa a una sèrie de restriccions
(diners disponibles, material, personal, …) que vénen expressades per sistemes d’inequacions lineals.
Els seus orígens se situen en el segle XX, al voltant de la Segona Guerra Mundial. En un principi, les
investigacions van ser fonamentalment amb fins militars, però prompte se li van trobar una infinitat
d’aplicacions en el camp civil. En els anys quaranta es va descriure per primera vegada el problema del
transport, que va ser estudiat independentment per Kantoròvitx [1912-1986] i Koopmans [1910-
1985]. El 1947, Dantzig [1914-2005] va idear un algoritme per a la resolució d’estos problemes,
denominat mètode del símplex.
Pels problemes complexos que aborda, i per l’enorme nombre de variables que es manegen en la
pràctica, és imprescindible trobar algoritmes eficaços que es puguen implementar en ordinador.
El mètode del símplex. És un algoritme pel qual es pot resoldre pas a pas, sistemàticament, un problema
de programació lineal. La solució es troba en el vèrtexs d’un poliedre (o millor, hiperpoliedre) construït
amb les condicions del problema. El mètode, en essència, consisteix a aproximar-se a la solució seguint
les arestes del poliedre. El mateix Dantzig deia: El formidable poder del mètode símplex em sorprén.
L’algoritme de Karkarkar. El 1984, Narendra Karmarkar [nascut el 1955], un matemàtic indi establert
als Estats Units, va dissenyar una important modificació del mètode del símplex. Al principi, el mètode
de Karmarkar va ser acollit amb cert escepticisme, però va acabar mostrant una eficàcia prou més
gran que el del símplex, sobretot quan es treballa amb sistemes d’un nombre de variables i
d’inequacions veritablement gran. Un cert problema de programació lineal amb 800000 variables va
ser resolt amb l’algoritme de Karmarkar després de 10 hores de treball d’ordinador- s’estima que el
problema haguera necessitat setmanes senceres de treball d’ordinador mitjançant el mètode del
símplex. No obstant això, en el tractament de problemes moderadament grans, el mètode del símplex
sembla, encara, preferible.
PROGRAMACIÓ LINEAL PER A 2 VARIABLES. ENUNCIAT GENERAL
En un problema de programació lineal amb 2 variables, x i y, es tracta d’optimitzar (fer màxima o
mínima, segons els casos) una funció (anomenada funció objectiu) de la forma:
z = F (x, y) = px + qy
subjecta a una sèrie de restriccions donades mitjançant un sistema de desigualtats lineals del tipus
següent:
a1x+b1y c1
a2x+b2y c2
…………… … …
amx+bmy cm

Els punts del pla que complixen cada desigualtat estan en un semiplà. Els que les complixen totes
estan en un recinte convex finit (poligonal) o infinit, anomenat regió de validesa del problema.

Els punts de la regió de validesa complixen totes les restriccions i s’anomenen solucions factibles.
La solució factible que faça òptima (màxima o mínima, segons es desitge) la funció objectiu s’anomena
solució òptima. La solució òptima es troba sempre en la perifèria de la regió de validesa, perquè:
 La intersecció de semiplans és, necessàriament, una regió convexa.
 La funció objectiu pot representar-se mitjançant una recta mòbil que es mou paral·lela a si
mateixa i que, en baixar, aconsegueix el seu màxim en el punt en què toca per primera vegada
el recinte de validesa. (En altres casos, el màxim de la funció s’obté en un vèrtex “de davall”
que es localitza movent el regle cap amunt). Açò ocorrerà en un vèrtex o, potser, en tot un
costat del recinte.
 Regió no convexa

Regió convexa

Si hi ha una única solució òptima, esta estarà en un vèrtex del recinte. És possible que n’hi haja més
d’una i es trobaran en un costat.
És possible que no hi haja solució òptima, perquè quan el recinte és infinit, la funció objectiu pot
créixer o decréixer indefinidament.
Una vegada representat el recinte de validesa, la solució òptima es troba amb l’ajuda d’una recta
variable que representa la funció objectiu i que es mou paral·lela a si mateixa.
Si es vol localitzar la solució òptima sense valdre’s de la representació gràfica, es pot fer obtenint els
vèrtexs del recinte i calculant el valor de la funció objectiu en cada un d’estos. (Este mètode és
arriscat, perquè és difícil estar segur, sense representar-lo, de si un punt de tall entre 2 rectes vores
de semiplans és o no vèrtex del recinte de validesa).
EXERCICI 1. En una confiteria s’elaboren pastissos de NATA i de POMA. Cada pastís de nata requereix
mig quilo de sucre i 8 ous; i un de poma, 1 kg de sucre i 6 ous. En el rebost queden 10 kg de sucre i
120 ous. Quants pastissos de cada tipus s’han de fer si pretenem que els ingressos per la seua venda
siguen màxims? Considera tres casos: a. Els preus són: nata, 12€; poma, 15€.
b. Els preus són: nata, 16€; poma, 12€.
SOLUCIÓ:
Nombre Pastissos SUCRE OUS
NATA x 0,5x kg 8x
POMA y y kg 6y
TOTAL 0,5x+y 8x+6y
x, y 0
a. Funció objectiu: Màx G(x,y) = 12x + 15y. Regió de validesa: 0,5x + y 10
8x + 6y 120

Dibuixem el recinte i la direcció de les rectes

“Ingressos”: 12x + 15y = K. De totes les rectes que
toquen el recinte de solucions factibles i són de la
forma 12x + 15y = K, la que fa màxim els ingressos
és la que passa pel punt (12,4).

La solució és que s’han de fer 12 pastissos de nata i

4 de poma, sent els ingressos màxims de:
G(12,4) = 12·12+15·4 = 204€.
 x, y 0
b. Funció objectiu: Màx G(x,y) = 16x + 12y. Regió de validesa: 0,5x + y 10
8x + 6y 120

La funció objectiu agafa el màxim en tot el segment que uneix els

vèrtexs (15,0) i (12,4), ja que la recta 16x+12y = 240 coincideix
amb la recta 8x+6y = 120.

Per tant, tots els punts d’este segment s’expressen:

2
S = {(x,y) : 8x+6y = 120, 12 x 15}.

EXERCICI 2. Funció objectiu: Màx R(x,y) = 16x + 12y, en la regió de

x, y 0
validesa: x + 0,5y 14 , però amb la particularitat que x, y són
4x + 3y 57
nombres naturals.
SOLUCIÓ: Podem observar que el màxim s’agafa en tot el segment CD,
però com x, y , la solució ja no és tot el segment, sinó els vèrtexs
amb coordenades naturals d’eixe segment:

D(0,19), E(3,15), F(6,11), G(9,7) i H(12,3). En estos vèrtexs la funció

objectiu és màxim i val R(D) = R(E) = R(F) = R(G) = R(H) = 228.
EXERCICI 3. Volem realitzar una excursió amb els i les 390 alumnes de 3r d’ESO. L’empresa de
transport disposa de 7 autobusos de 60 places i 4 microbusos de 20 places. Els preus oferts són 1€ i
0,5€ respectivament, per Km. Quin serà el nombre d’autobusos de cada tipus que hem de contractar
perquè el cost de l’excursió siga mínim?
x 0, y 0
SOLUCIÓ: Funció objectiu: Mín F(x,y) = x+0,5y. Regió de validesa: x 7, y 4
60x+20y 390
Es veu en el gràfic adjunt que F(x,y) és mínim en el vèrtex A(6’5,0) i F(A) = 6’5€. Però els valors de x i
y només poden ser nombres naturals i, en este cas, x = 6’5 i y = 0.
Mètode 1. Trobarem la solució per tempteig.
Observem que movent paral·lelament la línia taronja
arribem a trobar els primers punts naturals sobre la
línia verda en B i E. En tots dos punts s’obté el mínim
de F amb les variables x i y naturals.
Este mínim és: F(B) = F(E) = 7€.
Mètode 2. Trobarem la solució per l’algoritme de
ramificacions o de Dakin.
Partim del punt més avantatjós: A(6’5,0). Com que x ha
de ser un nombre natural, haurà de complir una de les
dues restriccions: x 6 x 7. Ara hem de treballar
amb dues regions de validesa conté: 1) x 6 o 2) x 7.
Analitzant 1), el mínim estaria en (6,3/2), que no és
natural i F(6,3/2) = 6’75€.
Analitzant 2), el conjunt factible seria el segment BC i el mínim s’agafaria en B(7,0), que és natural i F(B) = 7€.
Continuem analitzant si encara podem fer més menut el cost. Tornem al punt solució de 1), (6,3/2), on y = 1’5 .
Construïm dos nous problemes on la regió de validesa de 1) conté: 3) y 1 o 4) y 2. Analitzant 3), problema no
factible; en 4) obtenim el mínim en (35/6,2), que no és natural i F(35/6,2) = 6’83€. La variable no natural x = 35/6
permet estudiar dos nous problemes a partir de la regió de validesa de 4) que conté: 5) x 5 o 6) x 6.
Analitzant 5), problema no factible; en 6) obtenim el mínim en E(6,2), que és natural i F(E) = 7€ = F(B): Les
nostres solucions.
PROBLEMES PROGRAMACIÓ LINEAL
1. a. Representa gràficament la regió determinada pel sistema d’inequacions:
x –3, y 0
–2x+3y 18 
2x+y 10  i calcula els seus vèrtexs.
x+3y 3 
b. Troba els punts d’esta regió en que la funció Z = 4x+2y abasteix els valors màxim i mínim i
calcula eixos valors.
2. Dibuixa la regió formada pels punts: A(–8,–2); B(0,6); C(5,2); D(5,–2).
a. Calcula les restriccions que representa esta regió.
b. Si la funció objectiu és Z = 4x+5y, calcula el màxim i el mínim.
3. Dibuixa la regió formada pels punts: A(-8,-2); B(0,6); C(5,2); D(5,0); E(1,-2).
a. Calcula les restriccions que representa esta regió.
b. Si la funció objectiu és Z = 4x+5y , calcula el màxim i el mínim.
4. Considera la regió factible determinada pel polígon de vèrtexs: A(0,4), B(2,1), C(5,1) i D(4,6).
a. Troba el conjunt de restriccions que determinen esta regió factible.
b. Calcula el màxim de la funció z = x + 3y sobre esta regió.
c. És possible que la funció z = 2x–4y tinga més d’un mínim en la regió? Justifica la teua resposta
d. Els punts A(7,5), B(3,4), pertanyen a la regió factible o no? Justifica la resposta.
5. Considera la regió factible determinada pel polígon de vèrtexs: A(0,2), B(6,6), C(8,4) i D(8,2).
a. Representa gràficament la regió factible.
b. Calcula les restriccions o inequacions que defineixen la regió factible.
c. Calcula el màxim i el mínim de la funció z(x,y)= 4x – 6y.
6. Dibuixa la regió formada pels punts: A(-8,-2), B(0,6), C(5,2) i D(5,-2).
a. Calcula les restriccions que representa esta regió.
b. Si la funció objectiu és Z = 4x + 5y , calcula el màxim i el mínim.
7. Una empresa fabrica dos productes diferents, P1 i P2, que ven a 300 i 350€ per tona (t),
respectivament. A tal fi, utilitza dos tipus de matèries primeres (A i B) i mà d’obra. Les disponibilitats
setmanals de les matèries primeres són 30 t de A i 36 t de B, i les hores de mà d’obra disponibles a
la setmana són 160. En la taula següent es resumeixen els requeriments (en t) de les matèries
primeres i les hores de treball necessàries per a la producció d’una tona de cada producte:
Matèria Primera (t)
Producte A B Mà d’obra
P1 2 3 4
P2 3 1 20

Determina la producció setmanal que maximitza els ingressos de l’empresa tot sabent que un
estudi de mercat indica que la demanda del producte P2 mai supera la del producte P1. A quant
ascendeixen els ingressos màxims?
8. Un ramader disposa d’aliment concentrat i farratge per alimentar les seues vaques. Cada Kg d’aliment
concentrat conté 300 g de proteïna crua (PC), 100 g de fibra crua (FC) i 2 Mcal d’energia neta de
lactància (ENL), i el seu cost és 11€. D’altra banda, cada kg de farratge conté 400 g de PC, 300 g de
FC i 1 Mcal d’ENL, sent el seu cost 6,5€. Determina la ració alimentària de mínim cost si sabem que
cada vaca ha d’ingerir almenys 3500 g de PC, 1500 g de FC i 15 Mcal d’ENL. Quin és el cost?
9. Un cert armador es dedica a la pesca de rap i lluç. Les quotes pesqueres imposen que les seues
captures totals no excedisquen les 30 tones (Tm). D’altra banda, la quantitat de rap com a màxim pot
triplicar a la de lluç i, a més, esta última no pot superar les 18 Tm. Si el preu del rap és de 15€/Kg i el
del lluç 10€/Kg, quines quantitats de cada espècie ha de pescar per a maximitzar els seus ingressos?
10. Es disposa de 200 hectàrees de terreny en les quals es desitja conrear patates i carlotes. Cada
hectàrea dedicada al cultiu de patates necessita 12,5 litres d’aigua de reg al mes, mentre que
cadascuna de carlotes necessita 40 litres, i es disposa mensualment d’un total de 5000 litres
d’aigua per al reg. D’altra banda, les necessitats per hectàrea d’adob nitrogenat són de 20 kg per a
les patates i de 30 kg per a les carlotes, i es disposa d’un total de 4500kg d’adob nitrogenat. Si el
guany per hectàrea sembrada de patates és de 300€ i de 400€ el guany per hectàrea de carlotes,
quina quantitat d’hectàrees convé dedicar a cada cultiu? Quin guany s’obtindria d’esta manera?
11. Un estudiant reparteix propaganda publicitària per a aconseguir ingressos. Li paguen 8 cts. d’euro per
cadascun dels impresos col·locats al parabrisa d’un cotxe i 12 cts. per cadascun dipositat a una bústia.
Ha calculat que cada dia pot repartir com a màxim 150 impresos i l’empresa li exigeix diàriament que
la diferència entre els col·locats en cotxes i el doble dels col·locats en bústies no siga inferior a 30
unitats. A més, ha d’introduir en bústies almenys 15 impresos diàriament. Quants impresos ha de
col·locar en cotxes i bústies per a maximitzar els seus ingressos diaris? Quin és este ingrés màxim?
12. Les autoritats sanitàries d’una determinada comunitat autònoma planifiquen la contractació de
personal sanitària per la posta en marxa de Punts d’Atenció Contínua (PAC). En la comunitat hi ha
2 zones clarament diferenciades, que anomenem A i B, i cadascuna necessita una dotació
específica. Cada PAC de la zona A requereix 3 metges i 3 infermeres, i una inversió de 30 milions
d’euros. En la zona B cada centre necessita 2 metges i 4 infermeres, i una inversió de 10 milions
de euros. Per portar a terme este projecte, es disposa d’un màxim de 30 metges, d’un màxim de
48 infermeres i d’un màxim de 240 milions de euros.
a. Quin és el nombre màxim de PAC que poden posar-se en funcionament?
b. Quants en cada zona?
13. Les necessitats vitamíniques diàries d‘una persona són d’un mínim de 36 mg de vitamina A, 28 mg
de vitamina C i 34 mg de vitamina D. Estes necessitats es cobreixen prenent pastilles de la marca
Energic i de la marca Vigor. Cada pastilla de la marca Energic costa 0,03€ i proporciona 2 mg de
vitamina A, 2 mg de vitamina C i 8 mg de vitamina D. Cada pastilla de la marca Vigor costa 0,04€ i
proporciona 3 mg de vitamina A, 2 mg de vitamina C i 2 mg de vitamina D. Quantes pastilles de
cada marca s’han de prendre diàriament si es desitja cobrir les necessitats vitamíniques bàsiques
amb el menor cost possible? Determina l’esmentat cost.
14. Una empresa farmacèutica té en l’actualitat 2 línies d’investigació, la de medicaments antiinflamatoris
no esteroides i la de fàrmacs ansiolítics. Desitja invertir en la investigació com a màxim tres milions
d’euros, amb la condició de dedicar almenys 1,5 milions d’euros als ansiolítics, amb els que espera
obtindre un benefici del 10%. En canvi en la investigació sobre medicaments antiinflamatoris, encara
que es calcula un benefici del 25% no ha d’invertir més d’un milió d’euros. Quina quantitat ha de
dedicar a cada línia d’investigació per a maximitzar beneficis, si a més ha de dedicar als ansiolítics
almenys el doble de diners que als inflamatoris? Quin benefici obtindrà d’esta manera l’empresa?
PROBLEMES ANAYA
 x+y 120
3y x
1. Maximitza la funció F(x,y) = 25x+20y sotmesa a les restriccions següents:  x 100 .
 y 10
 x+y 5
x+3y 9
2. a. Maximitza i minimitza la funció F(x,y) = 2x+3y amb les restriccions:  x 0.
 y 0
b. Fes el mateix amb la funció G(x,y) = y–x.
0 y
0 x 10
3. Maximitza la funció z = x+y+1 subjecta a les restriccions: x y .
3x+4y
y–2x 6
24
4. En la regió determinada per x+y 5, x+3y 9, 4x+y 8, x 0iy 0, troba el punt en el qual
la funció F(x,y) = 2x+3y aconsegueix el seu valor mínim. Pot arribar al seu màxim en esta regió?
2x+y 20
5. Calcula els punts del recinte 2x–y 20 que fan mínima o màxima la funció z = 2x+y. Quantes
0 y 20
solucions hi ha?
 3x+4y–13 0
6. Es possible maximitzar i minimitzar la funció z = x+y+1 subjecta a:  2x–3y–3 0?
 5x–y–27 0
7. Les rectes 2x+y = 18, 2x+3y = 24 i x+y = 16 es tallen dos a dos en tres punts que són els
vèrtexs d’un triangle T. Siga S la intersecció del triangle T amb el primer quadrant. Troba el màxim
de la funció z = 5x+3y quan x i y varien en S. expressa el recinte mitjançant un sistema
d’inequacions.
 x 0, y 0
y–x+1 0
8. Dibuixa el recinte determinat per  y–4 0 :
y+2x–5 0
a. Localitza els punts d’este recinte en què la funció objectiu F(x,y) = x+y es fa màxima i mínima,
respectivament.
b. Sobre el mateix recinte, troba el màxim i el mínim de la funció G(x,y) = 5x+y.
9. Considera el triangle de vèrtexs (0,0), (2,8) i (10,3). Determina raonadament el punt en el qual
cadascuna de les funcions següents aconsegueix el seu màxim:
a. F(x,y) = -4x+y+9 b. F(x,y) = 4x+y+12
10. Defineix mitjançant un sistema d’inequacions cadascun dels recintes representats en les figures següents:

11. a. Calcula els punts on es fa màxima i mínima la funció F(x,y) = 2x+y per a la regió de validesa de
l’apartat a) de l’exercici anterior. Fes el mateix per a estes altres funcions:
b. Per a l’apartat b): G(x,y) = x+2y. c. Per a l’apartat c): H(x,y) = 3x+4y.
d. Per a l’apartat d): I(x,y) = x–3y.
12. Suposem que en l’apartat b) de l’exercici 10 només considerem els nombres enters de la regió de
validesa.
a. Indica totes les possibles solucions d’esta regió.
b. Calcula els punts de la regió que fan màxima i mínima la funció F(x,y) = x+y.
c. Troba els punts que fan màxima i mínima la funció G(x,y) = x–2y.
13. Una persona té 15000€ per a invertir en 2 tipus d’accions, A i B. el tipus A té un interès anual del
9%, i el tipus B, del 5%. Decideix invertir, com a màxim, 9000€ en A, i com a mínim, 3000€ en B. A
més, vol invertir en A tant o més que en B.
a. Dibuixa la regió factible.
b. Com ha d’invertir els 15000€ perquè el benefici siga màxim? Quin és este benefici anual màxim?
14. Una confiteria és famosa per les seues 2 especialitats en pastissos: pastís imperial i el pastís de
llima. El pastís imperial requereix per a la seua elaboració mig quilo de sucre i 8 ous, i té un preu
de venda de 8€. El pastís de llima necessita 1 quilo de sucre i 8 ous, i té un preu de venda de 10€.
Al magatzem els queden 10 quilos de sucre i 120 ous.
a. Quines combinacions d’especialitats poden fer?
b. Es complirien els requisits si decidiren elaborar 3 pastissos imperials i 9 pastissos de llima?
c. Quantes unitats de cada tipus de pastís ha d’elaborar la confiteria per obtindre el major ingrés
per vendes?
15. Una persona vol invertir 100000€ en 2 tipus d’accions A i B. les de tipus A tenen més risc, però
produeixen un benefici del 10%. Les de tipus B són més segures, però produeixen només el 7%
nominal. Decideix invertir com a màxim 60000€ en la compra d’accions A i, almenys, 20000€ en la
compra d’accions B. A més, vol que la quantitat invertida en A siga, almenys, igual a la invertida
en B. com ha d’invertir els 100000€ perquè el benefici anual siga màxim?
16. Un orfebre fabrica 2 tipus de joies. La unitat de tipus A es fa amb 1 g d’or i 1,5 g de plata, i es ven
a 25€. La de tipus B es ven a 30€ i porta 1,5 g d’or i 1 g de plata. Si només disposa de 750 g de
cada metall, quantes joies ha de fabricar de cada tipus per obtindre el màxim benefici?
17. Un sastre té 80 m2 de tela de cotó i 120 m2 de tela de llana. Un vestit de cavaller requereix 1 m2
de cotó i 3 m2 de llana, i un vestit de senyora necessita 2 m2 de cadascuna de les teles. Troba el
nombre de vestits d’home i de dona que ha de confeccionar el sastre per maximitzar els beneficis
si un d’home i un de dona es venen pel mateix preu.
18. Una fàbrica produeix jaquetes i pantalons. Tres màquines (de tallar, cosir i tenyir) s’empren en la producció.
 Fer una jaqueta representa usar la màquina de tallar 1 h, la de cosir, 3 h, i la de tenyir, 1 h.
 Fer uns pantalons representa usar la màquina de tallar 1 h, la de cosir, 1 h, i la de tenyir, cap hora.
La màquina de tenyir es pot usar durant 3 hores, la de cosir, 11 hores, i la de tallar, 7 hores. Tot el
que es fabrica és venut i s’obté un benefici de 8€ per jaqueta i 5€ per uns pantalons. Com farem
servir les màquines per aconseguir el benefici màxim?
19. Un ramader ha de subministrar un mínim diari de 4 mg de vitamina A i 6 mg de A B
vitamina B en el pinso que dóna als seus animals. Disposa per a això de 2 tipus de P 1 2 6
pinso, P1 i P2, amb uns continguts vitamínics per quilogram com els de la taula. P 2 4 3
El quilogram de pinso P1 val 0,40€ i el de P2 val 0,60€. Com ha de barrejar els pinsos per a
subministrar als animals les vitamines requerides amb un cost mínim?
20. Una indústria paperera elabora 2 classes de paper a partir de 2 tipus de fusta. Les quantitats de
fusta (en m3) necessàries per tona de fabricació de cada tipus de paper i les disponibilitats
setmanals són: PAPER 1 PAPER 2 DISPONIBILITATS
FUSTA 1 8 8 64
FUSTA 2 4 8 50
a. Si el benefici net per cada tona de paper del tipus 1 i 2 són 100000€ i 200000€, respectivament,
quant de paper de cada classe ens donarà el benefici màxim?
b. Analitza gràficament què passa si les disponibilitats de FUSTA 1 es redueixen 50 m 3.
21. Una empresa constructora disposa d’un terreny de 100 dam2 per a construir 2 tipus de cases. Les
cases de tipus A ocuparien una superfície de 4 dam 2 i les de tipus B, de 2 dam2. Sobre pla ja s’han
venut 4 cases de tipus A i 18 de tipus B, per tant, han de construir almenys estes unitats. A més, per
estudis de mercat han decidit construir almenys el triple de cases de tipus B que de tipus A.
a. Quantes cases poden construir de cada tipus? Planteja el problema i representa el conjunt de
solucions.
b. Si per cada casa de tipus A obtenen un benefici de 100000€, i per cada casa de tipus B, un de
60000€, quantes han de construir de cada tipus per maximitzar els beneficis?
22. Una companyia minera extrau 2 tipus de carbó, hulla i antracita, de manera que tot el carbó extret
és venut. Per exigències governamentals, ha d’extraure diàriament almenys el triple de camions
d’hulla que d’antracita. A més, per la pròpia infraestructura de la companyia, com a molt es poden
extraure 80 camions de carbó en un dia i almenys 10 d’estos han de ser d’antracita.
a. Quants camions de cada tipus de carbó es poden extraure en un dia? Planteja el problema i
representa gràficament el conjunt de solucions. Podrien extraure en un dia 20 camions d’hulla i
15 d’antracita?
b. Si per cada camió d’hulla guanyen 4000€ i per cadascun d’antracita, 6000€, quants camions de
cada tipus haurien d’extraure en un dia per maximitzar els seus guanys?
23. Es disposa de 120 refrescs de cola amb cafeïna i de 180 refrescs de cola sense cafeïna. Els refrescs
es venen en paquets de 2 tipus:
 Tipus A, amb 3 refrescs amb cafeïna i 3 sense cafeïna.
 Tipus B, amb 2 refrescs amb cafeïna i 4 sense cafeïna.
El venedor guanya 6€ per cada paquet que ven de tipus A i 5€ per cada paquet de tipus B. Calcula
de forma raonada quants paquets ha de vendre de cada tipus perquè el benefici siga màxim. Quin
és este benefici?
24. Un tren de mercaderies pot arrossegar un màxim de 27 vagons. En cert viatge transporta cotxes i
motocicletes. Per als cotxes ha de dedicar un mínim de 12 vagons, i per a les motocicletes, no
menys de la meitat dels vagons dedicats als cotxes. Si els ingressos de la companyia ferroviària
són de 540€ per cada vagó de cotxes i de 360€ per cada vagó de motos, com s’han de distribuir
els vagons per a obtindre el màxim ingrés? Quin és este ingrés?
25. Una penya d’aficionats d’un equip de futbol encarrega a una empresa de transports el viatge per a
dur els 1200 socis a vore un partit del seu equip. L’empresa disposa d’autobusos de 50 places i de
microbusos de 30 places. El preu de cada autobús és de 1260€ i el de cada microbús, de 900€.
L’empresa només disposa, este dia, de 28 conductors. Quin nombre d’autobusos i de microbusos
s’han de contractar per aconseguir el mínim cost possible? Quin és este cost?
26. Una empresa fabricant d’automòbils produeix dos models, A i B. Té 2 factories, F 1 i F2.
 En F1 es produeixen diàriament 6 cotxes tipus A i 4 tipus B, amb un cost de 32000€ diaris. F 1 no
funciona més de 50 dies.
 En F2 se’n produeixen 4 de A i 4 de B, amb un cost de 24000€ diaris.
Per a proveir el mercat, s’han de posar a la venda almenys 360 cotxes de tipus A i almenys 300 de
tipus B. Quants dies ha de funcionar cada factoria perquè el cost siga mínim? Quin és este cost?
27. Es desitja obtindre 2 elements químics a partir de les substàncies A i B. Un quilo de A conté 8
grams del primer element i 1 gram del segon, un quilo de B té 4 grams del primer element i 1
gram del segon. Es vol obtindre, com a mínim, 24 grams del primer element, la quantitat del
segon ha de ser com a màxim 10 grams i la quantitat de B usada ha de ser com a màxim, el
quàdruple que la de A. Si un quilo de A val 10€ i un de B val 4€, quines quantitats de A i de B
s’han de comprar per minimitzar els costos globals?
28. Una fàbrica fa dos tipus de taules: clàssiques i modernes.
 Cada taula del model clàssic requereix 4 hores de poliment i 3 hores d’envernissament, i deixa
un benefici de 200€. No s’han de fabricar més de 9 d’estes taules.
 Cada taula moderna necessita 3 hores de poliment i 4 hores d’envernissament, i el seu benefici
és de 100€.
 Entre taules clàssiques i modernes no se’n poden fabricar més de 17.
a. Si es disposa de 48 hores per a polir i de 60 hores per a envernissar, quantes taules de cada
tipus ha de fabricar perquè els seus beneficis siguen màxims?
b. Quina informació ha resultat supèrflua per a la resolució del problema?

29. Un agricultor estima que treballar cada metre quadrat plantat d’encisams requereix setmanalment
45 minuts, mentre que el de col exigeix 50 minuts. Disposa d’un terreny de 40 m 2 d’extensió que
pot dedicar totalment o parcialment al conreu de les 2 verdures, però vol plantar almenys 3 m2
més de col que d’encisams. El metre quadrat d’encisams li reporta un benefici de 3€, mentre que
el de col li proporciona 4€. Ha planificat obtindre almenys un benefici de 60€. Quina extensió de
cada verdura li interessa plantar si el seu objectiu és dedicar el mínim temps a ocupar-se del
cultiu?
30. En un celler es produeixen vins de criança i de reserva. Per problemes de disseny, la producció dels
dos tipus de vi no ha de superar els 60 milions de litres i la producció de vi de reserva no ha de
superar el doble que la de vi de criança ni ser inferior a la seua meitat. Si el celler comercialitza el litre
de vi de criança a 4€ i el de reserva a 9€, quin és el disseny de producció que maximitza els ingressos?
31. Un pastisser fabrica 2 tipus de pastissos, P1 i P2, per a la qual cosa usa tres ingredients, A, B i C.
Disposa de 150 kg de A, 90 kg de B i 150 kg de C. Per a fabricar un pastís P1 ha de mesclar 1 kg de A,
1 kg de B i 2 kg de C, mentre que per a fer un pastís P2, necessita 5 kg de A, 2 kg de B i 1 kg de C.
a. Si es venen els pastissos P1 a 10€ i els pastissos P2 a 23€, quina quantitat ha de fabricar de
cada classe per maximitzar els seus ingressos?
b. Si es fitxa el preu d’un pastís del tipus P1 en 15€, quin serà el preu d’un pastís del tipus P2 si
una solució òptima és fabricar 60 pastissos del tipus P1 i 15 del tipus P2?
32. Una empresa d’automòbils té 2 plantes P1 i P2 de muntatge de vehicles en les quals produeixen 3
models: M1, M2 i M3. De la planta P1 ixen setmanalment 10 unitats del model M1, 30 del M2 i 15 del
M3. De la planta P2 ixen 20 unitats del M1, 20 del M2 i 70 del M3 cada setmana. L’empresa necessita
almenys 800 unitats de M1, almenys 1600 de M2 i almenys 1800 de M3. Si la despesa de
manteniment de cada planta és de 36000€ setmanals, quantes setmanes ha de funcionar cada
planta perquè el cost de producció siga mínim? quin és el cost mínim?
33. El senyor Claudi decideix emprar fins a 30000€ del seu patrimoni en l’adquisició d’accions de 2
societats d’inversió: BLL i ISSA. El preu de cada acció és de 10€ en els 2 casos.
 BLL dedica el 35% de la seua activitat al sector assegurances, el 45% al sector immobiliari i el
20% a l’industrial.
 ISA dedica el 30% dels seus recursos al sector assegurances, el 25% a l’immobiliari i el 45% a
l’industrial.
El senyor Claudi no vol invertir més del 40% del seu capital en el sector industrial ni més del 35%
en l’immobiliari. Quantes accions ha d’adquirir de cada societat si BLL preveu lliurar un dividend
d’1,20€/acció i ISSA d’1€/acció.
34. Una empresa compra 26 locomotores a 3 fàbriques: 9 a A, 10 a B i 7 a C. Les A B C
locomotores han de prestar servei en 2 estacions diferents: 11 d’estes a l’estació N 6 15 3
N i 15 a la S. els costos de trasllat són, per cadascuna, els que s’indiquen en la S 4 20 5
taula (en milers d’€). Esbrina com convé fer el repartiment perquè el cost siga mínim.
AUTOAVALUACIÓ ANAYA
x+y 27
1. Representa el recinte limitat per estes inequacions: x 12 . Troba els valors màxim i mínim de
y 6
la funció següent en este recinte: F(x,y) = 90x+60y.
x 0, y 0
10–x 0
2. Representa el recinte descrit per les inequacions: 10–y 0 . Troba el màxim i el mínim de les
x+y
x+2y
13
12
funcions següents: a) F(x,y) = 2x+y; b) G(x,y) = x–2y; c) H(x,y) = x–y–5; d) I(x,y) = x+y+2.
3. Té màxim la funció z en el recinte assenyalat? I mínim?

4. Una empresa d’instal·lacions disposa de 195 kg de coure, 20 kg de titani i 14 kg d’alumini. Per a

fabricar 100 m de cable de tipus A, es necessiten 10 kg de coure, 2 kg de titani i 1 kg d’alumini, i
se n’obté un benefici de 1500€. Per a fabricar 100 m de cable de tipus B, es necessiten 15 kg de
coure, 1 kg de titani i 1 kg d’alumini, i s’obté un benefici de 1000€. Calcula quants metres de cable
cal fabricar de cada tipus perquè el benefici siga màxim. Quin és este benefici?
5. Un esportista només pot prendre per esmorzar barretes de xocolate i barretes de cereals. Cada
barreta de xocolate proporciona 40 g d’hidrats de carboni, 30 g de proteïnes i 200 kcal, mentre
que cada barreta de cereals proporciona 80 g d’hidrats de carboni, 10 g de proteïnes i 100 kcal.
L’esportista vol prendre almenys 320 g d’hidrats de carboni i 90 g de proteïnes, però no més de
1000 kcal. El cost de cada barreta de xocolate és de 2€ mentre que el de cada barreta de cereals
és d’1€. Quantes barretes de cada tipus ha de prendre l’esportista per a gastar el mínim de diners?
AUTOAVALUACIÓ BLOC ANAYA
1. Resol i interpreta geomètricament els sistemes següents:
 x+3y = 5  z–2x = 0
a.  2x–y = 3 b.  x+z–2y = 0
 x+y = 2  x–2z = 0
 -x+y+z = 1
4y+3z = 2
2. Comprova que el sistema següent és compatible determinat i troba’n la solució:  .
x+2y = 1
 x+3y+2z = 1
1 0 -1 
3. Siga M =  0 m+1 0 :
 1 1 m–1 
a. Estudia el rang de M segons els valors de m. b. Per a m = 1, calcula la inversa de M.
0 1 
4. Donada la matriu A =  , obtín totes les matrius B que commuten amb A, és a dir, les que
1 -1 
verifiquen que A·B = B·A.
1 -1  3 0
5. Aïlla la matriu X en l’equació matricial AX–2X = B i troba el seu valor sent A =  i B =  .
1 2  -6 3 
6. Siga M una matriu d’ordre 3 les files de la qual són F 1, F2, F3 i de la qual sabem que det(M) = -2.
Quin serà el valor del determinant de la matriu les files de la qual són F 1–F2, 2F1, F2+F3? Justifica la
teua resposta.
7. Discuteix este sistema segons els valors de a, resol-lo quan siga possible i interpreta
 ax+y = a
geomètricament cada cas:  (a+1)x+2y+z = a+3 .
 2y+z = 2
 y+z–2x = 0
8. a. Comprova que el sistema d’equacions següent és compatible indeterminat:  x+z–2y = 0 .
 x+y–2z = 0
b. És possible afegir-li una nova equació de manera que el sistema siga compatible determinat?
c. I perquè siga incompatible? Justifica les teues respostes i posa exemples.
9. Una cooperativa farmacèutica distribueix un producte en 3 tipus PES (g) PREU (€)
d’envasos, A, B i C, amb els preus i els pesos de la taula adjunta. Una A 250 1,00
farmàcia compra 5 envasos amb un pes total de 2,5 kg per un import de B 500 1,80
8,90€. Quants envasos de cada tipus ha comprat la farmàcia? C 1000 3,30
10. La suma de les tres xifres d’un nombre és 6. Si s’intercanvien la primera i la segona, el nombre
augmenta en 90 unitats. Si s’intercanvien la segona i la tercera, el nombre augmenta en 9 unitats.
Calcula este nombre.
x+y 20
11. Fixa’t en el recinte determinat per les inequacions següents: 3x+5y 70 .
x 0, y 0
a. Raona si el punt de coordenades (4’1,11’7) pertany al recinte.
b. Representa este recinte i calcula’n els vèrtexs.
c. Indica on arribarà la funció F(x,y) = 0,6x+y als seus valors extrems. Quins seran estos valors?
12. Un fabricant de joguets produeix 2 jocs: Batalles i Dibuixos. Els beneficis unitaris de cada joc i les
hores que requereixen en cadascuna de les seccions de la fàbrica es donen en la taula següent:
ELABORACIÓ ACOBLAMENT EMBALATGE BENEFICIS
BATALLES 4 1 1 45€
DIBUIXOS 2 2 1 30€
Si es disposa de 36 hores d’elaboració, 16 hores d’acoblament i 10 d’embalatge, quina és la
producció que maximitza el benefici?
a. Resol-ho gràficament.
b. Analitza gràficament què passa si el benefici del joc Batalles es redueix en 15€.
13. Un hipermercat necessita, com a mínim, 6 caixes de pomes, 8 de peres i 10 de taronges. Per
proveir-se pot acudir a 2 proveïdors A i B que subministren fruita en contenidors. Cada contenidor
de A es compon d’1 caixa de pomes, 2 de peres i 1 de taronges, i costa 60€, mentre que cada
contenidor de B es compon d’1 caixa de pomes, 1 de peres i 5 de taronges, i costa 75€. Esbrina
quants contenidors ha de demanar l’hipermercat a cada proveïdor per cobrir les seues necessitats
amb el mínim cost possible, i a quant ascendiria este cost.
FUNCIONS REALS DE VARIABLE REAL
INTRODUCCIÓ HISTÒRICA
El càlcul infinitesimal, germen de la branca de les matemàtiques que actualment anomenem anàlisi
matemàtic, va ser creat per a resoldre els principals problemes científics del segle XVII, com, per
exemple, obtindre longituds de corbes, àrees i volums de cossos geomètrics, tangents a una corba i
màxims i mínims de funcions.
Molts dels grans matemàtics d’este segle –com Cavalieri [1598-1647] i Torricelli [1608-1647] van
ampliar l’ús dels infinitesimals, Descartes [1596-1650] i Fermat [1601-1665] van utilitzar l’àlgebra per
trobar l’àrea i les tangents (integració i derivació en termes moderns), Fermat i Barrow [1630-1677]
tenien la certesa que tots dos càlculs estaven relacionats, Wallis [1616-1703]– van treballar estos
problemes i van obtindre resultats importants. No obstant això, faltava una teoria global on
s’inclogueren estos problemes, i molts altres, aparentment independents. Els artífexs d’esta teoria
descomunal van ser, a l’uníson, Newton [1642-1727] i Leibniz [1646-1716].
Any o segle Matemàtics Esdeveniment
Segle XVII dC Newton [1642-1727] El 1671 publica la seua obra Mètode de fluxions, que contenia el seu càlcul
infinitesimal. El 1687 publica Els principis matemàtics de la filosofia natural,
que constitueix una de les fites més grans de la història de la ciència.
Leibniz [1646-1716] El 1678 publica els seus descobriments sobre el càlcul en una nova revista,
Acta Eruditorum. Però és l’acta de 1684 la que conté el que actualment es
considera el primer tractat de càlcul diferencial.
Segle XVII Euler [1707-1783] Escriu importants tractats sobre anàlisi i càlcul integral, en els quals va
desenvolupar una nova notació, la que actualment fem servir, adoptant
símbols com e, , i. És el matemàtic més prolífic de tots els temps i,
segurament, el més original. Va deixar un llegat tan extens per a la
posteritat que, encara hui, s’està catalogant.
Són matemàtics que van buscar el rigor necessari per poder avançar,
Bolzano [1781-1848]
intentant reconstruir l’anàlisi sobre la base dels conceptes aritmètics. Així,
Segles XVII i XVIII Cauchy [1789–1857]
per exemple, Cauchy va donar una primera demostració del Teorema
Weierstrass [1815-1897]
Fonamental del Càlcul.
Segle XX En anàlisi matemàtica es van desenvolupar els resultats obtinguts al segle
XIX i es van fer més autònomes les seues diferents branques i disciplines.
APLICACIONS
FÍSICA
 Velocitat mitjana i instantània . Es llança verticalment a l’aire una pilota A amb una velocitat
inicial de 20 m/s.
a. Troba el desplaçament d’A en l’instant t.
b. Calcula la velocitat mitjana d’A durant el primer ½ segon, el 1r segon i el 2n segon.
c. Calcula la velocitat (instantània) d’A durant el primer ½ segon, el 1r segon i el 3r segon.
d. Quan arribarà la pilota A a la seua altura màxima? Quan caurà a terra?
e. Troba la velocitat de la pilota A en funció de t. Quina velocitat tindrà l’instant de màxima altura?
I quan arribe a terra? Com es pot saber per la velocitat si la pilota puja o baixa?
f. A la vegada es deixa caure des d’una altura de 20 m una altra pilota B. Es creuen ambdues pilotes?
En quin moment? En quina posició? Quina velocitat porta cada pilota quan s’encreuen?
SOLUCIÓ: a. Suposarem que no hi ha fregament amb l’aire ni qualsevol altre obstacle. Es tracta d’un
moviment rectilini uniformement accelerat o variat, en què les equacions del desplaçament són:
1
s(t) = y0+v0(t–t0)+2a(t–t0)2, on t0 = temps inicial = 0, y0 = altura inicial = 0 m, v0 = velocitat inicial = 20 m/s
i l’acceleració a = -g = -9,8 m/s2 10 m/s2, on g = acceleració de la gravetat. Per tant, s(t) = 20t–5t2.
s(t)–s(0)
b. vm(t) = . vm(1/2) = 17,5 m/s; vm(1) = 15 m/s; vm(2) = 10 m/s.
t–0
ds(t)
c. v(t) = s’(t) = = 20–10t. v(1/2) = 15 m/s; v(1) = 10 m/s; v(3) = -10 m/s.
dt
d. s’(t) = v(t) = 20–10t = 0  t = 2 seg. Com s’’(2) = -10 < 0, t = 2 és un màxim local (i
absolut). A arribarà a la seua altura màxima als 2 segons i esta serà de s(2) = 20 m.
e. v(t) = 20–10t. En l’instant de màxima altura d’A la velocitat és nul·la (v(2) = 0). La velocitat
d’A quan arribe a terra és v(4) = -20 m/s. el signe de la velocitat indica si puja (+) o baixa (–).
f. Denotarem per sA(t) = 20t–5t2 el desplaçament d’A i per sB(t) = 20–5t2 el desplaçament de B.
S’encreuen quan sA(t) = sB(t), és a dir, t = 1 segon després d’iniciar el moviment; la posició on
s’encreuen és a una altura de terra de s(1) = 15 m; vA(1) = 10 m/s i vB(1) = -10 m/s.
 Densitat lineal d’una vareta homogènia. Considerem una vareta metàl·lica fina AB. Donat un
punt P en la vareta, denotem per x la seua distància a A,
i per (x) la massa del tros de vareta entre A i P. Es diu x
P
que la vareta és homogènia si existeix una constant  tal A B
que (x) = x; tal  es diu densitat lineal de la vareta.
a. En el cas d’una vareta no homogènia, defineix apropiadament la densitat lineal mitjana d’un
segment de la vareta, i la densitat lineal (instantània) en un punt.
b. Suposant que la longitud de la vareta és de 20 cm i que la seua distribució de massa, en grams,
ve donada per M = (x) = 2x+7x2, calcula la densitat lineal mitjana de la vareta i la densitat
lineal en el punt x = 5 cm.
c. Suposa ara que la vareta consta de dues varetes homogènies de 10 cm de longitud cadascuna,
juxtaposades. Si la densitat lineal del primer segment és de 4 g/cm i la del segon de 7 g/cm,
troba . Té sentit parlar de la densitat lineal de la vareta en el punt de juntura x = 10?
SOLUCIÓ: a. La densitat mitjana d’un segment d’una vareta no homogènia o heterogènia entre x i
x+h és el quocient entre la massa del tros de vareta entre x i x+h i la seua longitud, h:
(x+h)–(x)
m(x;x+h) = , que ja no és constant
h
(x+h)–(x) d(x)
La densitat lineal instantània en P és: (x) = Lim = = ’(x).
h→0 h dx
(20)–(0)
b. m(0;20) = = 142 g/cm; (x) =’(x) = 2+14x ’(5) = 72 g/cm.
20–0
4x , 0 x 10 4x , 0 x 10
c. (x) =  = (en grams). Té sentit parlar
4·10+11(x–10) , 10 < x 20 11x–70 , 10 < x 20
de la densitat lineal de la vareta en el punt de juntura x = 10 cm, ja que és contínua en
x = 10 cm i Lim (x) = (10) = 4·10 = 40 g.
x→10
 dy
Equacions diferencials de 1r grau tipus exponencial: = y  y = C·ex, on y(0) = C, C  constant.
dx
 Llei del refredament de Newton [1642-1727]. Newton va publicar esta llei el 1701 en l’obra Scala
Graduum Caloris. Suposem que introduïm un objecte calent en un bany d’aigua freda. Desitgem descriure com
varia la temperatura de l’objecte amb el temps, T(t), suposant que la temperatura de l’aigua ambient, Tw, no
pateix canvi apreciable a l’introduir l’objecte (açò és una hipòtesi raonable si el bany conté gran quantitat d’aigua
en moviment constant). Suposarem també la validesa de la llei del refredament de Newton, segons la qual el
ritme de refredament de l’objecte és directament proporcional a la diferència entre la temperatura de l’objecte i
dT(t)
la de l’aigua del bany ambient. Es pot demostrar que: = -k(T–Tw)  T(t) = Tw + (T0–Tw)e-kt, on T0 és la
dt
temperatura inicial de l’objecte i k > 0 una constant de proporcionalitat. Esta expressió, provinent d’una equació
diferencial no és molt precisa i es considera un aproximació vàlida per a xicotetes diferències entre T i Tw.
 Desintegració de substàncies radioactives. Els elements radioactius es desintegren i transformen en un
nou element. El període de semi descomposició o vida mitjana és el temps que tarda en desintegrar-se la meitat
d’una substància radioactiva. Per al carboni-14 este període és de 5730 anys; la vida mitjana de l’isòtop d’urani, U-
238, és de 4,5 milions d’anys. La quantitat de substància radioactiva present en una mostra després de t anys ve
donada per la fórmula R(t) = R0·e-kt, on R0 indica la quantitat inicial i k és la constant de desintegració.
EXEMPLE 1. Per a un os es va calcular que s’havia desintegrat entre el 92% i el 95% del carboni-14. Pots
comprovar que l’edat aproximada que tenia l’os estava entre 20879 i 24765 anys.
EXEMPLE 2. El radi es descompon radioactivament. La quantitat de substància radioactiva present als t anys
ve donada per la fórmula C(t) = C0·e-0,00041t, on C0 és la quantitat inicial de radi. Pots comprovar que:
 La quantitat de radi que queda d’una mostra de 500 g als 1000 anys és de 331,8 g.
 El període de semi descomposició d’este element químic és de 1690,6 anys.
 L’escala de Richter. S’usa per a mesurar la força dels terratrèmols: M = Log P, on P indica quantes vegades
major ha sigut l’amplitud de l’ona sísmica del terratrèmol que l’ona de referència (la de situació normal). Açò
significa, per exemple, que la potència d’un terratrèmol de grau 6 és 10 vegades major que un de grau 5.
EXEMPLE. Al famós terratrèmol de San Francisco de 1906 se li ha calculat una magnitud de 8,25 en l’escala
de Richter; en 1989, en la mateixa ciutat, altre terratrèmol va marcar un 6,9 en dita escala. El terratrèmol de
1906 fou 22,4 vegades més potent que el de 1989.
 La catenària i el cable elèctric. Si observes la corba que forma un cable de la línia elèctrica entre
dos pals consecutius et semblarà un arc de paràbola, però no ho és. En realitat la seua equació ve
x
donada per la funció y = a·cosh , la corba de la qual s’anomena catenària, és a dir, la corba
a
d’una cadena [cosh x = ½(ex+e-x) i sinh x = ½(ex–e-x) són el cosinus i sinus hiperbòlic de x,
H
respectivament]; a =  és la distància de V(0, a) (punt més baix del cable) a terra, sent H la tensió
del cable en V i  la densitat lineal del cable, és a dir el pes del cable per unitat de longitud. La
gràfica de la funció té la forma:

x
y = a·cosha

→
P(x,y) F (Tcos ,Tsin )


→ V(0,a)
H (-H,0) →
s W(0,-s)

0 X
 →
Siguen: s = longitud de cable entre V i P, F = (T cos ,T sin ) = tensió del cable en P, sent
→
F = T, i  = angle d’inclinació de la recta tangent en P. Perquè el segment de cable entre V i P
estiga en equilibri, la força neta que actue sobre ell ha de ser zero. Les forces rellevants són: La
→ →
tensió F en P [en direcció de la recta tangent en P], la tensió H en V [horitzontal i de magnitud H] i
→ T cos  = H 
la força de la gravetat W [vertical i de magnitud s]. Les equacions d’equilibri són: .
T sin  = s 
dy  d2y  ds  dy 2 y’’ 
Per tant: tg  = y’ = = s  y’’ = =  y’’ = 1+   = .
dx H dx2 H dx H dx 1+(y’)2 H
H  H
Es pot demostrar matemàticament que: y = cosh x+a– .
 H  
H x
Fent una translació de l’eix Y es pot aconseguir que a = i, per tant: y = a·cosh .
 a
ex+e–x
Com a cas particular, si prenem a = 1, obtenim y = cosh x = . Açò és equivalent,
2
aproximadament, a lligar els extrems d’una cadena de longitud 2,35 m a dos pals d’1,54 m
d’alçària separats entre si 2 m, la cadena forma la corba catenària d’equació: y = cosh x.
OBSERVACIÓ. Donada una corba definida per la funció y = f(x) contínua en [a,b], amb f’(x) també
contínua en [a,b], la longitud, s, de l’arc delimitat per a i b és:
b
s= a
1+f’(x)2 dx
ds
Notem que, pel Teorema Fonamental del Càlcul Integral: = 1+f’(x)2.
dx
QUÍMICA
 El pH d’una solució. És una mesura de la seua acidesa. Un baix pH indica una solució àcida, i un alt pH indica una
solució bàsica. L’aigua neutra té un pH de 7; el suc de llima, que és molt àcid, té un pH  3. El pH d’una solució està
relacionat amb la concentració d’ions d’hidrogen segons la fórmula pH = -Log H+, on H+ representa els ions d’hidrogen/litre.
EXEMPLE. Per a la majoria de persones, la concentració d’ions d’hidrogen en sang és H + 3,98  10-8 mols/l. Pots
comprovar que el pH de la sang és 7,4.
NOTA. Un mol és la unitat amb la que es mesura la quantitat de substància. El nombre d’unitats elementals –àtoms, molècules,
ions, electrons, radicals o altres partícules o grups específics d’estes– existents en un mol de substància és, per definició, una constant
que no depén del material ni del tipus de partícula considerat. Esta quantitat és anomenada nombre d’Avogadro (NA) i equival a:
1 mol = 6,022  1023 unitats elementals. Recordem també que el pH en sang per a persones sanes oscil·la entre 7,2 i 7,6.
 El nombre e en els processos químics. Un procés químic es desenvolupa de tal forma que l’increment de la
jt (j+1)t
quantitat de substància es realitza en cada interval de temps d’una successió infinita d’intervals n
, n , on j = 0,1,2,3, …,
i és proporcional a la quantitat de substància existent al començament de l’interval i a la durada d’este interval. Suposant
que en el moment inicial la quantitat de substància era Q 0, determina la quantitat Qn(t) que hi haurà de la mateixa després
de transcórrer un interval de temps t. Calcula també Q(t) = Lim Qn(t).
n→+
ct 2
SOLUCIÓ: Es pot comprovar que Qn(t) = Q0 1+
n
, on n 1 i c és la constant de proporcionalitat. Q(t) = Q 0·ect.

ECONOMIA
 Ingrés total i marginal. L’ingrés total, IT(x), per la fabricació i venda de x unitats d’un determinat producte ve
x
donat per la fórmula: IT(x) = im(x) dx, sent im(x) l’ingrés marginal, és a dir, l’ingrés addicional que s’aconsegueix en
0

vendre una unitat més d’un producte.

EXEMPLE. La funció d’ingrés marginal d’un producte ve donada per l’expressió im(x) = 180–2x, sent x el nombre d’unitats
venudes i produïdes. Pots comprovar que la funció ingrés total per a este producte és IT(x) = 180x–x2. Tin en compte que I(0) = 0.
 Problemes no econòmics plantejats en termes econòmics. En una fàbrica calen depòsits cilíndrics
(sense tapa) d’1 m3 de capacitat. Quines dimensions hauran de tindre estos depòsits perquè el cost del material amb què es
fabriquen es reduesca al mínim?
r

SOLUCIÓ: Funció a minimitzar: S = r2+2ra; relació de lligadura: V = 1 m3 = r2a, on a, r > 0.

2 3
1 a
Isolant a, obtenim S(r) = r2+ , r > 0. El mínim de S(r): r = a = m.
r 
GEOMETRIA ANALÍTICA I OPTIMITZACIÓ
 El problema del corral d’Osgood. Un corral limita per un costat amb un riu. Cada vesprada entra
el bestiar al corral per un portell A, va cap al riu, abreva i després penetra al pallar per una porta B
(mira la figura adjunta). Quasi tots els caps de bestiar realitzen este ritual de forma automàtica,
sense pensar. Però entre elles hi ha una intel·lectual, una mica mandrosa, prou dominant, i per tant
no és estrany que propensa a l’eficiència. Decideix que l’única forma sensata de portar a terme este
ritual diari és minimitzant el nombre de passos. Com se les va arreglar per tal d’aconseguir-ho?

A
B
A B a
b
 
P
c
SOLUCIÓ: Prendrem a = 30 m, b = 15 m i c = 40 m. Cal minimitzar la distància d = AP + BP .
Convertirem este problema geomètric en un analític introduint coordenades: A(0,30), B(40,15) i
P(x,0), 0 x 40. d = d(x) = x2+302+ (40–x)2+152 = x2+900+ x2–80x+1825.
ac 80
Es comprova que d(x) és mínima quan x = a+b = 3 m 26,67 m. La interpretació geomètrica del
problema és que el punt P s’ha de trobar de manera que  =  (es demostra que cos  = cos ),
com s’observa en la figura adjunta. A
A
La solució d’este problema és molt important
en òptica, ja que, segons el Principi de
Fermat, la llum té un comportament molt B
semblant al de la nostra eficient cap de B
bestiar: tria la seua ruta de manera que el
temps de recorregut siga mínim. Hem provat  
la llei de reflexió: al reflectir-se un raig de
llum sobre un espill en el buit, els angles P ’ P’ P
d’incidència () i de reflexió () són iguals.
B’ B’
 El Principi de Fermat [1601-1665]. En Física, este principi afirma que el camí que segueix un raig de
llum és aquell en el qual es fa servir menys temps a recórrer-lo. Podem predir quin camí seguirà un raig
de llum? Este és el mateix problema que tindria un nedador A, situat en terra, per on pot córrer a una
velocitat v1, que vol salvar un nàufrag dins de l’aigua, B, per on pot córrer a una velocitat v2 (v1 > v2)
(figura adjunta). Pots trobar un punt P de la vora que minimitze el temps emprat?
SOLUCIÓ:
Volem que el temps emprat pel nedador en recórrer cert camí siga mínim. Sabem que el temps és
igual a l’espai recorregut entre la velocitat.
A

i v1 TERRA
a i
x P d–x C

D VORA
r v2
AIGUA b
r

d B

AP PB x2+a2 (d–x)2+b2 2x 2(d–x)

t = t(x) = + = + ; derivem t: t’(x) = 2 – = 0.
v1 v2 v1 v2 2
2v1 x +a 2v2 (d–x)2+b2
DP CP sin i sin r
Obtenim que s’ha d’acomplir la relació: =  =
v1AP v2BP v1 v2
Podem observar que hem obtingut, precisament, la Llei de la Refracció de la Llum o Llei de Snell
[matemàtic holandés, 1580-1626]-Descartes [matemàtic francés, 1596-1650] o Segona Llei de
Contracció. El problema de trobar el camí que segueix un raig de llum és, per tant, anàleg a este
del nedador.
 Marcar gols més fàcilment en futbol. En un camp de futbol, quin és el punt de la banda òptim
per marcar un gol?
Açò és equivalent a dir des de quin punt de la banda es veu la porteria amb un angle òptim.
Les recomanacions de la FIFA és que les dimensions siguen de
105 m 68 m. La porteria b = 7,32 m i, per tant, a = 30,34 m i
0 x 105. Volem calcular x per tal que  = – siga màxim.
a+b a tg  – tg  bx
tg  = , tg  = , tg  = = 2 , on 
x x 1 + tg  tg  x +a(a+b) x
0 , ,  < 90º. És evident que perquè  siga màxim, tg  ha de ser 
màxim i, açò es produirà quan x = a(a+b) 33,80 m i  48,09º,
 41,91º,  6,18º. a b a

 Altura de màxima lluminositat d’un focus de llum. Es vol penjar del sostre un llum, de forma
que quede situat en la vertical que passa pel centre d’una taula rodona de 2 m de diàmetre. La
sin 
intensitat de la llum en un punt A, que dista x metres del focus, ve donada per: E = I· 2 , on
x
I = intensitat lluminosa del focus i  = angle format per la visual des d’A al focus amb l’horitzontal.
A quina distància de la taula haurem de col·locar el llum perquè la il·luminació en la seua vora siga
màxima?
1
cos  =  E = E() = I · sin  · cos2  = I(sin  – sin3 ), 0 <  < 90º.
x x
h
1 1 
El màxim d’E es produeix quan  = arcsin   h = tg  = 0,7071 m. A
 3 2 1m
Per tant, l’altura a la que hem de situar el llum de la taula és a 70,71 cm.
 Principi dels mínims quadrats. Si x1, x2, …, xn són els resultats dels mesuraments igualment precisos
de la magnitud x, el seu valor més probable serà aquell per al qual la suma dels quadrats dels errors
(x) = i=1 (x–xi)2 tinga el valor mínim. Demostra que el valor més probable de la magnitud x és la mitjana
n

x1+…+xn i=1 xi
n

aritmètica dels resultats dels mesuraments, és a dir, quan x = = .

n n
i=1 xi
n

SOLUCIÓ: ’(x) =i=1 n

2(x–xi) = 2 nx–i=1xi = 0  x =
n
n
punt singular de (x). És comprova fàcilment
que este valor de x és un mínim de (x).
NOTA HISTÒRICA. Este principi fou inventat per Karl Friedrich Gauss [1777-1855], i el va usar per resoldre un
problema d’astronomia. El 1801 l’asteroide Ceres s’havia observat molt més brillant durant més d’un mes abans de
desaparèixer quan es va acostar al Sol. Amb base en les observacions disponibles, els astrònoms desitjaven aproximar
l’òrbita de Ceres per poder observar-lo de nou quan s’allunyara del Sol. Gauss va emprar els mínims quadrats i va
impactar a la comunitat científica al predir l’hora i lloc correctes (uns 10 mesos després) per localitzar l’asteroide.
ÀREES I GRÀFIQUES
1
 El nombre e i la hipèrbola equilàtera. Observa la gràfica adjunta de la hipèrbola equilàtera y = x. La
zona ratllada és 1 u.a.
BIOLOGIA
 Creixement de poblacions. Pot aplicar-se en biologia per a determinar el creixement de bactèries.
La fórmula seria P(t) = P0·akt, on P0 és la població inicial, a i k les constants que determinaran el
creixement o decreixement als t períodes de temps i P(t) la població resultant. Thomas Maltus
[clergue anglicà i erudit britànic, 1766-1834], en el seu Assaig sobre el principi de la població,
publicat el 1798, propugnava un creixement demogràfic de tipus exponencial (la població creixeria en
progressió geomètrica mentre els aliments ho farien en progressió aritmètica), però realment és més
B
adequada l’expressió de creixement logístic la fórmula de la qual és P(t) = , on A, B, k  +.
1+A·e-kt
36000
Alguns analistes opinen que la població mundial s’ajusta, des de 1960, a la funció P(t) = ,
1+11·e-0,02123t
sent t = 0 en 1960 i P(t) ve donada en milions de persones. Esta expressió explica raonablement bé les
dades poblacionals de finals dels anys huitanta i començaments dels noranta.
Tot sembla indicar que este creixement tendeix a disminuir; per tant, fer previsions a llarg termini
potser arriscat. Les 2 corbes van a tindre estes formes:

P P(t) = P0·ekt capacitat poblacional

nivell estabilitzat
potencial de població
B
biòtic P(t) = -kt
1+A·e
població

pressió ambiental

corba de creixement logístic

t
temps
FUNCIONS ELEMENTALS: DOMINIS, PUNTS DE TALL AMB ELS EIXOS I GRÀFIQUES
EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CONCEPTE DE FUNCIÓ
Època Esdeveniment
MÓN ANTIC  Tabulacions desenvolupades per babilonis sobre Astronomia, amb interpolacions, extrapolacions i
Primers documents recerca de regularitats.
escrits fins el s. V dC  Les proporcions entre magnituds de la mateixa naturalesa amaguen la dependència existent entre
les magnituds de diferent naturalesa. Per tant, estes proporcions foren un obstacle per a l’avanç cap
el concepte general de funció.
 La dissociació entre nombre i magnitud, així com el caràcter geomètric de la matemàtica grega
també foren un obstacle en l’avanç cap el concepte de funció. No és possible parlar encara de la
formulació explícita de nocions com variable, dependència o funció.
EDAT MITJANA  Les escoles de filosofia natural d’Oxford (Anglaterra) i París (França) són dues dels principals nuclis
s. V dC al s. XV dC de desenvolupament de la ciència la major florida de la qual va tindre lloc al segle XIV. La seua
major aportació fou l’inici d’un estudi quantitatiu del moviment local no uniforme, partint d’idees
aristotèliques. Però partia d’un treball experimental pràcticament inexistent i els fenòmens
complexos seguien descrivint-se qualitativament.
 Oresme [1323-1383] va proposar una aproximació geomètrica enfront dels estudis cinemàtica-
aritmètics. Desenvolupa la seua teoria sobre les latituds de les formes. Així, per exemple, per
representar la velocitat d’un mòbil al llarg del temps, Oresme traça un segment
horitzontal els punts del qual representen els successius temps (longituds) i per a
cada instant traça un segment perpendicular (latitud) la longitud del qual
representa la velocitat; però, no poden considerar-se estes representacions com l’expressió d’una
dependència en el sentit actual.
EDAT MODERNA  Galileu [1564-1642] progressa en l’estudi del moviment, donant gran importància a l’experiència,
s. XV dC al s. XVII dC tractant de millorar els càlculs de mesura. Esta fou la principal diferència amb Oresme. Galileu
tractà el problema del continu i els conjunts infinits.
 Viète [1540-1603] va contribuir al desenvolupament de l’àlgebra i en particular a l’àlgebra
simbòlica o càlcul literal.
 Fins el segle XVII la funció podia vindre donada per: una expressió verbal, una taula, una gràfica
o per comparació de caràcter cinemàtic.
El 1637 Descartes [1596-1650] desenvolupa la seua geometria analítica, algebritzant la geometria.
Ací apareix per primera vegada que una equació en x i y és una forma per expressar una
dependència entre dues quantitats variables. Descartes sols estudià les funcions algebraiques.
A més, cal destacar a Fermat [1601-1665] que exposà els principis del mètode de coordenades
abans del 1637.
Època Esdeveniment
EDAT MODERNA  Newton [1642-1727] amb el descobriment del desenvolupament de funcions en sèries infinites de
s. XVII dC fins a hui potències, va fer possible la representació analítica de la majoria de funcions estudiades en aquells
temps. També cal destacar la seua interpretació geomètric-cinemàtica dels conceptes fonamentals
de l’anàlisi matemàtica, seguint les idees de Barrow [1630-1677] en les quals prenent el temps
com argument analitza les variables dependents com a quantitats contínues que posseeixen una
determinada velocitat de canvi.
Paral·lelament a Newton, Leibniz [1646-1716], utilitza el terme funció per primera vegada en un
manuscrit del 1673. Per a Leibniz i per a Johann Bernoulli [1667-1848], una funció arbitrària de x
és una quantitat formada de “manera qualsevol” (expressió algebraica o transcendent) a partir de x
i de constants.
 Euler [1707-1783] va introduir la notació f(x) utilitzada en els nostres dies: una funció d’una
quantitat variable és una expressió analítica formada de qualsevol manera a partir d’esta quantitat
variable i nombres o quantitats constants. Expressió analítica es refereix a les operacions
algebraiques, transcendents (exponencial, logarítmica i altres).
Més tard, Euler, en una controvèrsia amb D’Alembert [1717-1783] sobre el problema de les
vibracions d’una corda fixada en els seus extrems, dóna una noció més general de funció: si x és
una quantitat variable, aleshores tota quantitat que depenga de x de qualsevol manera o que estiga
determinada per aquella s’anomena una funció d’esta variable.
 El problema que s’observa a l’avançar en el concepte de funció és que no es tracta de trobar
simplement definicions cada vegada més generals, sinó que és necessari que estes siguen
operatives, que tinguen sentit en un determinat context, que siguen aplicables a totes les funcions
conegudes en aquell moment i que permeten resoldre els problemes plantejats que resulten cada
vegada més complexos.
 Lagrange [1736-1813] restringeix de nou el concepte de funció al limitar-lo a les funcions
analítiques limitades per sèries de potències. Açò entraria en contradicció amb la definició general
donada per Euler.
Fourier [1768-1830] va introduir les sèries trigonomètriques (sèries de Fourier) per desenvolupar
funcions arbitràries.
Dirichlet [1805-1859], el 1837, va proposar una definició molt general de funció: si una variable y
està relacionada amb altra variable x de forma que sempre que s’atribuesca un valor numèric a x hi
ha una regla segons la qual queda determinat un únic valor de y, aleshores es diu que y és una
funció de la variable independent x.
Paral·lelament, el 1830, es desenvolupa la teoria de funcions de variable complexa deguda a
Cauchy [1789-1857], Riemann [1826-1866] i Weierstrass [1815-1897].
 L’última generalització del concepte de funció fou de tipus conjuntista i perd molts dels atributs
anteriors: F A B és una funció si (x,y), (x,z) F  y = z.
CONCEPTE DE FUNCIÓ
Donats 2 conjunts A i B, una aplicació de A en B és una correspondència que assigna a cada element x
de A (x  A) un únic element y de B (y  B). Convé distingir 3 elements que intervenen en este
concepte:
1r El conjunt A de definició o domini, o conjunt inicial, els elements del qual els representarem per x
(variable independent).
2n El conjunt B de valors, contradomini o conjunt final, els elements del qual els representarem per y
(variable dependent o imatge).
3r La correspondència definida entre ambdós conjunts, que és la que representarem per un símbol
com f. Escriurem abreviadament: x  y = f(x) que es llig y és funció de x o y és imatge mitjançant f
f: A  B f
de x. També pot expressar-se com o AB
x  y = f(x) x  y = f(x)
Normalment denotarem A = D(f) = Df com el domini de f i R(f) = Rf = {f(x): x  Df}  B com el
recorregut de f que és el conjunt de totes les imatges per f.
Se sol reservar el nom de funció (real de variable real) per al cas en que A i B siguen conjunts de
nombres (reals, és a dir: A, B  ).
Formalment, direm que f: Df   és una funció si  x  Df, ! y  (existeix un únic y): y = f(x).
En este cas Df = {x  :  f(x)}. x
Per a que ens fem una idea del concepte de funció, podem imaginar-la com una
màquina amb una entrada i una eixida. interpretarem A = Df com el conjunt de
totes les coses introduïbles en la màquina. Si x  Df, aleshores f(x) és el que ix
d’eixa màquina com a conseqüència d’haver-hi introduït x. L’única condició
f
exigible és que la introducció del mateix objecte en 2 o més ocasions diferents f(x)
ha de tornar en totes elles el mateix producte a l’eixida. La totalitat dels
possibles productes finals és el recorregut de f (Rf).
Siguen f: Df  i g: Dg  funcions. Direm que f i g són iguals (f = g) si D = Df = Dg i f(x) = g(x),  x  D.
CÀLCUL DEL DOMINI D’ALGUNES FUNCIONS DE VARIABLE REAL
o Funcions polinòmiques. p(x) = anxn+an–1xn–1+…+a2x2+a1x+a0, on n  , ai  , 0  i  n. Dp = .
Com que necessitarem calcular les arrels d’un polinomi, anem a donar unes directrius per
aconseguir-ho:
 Direm que A és una arrel o solució de p(x) si p(A) = anAn+an–1An–1+…+a2A2+a1A+a0 = 0. En este
cas podem factoritzar el polinomi: p(x) = (x–A)·Q(x), on Q(x) és el quocient que resulta de dividir
p(x) entre x–A.
-b
 Polinomis de primer grau: p1(x) = ax+b = 0, a  0  x =
a
 Polinomis de 2n grau: p2(x) = ax2+bx+c = 0, a  0. Siga = b2–4ac el discriminant.
-b– -b+
□ > 0: l’equació té 2 solucions: x = x=
2a 2a
-b
□ = 0: l’equació té 1 solució: x =
2a
□ < 0: l’equació no té solució
 Polinomis de grau 3 o superior. El matemàtic italià Scipione del Ferro [1465-1526] va resoldre
l’equació general de grau 3, però els seus descobriments no foren publicats. Altre matemàtic
italià, Tartaglia [1499-1557], va trobar un mètode per a resoldre qualsevol equació cúbica de la
forma x3+px+q = 0 i els seus resultats foren publicats per Cardano [1501-1576] en la seua obra
Ars Magna. És per això que la fórmula per a resoldre qualsevol equació cúbica rep hui el nom de
fórmula de Cardano. L’equació de grau 4 fou resolta per Ferrari [1522-1565], el que passa és que
totes dues fórmules són molt laborioses i no anem a desenvolupar-les ací.
Fou primer el matemàtic i metge italià Ruffini [1765-1822] qui enuncià, i, després el matemàtic
noruec Abel [1802-1829], qui demostrà en l’any 1824 que no existeix una solució per radicals en
funció dels coeficients d’una equació polinòmica de grau 5. Però va ser el matemàtic francés
Evariste Galois [1811-1832] qui va demostrar que, en general, no es pot resoldre per radicals
l’equació polinòmica de grau n  5. De les idees i conceptes introduïts va nàixer la teoria de grups.
Como és d’esperar, hi ha moltes formes particulars d’equacions que si són resolubles per radicals:
 ◊ xn–a = 0,  n  ,a +
 {0} ( és el símbol de la unió de conjunts). La solució és:
+ n a , n imparell
x=
± n a , n parell
◊ Equacions biquadrades: ax4+bx2+c = 0. Es resolen mitjançant un canvi de variable, z = x2,
que permet convertir-les en quadràtiques. az2+bz+c = 0. D’ací obtenim z i x =  z, sempre
que z  0. Notem que depenent dels valors de z, el nombre de solucions de l’equació
biquadrada potser de 0, 1, 2, 3 ó 4 solucions.

TEOREMA DEL RESIDU (TR). El residu, R, que resulta de dividir p(x) = anxn+…+a1x+a0, de grau
n  1, on an  0  a0, a1, …, an  , entre x–A és R = p(A).

TEOREMA FONAMENTAL DE L’ÀLGEBRA (TFA). Un polinomi p(x) = anxn+…+a1x+a0, de grau n  1,

on an  0  a0, a1, …, an  , té com a màxim n arrels reals (repetides o no).

TEOREMA ARRELS RACIONALS (TAR). Les possibles arrels racionals d’un polinomi
u
p(x) = anxn+…+a1x+a0, de grau n  1, on an  0  a0, a1, …, an  , són de la forma  , on u és
v
divisor de a0  v és divisor de an.

COROL·LARI. Si an = 1  an = -1, les possibles arrels racionals de p(x) són enteres. A més, si
a0, …, an  , podem traure el denominador en comú d’estes fraccions i agrupar els numeradors
corresponents formant així un polinomi de grau n amb coeficients enters que té les mateixes
arrels que el polinomi p(x).
Una vegada ja tenim els candidats a solucions o arrels d’un polinomi, cal un mètode per a
comprovar si efectivament ho són. Este mètode s’anomena mètode de Ruffini i l’explicarem millor
mitjançant un exemple.
 1 5
EXEMPLE. Resol les equacions: a) p(x) = x3+2x2–2x+1 = 0; b) q(x) = x5–x4–4x3+2x2+4x = 0.
2x3+x2–5x+2
a) p(x) = = 0  m(x) = 2x3+x2–5x+2 = 0. Per tant, resoldre l’equació p(x) = 0
2
equival a resoldre l’equació m(x) = 0. Per a trobar les arrels racionals de m(x) hem d’aplicar el
mètode de Ruffini:
PAS 1. S’agrupen els termes semblants (mateixa part literal) i s’ordena el polinomi per grau
decreixent; si falta algun terme es posa un zero.
PAS 2. a0 = 2 i a3 = 2. Les possibles arrels racionals de m(x) tenen la forma:
divisors de a0
  {1, ½, 2}.
divisors de a3
PAS 3. Les possibles arrels A (1, ½, 2) es posen on s’indica en la taula adjunta.
a3 = 2 a2 = 1 a1 = -5 a0 = 2
+ + +
A AB AC AD
 B=2 C = 1+AB D = AC+(-5) R = AD+2
R és el residu que resulta de dividir m(x) entre x–A. A és arrel de m(x) si R = 0. El polinomi
Q(x) = Bx2+Cx+D (un grau inferior al de m(x)) és el quocient que resulta de dividir m(x) entre x–
A. Per tant, m(x) = Q(x)·(x–A).En el nostre problema concret el mètode quedaria així:
2 1 -5 2
1 2 3 -2
2 3 -2 0
½ 1 2
2 4 0
-2 -4
2 0
Com que el grau de m(x) és 3, pel TFA podem afermar que ja hem trobat totes les arrels de m(x)
(en este cas totes són racionals): -2, ½, 1  m(x) = 2·(x+2)·(x–½)·(x–1). Per tant:
p(x) = ½·m(x) = (x+2)·(x–½)·(x–1).
 b) Procedirem com en a), però en este cas hem de factoritzar prèviament abans d’aplicar Ruffini, ja
que a0 = 0; és a dir, q(x) = x5–x4–4x3+2x2+4x = x·(x4–x3–4x2+2x+4) = x·t(x). Açò ens diu que q(x)
té l’arrel zero i les restants són les arrels de t(x) = x4–x3–4x2+2x+4. En este polinomi a0 = 4 i a4 = 1.
Pel corol·lari al TAR, les possibles arrels racionals de t(x) són enteres:  Divisors de 4  {1, 2, 4}
1 -1 -4 2 4
-1 -1 2 2 -4
1 -2 -2 4 0
2 2 0 -4
1 0 -2 0
Notem que ja no ixen més arrels racionals. La factorització de t(x) serà: t(x) = (x+1)·(x–2)·Q(x),
on Q(x) = 1·x2+0·x+(-2) = x2–2. Les arrels que falten de t(x) són les de Q(x) = x 2 –2  x =  2
(arrels irracionals). Les arrels de q(x) són: 0, - 2, -1, 2, 2.
La factorització de q(x) és: q(x) = x·(x+1)·(x–2)· x– 2 · x+ 2 .
p(x)
o Funcions racionals. q(x) = , on p i q són funcions polinòmiques. Dq = {x  : r(x)  0}.
r(x)
o Funcions irracionals.
n
A) s(x) = p(x), on p(x) polinomi:  Ds = , si n imparell
 Ds = {x  : p(x)  0}, si n parell
n
p(x)
B) t(x) = r(x)
, on p(x), r(x) polinomis:  Dt = {x  : r(x)  0}, si n imparell
 Dt = {x  : p(x)·r(x)  0  r(x)  0}, si n parell
n
p(x)
C) u(x) = , on p(x), r(x) polinomis:  Du = {x  : r(x)  0}, si n imparell
n
r(x)
 Du = {x  : p(x) 0  r(x) > 0}, si n parell
p(x)
D) v(x) = , on p(x), r(x) polinomis:  Dv = {x  : r(x)  0}, si n imparell
n
r(x)
 Dv = {x  : r(x) > 0}, si n parell
FUNCIONS ELEMENTALS I LES SEUES GRÀFIQUES
Funcions racionals enteres o polinòmiques. Són de la forma pn(x) = anxn+an–1xn–1+…+a2x2+a1x+a0,  a0,
a1, …, an  , i tenen grau n  . Notem que D(p) = ,  p funció polinòmica.
 La funció constant. És una funció polinòmica de grau zero (n = 0). Per tant, p0(x) = a0  .
D(p0) =  R(p0) = {a0}. La gràfica de p0 és una recta horitzontal.
y y
a0 y = p0(x) = a0 B(0,a0)
y = p1(x) = a1x+a0
 y = q1(x) = a1x
0 x A(-a0/a1,0) O(0,0) x
 La funció lineal o de proporcionalitat directa. És una funció polinòmica de grau 1 (n = 1) de la forma
q1(x) = a1x. Notem que el terme independent a0 = 0. D(q1) = R(q1) = . La seua gràfica és una
recta que passa sempre per l’origen de coordenades O(0,0) i té pendent a 1 = tg   0, sent  l’angle
que forma la recta amb l’eix X+. La funció lineal permet resoldre problemes de regles de tres simples
directes.
 La funció afí. És una funció polinòmica de grau 1 de la forma p1(x) = a1x+a0, on a0  0 s’anomena
ordenada en l’origen. D(p1) = R(p1) = . La seua gràfica és una recta que talla els eixos de
coordenades en els punts A(-a0/a1,0) (punt de tall amb l’eix X) i B(0,a0) (punt de tall amb l’eix Y) i
té pendent a1 = tg   0, sent  l’angle que forma la recta amb l’eix X +. Per tant, esta recta i la que
defineix la funció lineal són paral·leles.
EXEMPLE. Representa la funció y = 2x+1. Punt de tall eix X A(-½,0) i punt de tall eix Y B(0,1).
El pendent de la recta és a1 = tg  = 2, per tant,  = arctg(2)  63,43º i  [0º,180º[. L’ordenada en
l’origen és a0 = 1. y = 2x+1
  ]0º,90º[, si a1 > 0 B
 = 90º, si a1 no existeix 
  ]90º,180º[, si a1 < 0
A
 La funció quadràtica. És una funció polinòmica de grau 2 (n = 2) de la forma p 2(x) = ax2+bx+c, on a
 0. La seua gràfica és una paràbola i per tal de dibuixar-la calen els següents passos:
PAS 1: Càlcul dels punts de tall de la paràbola amb els eixos de coordenades.
 Eix X: Cal resoldre l’equació p2(x) = ax2+bx+c = 0. Siga el discriminant = b2–4ac:
-b– b2–4ac -b+ b2–4ac
 Si > 0: 2 punts de tall M(x1,0) i N(x2,0), on x 1 = i x2 =
2a 2a
 Si = 0: 1 punt de tall V(xv,0)
 Si < 0: cap punt de tall
 Eix Y: Cal calcular p2(0) = c  C(0,c)
-b 4ac–b2
PAS 2: Càlcul del vèrtex de la paràbola V(xv,yv), on xv = i yv = p2(xv) =
2a 4a

>0 =0 <0 C V
C
a > 0: M C V a < 0: >0 =0 <0
M N C
C VN V V C V
PAS 3: Taula de valors. És convenient donar uns quants valors abans i després de x v.
]-∞,yv] , a < 0
Notem que D(p2) = i R(p2) =  .
[yv,+∞[ , a > 0
EXEMPLE. Representa la funció y = p2(x) = 2x2–3x+1. a = 2 > 0, b = -3, c = 1.

-b 3 3 2 3 -1
V(xv,yv), xv = = , yv = p2(xv) = 2·  –3· +1 = .
2a 4 4 4 8
y = p2(x) Punt de tall amb l’eix Y: C(0,1).
Punt de tall amb l’eix X: 2x2–3x+1 = 0.
3± 9–8 ½
x= =  M(½,0) i N(1,0).
x 4 1
V D = , R = [-1/8,+∞[.
 pn(x)
 Funcions racionals. Són de la forma q(x) = , on pn(x) i rm(x) són funcions polinòmiques de graus
rm(x)
n i m (m  1), respectivament. Notem que D(q) = {x  : rm(x)  0} = –{x  : rm(x) = 0}.
b
o La funció de proporcionalitat inversa. És una funció racional f: –{0}  –{0} f(x) =
, on
x
b  –{0}. Per tant, D(q) = R(q) = –{0}. La gràfica de q és una hipèrbola. La funció de
proporcionalitat inversa permet resoldre problemes de regles de tres simples inverses.
 d a ax+b
o La funció lineal racional. f: Df = –-   Rf = –  f(x) = , on a, b, c, d   c  0  a i
 c c  cx+d
b no simultàniament 0  ad  bc. La gràfica és una hipèrbola i per a dibuixar-la calen els següents
passos:
PAS 1: Càlcul dels punts de tall de la hipèrbola amb els eixos de coordenades.
ax+b
 Eix X: Cal resoldre l’equació f(x) = cx+d= 0  ax+b = 0.
b
 Si a  0: 1 punt de tall M(x1,0), on x1 = -a;  Si a = 0: cap punt de tall.
b
 Eix Y: Cal calcular f(0) = d.
b
 Si d  0: 1 punt de tall N(0,x 2), on x2 = d;  Si d = 0: cap punt de tall.

PAS 2: Càlcul de les asímptotes de la hipèrbola, és a dir, rectes a les quals s’apropa
indefinidament la corba sense arribar mai a tocar-les.
d
 Asímptota Vertical (AV): x = -c . Es verifica: Lim f(x) = ∞
x→-d/c
a a
 Asímptota Horitzontal (AH): y = c . Es verifica: Lim f(x) = c
x→∞
 x = -d/c

y=f(x)
N
y=f(x)
y=a/c a/c y = a/c

a/c
N

M -d/c -d/c M

x=-d/c

d
PAS 3: Taula de valors. És convenient donar uns quants valors abans i després de -c .
 x–2
EXEMPLE. Representa la funció y = f(x) = . a = 1, b = -2, c = 2, d = 3.
2x+3
Es verifiquen totes les condicions: c  0, a  0  b  ad  bc. AV: x = -3/2; AH: y = 1/2.
Df = –{-3/2} i Rf = –{1/2}. Punt de tall amb: l’eix X  M(2,0); l’eix Y  N(0,-2/3).

y=1/2

-2/3

x=-3/2
 Funcions irracionals. Són funcions tals que la variable figura baix algun radical. En el cas d’índex
parell, la variable sols pot prendre els valors que facen positives les quantitats subradicals. Dibuixem
la funció y = f(x) = x–1. Notem que Df = [1,+∞[ i Rf = [0,+∞[.

y = f(x)
 Funcions exponencials. Són les funcions Expa:  ]0,+∞[ Expa(x) = ax,  a  +-{1} (a > 0 
a  1)   x  .
◊ Recordem que Expa comença definint-se per a valors de x = n  :
a0 = 1, a1 = a, a2 = a·a, …, an = a·a·…n)…·a = a·an–1 (definició recursiva).
1
◊ Per a valors de x = n  : a-n = n,  n  .
a
n 1 1 n
◊ Per a valors de x = m/n  : am/n = am, a-m/n = m/n = . Recordem que: a = y  yn = x,  n  .
a n m
a
◊ I finalment per a valors de x  I. Com que qualsevol x  I és el límit d’una successió de nombres
racionals x1, x2, …, xn, …  , definim ax = Lim axn.
n→+∞
Per exemple, 2 2 =2 1,4142…
= 2,665144142… es pot aproximar per:
x1 x2
2 1
=2 ;2 =2 1,4
=2 14/10
= 2,639015821…; 2x3 = 21,41 = 2141/100 = 2,657371628…; …
Hi ha un cas particular de funció exponencial anomenada natural, a = e  2,718281828, la funció
de la qual és y = ex i com que e > 1, la seua gràfica és com la del CAS 1 dibuixada en el gràfic
següent (comprova-ho). Recordem que e  I.
PROPIETATS DE LA FUNCIÓ EXPONENCIAL. Siguen x, z  , a, b  +–{1}.
ax a x ax
e.   = x
z
a. ax·az = ax+z b. z = ax–z c. (ax) = ax·z d. (a·b)x = ax·bx
a b b
f. La funció Expa és bijectiva: és estrictament creixent si a > 1 i decreixent si 0 < a < 1.

LA FUNCIÓ INVERSA
Siga f: Df   una funció injectiva (f(a) = f(b) a = b, on a, b Df), definim la funció inversa de f
-1 -1
com la funció f : Rf  Df que verifica, (f f )(x) = x,  x  Rf  (f f)(x) = x,  x  Df. És a dir, y = f(x)
–1

 x = f-1(y). Notem que Df–1 = Rf  Rf–1 = Df. Gràficament, f-1 és la gràfica simètrica de f respecte de la
bisectriu del 1r i 3r quadrant y = x.
PROPIETATS: a. f funció invertible (té inversa)  f funció injectiva.
b. L’operador de funció inversa és idempotent: (f-1)-1 = f.
c. (g f)-1 = f-1 g-1.
 Funcions logarítmiques. S’anomenen així a les funcions Loga: ]0,+∞[  que són inverses de les
exponencials Expa,  a  +–{1}: y = Loga(x) = Loga x  x = ay. Loga x és llig logaritme en base a
de x. Si a = 10, prendrem Log10 x = Log x i es llegirà logaritme decimal de x; si a = e, prendrem
Loge x = Ln x i es llegirà logaritme neperià7 o natural de x. Així, per exemple, Log 100 = 2, ja que
102 = 100; o Log2 16 = 4, ja que 24 = 16.

Per a representar gràficament les funcions exponencial i logarítmica, cal distingir 2 casos:
y

y = Loga x
y
CAS 1: a > 1 AV: x = 0
CAS 2: 0 < a < 1
y = ax
y=x
y = ax 1
1 x x

AH: y = 0 1 1 AH: y = 0

y = Loga x
y=x AV: x = 0

7
John Napier (Neper), baró de Merchiston [Edimburg, 1550-1617] fou un matemàtic escocés, reconegut per haver descobert els
logaritmes. També va fer comú l’ús del punt decimal en les operacions aritmètiques.
 0 , a >1 +∞ , a > 1
En la funció Expa: Lim ax =   Lim ax =  .
x→ -∞ +∞ , 0 <a<1 x→ +∞ 0 , 0<a<1
-∞ , a>1 +∞ , a > 1
En la funció Loga: Lim + Loga x =   Lim Loga x = 
x→ 0 +∞ , 0 < a < 1 x→ +∞ 0 , 0<a<1
+
PROPIETATS DE LA FUNCIÓ LOGARÍTMICA. Siguen a, b  –{1}.
Loga x
a. Loga 1 = 0 b. Loga(ax) = x,  x  c. a = x,  x  +

x
d. Loga(x·z) = Loga x + Loga z,  x, z  +
e. Loga z = Loga x – Loga z,  x, z  +
Logb x
f. Loga bx = x·Loga b,  x  g. CANVI DE BASE: Loga x = ,x +
Logb a
 La funció potencial. És de la forma y = xa,  x  +
,  a  . Ja l’hem estudiada anteriorment en
2 -1 1
alguns casos particulars: y = x, y = x , y = x = x , y = x½ = x. En el cas general de ser a  , la
fórmula de la funció potencial es pot expressar en funció de exponencial i logarítmica:
y = xa = ea·Ln x. En alguns casos especials la funció està definida en tot (y = x, y = x2).
PROBLEMES FUNCIONS ELEMENTALS
2x
1. Calcula el domini, recorregut, asímptotes, punts de tall amb els eixos i la gràfica de la funció f(x) = .
x+1
2. Calcula el domini i les asímptotes de les següents funcions:
2x – x x3
a. f(x) = b. g(x) = 2
x–2 x –4x+4
3. Suposem que el nº de pulsacions per minut d’una persona que aprèn mecanografia, ve donat per
300(x+1)
la funció P(x) = , on x expressa el nº de classes rebudes (x  0).
x+20
a. Quantes pulsacions per minut teclejarà després de 1, 2, 4, 10 classes?
b. Quantes classes haurà de rebre eixa persona per a aconseguir 200 pulsacions per minut?
c. Traça una gràfica de P(x) i indica el seu domini i el seu recorregut.
 x–2
4. Siga la funció f(x) = .
x+2
a. Calcula les seues asímptotes i estudia el seu creixement i decreixement.
b. Dibuixa el recinte comprés entre la recta y = 1, la gràfica de la funció y = f(x), l’eix OY i la recta
x = 2.
5. Troba el punt de tall de la funció f(x) = x 9–x2, (a,0), amb la part positiva de l’eix OX.
6. Calcula el domini, recorregut i punts de tall amb els eixos de les funcions:
x+1
; b. g(x) = Ln(x2–3x+2); c. h(x) = Log2
x2–3x+2 x
a. f(x) = e
 x–1 ; d. j(x) = x·e
7. Calcula raonadament el domini de les següents funcions:
4
x3–x2–4x+4 ex+e–x x3–4x2+3x
a. f(x) = b. g(x) = Ln x –x  c. h(x) = Ln
x  e –e   x+2 .
8. Donada la funció polinòmica f(x) = 4–x2, es demana obtindre raonadament: El domini, recorregut,
punts de tall amb els eixos i la seua gràfica. Quin Nom rep la gràfica d’esta funció?
x+1
9. Donades les funcions f(x) = i g(x) = x–1, es demana:
2x–1
a. Obtindre raonadament els punts d’intersecció A i B de les corbes y = f(x) i y = g(x).
b. Obtindre raonadament el domini, recorregut, punts de tall amb els eixos, asímptotes i la gràfica
de la funció h(x) = (g f)(x). Quin nom rep la seua gràfica?
10. Expressa com una funció definida a trossos i troba el domini, recorregut, punts de tall amb els
eixos i la gràfica de la funció y = f(x) = x2–1 + x+1 .
FUNCIONS DEFINIDES A TROSSOS

Les funcions definides a trossos (o per parts) són funcions reals f, de variable real x, la definició de les
quals està donada per varis conjunts disjunts (intersecció buida) del seu domini (coneguts com a
subdominis). Els extrems d’estos subdominis s’anomenen punts d’unió o de ruptura.

La paraula "a trossos" s’usa per a descriure qualsevol propietat d’una funció definida a trossos que
s’acompleix per a cada tros encara que podria no acomplir-se per a tot el domini de f. Una funció f
definida a trossos pot estar representada per vàries expressions matemàtiques (algebraiques i/o
transcendents) de qualsevol tipus. Cal remarcar que, encara que cada “tros” d’estes funcions són
elementals, elles en si globalment no ho són. Exemple típic de funció definida a trossos és el valor
-x , x < 0
absolut o mòdul de x: x =  .
x , x ≥ 0

4x+12 , x –1
1. Donada la funció f: definida per: f(x) =  , calcula el domini, recorregut,
x2–4x+3 , x > –1
punts de tall amb els eixos i la seua gràfica.

2. Donades les funcions f, g: mitjançant f(x) = x·(x–2) i g(x) = x+4, esbossa les gràfiques de f
i g sobre els mateixos eixos. Calcula els punts de tall d’ambdues gràfiques.
LÍMITS I CONTINUÏTAT DE FUNCIONS. ASÍMPTOTES
INTRODUCCIÓ HISTÒRICA
El principal interès que alberguen tant el concepte com el càlcul de límits resideix en el seu caràcter de ferramenta
bàsica per a l’anàlisi.
El procés de pas al límit va ser usat des de l’antiguitat per a resoldre problemes que resultaven inaccessibles
mitjançant els procediments senzills de l’aritmètica, l’àlgebra o la geometria elemental. Al principi, i durant molts
segles, el seu significat i el seu ús van ser merament intuïtius. D’esta manera, ja al segle III aC, Arquímedes va
obtindre la superfície d’alguns recintes corbs.
Encara que implícita en el desenvolupament del Càlcul dels segles XVII i XVIII, la notació moderna del límit d’una
funció es remunta a Bolzano [matemàtic xec, 1781-1848] qui, en 1817, introduí les bases de la tècnica èpsilon-
delta (–). Però, el seu treball no fou conegut mentre ell estigué viu. Cauchy [matemàtic francés i pare de
l’anàlisi modern, 1789-1857] exposà límits en el seu Cours d'analyse (1821) i sembla haver expressat l’essència
de la idea, però no d’una manera sistemàtica. La primera presentació rigorosa de la tècnica feta pública fou
donada per Weierstrass [matemàtic alemany, 1815-1897] entre els anys 1850 i 1860 i des d’aleshores s’ha
convertit en el mètode estàndard per a treballar amb límits. Per tal d’arribar a esta rigorositat va ser necessari
definir amb rigor la recta real i les seues propietats.
La notació d’escriptura usant l’abreviatura Lím amb la fletxa davall és deguda a Hardy [matemàtic britànic, 1877-
1947] en el seu llibre A Course of Pure Mathematics de 1908.
WEIERSTRASS, PARE DE L’ANÁLISI MODERNA
Va ser una de les persones més influents en l’anàlisi matemàtica moderna. Va nàixer a Ostenfelde, Alemanya, el
1815. Pressionat per son pare, va estudiar dret a Bonn amb nul aprofitament, ja que després de 4 anys no va
aconseguir obtindre el títol. El 1839, als seus 24 anys, va entrar a l’Escola de Magisteri de Münster per preparar-se
com a professor d’ensenyament secundari. Va ser allà on el van començar a atraure les matemàtiques per
influència d’un bon professor.
A partir de 1841 i durant 14 anys va impartir classes a instituts, estant prou aïllat del món matemàtic, ja que el
seu sou era tan baix que no podia permetre’s el luxe de mantindré una correspondència científica. Weierstrass va
treballar pel seu compte incessantment, construint una matemàtica model de rigor, precisió i profunditat.
El 1854 la universitat de Königsberg li va concedir, pels seus treballs en anàlisi matemàtica, el títol de doctor
honoris causa, i el 1856 va ser nomenat professor de matemàtiques a la Reial Escola Politècnica de Berlín, on va
romandre fins a la seua mort el 1897.
La seua influència va ser molt més gran pels seus excel·lents cursos i textos, on estan inclosos els seus resultats
fonamentals, que pels seus articles d’investigació, dels quals va publicar pocs. Entre els seus alumnes hi va haver
molts matemàtics importants, entre d’altres la famosa Sofia Kovalevskaya. Esta va fer treballs de gran
profunditat i va ser la primera dona que va aconseguir una plaça de professora universitària a Europa.
SOFIA KOVALEVSKAYA
És una de les dones més conegudes i interessants en la història de les matemàtiques. Va nàixer a Moscou en
1850, en el si d’una família benestant de l’alta burgesia russa. Eren descendents de reis, però el seu besavi, en
casar-se amb una gitana, va perdre el títol hereditari de príncep.
Sofia i la seua germana formaven part d’un moviment moscovita a favor de l’emancipació de la dona. Volien eixir
a estudiar a Alemanya, cosa impossible en aquell temps per a una dona fadrina. Així que es van posar en contacte
amb un jove paleontòleg del grup, Vladimir Kovalevsky, i li van proposar que es casar nominalment amb una
d’elles. Kovalevsky va triar a Sofia i així, ella i la seua germana van tindre llibertat per a eixir de Rússia i estudiar,
primer a Heidelberg i, després, a Berlín.
En aquella època les dones no podien assistir a les classes públiques però Karl Weierstrass, professor a l’Escola Politècnica
de Berlín, va estimar tan altament el talent matemàtic de Sofia que va decidir, entre els anys 1870 i 1874, fer-li classes
particulars, amb les quals Sofia es va convertir en una de les grans figures del seu temps en anàlisi matemàtica.
El 1874 la universitat de Göttingen, davant la insistència de Weierstrass, li va concedir el títol de doctor (in
absentia, és a dir, a distància, ja que, sent dona, el claustre no estava disposat a fer-ho d’una altra manera). A
pesar del seu títol i malgrat la influència de Weierstrass, cap universitat va voler contractar els serveis d’una dona
com a docent, per la qual cosa Sofia va tornar a Rússia. El 1884 va ser convidada com a conferenciant a la
universitat d’Estocolm, i allí es va quedar lligada a esta institució, de la qual va ser nomenada professora el 1889.
Va morir a Estocolm el 1891. Va viure 41 anys, i va deixar una important tasca matemàtica i diverses obres
literàries de gran vàlua.
Cal recordar que este any 2019 el Premi Abel de matemàtiques va recompensar per primera vegada a una dona
nascuda a Cleveland, la nord-americana Karen Uhlenbeck, especialista de les equacions en derivades parcials.,
rebent este Premi pel seu treball fonamental sobre anàlisi geomètrica i teoria de camp gauge, que ha transformat
dràsticament el paisatge matemàtic. Les seves teories han revolucionat la nostra manera d’entendre les superfícies
mínimes, com la formada per les bombolles de sabó, i els problemes de minimització generals en dimensions més altes.
Uhlenbeck, de 76 anys, és professora d’investigació convidada a la Universitat de Princeton i professora associada de
l’Institute for Advanced Study (IAS), als Estats Units. També és una activista a favor de la igualtat de sexes en les
ciències i les matemàtiques. Recordem que el premi Abel fou creat el 2003 pel govern noruec amb l’objectiu de
compensar l’absència d’un Nobel de matemàtiques. Porta el nom del matemàtic noruec Niels Henrik Abel [1802-1829].
LÍMIT D’UNA FUNCIÓ EN UN PUNT
 Idea intuïtiva i gràfica. Una funció f(x) tendeix a L  , o té límit L, quan x tendeix cap a c  , si el
valor de f(x) s’aproxima a L quan x s’aproxima a c, independentment del valor de f(c). Més
exactament, tot valor prop a f(x) és la imatge d’un número prop a x.
Lim f(x) = L Lim f(x) = L Lim f(x) = L
f(x) x→c f(x) x→c f(x) x→c
y = f(x) y = f(x) y = f(x)
L = f(c) L L

f(x) f(x) f(x)

f(c)

x x x x x x
c c c
 Definició formal de límit.
L+
Lim f(x) = L   entorn de L, E(L,) = ]L–,L+[, 
x→c L y = f(x)
f(x) 
 entorn reduït de c, E’(c,) = ]c–,c[]c,c+[ L–
( = (), és a dir,  depén de ):
f(x)  E(L,),  x  E’(c,). Lim f(x) = L
x→c

 

x
c– c c+
 Unicitat del límit. El límit d’una funció en un punt, si existeix, és únic.
És a dir,  Lim f(x) = L1   Lim f(x) = L2  L1 = L2
x→c x→c
 Teorema del límit vinculant. Lim f(x) = L  Lim f(an) = L,  {an} successió Lim an = c, sent an  c,
x→c n→+∞ n→+∞
 n  n0. Este teorema ens ajuda a esbrinar com es comporta la funció en les rodalies de c.
EXEMPLE. Siga la funció f(x) = x2 i c = 2:
an 1,9 1,99 1,999 1,9999 1,99999 1,999999 1,9999999 …
f(an) 3,610000 3,960100 3,996001 3,999600 3,999960 3,999996 3,9999996 …

bn 2,1 2,01 2,001 2,0001 2,00001 2,000001 2,0000001 …

f(bn) 4,410000 4,040100 4,004001 4,000400 4,000040 4,000004 4,0000004 …

Açò no és una demostració de que Lim x2 = 4, però ajuda a trobar una aproximació del límit.
x→2

Lim an = 2, Lim bn = 2, Lim f(an) = 4 i Lim f(bn) = 4.

n→+∞ n→+∞ n→+∞ n→+∞
 Límits laterals.
 Per l’esquerra. És el valor al que tendeix f(x) quan x s’aproxima a c, sent x < c. Ho
expressarem com Lim– f(x)  Lim f(x).
x→c x→c
x<c
 Per la dreta. És el valor al que tendeix f(x) quan x s’aproxima a c, sent x > c. Ho expressarem
com Lim+f(x)  Lim f(x).
x→c x→c
x>c
 Propietat.  Lim f(x) = L    Lim– f(x) = L1    Lim+f(x) = L2   L1 = L2 = L.
x→c x→c x→c
 2
2x , x < 1
EXEMPLE. Donada la funció f(x) = 3 , x = 1 , calcula Lim f(x).
x+1 , x > 1 x→1

Lim– f(x) = Lim– 2x2 = 2·12 = 2

x→1 x→1
Lim+ f(x) = Lim+ (x+1) = 1+1 = 2
x→1 x→1
Per tant, Lim f(x) = 2, tot i que f(1) = 3
x→1

c –{1}, Lim f(x) = f(c). Notem que Df = , Rf = [0,+∞[ i el punt de tall amb els eixos és el (0,0).
x→c
 Límits Infinits. Lim+ f(x) = +∞ Lim+ f(x) = –∞ Lim– f(x) = +∞ Lim– f(x) = ∞.
x→c x→c x→c x→c
Direm que Lim f(x) = +∞  Lim+ f(x) = Lim– f(x) = +∞.
x→c x→c x→c
Direm que Lim f(x) = ∞  Lim+ f(x) = Lim– f(x) = ∞.
x→c x→c x→c
 Asímptotes verticals. y = f(x) té una asímptota vertical (AV), x = c, si Lim– f(x) = ∞ 
x→c
Lim+ f(x) = ∞.
x→c
 1
EXEMPLE. Calcula: Lim 2. Estudia les asímptotes verticals.
x→1 (x–1)
1 1 1 1 1 1 1
Lim– 2 = – 2 = + = +∞  Lim 2 = + 2 = + = +∞  Lim 2 = +∞.
x→1 (x–1) (0 ) 0 x→1 + (x–1) (0 ) 0 x→1 (x–1)

1
y=
(x–1)2

AH: y = 0 AV: x = 1 AH: y = 0

1
y= té una AV en 1: x = 1.
(x–1)2
 Límits en l’infinit. Lim f(x) = L  Lim f(x) = L  .
x→ +∞ x→ –∞
 Asímptotes horitzontals. y = f(x) té una asímptota horitzontal (AH), y = L, si Lim f(x) = L 
x→ +∞
Lim f(x) = L.
x→ –∞
1 1 1 1 1 1
EXEMPLE. Lim 2 = 2 = = 0; Lim 2 = 2 = = 0. Per tant, y = 0 és una AH.
x→ +∞ (x–1) (+∞) +∞ x→ –∞ (x–1) (–∞) +∞
1 1 1 1
Lim = = 0; Lim = = 0. Per tant, y = 0 és una AH.
x→ +∞ x–1 +∞ x→ –∞ x–1 –∞
 Límits infinits en l’infinit. Lim f(x) = +∞ Lim f(x) = –∞.
x→ +∞ x→ +∞
 Asímptotes obliqües. Direm que la recta y = m·x+n és una asímptota obliqua (AO) de y = f(x)
f(x)
si:  Lim = m  0   Lim (f(x)–m·x) = n. Prenem m  0 perquè si m = 0, l’asímptota seria
x→ ±∞ x x→ ±∞
horitzontal (AH): y = n, sempre que  Lim f(x) = n.
x→ ±∞
x3+2x2
EXEMPLE. Estudia les asímptotes de la funció y = f(x) = .
x2+3x
▪ AV: Els punts que anul·len el denominador (x = 0, x=-3) són candidats a AV. Comprovem-ho:
x3+2x2 x2(x+2) x(x+2)
Lim 2 = Lim = Lim = 0  ∞. Per tant, x = 0 no és una AV de f(x).
x→0 x +3x 0/0 x→0
x(x+3) x→0 x+3
x3+2x2 -9
x3+2x2
 Lim 2
-9 x→ –3– x +3x
=
0+
= –∞
x3+2x2
Lim 2
x→ –3 x +3x
=
0  x3+2x2 -9
. No podem assignar un valor a Lim
x2+3x
, però

x→ –3
Lim + 2 = – = +∞
x→ –3 x +3x 0
x = -3 és una AV de f(x).
x3+2x2 x3 x3+2x2
▪ AH: Lim 2 = Lim 2 = Lim x = +∞  Lim = Lim x = –∞. No hi ha AH.
x→ +∞ x +3x x→ +∞ x x→ +∞ x→ –∞ x2+3x x→ –∞
f(x) x3+2x2 x3
▪ AO: Lim = Lim 3 2 = Lim 3 = 1 = m 
x→ +∞ x x→ +∞ x +3x x→ +∞ x
x3+2x2 -x2 -x2
Lim (f(x)–m·x) = Lim  2 – 1·x
x→ +∞ x→ +∞ x +3x  (+∞)–(+∞) x→ +∞ x +3x x→ +∞ x2 = -1 = n 
= Lim 2 = Lim

Per tant, y = x–1 és una asímptota obliqua de f(x) (quan x  +∞)

f(x)
Anàlogament calcularíem Lim = 1 = m  Lim (f(x)–m·x) = -1 = n.
x→ –∞ x x→ –∞
Per tant, y = x és una asímptota obliqua de f(x) (quan x  –∞)
AV: x = -3

AO: y = x – 1

y = f(x)
INDETERMINACIONS (IND) 0/0 /  0· 0 00 1

ÀLGEBRA DE LÍMITS
Lim g(x)
SUMA Lim(f(x)+g(x)) b + 
a a+b + 
Lim f(x) + + + IND
  IND 

Lim g(x)
DIFERÈNCIA Lim(f(x)g(x)) b + 
a ab  +
Lim f(x) + + IND +
   IND

Lim g(x)
PRODUCTE Lim(f(x)·g(x)) b>0 b<0 0 + 
a>0 a·b a·b 0 + -
a<0 a·b a·b 0 - +
Lim f(x) 0 0 0 0 IND IND
+ +  IND + 
  + IND  +
ÀLGEBRA DE LÍMITS

Lim g(x)
QUOCIENT Lim(f(x)g(x)) b>0 b<0 0+ 0 + 
a>0 ab ab +  0 0
a<0 ab ab  + 0 0
Lim f(x) 0+ 0 0 IND IND 0 0
0 0 0 IND IND 0 0
+ +  +  IND IND
  + - + IND IND

Lim g(x)
g(x)
POTÈNCIA Lim(f(x) ) b>0 b<0 0 + 
0<a<1 ab ab 1 0 +
a>1 ab ab 1 + 0
Lim f(x) 0+ 0 + IND 0 +
1 1 1 1 IND IND
+ + 0 IND + 0
 ESTRATÈGIES PER AL CÀLCUL DE LÍMITS. Per al càlcul de Lim f(x):
x→c
1) Calcular f(c).
2) Transformar f(x) en una altra funció g(x) f(x) = g(x), x  c. Lim g(x) = L  Lim f(x) = L.
x→c x→c
3) Caracterització successional: Lim f(x) = L  Lim f(an) = L,  {an} successió Lim an = c   n0  : an  c,  n  n0
x→c n→+∞ n→+∞
4) Realitzar un canvi de variable (regla de substitució): g(x)  d,  x  c, Lim g(x) = d  Lim f(y) = L  Lim f(g(x)) = L. La condició
x→c y→d x→c

g(x)  d,  x  c és imprescindible: g(x) = 1, f(x) = {52 ,, xx ≠= 11 . Notem que Lim g(x) = 1, Lim f(y) = 5, però Lim f(g(x)) = 2  5.
x→10 y→1 x→10
5) Aplicar una substitució per infinitèsims equivalents. f(x) és un infinitèsim quan x  c si Lim f(x) = 0. f(x) i g(x)
x→c
f(x)
s’anomenen infinitèsims equivalents i ho expressarem per f(x)  g(x), x  c, si Lim = 1.
x→c g(x)
Exemples: sin x  x; tg x  x; l – cos x  x2/2; arcsin x  x; arctg x  x; ln(1+x)  x; ex–1  x, per a x  0.
L
e , –∞ < L < +∞
6) f(x)  1,  x  c, Lim f(x) = 1, Lim g(x) =
x→c x→c
+∞
{
–∞  Lim x→c
f(x)
g(x)
= e = 
L
0 , L = –∞
+∞ , L = +∞
, sent

L = Lim (f(x)–1)·g(x).
x→c
7) Lim f(x) = 0  g(x) fitada,  x  ]c  , c + [  {c}  Lim f(x)·g(x) = 0.
x→c x→c
8) Teorema del Sandvitx o de l’Encaix. f(x)  h(x)  g(x),  x  c   Lim f(x) = Lim g(x) = L    Lim h(x) = L.
x→c x→c x→c
f(x)
9) L = Lim , on f(x), g(x) polinomis i f(c) = g(c) = 0. Cal factoritzar per Ruffini f(x) = (x–c)·f1(x) i g(x) = (x–c)·g1(x)
x→c g(x)
f1(x) 0
en potències de x–c. Per tant, L = Lim (estratègia 2.). Este procés es continua fins que L no siga de la forma .
x→c g 1(x) 0
 0 , n < m
anxn + an-1xn-1 + … + a0
10) Lim m = an/bm , n=m .
x→±∞ bmx + bm–1xm–1 + … + b0 signe(an/bm)·(±∞)n–m , n > m
FUNCIONS CONTÍNUES
 Concepte de continuïtat. f: Df   és contínua en c  Df si  Lim f(x) = f(c). Notem que esta
x→c
definició porta implícites 3 condicions:
a. La funció està definida en c, és a dir,  f(c), o equivalentment, c  Df.
b.  Lim f(x) = L, és a dir, L  .
x→c
c. L = f(c).
Direm que una funció és contínua en un conjunt S  si és contínua en c,  c  S.
Direm que una funció és contínua en [a,b] si és contínua en c,  c  ]a,b[, és contínua per la dreta
de a (Lim+ f(x) = f(a)), i és contínua per l’esquerra de b (Lim– f(x) = f(b)).
()

x→a x→b
 Àlgebra de les funcions contínues. Siga c  Df  Dg  f, g funcions contínues en c. Aleshores:
a. fg: Df  Dg  (fg)(x) = f(x)g(x), f·g: Df  Dg  (f·g)(x) = f(x)·g(x) són contínues en c.
f  f (x) = f(x) és contínua en c, sempre que g(c)  0.
b. : {x  Df  Dg: g(x)  0} 
g g g(x)
c. Si g és contínua en f(c), g f: Df  Rf = Dg  (g f)(x) = g(f(x)) és contínua en c.

 Discontinuïtats. Tipus. Les discontinuïtats d’una funció poden ser de 2 tipus:

 Evitables.  Lim f(x) = L (L  ), però L  f(c).

x→c

 f(c) f(c)  f(c)  L

L L

y = f(x) y = f(x)
c c
  Inevitables.  Lim f(x). Açò potser degut a:
x→c

AV: x = c
L1
L2
y = f(x) f(c) y = f(x) y = f(x)
c c c
1ª espècie: salt finit 1ª espècie: salt infinit 2ª espècie
 Lim– f(x) = L1   Lim+ f(x) = L2  L1  L2
x→c x→c Lim– f(x) = ∞  Lim+ f(x) = ∞ Almenys un límit lateral
El salt de f(x) és: L2 – L1 x→c x→c no pren cap valor

 Teorema. Les funcions elementals són contínues en tots els punts on estan definides. Les funcions
definides a trossos són contínues en tots els subdominis, excepte, tal vegada, en els punts de
ruptura.
PROBLEMES LÍMITS I CONTINUÏTAT. ASÍMPTOTES
1. Calcula els següents límits:
x2 x2+1 x2+3+3x x2–4 x–1 
a. Lim  – b. Lim c. Lim  2 · 2
x→+ x–1 x–2  x→2 x2+x+2 x→2 x +1 x –5x+6
2 2
x –2 2x  x3+x2–9x–9 x2+5 2x3
d. Lim  – e. Lim  f. Lim  3 – 3 
x→+ 2x+1 x+1  x→3  x2–x–6  x→+  x x +1

2
x2–1 4 2 x
3x
g. Lim  2
+2  x+3 h. Lim
2– x+4
i. Lim
x –2x +1 – 3 
x→+ 2x –2x  x +1 2 
2
x→0 x x→+
–2x+1
3x2+ x4–3x 6x2+1  x2+1 9–x2
j. Lim K. Lim  2 l. Lim
4–2x2 x→– 3x +4x
2
x→+ x→3 2– x –5

2. Calcula el domini, punts de tall amb els eixos i asímptotes de les funcions:
x3–3x+2 x4–2x2 x+1 x2–1
a(x) = b(x) = c(x) = Ln d(x) = 3
2
x –1 x+2  x–1  x –3x+2
3 2
x x +x+1 x x3
e(x) = 2 f(x) = g(x) = x·e h(x) =
x –1 x2+1 (x–3)2
2
x 2
i(x) = j(x) = 2 .
x–1 x –5x+6
ax2+bx+c
3. Donada la funció f(x) = , troba la relació entre a, b i c per tal que la funció f tinga com a
x2–4
asímptota horitzontal la recta y = -1.
ax2+bx
4. Troba els valors dels paràmetres a, b perquè la funció f(x) = tinga com a asímptota
x+1
obliqua la recta y = 2x+3.
 ax2
5. Donada f(x) = , en què a 0:
x+b
a. Determina si té alguna asímptota vertical en funció del paràmetre b.
b. Indica el valor dels paràmetres a i b perquè la funció f(x) tinga la recta y = 2x–4 com a
asímptota obliqua a + .
6. a. Enuncia la condició que s’ha de complir perquè una recta x = a siga asímptota vertical d’una
funció f(x).
x2+x–1
b. Calcula les asímptotes verticals i horitzontals (en – i en + ) de la funció f(x) = 2 .
x –x–2
x2+3
7. Considera la funció f(x) = . Determina les asímptotes horitzontals, verticals i obliqües que
x2+2
tinga la funció f(x).
2
8. Troba les asímptotes de la funció f(x) = 1 + x2 e–x .
1 1
 1 (2–x)2 x+2 – 2
9. Calcula: a. Lim + b. Lim (2–x)1–x c. Lim
x→2 3–x x→1 x→2 2x–3 – 1
2
n –3 2n  2
d. Lim  2 e. Lim x·cos – 
n→  n +2n x→ + 2 x
10. Determina quin valor ha de prendre k per a què Lim (2x– 4x2+kx–5) = 1.
x→+

x2 – 4
11. Defineix funció contínua en un punt. Quin tipus de discontinuïtat té f(x) = en els punts
x2 – 2x
x = 0 i x = 2?
 x3–2x2
12. Donada la funció f(x) = :
x2–3x+2
a. Indica el domini i calcula el límit en aquells punts on no està definida.
b. Estudia la continuïtat, indicant el tipus de discontinuïtat.
c. Troba’n el límit quan x→+∞ i x→–∞.
d. Representa la informació obtinguda en els apartats anteriors.
13. Els tècnics d’una gran empresa han determinat que el temps (T, en minuts) que tarda un obrer en
completar una certa tasca en funció del temps que porta realitzant este tipus de treball (x, en dies),
1200
 x+20
, 0 x 30
és: T(x) =  x2+200
.
 (x–20)·(x–10)
+14 , x > 30
a. És continua esta funció?
b. Un obrer que no ha realitzat mai esta tasca, quant tardaria en realitzar-la?
c. Quant de temps tardarà en fer la tasca un obrer que porta 20 dies en el treball? Ha millorat
respecte al temps inicial? Comenta la resposta.
d. Per molt de temps que porte treballant un obrer en este treball, ho podrà fer en 15 minuts?
Justifica la teua resposta.
14. Troba els valors de a i b perquè les funcions següents siguen contínues:
–2x+a , x –2
2
a. f(x) = x –5 , –2 x < 1
bx+3 , x 1
2
x +a3 , x < –1
b. g(x) = –2x +b , –1 x < 0
2x–a , x 0
15. En una sessió, el valor d’una certa acció, en euros, va vindre donat per la funció:
–x+15 , 0 x<3
2
f(x) =  x –8x+26 , 3 x<6
2x+2 , 6 x 8
on x representa el temps, en hores, transcorregut des de l’inici de la sessió. Es demana:
a. Estudiar la continuïtat d’esta funció.
b. Hi haurà diferència substancial del valor de l’acció al voltant de les 3 hores? Justifica la teua
resposta.
c. Si la sessió va començar a les 8h, des del moment inicial fins a les 16h que es va acabar la
sessió, quant ha augmentat o disminuït el preu de l’acció?
x2–16 2x–4 x–3
16. Donades les funcions f(x) = 2 , g(x) = 2 i h(x) = 2 :
x –4x x –3x+2 x –5x+6
a. Calcula el límit en aquells punts en què no estan definides.
b. Troba’n el límit quan x→+∞ i x→–∞.
c. Estudia la continuïtat indicant, si correspon, el tipus de discontinuïtat.
d. Representa la informació obtinguda en els apartats anteriors.
x+2 , –2 x < 0
2
17. Donada la funció f(x) = x –2x+2 , 0 x < 3 estudia la seua continuïtat en el seu domini de
3x–1 , 3 x 5
definició.
1 1
1 (2–x)2 x+2 – 2
18. Calcula: a. Lim+  b. Lim (2–x)1–x c. Lim
x→2  3–x x→1 x→2 2x–3 – 1
n2–3 2n 1 – 1–x2
d. Lim  2 e. Lim (1+x2)1/x f. Lim
n→ n +2n x→+ x→0 x
19. Determina quin valor ha de prendre k perquè Lim (2x– 4x2+kx–5) = 1.
x→+

20. Determina: Lim ( 3x2+2x+2 – 3x2+x).

x→+
 (1–mx)(2x+3)
21. Calcula el valor de m de tal forma que Lim =6
x→+ x2+4
1–x
22. Siga f(x) = . Calcula, si existeix, Lim f(x).
1– x x→1
(5x2+2)(x–6)
23. Calcula justificadament: Lim 2 .
x→+ (x –1)(2x–1)

PROBLEMES ANAYA
1. Calcula els límits quan x - d’estes funcions:
2x+5 10x–5 3x2–4 x3+2x
a. f(x) = b. g(x) = 2 c. h(x) = d. i(x) =
2–x x +1 2x+3 7+5x3
2. Calcula els límits següents comparant els exponents del numerador i del denominador.
3x2+6x 5x2–7 1+ x 3x
a. Lim b. Lim c. Lim d. Lim
x→+ 2x+1 x→+ x+1 x→+ 2x–3 x→+ x3+2
3. Calcula estos límits comparant els ordres d’infinit.
ln(x2+1) x2+1
a. Lim (ex–x3) b. Lim c. Lim d. Lim x2+x– x+7
x→+ x→+ x x→+ ex x→+
4. Calcula el límit d’estes funcions quan x + :
2
5x –2x+1 x + log x 3+2 x
a. f(x) = b. g(x) = c. h(x) =
(2x–1)2 log x 2x+1
3·2x x2–1 2x+5
d. i(x) = x e. j(x) = f. k(x) =
2 +1 x3+1 4x2+3
2 2
x x
g. l(x) = 2x–3x h. m(x) = –
x–3 5–x
5. Calcula estos límits.
3
x2 x2 
a. Lim b. Lim (1,5x–x3) c. Lim x –
x→- 2x+1 x→- x→-  x–3
2
x –5 x2–5x 3x
d. Lim e. Lim  – f. Lim x4– x2+2x
x→- 1–2x x→+  x+1 2 x→+
3x2  3x+4x–1
g. Lim 1,2x – h. Lim 
x→+  x+1 x→+ 2x+5
6. Calcula els límits quan x - i quan x + d’estes funcions i representa gràficament els
resultats.
ex x2+2x x2–1
a. f(x) = 2 b. g(x) = 2 c. h(x) = 2
x –1 log x x +5x+4
x2+x–2 2x+3 x2 x3
d. i(x) = 2 e. j(x) = f. k(x) = – 2
2x –2x 3x2–1 x–1 x +1
7. Sabent que Lim p(x) = + , Lim q(x) = - , Lim r(x) = 3 i Lim s(x) = 0, digues, en els casos en
x→2 x→2 x→2 x→2
què siga possible, el valor dels límits següents:
s(x)
a. Lim b. Lim s(x)p(x) c. Lim (s(x)·q(x)) d. Lim (p(x)–2q(x))
x→2 p(x) x→2 x→2 x→2
8. Calcula estos límits. Si algun és infinit, calcula els límits laterals.
x2–7x+6 x3–4x2+5x–2
a. Lim b. Lim 3
x→1 1–x x→1 (x –1)(x–2)
x3+5x2 x2+3x–10
c. Lim 2 d. Lim 3 2
x→0 3x –15x x→2 x –x –8x+12
9. Calcula i representa els resultats obtinguts.
2 1  3 4 
a. Lim  2 – b. Lim  2 –
x→1 (x–1) x(x–1) x→2 x –5x+6 x–2
10. Observa els gràfics i digues, en cada cas, quin és el límit quan x 0–, x 0+, x + ix - .

11. Estudia el límit de les funcions següents en els punts en els quals s’anul·la el seu denominador.
Representa gràficament els resultats obtinguts.
x2+x–2 x2–4x
a. f(x) = 2 b. f(x) = 2
2x –2x x –6x+8
2
x –1 x3–5x2
c. f(x) = 2 d. f(x) = 3
x +5x+4 x –3x2–10x
12. Estudia la continuïtat de les funcions següents i representa-les gràficament.
2
1 , x>0 3x–x , x 3
a. f(x) = x+1 , 0<x<1 b. f(x) = x–3 , 3<x<6
x2–2x , 1 x  0 , x 6
13. Estudia la continuïtat de les funcions següents.
x 2
 x+2
e 2 , x<0 e1–x , x -1 x2–4
, x 2
a. f(x)=3x +1 , 0 x<1 b. f(x)=-1 c. f(x)=
, x>-1 1
4 + ln x , x 1 x 4 , x=2
14. Calcula el valor de k perquè les funcions següents siguen contínues en tot el seu domini.
Representa-les per al valor de k obtingut.
x2+kx , x<3 kx2–3 , x 2
a. f(x) = ln(x–2) , x 3 b. f(x) =  x2–4
 e , x>2
2
x –1 , x<0
15. Calcula el valor de a i b perquè f(x) = ax+b , 0 x<1 siga contínua en tot el seu domini.
2 , x 1
16. a. En quins punts són discontínues les funcions següents?

b. Digues quin és el límit per la dreta i per l’esquerra en els punts de discontinuïtat.
17. Als jutjats centrals d’una determinada regió ha començat una campanya per a estalviar paper. L’estalvi
0,02x
e , 1 x 100
es concreta en la funció següent: A(x) =  1 , on x són els dies transcorreguts des
-50x+8 , 100<x 390
que es va iniciar la campanya i A(x) és el nombre de milers de fulls de paper estalviats.
a. Estudia la continuïtat de A(x).
b. Què passa quan han transcorregut 100 dies des de l’inici de la campanya?
c. En quin moment l’estalvi és de 5000 fulls?
18. L’energia que produeix una plaça solar en funció del temps transcorregut des que es fa de dia, ve
descrita per l’expressió següent (x en hores; f(x) en unitats d’energia):
2
10x–x , 0 x 8
f(x) = 1024
 x2 , 8<x 12
a. Estudia la continuïtat de f(x).
b. Representa gràficament els resultats.
x–3
19. a. Calcula el límit de la funció f(x) = 2 quan x 0, x 2, x 3, x + ,x - .
x –5x+6
b. Representa gràficament els resultats.
x2–9
20. a. Calcula el límit de la funció y = 2 en aquells punts en què no està definida.
x –3x
b. Troba el seu límit quan x + i quan x - .
c. Representa la funció amb les dades que has obtingut.
 x4–3x3+2x2
21. Siga la funció f(x) = .
x2–x
a. Calcula Lim f(x), Lim f(x), Lim f(x) i Lim f(x).
x→0 x→1 x→+ x→-
b. Quina és la funció que coincideix amb f(x) excepte x = 0 i x = 1?
c. En quins punts no és contínua f(x)?
 x–3 , x 3
(x–4)(x–5)
22. Considera la funció f(x) =  x2–2
.
(x+1)(x–3) , x>3
a. Estudia la continuïtat en x = 3.
b. Calcula Lim f(x) i Lim f(x).
x→+ x→-
23. Calcula els límits següents:
1– 3–x  x+9–3
a. Lim b. Lim
x→2  x–2  x→0  x2 
c. Lim x– x2+2x d. Lim x2– x4–1
x→+ x→+
x2+2x–3
24. Siga la funció f(x) = .
x2+x–6
a. Estudia’n la continuïtat, analitzant els diferents tipus de discontinuïtat que hi haja.
b. En aquells punts on f(x) no és contínua, és possible definir de nou la funció per a evitar la
discontinuïtat?
25. Classifica les discontinuïtats de les funcions següents:
x3–2x2+x–2 x3–2x2–3x
a. f(x) = 2 b. g(x) =
x –x–2 x2–x–6
26. Estudia la continuïtat d’estes funcions per als diferents valors del paràmetre a.
x2+ax , x 2 eax , x 0
a. f(x) =  2 b. f(x) = 
a–x , x>2 x+2a , x>0
 3x+1 , x<-1
27. Siga la funció f(x) =  x–1 , -1 x<2 .
ax –6ax+5 , x 2
2

a. Estudia la continuïtat en x = -1.

b. Troba a perquè la funció siga contínua en x = 2.
c. Representa la funció per a a = 1.
2
x2–4x+3 , -1<x<0
28. Sabent que la funció f(x) = x +a és contínua en ]-1,+ [, troba el valor de a.
, x 0
 x+1
29. El rendiment físic d’un esportista, durant 60 minuts, varia amb el temps segons la funció
-t(t–a) , 0 t<15
f(t) = 3,5a+5 , 15 t<30 . Calcula a i b perquè la funció rendiment siga contínua.
100–bt , 30 t 60
3x–4
30. Sabem que la funció f(x) = 3 és discontínua en x = 2. Calcula b i estudia el
x +bx2+8x–4
comportament de la funció en les proximitats dels punts de discontinuïtat.
2
3–mx , x 1
31. Estudia la continuïtat de f(x) =  2 segons els diferents valors de m.
, x>1
mx
ax2+b
32. Fixa’t en la funció f(x) = amb a 0 i calcula els valors de a i de b perquè la funció passe pel
a–x
f(x)
punt (2,3) i Lim = -4.
x→+ x
33. Calcula el valor de k perquè cadascuna de les funcions següents siga contínua. Alguna és contínua
en tot ?
3
x –1 , x 1  x–1 , x 1
a. f(x) =  x–1 b. g(x) =  x–1
ln k , x=1 2k , x=1
 1
34. Estudia la continuïtat de la funció f(x) = i classifica les seues discontinuïtats.
2– x
 x+2 , x<-1
35. Estudia la continuïtat de la funció f(x) = x
2
, -1 x<1 .
2x+1 , x>1
 x–1 –t , x<2
36. Troba el valor de t perquè la funció f(x) =  siga contínua en x = 2. Representa-la
 x–5 , x>2
en el cas t = 2 i digues quin tipus de discontinuïtat té.
37. Calcula el límit de les funcions següents quan x + i quan x - , definint-les prèviament per
intervals.
x x+1
a. f(x) = x+1 b. g(x) = x–3 – x c. h(x) = 2x–1 +x d. i(x) = x
x
38. Estudia la continuïtat en x = 0 de la funció f(x) = 2x+ . Quin tipus de discontinuïtat té?
x
39. Dibuixa, en cada cas, el gràfic d’una funció que verifique les condicions següents:
+ , x<2
a. Lim f(x) = 2, Lim f(x) = -2, Lim f(x) =  , Lim f(x) = - .
x→+ x→- x→2 - , x>2 x→-1
-
, x<2 - , x<-2
b. Lim f(x) = + , Lim f(x) = - , Lim f(x) =  , Lim f(x) = 
x→+ x→- x→2 +
, x>2 x→-2  + , x>-2
40. Expressa simbòlicament cadascuna d’estes frases i fes una representació gràfica en cada cas:
a. Podem aconseguir que f(x) siga major que qualsevol nombre K, per gran que siga, donant a x
valors tan grans com calga.
b. Si pretenem que els valors de g(x) estiguen tan propers a 1 com vulguem, haurem de donar a x
valors prou grans.
ax+b
41. Estudia els valors que poden prendre a i b perquè la funció f(x) = 2 tinga una discontinuïtat
x –2x
evitable.
 2
ax +b , x 2
42. Troba el valor de a i de b perquè la funció f(x) =  1 siga contínua en i passe pel
, x >2
 x2
punt (1,-2).
43. Defineix la funció f(x) = x+3 – x–3 per intervals i calcula’n els límits quan x + ix - .
2
x +2x+b , x<0
44. Troba els valors de a i de b perquè la funció f(x) = sin(ax) , 0 x< siga contínua.
(x–)2+1 , x 
45. Calcula els límits següents:
1
1 x sin x tg x 1 + sin x
a. Lim+  b. Lim c. Lim d. Lim
x→0 sin x x→ 1 – cos x x→/2 1 + sin x x→/2 1 – cos x
AUTOAVALUACIÓ ANAYA
1. Calcula els límits següents:
x2+1 ex ln x
a. Lim b. Lim (2+ex) c. Lim d. Lim
x→+ 1–x x→- x→+ x2 x→+ x
2x2+4 3 
2. Troba el límit de la funció f(x) =  2
 x –1 – x–1 quan x 1, x -1, x + , x - . Representa
gràficament la informació que obtingues.
3. Observa el gràfic de la funció y = f(x) i digues el valor dels límits següents:
a. Lim f(x) b. Lim f(x) c. Lim f(x) d. Lim f(x)
x→-1 x→2 x→+ x→-
-12 , x<1
4. Considera la funció f(x) =  x .
x2+ax , x 1
a. Troba a perquè la funció siga contínua en x = 1.
b. És discontínua en algun punt?
c. Per a a = -2, representa la funció.
x
-e , x<0
5. Es considera la funció f(x) =  ax–3 . Estudia la continuïtat de f per als diferents valors
x2–4x+3 , x 0
del paràmetre a.
-2x+a , x -2
a. Calcula a i b perquè f(x) = x –5 , -2<x<1 siga contínua.
2
6.
bx+3 , x 1
b. Representa la funció obtinguda.
DERIVACIÓ
EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CONCEPTE DE DERIVADA
En la segona meitat del segle XVII el càlcul infinitesimal estava flotant en l’ambient matemàtic, i va quallar
en les ments de Newton [1642-1727] i Leibniz [1646-1716] de manera independent. Encara que Newton
es va avançar uns quants anys en la concepció, va ser Leibniz el primer a publicar-lo explícitament el 1684.
Però ho va fer d’una manera tan confusa que, atés que era bon expositor, es va arribar a pensar que la seua
foscor fou intencionada, per tal que ningú l’entenguera massa bé i poder mantindré la prioritat d’haver-lo
publicat i, al mateix temps, l’avantatge d’usar-lo ell sol en aquells temps en què les competicions
matemàtiques estaven encara de moda.
Però hi va haver qui es va obstinar a entendre el que Leibniz havia escrit i ho va aconseguir amb tant de
mestratge que al poc temps, pel que fa al maneig del càlcul, no tenia res a aprendre ni de Leibniz ni de
Newton. Este va ser Jakob Bernoulli [1654-1705], un suís de Basilea, a qui son pare havia orientat cap a
la teologia. Després d’aquell èxit, Bernoulli es va dedicar amb afany a traure-li suc a l’invent de mil maneres
sorprenents, juntament amb el seu germà Johann [1667-1748], tretze anys menor. Més tard, Euler [1707-
1783] es va unir al grup, i este trio va constituir l’orgull científic de Basilea.
Va haver de passar quasi un segle i mig des que Newton i Leibniz van començar a desenvolupar i gestionar
les nocions de l’anàlisi infinitesimal, a finals del segle XVII, fins que Cauchy [1789-1857], al començament
del XIX, les va sistematitzar en un cos teòric ben construït i pràcticament amb la mateixa forma en què hui
l’usem per a iniciar-nos en els primers passos de l’anàlisi.
JOHANN BERNOULLI I EL MARQUÉS DE L’HÔPITAL
El pare dels germans Bernoulli, Jakob i Johann, creia saber bé el que els anava a cadascun dels seus fills:
a Jakob, la teologia, i a Johann, la medicina, i així començaren els seus estudia a la Universitat de Basilea, a
Suïssa. La veritat és que no va encertar amb cap. L’atracció per la matemàtica va ser tal que, després
d’acabats els estudis prescrits per son pare, esta els va absorbir completament i hi van destacar
extraordinàriament.
El 1692, en un viatge que Johann va fer a París, va conèixer un jove marqués, G.F.A. de L’Hôpital,
entusiasmat amb el nou càlcul infinitesimal. Este, a part de rebre lliçons de Bernoulli, va signar amb ell un
contracte pel qual Johann, de tornada a Basilea, a canvi d’un sou regular, es comprometia a comunicar al
marqués els seus descobriments i este podria fer-ne l’ús que li semblara.
Amb les idees i descobriments de Johann Bernoulli, L’Hôpital va escriure el 1696 un llibre magnífic, Anàlisi
dels infinitèsims, que va tindre un èxit extraordinari durant tot el segle XVII i l’ha fet passar a la història.
Este mai va pretendre atribuir-se la paternitat dels resultats que hi publicava, sinó que empre va reconèixer
clarament el mèrit de Bernoulli.
UNA BONA NOTACIÓ
Tindre una bona notació per a designar simbòlicament de forma adequada els conceptes matemàtics és enormement
.
important. Newton anotava amb un punt damunt, y, la derivada de la funció, la qual cosa diu molt poc sobre què és
dy
la derivada. Leibniz en canvi va idear la notació dx, que representa molt adequadament el significat.
Al començament del segle XVIII es va originar una vehement disputa entre les illes Britàniques i el continent
europeu sobre si havia estat Leibniz (continental) o Newton (anglés) el primer que havia inventat el càlcul
infinitesimal. Tant es van agrir els ànims que els matemàtics britànics es van aferrar durant tot el segle
XVIII no només als ensenyaments de Newton, sinó també a la seua notació poc afortunada. Es diu que la
conseqüència d’este entestament va ser un endarreriment de 50 anys per a la matemàtica britànica.
El gran mestre de la bona notació va ser Euler. A ell és deguda quasi tota la que hui usem en la nostra
matemàtica. Ell va ser qui va introduir  (inicial de perifèria en grec), ell també va introduir e (probablement
perquè és inicial de Einheit, “unitat” en alemany; e és el nombre que té com a logaritme natural la unitat).
Va ser Euler qui va consagrar la notació de Leibniz per a la derivada i la integral i moltes altres que van
quedar avalades per la seua autoritat i per la seua adequació amb el que volien representar.
Diuen que els tres grans secrets de l’enorme capacitat d’Euler van ser els següents:
1. La seua increïble memòria. Ja ancià era capaç de recitar de memòria tots els llibres de l’Eneida de
Virgili, per descomptat en llatí. Recordava, paraula per paraula, de les actes de les sessions de
l’Acadèmia … desenes d’anys després de celebrades.
2. La seua capacitat de concentració per al teeball era sorprenent. Segons va afirmar un contemporani, “va
escriure les seues obres immortals amb un xiquet als genolls i un gat a l’esquena”.
3. El seu treball continuat i pacient el feia capaç de mantindré el seu interès durant anys pels problemes
més difícils fins a aconseguir fer llum en estos.
AUGUSTIN LOUIS CAUCHY
Va nàixer a París, el 1789, en una família acomodada. En començar el període de la Revolució Francesa conegut
com El Terror (1793-1794), la seua família va fugir de París a Arcueil, on va romandre prou de temps. Allí va tindre
l’ocasió de conèixer Laplace [1749-1827]. Va estudiar enginyeria militar i, en acabar, el 1810, va ser enviat a
Cherbourg, on Napoleó preparava una flota per envair Anglaterra. Però l’afició portava Cauchy a les matemàtiques.
El 1813 va tornar París i, allà, Laplace i Lagrange [1736-1813] el van convèncer perquè es dedicarà de ple
a les matemàtiques: teni 24 anys.
El 1814 escriu un tractat sobre la teoria de variable complexa; el 1816 ja és professor de la Facultat de
Ciències del Col·legi de França i de l’Escola Politècnica, i entra a l’Acadèmia de les Ciències substituint
l’expulsat Monge [1746-1818], després de la caiguda de Napoleó.
Les seues més grans contribucions matemàtiques tenen lloc en els anys 1820 i posteriors; són els llibres que
ixen de les seues lliçons Curs d’anàlisi (1821), Lliçons sobre el càlcul infinitesimal (1823) i Lliçons sobre
l’aplicació del càlcul infinitesimal a la geometria (1826-1828). Amb estos, Cauchy comença la tasca
d’imposar rigor en el desenvolupament de la matemàtica del segle XIX.
La seua producció matemàtica va ser enorme i molt variada. Cauchy és una excepció a la regla segons la
qual la major fecunditat del matemàtic es dóna en la joventut: dels 800 articles que va escriure, més de 500
van ser escrits en els últims 20 anys de la seua vida, si bé és veritat que les seues grans obres
sistemàtiques van ser escrites quan la seua edat rondava els 30 anys.
BUSCANT L’OPTIMITZACIÓ
L’obtenció de la tangent a una corba en un dels seus punts i el càlcul de la velocitat instantània d’un mòbil
són problemes històrics que van donar lloc, en el seu moment, a la noció de derivada. No obstant això, van
ser els problemes d’optimització els que van aportar major impuls a la recerca d’una teoria que donara
generalitat a tots els problemes particulars que s’havien plantejat.
La ciència, la tècnica, les mateixes matemàtiques i, fins i tot, la vida quotidiana estan plenes de problemes
d’optimització (màxims i mínims). Nombroses qüestions importants es plantegen d’esta manera: “Què és
òptim en estes circumstàncies”. Molts dels problemes de màxims i mínims ja van ser abordats pels grecs,
com, per exemple, el camí que recorre la llum per arribar d’un punt a un altre mitjançant reflexió (Heró
d’Alexandria, segle I dC). Abans de la invenció del càlcul diferencial, cadascun d’estos problemes
s’abordava mitjançant un procediment específic, no generalitzable als altres. Actualment molts d’estos
problemes són simples aplicacions de les derivades.
CONCEPTE DE DERIVADA
f(c + h) – f(c) f(x) – f(c)
f és derivable en c  D(f) si  f’(c) = Lim = Lim  .
h→0 h x→c x–c

f(c + h) – f(c) f(c + h) – f(c)

Teorema. f derivable en c   f–’ (c) = Lim– = Lim– f'(x),  f+’ (c) = Lim + = Lim+ f'(x)
h→0 h x→c h→0 h x→c
’ ’ ’ ’
 f–(c) = f+(c). En este cas f’(c) = f–(c) = f+(c).
f(c+h)–f(c)
TVM[c,c+h](f) = s’anomena taxa de variació mitjana de f en [c,c+h] i f’(c) la taxa de variació
h
instantània en c. f–’ (c), f+’ (c) són les derivades laterals per l’esquerra i per la dreta en c.

 -x , x ≤ 0
Teorema. f derivable en c  f contínua en c. El recíproc no és cert ja que f(x) = x =  és
 x , x>0
 -1 , x < 0
contínua en c = 0, però f no és derivable en 0, ja que f’(x) =  i f–’ (0) = -1  1 = f+’ (0).
 1 , x>0

Com que una proposició i la seua contrarecíproca són equivalents, podem afirmar:
f no és contínua en c  f no és derivable en c
ÀLGEBRA DE DERIVADES Derivada
Funció Suma
(f + g)’(x) = f’(x) + g’(x)
Suposem que f’(x) g’(x)
Funció Diferència
(f  g)’(x) = f’(x)  g’(x)
Suposem que f’(x) g’(x)
Funció Constant per Funció
(k·f)’(x) = k · f’(x)
Suposem que f’(x) k
Funció Producte
(f·g)’(x) = f’(x)·g(x) + f(x)·g’(x)
Suposem que f’(x) g’(x)
Funció Quocient  f ’(x) = f’(x)·g(x)2– f(x)·g’(x)
Suposem que f’(x) g’(x) g(x) 0 g g (x)

Funció Composta (Regla de la Cadena)

(g f)’(x) = g’(f(x)) · f’(x)
Suposem que f’(x) g’(f(x))

y = f(x)g(x). Suposem que  y’. Prenent logaritmes:

Ln y = Ln f(x)g(x)  Ln y = g(x)·Ln f(x)
Derivació Logarítmica: Derivant: (Ln y)’ = [g(x)·Ln f(x)]’. Aplicant la Regla de la Cadena:
Derivada de la funció y' f'(x)
y
= g’(x)·Ln f(x) + g(x) · f(x)
potencial-exponencial
g(x)·f'(x)
y’ = f(x)g(x)·g’(x)·Ln f(x) +
 f(x) 
DERIVADES DE LES FUNCIONS ELEMENTALS Estàndard Regla de la Cadena
Funció constant (c)’ = 0
(xn)’ = n·xn–1
(x)’ = 1
Funció Potencial, n  (fn)’ = n · fn–1 · f ’
1
( x)’ =
2 x
(ax)’ = ax·Ln a (af)’ = af · Ln a · f ’
Funció Exponencial, a > 0  a  1
(ex)’ = ex (ef)’ = ef · f ’
1 f’
(Loga x)’ = (Loga f)’ =
x·Ln a f · Ln a
Funció Logarítmica, a > 0  a  1
1 f’
(Ln x)’ = (Ln f)’ =
x f
(sin x)’ = cos x (sin f)’ = cos f · f ’
(cos x)’ = sin x (cos f)’ = sin f · f ’
Funcions trigonomètriques
1 f’
(tg x)’ = (tg f)’ =
cos2 x cos2 f
1 f’
(arcsin x)’ = (arcsin f)’ =
1–x2 1–f2
–1 –f ’
Funcions ciclomètriques (arccos x)’ = (arccos f)’ =
1–x2 1–f2
1 f’
(arctg x)’ = (arctg f)’ =
1+x2 1+f2
PROBLEMES CONCEPTE I CÀLCUL DE DERIVADES
1. Calcula i simplifica, quan siga possible, les derivades de les següents funcions:
1. y = 3x42x2+5 2. y = 2x2/4+4x/51/6 3. y = ¼x/3+x23x3
3 5. y = 1 + 2/x  3/x2 3
4. y = 2 x + x 6. y = x2· x
7. y = ex·cos x 8. y = (x2+3x1)(2x31) 9. y = 3x/(3x1)
10. y = (2x+1)/(2x1) 11. y = x3/(5x+2) 12. y = 3x/(x1)+2x/(x21)
3
x 1– x x– x
13. y = 14. y = 15. y =
1+ x x 2+ x
16. y = x7·ex 17. y = (x2x1)·ex 18. y = ex/x
ex+2
19. y = x3/ex 20. y = x 21. y = x·2x
e –2
22. y = 3x·Ln x 23. y = x·Log x 24. y = Ln x/x3
25. y = x/Ln x 26. y = 1/x+2Ln xLn x/x 27. y = x·sin x
sin x + cos x
( )
3 3
28. y = 1 / x2 – 3 / x x 29. y = 30. y = 1 / (x2–2)2
sin x – cos x
2
31. y=
x·arcsin x 32. y = arccos x/x 33. y= (1+x )arctg xx
34. 2x·sin x(x22)cos x
y= 35. y = ex sin x cos x 36. y= tg xcotg x
37. (x2 ex)/Ln x
y= 38. y = (x+2x2+1)sin x+3x cos x 39. y= x Ln x cos x
40. x3 ex sin x cos x
y= 41. y = (1+2x4)5 42. y= (1+x+x2)3
1 1 2 3
43. y = 2 4 44. y = – + 45. y = 1–x2
(x –1) x–1 (x–1)2 (x–1)3
3 47. y = arctg x+arccotg x 48. y = (5x3+1)3·(x2+x+1)4
46. y = 2+5x2
1
49. y = (53cos x)4 50. y = sin x+sin2 x+sin3 x 51. y =
arctg x
52. y = sin3 xcos2 x 53. y = x·e1/x 54. y = sin x5

55. y = (1+sin 5x)4 3 5

56. y = x·ex + x 57. y = 2x + x
58. y = Ln(Ln x) 59. y = arccos ( x) 60. y = arcsin(1/x2)
 1 + cos 2x
61. y = 62. y = arctg(1/x) 63. y = arctg(ex)
1 – cos 2x
x2–1
64. y = arcsin  2  65. y = Ln(sin x) 66. y = sin3x·cos3 x
x 
1 + sin2 x 2
68. y = x2 ex
2
67. y =
1 + cos2 x 69. y = e x +1
x2+x+1 7
sin x + cos x 1 1
3
70. y =  5  71. y = 72. y = –
 x –5  sin x – cos x  3cos3 x cos x
1 – cos x2
73. y = sec x2+cosec x2 74. y = 75. y = (1+esin x)3
1 + cos x2
x
76. y = Ln ( )
1+ex + 1 – Ln ( )
1+ex – 1 77. y = Ln  78. y = Ln
 1 – cos x
 x2+9  1 + cos x
79. y = arctg(x21) 80. y = Ln(cos(x1)/x) 81. y = arctg(1–x) + 2 x – x2
arccos x 1–x 2

x2+1 – Ln
1+ x2+1
82. y = 83. y = arctg 2  84. y =
1–x2 1+x   x 
85. y = sin(cos(sin(cos x))) 86. y = Ln(Ln(Ln(Ln x))) x
87. y = (x2)
2
x 89. y = xsin x 90. y = xtg x
88. y = e x
91. y = (cos x)sin x 92. y = (1+x)1/x (
93. y = Ln x+ 1+x2 )
95. y = Ln
 1–x 
2 1+ sin x cos 2x + sin 2x
94. y = Ln 96. y =
 1+x2  1– sin x cos 2 x – sin 2x

( )
2 2 15
97. y = e sin x + 5cos x 98. y = arctg(x2+1) + Ln x 99. y = sin2 x + cos5 3x
x+1
( ) 102. y = arcsin 
2
100. y = x– 1–x2 101. y = (arctg x)x
x–1 
2. Calcula la derivada de la funció f(x) = (1+x2)1/x.
3. Estudia la continuïtat i la derivabilitat de f(x):
2
x + 2x – 1 , x ≤ 1
a. f(x) = x + 1 , 1 < x ≤ 2 . Representa-la.
4 , x>2
b.

 xx , x 0
4. Donada la funció f(x) = 1–e determina si és derivable en x = 0 i, en cas afirmatiu,
–1 , x = 0
calcula f’(0).
5. Calcula les derivades de les funcions següents i simplifica-les quan calga:
2 x2 x ex + e–x
a. y = + – b. y = x c. y = sin3 x · cos2 x
x 2 4 e – e–x
1–x x+1
d. y = Ln e. y = arctg 
1+x  x–1 
PROBLEMES ANAYA
1. Troba la taxa de variació mitjana (TVM) o quocient incremental de les funcions següents en els
intervals: [-3,-1]; [0,2]; [2,5]; [1,1+h].
a. f(x) = x2+1 b. f(x) = 7x–5 c. f(x) = 3 d. f(x) = 2x
En quines d’estes és constant la TVM? Quin tipus de funcions són?
f
2. Troba amb calculadora el quocient incremental h per a x0 = 2 i h = 0,1 de:
1
a. f(x) = x b. f(x) = x2–5x+1 c. f(x) =
x
Compara els resultats amb les derivades d’estes funcions en el punt d’abscissa 2.
f
3. Troba amb calculadora el quocient incremental per a x0 = /3 i h = 0,01 de:
h
a. f(x) = sin x b. f(x) = cos x c. f(x) = tg x
Compara els resultats amb les derivades d’estes funcions en el punt d’abscissa /3.
sin(+h)–sin 
4. El límit Lim és la derivada de la funció sinus en el punt d’abscissa , és a dir, sin’().
h→0 h
Per tant, el límit és: sin’() = cos() = –1. Calcula anàlogament, és a dir, a partir de les regles de
derivació que ja coneixes, els límits següents:
4+h–2 e2+h–e2 (x2–3x+1)–1 x3–64
a. Lim b. Lim c. Lim d. Lim
h→0 h h→0 h x→3 x–3 x→4 x–4
5. Usa la definició de derivada per a trobar
3x–2 2+x
a. f’(3) en cada cas: f(x) = f(x) = x2–4 f(x) =
7 x
x–1 2+x
b. f’(2) en cada cas: f(x) = f(x) = x+2 f(x) =
x+1 x
6. Aplica la definició de derivada per a trobar f’(x).
5x+1 1
a. f(x) = b. f(x) = 3x2–1 c. f(x) = x+
2 x
1
d. f(x) = e. f(x) = x2–x f. f(x) = x2+1.
x–2
7. Calcula la derivada de les funcions següents:
x2–3 x+1 3x2
a. y = 2 b. y = 2 c. y =
x +3 (2–x) x+ x
x 4
d. y = 0,5 –  3
e. y = 3x2 f. y = 2 x–3
 10
8. Troba la derivada d’estes funcions:
x3 x2+13 x
a. y = b. y = c. y =
(x+1)2  x  (2x+1)3
1–x2 1–x 2/3 2 x2
d. y = 2 e. y =  f. y = +
x –4x+4 1+x x 2
9. Deriva les funcions següents.
(1–x)2
a. y = e4x(x–1) b. y = c. y = 2x
ex
ex+e–x
d. y = ln(2x–1) e. y = x –x f. y = 7e–x
e –e
10. Deriva estes funcions:
ln x
a. y = ln(x2–1) b. y = ln 1–x c. y = x
e
3 1
e. y = lntg  f. lnln 
2
d. y = ex +1
 x  x
11. Calcula la derivada d’estes funcions:
a. y = sin2 x b. y = sin x2 c. y = sin x cos2 x
2
sin x
d. y = e. y = sin2 x2 f. y = cos3(2x+1)
1 + cos2 x
12. Deriva les funcions següents:
x2 1
a. y = cos5(7x2) b. y = tg c. y = log2
2 x
3 1+2x
d. y = sin x2 e. y = f. y = x+ x
1–x
13. Calcula la derivada de les funcions següents, aplicant prèviament les propietats dels logaritmes:
1–x  3 x2–1
a. y = ln b. y = ln(x tg x)2 c. y = ln 
1+x  x2 
x
d. y = ln(2x · sin2 x) e. y = ln f. y = ln sin ex
x+1
14. Observa els gràfics de les funcions i indica en quins punts no són derivables.

Alguna d’estes és derivable en tot ?

15. Este és el gràfic d’una funció y = f(x). Calcula observant-la: f’(-1), f’(1) i f’(3). En
quins punts no és derivable?
16. Estudia la continuïtat i la derivabilitat de les funcions següents en els punts que s’indiquen i
representa-les:
3x–1 , x<1 -x2 , x<0
a. f(x) = x2+x , x 1 en x = 1 b. f(x) = x2 , x 0 en x = 0
 
2x–1 , x<3 3x–2 , x 2
c. f(x) = x2–4 , x 3 en x = 3 d. f(x) =  en x = 2
 3x+1 , x>2
 ln(x–1) , x<2
17. Comprova que la funció f(x) = 3x–6 , x 2 és contínua però no és derivable en x = 2.

18. Estudia la continuïtat i la derivabilitat de les funcions següents.
x 2
e , x 0 x +2x+1 , x<-1
a. f(x) = 1 , 0<x<3 b. f(x) = 2x+2 , -1 x 2
-x2+3x+2 , x 3 -x2+8x , x>2
19. Estudia la continuïtat i la derivabilitat de les funcions següents.
02 , x<0
e
–x
, x 0
a. f(x) = x , 0 x<1 b. f(x) = 
1–x , x>0
x , x 1
2
x –5x+m , x 1
20. a. Calcula els valors de m i n perquè f(x) = -x2+nx , x>1
siga derivable en tot .
b. En quins punts és f’(x) = 0?
21. Calcula a i b perquè les funcions següents siguen derivables en tot :
ax2+3x , x 2 x3–x , x<0
a. f(x) =  2 b. f(x) = 
x –bx–4 , x>2 ax+b , x>0
22. Prova que la funció f(x) = x+1 no és derivable en x = -1.
23. Digues si és derivable cadascuna de les funcions següents en els punts que s’indiquen. Calcula en
estos punts les derivades laterals.
a. f(x) = x en x0 = 0. b. f(x) = x2–x–6 en x0 = -2 i x1 = 3.
24. Indica en quins punts no són derivables les funcions següents:
a. f(x) = x2–4 b. f(x) = 2x–3
25. Quants punts que no tinguen derivada hi ha en la funció y = x2–6x–8 ?
26. Estudia la continuïtat i la derivabilitat de les funcions següents.
a. y = x–2 b. y = x2+6x+8 c. y = x+ x–3 d. y = x2+ x
3x–1 , x<1
27. a. Comprova que la funció f(x) = x2+x , x 1 és derivable i troba f’(0), f’(3) i f’(1).

b. Quina és la seua funció derivada?
c. En quin punt es compleix que f’(x) = 5?
d. Hi ha algun punt en el qual f’(x) = -1?
28. Calcula el valor de la derivada en x = 0 de cadascuna de les funcions següents:
a. g(x) = esin f(x), si f(0) = 0 i f’(0) = 1.

b. h(x) = sin f(x) 3, si f(0) = 4 i f’(0) = 0.
c. i(x) = ln f(x), si f(0) = e i f’(0) = 1.
29. Considera les funcions polinòmiques següents: f(x) = x2 g(x) = 3x+1. Calcula:
a. (f g)’(x) b. (g f)’(x) c. f g’(x) d. f’ g(x)

30. Siguen f i g 2 funcions tals que: f(x) = x 2+1, g’(x) = cos2x i g(0) = 4. Calcula:
a. (f g)’(0) b. (g f)’(0)
31. Considera les funcions següents: f(x) = (x+1)2 g(x) = x2.
2
a. Calcula: f’(x ) (f g)’(x) g’(f(x)) (g f)’(x)
b. Si h és una funció qualsevol, troba, en funció de h’ i de h, les derivades de:
f(h(x)) f(x+h(x)) g(f(x+h(x)))
32. a. Representa la funció f(x) = x+1 + x–3 . Observant el gràfic, digues en quins punts no és
derivable.
b. Representa f’(x). * Ajuda’t de l’exercici resolt 5.
-x2 , x<0
33. Siga la funció f(x) = x· x = x2 , x 0 . a. Calcula f’(x) b. Troba f’’(x).

Representa gràficament els resultats.
34. Les funcions tenen algun punt on la derivada no existeix. Troba’ls en cada cas:
3
a. f(x) = x2 b. f(x) = x+2 c. f(x) = x2–1
4x–5
d. f(x) = x–3 e. f(x) = 
 2

 f. f(x) = x2–2x

35. Quin dels apartats següents representa el gràfic d’una funció

f i el de la seua derivada f’? justifica la resposta.
36. Estos gràfics són les funcions derivades de f, g, h i j:
a. Quines d’estes funcions (f, g, h i j) tenen punts de tangent horitzontal?
b. Quin d’estos gràfics és la funció derivada d’una funció polinòmica de primer
grau?
c. Quin d’estos correspon a una funció polinòmica de segon grau?
d. Alguna pot ser polinòmica de tercer grau?
e. Alguna de les funcions pot ser y = ln x?
37. Esbrina per a quins valors de x és f’(x) = 0 en cadascuna de les funcions següents:
x2(3x–8)
a. f(x) = 12
b. f(x) = x4+2x2
1
c. f(x) = x2+1 d. f(x) = ex(x–1)
38. Esbrina si en les funcions següents hi ha punts en els quals f’(x) = 0:
2x–3 6x
a. f(x) = 2
b. f(x) = x2+1 c. f(x) = ln(x+1) d. f(x) = 10–(x–2)4
40. Quants punts de derivada nul·la pot tindre una funció polinòmica de tercer grau? És possible que
no en tinga cap? És possible que només en tinga un?
42. Si una funció té un punt angulós en x = a, què podem dir de f’(a)?
43. Si la derivada de una funció és 0 en tot , aleshores la funció és lineal, constant o zero?
44. Hi pot haver 2 funcions diferents que tinguen la mateixa funció derivada? Posa exemples de
funcions que tinguen com a derivada f(x) = 2x.
45. Suposem que existeix la derivada de f en a. explica quines de les igualtats següents són
vertaderes. En el cas d’haver-n’hi alguna falsa, retoca-la perquè siga vertadera:
f(a–h)–f(a)
a. Lim h
= -f’(a)
h→0
f(h)–f(a)
b. Lim h–a
= f’(a)
h→0
f(a+2h)–f(a)
c. Lim h
= 2f’(a)
h→0
f(a+2h)–f(a+h)
d. Lim h
= f’(a)
h→0
 x ln x , 0<x 1
46. Determina, si és possible, el valor del paràmetre a perquè la funció f(x) =  1–x
a(1–e ) , x>1
siga derivable en tot el seu domini de definició.
47. Estudia la continuïtat i la derivabilitat de les funcions següents:
1
a. f(x) =
1+ x
x
b. f(x) = 2
x –1
48. Si f(x) = x2 x , troba f’, f’’ i f’’’.
49. Troba la derivada n-èsima de les funcions següents:
a. y = eax
1
b. y =
x
c. y = ln(1+x)
d. y = xn
ex+e–x
50. Calcula f’(0) per a la funció següent: f(x) = ln .
2x+1
*Aplica les propietats dels logaritmes abans de derivar .
51. Prova, usant la definició de derivada, que la funció f(x) = (1–x) 1–x2 és derivable en x = 1 i no ho
és en x = -1.
AUTOAVALUACIÓ ANAYA
1. Troba la funció derivada de les funcions següents:
5 x
a. y = 3x 2x+1 b. y = c. y = 2
x (x+2)
1–x 2
d. y = 
x
e. y = e2x+1 f. y = ln3+1
1+x
2. Aplica les propietats dels logaritmes per a trobar la derivada d’estes funcions:
5
a. f(x) = ln x2–5x
x3+3x
b. f(x) = ln
cos2 x2
1
3. Aplica la definició de derivada per a trobar f’(x), sent: f(x) = .
x2
2
4. Fixa’t en la funció f(x) = x + x +2x , i defineix-la per intervals i calcula:
a. f’(x)
b. f’’(x).
Representa f(x), f’(x) i f’’(x).
2
x +2x–1 , x 1
5. Estudia la continuïtat i la derivabilitat d’esta funció: f(x) =  4 , x>1
.
x+1
ax+b , x<0
6. Calcula el valor dels paràmetres a i b perquè la funció f(x) = x2–3x+2 , x 0 siga derivable.

Representa la funció per als valors trobats de a i de b.
7. Indica en quins punts no és derivable la funció f(x) = x2–4x+3 . Justifica la resposta.
RECTA TANGENT A UNA FUNCIÓ. DIFERENCIAL
L’equació de la recta tangent a una funció y = f(x) en un punt d’abscissa c és:
t  y  f(c) = f ’(c)·(x  c). f ’(c) = tg  és el pendent de t, on  és l’angle de t amb l’eix X+.

y= x 3 t y = f(x)
y= x2 y(c+h)
df(c)
f(c+h)
c=0 c=0 f(c)
f(c) P
c punt Angulós c punt de retrocés o cuspidal
 f ’ (c)  f ’ (c) -∞ = f ’ (c)  f ’ (c) = +∞
– + – +
f ’(c)   tangent en c f ’(c)   tangent en c

3 c c+h
y= x f ’(c), ja que:
f ’ (c) = f ’ (c) = ∞ Observem que prop de c podem aproximar y = f(x)
c=0 – +
x=c  tangent en c: x = c per la recta tangent t:
f té tangent en c si la unió de les semirectes
tangents a esquerra i dreta formen una recta f(c + h)  y(c + h) = f(c) + f ’(c) · h

f’(c)·h és la diferencial de f en c i és denota per df(c) = f’(c)·h. Notem que per h0, f(c)  df(c).
En general dy = f’(x)·dx, que en la notació de Leibniz (matemàtic alemany, 1646-1716) és:
dy
= f’(x).
dx

Ací no hi ha que atribuir cap significat a dy ni a dx per separat. Així, la regla de la cadena quedaria:
dy dy dx dy
= · . és el coeficient de variació lligat o ritme associat de y respecte de t.
dt dx dt dt
Recta tangent a una corba y = f(x) coneixent-ne el pendent
Coneixem el pendent, m, de les rectes tangents buscades, però no sabem quins són els punts de
tangència. Les abscisses d’estos punts s’obtenen resolent l’equació: f’(x) = m.
Recta tangent a una corba y = f(x) des d’un punt exterior
y = f(x)
Coneixem el punt P(x0,y0).
Desconeixem el punt de tangència, T(c,f(c)). Cal resoldre: P(x0,y0)
y0–f(c)
Pendent del segment PT = = f’(c). T(c,f(c))
x0–c
Les solucions són les abscisses dels punts de tangència.

PROBLEMES RECTES TANGENTS

x+2e–x , x 0
1. Siga f: ]– ,1[ la funció definida per f(x) =  .
 a b–x , 0 < x < 1
a. Determina a i b sabent que f és derivable en tot el seu domini.
b. Troba l’equació de la recta tangent i de la recta normal a la gràfica de f en el punt d’abscissa x = 0.
1 2
2. Considera la corba y = x3 – 4x2 – x – 4.
3 3
a. Troba els punts de la corba en que la recta tangent és paral·lela a la recta 2x+3y–4 = 0.
b. Obtín l’equació de la recta tangent a la corba en x = 1.
3. Siga la paràbola y = x2–3x+6.
a. Troba l’equació de la tangent a la gràfica d’eixa corba en el punt d’abscissa x = 3.
b. Fes un dibuix aproximat del recinte fitat per la gràfica de la paràbola, l’eix OY i la recta tangent
trobada en el darrer apartat.
-x2+1 , x < 0
4. Estudia si la funció g(x) = 1 , x 0 és derivable en x = 0.

 ax2+bx
5. a. Troba els valors dels paràmetres a, b perquè la funció f(x) = tinga com a asímptota
x+1
obliqua la recta y = 2x+3.
b. Per als valors trobats, escriu l’equació de la recta tangent a la gràfica de f(x) en el punt
d’abscissa x = 0.

6. La funció f(x) és derivable i passa per l’origen de coordenades. La gràfica

de la funció derivada és la que es pot vore ací dibuixada. Troba l’equació
de la recta tangent a la gràfica de la funció f(x) en el punt d’abscissa
x = 0.
7. Estudia si la recta r d’equació y = 4x–2 és tangent a la gràfica de la funció
f(x) = x3+ x2–x+1 en algun dels seus punts.
x3
8. Donada la funció f(x) = , es demana calcular l’equació de la recta tangent a la gràfica de f(x)
(x–3)2
en el punt d’abscissa x = 2.
9. Donades la recta y = 3x+b i la paràbola y = x2,
a. Calcula l’abscissa del punt on la recta tangent a la paràbola és paral·lela a la recta donada.
b. Calcula el valor del paràmetre b perquè la recta siga tangent a la paràbola.
10. Donades la recta y = ax+1 i la paràbola y = 3x–x2,
a. Calcula els valors del paràmetre a perquè siguen tangents.
b. Calcula els punts de tangència.
11. Siga f(x) = x3+ax2+bx+c. Sabem que la gràfica d’esta funció és tangent a la recta r: y = x+3 en el
punt d’abscissa x = –1, i que en el punt d’abscissa x = 1 la recta tangent és paral·lela a la recta r.
Calcula el valor dels paràmetres a, b i c.
12. Per a x 1, considera la funció x–1. Troba l’equació de la recta tangent a la gràfica de f(x) en el
punt d’abscissa igual a 10. Fes un dibuix de y = f(x) i la recta tangent.
PROBLEMES ANAYA
39. Troba el pendent de la recta tangent a les funcions següents en el punt d’abscissa que s’indica en
cada cas:

a. y = sin x cos x, en x = 4.
b. y = x ln x, en x = e.
x2
c. y = x, en x = 0 i x = 1.
e
2
d. y = ex –1, en x = 1.
52. Justifica que una funció polinòmica de segon grau té sempre un punt de tangent horitzontal.

1. Troba l’equació de la recta tangent a les corbes següents en els punts que s’hi indiquen:
x+2
a. y = x–2 en x = 0
b. y = (0,3x–0,01x2)2 en x = 10
c. y = x+12 en x = -3
1
d. y = e2x–1 en x = 2
e. y = x·ln x en x = e
2. Obtín l’equació de la recta tangent paral·lela a l’eix d’abscisses en les corbes següents:
a. y = x·ln x
b. y = x2ex
c. y = sin 2x
x2–1 5
3. Donada la funció y = x
, troba els punts en els quals el pendent de la recta tangent siga 4.
x–4
4. Escriu les equacions de les rectes tangents a la funció y =que són paral·leles a la recta 6x–y+5 = 0.
x+2
5. Troba l’equació de la recta tangent a la corba y = x x–3 el pendent de la qual és -2.
6. a. Troba l’equació de la recta tangent al gràfic de la funció f(x) = x 3–3x2+2x+2 en x = 3.
b. Existeix una altra recta tangent al gràfic de f que siga paral·lela a la que has trobat? En cas
afirmatiu, troba-la.
7. Troba la recta tangent a la corba y = 4x3–2x2–10 en el seu punt d’inflexió.
8. Troba els punts de la corba y = 3x2–5x+12 en què la recta tangent a esta passe per l’origen de
coordenades.
1
9. Troba els punts de la corba y = 4x2+4x–4 en els quals la recta tangent a esta passe pel punt (0,-8).
Escriu les equacions de les rectes tangents en estos punts.
10. Troba, en cada cas, les equacions de les rectes tangents paral·leles a l’eix X:
x3
a. y = 3(x–1)
x2
b. y = ln x
x2+2x
c. y = ex

AUTOAVALUACIÓ ANAYA
8. Troba els punts en els quals el pendent de la recta tangent és igual a 0 en cadascuna de les
funcions següents:
x2+1
a. f(x) = 2
x –1
x3
b. f(x) = 2
x –1

1. a. Escriu l’equació de la tangent a la corba següent en el seu punt d’inflexió: f(x) = 3x2–(x+2)3.
b. Existeix algun punt en el qual la recta tangent siga paral·lela a l’eix X?
APLICACIONS DE LA DERIVADA
Denotarem per I un interval obert finit (]a, b[, on a < b)  infinit (]∞, b[  ]a, +∞[, on a, b   ]∞, +∞[ = ).
Denotarem per Ec = ]c–, c+[ (E’c = Ec–{c}) un entorn (reduït) del punt c  ( > 0).
 Criteri de la derivada primera per al creixementdecreixement.
f: I  derivable en c  I. Aleshores:
a) f ’(c) > 0  f estrictament creixent en c
[ Ec f(c–h) < f(c) < f(c+h),  0 < h < ]
b) f ’(c) < 0  f estrictament decreixent en c
c–h c c+h c–h c c+h
[ Ec f(c–h) > f(c) > f(c+h),  0 < h < ] f estrict. creixent en c f estrict. decreixent en c

El recíproc no és cert ja que f(x) = x3 és estrictament creixent en c = 0, però f’(0) = 0.

Una funció f és estrict. creixent o decreixent en I si ho és en cada x  I.
 Extrems d’una funció (màxims i mínims) en [a, b].

y = f(x) La funció f del gràfic adjunt té:

a) Màxim relatiu en c [ Ec f(x)  f(c),  x  Ec]
b) Màxim absolut (f(x)  f(e),  x  [a, b])  relatiu en e
c) Mínim absolut (f(x)  f(d),  x  [a, b])  relatiu en d
d) Mínim relatiu en g [ Eg f(x)  f(g),  x  Eg]

a c d e g b a  b poden ser extrems absoluts de f, però no relatius.

Teorema de Fermat [matemàtic francés, 1601-1665] (condició necessària d’extrems relatius).
f: I  derivable en c  I. f té un extrem (màxim o mínim) relatiu o local en c  c és un punt
singular o estacionari de f [f ’(c) = 0]. Geomètricament significa que en un punt on f té un màxim o
un mínim relatiu la recta tangent a f en este punt és horitzontal.
El recíproc no és cert com es veu amb f(x) = x3 i c = 0. f’(0) = 0 i 0 no és extrem relatiu de f.
Considerarem un punt crític o un punt singular o aquell en que la funció no és derivable.
 Criteri de la derivada primera per al càlcul d’extrems relatius (Condició suficient).
f: Ec  contínua en Ec  f derivable en E’c. Siga x  Ec. Aleshores:
a) f’(x) > 0,  x < c  f’(x) < 0,  x > c  f té un màxim relatiu en c
b) f’(x) < 0,  x < c  f’(x) > 0,  x > c  f té un mínim relatiu en c
Criteri de la derivada segona per al càlcul d’extrems relatius (condició suficient).
f: I  derivable 2 vegades en c  I  f ’(c) = 0. Aleshores:
a) f’’(c) > 0  f té un mínim relatiu en c b) f ’’(c) < 0  f té un màxim relatiu en c
 Curvatura (concavitat i convexitat). Punts d’inflexió.
a) f és convexa en els intervals ]a, c[  ]d, e[ [la recta tangent
y = f(x) en cada punt queda per damunt de y = f(x)]
b) f és còncava en els intervals ]c, d[  ]e, b[ [la recta tangent
en cada punt queda per baix de y = f(x)]
c) f té punts d’inflexió en c, d  e [f és contínua en estos
punts i passa de ser còncava (convexa) abans del punt a
convexa (còncava) després del punt]. En estos punts la recta
a c d e b tangent travessa la corba.
2
Notem que la funció f(x) = x x–3 , tot i que canvia la concavitat-convexitat, no té punt d’inflexió
en x = 3, perquè  f’(3) i f’(3) . De fet, x = 3 és un punt angulós de f.
3
La funció f(x) = x té un punt d’inflexió en x = 0 i en ell la recta tangent és vertical (f’(0) = + ).
Criteri de la derivada segona per a la concavitatconvexitat (condició suficient).
f: I  derivable 2 vegades en I. Aleshores:
a) f’’(x) > 0,  x  I  f és còncava en I + +  
b) f’’(x) < 0,  x  I  f és convexa en I
Teorema (condició necessària de punt d’inflexió).
f: I  derivable 2 vegades en c  I. f té un punt d’inflexió en c  f’’(c) = 0.
El recíproc no és cert com es veu amb f(x) = x 4 i c = 0. f’’(0) = 0 i 0 no és punt d’inflexió.
Criteri de la derivada tercera per a punts d’inflexió (condició suficient).
f: I  derivable 2 vegades en I  c  I  f’’(c) = 0  f ’’’(c)  0  f té un punt d’inflexió en c.
EXEMPLE. Estudia la continuïtat, derivabilitat, monotonia, extrems relatius i absoluts, curvatura i punts
1
d’inflexió de la funció f(x) = .
x –1
1 -1
-x–1
, x<0 
x+1
, x < 0 i x -1
Notem que f(x) =  1
=
1 Df = -{-1,1}
x–1
, x 0 
x–1
, x 0ix 1

 CONTINUÏTAT. Estudiem-la en x = 0, punt de ruptura. f és contínua en x = 0, perquè:

f(0) = Lim– f(x) = Lim+ f(x) = -1. Per tant, f és contínua en Df.
x→0 x→0

 ASÍMPTOTES. Com que Lim – f(x) = + i Lim + f(x) = - , tenim que x = -1 és una AV.
x→-1 x→-1
Com que Lim– f(x) = - i Lim+ f(x) = + , tenim que x = 1 és una AV.
x→1 x→1
Com que Lim f(x) = 0 i Lim f(x) = 0, tenim que y = 0 és una AH.
x→- x→+

 DERIVABILITAT. Estudiem-la en x = 0, punt de ruptura. f no és derivable e x = 0, perquè:

1
 (x+1)2
, x < 0 i x -1
f’(x) = -1
f–' (0) = Lim– f’(x) = 1 f+'(0) = Lim+ f’(x) = -1. Per tant, / f’(0) i en
 (x–1)2
, x>0ix 1 x→0 x→0

x = -1 f té un punt angulós. Per tant, f és derivable en -{-1,0,1}.

 MONOTONIA. Notem que f’(x) 0, x -{-1,0,1}. Per tant, no hi ha punts singulars.

Intervals ]- ,-1[ ]-1,0[ ]0,1[ ]1,+ [
Signe f’(x) + + – –
Monotonia f(x) Creixent Creixent Decreixent Decreixent
 EXTREMS RELATIUS I ABSOLUTS. Pel criteri de la derivada primera, f presenta un màxim relatiu en
(0,–1). No hi ha mínims relatius.
Pel que hem estudiat en les asímptotes verticals (AV), f no té ni màxims ni mínims absoluts.

 CURVATURA. PUNTS D’INFLEXIÓ.

-2
(x+1)3
, x < 0 i x -1
f’’(x) = 2
Notem que f’’(x) 0, x -{-1,0,1}.
(x–1)3 , x > 0 i x 1

Intervals ]- ,-1[ ]-1,0[ ]0,1[ ]1,+ [

Signe f’’(x) + – – +
Curvatura f(x) Còncava Convexa Convexa Còncava
No hi ha punts d’inflexió.
x
EXERCICI. Estudia els extrems absoluts de la funció f(x) = en els intervals:
x2–1
a. Df b. ]-1,1[ c. [2,5] d. [2,5[ e. ]2,5]
f. ]2,5[ g. ]- ,-2] h. ]- ,-2[ i. [2,+ [ j. ]2,+ [
PROBLEMES APLICACIONS DE LA DERIVADA
ax2+bx+c
1. Donada la funció f(x) = troba els valors de a, b i c perquè la gràfica de la funció f tinga
x2–4
com a asímptota horitzontal la recta y = –1 i un mínim en (0,1).
2. Quant punts d’inflexió pot tindre com a màxim una funció polinòmica de grau 4?
3. Calcula els punts d’inflexió de f(x) = 3x5–10x4+10x3+3.
4. Estudia el creixement de la funció f(x) = x 3+3x2–3. Prova que esta equació té exactament tres
solucions reals.
5. Calcula els intervals de creixement i decreixement i els intervals de concavitat i convexitat de la
funció f(x) = x3–4x2+4x.
x2+x+1
6. Calcula els extrems de la funció f(x) = .
x2+1
7. Determina els valors de a, b i c sabent que la funció f(x) = x3+ax2+bx+c té extrems relatius en
x = 1 i x = –3, i que talla a la seua funció derivada en x = 0. Determina així mateix la naturalesa
dels extrems.
8. Calcula els intervals de creixement, màxims i mínims i els punts d’inflexió de la funció f(x) = x·ex.
Amb el domini, les asímptotes i les darreres dades obtingudes de la funció f fes una representació
gràfica aproximada d’esta funció.
x2
9. Estudia els intervals de creixement i decreixement i els extrems de la funció f(x) = .
x–1
2
10. Obtín raonadament els intervals de creixement i decreixement de la funció f(x) = 2 .
x –5x+6
11. Siga f(x)=x2·e–ax quan a 0.
a. Calcula el valor de a perquè esta funció tinga un extrem relatiu en el punt d’abscissa x = 2.
b. Quan a = 2, classifica’n els extrems relatius.
12. La gràfica corresponent a la derivada d’una funció f(x) és la següent:
a. Explica raonadament quins valors de x corresponen a màxims o a
mínims relatius de f(x).
b. Determina els intervals de creixement i decreixement de la funció f(x).
13. Donada la funció f(x) = x3+ax2+bx+c.
a. Determina la relació que han de complir els paràmetres a, b, i c perquè f(x) tinga un extrem
relatiu en el punt d’abscissa x = –1.
b. Calcula el valor del paràmetre a perquè hi haja un punt d’inflexió de la funció f(x) en el punt
d’abscissa x = 0.
c. Determina la relació entre els paràmetres a, b i c sabent que la gràfica de f(x) talla l’eix OX en
el punt d’abscissa x = –2.
d. Calcula els valors dels paràmetres a, b i c perquè acomplisquen les tres propietats anteriors
alhora.
14. La funció f(x) és derivable i passa per l’origen de coordenades. La
gràfica de la funció derivada es la que veus ací dibuixada, essent f’(x)
creixent als intervals ]– ,–3] i [2,+ [.
b. Troba l’equació de la recta tangent a la gràfica de la funció f(x) en
el punt d’abscissa x = 0.
c. Indica les abscisses dels extrems relatius de la funció f(x) i
classifica estos extrems.
15. Siga f: definida per f(x) = x3 + ax2 + bx + c.
a. Troba a, b i c perquè la gràfica de f tinga un punt d’inflexió d’abscissa x = ½ i que la recta
tangent en el punt d’abscissa x = 0 tinga per equació y = 5 – 6x.
b. Per a a = 3, b = –9 i c = 8, calcula els extrems relatius de f (abscisses on s’btenen i valors que
s’abasten).
x2+3
16. Considera la funció f(x) = 2 . Determina els intervals de creixement i decreixement de f(x). Té
x +2
la funció f(x) algun màxim o mínim relatiu?
ex
17. Determina, si existeixen, els màx i mín relatius i punts d’inflexió de la funció: g(x) = .
x+1
 2
18. Donada la funció f: definida per f(x) = x2 e–x :
a. Calcula els intervals de creixement i decreixement de la funció.
b. Troba, si existeixen, els màxims i mínims de la funció.
c. Dibuixa aproximadament la seua gràfica.
sin x , x [–2,0[
19. Considera la funció f(x) =  2 .
x –2x , x [0,3]
a. Estudia si la funció f és derivable en x = 0.
b. Calcula els punts de tall amb els eixos. Determina els intervals de creixement i decreixement
de la funció f. Dibuixa la seua gràfica.
x
20. Considera la funció f: definida per f(x) = x. Justifica si les afirmacions següents són
e
vertaderes o falses:
a. Lim f(x) = 1.
x→+
b. La funció f té un màxim relatiu en x = 1.
x2–2x+a , x 0
21. a. Calcula els valors dels paràmetres a, b perquè la funció f(x) =  2
x +bex+3 , x > 0
siga contínua i derivable en x = 0.
b. Per als valors trobats, calcula l’equació de la recta tangent a la gràfica de f(x) en el punt
d’abscissa x = 0.

22. Calcula els extrems relatius i els intervals de creixement i decreixement de la funció:
2
f(x) = 1+x2e–x
2
23. Siga la funció f(x) = e–x . Calcula els seus intervals de creixement i decreixement, extrems
relatius, punts d’inflexió i asímptotes. Esbossa la seua gràfica.
ex
24. Siga la funció f(x) = . Calcula un punt de la seua gràfica tal que la recta tangent en dit
(1+ex)2
punt siga paral·lela a l’eix OX. Escriu l’equació de la recta tangent.
25. Siga la funció f(x) = +2 x. Troba el seu domini i els seus intervals de creixement i decreixement.
26. Calcula l’equació de la recta tangent a la gràfica de f(x) = 2x3 – 6x2 + 1 en el seu punt d’inflexió.
ax + b
27. Donada la funció f(x) = calcula els valors de a, b, c sabent que x = ½ és una asímptota
cx – 1
vertical i que y = 5x–6 és la recta tangent a la seua gràfica en el punt corresponent a x = 1. Per
als valors de a, b, c calculats, té f(x) més asímptotes?
1
 x
, –2 x –1
28. Considerem la funció f(x) =  x2–3
.
 2
, -1 < x 0
a. Verifica que f(x) és contínua en l’interval [–2,0] i derivable en l’interval ]–2,0[.
b. Estudia si la funció és creixent o decreixent en els intervals ]–2,–1[ i ]–1,0[.
ax2 + b
29. Se sap que la gràfica de f(x) = té una recta tangent horitzontal en P(2,4). Troba els valors de a i b.
x
30. Siga f: una funció 2 vegades derivable. Sabent que el punt d’abscissa x = –2 és un punt
d’inflexió de la gràfica de f(x) i que la recta d’equació y = 16x + 16 és tangent a la gràfica de f(x)
en dit punt, determina f(–2), f’(–2) i f’’(–2).
31. Donada la funció f(x) = x Ln x – x, es demana:
a. Determinar el punt de la gràfica de f pel qual la recta tangent és paral·lela a la bisectriu del
primer quadrant. Calcular l’equació de dita recta.
b. Determinar el punt de la gràfica de f pel qual la recta tangent és paral·lela a l’eix OX. Calcular
l’equació de dita recta.
32. Siga f la funció f(x) = ax3 + bx + c.
a. Obtín els valors de a, b i c perquè passe per l’origen de coordenades i tinga un mínim en (1,-1).
b. La funció obtinguda té altres màxims o mínims?
33. Se sap que la funció F és derivable en tots els punts, i que està definida en l’interval
]– ,0] per la fórmula F(x) = 1 + 2x + Ax2 i en l’interval ]0,+ [ per la fórmula F(x) = B + Ax.
a. Troba els valors de A i B perquè es verifiquen les darreres condicions.
b. Representa F.
34. Siga f(x) = x3 + ax2 + bx + 5. Troba a i b perquè la corba y = f(x) tinga en x = 1 un punt
d’inflexió amb tangent horitzontal.
35. Determina els màxims relatius, mínims relatius i punts d’inflexió, si existeixen, de la funció
x2–3
f(x) = .
ex
36. Calcula els valors de a i b perquè la funció f(x) = ax3 + bx2 tinga un extrem relatiu en el punt (1,2).
37. Donada la funció f(x) = esin x + x2 +ax + b, a, b :
a. Determina els paràmetres a, b sabent que la gràfica de f(x) passa pel punt (0,2) i que en
dit punt té un extrem relatiu.
b. Per als valors dels paràmetres trobats, estudia si dit extrem relatiu és un màxim o un mínim.
38. Donada la funció f(x) = (x+1)e2x, es demana calcular els intervals de concavitat i convexitat i els
punts d’inflexió.
39. Calcula:
2x3+2x+1
a. Totes les asímptotes verticals i horitzontals de la funció f(x) = .
x3–9x
b. Els intervals de creixement i decreixement de la funció: g(x) = x 4+4x3+4x2–8.
c. Els màxims i mínims de la funció g(x) de l’apartat anterior.
PROBLEMES APLICACIONS DERIVADA ANAYA
11. Troba els màxims, els mínims i els punts d’inflexió de les funcions següents:
x3(3x–8)
a. y = x3–6x2+9x b. y = c. y = x4–2x3
12
1
d. y = x4+2x2 e. y = 2 f. y = ex(x–1)
x +1
12. Troba els intervals de creixement i de decreixement, i els màxims i els mínims de les funcions següents:
8–3x x2+1 x3
a. y = b. y = 2 c. y = 2
x(x–2) x –1 x –1
2x2–3x x2–1 8
d. y = e. y = f. y = 2
2–x x x (x–3)
13. Estudia la concavitat, la convexitat i els punts d’inflexió de les funcions següents:
a. y = x3–3x+4 b. y = x4–6x2 c. y = (x–2)4
2–x
d. y = xex e. y = x+1 f. y = ln(x+1)
14. Estudia si les funcions següents tenen màxims, mínims o punts d’inflexió en el punt d’abscissa x = 1:
a. y = 1+(x–1)3 b. y = 2+(x–1)4 c. y = 3–(x–1)6 d. y = -3+2(x–1)5
a 6
15. Donada la funció f(x) = 1+x+x2, calcula a sabent que f(x) té un extrem relatiu en el punt
d’abscissa x = 3. Es tracta d’un màxim o un mínim?
16. De la funció f(x) = ax3+bx sabem que passa per (1,1) i en este punt té tangent paral·lela a la
recta 3x+y = 0. Troba a i b.
17. Troba una funció f(x) = x3+ax2+bx+c que tinga un extrem relatiu en el punt d’abscissa x = 2 i un
punt d’inflexió en P(1,2).
18. Calcula el valor dels coeficients a, b i c de la funció f(x) = x 4+ax3+bx2+cx, sabent que:
a. L’equació de la recta tangent a f en x = 0 és y = x.
b. Té un extrem relatiu en el punt (-1,0).
19. Troba a, b, c i d perquè f(x) = ax3+bx2+cx+d tinga un màxim relatiu en el punt (2,0).
20. Siga f(x) = ax3+bx2+cx+d un polinomi que compleix f(1) = 0, f’(0) = 2 i té 2 extrems relatius per
a x = 1 i x = 2. Troba a, b, c i d.
21. Donada la funció y = ax4+3bx3–3x2–ax, calcula els valors de a i de b sabent que té dos punts
d’inflexió, un en x = 1 i un altre en x = 1/2.
22. La corba y = x3+ax2+bx+c talla l’eix d’abscisses en x = -1 i té un punt d’inflexió en el punt (2,1).
Calcula a, b i c.
23. La funció f(x) = x3+ax2+bx+c verifica que f(1) = 1, f’(1) = 0 i que f no té extrem relatiu en x = 1.
Calcula a, b i c.
24. Siga f(x) = x3+ax2+bx+5. Troba a i b perquè la corba y = f(x) tinga en x = 1 un punt d’inflexió
amb tangent horitzontal.
x2+2x–1 , x 1 x2+7x–4 , x<2
25. Donades les funcions f(x) =  i g(x) = 2x2+3x , x 2 .
4x–2 , x>1 
a. Comprova que són derivables en .
b. Determina’n els intervals de creixement i de decreixement i els màxims i els mínims.
26. Estudia els intervals de creixement i de decreixement de la funció f(x) = x x . té màxims o
mínims? Determina els intervals de concavitat i de convexitat. Té algun punt d’inflexió?
ex
27. Troba el valor de c de manera que la funció y = 2 tinga un únic punt crític. Es tracta d’un
x +c
màxim, d’un mínim o d’un punt d’inflexió?
1–x x , x<0
28. a. Calcula els valors dels paràmetres a i b perquè siga derivable la funció f(x) =  e .
x +ax+b , x 0
2

b. Troba’n els extrems relatius en el cas a = -2, b = 1.

29. La corba y = x3+x2+x+ talla l’eix d’abscisses en x = 1 i té un punt d’inflexió en (3,2). Calcula
els punts de la corba que tinguen recta tangent paral·lela a l’eix X.
x
30. Troba el valor que ha de tindre a perquè la funció f(x) = x2lna, a > 0, tinga un punt singular en x = e.
31. Comprova si existeix algun valor de a per al qual la funció f(x) = a·ln x + x3 tinga un punt
d’inflexió en x = 1.
ax2+bx+c , x 0
32. Es considera la funció f(x) =  . Determina a, b i c perquè siga contínua, tinga un
x·ln x , x>0
màxim en x = -1 i la tangent en x = -2 siga paral·lela a la recta y = 2x.
-x2+px , x 1
33. a. Fixa’t en la funció f(x) =  2 i calcula els valors de m, n i p perquè f siga
x +mx+n , x>1
1
derivable en i tinga un extrem relatiu en x = -2.
b. és un màxim o un mínim?
c. Comprova si hi ha altres punts singulars i representa la funció.
34. Fixa’t en la funció f(x) = x–3 (x+1) i troba els punts on les tangents són paral·leles a la recta y = 6x–1.
35. Calcula el màxim i el mínim absoluts en l’interval [-2,3] de la funció f(x) = ln(x2+1)+(x–3).

52. Observant el gràfic de la funció f’, derivada de f, digues:

a. Quins són els intervals de creixement i de decreixement de f.
b. Té f màxims o mínims?
53. Este és el gràfic de la funció derivada de f(x). explica si f(x) té màxims, mínims o
punts d’inflexió en x = 1, x = 3 i x = 5.

54. La funció f té derivades primera i segona i és f’(a) = 0 i f’’(a) = 0. Pot presentar f un màxim relatiu
en el punt a? en cas afirmatiu, posa un exemple.
55. Considera la funció x (valor absolut de x):
a. Presenta un mínim relatiu en algun punt?
b. En quins punts és derivable?
Raona les respostes.
56. Si f’(a) = 0, quina proposició és certa?
a. f té un màxim o un mínim en el punt x = a.
b. f té un punt d’inflexió en x = a.
c. f té en el punt x = a tangent paral·lela a l’eix X.
57. Troba el domini de definició i els intervals de creixement i de decreixement de la funció
x2–1
f(x) = lnx2+1.
58. Estudia els intervals de creixement i els màxims i els mínims de la funció donada per y = x2+2x–3 .
59. Estudia l’existència de màxims i mínims relatius i absoluts de la funció y = x2–4 .
–x
x+2e , x 0
60. Siga f la funció definida per f(x) =  .
a b–x , x>0
a. Determina el valor de a i de b sabent que f(x) és derivable en x = 0.
b. Té punts singulars?
PROBLEMES OPTIMITZACIÓ
1. Un pal de 3 metres d’altura té en la seua punta un sensor que recull dades meteorològiques. Estes
dades han de transmetre’s a través d’un cable cap a una estació de emmagatzematge situada a
4 metres de la base del pal. El cable pot ser aeri o terrestre, segons vaja per l’aire o per terra
(mira la figura). El cost del cable és diferent segons siga aeri o terrestre. El metre de cable aeri
costa 3000 euros i el metre de cable terrestre costa 1000 euros. Quina part del cable ha de ser
aeri i quina part terrestre perquè el seu cost siga mínim?
Cable aeri

P Cable terrestre
a
l

Estació

2. D’entre tots els rectangles de perímetre 16 cm, determina les dimensions del rectangle que té la
diagonal menor. Calcula la longitud de dita diagonal.
3. Determina d’entre els triangles isòsceles de perímetre 6 metres, el que té àrea màxima.
4. Es vol construir un canal que tinga com a secció un trapezi isòsceles de manera que l’amplària superior
del canal siga el doble de l’amplària inferior i que els costats no paral·lels siguen de 8 metres. A la
dreta tens un esquema de la secció del canal.
a. Troba el valor del segment L de la gràfica en funció de la variable x (amplària
inferior del canal).
b. Sabem que l’àrea d’un trapezi és igual a la seua altura multiplicada per la
semisuma de les seues bases. Comprova que, en este cas, l’àrea de la secció
3x 256–x2
ve donada per: A(x) = .
4
c. Calcula el valor de x perquè l’àrea de la secció del canal siga màxima (no cal que comproves
que és realment un màxim).
5. La figura següent mostra un rombe inscrit dins d’un
rectangle, de forma que els vèrtexs del rombe se situen
en els punts mitjans dels costats del rectangle. El
perímetre del rectangle és de 100 metres. Calcula les
longituds dels seus costats perquè l’àrea del rombe inscrit
siga màxima.

6. Es divideix un segment de longitud 200 cm en dos trossos. Amb un dels trossos es forma un
quadrat i amb l’altre un rectangle en el que la base és el doble de l’altura. Calcula la longitud de
cadascun dels trossos amb la condició de que la suma de les àrees del quadrat i del rectangle siga
mínima.
7. Dins d’un triangle rectangle, de catets 3 i 4 cm, hi ha un rectangle. Dos costats del rectangle estan
situats en els catets del triangle i un dels vèrtexs del rectangle és a la hipotenusa del triangle.
a. Fes un esbós de la situació descrita.
b. Si x és la longitud del costat del rectangle que està situat en el catet menut i y és l’altre costat
del rectangle, comprova que es compleix que 4x+3y=12.
c. Determina les dimensions del rectangle perquè l’àrea siga màxima.
8. Un triangle equilàter de vèrtexs A, B i C té els costats de 8 cm. Situem un punt P sobre una de les
altures del triangle, a una distància x de la base corresponent.
a. Calcula l’altura del triangle de vèrtexs A, B i C.
b. Indica la distància del punt P a cadascun dels vèrtexs (en funció de x).
c. Determina el valor de x perquè la suma dels quadrats de les distàncies del punt P a cadascun
dels tres vèrtexs siga mínima.
9. Un rectangle és inscrit en el triangle que té els costats en les rectes
d’equacions y = x, x+y = 8, y = 0, i té un costat sobre la recta y = 0. Troba’n
els vèrtexs perquè la superfície siga màxima.
10. Una fàbrica produeix diàriament x tones d’un producte A i (40–5x)/(10–x) tones d’un producte B.
La quantitat màxima de producte A que es pot produir és 8 tones. El preu de venda del producte A
és 100€ per tona i el del producte B és 250€ per tona.
a. Construeix la funció de la variable x que ens proporciona els ingressos diaris, suposant que es
ven tota la producció.
b. Calcula quantes tones de cada producte s’han de produir diàriament per a obtindre el màxim
d’ingressos, i comprova que és realment un màxim relatiu.
11. Un triangle rectangle situat en el primer quadrant té el vèrtex A en l’origen de
coordenades, el vèrtex B = (x,0) en el semieix positiu d’abscisses i el vèrtex C
pertany a la recta x+2y = 8. L’angle recte es el que correspon al vèrtex B.
a. Comprova que l’àrea del triangle es pot expressar de la manera següent:
x2
A(x) = 2x– 4 .
b. Troba els vèrtexs B i C perquè l’àrea del triangle siga màxima i comprova que es tracta
realment d’un màxim.
12. Es desitja construir un depòsit en forma de cilindre recte, amb base circular i sense tapadora, que
tinga capacitat de 125 m3. Troba el radi de la base i l’altura que ha de tindre el depòsit perquè la
superfície siga mínima.
13. Determina l’àrea màxima que pot tindre un rectangle la diagonal del qual mesura 8 m. Quines són
les dimensions del rectangle d’àrea màxima?
14. Un llaurador fa un estudi per a plantar arbres en una finca. Sap que si planta 24 arbres la
producció mitjana de cadascun d’ells serà de 600 fruits. Estima que per cada arbre addicional
plantat, la producció de cada arbre disminueix en 15 fruits.
a. Quin ha de ser el nombre total d’arbres que ha de tindre l’hort perquè la producció siga
màxima?
b. Quina és eixa producció?
15. Troba tres nombres no negatius que sumen 14, tals que un siga el doble de l’altre i que la suma
dels quadrats dels tres siga mínima.
16. Calcula un punt de la gràfica de f(x) = +2 x més proper al punt (4,0).
17. La fabricació de x tauletes gràfiques suposa un cost total donat per la funció
C(x) = 1500x + 1000000. Cada tauleta es vendrà a un preu unitari donat per la funció
P(x) = 4000 – x. Suposant que totes les tauletes fabricades es venen, quin és el nombre que cal
produir per a obtindré el benefici màxim?
18. Entre tots els triangles inscrits en una semicircumferència de 10 cm de diàmetre, quin és el d’àrea
màxima?
19. El valor, en milions d’€, d’una empresa en funció del temps t ve donat per f(t) = 9(t2)2,
0  t  4’5. Dedueix en quin valor de t va aconseguir el màxim valor i en quin valor de t va
aconseguir el valor mínim.
20. En una semicircumferència de 10 cm de diàmetre es traça una corda CD paral·lela a AB. Quina ha
de ser la longitud d’esta corda perquè l’àrea del trapezi ABDC siga màxima?

C D

A B
10 cm
2
21. He de dissenyar un escenari rectangular de 100m d’àrea, i per a optimitzar la visibilitat dels
espectadors desitge que el perímetre siga mínim. Calcula de forma raonada la llargària i l’ample de
l’escenari.
22. El rendiment d’un estudiant durant les primeres 6 hores d’estudi ve donat (en una escala de 0 a
700t
100) per la funció R(t) = 2 , on t és el nombre d’hores transcorregudes.
4t +9
a. Calcula el rendiment a les 3 hores d’estudi.
b. Determina l’evolució del rendiment durant les primeres 6 hores d’estudi (quan augmenta i quan
disminueix). Quin és el rendiment màxim?
c. Una vegada obtingut el rendiment màxim, en quin moment el rendiment és igual a 35?
23. El cost de venda d’una “tablet” és p = 110€/unitat. El cost mensual de fabricació de x unitats ve
1 2
donada per la funció: C(x) = x – 100x + 20000, C(x) expressat en euros.
10
a. Sabent que el benefici és la diferència entre els ingressos produïts per la venda de les x unitats
fabricades menys el seu cost de fabricació, calcula quina quantitat cal fabricar perquè el benefici
siga el màxim possible? Quant val este?
b. Si per raons tècniques no es poden produir en un mes més de 2500 unitats. Quina és la màxima
pèrdua (mínim benefici) que es pot tenir en un determinat més?
24. Una empresa disposa de 15 comercials que proporcionen uns ingressos per vendes de 5750€
mensuals cadascun. Es calcula que per cada nou comercial que contracte l’empresa, els ingressos
de cadascun disminueixen 250€. Calcula:
a. Els ingressos mensuals de l’empresa proporcionats pels 15 comercials.
b. La funció que determina els ingressos mensuals que s’obtindrien si es contractaren “x”
comercials més.
c. El nombre total de comercials que ha de tenir l’empresa per tal que els ingressos per este mitjà
siguen màxims.
d. Els ingressos màxims.
25. L’evolució mensual del nombre de socis d’una entitat mercantil en 2014 ve donada per:
30–x(x–4) , 1 x<4
f(x) =  34–x , 4 x 10
24+(x–10)(x–12) , 10 < x 12
a. Estudia l’evolució de l’entitat calculant els intervals de creixement i decreixement.
b. Calcula la TVM del primer quadrimestre ([1,4]).
c. Calcula raonadament en quin mes el nombre de socis va ser màxim i en quin mes el nombre de
socis va ser mínim. Quants socis van ser?
26. Entre tots els rectangles de perímetre 20 m, quin té la diagonal més xicoteta?
27. Les despeses fixes mensuals d’una empresa per la fabricació de “x” televisors són
G(x) = 3375 + 25x, en milers d’euros, i els ingressos mensuals són I(x)= 55x – 0,05x2, també en
milers d’euros. Es demana:
a. La funció que defineix el benefici.
b. Quants televisors han de fabricar-se perquè el benefici siga màxim? Justifica que és un màxim.
c. Calcula este benefici.
d. La quantitat mínima de televisors que s’ha de fabricar per a no tenir pèrdues.
28. El nombre de persones ingressades en un hospital per una infecció després de t setmanes ve donat
350
per la funció: N(t) = 2 , sent t 0.
2t –3t+8
a. Calcula el màxim de persones ingressades i la setmana en què ocorre.
b. A partir de quina setmana, després d’aconseguir el màxim, el nombre d’ingressats és menor que 25?
29. Amb una cartolina rectangular de 2m x 3m es vol construir una caixa sense tapa. Per fer-ho es
retalla un quadrat de cada un dels vèrtexs. Calcula el costat del quadrat retallat perquè el volum
de la caixa siga màxim.
30. Un banc llança al mercat un pla d’inversió la rendibilitat del qual R(x) en milers d’euros ve donada
en funció de la quantitat que s’inverteix, x en milers d’euros, mitjançant l’expressió següent:
R(x) = –0,001x2 + 0,4x + 3,5. Dedueix raonadament quina quantitat de diners convindrà invertir
en este pla i la rendibilitat que s’obtindrà per a eixa quantitat.
2x2
31. Una empresa fabrica bicicletes i ven cada unitat a un preu P(x) = 384 – (0 < x ≤ 60 en euros).
75
En la fabricació de les x bicicletes, es produeix una despesa fixa de 100€ i una despesa variable de
256€ per cada bicicleta fabricada.
a. Si fabrica x bicicletes, escriu la funció del benefici de l’empresa.
b. Quantes bicicletes ha de fabricar l’empresa per obtindré el màxim benefici?
c. Per al nombre de bicicletes anterior, calcula la despesa, els ingressos i el benefici màxim.
- 
32. Donada la funció f(x) = 2 cos2 x, es demana determinar en  , :
 2 2
a. Els extrems absoluts de f(x). b. Els punts d’inflexió de f(x).
PROBLEMES OPTIMITZACIÓ ANAYA
1
61. La funció de cost total de producció de x unitats d’un determinat producte és C(x) = 2x2+3x+200.
C(x)
Es defineix la funció de cost mitjà per unitat com Q(x) = x
. Quina ha de ser la producció perquè
siga mínim el cost mitjà per unitat?
62. Una empresa vol produir C(t) = 200+10t unitats d’un producte per vendre a un preu p(t) = 200–2t
euros per unitat, sent t el nombre de dies transcorreguts des de l’inici de la producció.
a. Calcula el benefici si t = 10. b. Escriu, depenent de t, la funció benefici (0 t 60).
c. Determina quan el benefici és màxim.
63. Es vol fabricar una caixa de volum màxim que siga el doble de llarga que d’ampla i que, a més, la
suma de l’ample més el llarg més l’alt siga igual a un metre. Calcula les mesures que ha de tindre
la caixa i quin serà el seu volum.
64. Una empresa disposa de 15 comercials que proporcionen uns ingressos per vendes de 5750€
mensuals cadascun. Es calcula que, per cada nou comercial que es contracte, els ingressos de
cadascun disminueixen en 250€. Calcula:
a. La funció que determina els ingressos mensuals que s’obtindrien si es contractaren x comercials més.
b. El nombre total de comercials que ha de tindre l’empresa perquè els ingressos siguen màxims, i quins serien estos.
65. Els beneficis d’una empresa en els seus primers 8 anys de funcionament vénen donats, en milions
t3
d’euros, per la funció B(t) = 4 –3t2+9t, 0 t 8, t en anys.
a. Estudia la monotonia de B(t) i els seus extrems.
b. Descriu l’evolució dels beneficis de l’empresa en els seus 8 anys d’existència.
9
66. Siga f(x) = 2+x+x, x > 0, la funció que representa el cost mitjà, en euros per quilogram d’aliment
preparat, en una jornada en què es produeixen x kg d’aliment.
a. Estudia la variació del cost mitjà. Quina és la quantitat de producte que s’ha de preparar en una
jornada per minimitzar el cost mitjà per quilogram?
b. Si el cost mitjà no es manté inferior a 10, caldrà un reajustament del procés. Quina pot ser la
producció perquè no s’haja de fer este reajustament?
67. El nombre de vehicles que ha passat cert dia pel peatge d’una autopista ve donat per la funció
2
t–3 +2 , 0 t 9
3
N(t) =  t–15 2
, on N indica el nº de vehicles i t el temps transcorregut en hores des de les 0 h.
10– 3  , 9<t 24
a. Entre quines hores va augmentar el nombre de vehicles que passava pel peatge?
b. A quina hora va passar el major nombre de vehicles? Quants van ser?
68. Es vol construir el marc per a una finestra rectangular de 6 m 2 de superfície. El metre lineal de
tram horitzontal costa 2,50€ i el tram vertical, 3€.
a. Calcula les dimensions de la finestra perquè el cost del marc siga mínim.
b. Quin és este cost mínim?
69. El nivell mitjà diari de CO2 d’una ciutat depèn del nombre d’habitants, p, i ve donat per la funció
p2
C(p) = 2
+17, amb p en milers i C en parts per milió (ppm). Si l’evolució de la població d’esta
ciutat en t anys és p(t) = 3,1+0,1t 2, en milers d’habitants, amb quina rapidesa estarà variant la
concentració de CO2 en este lloc d’ací a 3 anys?
70. En un quadrat de costat 10 cm volem recolzar-hi la base d’un cilindre l’àrea del lateral del qual és
50 cm2. Quin ha de ser el radi del cilindre perquè el volum siga màxim?
71. Es vol construir un recipient cònic de generatriu 10 cm i de capacitat màxima. Quin ha de ser el radi de la base?
72. Troba la base i l’altura d’una cartolina rectangular de perímetre 60 cm que, en
girar al voltant d’un costat vertical, genere un cilindre de volum màxim.
73. Volem construir una pista d’entrenament que consta d’un rectangle i de dos
semicercles adossats a dos costats oposats del rectangle. Si volem que el perímetre de la pista
siga de 200 m, troba les dimensions que fan màxima l’àrea de la regió rectangular.
74. Dos pals de 12 m i 18 m d’alçària disten entre si 30 m. es vol estendre un cable que unisca un
punt del terra entre els dos pals amb els extrems d’estos. On cal situar el punt del terra perquè la
longitud total del cable siga mínima?
75. Determina el radi de la base i l’altura d’un cilindre de 54 cm2 d’àrea total perquè el seu volum siga màxim.
1
76. Fixa’t en f: [1,e] definida per f(x) = x + ln x, i determina quines de les rectes tangents al
gràfic de f tenen el màxim pendent.
COMPLEMENT SOBRE ÀREES DE LES FIGURES PLANES
TRIANGLE QUADRAT
RECTANGLE

b·h
A=
2

ROMBE TRAPEZI
PARAL·LELOGRAM
POLÍGON REGULAR CERCLE CORONA CIRCULAR

SECTOR CIRCULAR
L’àrea del Sector Circular,
El perímetre del Sector
quan n ve donat en Radiants
Circular, quan n ve donat en
és:
Radiants és:

r2·n
A= P = r·n
2
COMPLEMENT SOBRE SEMBLANÇA. TEOREMES DE PITÀGORES

 Teorema de Tales (semblança).  T. Pitàgores. ABC rectangle  c2 = a2+b2

OA OB AB  T. Altura. ABC rectangle  h2 = c1·c2
AB A’B’  = = B’
OA’ OB’ A’B’  T. Catets. ABC rectangle  a2 = c·c2  b2 = c·c1
B
A’ C
B B’ b 90º 
O O A A’ a
A h
c1 c2 
 Teorema de Tales (angle recte). A c = c1+c2 B  = 2
Tot triangle inscrit en una
 La mesura d’un angle inscrit en una
semicircumferència és un 90º
circumferència és la meitat del central que
triangle rectangle.
abasta.
COMPLEMENT SOBRE ÀREES I VOLUMS DE LES FIGURES ESPACIALS

PRISMA PIRÀMIDE CILINDRE

TRONC DE PIRÀMIDE
P1 + P2
A= · Apotema
2
on P1, P2 són els perímetres de les bases

1
3( 1
V= S + S2 + S1·S2)·h
on S1, S2 són les àrees de les bases
 CON
TRONC DE CON
A = ·(r+r’)·g
1
V = ( S1 + S2 + S1·S2)·h
3
on S1, S2 són les àrees de les
bases

CASQUET ESFÈRIC
ESFERA ZONA ESFÈRICA

A = 2·R·h

A = 2R·h
AUTOAVALUACIÓ ANAYA
-x2+4x+4
2. Donada la funció f(x) = x2–4x+3 es demana:
a. Els seus intervals de creixement i de decreixement.
b. Màxims i mínims relatius.
3. La funció f(x) = x3+ax2+bx+c verifica que f(1) = 1, f’(1) = 0 i que f no té extrem relatiu en x = 1.
Calcula a, b i c.
4. El nombre de persones ingressades en un hospital per una infecció després de t setmanes ve donat
350t
per la funció N(t) = 2t2–3t+8, sent t > 0. Calcula el màxim de persones ingressades i la setmana en
què passa. A partir de quina setmana, després d’arribar al màxim, el nombre d’ingressats és
menor que 25?
5. Siga B(x) = ax+b x la funció de beneficis d’una empresa. Sabem que el benefici màxim és 50000€
i s’obté si x = 100 unitats produïdes. Calcula a i b.
2
t –8t+50 , 0 t 10
6. En un parc natural, la grandària d’una població d’aus s’ajusta a la funció N(t) = 95–250 , t>10
,
 t
amb N(t) en centenars i t, en anys.
a. A partir de quin any creixerà el nombre d’aus?
b. És mínima esta població algun any?
c. A quin valor tendeix la població amb el pas del temps?
d. Calcula l’interval de temps en què la població es manté entre 5000 i 7500 aus.
7. Es vol construir una caixa amb tapa que tinga el màxim volum i que siga el doble d’ampla que de
llarga. Es disposa de 30 m2 de xapa. Quines mesures de llarg i d’ample ha de tindre la caixa?
GRÀFICA D’UNA FUNCIÓ
x3
Anem a estudiar els passos per fer la gràfica d’una funció a través de f(x) = .
x2–1
1. DOMINI: D =  {1, 1}
2. PUNTS DE TALL AMB ELS EIXOS:
Eix X: (0,0), ja que f(x) = 0  x3 = 0  x = 0; Eix Y: (0,0), ja que x = 0  f(x) = f(0) = 0
f(x) = f(x)  f simètrica respecte de O(0,0)
3. SIMETRIES: 
f(x) = f(x)  f simètrica respecte de l'eix Y
(–x)3 x3
f(x) = 2 =– 2 = f(x)  f simètrica respecte de l’origen O(0,0)
(–x) –1 x –1
4. ASÍMPTOTES:
AV: x = 1  x = 1; Lim – f(x) = ∞, Lim + f(x) = +∞, Lim – f(x) = ∞, Lim + f(x) = +∞,
x→ –1 x→ –1 x→ 1 x→ 1
AH: , ja que Lim f(x) = ∞  Lim f(x) = +∞
x→ –∞ x→ +∞
f(x)
AO: y = mx + n, sempre que  m = Lim   n = Lim (f(x)–mx)
x
x→ ±∞ x→ ±∞
f(x) x2 x3 x
m = Lim = Lim 2 = 1; n = Lim (f(x)–mx) = Lim  2 – x = Lim  2  = 0  AO: y = x
x→ ±∞ x x→ ±∞ x –1 x→ ±∞ x→ ±∞x –1  x→ ±∞x –1
5. CONTINUÏTAT: f contínua en  {1, 1}. En 1 i 1 discontinuïtat inevitable de salt infinit
6. MONOTONIA - EXTREMS RELATIUS I ABSOLUTS:
x4–3x2
f’(x) = 2 = 0  x4–3x2 = 0  x = 0  x = – 3  x = 3
(x –1)2
+ – – – – +
SIGNE f’(x)
– 3 –1 0 1 3
–3 3 3 3
* màxim relatiu en x = – 3, sent f(– 3) = ; * mínim relatiu en x = 3, sent f( 3) =
2 2
No hi ha màxims ni mínims absoluts pels límits calculats en el punt 4.
7. CONCAVITAT – CONVEXITAT – PUNTS D’INFLEXIÓ: f presenta en x = 0 un punt d’inflexió.
x2+3
f’’(x) = 2x 2 = 0  2x(x2+3) = 0  x = 0
(x –1)3
– + – +
SIGNE f’’(x)
CONVEXA –1 CÒNCAVA 0 CONVEXA 1 CÒNCAVA
8. TAULA DE VALORS.
9. GRÀFICA:

– 3

AO: y = x

AV: x=-1 AV: x=1

PROBLEMES GRÀFICA D’UNA FUNCIÓ
1. Representa gràficament les següents funcions, estudiant prèviament el domini, els punts de tall
amb els eixos de coordenades, la simetria, les asímptotes, les branques, els intervals de
creixement i decreixement, els màxims i mínims locals, la concavitat, convexitat i punts d’inflexió:
x
a. y = x(x+3)2 b. y = (x2–3)2 c. y = 2 d. y = (x2+x)2
x –4
3x+2 2x3 2x2–18
e. y = f. y = g. y = x3–3x2–9x+9 h. y =
x2–1 x2–4 4–x2
2x
i. y = (x2–4)2 j. y = –x(x–3)2 k. y =
x2+1
x 1
2. Siga f: i g: les funcions definides respectivament per f(x) = i g(x) = .
2 1+x2
Esbossa les gràfiques de f i g sobre els mateixos eixos i calcula els punts de tall entre les 2
funcions.
1 – Ln x
3. Siga g(x) = .
x
a. Determina el domini de g.
b. Troba les seues asímptotes.
c. Determina els extrems relatius i estudia la monotonia de g.
d. Dibuixa la gràfica de g destacant els darrers elements trobats.
ex
4. Donada la funció f(x) = , es demana:
x
a. Domini de definició i punts de tall amb els eixos.
b. Estudi de les asímptotes (verticals, horitzontals i obliqües).
c. Intervals de creixement i decreixement. Extrems (màxims i mínims).
d. Representació gràfica aproximada.
 x
5. Donada la funció f(x) = , determina el seu domini, asímptotes, intervals de creixement i
ln x
decreixement i extrems relatius. Esbossa la seua gràfica.
6. Representa la gràfica d’una funció f(x) de la que tenim la següent informació:
 El seu domini és –{–2}.
 Té una asímptota vertical en x = –2 amb Lim-- f(x) = + i Lim+ f(x) = – .
x→2 x→2
 Té una asímptota horitzontal en y = 1 amb Lim f(x) = 1+ (f(x) > 1) i Lim f(x) = 1+.
x→– x→+
 Té un màxim en el punt (0,3).
 És creixent en ]– ,–2[ ]–2,0[ i decreixent en ]0,+ [.
7. La gràfica de la funció f(x) és la següent i es demana:

a. El seu domini i els punts d’intersecció amb els eixos de

coordenades.
b. Equació de les seues asímptotes verticals i horitzontals, si n’hi
ha.
c. Els valors de x pels quals la funció derivada de f(x) és positiva,
negativa o nul·la, respectivament (creixement, decreixement i
punts singulars).
d. Els valors de x on la funció és convexa. Té punts d’inflexió?
e. El valor dels següents límits: Lim f(x), Lim+ f(x), Lim– f(x) i Lim f(x).
x→– x→0 x→2 x→+
8. Dibuixa la gràfica amb detall de f(x), sabent que: x = 2 és una asímptota vertical amb
Lim+ f(x) = Lim– f(x) = + , y= 1 és una asímptota horitzontal amb Lim f(x) =1+ i Lim f(x) = 1–, té
x→2 x→2 x→+ x→–
un mínim en el punt (0,0), és creixent en ]0,2[ i decreixent en ]– ,0[ ]2,+ [, i té un punt
d’inflexió en ]-2,1/2[.
PROBLEMES ANAYA
1. Representa una funció contínua i derivable en tal que: Lim f(x) = + , Lim f(x) = - , f(2) = 1,
x→+ x→-
f(x) 0 per a qualsevol x, f’(2) = 0.
2. D’una funció y = f(x) tenim la informació següent: D = –{1,4}, Lim– f(x) = + , Lim+ f(x) = - ,
x→1 x→1
Lim– f(x) = - ; Lim+ f(x) = + ; Lim f(x) = 0; si x + , f(x) > 0; si x - , f(x) < 0; f’(2) = 0,
x→4 x→4 x→+
f(2) = -1; f’(-1) = 0, f(-1) = -1. Representa-la.
3. Dibuixa el gràfic d’una funció contínua i derivable en de la qual es coneixen les dades següents:
Lim f(x) = - ; Lim f(x) = + ; f’(x) = 0, si x = -2, x = 0, x = 3, x = 4; f(-2) = 2; f(0) = 0;
x→- x→+
f(3) = 5; f(4) = 4.
4. Descriu les funcions següents indicant-ne el domini, les simetries (si en tenen), les asímptotes i les
branques infinites, els punts singulars i els intervals de creixement i de decreixement. Fes-ho
donant valors de la funció, de la seua derivada i de certs límits.
5. Indica el domini de cadascuna de les funcions següents.
1
a. y = -x2+3x+4 b. y = c. y = ln 4– x
3x–21
1 1 1
d. y = e. y = f. y =
arccos(x–2) tg x tg2 x–1
6. Estudia la simetria de les funcions següents:
x x x
a. y = x2+1 b. y = c. y = tg x d. y = e x e. y = 2 f. y = 2cos 
2
x –3 x –2x  2
7. Determina el període de cadascuna d’estes funcions:
a. y = sin 3x b. y = sin 2x c. y = tg x

d. y = sin x + cos 2x e. y = cos x f. y = sin(x2+1)
2 
8. Troba les asímptotes verticals d’estes funcions i indica la posició relativa de cada corba respecte a estes:
x2+1 2x–2 1 x(x–1) 1 1
a. y = 2 b. y = c. y = d. y = 2 e. y = f.
x –1 ln x x –2x 1–sin2 x x
x2–9 cos 
2
9. Estudia i representa les funcions següents:
x4 9 5x4–x5
a. y = x3+3x2 b. y = x3–3x2+5 c. y = – x2+10 d. y =
4 2 64
5 3 3 4 2
e. y = x –5x f. y = (x–1) –3x g. y = x –4x h. y = 1–(x–1)3
10. Estudia les branques infinites, intervals de creixement i de decreixement, màxims, mínims i punts
d’inflexió de les funcions següents. Representa-les gràficament:
a. y = 3+(2–x)3 b. y = 2–(x–3)4 c. y = (x+1)6–5
3
d. y = 3–(1–x) e. y = x(x–1)(x+3) f. y = (x–2)2(x+1)x3
11. En les funcions següents, estudia’n el domini, asímptotes i posició de la corba respecte d’estes, i
representa-les a partir dels resultats obtinguts:
1 1 x x2–1 x
a. y = x2 b. y = x2–1 c. y = x2–1 d. y = x
e. y = x2+1
1 x3 x3 4x2
f. y = x+x2 g. y = 1–x2 h. y = (1–x)2 i. y = 1+x4
12. Representa les funcions següents, i estudia’n el domini de definició, les asímptotes i la posició de la
corba respecte d’estes, el creixement i els extrems relatius.
4x–12 x (x–1)(x–3) x2 x2+4
a. y = (x–2)2 b. y = (x–2)2 c. y = x–2
d. y = 9–x2 e. y = x
x2 2x3 x4 x3 (x–2)2
f. y = (x–3)2 g. y = x2+1 h. y = x2–4 i. y = x+2 j. y = x–1
13. Representa estes funcions havent-ne estudiat prèviament el domini, asímptotes, branques infinites
i extrems relatius.
1 x–1 8–2x x2(2x–1)
a. y = (x–1)(x–3) b. y = x(x–3)(x+4) c. y = x(x–2) d. y = (x–2)(x+1)
14. Estudia el domini, asímptotes, els intervals de creixement i els extrems relatius per a representar
les funcions següents:
1 3–2x 2 x2
a. y = x2–2x–3 b. y = x c. y = x2–x d. y = x+2
15. Representa les funcions racionals següents:
x2–x+1 x2–2x+2 3x2+x–2
a. y = 2 b. y = c. y =
x +x+1 x–1 x2+1
x3–x2–4x+4 x3–7x2+6 x3–3x2–9x+22
d. y = 3 e. y = 4 2 f. y =
2x x –x x3–x2–2x
Recorda que si se simplifica un fracció dividint numerador i denominador per (x–a), hi ha una
discontinuïtat evitable en x = a.
-x2–2x+2 , x < 0
16. Representa esta funció: f(x) = x2–2x+2 , x 0 . Indica’n els intervals de creixement i de

decreixement i els seus extrems relatius. Té algun punt d’inflexió?
3
x –3x+1 , x < 0
17. Representa la funció f(x) = (x–1)2
 , x 0 . Estudia’n els intervals de creixement i de
decreixement, els seus extrems relatius i la curvatura.
18. Representa les funcions següents. Indica, en cada cas, els intervals de creixement i de
decreixement i els extrems relatius, si n’hi ha:
x
-x2 , x 1 x2–1 , x < 1 2 , x 1 e-x+1 , x < 1
a. f(x)= 2 b. f(x)= c. f(x)=2 d. f(x)=2x–2 , x 2
x –4 , x > 1  x–1 , x 1
x , x > 1 

 21 , x < 0
19. Considera la funció f(x) = x +1 . En l’interval ]- ,0], estudia si té punts de tall amb els
-x+1 , x 0
eixos, si la funció creix o decreix, els punts d’inflexió i si té asímptotes. Dibuixa el gràfic en tot .
20. Dibuixa el gràfic de les funcions següents i indica en quins punts no són derivables:
a. y = x + x+2 b. y = 2x – x–3 c. y = x + x–3 d. x x–1
21. Considera la funció f(x) = x2 x–3 :
a. Troba els punts on f no és derivable.
b. Calcula’n els màxims i els mínims.
c. Representa-la gràficament.
22. Representa la funció: f(x) = - x3–x2+2 .
23. Estudia el domini de definició, les asímptotes i els extrems de
cadascuna d’estes funcions i, amb esta informació, tracta de
trobar-ne el gràfic entre els següents:
1 x
a. y = b. y = xex c. y = sin 
sin x 2
3
d. y = x e. y = x2+1 f. y = sin2 x

1–x x+ x2+1
24. Determina les asímptotes de les funcions següents: a. y = b. y = .
3x x
25. Representa gràficament cadascuna d’estes funcions:
1 2x x+3
a. y = b. y = 2 c. y =
x –2 x +1 1+ x
26. Fes un estudi i representa cadascuna de les funcions següents:
x2–1 ex–1 x  e x–1
a. y = ln 2  b. y = x c. y = ln d. y = 2
x +1 e +1 x+1 x +2x–3
2x2+1
27. La recta y = 2x+6 és una asímptota obliqua de la funció f(x) = . Troba el valor de k i
x–k
representa la funció així obtinguda.
8
28. Donada la funció f(x) = ax+b+ , calcula a i b perquè el gràfic de f passe pel punt (-2,-6) i tinga,
x
en este punt, tangent horitzontal. Per a estos valors de a i de b, representa la funció.
ax2+bx+c
29. Troba els valors de a, de b i de c per als quals la funció f(x) = té com a asímptota
x2–4
horitzontal la recta y = -1 i un mínim en el punt (0,1).
x
30. Comprova que la funció y = té 2 asímptotes horitzontals diferents.
x+1
31. La funció f(x) = x+e-x, té alguna asímptota? En cas afirmatiu, troba-la.
32. Siga la funció f(x):

Indica quin gràfic correspon

a estes altres:
f(-x) f( x )
- f(x) f(x)

2
t +1 , 0 t 2
33. La funció següent representa la demanda d’un article al llarg dels anys: f(t) = 8t+4
 t+2 , t>2
(t en anys i f(t) en milers d’articles).
a. representa la funció.
b. Quina quantitat es demana als 2 anys? A partir de quan es demanen més de 6000 unitats?
c. Quina quantitat d’unitats mai arribarà a superar la demanda per molt que passe el temps?
 t2
 2
+2 , 0 t 2
34. La variació del preu d’un article ve donada per: f(t) =  t
(t en anys i f(t) en
 5–
2
, 2<t 6
centenars d’euros).
a. Representa la funció.
b. Quin va ser el preu inicial? I el final?
c. Quant va durar la venda de l’article? Quin va ser el seu preu màxim?
35. Una funció f(x) té les característiques següents: Df = –{0} i és derivable en Df.
Lim f(x) = - , Lim f(x) = + , Lim– f(x) = + , Lim+ f(x) = - . Indica quines de les afirmacions
x→- x→+ x→0 x→0
següents són segures, quines són possibles i quines són impossibles:
a. f(x) és parella. b. f(x) és imparella. c. No té màxims ni mínims.
d. Talla l’eix X en 2 punts. e. Talla l’eix X almenys en 2 punts. f. Té una asímptota obliqua.
x+1
36. La funció y = 2 no està definida en x = 1 ni en x = -1; no obstant això, té només una
x –1
asímptota vertical. Justifica esta afirmació.
37. Si és possible, dibuixa una funció contínua en l’interval [0,4] que tinga, almenys, un màxim relatiu
en (2,3) i un mínim relatiu en (3,4). Si la funció fóra polinòmica, quin hauria de ser, “com a
mínim”, el seu grau?
38. La concentració (en %) de nitrogen d’un compost ve donada, en funció del temps t [0,+ [
60
mesurat en segons, per la funció N(t) = .
1+2e–t
a. Comprova que la concentració de nitrogen creix amb el temps. Per a quin t la concentració de
nitrogen és mínima i quina és esta concentració?
b. A quin valor tendeix la concentració de nitrogen quan el temps tendeix a infinit?
 2x
39. Una partícula es mou al llarg del gràfic de la corba d’equació y = 1–x2 Per a x > 1. En el punt
4
P 2,-3 la deixa i es desplaça al llarg de la recta tangent a esta corba.
a. Troba l’equació de la tangent.
b. Si es desplaça de dreta a esquerra, troba el punt en què la partícula encontra l’asímptota
vertical més pròxima al punt P.
c. Si el desplaçament és d’esquerra a dreta, troba el punt en què la partícula encontra l’eix X.
AUTOAVALUACIÓ ANAYA
1. Dibuixa el gràfic d’una funció f de la qual sabem: Lim f(x) = + , Lim f(x) = -3, Lim f(x) = - ,
x→+ x→- x→3
f’(-5) = 0, f’(0) = 0, f(-5) = 0, f(0) = 2.
2. Descriu la funció següent indicant-ne el domini, les asímptotes i les branques
infinites. Fes-ho donant valors de la funció, i de certs límits.
3. Té f(x) = x3+2x+4 màxims o mínims? I algun punt d’inflexió? Estudia’n la curvatura
i representa-la.
4. Estudia les asímptotes i els punts singulars de cadascuna de les funcions següents i representa-les:
6x x2–6x+5
a. f(x) = x2+4 b. f(x) = x–3
2
4–x , x<2
5. Representa la funció f(x) = x–2 , x 2 . Indica’n els intervals de creixement i decreixement i els extrems.
6. Troba els màxims i els mínims de f(x) = x x+3. Indica si té asímptotes i representa-la
gràficament.
7. Dibuixa el gràfic de f(x) = x+3 + x–1 .
8. Calcula els punts de tall amb els eixos i els punts singulars de la funció y = ln(-x2+1). Determina
els intervals de creixement i de decreixement i esbossa el gràfic.
(x+1)2
9. Representa la funció f(x) = ex
.
x+1
10. Quin gràfic correspon a f(x) = x ?
INTEGRACIÓ
LA INTEGRAL ABANS DE LA DERIVADA
Encara que hui en dia se sol presentar l’estudi de la derivada abans que el de la integral d’una funció, la veritat és que la
integral és anterior a la derivada en més de 18 segles.
Arquímedes [287-212 aC], en el segle III aC va calcular l’àrea limitada per un segment de paràbola mitjançant un procediment molt
enginyós, semblant als usats posteriorment en el càlcul integral: ho va fer sumant “infinits” trossets d’àrees pràcticament nul·les,
procés en el qual hi havia subjacent la idea no precisada de pas al límit. Va resoldre, a més, molts altres problemes similars.
Kepler [1571-1630], en la primera meitat del segle XVII, va obtindre longituds de corbes i volums de cossos de
revolució. Va començar a ocupar-se seriosament del càlcul de volums, segons sembla, motivat per la inexactitud dels
comptes de vinaters en mesurar els volums de vi que cabien en les seues bótes.
Va estudiar a fons la qüestió i va publicar un tractat en llatí. Nova Stereometria doliorum vinariorum (càlcul de volums de
barrils de vi) que va començar a motivar altres matemàtics del temps.
Molts altres matemàtics van resoldre problemes similars, però cadascun d’estos problemes va necessitar un procediment
específic de resolució.
El primer pas d’unificació de l’enfocament d’estos problemes va ser advertir que tots podien expressar-se de la mateixa
manera: càlcul de l’àrea tancada entre una certa corba i l’eix X.
ELS DOS CONCEPTES S’AGERMANEN
La gran aportació de Newton i Leibniz (segle XVIII) per la qual se’ls consagra com a inventors del càlcul infinitesimal,
va ser relacionar este problema amb el problema de la tangent:
 El pendent de la recta tangent a una corba y = f(x) en un punt, x0, és la seua derivada en este punt: f’(x 0).
 L’àrea davall d’una corba, y = f(x), s’obté a partir d’una funció, F(x), que té com a derivada f(x). És a dir, F és la primitiva de f.
Esta última relació, anomenada teorema Fonamental del Càlcul Infinitesimal, fa rellevant la recerca de les primitives de
certes funcions. Amb estes es podrien obtindre automàticament “àrees davall un corba”, la qual cosa permetrà calcular
àrees, volums, etc., valent-nos del càlcul infinitesimal.
L’APOTEOSI DEL CÀLCUL
En enllaçar, en un cos de pensament, la derivada i la integral s’aconsegueixen procediments operatius ràpids i molt manejables.
La integral, juntament amb la derivada, es va constituir en una eina enormement poderosa per expressar i calcular diversos
conceptes importants de la física i d’altres disciplines. L’àrea i el volum van ser els primers de tot un seguit. El treball, com a
integral de la força que recorre un espai; el cabal com a integral del flux puntual en un corrent no homogeni; l’espai
recorregut per un mòbil, com a integral de la velocitat; la inèrcia d’un cos respecte a un eix de gir, com a integral de la
massa puntual pel quadrat de la distància a l’eix, són uns altres dels nombrosos exemples d’aplicabilitat de la integral.
LA INTEGRAL INDEFINIDA
COM VA SORGIR L’ANTIDERIVACIÓ O CÀLCUL DE PRIMITIVES
Problema (Càlcul d’Àrees). Troba l’àrea de la regió de 2 limitada per la paràbola y = x2, l’eix X i les
rectes verticals x = 1 i x = 3 (regió ombrejada en la figura).
Mètode 1. Anem a concebre la regió ombrejada com engendrada per una recta vertical movent-se
contínuament cap a la dreta, de forma que el que pretenem és vore a quin ritme creix l’àrea d’esta
regió. Introduïm una funció àrea A(x0) = Àrea del conjunt {(x,y)  [0,x0]  [0,x02]},  x0  0. L’àrea
que busquem en el nostre problema serà A(3)A(1).
Siga x0  0  h > 0:
A(x0+h)A(x0)
h·x02 < A(x0+h)A(x0) < h·(x0+h)2 x02 < < (x0+h)2.
h
Pel Teorema del Sandvitx:
A(x0+h)A(x0)
Lim + = A’+(x0) = x02.
h→ 0 h
A(x0+h)A(x0)
Anàlogament, Lim – = A’–(x0) = x02.
h→ 0 h
Per tant, A’(x0) = x02.

A verifica:

1. A és contínua en [0, +∞[ i derivable en ]0,+∞[ 2. A’(x) = x2,  x > 0 3. A(0) = 0

2
El problema queda essencialment reduït a calcular una antiderivada o primitiva de x . És evident que la
funció A(x) = 1/3·x3 verifica les 3 propietats anteriors. Per tant, l’àrea ombrejada de la figura serà:
A(3)A(1) = 1/3·331/3·13 = 26/3  8,67 u.a.
Mètode 2. Mètode d’Exhaustió o d’esgotament d’Arquímedes8. Anem a calcular ara l’àrea de la
regió de 2 limitada per la recta y = x, l’eix X i les rectes verticals x = 0 i x = 1:

1
1 i i
f(x) = x és contínua en [0,1]; Ai = · = 2
nn n
1
n–1
I= 
 x dx = Lim  Ai
y=f(x)=x 0 n→ +∞ i=0

n–1 n–1
1 1 (n–1)·n n–1
 Ai = n2·  i = n2· 2
=
2n
i=0 i=0
n–1 1
I = Lim = = 0,5 u.a.
n→ +∞ 2n 2
0 1 2 3 n–1 1
n n n n

EXERCICI. Una empresa de telefonia mòbil t’ofereix un molt innovador esquema de preus. Quan faces
20
una cridada, el cost marginal del x-èsim minut de la cridada és C(x) = €/minut. Estima el cost
x+100
total d’una cridada telefònica de 60 minuts.

8
Arquímedes de Siracusa [Siracusa (Sicília) 287 aC - 212 aC] fou un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec.
Generalment, es considera un dels més grans matemàtics de la història, i el més gran de l'antiguitat. Usà el mètode
d'esgotament per calcular l'àrea sota l'arc d'una paràbola amb la sumatòria d'una sèrie infinita, i va donar una aproximació
extremadament precisa del nombre . També va definir l'espiral, fórmules per als volums de les superfícies de revolució i un
enginyós sistema per expressar números molt llargs. Va morir durant el setge de Siracusa (214-212 aC), quan va ser assassinat
per un soldat romà, malgrat les ordres que no havia de ser malmès. Va provar que l'esfera té 2/3 de volum i superfície del
cilindre (incloent les bases d'estes).
PRIMITIVES
DEF. Direm que una funció F és una primitiva de f si F’(x) = f(x).
xn+1
EXEMPLE: F(x) = ,  n  {1}, és una primitiva de f(x) = xn, en ]0, +∞[.
n+1
Teorema Fonamental del Càlcul Integral. Caracterització de les primitives.
F, G primitives de f en l’interval J   C  G(x) = F(x) + C,  x  J.
DEF. Tenint en compte tot el que hem vist anteriorment, si F(x) és una primitiva de f(x), escriurem
f(x) dx = F(x) + C,  C  . Així, per exemple, cos x dx = sin x + C,  C  .
RECERCA DE PRIMITIVES IMMEDIATES O QUASIIMMEDIATES
1. Integració per descomposició: [f(x)+g(x)] dx = f(x) dx + g(x) dx
2. Integració per linealitat: k·f(x) dx = k · f(x) dx
3. Integral d’una potència:
xn+1 1
a) 1 dx = x + C b) xn dx = + C,  n  -1 c) x-1 dx = dx = Ln x + C
n+1 x
P(x) Q(x) + R  dx =
d) dx = Q(x) dx + R·Ln x+k + C, on grau P(x)  1, k 
x+k  x+k
4. Integrals trigonomètriques:
a) sin x dx = -cos x + C b) cos x dx = sin x + C
dx
c) tg x dx = -Ln cos x + C d) (1+tg2 x) dx = = tg x + C
cos2 x
dx dx -1
e) = arctg x + C f) 2 = arcsin x + C g) dx = arccos x + C
1+x2 1–x 1–x2
1
5. Integrals exponencials: a) ex dx = ex + C b) ax dx = ax + C
Ln a
6. La regla de la Cadena9 i el càlcul de primitives:
f(x)n+1
a) f(x)n·f’(x) dx = + C,  n  -1
n+1
f’(x)
b) dx = Ln f(x) + C
f(x)
c) sin f(x)·f’(x) dx = -cos f(x) + C
d) cos f(x)·f’(x) dx = sin f(x) + C
f’(x)
e) (1+tg2 f(x))·f’(x) dx = dx = tg f(x) + C
cos2 f(x)
f’(x)
f) dx = arctg f(x) + C
1+f(x)2
g) tg f(x)·f’(x) dx = -Ln cos f(x) + C
f’(x)
h) dx = arcsin f(x) + C
1–f(x)2
-f’(x)
i) dx = arccos f(x) + C
1–f(x)2
j) ef(x)·f’(x) dx = ef(x) + C
1
k) af(x)·f’(x) dx = ·af(x) + C
Ln a

9
Regla de la Cadena.  f’(x)   g’(f(x))   (g f)’(x) = g’(f(x))·f’(x),  x  D(f’).
ALTRES TÈCNIQUES D’INTEGRACIÓ

Mètode de Substitució o Canvi de Variables: És una conseqüència de la Regla de la Cadena.

Si hem de calcular f(x) dx, podem observar que el canvi de variable x = g(t), sent g una funció
derivable ( g’) i amb funció inversa ( g-1), ens donarà:
f(x) dx = f(g(t)) dg(t) = f(g(t)) g’(t) dt.
Pot ocórrer que f(g(t)) g’(t) dt = F(t) siga més fàcilment calculable que f(x) dx. En este cas,
-1
tindrem que: f(x) dx = F(g (x)) + C,  C  .

EXEMPLE: Comprova que sin 2x dx = -1/2 cos 2x + C,  C  , efectuant el canvi:

t = 2x dx = 1/2 dx.

Mètode d’integració per parts: Tenint en compte que d(f·g) = df·g + f·dg, resulta que:
f·dg = f·g – g·df, o equivalentment: f(x)·g’(x) dx = f(x)·g(x) – g(x)·f’(x) dx.
Esta fórmula permet calcular f(x)·g’(x) dx a partir de g(x)·f’(x) dx.
 u=f(x)  du=f’(x)dx 
L’esquema seria: f(x)·g’(x) dx =   = u·v – v du
 dv=g’(x)dx  v=g(x) 

 u=Ln x  du=dx  1
EXEMPLE: I = Ln x dx =  x  = x·Ln x – x· dx = x·Ln x – x + C,  C 
 dv=dx  v=x  x
ESTRATÈGIES D’INTEGRACIÓ
No existeix una estratègia global que permeta determinar una integral qualsevol, per això és
convenient destacar els següents passos com els que calen donar-se davant una integral desconeguda:
1. Comprovar si es tracta d’una integral immediata o quasi-immediata.
2. Determinar si és racional, irracional, trigonomètrica o transcendent.
3. Intentar el procés d’integració per parts.
4. Observar si se sembla a una integral ja integrada.
5. Intentar, per últim, un canvi de variable.

PROBLEMES INTEGRAL INDEFINIDA

Resol les integrals següents:
3
x–2x+1 x x2+3x–1
a. dx b. dx c. dx
x2 (x –2)2
2
x2–1
2
d. x·e2x dx e. cos(1–2x) dx f. sin2 5x · cos 5x dx
2x3+x2– x x 2x2–5x–2
g. dx h. dx i. dx
x4 x2–2 x2–1
2x–1
3 x
j. e dx k. (cos 5x – 3 sin 2x) dx l. dx
cos2 5x2
3x 3x
m. dx n. dx o. cos 5x · sin3 5x dx
x2+4 (x2+4)3
x3+2 x3–4x+ x 3x–2
p. 2x2 · e dx q. dx r. dx
x2 3
3x2–4x+2
3 –x
s. · ln x dx t. dx
x cos2 5x2
LA INTEGRAL DEFINIDA
INTEGRAL DEFINIDA D’UNA FUNCIÓ
L’àrea entre el gràfic d’una funció y = f(x) (f(x) 0) i l’eix X en l’interval [a,b] es designa per:
b b
a
f(x) dx o a
f i es llig integral de f entre a i b.

TEOREMA FONAMENTAL DEL CÀLCUL

y = f(x) funció contínua en [a,b] l’àrea davall del seu gràfic en l’interval variable [a,x] és una funció,
x
F(x) = f(t) dt, la derivada de la qual és f(x), és a dir: F’(x) = f(x), x [a,b].
a
REGLA PRÀCTICA PER AL CÀLCUL D’INTEGRALS: BARROW10
b
Per a calcular a
f(x) dx es procedeix de la següent forma:
1r Pas. Es troba una primitiva de la funció f(x): G(x) = f(x) dx.
2n Pas. Es calculen els valors G(a) i G(b).
b
3r Pas. La integral buscada és a
f(x) dx = G(b) – G(a)

10
Barrow [1630-1677] va ser professor de Newton, traduí a l’anglés els Elements d’Euclides i va obtindre el mètode -utilitzat
hui- per a calcular la tangent a una corba en un punt (1670). Possiblement va ser el primer a constatar que els problemes de
càlcul de tangents i d’àrees són inversos l’un de l’altre. En 1669 renuncià a la càtedra de Cambridge en favor del seu deixeble
Newton (amb 27 anys), per tal de dedicar-se als estudis teològics.
ÀREES EN COORDENADES RECTANGULARS.
Considerem el problema de calcular àrees de regions planes.

1. Àrea de la regió limitada pel gràfic y = f(x), l’eix X i les rectes verticals x = a, x = b.
Suposem f: [a,b]  funció contínua i no negativa (f(x)  0,  x  [a,b]). Volem calcular l’àrea del
conjunt d’ordenades Bb = {(x,y)  2 a  x  b  0  y  f(x)}. Imaginem tal regió com si
estiguera engendrada pel moviment continu d’un segment vertical desplaçant-se cap a la dreta i
estudiem a quina velocitat creix l’àrea. Definim esta funció àrea com A: [a,b]  +  {0}
A(c) = Àrea del conjunt d’ordenades Bc.
Provem que A(x) és contínua en [a,b]  que  A’(x) = f(x),  x  ]a, b[:
Siga a < c < c+h < b, h > 0. f contínua en [a,b]  f contínua en [c,c+h]. Pel Teorema de
Weierstrass [1815-1897],  mh = mín{f(x): c  x  c+h}   Mh = màx{f(x): c  x  c+h} 
A(c+h)–A(c)
mh·h  A(c+h)–A(c)  Mh·h  mh   Mh. Per ser f contínua en [a, b], Lim+ mh = Lim+ Mh
h h→0 h→0
A(c+h)–A(c)
= f(c). Pel Criteri del Sandvitx:  A’+(c) = Lim+ = f(c).
h→0 h
Anàlogament provaríem que  A’ (c) = f(c). Per tant, A’(c) = f(c),  c  ]a,b[.
–

El que hem provat és que A(x) és una primitiva de f(x):

b
A(b) = A(b)–A(a) = f(x) dx  Àrea del conjunt d’ordenades Bb.
a
b
Si f(x) pot prendre qualsevol valor: Àrea del conjunt d’ordenades Bb = f(x) dx
a
 f(x)  0,  x  [a,b] y f(x)  0,  x  [a,b] CAS GENERAL
y y
y = f(x) a b x y = f(x)

x=a x=b y = f(x)

a x1 x2 b x
Bb
x
a b
f(x)  0,  x  [a,b] f(x)  0,  x  [a,b] Àrea de Bb:
f(x) = f(x) f(x) = –f(x)  x1 x2 b
 a
f(x) dx 
+ f(x) dx
x1

+ x2
f(x) dx

b b
Àrea de Bb = a
f(x) dx Àrea de Bb = 
 a
f(x) dx


2. Àrea de la regió limitada pels gràfics de 2 funcions y = f(x) i y = g(x).

Siga ara Bb = {(x,y)  2 a  x  b  0  y  f(x)–g(x) } i h(x) = f(x)–g(x),  x  [a,b].
b
L’Àrea del conjunt d’ordenades Bb = h(x) dx
a

f(x)  g(x),  x  [a,b] f(x)  g(x),  x  [a,b] CAS GENERAL

y y y
y = f(x) y = g(x) y = f(x)

Bb Bb Bb

y = g(x) y = f(x) y = g(x)

a b x a b x a x1 x2 b x
Àrea de Bb:
b b
Àrea de Bb: h(x) dx Àrea de Bb: 
 h(x) dx
  x1h(x)dx+ x2h(x)dx+ bh(x)dx
a a  a   x1   x2 
PROBLEMES INTEGRAL DEFINIDA
1. Siguen f, g: les funcions definides mitjançant f(x) = x(x–2) i g(x) = x+4. Calcula l’àrea del
recinte limitat per les gràfiques de f i g.
2. Determina l’àrea del recinte tancat per les funcions f(x) = –x2+3 i g(x) = 1.
4x+12 , x –1
3. Siga la funció f(x) =  2
x –4x+3 , x > –1
a. Fes un dibuix aproximat de la gràfica de la funció f.
b. Calcula l’àrea del recinte limitat per la gràfica de la funció f, l’eix d’abscisses i la recta x = 2.
4. Calcula l’àrea del recinte limitat per la gràfica de la paràbola y = x2–3x+6, l’eix OY i la recta
tangent a la gràfica de f en el punt d’abscissa x = 3.
x–2
5. Dibuixa i calcula l’àrea del recinte comprés entre la recta y = 1, la gràfica de la funció f(x) = ,
x+2
l’eix OY i la recta x = 2.
6. Calcula l’àrea de la regió plana limitada per la corba y = ln x, la recta horitzontal y = –1 i les
rectes verticals x = 1 i x = e.
7. Dibuixa i calcula l’àrea de la regió limitada per la gràfica de f(x) = x 3–4x2+4x i la bisectriu del
primer quadrant.
1 1
8. Dibuixa i calcula l’àrea del recinte limitat per les corbes y 1(x) = , y2(x) = 4x i y3(x) = x, per a
x 4
valors positius de x.
1
9. La paràbola y = x2 divideix al rectangle de vèrtexs (0,0), (4,0), (4,2) i (0,2) en 2 recintes. Calcula
2
l’àrea de cadascun dels recintes.
10. Calcula l’àrea del recinte limitat per les corbes d’equacions f(x) = x2–x+2 i g(x) = 5–3x.
11. Calcula l’àrea de la regió del pla limitada en el primer quadrant per les gràfiques de les funcions
y = x2, y = 4x2 i y = 9.
12. Calcula l’àrea del recinte limitat per la gràfica de f(x) = x 9–x2 i l’eix OX en el primer quadrant.
13. De la funció polinòmica p(x) = x3+ax2+bx+2 sabem que
 Té un extrem relatiu en el punt d’abscissa x = –3.
–5
 La integral definida en l’interval [0,1] val .
4
Calcula el valor dels paràmetres a i b.
14. Troba la funció polinòmica de grau 3 sabent que la seua gràfica passa pel punt P(1,0), que té per
tangent en el punt d’abscissa x = 0 la recta d’equació y = 2x+1, i que la seua integral entre 0 i 1
val 3.
ex
15. Calcula l’àrea limitada per la gràfica de la funció f(x) = , l’eix OX i les rectes x = 0 i x = Ln 5.
(1+ex)2
16. Calcula l’àrea de la regió del pla limitada en el primer quadrant per les gràfiques de les funcions
y = x, y = 4x2 i y = 9.
17. Dibuixa i calcula l’àrea de la regió limitada per la gràfica de la paràbola f(x) = –x2 i la recta normal
a la gràfica de f(x) en el punt corresponent a x = 1. (Nota: per al dibuix de les gràfiques, indica els
punts de tall amb els eixos, el vèrtex de la paràbola i la concavitat o convexitat).
18. Determina l’àrea de la regió fitada per la gràfica de la funció g(x) = x 4 + 4x3 i l’eix OX.
1
19. Donada la funció f(x) = 1 – x2, troba els dos punts en què talla a l’eix d’abscisses. Calcula l’àrea
4
de cadascuna de les 2 regions en que divideix eixa corba al cercle de centre (0,0) i radi 2.
20. Es considera el recinte pla limitat per la corba y = –x2 + 2x i per la corba y = x2 – 10x.
a. Dibuixa el recinte. b. Calcula l’àrea del recinte.
21. Calcula l’àrea tancada per la corba f(x) = 2x3 – 3x2 i la part positiva de l’eix OX.
22. a. Dibuixa el recinte limitat per la corba y = x 2, la bisectriu del 1r i 3r quadrant, l’eix d’abscisses i
la recta x = 2.
b. Troba l’àrea del recinte dibuixat en a.
2x+4 , –2 x < 0
23. Donada la funció g(x) =  2 :
(2x–2) , 0 x 1
a. Esbossa la regió tancada entre la gràfica de g(x) i l’eix d’abscisses.
b. Calcula l’àrea de la darrera regió.
24. Determina els vèrtexs del rectangle d’àrea màxima que té els costats paral·lels al eixos de
coordenades i vèrtexs en la vora del recinte delimitat per les gràfiques de les funcions f(x) = x2 i
g(x) = 2–x2.
1 1
25. Calcula l’àrea del recinte delimitat per les gràfiques de les funcions f(x) = , g(x) = 2 i la recta
x x
x = e.
26. Donada la funció f(x) = x3–6x2+8x, calcula l’àrea limitada per la corba, l’eix d`abscisses i les
rectes x = 0 i x = 3.
27. Calcula l’àrea compresa entre les corbes: f(x) = x3+x2–2x i g(x) = x3+x.
28. Donada la funció f(x) = 4x–x3, calcula l’àrea limitada per la corba, l’eix X i les rectes x= 0 i x= 4.
29. Donada la funció f(x) = x3–4x2+3x, calcula l’àrea limitada per la corba, l’eix X i les rectes x = 0 i
x = 4.
30. Calcula l’àrea del recinte limitat per les corbes: f(x) = x3 i g(x) = 2x–x2.
31. Calcula l’àrea compresa entre l’eix X, les rectes d’equació x = 0, x = 2 i la corba f(x) = x3-2x2+x.
x2
32. Calcula l’àrea del recinte limitat per les corbes: y = 2x i y = .
2
2/x , 1 x 2
 1 , 2<x 3
33. Siga la funció f(x) =  –x2+6x–8 , 3 < x 4
definida en [1,5]. Calcula l’àrea de la regió del pla
 0 , 4<x 5
limitada per l’eix d’abscisses, les rectes x = 2, x = 4 i la gràfica de y = f(x).
34. Expressa i calcula utilitzant integrals, l’àrea del trapezi de vèrtexs: A(0,0), B(2,2), C(4,2), D(4,0).
35. Expressa per una integral l’àrea d’un triangle de vèrtexs (0,5), (10,5) i (10,0). Es recorda que no
cal el càlcul de la integral.
36. Expressa amb una integral l’àrea del triangle de vèrtexs (0,3), (7,3) i (7,10). Calcula la integral i
explica el seu significat.
37. Expressa mitjançant una integral, i calcula:
a. L’àrea del triangle de vèrtexs els punts (3,0), (7,0) i (7,4).
b. L’àrea del triangle de vèrtexs els punts (3,0), (7,0) i (7,12).
PROBLEMES INTEGRALS ANAYA
1. Troba una primitiva de les funcions següents:
x
a. f(x) = x+1 b. f(x) = 2x– 3 c. f(x) = +x2 d. f(x) = -8x3+3x2
2
1 1 3 1 x x2
e. f(x) = + f. f(x) = x+ 4 g. f(x) = + h. f(x) =
x2 x3 5x x 3 3
x
2. Integra la funció de cada apartat:
4 x+x2 x3–2 3 2 x–2 3–2x
a. 3x b. 8x3 c. d. e. f. g. h.
x x2 x x+1 x2 x
3. Resol:
x  sin 3x
a. sin 5 dx b. cosx–2 dx c. cos 3x
dx

d. 1–sin x dx e.

sin2–x dx f.

cos 2x dx
 2
4. Calcula:
2
a. ex+3 dx b. 3xe1–x dx c. 2x–7 dx d. 3x/2 dx
5. Calcula:
1
a. (x–3)3 dx b. (2x+1)5 dx c. dx d. 3x–5 dx
x+2
3
x+3 3 2x x
e. 2
dx f. 2x–1
dx g. x2+2
dx h. 3x2–4
dx
6. Calcula:
x2 2x+1 2
a. x 5x2+1 dx b. dx c. x2+x–3
dx d. x ex dx
x3–3
5x x3
e. 3x2+2
dx f. sin2 x cos x dx g. 4
x –4
dx h. x sin x2 dx
7. Calcula:
3 1 x
a. 3e5x dx b. x2·2-x +5
dx c. e dx
x
x–3 x+5 3x–2
d. dx e. x+5
dx f. dx
x2–6x+2 3x–2
8. Resol les integrals següents:
x2–3x+4 x2+5x–7 2x2–3x+1 x2+3x–1
a. x–1
dx b. x+3
dx c. 2x–1
dx d. x2–1
dx
Dividend residu
Divideix i transforma la fracció així: = quocient + .
divisor divisor
9. Calcula:
1 1 x x 1
a. x2
sin dx
x
b. 5 sin cos dx
2 2
c. x x dx d. x2+2x+1
dx e. (2x2+1)2 dx
x 3x2+2x–1 ex -7 ln x 1
f. 2
dx g. x–2
dx h. 1+ex
dx i. 3x
dx j. ex
cos e–x dx
3x –2
1 2
2 x2–5x+ 12 dx
10. Resol les integrals següents: a. 0 x+1
dx b. 1  x
11. Resol les integrals següents:
5 6 2 4
a. (-3x2) dx b. (2x–1) dx c. (x3+x) dx d. 3x dx
2 4 -2 1
e 3  
1
e. 1 x
dx f. -1
ex–2 dx g. 0
(sin x – cos x) dx h. -
sin 2x dx
12. Troba les integrals de les funcions següents en els intervals que s’indiquen:
a. f(x) = 3x2–6x en [0,2] b. f(x) = 2 cos x en [0,/2]
x
c. f(x) = (x+1)(x2–2) en [-1,2] d. f(x) = sin4 en [0,]
13. Calcula l’àrea tancada per la funció f(x) = -x(x–4) i l’eix X. Representa el recinte l’àrea del qual has
calculat.
14. Troba, en cada cas, l’àrea limitada per:
a. f(x) = x2–4, l’eix X i les rectes x = 0 i x = 2.
b. f(x) = 2x–x2, l’eix X i les recte x = -1 i x = 1.
c. f(x) = x2–2x–3 i l’eix X.
d. f(x) = 1–x2, l’eix X i les rectes x = -2 i x = 2.
e. f(x) = ex, l’eix X i les rectes x = -1 i x = 3.
f. f(x) = x2+1, l’eix X i les rectes x = -1 i x = 3.
15. Troba l’àrea delimitada per la paràbola y = 2x 2–2x–4, l’eix X i les rectes x = -2 i x = 2. Representa
l’àrea obtinguda.
16. Calcula l’àrea compresa entre les corbes:
a. y = x2; y =x b. y = x2; y = 1 c. y = x2; y = x3
2 2 2
d. y = x ; y =-x +2x e. y = 2x +5x–3; y = 3x+1 f. y = 4–x2; y = 8–2x2
17. Calcula l’àrea dels recintes limitats per:
a. La funció f(x) = x2–2x+1 i els eixos de coordenades.
b. La corba y = x3, la recta x = 2 i l’eix X.
 
c. La funció y = sin x, l’eix d’abscisses i les rectes x = i x = - .
4 4
d. La funció y =cos x i l’eix X entre x = 0 i x = .
18. Calcula l’àrea compresa entre les corbes:
a. y = x2 i y = 3–2x b. y = 4–x2 i y = 3x2 c. y = x i y = x2–2
2 2 2
d. y = 4–x i y = x –4 e. y = (x+2) (x–3) i l’eix d’abscisses
19. Troba l’àrea compresa entre la corba y = -x2+4x+5 i la recta y = 5.
20. Calcula l’àrea limitada per les corbes següents:
a. y = x3+x2; y = x3+1; x = -1; x = 1 b. y = x2; y = 1–x2; y = 2
c. y = x(x–1)(x–2); y = 0 d. y = x2–2x; y = x
3 2
e. y = x –2x; y = -x f. y = 2x–x3; y = x2
21. Un depòsit es buida de forma variable segons la funció v(t) = 5–0,1t (t en min, v en l/min).
Calcula quant s’ha buidat el depòsit entre els minuts 100 i 200.
22. Una fàbrica tira diàriament material contaminant a un bassa segons un ritme donat per la funció
següent: m = 0,01t3–0,2t2+t+1 sent m la quantitat de material en kg i t l’hora del dia. Quant de
material tira cada dia?
23. Calcula l’àrea limitada pel gràfic de y = x+x2, la tangent a esta corba en x = 2 i l’eix d’abscisses.
1 3
24. Fixa’t en la funció f(x) = x3– x2:
2 2
a. Troba una primitiva F de f que verifique la igualtat F(2) = 1.
b. Representa gràficament la funció f i calcula l’àrea limitada per la corba i l’eix X entre x = -1 i x = 3.
25. Donada y = x3–2x2+x, troba l’equació de la seua tangent en l’origen i calcula l’àrea de la regió
tancada entre la corba i la tangent.

26. Troba l’àrea de la figura sabent que el costat corb correspon a la funció y = x 2+1.

27. Fixa’t en la funció f(x) = 4–x2 i escriu les equacions de les tangents a f en els punts de tall amb
l’eix d’abscisses. Troba l’àrea compresa entre les rectes tangents i la corba.
x2–4x+3 , x 1
28. Es considera la funció definida per f(x) =  2 .
-x +4x–3 , x>1
a. Estudia la continuïtat i la derivabilitat.
b. Representa gràficament la funció f.
c. Calcula l’àrea del recinte pla limitat pel gràfic de f, els eixos de coordenades i la recta x = 2.
29. Donada f(x) = x+1, troba:
x x x 3
a. 0
f b. 1
f c. -1
f d. 1
f
30. a. Troba l’àrea limitada per y = 2x–4 , l’eix X i les rectes x = 0 i x = 5.
3
b. Calcula -2
2x–4 dx.
2 3  x2 , 0<x<1 2x , -1<x<1
31. Calcula: a. f(x) dx b. g(x) dx, sent f(x) = 2–x , 1<x 2 i g(x) = x2+1 , 1<x 3 .
0 -1  
 x+1
32. Fixa’t en la funció f(x) = :
x2+2x
a. Estudia les asímptotes i representa la posició de la corba respecte a estes.
b. Calcula l’àrea delimitada pel gràfic de f, l’eix horitzontal i les rectes x = 1 i x = 3.
x+2 , -2<x<0 3
33. Fixa’t en la funció f(x) = x2–2x+2 , 0 x 3 , i calcula -2 f(x) dx.

34. Fixa’t en la funció f(x) i troba l’àrea limitada per f(x), l’eix OX i les rectes x = 0 i x = 3:
1 -1
x , x< 2
f(x) = -x +3x ,
2 -1
x 3
2
 x+3 , x>3
35. Troba una funció f de la qual sabem que f’(x) = 3x 2–2x+5 i que f(1) = 0.
36. Troba la funció primitiva de la funció y = 3x 2–x3 que passa pel punt (2,4).
37. Troba la funció que pren el valor 2 en x = 1 i la derivada de la qual és f’(x) = 3x 2+6.
38. Troba la primitiva de f(x) = 1–x–x2 que talle l’eix d’abscisses en x = 3.
39. Calcula el valor dels paràmetres p i q perquè la funció f(x) = x 3+px+q tinga un mínim relatiu en
x = 1 i passe pel punt (-2,0). Esbossa el gràfic de la funció anterior i troba l’àrea de la regió
limitada pel gràfic de f i l’eix OX.
x2
40. Calcula l’àrea del recinte pla limitat pel gràfic de la funció f(x) = , les rectes verticals x = 2 i
x–1
x = 3 i la recta d’equació y = x+1.
41. Calcula l’àrea corresponent al recinte limitat per les funcions f(x) = x 2+2x+2, g(x) = -x2–2x i les
rectes x = -2 i x = 0. Fes una representació gràfica d’esta àrea.
42. Si F(x) i G(x) són 2 primitives de f, es verifica necessàriament que F(x) = k+G(x)? Justifica la
resposta.
43. a. Calcula l’àrea davall del gràfic següent en els intervals [0,2] i [2,6].

b. Si este gràfic representa la velocitat (m/s) d’un mòbil en funció del temps, que representa
cadascuna de les àrees anteriors?
44. a. Representa la funció f(x) = 2x i troba l’àrea limitada per f en els intervals [0,1], [0,2], [0,2’5] i [0,3].
x
b. Fes una taula de valors de la funció F(x) = 0
f i representa-la.
c. Quina d’estes equacions correspon a l’expressió analítica de F(x):
x2
1) y = 2) y = 2x2 3) y = x2 4) y = x2+1
2
d. Comprova que la derivada de la funció àrea coincideix amb la funció que limita esta àrea.
45. Quina de les expressions següents ens dóna l’àrea limitada pel gràfic de f i l’eix d’abscisses?

c c b c b c
a. a
f b. a
f c. a
f+ b
f d. - a
f+ b
f

x
46. Sent F(x) = 1
f = 3x2–5x, troba la funció f. calcula F(0) i F(2).
47. Calcula l’àrea davall de la corba f(x) = x2–1 en l’interval variable [1,x]. troba l’àrea per a x = 4.

48. Demostra, usant integrals, que l’àrea del rectangle és A = b·a.

* Troba l’equació de la recta r i calcula l’àrea limitada per r i l’eix OX entre x = 0 i x = b.
49. Representa tres primitives de les funcions següents f:

50. Els gràfics I, II i III corresponen, no necessàriament per este ordre, als d’una funció derivable f, a
la seua funció derivada f’ i a una primitiva F de f. Identifica cada gràfic amb la seua funció,
justificant la resposta.

x
51. Sabent que este gràfic correspon a f(x) = x2, justifica quina de les funcions següents és F(x) = 1
f:

a. F(x) = x3–1
x3
b. F(x) = 3
x3 1
c. F(x) = 3 –3

52. La corba y = a[1–(x–2)2], amb a > 0, limita amb l’eix d’abscisses un recinte de 12 unitats de
superfície. Calcula el valor de a.
1
53. Donada la funció f(x) = aex/3 + x2 (x 0):
2
a. Calcula 1
f(x) dx en funció de a.
b. Sabem que F és una primitiva de f. calcula a si F(1) = 0 i F(2) = 1/2.
54. Expressa per una integral l’àrea del triangle de vèrtexs (0,3), (7,3) i (7,10). Explica el significat de
la integral escrita.
55. Troba l’àrea del triangle mixtilini de vèrtexs A(2,4), B(-2,4) i C(-1,1), en el qual les línies AB i AC
són rectes, mentre que la que uneix els punts B i C és la d’equació y = x2.
AUTOAVALUACIÓ ANAYA
1. Resol les integrals següents:
2
7x2–2x+1 dx 1–x3 3–5x dx
a. 3 2
b. x
dx c.  2 
2
 2+ 2x dx x2+3x–2
d. x  e. x 2x2+1 dx f. x–1
dx
2. Calcula:
3 2 2
a. -1 x+2
dx b. 1/3
e3x–1 dx
3. Representa el recinte limitat per f(x) = 4x–x2, l’eix X i les rectes x = 3 i x = 5. Després, calcula’n l’àrea.
4
4. La corba y = x+4, l’eix X, l’eix Y i la recta x = 4 limiten una superfície S. Representa-la i calcula’n l’àrea.
5. El consum d’un motor, en un treball de 6 hores, ve donat per l’expressió c(t) = -t2+8t+20, sent t
el temps en hores, 0 t 6. Quant consumeix el motor durant les 6 hores que dura este treball?
6. Per a tancar un vitrall, s’ha de col·locar un vidre la superfície del qual està limitada per les funcions
y = 2 i y = -(x–2)2+6. Dibuixa el vidre i calcula la seua àrea (x i y en dm).
7. Representa gràficament la regió limitada pels gràfics de les funcions següents i calcula la seua àrea:
5 1 1
f(x) = 4x2 g(x) = 2(5x+20) h(x) = 2(-5x+20)

AUTOAVALUACIÓ BLOC ANAYA

1. Calcula els límits següents:
ex
a. Lim (10x2– x6–5x+1) b. Lim log(x2+1) c. Lim (2x+1– 4x2+1)
x→+ x→- x→+
ax–3 , x 1
Fixa’t en la funció f(x) = x –6x+5 , x>1 , i determina el valor del paràmetre a per al qual la
2
2.
 x–1
funció és contínua en tot el seu domini.
 1(ax–12) , x<-1
3. Siga la funció f(x) = 2 .
-x 2
+b(x–1) , x -1
a. Troba els valors de a i de b perquè la funció siga derivable en x = -1.
b. Per a a = 1 i b = -1 obtín l’equació de la recta tangent a f(x) en el punt d’abscissa x = -2.
2
x +ax–3 , x 1
4. Considera la funció f(x) = ln x2 + b , x>1 . Determina els valors dels paràmetres a i b per als
quals la funció f(x) és derivable en tot .
x+2 , 0 x<2
Fixa’t en la funció f(x) = x –6x+12 , 2 x<4 .
2
5.
-2x+a , 4 x 8
a. Calcula el valor de a perquè la funció siga contínua en l’interval [0,8].
b. Troba els màxims i els mínims absoluts de f(x) en l’interval [0,4]. Justifica que els punts
obtinguts són màxims i mínims absoluts.
c. Calcula l’àrea de la regió del pla limitada per les rectes y = 0, x = 0, x = 3 i el gràfic de f(x).
6. Troba el valor de a, b i c perquè y = x3+ax2+bx+c tinga un punt d’inflexió en (0,1) i el pendent de
la recta tangent a la corba en este punt siga 2.
7. La funció y = f(x) té les propietats següents: 1) El seu domini és –{-1,1}. És contínua en tot el seu domini i
talla l’eix X en x = 2. 2) Asímptota horitzontal en y = 0 amb f(x) < 0 si x > 2 i f(x) > 0 si x < 2, x 1, x -1.
3) Asímptota vertical en x = 1 amb Lim+ f(x) = + i Lim– f(x) = + . 4) Asímptota vertical en x = -1 amb
x→1 x→1
Lim +f(x) = + i Lim – f(x) = + . 5) Té un mínim en (4,-2) i un altre en (0,3). Representa gràficament f(x).
x→-1 x→-1
8. Siga f(x) = x2–x+1. Determina’n el domini, les asímptotes, els extrems relatius i estudia’n la
monotonia. Després, dibuixa el gràfic de f destacant els elements trobats.
9. Fixa’t en la funció f(x) = (3x–2x2)ex:
a. Calcula els intervals de creixement i de decreixement.
b. Troba els extrems relatius.
c. Troba els punts de tall amb els eixos.
d. Troba les asímptotes i les branques parabòliques.
e. Representa-les en uns eixos de coordenades.
 x
10. Fixa’t en la funció f(x) = ln x, i determina’n el domini, les asímptotes, els intervals de creixement i
de decreixement i els extrems relatius. Representa-la.
1
11. El cost total per produir x unitats d’un article és C(x) = 3x2+6x+192. Es defineix la funció cost mitjà
C(x)
per unitat com a Cm(x) = x
. Quantes unitats cal produir perquè el cost per unitat siga mínim?
12. Volem fer un envàs amb forma de prisma regular de base quadrada i capacitat 80 cm3. Per a la tapa i
la superfície lateral, usem un material determinat, però per a la base, hem d’emprar un material un
50% més car. Troba les dimensions d’este envàs perquè el seu preu siga el menor possible.
13. Resol les integrals següents:
3–x2 x2 x2–5x+8
a. x
dx b. dx c. x–2
dx d. 2e1–3x dx
x3+1
14. Representa el recinte limitat pels gràfics de les funcions y = x3–3x i y = x. després, calcula’n l’àrea.
(x–1)2
15. Calcula l’àrea limitada per la funció y = x–3 , l’eix X i les rectes x = -2 i x = 1.
16. Escriu l’expressió analítica de la funció f(x) de la qual coneixem: f’’(x) = 3, f’(1) = 0 i f(1) = 5.
a
17. Siga la funció f(x) = x+x3, on a és una constant:
a. Troba una primitiva de f.
b. Si F és una primitiva de la funció f, pot ser-ho també G(x) = F(x)+2x?
2
c. Troba a sabent que 1
f(x) dx = 1,5.
PROBABILITAT I ESTADÍSTICA
INTRODUCCIÓ HISTÒRICA
La probabilitat naix dels jocs d’atzar: Des de temps immemorial hi ha afició als jocs d’atzar (daus, cartes, tabes 11, …) van ser
habituals instruments de joc. Els jocs d’atzar presentaven situacions problemàtiques que alguns van intentar resoldre de manera
més o menys científica. El primer que va fer passes serioses per agrontar sistemàticament alguns d’estos problemes va ser
Cardano [1501-1576]. Este personatge singular va ser un jugador empedreït. Els seu Llibre dels jocs d’atzar és un manual per a
jugadors amb un aporció xicoteta dedicada a l’estudi de l’atzar. No va ser publicat fins el 1663, quasi un segle després de l a seua
mort, perquè estos temes estaven molt perseguits per l’Església.
Una disputa entre jugadors el 1654 va portar a dos famosos matemàtics francesos, Blaise Pascal12 i Pierre de Fermat13, a la creació
del Càlcul de probabilitats. Antoine Gombaud, cavaller De Méré, noble francès filòsof, literat i jugador compulsiu, interessat en
qüestiones de jocs i apostes, cridà l’atenció a Pascal respecte a una aparent contradicció en un popular joc de daus. El joc consistia
en llançar 24 vegades un parell de daus; i el problema en decidir si era el mateix apostar la mateixa quantitat a favor o en contra de
l’aparició almenys d’un «doble sis» en les 24 tirades. Una regla del joc aparentment ben establida va conduir a De Méré a creure
que apostar per almenys un doble sis en 24 tirades era avantatjós, però els seus propis càlculs indicaven justament el contrari14.
Este i altres problemes plantejats per De Méré motivaren un intercanvi de cartes entre Pascal i Fermat en les que per primera
vegada es formularen els principis fonamentals del Càlcul de probabilitats. Si bé uns pocs problemes sobre jocs d’atzar havien
sigut resolts per matemàtics italians en els segles XV i XVI, no existia una teoria general abans d’eixa famosa correspondència.
Però ni Pascal ni Fermat van publicar les seues conclusions, cosa que sí va fer un amic de tots dos: El científic holandès Christian
Huygens [1629-1695], mestre del matemàtic alemany Leibniz [1646-1716], assabentat d’eixa correspondència publicà ràpidament
el 1657 el primer llibre de probabilitats; titulat De Ratiociniis in Ludo Aleae, fou un tractat de problemes relacionats amb els jocs.

11
Jocs que consisteixen en tirar una peça a l'aire mentre es fan diferents combinacions amb una altra que estan a terra i es guanya o
perd segons la posició en què cau.
12
Blaise Pascal [1623-1662] fou un matemàtic, físic, filòsof catòlic i escriptor francés. Les seues contribucions a les matemàtiques i les
ciències naturals inclouen el disseny i construcció de calculadores mecàniques, aportacions a la Teoria de la probabilitat, investigacions
sobre els fluids i l’aclariment de conceptes tals com la pressió i el buit. Després d’una experiència religiosa profunda en 1 654, Pascal
abandonà les matemàtiques i la física per a dedicar-se a la filosofia i a la teologia.
13
Pierre de Fermat [1601-1665] fou un jurista i matemàtic francés anomenat per Eric Temple Bell amb el malnom de «príncep dels
aficionats». Fermat fou junt a René Descartes un dels principals matemàtics de la primera meitat del segle XVII. Descobrí el càlcul
diferencial abans que Newton i Leibniz, fou cofundador de la teoria de probabilitats junt a Blaise Pascal i independentment d e Descartes,
descobrí el principi fonamental de la geometria analítica. Però, és més conegut per les seues aportacions a la teoria de nombres en
especial pel conegut com últim teorema de Fermat, que preocupà als matemàtics durant aproximadament 350 anys, fins que fou
demostrat el 1993 per Andrew Wiles ajudat per Richard Taylor. Fermat és un dels pocs matemàtics que compten amb un asteroide amb
el seu nom, (12007) Fermat. També se li ha donat la denominació de Fermat a un cràter lunar de 39 km de diàmetre.
14
La probabilitat d’obtindre almenys un doble 6 en 24 tirades és: 1– 35/36 24  0,4914 < 0,5.
A la fi del segle XVII hi havia una gran quantitat de coneixements sobre esdeveniments aleatoris i bon nombre de problemes
proposats i correctament resolts relacionats amb els jocs d’atzar, per la qual cosa el càlcul de probabilitats va arribar a ser
prompte popular i es desenvolupà ràpidament al llarg del segle XVIII. Però faltava un enfocament teòric que els englobara.
Els primers que van abordar l’estudi de l’atzar desviculant-lo del món dels jocs van ser Jakob Bernoulli [1654-1705] i Abraham
de Moivre [1667-1754]. El 1713 es va publicar de manera pòstuma L’art de conjecturar, llibre en el qual Bernoulli recull els
coneixements anteriors, els sistematitza i dóna la primera definició formal de probabilitat.
El 1812, Pierre-Simon de Laplace15 va introduir gran quantitat d’idees noves i tècniques matemàtiques en el seu llibre, Teoria
analítica de les probabilitats, on recull i organitza multitud de resultats que havia anant obtenint i difonent des de feia 40 anys.
Abans de Laplace, el Càlcul de probabilitats pràcticament consistia en un anàlisis matemàtic dels jocs d’atzar. Laplace demostrà
que esta teoria podia ser aplicada a multitud de problemes científics i pràctics. Exemples de tals aplicacions són la teoria
d’errors, la matemàtica actuarial i la mecànica estadística que es desenvoluparen en el segle XIX. Va estudiar, per exemple, el
teorema sobre la probabilitat inversa, enunciat ja per Thomas Bayes [1702-1761] al segle XVIII.
A l’igual que ha ocorregut amb altres moltes branques de la Matemàtica, el desenvolupament del Càlcul de probabilitats ha sigut
estimulat per la varietat de les seues aplicacions. Inversament, cada avançament en la teoria ha ampliat el camp de la seua
influència. L’Estadística Matemàtica és una branca important del Càlcul de probabilitats aplicat; altres aplicacions les tenim en camps
tan diferents com la Genètica, la Psicologia, l’Economia, la Informàtica, les Ciències Físiques, l’Enginyeria, la Biologia (per exemple,
la seua aportació per desxifrar les seqüències d’ADN), …. Molts autors han contribuït al desenvolupament de la teoria des del temps
de Laplace; entre els més importants estan Txebyshev [1821-1894], Markov [1856-1922], von Mises [1883-1953] i Kolmogorov16.
Una de les dificultats que es va presentar al desenvolupar la teoria matemàtica de la probabilitat va ser abastar una definició de probabilitat
suficientment precisa per a la seua utilització matemàtica, i prou ampla per a que fora aplicable al major número de fenòmens possible. La
recerca d’una definició completament acceptable va durar uns tres segles i fou caracteritzada per gran número de controvèrsies.
L’assumpte fou definitivament resolt en el segle XX al tractar la teoria de la probabilitat en forma axiomàtica. El 1933 una monografia del
matemàtic rus A. Kolmogorov va establir una introducció axiomàtica que va constituir la base per a la moderna teoria. Des d’aleshores les
idees s’han anat afinant un poc més i hui la teoria de la probabilitat és part d’una disciplina més general que és la teoria de la mesura.
A Rússia, Markov inicià a principis de segle l’estudi de cadenes de successos anellats (cadenes de Markov). Estes investigacions
han permès conèixer l’estructura de molts processos socials, econòmics, mèdics o biològics en els que la probabilitat que un
succés aparega depén, fins a cert punt, de resultats anteriors.

15
Pierre-Simon Laplace [1749-1827] astrònom, físic i matemàtic francés. Fou un creient del determinisme causal: doctrina filosòfica
que sosté que tot esdeveniment físic, incloent el pensament i accions humanes, estan causalment determinats per la irrompible cadena
causa-conseqüència. Les contribucions de Leibniz en el camp del càlcul infinitesimal, efectuades amb independència dels treballs de
Newton, així com en l’àmbit de l’anàlisi combinatori, foren d’enorme valor. Introduí la notació actualment utilitzada en el càlcul diferencial
i integral. Els treballs que inicià en la seua joventut, la recerca d’un llenguatge perfecte que reformara tota la ciència i permetera
convertir la lògica en un càlcul, acabaren per exercir un paper decisiu en la fundació de la moderna lògica simbòlica.
16
Andréi Nikoláyevich Kolmogórov [1903-1987] fou un matemàtic rus que va fer progressos importants en els camps de la teoria de
la probabilitat i de la topologia. En particular, desenvolupà una base axiomàtica que suposa el pilar bàsic de la teoria de la probabilitat a
partir de la teoria de conjunts. Treballà al principi de la seua carrera en lògica constructivista i en las sèries de Fourier [1768-1830].
També treballà en turbulències i mecànica clàssica. Tanmateix, fou el fundador de la teoria de la complexitat algorítmica. Obtingué el seu
doctorat en la Universitat Estatal de Moscou davall la direcció de Nikolái Luzin en 1929.
APLICACIONS
JOCS
 Problema del Repartiment de l’Aposta. El 1654, Blaise Pascal feia un viatge en companyia d’un jugador
més o menys professional: el cavaller De Méré. Este li va proposar un problema que, essencialment era el
mateix que ja havia interessat a altres matemàtics com Pacioli (1494) o Tartaglia (1556), que donaren una
solució errònia, i Cardano (1526) un segle abans. Esta és una versió del problema:
Dos jugadors, Toni i Bernat, posen damunt la taula 60€ cadascun. Un àrbitre va a tirar un dau
vàries vegades seguides. Cadascun dels dos jugadors va a triar un nombre entre l’1 i el 6. Toni tria
el 5 i Bernat el 3. Se’n portarà els 120€ aquell el nombre del qual isca primer tres vegades. Resulta
que després d’unes quantes tirades el 5 ha eixit dues vegades i el 3 sols una. En eixe moment.
Bernat rep un missatge pel que ha d’abandonar necessàriament la partida. Com repartir de manera
justa i equitativa els 120€?
Pascal va pensar molt, li escrigué al seu amic Fermat i per diferents camins donaren ambdós amb
la mateixa solució del problema i amb moltes idees: la Teoria de la Probabilitat havia començat de
debò.
1 11 3 11 1
SOLUCIÓ: Mirant el diagrama: P(Guanyar Toni) = + · = i P(Guanyar Bernat) = · = .
2 22 4 22 4
3 1
A Toni li correspondrien 120· = 90€ i a Bernat 120· = 30€.
4 4
HA EIXIT:
5, DUES VEGADES
3, UNA VEGADA

IX 5 IX 3
GUANYA TONI GUANYA BERNAT
(1/2) (1/2)

IX 5 IX 3
GUANYA TONI GUANYA BERNAT
(1/2) (1/2)
 La ruleta del Casino de Montecarlo. Quan s’observa a un grup de persones jugant a la ruleta, és
freqüent escoltar comentaris del següent tipus: Vaja, ha eixit roig! La pròxima vegada segur que ix negre.
Esta forma de pensar revela un gran desconeixement de com és l’atzar, sembla com si la ruleta tinguera
memòria i estiguera disposada a compensar en cada tirada. És important tindre clar que cada vegada que
roda la bola, les probabilitats de qualsevol nombre o color són exactament les mateixes que al principi.
En certa ocasió, una ruleta de casino de Montecarlo va premiar 32 vegades seguides el color roig.
Este resultat és tan estrany que només es dóna una vegada cada 4000 milions de tirades. Esta és
una prova del que capritxós que és l’atzar. Comprova esta probabilitat.
COMPROVACIÓ: A la ruleta europea hi ha un 0 de color verd, 18 números rojos i 18 números
18
negres. Siga Rj = {ix color roig en la tirada j-èsima}. Encara que P(R1) = 37, per simplificar
18 32
suposarem que P(R1) = 36 = 0,5. Ens demanen p = P R . Se suposa que les tirades són
j=1 j

independents, és a dir: P(R2 R1) =P(R2), P(R3 R1 R2) = P(R3), ….

1 32 1
p = j=1 P(Rj) = 2
32
0,0000000002328 .
4000 milions
 El problema de Monty Hall. Este problema va aparèixer en el concurs televisiu estatunidenc Let’s
Make Deal (Fem Un Tracte). Es coneix com el problema de Monty Hall, nom que es deu al
presentador d’este concurs, encara que en realitat fou proposat i resolt originalment per Steve
Selvin a la revista American Statistician, el 1975. Al nostre país, els concursants del mític concurs
Un, dos, tres també es veien en dificultats semblants.
Suposa que estàs en un concurs, i se t’ofereix escollir entre tres portes: darrere d’una d’elles hi ha un
cotxe, i darrere de les altres, cabres. Esculls una porta, per exemple la nº 1, i el presentador, que sap
el que hi ha darrere de les portes, n’obri una de les altres dues, que conté una cabra. Aleshores et
pregunta: No prefereixes escollir l’altra porta? És millor per a tu canviar la teua elecció?
SOLUCIÓ: Com pots observar en la taula adjunta, és millor canviar de porta.
Darrere porta 1 hi Darrere porta 2 hi Darrere porta 3 hi Resultat si et Resultat si canvies
ha … ha … ha … quedes en porta 1 de porta
… una cabra … una cabra … un cotxe Guanyes la cabra Guanyes el cotxe
… una cabra … un cotxe … una cabra Guanyes la cabra Guanyes el cotxe
… un cotxe … una cabra … una cabra Guanyes el cotxe Guanyes la cabra
PARADOXES
 Paradoxa de l’espera d’una sèrie. Quina combinació, 00 o 01, apareix abans en una successió
aleatòria de zeros i uns (se suposa que el 0 apareix amb la mateixa probabilitat que l’1)? És evident
que ambdós successos tenen la mateixa probabilitat, ja que, després de la primera aparició del
zero, el 0 i el 1 apareixen amb probabilitat ½.
Sembla evident que els nombres mitjans de passos (temps mitjà d’espera) m00 i m01 fins l’aparició
de les sèries 00 i 01, respectivament, també haurien de ser iguals. Però, això no és així.
SOLUCIÓ: Siga m0 el nombre mitjà de passos fins que apareix la combinació 01 amb la condició
que la primera xifra de la successió de zeros i uns és 0.
Siga m1 el nombre mitjà de passos fins que apareix la combinació 01 amb la condició que la
primera xifra de la successió de zeros i uns és 1.
1
1 m0 = 1+2(1+m0)  1
Obtenim les següents igualtats: 0 1 1  1
m1 = 2(1+m1)+2(1+m0)  
0 0
m0+m1
Resolent el sistema obtenim: m0 = 3, m1 = 5  m01 = = 4.
2

Siga m0* el nombre mitjà de passos fins que apareix la combinació 00 amb la condició que la
primera xifra de la successió de zeros i uns és 0.
Siga m1* el nombre mitjà de passos fins que apareix la combinació 00 amb la condició que la
primera xifra de la successió de zeros i uns és 1.
1 1
m0* = 1+ (1+m1*)
2
 1
Obtenim les següents igualtats: 0 1 1  1
m1* = 2
(1+m0*)+2(1+m1*) 
0 0
m0*+m1*
Resolent el sistema obtenim: m0* = 5, m1* = 7  m00 = = 6.
2
 Problema de les tres fitxes. Es tenen tres fitxes. En ambdós costats d’una d’elles està escrita la
lletra A, en ambdós costats de l’altra, la lletra B. En un costat de la tercera fitxa està escrita la
lletra A i en l’altre, la lletra B. es tria una de les fitxes a l’atzar i es col·loca sobre la taula. Suposem
que en la part visible de la fitxa veiem la lletra A. Quina és la probabilitat que en l’altre costat de la
fitxa estiga escrita la lletra A?
Intuïtivament la probabilitat és ½. Però, esta resposta és errònia. El que ocorre es que no només es
tria a l’atzar la fitxa, sinó també el costat que és visible.
SOLUCIÓ: El diagrama en arbre és el següent:
3 FITXES:
AA AB BB

AA AB BB
(1/3) (1/3) (1/3)

A1 A1 B1 B1
(1) (1/2) (1/2) (1/2)

A2 B2 A2 B2
(1) (1) (1) (1)

1
P(A1 A2) 1·3 2
Ens demanen P(A2 A1). Pel teorema de Bayes: P(A2 A1) = = 1 11= .
P(A1) 1·3+2·3 3
PROBABILITATS GEOMÈTRIQUES
 L’agulla de Buffon. És un clàssic problema de probabilitat geomètrica, d’immediata realització
pràctica i l’interès rau en el fet que és un mètode senzill per anar aproximant el valor del nombre 
a partir de successius intents. Va ser plantejat pel naturalista francès George Louis Leclerc, Conte
de Buffon, el 1733 i reproduït per ell mateix ja resolt el 1777.
2 cm
A mitjans del segle XVIII, Buffon va tindre la curiosa idea d’estudiar la
probabilitat que, al llançar una agulla de 2 cm de longitud sobre un 4 cm
paper amb ratlles paral·leles separades 4 cm, l’agulla quedés tocant una
ratlla. Quina és eixa probabilitat?
SOLUCIÓ: Siga x = distància del centre, M, de l’agulla a la recta més x
pròxima, i  = angle que forma l’agulla amb la recta més pròxima. Les  M
variables x i  defineixen totalment la posició de l’agulla i notem que 4 cm
x  [0,2] i   [0,]. Totes les posicions d’esta agulla venen definides
pels punts del rectangle de costats 2 i . Notem que l’agulla tallarà a
alguna de les rectes paral·leles  x  1·sin  = sin .
Siga P = probabilitat que l’agulla toque una ratlla.

Àrea zona ratllada = 0
sin d = 2 cm2
Àrea rectangle = 2 cm2
2 1
P= = 0,318309, és a dir, que aproximadament 1/3
2 
de les vegades que es llance l’agulla, esta quedarà tocant
una ratlla. Però esta idea de Buffon condueix a un enginyós
mètode per calcular experimental el nombre  3,14159….
Pren un palet i el talles de forma que mesure 2 cm.
Prens un full de paper ben gran i pintes en ell ratlles
separades 4 cm. Llances 100 vegades el palet i apuntes
F 1 100
el nombre F de vegades que es queda tocant una ratlla. Voràs que P =   .
100  F
L’exactitud és major quant més llançaments faces (200, 300, …).
 Esperar l’autobús. Se sap que un bus arriba a una estació determinada entre les 15:00 h i les
15:30 h. Una persona decideix anar a esta estació entre estos temps aleatòriament i esperar al bus
un màxim de 5 minuts. Si no el pren, prendrà el metro. Quina és la probabilitat que prenga el
metro?
NOTA. El bus quan arriba entre les 15:00 h i 15:30 h s’espera fins les 15:30 h abans d’eixir.
SOLUCIÓ:

X = temps d’arribada de la persona

Y = temps d’arribada del bus

Com només s’espera la persona 5 minuts, perquè

prenga el metro s’ha d’acomplir la inequació: Y–X > 5.

Àrea regió ratllada

p=
Àrea quadrat

1
·25·25
2 25
p= = = 0,3472̄
302 72


CUES
 Cua a la taquilla d’un teatre. Junt a la taquilla d’un teatre fan cua 6 persones; entre elles tres
individus tenen bitllets de 5€, mentre que els altres tres tenen bitllets de 10€. Al començar la
venda d’entrades, a la taquilla no hi ha efectiu i, a més, cadascun trau una entrada de 5€. Troba la
probabilitat que ningú haja d’esperar a que li tornen diners.
SOLUCIÓ: Totes les permutacions possibles de les persones que fan cua són igualment probables.
Utilitzarem el següent procediment geomètric: examinem el pla geomètric OXY i suposem que els
clients estan ubicats en els punts de l’eix d’abscisses X les coordenades del qual són 1, 2, 3, 4, 5,
6 = 2·3, segons estan col·locats en la cua. Atribuïm l’ordenada 1 a cada persona amb bitllets de
10€ i l’ordenada -1 a cadascuna de les que tenen bitllets de 5€. Sumem d’esquerra a dreta les
ordenades dels punts de números enters i indiquem la suma corresponent a cadascun d’ells.
Observem que en el punt d’abscissa 6 = 2·3 la suma val 0, ja que hi ha 3 sumands igual a 1 i altres
3 igual a -1. Anem a unir ara els punts veïns mitjançant segments rectes, unint l’origen de
coordenades O amb el punt més pròxim a ell. Donarem el nom de trajectòria a la línia poligonal
2·3  6
obtinguda d’eixa manera. El número de totes les trajectòries possibles és   =   = 20.
3 3
Els successos favorables són els formats per les trajectòries que no contenen trams que s’eleven
per damunt de l’eix X, o el que es equivalent, aquells que no toquen mai la recta y = 1. Anem a
considerar totes les trajectòries que toquen a la recta y = 1; formarem trajectòries fictícies
formades de la següent forma: els trams que no toquen la recta y = 1 es mantindran, però els que
toquen esta recta es convertiran en simètrics respecte y = 1. És evident que:
1) El número de trajectòries que toquen a la recta y = 1 és igual al de les trajectòries fictícies.
2) Les trajectòries fictícies comencen en (0,0) i acaben en (2·3,2). El número d’estes
2·3  6
trajectòries és:  =   = 15.
3+1  4
 Les trajectòries fictícies són les que tenen trams discontinus i corresponen als casos desfavorables
(figures 3 a 6). Les trajectòries favorables són les que no tenen trams discontinus (figures 1 i 2).
20–15 5
Per tant, la probabilitat demanada és: p = = = 0,25.
20 20

y=1

Figura 1 Figura 2 Figura 3

y=1 y=1 y=1

Figura 4 Figura 5 Figura 6

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………
SECRETARIAT
 La secretaria ineficient. Una secretària ineficient col·loca 4 cartes diferents en 4 sobres amb
destinacions diferents aleatòriament. Calcula la probabilitat que almenys una de les cartes arribe a
la destinació apropiada.
SOLUCIÓ: Denotarem per Cij = “la carta i s’hi troba en el sobre j”, 1  i, j  4. L’espai mostral està
descrit en el següent diagrama en arbre:

C11 C21 C31 C41

1/4 1/4 1/4 1/4

C22 C32 C42 C12 C32 C42 C12 C22 C42 C12 C22 C32

1/3 1/3 1/3 1/3 1/3 1/3 1/3 1/3 1/3 1/3 1/3 1/3

C33 C43 C23 C43 C23 C33 C33 C43 C13 C43 C13 C33 C23 C43 C13 C43 C13 C23 C23 C33 C13 C33 C13 C23

1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2

C44 C34 C44 C24 C34 C24 C44 C34 C44 C14 C34 C14 C44 C24 C44 C14 C24 C14 C34 C24 C34 C14 C24 C14

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Mètode 1. Siga Ai = “la carta i es troba en el sobre correcte i”. Ens demanen:
4 4 1 1 1 1 15 5
P U Ai =  P(Ai)–  P(AiAj)+  P(AiAjAk)–P(A1A2A3A4) = 44–612+424–24 = 24 = 8

i=1  i=1 1≤i<j≤4 1≤i<j<k≤4

1 3 5
Mètode 2. Siga S = “cap carta està al sobre correcte”: P(S̄) = 1–P(S) = 1–9· = 1– =
24 8 8
Els esdeveniments de S són els pintats de gris en el diagrama en arbre: 9 en total.
NATALICIS
 Coincidència de natalicis en un grup de persones.
a. Calcula la probabilitat que 21 alumnes seleccionats aleatòriament tinguen almenys 2 natalicis iguals.
b. Quantes persones calen perquè la probabilitat d’almenys 2 natalicis iguals siga major que ½?
NOTA. Suposem que un any té 365 dies i que tots el dies són equiprobables.
SOLUCIÓ: a. Siga S = “cap dels 21 alumnes té el mateix natalici”.
S̄ = “almenys dos alumnes tenen el mateix natalici”.
365 364 345 1  2  20 
P(S) = · ·…· = 1·1–
365 365 365  365·1–365·1–365  0,5563
P(S̄) = 1–P(S) = 1–0,5563 = 0,4436
b. Siga n = nº persones que calen perquè la probabilitat d’almenys dos natalicis iguals siga > ½.
1  2   n–1 1 1 1
p = 1–1–
 365·1–365·…·1–365 > 2  1–P = P(S) < 1–2 = 2 = 0,5.
Com s’observa en la taula, n = 23 persones.
n 21 22 23
P(S) 0,5563116648 0,5243046923 0,4927027656
P(S̄) 0,4436883352 0,4756953077 0,5072972344

CONTROL D’ALCOHOLÈMIA
 Control d’alcoholèmia. En un lloc de control d’alcoholèmia s’ha detectat que de cada 100 conductors,
1 excedeix el límit d’alcohol. Si la probabilitat de tindre un accident un conductor sobri és 0,001 i la
probabilitat que el tinga un conductor ebri és 0,5, quina serà la probabilitat de tindre un accident?
SOLUCIÓ: Pel teorema de la Probabilitat Total:
P(A) = P(S A)+P(S̄ A) = 0,99·0,001+0,01·0,001 = 0,001
CONTROL
ALCOHOLÈMIA

S SOBRI S̄ EBRI
(0,99) (0,01)

A ACCIDENT Ā NO ACCIDENT A ACCIDENT Ā NO ACCIDENT

(0,001) (0,999) (0,001) (0,999)
CIÈNCIES NATURALS
 La Matemàtica de l’Herència de Mendel. un frare agustí catòlic i naturalista austríac, Gregor
Mendel [1822-1884], inicià a mitjans del segle XIX, l’estudi de l’herència, la genètica, amb els seus
interessants experiments sobre l’encreuament de plantes amb diferents característiques. La seua
obra, La Matemàtica de l’Herència, fou una de les primeres aplicacions importants de la teoria de la
probabilitat a les ciències naturals.
Mendel va escollir una planta que presenta una varietat de flors roges una altra de flors blanques. A
l’encreuar-les obtenia una altra varietat de flors de color rosa. Quan estes plantes de color rosa es
creuen entre si apareixen tres classes de plantes: una amb flors roges, una altra amb flors
blanques i una altra amb flors rosa. La proporció ve a ser: 25% roges, 25% blanques i 50% de
color rosa. Com ho expliques això? T’atreveixes a conjecturar quina proporció de plantes roges,
blanques i roses s’obtindran a l’encreuar plantes roges i plantes roses?
SOLUCIÓ: Es pot pensar que el color ve determinat per un par de gens. Cada gen pot ser de dos
tipus diferents que anomenarem gen roig, R, i gen blanc, B. Quan els dos gens són RR, aleshores la
flor és roja. Si els dos gens són BB, aleshores la flor és blanca. Si són un R i l’altre B, aleshores la
flor és de color rosa. La planta filla rep de son pare un dels seus gens corresponents al color, l’altre
de sa mare. Quin dels dos gens del pare i quin dels de la mare van a parar a la filla ho determina
l’atzar. Amb això s’explica el fenomen perfectament.
En la 1ª generació les plantes que provenien d’una varietat que dóna sempre flors roges tenen
clarament gens RR, les que donen sempre color blanc tenen gens BB. És clar que les filles van a
tindre totes un gen R i altre B. així seran totes rosa.
Però en la 3ª generació les coses són diferents. Els gens del pare i de la mare es poden distribuir,
suposem que amb igual probabilitat, així:
MARE
Com veus en la taula adjunta la proporció és 25% BB, 25% RR i 50% BR. PARE B R
A l’encreuar plantes roges i plantes roses la proporció és: B BB BR
50% RR, 50% BR i 0% BB. R RB RR
PROBABILITAT I ATZAR
Experiments aleatoris
Definim un experiment com una observació de la realitat que pot repetir-se en condicions idèntiques.
L’experiment en el qual sabem amb seguretat quin resultat s’obté al realitzar-lo es denomina
determinista. Un experiment aleatori és aquell, el resultat del qual depèn de l’atzar. Succés aleatori és
un esdeveniment imprevist que ocorrerà o no depenent de l’atzar.
Exemples d’experiments aleatoris: Llançament de daus o de monedes, extracció de cartes d’una baralla
o de boles d’una urna, …
Espai mostral
És el conjunto de tots els resultats possibles d’un experiment aleatori. Sol designar-se per .
En el llançament d’un dau  = {1, 2, 3, 4, 5, 6}
En el llançament d’una moneda:  = {c, +}
Successos
És qualsevol subconjunt de : S  . Tipus de successos:
{xi}, sent xi  , es denominen successos elementals o individuals.
 s’anomena succés impossible, ja que no pot ocórrer mai
 s’anomena succés segur o cert, ja que sempre ocorre
El conjunt de tots els successos d’una experiència aleatòria se sol denotar per S .
Si  = {x1, …, xn} és finit  S = () i el nº de tals successos és 2n.
Exemple: Numerem amb 1, 2, 3, 4 les quatre cares allargades d’una 1
regleta. Deixem caure la regleta i anotem el nº de la cara superior.
2
Espai mostral:  = {1, 2, 3, 4}
Succés elemental: {1}
Succés no elemental: {nº parell} = {2, 4}
Nº de successos d’este experiment: 24 = 16 elements
S = () = , {1}, {2}, {3}, {4}, {1, 2}, {1, 3}, {1, 4}, {2, 3}, {2, 4}, {3, 4}, {1, 2, 3}, {1, 2, 4},
{1, 3, 4}, {2, 3, 4},  
Operacions amb successos
Siguen A, B  S

Unió de A i B: A  B A B


Intersecció de A i B: A  B A B


Diferència de A i B: A \ B = A  B̄ A B

Complementari de A: Ā =  \ A 
A i Ā són successos incompatibles A
ja que A  Ā = .

Propietats dels successos
A  (B  C) = (A  B)  (A  C)
Distributives: 
A  (B  C) = (A  B)  (A  C)
A  (A  B) = A
De simplificació: 
A  (A  B) = A
 (A  B) = A  B
De Morgan: 
 (A  B) = A  B

Idempotent: A =A
Llei dels grans nombres: Idea intuïtiva de probabilitat
Suposem que llancem una moneda 200 vegades, i que en este experiment aleatori (extraient nombres
aleatoris amb Microsof Excel), a l’anotar el nº de vegades que ix cara després de 10, 20, …, 200
llançaments, obtenim la següent taula:
Nº 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 160 170 180 190 200
Lanzamient
Nº cares 7 13 15 21 26 31 37 41 44 49 55 59 64 69 72 77 84 89 96 99
os
Freqüència 0,70 0,65 0,50 0,53 0,52 0,52 0,53 0,51 0,49 0,49 0,50 0,49 0,49 0,49 0,48 0,48 0,49 0,49 0,51 0,50
relativa

0,75
0,70
Freqüència relativa cares

0,65
0,60
0,55
0,50
0,45
0,40
0,35
0,30
0,25
0,20
0,15
0,10
0,05
0,00
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 160 170 180 190 200
Nº de Llançaments

Les freqüències relatives del succés cara tendeixen a estabilitzar-se cap el valor 0,5.
Jacob Bernoulli [16541705], matemàtic suïs, va realitzar estudis sobre probabilitats recolzant-se en
els treballs de Pascal [1623-1662] i Fermat [1601-1665] junt amb el que va recopilar Huygens. Segons
pròpia confessió, va dedicar més de 20 anys al seu cèlebre teorema, conegut en l’actualitat per Llei
dels grans nombres, que diu: La freqüència relativa tendeix a estabilitzar-se en torn a un
nombre, a mesura que el número de proves de l’experiment creix indefinidament: A este
nombre l’anomenarem probabilitat del succés S i l’expressarem per P(S). Richard Von Mises
[18831953], matemàtic d’origen austríac, fou qui va enunciar esta definició de probabilitat.
Bernoulli en el seu manuscrit Ars conjectandi, va enunciar la definició de probabilitat molt semblant a
la que ha arribat als nostres dies gràcies a Laplace [17491827], i la Llei dels grans nombres. Esta
definició enunciada per Bernoulli mitjançant la llei dels grans nombres presenta un inconvenient de
tipus pràctic, ja que per a calcular la probabilitat d’un succés caldria realitzar un gran nombre de
proves, totes en igualtat de condicions, amb la finalitat d’obtenir experimentalment el valor al que
s’aproximen les freqüències relatives del succés en estudi. A més, el valor obtingut de dita probabilitat
sempre és aproximat.
Definició axiomàtica de probabilitat (Kolmogorov, 1933)
S’anomena probabilitat a una llei que associa a cada succés A, pertanyent a un espai de successos S,
un nº real que anomenem probabilitat de A i representem per P(A), que acompleix els següents
axiomes:
1º. P(A)  0,  A  S
2º. P() = 1,  succés cert o segur.
3º.  finit: P(A  B) = P(A) + P(B),  A, B  S incompatibles (A  B = ).
∞
∞ 
 infinit: P U Ai =  P(Ai),  Ai incompatibles dos a dos (Ai  Aj = ,  i  j)
i=1  i=1

(, S, P) s’anomena espai probabilístic. Notem que en esta definició de probabilitat no se’ns dóna
l’expressió de com obtindre-la, sinó que sols s’indica què és i què no és una probabilitat.
Conseqüències de l’axiomàtica de Kolmogorov
A. p(Ā) = 1  P(A),  A  S, Ā =  \ A = succés complementari de A.
B. P() = 0,  succés impossible
C.  A, B  S  A  B  P(A)  P(B)
D. 0  P(A)  1,  A  S
E. P(A  B) = P(A) + P(B)  P(A  B),  A, B  S (els successos A, B A  B  , s’anomenen
compatibles)
n n
 
F. P U Ai =  P(Ai)   P(Ai  Aj) +  P(Ai  Aj  Ak)  … + (1)n+1 P(A1  …  An)
i=1  i=1 1≤i<j≤n 1≤i<j<k≤n
Probabilitat de successos equiprobables: Llei de Laplace
 = {x1, …, xn}  P(x1) = … = P(xn) (successos elementals equiprobables).
|S| Nº casos favorables a S
Siga S   un succés: P(S) = = .
n Nº casos possibles
Exemples d’experiments aleatoris en que els successos elementals són equiprobables: Llançament d’un
dau correcte, llançament d’una moneda correcta, extracció d’una carta d’una baralla, …
1
En l’exemple de la regleta amb 4 cares, P(nº par) =, on P(1) = P(2) = P(3) = P(4) = .
4

Probabilitat Condicional. Regla del Producte. Taules de contingència

Siguen A i B dos successos. Es defineix la probabilitat condicional de A donat B, P(A|B), com:
P(A  B)
P(A|B) = , sent P(B) > 0. Notem que al condicionar, el nostre espai mostral és ara B. A més a
P(B)
més, si A i B són independents P(A|B) = P(A).
Notem també que isolant en l’equació anterior tenim l’anomenada regla del producte:
P(A  B) = P(A|B)·P(B).
Exemple. Un estudi aplicat a 200 xiquets mostrà l’existència de dos paràsits (Lambias i Ascaris). Els
resultats són mostrats en la següent taula de contingència, perquè descriu un col·lectiu d’individus
(xiquets) repartits per dos conceptes (2 tipus de paràsits) i, encara que no és el cas, en cada concepte
podia haver-hi diverses classes. notem que cada individu està comptabilitzat en alguna casella i només
en una.
Lambias
Ascaris Si No Total Descriu verbalment
Si 10 12 22 cada casella de la taula
No 82 96 178 de contingència.
Total 92 108 200

Siga A = {Xiquets que tenen Ascaris} i B = {Xiquets que tenen Lambias}

82
 Probabilitat que un xiquet sols tinga Lambias: P(Ā  B) =
200
22
 Probabilitat que un xiquet tinga Ascaris: P(A) =
200
10
 Prob. de que un xiquet tinga Ascaris sabent que posseeix Lambias: P(A|B) =
92
10
 Probabilitat que un xiquet tinga Lambias i Ascaris: P(A  B) =
200
Diagrames en arbre
Una urna conté 2 fitxes blanques (B) i 3 fitxes roges (R). S’extrauen 2 fitxes sense reposició
(reemplaçament). Descriu l’espai mostral. Fes el mateix amb reposició.

Sense reposició P(B2|B1) = 1/4 Amb reposició P(B2|B1) = 2/5

B2 B2

B1 B1
P(B1) = 2/5 P(B1) = 2/5
P(R2|B1) = 3/4 R2 P(R2|B1) = 3/5 R2

P(B2|R1) = 2/4 B2 P(B2|R1) = 2/5 B2

P(R1) = 3/5 R1 P(R1) = 3/5 R1

P(R2|R1) = 2/4 R2 P(R2|R1) = 3/5 R2

Així, per exemple, P(R1  B2) = P(B2|R1)·P(R1) = 2/4·3/5 = 3/10 (sense reposició)
Teorema de les Probabilitats Totals (TPT) i de Bayes (TB)
Siguen B, A1, …, An successos tals que A1, …, An (anomenats hipòtesi) formen una partició de , és a
n
dir: Ai  Aj = ,  i  j  U Ai = A1  …  An = . Aleshores:
i=1
n
TPT: P(B) =  P(B|Ai)·P(Ai) = P(B|A1)·P(A1) + … + P(B|An)·P(An)
i=1
P(B|Ai)·P(Ai) P(B|Ai)·P(Ai)
TB: P(Ai|B) = = ,  1  i  n.
P(B) n
 P(B|Aj)·P(Aj)
j=1
P(Ai)  probabilitats a «priori»; P(B|Ai)  verosimilituts; P(Ai|B)  probabilitats a «posteriori»,  1  i  n.

En l’exemple de la urna amb 2 fitxes blanques i 3 roges sense reposició, calcula:

 La probabilitat que la 2ª fitxa extreta siga blanca. Aplicarem el TPT:
P(B2) = P(B2|B1)·P(B1) + P(B2|R1)·P(R1) = 1/4·2/5 + 2/4·3/5 = 4/10 = 2/5
 La probabilitat d’obtindre fitxa roja en la 1ª extracció sabent que en la 2ª era blanca. Aplicarem el
P(B2|R1)·P(R1) 2/4·3/5 3
TB: P(R1|B2) = = =
P(B2) 2/5 4
PROBLEMES PROBABILITAT
1. Obtín raonadament la probabilitat d’obtindre almenys un dos en llançar deu daus simètrics a l’aire.
2. Es llancen cinc monedes simètriques a l’aire. Calcula:
a. La probabilitat de no obtindre cap cara.
b. La probabilitat d’obtindre una cara.
c. La probabilitat d’obtindre més d’una cara.
3. Una urna té una bola roja i tres boles blanques. S’extrau una bola, s’anota el seu color i es torna a
l’urna. Es torna a extraure altra bola i s’anota el seu color. Siga x el nombre de boles roges
obtingudes després de les 2 extraccions. Calcula les probabilitats de que x siga 0, 1 i 2,
comprovant que les tres probabilitats sumen 1.
4. Una urna conté 6 boles blanques i 4 boles negres. Es repeteix tres vegades la següent operació:
extraure una bola a l’atzar, anotar el seu color i tornar-la a l’urna. Determina la probabilitat
d’extraure més d’una bola negra. Explica en què es fonamenta la probabilitat obtinguda.
5. D’una urna que conté 6 boles blanques i 4 boles negres s’extrauen boles successivament i sense
devolució. Obtín raonadament quantes boles cal extraure perquè:
29
a. La probabilitat de traure almenys una blanca siga .
30
b. La probabilitat de traure almenys una blanca siga 1.
6. En una urna A hi ha 3 boles blanques i 2 roges; en una altra urna B hi ha 2 boles blanques i 3
roges. Es llança un dau; si ix múltiple de 3, s’extrauen 2 boles de la urna B, i en cas contrari, se
n’extrauen 2 de la urna A. Fem les 2 extraccions amb reemplaçament. Calcula la probabilitat
d’obtindre-hi:
a. 2 boles blanques.
b. Cap bola blanca.
c. Una bola roja.
Quines serien les probabilitats si no haguera reemplaçament?
7. Una fàbrica té tres màquines que fabriquen cargols. La màquina A produeix el 50% del total dels
cargols. La màquina B el 30% i la C el 20%. De la màquina A ixen un 5% de cargols defectuosos,
de la B un 4% i de la C un 2%. Calcula la probabilitat que un cargol elegit a l’atzar siga defectuós.
8. La probabilitat que un cert equip de futbol guanye un partit és 2/3. Suposant que va a jugar quatre
partits, calcula la probabilitat que:
a. guanye la meitat dels partits;
b. guanye més de la meitat dels partits.
9. Suposem un sistema amb 9 components que requereix per al seu funcionament que almenys 6
estiguen disponibles. Si la probabilitat de funcionament d’un component és de 0,95, calcula la
fiabilitat del sistema (probabilitat que funcione).
10. Un dau es llança 10 vegades. Siga A el succés un sol sis en les 10 tirades; i B, exactament 2
vegades sis. Quina de les 2 és més probable?
11. En un congrés hi ha 80 congressistes. 70 parlen anglés, i 50 francés. Si elegim a l’atzar 2
congressistes, calcula la probabilitat que:
a. sols parlen francés.
b. sols parlen un dels dos idiomes.
c. parlen els dos idiomes.
d. no necessiten intèrpret.
e. necessiten intèrpret.
12. Se sap que P(B A) = 0,9, P(A B) = 0,2 i P(A) = 0,1.
a. Calcula P(A  B) i P(B).
b. Són independents els successos A i B? Per què?
c. Calcula P(A  B̄), on B̄ representa el succés complementari o contrari de B.
13. Al 80% dels membres d’una societat gastronòmica els agrada el vi Raïm Negre. Entre estos, al
75% li agrada el formatge de cabra. A més, a un 4% dels membres d’esta societat no li agrada el
vi Raïm Negre ni el formatge de cabra.
a. A quin percentatge li agrada tant el vi Raïm Negre com el formatge de cabra?
b. A quin percentatge no li agrada el formatge de cabra?
c. Si a un membre de la societat li agrada el formatge de cabra, quina és la probabilitat que li
agrade el vi Raïm Negre?
d. A quin percentatge li agrada el vi Raïm Negre entre aquells a qui no agrada el formatge de
cabra?
14. En un col·legi es farà una excursió a una estació d’esquí amb tres autobusos: un de gran, un de
mitjà i un de xicotet. La quarta part dels alumnes apuntats a l’excursió anirà en l’autobús menut,
la tercera part en el mitjà i la resta en el gran. Saben esquiar el 80% dels alumnes que viatjaran
en l’autobús petit, el 60% dels que aniran en el mitjà i el 40% dels de l’autobús gran.
a. Calcula la probabilitat que un alumne de l’excursió, triat a l’atzar, sàpiga esquiar.
b. Elegim un alumne de l’excursió a l’atzar i s’observa que no sap esquiar. Quina és la probabilitat
que viatge en l’autobús mitjà?
c. Es pren un alumne de l’excursió a l’atzar i s’observa que sap esquiar. Quina és la probabilitat
que viatge en l’autobús gran o el menut?
15. Es tenen 10 monedes en una bossa. 6 monedes són legals mentre que les restants tenen 2 cares.
Es tria a l’atzar una moneda.
a. Calcula la probabilitat d’obtindre cara en llançar-la.
b. Si en llançar-la s’ha obtingut cara, quina és la probabilitat que la moneda siga de curs legal?
c. Si s’agafen 2 monedes a l’atzar successivament i sense reemplaçament, quina és la probabilitat
que una siga legal i l’altra no ho siga?
16. Suposem que el 15% dels espanyols parla anglés i el 20% dels italians també. El dia 20 de juny de
1992, en el vol Madrid-Roma viatjaren 120 espanyols i 80 italians, sent este el total del passatge.
Quina és la probabilitat que, al dirigir-se l’assistenta en anglés a un passatger elegit a l’atzar:
a) este l’entenga? b) este siga espanyol sabent que parla anglés?
17. En una població suficientment extensa el 35% dels seus components té menys de 21 anys, el 45%
té una edat compresa entre 21 i 65 anys i la resta és major de 65 anys. Suposem que la
probabilitat de contraure una infermetat E és 2/100 en els menors de 21 anys, 1/20 per al grup
d’edat comprés entre 21 i 65 anys i 1/7 per als majors de 65 anys. Es tria una persona a l’atzar de
la població:
a. Calcula la probabilitat que tinga menys de 21 anys i estiga malalta.
b. Calcula la probabilitat que estiga malalta.
c. Calcula la probabilitat que estant malalta siga menor de 21 anys.
18. En una població amb un alt grau d’aïllament i endogàmia (obligació que té un individu de contraure
matrimoni a l’interior del seu propi grup) en la que el 57% són dones, s’ha estimat la presència de
deficiències psíquiques en un 12% dels individus. El 46% de les dones tenen Rh  i el 15% són
deficients. El 8% de la població són deficients i presenten Rh .
a. Descriu l’espai mostral amb les característiques Dona/Home i Deficient/No Deficient. Assigna
probabilitats als successos elementals.
b. Quin percentatge de la població són dones amb Rh ?
c. Quin és el percentatge de dones deficients?
d. Quin és el percentatge de Rh+ entre els deficients?
19. En una població formada pel doble nombre de dones que d’homes, calcula la proporció d’homes
entre els que són propensos a una certa malaltia vírica, sabent que la proporció de propensos
entre els homes és tres vegades superior a la de propensos entre les dones. Quin és l’espai
mostral d’este experiment?
20. Considerem el problema d’estudiar els sexes dels fills de les famílies amb dos xiquets. Quin és
l’espai mostral corresponent? Quines probabilitats cal definir en este espai? Definides les
probabilitats, quina és la probabilitat del succés A = {almenys un dels xiquets és xic}?
21. Després d’un extens estudi s’arriba a la conclusió de que els malalts de càncer poden classificar-se
segons les seues edats com segueix: menys de 20 anys, 10%; entre 20 i 35 anys, 9%; entre 35 i
50, 26%; entre 50 i 65, 30%; majors de 65, 25%. Efectuem l’experiència d’elegir un individu entre
els cancerosos. Descriu el corresponent espai mostral i assigna probabilitats als punts mostrals
utilitzant la darrera informació. Quina és la probabilitat del succés A = {L’individu elegit té més de
35 anys}?
22. En la síntesis de proteïnes hi ha una seqüència de tres nucleòtids sobre l’àcid ADN que decideix
quin és l’aminoàcid a incorporar. Existeixen 4 tipus de nucleòtids que difereixen en la seua base
constitutiva, podent ser esta una de les 4 següents: A:adenina, G:guanina, C:citosina i T:timina.
a. Quantes seqüències distintes es podran formar si en una qualsevol d’elles poden repetir-se
nucleòtids del mateix tipus?
b. Quina és la probabilitat que al prendre a l’atzar una d’estes seqüències no continga cap
nucleòtid la base de la qual siga la timina?
23. S’ha trobat que en Nova Anglaterra, la distribució dels 4 grups sanguinis bàsics és com segueix:
O:45%; A:40%; B:10%; AB:5%. Calcula la probabilitat que en un matrimoni de Nova Anglaterra,
seleccionat a l’atzar:
a. ambdós siguen del tipus O.
b. ningú siga del tipus O.
c. la dona siga del tipus A i l’home del tipus B.
d. un siga del tipus A i l’altre siga del tipus B.
e. ambdós siguen de tipus diferents.
24. D’un total de 24 persones 8 foren vacunades contra la tifoides i 16 no reberen esta vacuna; 7 foren
atacades per esta infermetat sense estar vacunades i 15 es lliuraren d’ella. Suposant que este
tipus de vacuna no influeix en la susceptibilitat a la tifoides d’una persona, quina és la probabilitat
que una persona vacunada siga afectada?
25. DIAGNÒSTIC DEL CÀNCER. Suposa que es va a fer una prova de diagnòstic de càncer tal que
P(A|C) = 0,95 i P(A`|C`) = 0,95, P(C) = 0,005, sent C = {persones examinades que tenen càncer} i
A = {persones examinades en que la prova realitzada indica que tenen càncer}. Calcula la
probabilitat que una persona, que d’acord amb la prova té càncer, realment així és (P(C|A)).
26. DIAGNÒSTIC MÈDIC. Considerem una població consistent en dos estats de salut (infermetats) H1 i H2, i
tres característiques (símptomes) C1, C2 i C3. La incidència relativa d’estes dos infermetats i la
probabilitat de cada símptoma per a cada una d’elles s’indiquen en la taula adjunta, suposant que es
dóna la independència condicional de les característiques:
Infermetat Incidència C1 C2 C3
H1 0’32 0’20 0’80 0’40
H2 0’68 0’90 0’30 0’60
a. Calcula la probabilitat condicional de que un pacient tinga la infermetat H 1 quan presenta la
característica C2.
b. Calcula la probabilitat que un pacient tinga la infermetat H 2 quan presenta els símptomes C1, C2
i C3.
27. Hi ha una epidèmia de còlera (C). Considerem com un dels símptomes la diarrea (D). Però este
símptoma es presenta també en persones amb intoxicació (I), i inclús en algunes que no tinguen res
seriós (N). Les probabilitats són: P(D/C) = 0,99; P(D/I) = 0,5; P(D/N) = 0,004; P(C) = 0,02;
P(I) = 0,005. Calcula la probabilitat que una persona elegida a l’atzar:
a. No tinga res.
b. Tinga diarrea.
c. Tinga còlera sabent que té diarrea.
28. En una epidèmia el 50% de la població està malalta. Si el 70% de la població té assegurança
d’infermetat i la proporció d’individus assegurats malalts respecte del total de la població és de
0,25, quina és la probabilitat:
a. d’estar malalt havent estat assegurat?
b. d’estar sà havent estat assegurat?
c. d’estar malalt no havent estat assegurat? Són successos independents? És convenient
assegurar-se?
29. En Siquínia, 1/12 dels homes i 1/288 de les dones són daltònids. Les freqüències relatives dels dos
sexes són les mateixes. Es tria una persona a l’atzar i es comprova que és daltònida. Quina és la
probabilitat que es tracte d’un home?
30. L’antibiòtic A cura certa infermetat amb una probabilitat 0,6, el B cura la mateixa infermetat amb
probabilitat 0,5 i el C ho fa amb probabilitat 0,8. Quina és la probabilitat que un individu tractat
amb els tres antibiòtics:
a. no es cure?
b. es cure?
31. En una població, la probabilitat de patir certa infermetat és 0,2. El diagnòstic mitjançant anàlisis
rutinaris es caracteritza pel següent: 1) La probabilitat de donar positiu quan el subjecte està
malalt és 0,98; 2) La probabilitat de donar positiu si el subjecte no està malalt és 0,05. Calcula la
probabilitat:
a. d’estar malalt quan l’anàlisi ha donat positiu.
b. de no estar malalt quan l’anàlisi ha donat positiu.
c. d’estar malalt quan l’anàlisi ha donat negatiu.
32. Per a la senyalització d’emergència d’un hospital s’han instal·lat dos indicadors que funcionen
independentment. La probabilitat que l’indicador A s’accione durant una avaria és de 0,99, mentre que
per a l’indicador B la probabilitat és de 0,95. Calcula la probabilitat que durant una avaria:
a. s’accione un sol indicador.
b. no s’accione cap dels dos indicadors.
33. Un 10% de les persones que viuen en certa ciutat ha patit determinada infermetat. Si s’examinen
3 persones a l’atzar, quina és la probabilitat que alguna d’elles haja patit esta infermetat?
34. S’aplica una prova de tuberculina en una població, coneixent-se que 1 de cada 10000 persones en
les que el test és negatiu, pateix tuberculosi, i 1 de cada 100 en la que el test és positiu també. Si
l’1% dels tests administrats fou positiu:
a. Calcula la proporció de tuberculosi en la població.
b. Calcula la probabilitat que el test siga positiu en una persona tuberculosa.
35. Una urna conté 5 boles blanques, 2 roges i 3 negres. S’extrauen successivament i sense
reemplaçament 3 boles a l’atzar. Calcula la probabilitat que:
a. Les tres siguen del mateix color.
b. 2 de les boles siguen blanques i una roja.
c. Les tres siguen de colors diferents.
d. Almenys una siga negra.
36. En una classe de segon de batxillerat hi ha 40 estudiants, dels quals 25 estudien matemàtiques i
15 Llatí. Entre els de matemàtiques, 8 són homes i entre els de llatí, 4 són homes. Si es tria un
alumne a l’atzar, quina és la probabilitat que:
a. Siga dona.
b. Siga home i estudie matemàtiques.
c. Siga estudiant de llatí si se sap que és home.
d. Sabent que estudia matemàtiques, siga dona.
37. El 50% dels joves d’una certa població afirma practicar l’esport A i el 40% afirma practicar l’esport
B. A més, sabem que el 70% dels joves de l’esmentada població practica l’esport A o el B. Si
seleccionem un jove a l’atzar, es demana:
a. La probabilitat que no practique cap dels dos esports.
b. La probabilitat que practique l’esport A i no practique el B.
c. Si practica l’esport B, quina és la probabilitat que practique l’esport A?
d. Són independents els esdeveniments “Practicar l’esport A” i “Practicar l’esport B”? Per què?
38. En una població hi ha el doble de dones que d'homes. El 25% de les dones són rosses i el 10%
dels homes també són rossos. Calcula:
a. Si es tria a l'atzar una persona i resulta ser rossa, quina és la probabilitat que siga una dona?
b. Quina és la probabilitat que una persona elegida a l'atzar siga home i no siga ros?
39. Tenim 2 daus, un normal i l’altre especial. En l’especial hi ha quatre cares que porten un 1 i les
altres dos cares porten un 2. Es tria un dau a l’atzar i es tira 2 vegades.
a. Quina és la probabilitat d’obtenir un 1 en la primera tirada i un 2 en la segona?
b. Si el resultat de la primera tirada ha sigut 1 i el de la segona 2, calcula la probabilitat que s’haja
escollit el dau especial.
40. En el grup de segon de Batxillerat C hi ha 12 xiques i 18 xics i en segon D 15 xiques i 15 xics. Si un
dels alumnes del C es passa al D i a continuació triem un alumne a l’atzar del D:
a. Quina és la probabilitat que siga xic?
b. Si sabem que l’alumne triat és xica, quina probabilitat hi ha de que l’alumne que ha passat del C
al D fora xica?
41. La probabilitat de què ocórrega el contrari d’un succés A és 1/3; la probabilitat d’un succés B és
3/4 i la probabilitat que ocórreguen alhora els successos A i B és 5/8.
a. Calcula la probabilitat de què ocórrega el succés A o el succés B.
b. Calcula la probabilitat de què no ocórrega ni el succés A ni el succés B.
c. Calcula la probabilitat de què ocórrega A, tot sabent que ha ocorregut B.
d. Són independents els successos A i B? Raona la resposta.
42. Es reparteix un premi entre 6 persones, triant cadascú una bola d’una bossa que conté 5 boles
blanques i 1 bola negra. A qui li toque la negra guanya (les boles no es tornen a la bossa). Si les
persones trien per ordre, quina té més probabilitat que li toque el premi, la primera o l’última?

PROBLEMES ANAYA
1. Digues quin és l’espai mostral corresponent a cada experiència aleatòria:
a. Llançar 2 monedes i dir què ix en cadascuna.
b. Llançar 2 monedes i anotar el nombre de cares.
c. Llançar una moneda i un dau.
d. Extraure una carta d’una baralla i anotar-ne el coll.
e. Llançar una pilota a cistella (encistellar o no).
f. Preguntar a una persona pel dia de la setmana en què cau el seu aniversari enguany.
2. S’extrau una carta d’una baralla. Considerem els esdeveniments A, FIGURA; B, BASTOS; i C,
MENOR QUE 4.
a. Expressa en funció de A, B i C estos esdeveniments:
• S’acompleix algun dels tres. • No s’acompleix cap dels tres.
• Algun no s’acompleix • S’acompleix el A o el B, però no el C.
b. Descriu els elements corresponents a cadascun dels esdeveniments de l’apartat a).
3. Llancem tres monedes i anotem el resultat, C i +, de cadascuna. Considerem els esdeveniments
A = “Traure més cares que creus” i B = “Traure una o 2 cares”. Troba tots els casos que integren
els esdeveniments A B i A B.
4. Relaciona cada diagrama amb un esdeveniment.

5. Ajuda’t de diagrames per a resoldre cada apartat:

a. Expressa A B com a unió de tres esdeveniments incompatibles. Pots usar algun dels
següents: A’, B’, A–B, B–A, A B.
b. L’esdeveniment A–B és igual a alguns dels esdeveniments següents; digues a quins: A B,
A B’, A’ B, A–(A B).
6. Observa els conjunts següents: Calcula P(A B), P(A’ B), P(A B’) i P(A B’).

2 1 1
7. Dels esdeveniments A i B se’n sap el següent: P(A) = 5, P(B) = 3 i P(A’ B’) = 3. Calcula P(A B)
i P(A B).
3 2 1
8. Siguen A i B dos esdeveniments tals que : P(A B) = 4, P(B’) = 3 i P(A B) = 4. Calcula P(A),
P(B) i P(A’ B).
9. Siguen A i B dos esdeveniments de manera que P(A) = 0,4, P(B) = 0,3 i P(A B) = 0,1. Troba
raonadament: a. P(A B) b. P(A’ B’) c. P(A B’) d. P(A’ B’).
1 1 2
10. Se sap que P(A) = 4, P(B) = 2 i P(A B) = 3. Determina si els esdeveniments A i B són
compatibles o incompatibles.
11. Siguen A i B dos esdeveniments del mateix espai mostral amb P(A) = 0,7, P(B) = 0,6 i
P(A B) = 0,9. a. Justifica si A i B són independents. b. Calcula P(A B’) i P(B A’).
12. Llancem 4 monedes. Calcula la probabilitat d’obtindre: a. Cap cara. b. Alguna cara.
13. D’una baralla se n’extrauen 2 cares. Calcula la probabilitat que:
a. 2 siguen copes. b. Almenys una siga copes. c. Una siga copes i l’altra espases.
Considera dos processos diferents:
1) Després d’extraure’n una es retorna al muntó.
2) Se n’extrauen les 2 alhora.
14. S’extrauen 2 cartes d’una baralla i es tira un dau. Quina és la probabilitat que les cartes siguen
sotes i el nombre del dau siga parell?
15. Extraiem una bola de cadascuna d’estes urnes:
Quina és la probabilitat que siguen del mateix color? I de diferent color?

16. Hi ha 2 caixes de bombons; la primera té 7 bombons de xocolate blanc i 3 de xocolate negre i la

segona, 3 de xocolate blanc i 6 de xocolate negre. S’extrau sense mirar un bombó de la primera
caixa i es posa en la segona. Quina probabilitat hi ha que en agafar un bombó de la segona caixa
siga de xocolate blanc?
17. Observa estes caixes amb boles de colors:
Tenim un dau que té 4 cares marcades amb la lletra A i les altres 2, amb la lletra B. Tirem el dau,
elegim la caixa que indica i en traiem, a l’atzar, una bola.
a. Quina és la probabilitat que siga roja? I negra?
b. La bola extreta ha resultat ser roja. Quina és la probabilitat
que procedisca de la caixa B?
18. Un pot A conté 6 clips blancs i 4 de negres. Un altre pot B té 5 clips blancs i 9 de negres. Triem l’atzar
un pot, n’extraiem dos clips i resulten ser blancs. Troba la probabilitat que el pot triat haja sigut el A.
19. Un estoig conté 2 llapis blaus i 3 de rojos. S’extrauen dos llapis de l’estoig.
a. Escriu els resultats elementals que defineixen els esdeveniments M = “Només ha eixit un llapis
roig” i N = “El segon llapis extret és blau”.
b. Troba les probabilitats de M, N i M N.
c. Són els esdeveniments M i N independents?
20. A unes seleccions s’hi presenten els candidats A, B, C, D, E i F. s’estima que B, C i D tenen la
mateixa probabilitat de guanyar, que és la meitat de la probabilitat que guanye A. A més, E i F
tenen la mateixa probabilitat de guanyar, que és el triple de la probabilitat que guanye A. Calcula:
a. La probabilitat que té de guanyar cada candidat.
b. La probabilitat que guanye A o F.
21. El 30% dels habitants d’una ciutat llig el diari La Nació; el 13%, el diari Ahir i el 6% llig els dos.
a. Quin percentatge d’habitants d’esta ciutat no llig cap dels dos diaris?
b. Dels habitants d’esta ciutat que no lligen el diari Ahir, se’n tria un a l’atzar. Quina és la
probabilitat que llija els diari La Nació?
22. En una enquesta a peu de carrer, el 80% dels entrevistats diu que mira la televisió o llig; el 35%
fa les 2 coses i el 60%, no llig. Calcula la probabilitat que una persona triada a l’atzar:
a. Mire la televisió i no llija. b. Llija i no mire la televisió.
c. Faça només una de les 2 coses. d. No faça cap de les 2 coses.
d. Són independents els esdeveniments “Mirar la tele” i “llegir”?
23. En una ciutat, el 40% de la població és rossa, el 25% té els ulls blaus i el 15% és rossa d’ulls
blaus. Es tria una persona a l’atzar:
a. Si és rossa, quina és la probabilitat que també tinga ulls blaus?
b. Si té ulls blaus, quina és la probabilitat que siga rossa.
c. Quina és la probabilitat que no siga rossa ni tinga ulls blaus?
* Usa una taula com la següent:
ULLS BLAUS ULLS NO BLAUS TOTAL
CABELLS ROSSOS 15 40
CABELLS NO ROSSOS
TOTAL 25 100

24. Un 20% dels estudiants d’una universitat no usa el transport públic per a anar a classe i un 65%
dels que sí que l’usen, també fan ús del menjador universitari. Troba la probabilitat que,
seleccionat a l’atzar un estudiant d’esta universitat, resulte ser usuari dels transports públics i del
menjador universitari.
25. En un centre s’ofereixen 3 modalitats excloents, A, B i C, i 2 idiomes excloents, anglés i francés. La
modalitat A és triada per un 50% dels alumnes; la B, per un 30% i la C, per un 20%. Se sap que
ha triat anglés el 80% dels alumnes de la modalitat A, el 90% de la B i el 75% de la C, i que ha
triat francés la resta.
a. Quin percentatge dels alumnes ha triat francés?
b. Si es tria a l’atzar un estudiant de francés, quina és la probabilitat que siga de la modalitat A?
26. La ciutat A té el doble d’habitants que la B. Un 30% de ciutadans de B llig literatura, i només un
10% de ciutadans de A llig literatura.
a. Si sabem que un ciutadà viu a la ciutat A o a la B, quin probabilitat hi ha que llija literatura?
b. Si ens presenten un ciutadà d’alguna de les 2 ciutats que llig literatura, quina probabilitat hi ha
que siga de la ciutat B?
27. S’ha fet un estudi d’un nou tractament sobre 120 persones amb certa malaltia. Se sap que 30
d’elles ja havien patit esta malaltia amb anterioritat. Entre les que l’havien patida, el 80% ha
reaccionat positivament al nou tractament. Entre les que no l’havien patida, ha sigut el 90% el que
ha reaccionat positivament.
a. Si triem 2 pacients a l’atzar, quina és la probabilitat que els 2 hagen patit la malaltia?
b. Determina la probabilitat que en triar un pacient a l’atzar, no reaccione positivament al nou
tractament.
c. Si un pacient ha reaccionat positivament, quina és la probabilitat que no haja patit la malaltia
amb anterioritat?
28. En una ciutat, el 35% dels censats vota al partit A; el 45%, al partit B i el 20% s’absté. Se sap, a
més, que el 20% dels votants de A, el 30% dels de B i el 15% dels que s’abstenen, són majors de
60 anys. Triem una persona a l’atzar.
a. Quina és la probabilitat que siga major de 60 anys?
b. Si és menor de 60 anys, quina probabilitat hi ha que haja votat al partit B?
29. Hi ha una epidèmia de còlera (C), es considera com un dels símptomes la diarrea (D), però el
símptoma es presenta també en persones amb intoxicació (I), i fins i tot en algunes que no tenen
res de seriós (R). Les probabilitats són: P(D C) = 0,99, P((D I) = 0,5, P(D R) = 0,004. Es donen
els percentatges següents: el 2% de la població té còlera; el 0,5%, intoxicació, i la resta, 97,5%,
res de seriós. Si una persona té diarrea, quina és la probabilitat que tinga còlera?
30. Una de cada 4 vegades prenc un cafè després de dinar. A la nit em costa dormir les tres quartes
parts dels dies que he pres cafè i la meitat dels que no he pres res. No recorde bé si he pres un cafè
al migdia, però si hui tinc molta son, quant més probable és no haver pres cafè que haver-ne pres?
31. En una ciutat, els ascensos d’agranador a cap de grup són molt disputats. Es pot accedir per tres
conductes: per oposició, per concurs de mèrits o per padrins. La probabilitat que un agranador
obtinga la plaça si fa oposicions és de 0,2; si concursa, és de 0,8 i si té padrins, de segur que
l’aconsegueix. Els aspirants a caps de grup es reparteixen d’esta manera:
• 70% són opositors • 25% concursen • 5% tenen padrins. Calcula:
a. Quants dels 120 caps de grup van aconseguir l’ascens per mitjà de padrins?
b. Quina és la probabilitat que cert cap de grup haja aconseguit la plaça per concurs?
c. Quina probabilitat té un cap de grup escollit a l’atzar, d’haver obtingut la plaça fent oposicions?
32. Es pot assegurar que P({1,2}) < P({1,2,7})?
33. Serveix-te d’un diagrama per a verificar estes afirmacions i, si no foren certes, posa’n un exemple:
a. Si A B = , aleshores A’ B = B.
b. Si A B’ = , aleshores P(B) = 0.
c. Si A i B són incompatibles, aleshores A’ i B’ són incompatibles.
34. L’enunciat següent és fals: “Si A’ i B són compatibles, aleshores A i B’ són compatibles”. Posa un
exemple d’un experiment i dos esdeveniments A i B de forma que A’ i B siguen compatibles, però
A i B’ siguen incompatibles.
35. Si la probabilitat que ocórreguen dos esdeveniments alhora és p, quina és la probabilitat que
almenys un dels dos no ocórrega? Raona-ho.
36. En tirar tres daus podem obtindre SUMA 9 de sis formes diferents:
1-2-6 1-3-5 1-4-4 2-2-5 2-3-4 3-3-3
I hi ha unes altres sis d’obtindre SUMA 10:
1-3-6 1-4-5 2-2-6 2-3-5 2-4-4 3-3-4
No obstant això, l’experiència ens diu que és més fàcil obtindre SUMA 10 que SUMA 9. Per què?
37. Demostra la propietat següent: P(A B) = P(A) + P(B) – P(A B), descomponent A B en tres
esdeveniments diferents.
38. Tenim una urna amb tres boles blanques i tres de negres. Tirem un dau i extraiem de l’urna tantes
boles com indica el dau. Quina és la probabilitat que siguen totes blanques?
39. Gemma i Pasqual juguen al tir al plat. Gemma encerta 1 de cada 3 tirs i Pasqual, 1 de cada 2. En
llançar un plat a l’aire, se senten dos tirs consecutius, que de forma equiprobable van ser fets tots
dos per Gemma, tots dos per Pasqual, o un per cadascun. Observem que el plat no ha sigut tocat.
a. Quina probabilitat hi ha que haja sigut Gemma la que haja fet els dos tirs? I que haja sigut Pasqual?
b. I que haja fet un tir cadascun dels dos?
40. Una moneda es llança repetidament. Calcula la probabilitat que isca 2 vegades consecutives el
mateix costat si l’experiment consta:
a. Exactament de 4 llançaments.
b. Exactament de n llançaments, n 2.
c. Com a màxim, de 10 llançaments.
41. D’una urna en la qual hi ha 2 boles blanques, 3 de roges i 4 de negres, se n’extrauen 3 boles
simultàniament. Troba la probabilitat que 2 d’estes (i només 2) siguen del mateix color.
42. Llancem 3 daus. Quina és la probabilitat que el valor intermedi siga 5? I 2? I 1?
* Tingues en compte que, per exemple, el valor intermedi del resultat 5-1-4 és 4, el de 2-1-2 és 2 i el de 4-4-4 és 4.
AUTOAVALUACIÓ ANAYA
1. En l’experiment aleatori de llançar una moneda 3 vegades es consideren els esdeveniments
següents: A =”Traure almenys una cara i una creu”, B = “Traure com a màxim una cara”.
a. Determina l’espai mostral associat a este experiment i els esdeveniments A i B.
b. Són independents els dos esdeveniments?
2. Donats els esdeveniments R i S d’un mateix experiment aleatori tals que: P(R) = 0,27, P(S’) = 0,82,
P(R S) = 0,4. Calcula les probabilitats següents: P(S), P(R S), P[(R S)’] i P(R’ S’).
3. Donades esta urna i esta taula, copia la taula en el quadern i completa-la, i calcula:
a. P( ), P( ), P( ), P(1), P(2).
TOTAL b. P( 1), P( 1), P(1 ). Explica el significat
2
1 d’estes probabilitats.
1 1 1 1
2 c. P( 1), P( 1)
1 2 2 2 1
TOTAL d. L’esdeveniment “1” és independent d’un dels
esdeveniments , , o ? De quin? Per què?
4. Extraiem a l’atzar una bola de l’urna A i la fiquem en B. Removem i tornem a extraure a l’atzar una
bola, però esta vegada de l’urna B. Calcula les probabilitats següents:

a. P(1ª i 2ª ), P(2ª 1ª )
b. P(1ª i 2ª ), P(2ª 1ª ), P(2ª )
c. P(2ª ), P(1ª 2ª)
5. Vull anar a vore una pel·lícula amb un grup de 15 persones de les quals 9 volen vore’n una de por i
10 una d’acció. Hi ha tres parelles que no suporten les pel·lícules de por i Marc i Lídia odien tant
les unes com les altres. Al final hem comprat entrades per a una d’acció. Si pregunte a algú del
grup a l’atzar:
a. Quina probabilitat hi ha que li haja agradat l’elecció?
b. I si li ha agradat, quina probabilitat hi ha que no li haguera importat vore’n una de por?
c. Si li pregunte a un dels que els agraden les de por, quina probabilitat hi ha que estiga content
amb l’elecció?
6. Amèlia ha anat al cinema, al teatre o de concert amb probabilitats 0,5, 0,2 i 0,3, respectivament.
El 60% de les vegades que va al cinema es troba amb amics i se’n va de marxa amb ells. Això
mateix li passa el 10% de les vegades que va al teatre i el 90% de les que va de concert.
a. Quina probabilitat hi ha que es quede de marxa?
b. Si després de l’espectacle ha tornat a casa, quina probabilitat hi ha que haja anat al teatre?
AUTOAVALUACIÓ BLOC ANAYA
1. Coneixem les probabilitats següents: P(A) = 0,33, P(A’ B’) = 0,41, P(B’) = 0,62. Calcula P(B),
P(A B) i P(A B).
2. De dos tiradors, se sap que un d’ells fa 2 dianes de cada 3 tirs i l’altre aconsegueix 3 dianes de
cada 4 tirs. Si els dos disparen simultàniament, calcula:
a. La probabilitat que els dos encerten.
b. La probabilitat que un d’ells encerte i l’altre no.
c. La probabilitat que cap dels dos tiradors encerte.
d. La probabilitat que algun d’ells encerte.

3.

Si en el dau ix 1, traiem bola de B. Si ix una altra puntuació, la traiem de A. Calcula:

P( 1), P(1 i ), P( ), P( ), P(1 ). Explica què significa l’última probabilitat.
4. En una classe, el 40% aprova filosofia i el 50% matemàtiques. A més, la probabilitat d’aprovar la
filosofia havent aprovat les matemàtiques és 0,8.
a. Prova que la meitat dels estudiants de la classe suspèn les 2 assignatures.
b. Calcula el percentatge d’alumnes que, tenint aprovada filosofia, aprova també les matemàtiques.
PROVES PAU MATEMÀTIQUES CS 2 CV
JUNY 2010 OPCIÓ A
BAREM DE L’EXAMEN: Cal elegir una de les 2 opcions, A o B, i s’han de fer els tres problemes d’esta opció.
Cada problema puntua fins a 10 punts. La qualificació de la prova és la suma de les qualificacions de cada problema
dividida entre 3, i aproximada a les dècimes. Cada estudiant pot disposar d’una calculadora científica o gràfica. Se’n
prohibeix la utilització indeguda (guardar fórmules o text en memòria). S’use o no la calculadora, els resultats analítics i
gràfics han d’estar sempre degudament justificats.

Problema 1. En un forn mallorquí es fabriquen dos tipus d’ensaïmades, grans i xicotetes. Cada
ensaïmada gran requereix per a l’elaboració 500 g de massa i 250 g de farcit, mentre que una xicoteta
requereix 250 g de massa i 250 g de farcit. Es disposa de 20 kg de massa i 15 kg de farcit. El benefici
obtingut per la venda d’una ensaïmada gran és de 2 € i el d’una xicoteta és d’1,5 €.
a) Quantes ensaïmades de cada tipus ha de fabricar el forn perquè el benefici obtingut siga màxim?
b) Quin és el benefici màxim?

x2+1
Problema 2. Donada la funció f(x) = , es demana:
x2–9
a) El seu domini i els punts de tall amb els eixos de coordenades.
b) L’equació de les asímptotes horitzontals i verticals.
c) Els intervals de creixement i decreixement.
d) Els màxims i mínims locals.
e) La representació gràfica a partir de la informació dels apartats anteriors.

Problema 3. Se sap que P(B A) = 0,9, P(A B) = 0,2 i P(A) = 0,1.

a) Calcula P(A  B) i P(B).
b) Són independents els successos A i B? Per què?
c) Calcula P(A  B̄), on B̄ representa el succés complementari o contrari de B.
JUNY 2010 OPCIÓ B
1
Problema 1. Obtín la matriu X que verifica: 2
2 2 
X –  3  =  2 0 -1  5 
-1 -3   2   4 -1 3  
-3

Problema 2. La funció següent representa la valoració d’una empresa en milions d’€ en funció del
5–0,1t , 0≤t<5
temps t, al llarg dels últims 13 anys: f(t) = 4,5+0,05(t–5) , 5≤t<10 . Estudia analíticament en
4,75+0,1(t–10)2 , 10≤t≤13
l’interval [0,13]:
a) Si la funció f(t) és o no contínua, i indica en cas negatiu els punts de discontinuïtat.
b) L’instant t en que la valoració de l’empresa és màxima i l’esmentada valoració màxima.
c) L’instant t en que la valoració de l’empresa és mínima i l’esmentada valoració mínima.

Problema 3. Al 80% dels membres d’una societat gastronòmica els agrada el vi Raïm Negre. Entre
estos, al 75% li agrada el formatge de cabra. A més, a un 4% dels membres d’esta societat no li
agrada el vi Raïm Negre ni el formatge de cabra.
a) A quin percentatge li agrada tant el vi Raïm Negre com el formatge de cabra?
b) A quin percentatge no li agrada el formatge de cabra?
c) Si a un membre de la societat li agrada el formatge de cabra, quina és la probabilitat que li agrade
el vi Raïm Negre?
d) A quin percentatge li agrada el vi Raïm Negre entre aquells a qui no agrada el formatge de cabra?
SETEMBRE 2010 OPCIÓ A
Cal raonar degudament totes les respostes
Problema 1. Un ramader disposa d’aliment concentrat i farratge per a alimentar les seues vaques.
Cada kg d’aliment concentrat conté 300 g de proteïna crua (PC), 100 g de fibra crua (FC) i 2 Mcal
d’energia neta de lactància (ENL), i el seu cost és 11 €. D’altra banda, cada kg de farratge conté 400 g
de PC, 300 g de FC i 1 Mcal d’ENL, sent el seu cost 6,5 €. Determina la ració alimentària de mínim cost
si sabem que cada vaca ha d’ingerir almenys 3500 g de PC, 1500 g de FC i 15 Mcal d’ENL. Quin és el
cost?

Problema 2. Una pastisseria ha comprovat que el nombre de pastissos d’un determinat tipus que ven
setmanalment depén del seu preu p en €, segons la funció n(p) = 2000–1000p, on n(p) és el nombre
de pastissos venuts cada setmana. Calcula:
a) La funció I(p) que expressa els ingressos setmanals de la pastisseria en funció del preu p de cada
pastís.
b) El preu a què cal vendre cada pastís per a obtindre els ingressos setmanals màxims. A quant
ascendiran estos ingressos màxims? Justifica la resposta.

Problema 3. En un col·legi es farà una excursió a una estació d’esquí amb tres autobusos: un de gran,
un de mitjà i un de xicotet. La quarta part dels alumnes apuntats a l’excursió anirà en l’autobús menut,
la tercera part en el mitjà i la resta en el gran. Saben esquiar el 80% dels alumnes que viatjaran en
l’autobús petit, el 60% del que aniran en el mitjà i el 40% dels de l’autobús gran.
a) Calcula la probabilitat que un alumne de l’excursió, triat a l’atzar, sàpiga esquiar.
b) Elegim un alumne de l’excursió a l’atzar i s’observa que no sap esquiar. Quina és la probabilitat que
viatge en l’autobús mitjà?
c) Es pren un alumne de l’excursió a l’atzar i s’observa que sap esquiar. Quina és la probabilitat que
viatge en l’autobús gran o el menut?
SETEMBRE 2010 OPCIÓ B
Cal raonar degudament totes les respostes
Problema 1. En un cinema s’han venut en una setmana un total de 1045 entrades i la recaptació ha
sigut de 7920 €. El preu de l’entrada normal és de 6 € i la del dia de l’espectador 4 €. El preu de
l’entrada per als jubilats és sempre de 3 €. Se sap, a més, que la recaptació de les entrades de preu
reduït és igual al 10% de la recaptació de les entrades normals. Quantes entrades de cada tipus s’han
venut?
2
 /x , 1≤x≤2
1 , 2<x≤3
Problema 2. Siga la funció f(x) =  2 definida en l’interval [1, 5]. Es demana:
-x +6x–8 , 3<x≤4
0 , 4<x≤5
a) Estudiar la continuïtat en tots els punts de l’interval [1, 5].
b) Calcular l’àrea de la regió del pla limitada per l’eix d’abscisses, les rectes x=2 i x=4 i la gràfica de
y = f(x).

Problema 3. Es tenen 10 monedes en una bossa. 6 monedes són legals mentre que les restants tenen
2 cares. Es tria a l’atzar una moneda.
a) Calcula la probabilitat d’obtindre cara en llançar-la.
b) Si en llançar-la s’ha obtingut cara, quina és la probabilitat que la moneda siga de curs legal?
c) Si s’agafen 2 monedes a l’atzar successivament i sense reemplaçament, quina és la probabilitat que
una siga legal i l’altra no ho siga?
JUNY 2011 OPCIÓ A
Problema 1. Un comerciant ven tres tipus de rellotges, A, B i C. Els del tipus A els ven a 200 euros,
els del tipus B a 500 euros i els del tipus C a 250 euros. En un mes determinat ha venut 200 rellotges
en total. Si la quantitat dels que ha venut aquest mes de tipus B és igual als que ha venut de tipus A i
tipus C conjuntament, calcula quants n’ha venut de cada tipus si la recaptació del mes ha sigut de
73500 euros.

x3
Problema 2. Donada la funció f(x) = 2 , es demana:
x –1
a) Les equacions de les seues asímptotes verticals i horitzontals, si n’hi ha.
b) Intervals de creixement i decreixement.
c) Màxims i mínims locals.

Problema 3. En un institut s’estudien tres modalitats de Batxillerat: Tecnologia, Humanitats i Arts. Els
curs passat, el 25% dels alumnes va estudiar Tecnologia, el 60% Humanitats i el 15% Arts. En la
convocatòria de juny va aprovar totes les assignatures el 70% dels estudiants de Tecnologia, el 80%
dels d’Humanitats i el 90% dels d’Arts. Si triem un estudiant a l’atzar del curs passat d’aquest institut:
a) Quina és la probabilitat que no haja aprovat totes les assignatures en la convocatòria de juny?
b) Si ens diu que ha aprovat totes les assignatures en la convocatòria de juny, quina és la probabilitat
que haja estudiat Humanitats?
JUNY 2011 OPCIÓ B
1 -2  1 0  3 1 
Problema 1. Donades les matrius A =  , B =  i C =  :
-1 4  -2 -1  2 -1 
a) Calculeu la matriu inversa de la matriu C.
b) Obteniu la matriu X que verifica: AX+Bt = C.
2
 -x –2x+3 , 0 x<1
Problema 2. Donada la funció f(x) =  :
 x–1 , 1 x 3
a) Estudieu la continuïtat en l’interval [0,3]
b) Calculeu els màxims i mínims absoluts de f(x).
c) Calculeu l’àrea de la regió determinada per la gràfica de la funció i les rectes x=0, y=0 i x=3.

Problema 3. Es fa una anàlisi de mercat per a estudiar l’acceptació de les revistes A i B. Aquesta
reflecteix que del total d’entrevistats que coneixen les dues revistes, al 75% els agrada la revista A, al
30% no els agrada la revista B i sí que els agrada la revista A, i al 15% no els agrada cap de les dues.
Suposant que aquestes dades són representatives de tota la població i que hem triat a l’atzar un
individu que coneix les dues revistes, es demana:
a) La probabilitat que li agraden les dues revistes.
b) La probabilitat que li agrade la revista B.
c) Si sabem que li agrada la revista A, la probabilitat que no li agrade la revista B.
SETEMBRE 2011 OPCIÓ A
Problema 1. L’amo d’una botiga de llepolies disposa de qo paquets de pipes, 30 xiclets i 18 bombons.
Decideix que per a vendre-les millor confeccionarà dos tipus de paquets: el tipus A estarà format per
un paquet de pipes, dos xiclets i dos bombons i es vendrà a 1,5 €. El tipus B estarà format per un
paquet de pipes, quatre xiclets i un bombó i es vendrà a 2 €. Quants paquets de cada tipus convé
preparar per aconseguir els ingressos màxims? Determineu els ingressos màxims.

3x+2
Problema 2. Donada la funció f(x) = , es demana:
x2–1
a) El domini i els punts de tall amb els eixos de coordenades.
b) L’equació de les asímptotes verticals i horitzontals.
c) Els intervals de creixement i decreixement.
d) Els màxims i els mínims locals.
e) La representació gràfica a partir de la informació dels apartats anteriors.

Problema 3. En una certa empresa d’exportació, el 62,5% dels empleats parla anglés. D’altra banda,
entre els empleats que parlen anglés, el 80% parla alemany. Sabem que només la tercera part dels
empleats que no parlen anglés sí que parla alemany.
a) Quin percentatge d’empleats parla les dues llengües?
b) Quin percentatge d’empleats parla alemany?
c) Si un empleat no parla alemany, quina és la probabilitat que parle anglés?
SETEMBRE 2011 OPCIÓ B
3 1 -1 2  2 -1  8 8
Problema 1. Siguen les matrius A =  , B =  , C =  i D =  :
2 4 0 1 1 -2  8 3
a) Calculeu AB+3C.
b) Determineu la matriu X que verifica que: AX+I=D, on I és la matriu identitat.

Problema 2. Un ramader muny una vaca des de l’endemà que aquesta ha parit fins a 300 dies
després del part. La producció diària en litres de llet que s’obté d’aquesta vaca ve donada per la funció
120x–x2
f(x) = +40, on x representa el nombre de dies transcorreguts des del part. Es demana:
5000
a) El dia de màxima producció i la producció màxima.
b) El dia de mínima producció i la producció mínima.

Problema 3. En un institut hi ha dos grups de segon de Batxillerat. En el grup A hi ha 10 xiques i 15

xics, dels quals 2 xiques i 2 xics cursen francés. En el grup B hi ha 12 xiques i 13 xics, dels quals 2
xiques i 3 xics cursen francés.
a) Es tria una persona de segon de Batxillerat a l’atzar. Quina és la probabilitat que no curse francés?
b) Sabem que una determinada persona matriculada en segon de Batxillerat cursa francés. Quina és la
probabilitat que pertanga al grup B?
c) Es tria a l’atzar una persona de segon de Batxillerat del grup A. Quina és la probabilitat que siga un
xic i no curse francés?
JUNY 2012 OPCIÓ A
Problema 1. Un comerciant vol invertir fins a 1000 € en la compra de dos tipus d’aparells, A i B, i pot
emmagatzemar fins a 80 aparells. Cada aparell de tipus A li costa 15 € i el ven a 22, cadascun del
tipus B li’n costa 11 i el ven a 17 €. Quants aparells ha de comprar de cada tipus per a maximitzar el
benefici? Quin és el benefici màxim?

Problema 2. Dibuixeu la gràfica de la funció y = f(x) sabent que:

a) Està definida per a tots els valors de x excepte per a x = 1, i la recta x = 1 és l’única asímptota
vertical.
b) La recta y = 3 és l’única asímptota horitzontal.
c) L’únic punt de tall amb als eixos és (0,0)
d) La derivada de la funció y = f(x) només s’anul·la en x=3/2.
e) f’(x) < 0 en el conjunt ]- ,1[ ]1,3/2[.
f) f’(x) > 0 en l’interval ]3/2,+ [.
g) f(3/2) = 13/2.

Problema 3. El 15% dels habitants d’una certa població són socis d’un club de futbol i el 3% són pèl-
rojos. Si els successos “ser soci d’un club de futbol” i “ser pèl-roig” són independents, calculeu les
probabilitats que en triar un habitant d’aquesta població, aquest habitant:
a) Siga pèl-roig i no siga d’un club de futbol.
b) Siga pèl-roig o siga soci d’un club de futbol
c) Siga soci d’un club de futbol si sabem que no és pèl-roig.
JUNY 2012 OPCIÓ B
1 2 2 -6 
Problema 1. Donades les matrius: A =  i B =  , obteniu totes les matrius de la forma
-1 3  -1 -2 
x 0
X =  que satisfan la relació AX–XA = B.
y z

Problema 2. Una empresa disposa de 15 comercials que proporcionen uns ingressos per vendes de
5750 euros mensuals cadascun. Es calcula que per cada nou comercial que contracte l’empresa, els
ingressos de cadascun disminueixen 250 euros. Calculeu:
a) Els ingressos mensuals de l’empresa proporcionats pels 15 comercials.
b) La funció que determina els ingressos mensuals que s’obtindrien si es contractaren x comercials
més.
c) El nombre total de comercials que ha de tenir l’empresa per tal que els ingressos per aquest mitjà
siguen màxims.
d) Els ingressos màxims.

Problema 3. Tenim tres urnes: la primera conté 3 boles blaves, la segona 2 blaves i 2 roges i la
tercera, 1 bola blava i 3 roges. Triem una urna a l’atzar i n’extraiem una bola. Calculeu:
a) La probabilitat que la bola extreta siga roja.
b) La probabilitat que s’haja triat la segona urna si la bola extreta ha sigut roja.
SETEMBRE 2012 OPCIÓ A
Problema 1. Plantegeu i escriviu el sistema d’equacions lineals la matriu dels coeficients del qual és
 2 3 -1  3
A =  -4 2 1  i el terme de la dreta del qual és  0 . Resol el sistema.
 2 2 -1  1

Problema 2. S’estima que el benefici anual B(t), en %, que produeix una certa inversió, està
determinat pel temps t en mesos que es manté esta inversió a través de l’expressió següent:
36t
B(t) = 2 +1, t 0
t +324
a) Descriviu l’evolució del benefici en funció del temps durant els primers 30 mesos.
b) Calculeu raonadament quant de temps ha de mantenir-se esta inversió per tal que el benefici siga
màxim. Quin és el benefici màxim?
c) Quin seria el benefici de la inversió si esta es mantinguera en el temps de forma indefinida?

Problema 3. S’ha fet un estudi d’un nou tractament en un col·lectiu de 120 persones que pateixen
una certa malaltia, 30 de les quals ja l’havien patida anteriorment. Entre les que havien patit la
malaltia anteriorment, el 80% ha reaccionat positivament al nou tractament. Entre les que no l’havien
patida, ha sigut el 90% el que reaccionà positivament.
a) Si triem un pacient a l’atzar, quina és la probabilitat que no reaccione positivament al nou
tractament?
b) Si un pacient ha reaccionat positivament al tractament, quina és la probabilitat que no haja patit la
malaltia amb anterioritat?
c) Si triem dos pacients a l’atzar, quina és la probabilitat que els dos hagen patit la malaltia amb
anterioritat?
SETEMBRE 2012 OPCIÓ B
 x+y 1
 x–y 2
Problema 1. Siga el següent sistema d’inequacions lineals:  -x+y 1.
 x–y 1
a) Resoleu-lo gràficament.
b) Calculeu el màxim i el mínim de la funció z = 2x+y en el conjunt solució d’aquest sistema.
2
Problema 2. Donada la funció y = (x2+x) , es demana:
a) El seu domini i els punts de tall amb els eixos de coordenades.
b) L’equació de les seues asímptotes verticals i horitzontals, si n’hi ha.
c) Els intervals de creixement i decreixement.
d) Els màxims i mínims locals.
e) La representació gràfica a partir de la informació dels apartats anteriors.

Problema 3. Una urna A conté 5 boles roges i 2 blaves. Una altra urna B conté 4 boles roges i 1 blava.
Prenem a l’atzar una bola de l’urna A i, sense mirar-la, la passem a l’urna B. A continuació extraiem
am reemplaçament 2 boles de l’urna B. calculeu la probabilitat que:
a) Ambdues boles siguen de color roig.
b) Ambdues boles siguen de diferent color.
c) Si la primera bola extreta és roja, quina és la probabilitat que la bola que hem passat de l’urna A a
l’urna B haja sigut blava?
JUNY 2013 OPCIÓ A
Problema 1. Resol les següents qüestions:
3 1 0 5 
a) Calculeu les matrius X i Y si sabem que: X+Y =  i 2X–Y =  .
4 3 -7 -3 
3 2
b) Obteniu la inversa de la matriu A =  .
2 2
1 0
c) Obteniu la matriu X tal que XA =  .
8 6

-x2+4x+4
Problema 2. Donada la funció f(x) = , demanem:
x2–4x+3
a) El seu domini i els punts de tall amb els eixos de coordenades.
b) L’equació de les seues asímptotes verticals i horitzontals, si n’hi ha.
c) Els intervals de creixement i decreixement.
d) Els màxims i mínims locals.
e) La representació gràfica a partir de la informació dels apartats anteriors.

Problema 3. Un pot conté 25 caramels de taronja, 12 de llima i 8 de café. S’extrauen dos caramels a
l’atzar. Calculeu:
a) La probabilitat que ambdós siguen de taronja.
b) La probabilitat que ambdós siguen del mateix sabor.
c) La probabilitat que cap dels dos siga de cafè.
JUNY 2013 OPCIÓ B
Problema 1. Una persona va adquirir al mercat una certa quantitat d’unitats de memòria externa, de
lectors de llibres electrònics i de “tablets” gràfiques a un preu de 100, 120 i 150 euros la unitat,
respectivament. L’import total de la compra va ser de 1160 € i el nombre total d’unitats adquirides, 9.
A més, va comprar una unitat més de “tablets” gràfiques que de lectors de llibres electrònics. Quantes
unitats va adquirir de cadascun dels productes?

 2 x+2 , -2 x<0
Problema 2. Donada la funció f(x) =  x –2x+2 , 0 x<3 :
 3x–1 , 3 x 5
a) Estudieu la continuïtat de la funció en tots els punts de l’interval [-2,5].
b) Calculeu els màxims i mínims absoluts de f ( x) a l’interval [-2,5/2]
2
c) Calculeu 1
f(x) dx.

Problema 3. Sabent que P(A)=0,3; P(B)=0,4 i P(A | B) = 0,2, contesteu les següents qüestions:
a) Calculeu P(Ā B).
b) Calculeu P(B | A).
c) Calculeu P(Ā B̄).
d) Són independents els esdeveniments A i B? Per què?
JULIOL 2013 OPCIÓ A
1 2 2 -1  0 1
Problema 1. Siguen les matrius: A =  , B =  i C =  .
0 3 1 2  -1 2 
Resoleu l’equació: XAB–XC = 2C.

Problema 2. Una cadena de muntatge està especialitzada en la producció d’un cert model de
motocicleta. Els costos de producció en euros, C(x), estan relacionats amb el nombre de motocicletes
fabricades, x, mitjançant la següent expressió: C(x) = 10x2+2000x+250000. Si el preu de venda de
cadascuna de les motocicletes és de 8000 euros i es venen totes les motocicletes fabricades, es
demana:
a) Definiu la funció ingressos que obté la cadena de muntatge en funció de les vendes de les
motocicletes produïdes.
b) Quina és la funció que expressa els beneficis de la cadena de muntatge?
c) Quantes motocicletes han de fabricar per a maximitzar els beneficis? A quant ascendiran aquests
beneficis?

Problema 3. Una empresa de telefonia mòbil ofereix 3 tipus diferents de tarifes, A, B i C, xifrant-se en
un 45%, 30% i 25% el percentatge de clients abonats a cadascuna d’elles, respectivament. S’ha
detectat que el 3%, 5% i 1% dels abonats a la tarifa A, B i C, respectivament, cancel·len el seu
contracte una vegada transcorregut el període de permanència. Es demana:
a) Si un client triat a l’atzar cancel·la el seu contracte una vegada transcorregut el període de
permanència, quina és la probabilitat que estiguera abonat a la tarifa C?
b) Quina és la probabilitat que un client triat a l’atzar no cancel·le el seu contracte una vegada
transcorregut el període de permanència?
c) Si seleccionem un client a l’atzar, quina és la probabilitat que estiga abonat a la tarifa A i decidisca
cancel·lar el seu contracte una vegada transcorregut el període de permanència?
d) Si seleccionem un client a l’atzar, quina és la probabilitat que no estiga abonat a la tarifa B i
decidisca cancel·lar el seu contracte una vegada transcorregut el període de permanència?
JULIOL 2013 OPCIÓ B
Problema 1. Un estudiant reparteix propaganda publicitària per a aconseguir ingressos. Li paguen 8
cts. d’euro per cadascun dels impresos col·locats al parabrisa d’un cotxe i 12 cts. per cadascun
dipositat a una bústia. Ha calculat que cada dia pot repartir com a màxim 150 impresos i l’empresa li
exigeix diàriament que la diferència entre els col·locats en cotxes i el doble dels col·locats en bústies no
siga inferior a 30 unitats. A més, ha d’introduir en bústies almenys 15 impresos diàriament. Quants
impresos ha de col·locar en cotxes i bústies per a maximitzar els seus ingressos diaris? Quin és aquest
ingrés màxim?

Problema 2. La gràfica de la funció f(x) és la següent:

Es demana:
a) El seu domini i els punts d’intersecció amb els eixos de
coordenades.
b) Equació de les seues asímptotes verticals i horitzontals, si n’hi ha.
c) Els valors de x per als quals la funció derivada de f(x) és positiva,
negativa o nul·la, respectivament.
d) El valor dels següents límits: Lim f(x) i Lim+ f(x).
x→+ x→0
1 4 3 2
e) Calculeu: 0
(x +2x –3x –4x+4) dx.

Problema 3. El 50% dels joves d’una certa població afirma practicar l’esport A i el 40% afirma
practicar l’esport B. A més, sabem que el 70% dels joves de l’esmentada població practica l’esport A o
el B. Si seleccionem un jove a l’atzar, es demana:
a) La probabilitat que no practique cap dels dos esports.
b) La probabilitat que practique l’esport A i no practique el B.
c) Si practica l’esport B, quina és la probabilitat que practique l’esport A?
d) Són independents els esdeveniments “Practicar l’esport A” i “Practicar l’esport B”? Per què?
JUNY 2014 OPCIÓ A
Problema 1. Representa gràficament la regió determinada pel sistema d’inequacions:
y
 x
2

760x+370y 94500

y+
x
2
100
i calcula els seus vèrtexs. Quin és el màxim de la funció f(x,y)=x+y en esta regió? En quin punt
s’aconsegueix?
Problema 2. En una sessió, el valor d’una certa acció, en euros, va vindre donat per la funció:
 2-x+15 , 0 x < 3
f(x) =  x –8x+26 , 3 x<6,
 2x+2 , 6 x 8
on x representa el temps, en hores, transcorregut des de l’inici de la sessió. Es demana:
a) Estudiar la continuïtat de f(x).
b) Calcular el valor màxim i el valor mínim que va aconseguir l’acció.
c) En quins moments va convenir comprar i vendre per a maximitzar el benefici? Quin hauria sigut este?
Problema 3. Una factoria disposa de tres màquines per a fabricar la mateixa peça. La més antiga
fabrica 1000 unitats al dia, de les que el 2% són defectuoses. La segona màquina més antiga, 3000
unitats al dia, de les que l’1,5% són defectuoses. La més moderna fabrica 4000 unitats al dia, amb el
0,5% defectuoses. Es demana:
a) Quina és la probabilitat de què una peça triada a l’atzar siga defectuosa?
b) Si una peça triada a l’atzar és defectuosa, quina és la probabilitat de què haja estat fabricada en la
màquina més antiga?
c) Sabent que una peça triada a l’atzar no és defectuosa, quina és la probabilitat de què no haja estat
fabricada en la màquina més moderna?
JUNY 2014 OPCIÓ B
Problema 1. Després d’aplicar un descompte del 10% a cadascun del preus originals, s’ha pagat per
un retolador, un quadern i una carpeta 3,96 €. Se sap que el preu del quadern és la meitat del preu del
retolador i que el preu de la carpeta és igual al preu del quadern més el 20% del preu del retolador.
Calcula el preu original de cada objecte.

Problema 2. Donada la funció f(x) = (x–1)2·(x+2)2, es demana:

a) El seu domini i punts de tall amb els eixos de coordenades.
b) Intervals de creixement i decreixement.
c) Màxims i mínims locals.
d) El valor de la integral definida de f(x) entre x=-1 i x=1.

Problema 3. En una empresa el 30% dels treballadors són tècnics informàtics i el 20% són tècnics
electrònics, mentre que un 10% tenen les dues especialitats.
a) Calcula la probabilitat de què un treballador d’aquesta empresa seleccionat a l’atzar siga tècnic
informàtic o electrònic.
b) Si seleccionem a l’atzar a un tècnic electrònic, quina és la probabilitat de què siga també tècnic
informàtic?
c) Si seleccionem un treballador a l’atzar, quina és la probabilitat de què siga un tècnic que té només
una de les dues especialitats?
JULIOL 2014 OPCIÓ A
5 3 1 1
Problema 1. Dues matrius A i B satisfan les igualtats següents: A+B =  i A–B =  .
3 0 -1 0 
a) Calcula A i B.
b) Calcula la matriu X sabent que AXA = B.

x2–8x+16
Problema 2. Donada la funció f(x) = , es demana:
x2–8x+15
a) El domini i els punts de tall amb els eixos de coordenades.
b) L’equació de les asímptotes verticals i horitzontals.
c) Els intervals de creixement i decreixement.
d) Els màxims i mínims locals.
e) La representació gràfica a partir de la informació dels apartats anteriors.

Problema 3. Provem una vacuna contra la grip en un grup de 400 persones, de les que 180 són
homes i 220 dones. De les dones, 25 contrauen la grip i dels homes 23. Calcula les probabilitats
següents:
a) Que al seleccionar una persona a l’atzar resulte que no té grip.
b) Que al seleccionar una persona a l’atzar resulte ser una dona que no té grip.
c) Que al seleccionar una persona a l’atzar que no té grip, resulte ser un home.
d) Que al seleccionar una dona a l’atzar, resulte no tindre grip.
JULIOL 2014 OPCIÓ B
Problema 1. Una certa persona inverteix un total de 7000 € en accions de les empreses A i B i en un
dipòsit a 12 mesos a l’1%. Passat un any, ven les accions i obté una rendibilitat del 5% en les accions
de l’empresa A i del 3% en les de B. El benefici total de les tres inversions és de 202 €. Determina
quina quantitat va destinar a cada inversió si sabem que els diners totals destinats a comprar van
superar en 2600 € al diners del dipòsit.

a
 , 2 x<5
Problema 2. Siga la funció f(x) =  x .
 x –3x–8 , 5
2
x 7
a) Calcula el valor de a per al que f(x) és continua en l’interval [2,7].
b) Per a a = 15, estudia el creixement i decreixement de f(x) en l’interval [2,7].
6
c) Calculeu 5
f(x) dx.

Problema 3. La probabilitat de què ocórrega el contrari d’un succés A és 1/3; la probabilitat d’un
succés B és 3/4 i la probabilitat que ocórreguen alhora els successos A i B és 5/8.
a) Calcula la probabilitat de què ocórrega el succés A o el succés B.
b) Calcula la probabilitat de què no ocórrega ni el succés A ni el succés B.
c) Calcula la probabilitat de què ocórrega A, tot sabent que ha ocorregut B.
d) Són independents els successos A i B? Raona la resposta.
JUNY 2015 OPCIÓ A
Problema 1. Es disposa de 200 hectàrees de terreny en les quals es desitja conrear patates i carlotes.
Cada hectàrea dedicada al cultiu de patates necessita 12,5 litres d’aigua de reg al mes, mentre que
cadascuna de carlotes necessita 40 litres, i es disposa mensualment d’un total de 5000 litres d’aigua
per al reg. D’altra banda, les necessitats per hectàrea d’adob nitrogenat són de 20 kg per a les patates
i de 30 kg per a les carlotes, i es disposa d’un total de 4500kg d’adob nitrogenat. Si el guany per
hectàrea sembrada de patates és de 300 € i de 400 € el guany per hectàrea de carlotes, quina
quantitat d’hectàrees convé dedicar a cada cultiu? Quin guany s’obtindria d’aquesta manera?

Problema 2. Calcula:
2x3+2x+1
a) Totes les asímptotes verticals i horitzontals de la funció f(x) = .
x3–9x
b) Els intervals de creixement i decreixement de la funció: g(x) = x +4x +4x2–8.
4 3

c) Els màxims i mínims de la funció g(x) de l’apartat anterior.

Problema 3. El 25% dels estudiants d’un institut ha llegit algun llibre sobre Harry Potter i el 65% ha
vist alguna pel·lícula d’aquest protagonista. Se sap també que el 10% ha llegit algun llibre i ha vist
alguna de les pel·lícules d’aquest personatge. Si es tria a l’atzar un estudiant:
a) Quina és la probabilitat que haja vist alguna pel·lícula d’aquest personatge i no haja llegit cap llibre
sobre Harry Potter?
b) Quina és la probabilitat que no haja llegit sobre Harry Potter i no haja vist cap pel·lícula sobre
aquest personatge?
c) Si se sap que ha llegit algun llibre sobre Harry Potter, quina és la probabilitat que haja vist alguna
pel·lícula d’aquest personatge?
JUNY 2015 OPCIÓ B
Problema 1. En una sucursal d’una agència de viatges es ven un total de 60 bitllets d’avió amb
destinació a Londres, Paris i Roma. Sabent que el nombre de bitllets per a Paris és el doble dels venuts
per les altres dues destinacions conjuntament, i que per a Roma s’emeten dos bitllets més que la
meitat dels venuts per a Londres, quants bitllets s’han venut per a cadascuna de les destinacions?

Problema 2. El rendiment d’un estudiant durant les primeres 6 hores d’estudi ve donat (en una escala
700t
de 0 a 100) per la funció R(t) = 2 , en què t és el nombre d’hores transcorregudes.
4t +9
a) Calcula el rendiment a les 3 hores d’estudi.
b) Determina l’evolució del rendiment durant les primeres 6 hores d’estudi (quan augmenta i quan
disminueix). Quin és el rendiment màxim?
c) Una vegada obtingut el rendiment màxim, en quin moment el rendiment és igual a 35?

Problema 3. La probabilitat que ocórrega el succés A és 2/3, la probabilitat que no ocórrega el succés
B és 1/4 i la probabilitat que ocórrega el succés A o el succés B és 19/24. Calcula:
a) La probabilitat que ocórreguen a la vegada el succés A i el succés B.
b) La probabilitat que no ocórrega el succés A o no ocórrega B.
c) La probabilitat que ocórrega A sabent que ha ocorregut B.
d) Són independents els successos A i B? Per què?
JULIOL 2015 OPCIÓ A
Problema 1. Una empresa fabrica dos productes diferents, P1 i P2, que ven a 300 i 350 € per tona (t),
respectivament. A tal fi, utilitza dos tipus de matèries primeres (A i B) i mà d’obra. Les disponibilitats
setmanals de les matèries primeres són 30 t de A i 36 t de B, i les hores de mà d’obra disponibles a la
setmana són 160. En la taula següent es resumeixen els requeriments (en t) de les matèries primeres i
les hores de treball necessàries per a la producció d’una tona de cada producte:
Matèria Primera (t)
Producte A B Mà d’obra
P1 2 3 4
P2 3 1 20
Determina la producció setmanal que maximitza els ingressos de l’empresa tot sabent que un estudi de
mercat indica que la demanda del producte P2 mai supera la del producte P1. A quant ascendeixen els
ingressos màxims?
2
 x +2 , x 1
Problema 2. Siga la funció f(x) =  6 .
 x2+1 , 1 < x
a) Estudia la continuïtat en l’interval ]-∞,+∞[.
b) Calcula els màxims i mínims locals de f(x).
c) Calcula l’àrea de la regió limitada per f(x) i les rectes x=-1 i x=1.
Problema 3. El 25% dels estudiants d’un institut no realitzen cap activitat extraescolar, mentre que el
55% realitzen una activitat extraescolar esportiva. Sabem a més que un de cada quatre estudiants que
practiquen una activitat extraescolar no esportiva també practica una d’esportiva. Es demana:
a) Calcula la probabilitat que un estudiant triat a l’atzar practique una activitat extraescolar esportiva i
una altra de no esportiva.
b) Calcular la probabilitat que un estudiant practique només una activitat extraescolar esportiva.
c) Són independents els successos “Practicar una activitat extraescolar esportiva” i “Practicar una
activitat extraescolar no esportiva”? Raona la resposta.
JULIOL 2015 OPCIÓ B
1 2 2 2  1 -1 
Problema 1. Siguen les matrius: A =  , B =  i C =  .
-1 4  1 -1  1 -3 
a) Troba la matriu X que satisfà l’equació: AX–BCX = 3C.
b) Calcula la matriu inversa de At+B, en què At representa la matriu transposada de A.

Problema 2. Una empresa de material fotogràfic ofereix una màquina que és capaç de revelar 15,5
fotografies per minut. No obstant això, les seues qualitats es van deteriorant amb el temps de manera
que el nombre de fotografies revelades per minut ve donat per la funció f(x), en què x és l’antiguitat
de la màquina en anys.
 15,5–1,1x , 0 x 5
f(x) =  5x+45
, x>5
 x+2
a) Estudia la continuïtat de f(x) en l’interval [0,+∞[.
b) Comprova que el nombre de fotografies revelades per minut decreix amb l’antiguitat de la màquina.
Justifica que si la màquina té més de 5 anys revelarà menys de 10 fotografies per minut.
c) És cert que la màquina mai revelarà menys de 5 fotografies per minut? Per què?

Problema 3. En un aeroport, 1/3 dels avions que vénen de l’estranger ho fan amb retard, mentre que
si procedeixen del mateix país ho fan amb retard el 5%. Si de l’estranger vénen el 25% dels vols, es
demana:
a) Quina és la probabilitat que un vol seleccionat a l’atzar arribe amb retard?
b) Si un avió seleccionat a l’atzar ha arribat sense retard, quina és la probabilitat que vinga de
l’estranger?
c) Quina és la probabilitat que un vol seleccionat a l’atzar arribe a la seua hora o provinga de
l’estranger?
JUNY 2016 OPCIÓ A
1 2 1  0 -1 2 
Problema 1. Donades les matrius: A =  1 3 1  i B =  1 0 -1 .
 0 1 3 2 1 0 
a) Calcula la matriu A–1.
b) Determina la matriu X tal que AX=A+B.

Problema 2. El departament d’anàlisi financera d’una consultora determina que la rendibilitat R(x), en
milers d’euros, d’una inversió, en funció de la quantitat invertida en milers d’euros, x, és donada per
l’expressió següent: R(x) = -0,01x2+0,1x+1, x > 0.
a) Quants euros convé invertir per maximitzar la rendibilitat? Quina serà esta rendibilitat màxima?
b) Determina la funció que proporciona la rendibilitat mitjana (és a dir, el quocient entre la rendibilitat i
la quantitat invertida) d’esta inversió i estudia l’evolució d’esta rendibilitat mitjana en funció de la
quantitat invertida.

Problema 3. Joan va normalment a llogar pel·lícules a un dels tres videoclubs següents: A, B i C. Se

sap que la probabilitat que vaja al videoclub C és de 0,2 i que la probabilitat que vaja a A és la mateixa
que la probabilitat que vaja al B. Al videoclub A el 35% de les pel·lícules són espanyoles, el 55% en el
B i el 40% en el C. Un dia va a un videoclub i una vegada allí tria aleatòriament una pel·lícula. Es
demana:
a) Quina és la probabilitat de què haja anat al videoclub A?
b) Quina és la probabilitat que la pel·lícula triada siga espanyola?
c) Suposant que ha triat una pel·lícula no espanyola, quina és la probabilitat que haja anat al videoclub
C?
JUNY 2016 OPCIÓ B
Problema 1. Un comerciant va comprar 200 quilos de préssecs, 100 de pomes i 300 de peres. Els
ven incrementant un 25% el preu dels préssecs i de les pomes i un 40% el de les peres. Per la venda
de tot el gènere va obtindré 1087 euros dels quals 257 varen ser de benefici. Sabent que el preu de
compra del quilo de préssecs va ser 50 cèntims més car que el preu de peres, quin va ser el preu de
compra del quilo de cadascuna de les fruites?

x2
Problema 2. Donada la funció f(x) = , es demana:
4–x
a) El domini i els punts de tall amb els eixos de coordenades.
b) Les equacions de les asímptotes verticals i horitzontals.
c) Els intervals de creixement i decreixement.
d) Els màxims i mínims locals.
e) La representació gràfica a partir de la informació dels apartats anteriors.

Problema 3. L’espai mostral associat a un experiment aleatori és el següent:  = {a,b,c,d,e,f}. Es

coneixen les probabilitats següents: P(a)=P(b)=P(c)=P(d)=1/12, P(e)=1/2 i P(f)=1/6. Donats els
successos A = {a,c,d} i B = {c,e,f} relacionats amb l’experiment aleatori i sent Ā el succés contrari o
complementari de A, calcula:
a) P(A B)
b) P(Ā B)
c) P(A B)
d) P(A | B)
JULIOL 2016 OPCIÓ A
Problema 1. Un restaurant ofereix cada dia desdejunis, dinars i sopars. Els desdejunis costen 4 euros,
els dinars 8 i els sopars 10. L’últim dissabte es van servir tants dinars com desdejunis i sopars junts.
La recaptació va ser de 1116 euros. La recaptació obtinguda amb els dinars va superar la dels sopars
en 156 euros.
a) Quants desdejunis, dinars i sopars es van servir?
b) Quin benefici es va obtenir si els guanys d’un desdejuni són 2,5 euros, els d’un dinar 4 euros i els
d’un sopar 5 euros?

 22x+3 , 0 x<2
Problema 2. Donada la funció contínua f(x) =  x :
 - 2 +4x+1 , 2 x 8
a) Calcula els seus màxims i els seus mínims absoluts, raonant que, efectivament ho són.
b) Calcula el valor de la integral de la funció f(x) en l’interval [5,7].

Problema 3. El 55% dels empleats d’una empresa són llicenciats, el 25% tenen nivell d’estudis
d’educació secundària i la resta tan sols nivell d’estudis primaris. Un 20% dels llicenciats, un 3% dels
que tenen educació secundària i un 1% dels que tenen estudis primaris ocupen un lloc directiu a
l’empresa.
a) Quina és la probabilitat que un directriu de l’empresa triat a l’atzar siga llicenciat?
b) Quina és la probabilitat que un empleat de l’empresa triat a l’atzar no siga directiu i el seu nivell
d’estudis siga d’estudis primaris?
c) Quina és la probabilitat que un empleat de l’empresa triat a l’atzar tinga nivell d’estudis secundaris o
siga directiu?
JULIOL 2016 OPCIÓ B
1 2  1 3
Problema 1. Donades les matrius: A =  i B =  , calcula:
-1 -3  0 2
2
a) (A–I)
b) A·Bt
c) A–B–1
on I és la matriu identitat i Bt i B–1 les matrius transposada i inversa de B, respectivament.

x2
Problema 2. Donada la funció f(x) = 2 , es demana:
x –1
a) El domini i els punts de tall amb els eixos de coordenades.
b) Les equacions de les asímptotes horitzontals i verticals.
c) Els intervals de creixement i decreixement.
d) Els màxims i mínims locals.
e) Representa gràficament la funció a partir de la informació dels apartats anteriors.

Problema 3. El 35% dels alumnes d’un institut vist vaquers i el 50% porta calçat esportiu. El 30%
d’ells no usa ni vaquers ni calçat esportiu. Calcula:
a) La probabilitat que un alumne triat a l’atzar vista vaquers o use calçat esportiu.
b) La probabilitat que un alumne triat a l’atzar vista vaquers i use calçat esportiu.
c) La probabilitat que un alumne triat a l’atzar vista vaquers però no use calçat esportiu.
d) Si es tria un alumne a l’atzar i s’observa que no porta calçat esportiu, quina és la probabilitat que no
porte vaquers?
JUNY 2017 OPCIÓ A
Totes les respostes han d’estar degudament raonades.
Problema 1. Una empresa produeix dos tipus de cervesa artesanal, A i B. La demanda mínima de
cervesa de tipus A és de 200 litres diaris. La producció de cervesa de tipus B és almenys el doble que
la de tipus A. La infraestructura de l’empresa no permet produir en total més de 900 litres diaris de
cervesa. Els beneficis que obté per litre de A i B són 2 i 2,5 euros, respectivament. Quants litres diaris
s’han de produir de cada tipus per a maximitzar el benefici? Quin és aquest benefici màxim?
Problema 2. Donada la funció f (x) = x3–2x2+x, es demana:
a) El seu domini i els punts de tall amb els eixos de coordenades.
b) Intervals de creixement i decreixement.
c) Màxims i mínims locals.
d) Representació gràfica.
e) A partir dels resultats obtinguts en els apartats anteriors, raona en quins punts la funció
g(x) = (x–2)3–2(x–2)2+x–2 té un màxim i un mínim local.
Problema 3. Imagina cinc cadires alineades 1, 2, 3, 4, 5 i que un individu està assegut inicialment a la
cadira central (número 3). Es llança una moneda a l’aire i, si el resultat és cara, es desplaça a la cadira
situada a la seua dreta, mentre que si el resultat és creu, es desplaça a la situada a la seua esquerra.
Es fan llançaments successius (i els canvis de cadira consecutius corresponents), tenint en compte que
si després d’algun d’aquests s’arriba a asseure en alguna de les cadires dels extrems (1 o 5), es
quedarà assegut en aquesta amb independència dels resultats dels llançaments posteriors. Es
demana:
a) Dibuixa el diagrama d’arbre per a quatre llançaments de moneda.
b) La probabilitat que després dels tres primers llançaments estiga assegut de nou a la cadira central (3).
c) La probabilitat que després dels tres primers llançaments estiga assegut en alguna de les cadires
dels extrems (1 o 5).
d) La probabilitat que després dels quatre primers llançaments estiga assegut en alguna de
les cadires dels extrems (1 o 5).
JUNY 2017 OPCIÓ B
Problema 1. Determina les matrius X i Y que satisfan les relacions següents:
X+2Y = At+B
X–Y = A–B
on At representa la matriu transposada de A i les matrius A i B són
 –1 –2 4   4 –2 0 
A =  2 3 0  i B =  1 2 1 .
 1 0 2 3 1 0 
Problema 2. Un analista pronostica que el benefici B(x) en milers d’euros d’un fons d’inversió, en
què x representa la quantitat invertida en milers d’euros, és donat per l’expressió següent:
2
 –0,01x +0,09x+0,1 , 0 < x 8
B(x) =  x
 1,26 x2–1+0,02 , x > 8
a) Estudia la continuïtat de B(x).
b) Calcula els intervals de creixement i decreixement.
c) Quin capital, en euros, convé invertir en aquest fons per maximitzar el benefici? Quin serà
aquest benefici màxim?
d) Si s’inverteix un capital molt elevat, quin seria com a mínim el seu benefici? Per què?
Problema 3. Una companyia de transport interurbà cobreix el desplaçament a tres municipis
distints. El 35% dels recorreguts diaris realitzats pels autobusos d’aquesta companyia corresponen a la
destinació 1, el 20% a la destinació 2 i el 45% a la destinació 3. Se sap que la probabilitat que,
diàriament, un recorregut d’autobús tinga un retard és del 2%, 5% i 3% per a cadascuna de les
destinacions 1, 2 i 3, respectivament.
a) Quin percentatge dels recorreguts diaris d’aquesta companyia arriba amb puntualitat a la seua
destinació?
b) Quina és la probabilitat que un recorregut seleccionat a l’atzar corresponga a la destinació 2 i haja
experimentat un retard?
c) Si seleccionem un recorregut a l’atzar i resulta que va tindre un retard, quina era la
destinació més probable d’aquest recorregut?
JULIOL 2017 OPCIÓ A
Problema 1. Representa gràficament la regió determinada pel sistema d’inequacions:
x 10
 x 20
 x
y
 3
12x+20y 360
i calcula els seus vèrtexs. Quin és el mínim de la funció f(x,y)=x–2y en aquesta regió? En quin punt
s’assoleix?

Problema 2. L’evolució del preu d’una certa acció, en euros, un dia determinat va seguir la funció
x+2
f(x) = 35,7 2 , x [0,8], on x representa el temps, en hores, transcorregut des de l’obertura de la
x +21
sessió. Es demana:
a) Calcular el valor màxim que assoleix l’acció i en quin moment es va assolir.
b) Calcular el valor mínim que assoleix l’acció i en quin moment es va assolir.
c) Una persona va comprar 20 accions en el moment de l’obertura (x=0) i les va vendre just al
tancament (x=8). Determina si va obtenir guanys o pèrdues i la quantia d’aquests.

Problema 3. El 70% dels sol·licitants d’un lloc de treball té experiència i, a més, una formació d’acord
amb el lloc. No obstant això, n’hi ha un 20% que té experiència i no una formació d’acord amb el lloc.
Se sap també que entre els sol·licitants que tenen formació d’acord amb el lloc, un 87,5% té
experiència.
a) Quina és la probabilitat que un sol·licitant triat a l’atzar no tinga experiència?
b) Si un sol·licitant triat a l’atzar té experiència, quina és la probabilitat que tinga una formació d’acord
amb el lloc?
c) Quina és la probabilitat que un sol·licitant triat a l’atzar no tinga formació d’acord amb el lloc ni
experiència?
JULIOL 2017 OPCIÓ B
Problema 1. Un estudiant va obtindre una qualificació de 7,5 punts en un examen de tres preguntes.
En la tercera pregunta va obtindré un punt més que en la segona i els punts que va aconseguir en la
primera pregunta van quintuplicar la diferència entre la puntuació obtinguda en la tercera i primera
preguntes. Quina va ser la puntuació obtinguda en cadascuna de les preguntes?
3
 x –3x–20 , x 3
Problema 2. Siga la funció f(x) =  2 .
, x>3
 a–x
a) Calcula el valor de a per al qual f(x) és continua en x=3.
b) Per a a = 0, estudia el creixement i decreixement de f(x).
c) Per a a = 0, calcula els màxims i mínims locals de f(x).

Problema 3. El 60% dels components electrònics produïts en una fàbrica procedeixen de la màquina A
i el 40% de la màquina B. La proporció de components electrònics defectuosos en A és 0,1 i en B és
0,05.
a) Quina és la probabilitat que un component electrònic d’aquesta fàbrica seleccionat a l’atzar siga
defectuós?
b) Quina és la probabilitat que, sabent que un component electrònic no és defectuós, procedisca de la
màquina A?
c) Quina és la probabilitat que un component electrònic d’aquesta fàbrica seleccionat a l’atzar siga
defectuós i procedisca de la màquina B?
JUNY 2018 OPCIÓ A
Totes les respostes han d’estar degudament raonades.
Problema 1. Una pastisseria ven 2 classes de caixes de bombons. En les caixes anomenades EXTRA
inclou 15 bombons de tipus A i 30 de tipus B, mentre que les caixes anomenades DELUXE contenen 30
bombons de tipus A i 15 de tipus B.
Amb cada bombó de tipus A obté un benefici de 50 cèntims. I amb cada un de tipus B un benefici de
40 cèntims. Si denominem per x el nombre de caixes EXTRA, i per y el nombre de caixes DELUXE que
ven, es demana:
a) Calcular la funció de beneficis de la pastisseria.
b) Calcular el nombre de caixes x i y que haurà de vendre de cada classe per a obtindre un benefici
màxim, sabent que disposa de 450 bombons de cada tipus.
Calcula este benefici.

x–1
Problema 2. Donada la funció f(x) = , es demana:
(x–2)2
a) El seu domini i els punts de tall amb els eixos de coordenades.
b) Les asímptotes horitzontals i verticals, si existeixen.
c) Els intervals de creixement i decreixement.
d) Els màxims i mínims locals.
e) La representació gràfica de la funció.

Problema 3. En un estudi realitzat en un comerç s’ha determinat que el 68% de les compres es
paguen amb targeta de crèdit. El 15% de les compres superen els 500€ i les 2 circumstàncies (una
compra supera els 500€ i es paga amb targeta de crèdit) es dóna el 5% de les vegades. Calcula la
probabilitat que:
a) Una compra no supere els 500€ i es pague en efectiu.
b) Una compra no passe de 500€ si no s’ha pagat amb targeta de crèdit.
c) Una compra es pague amb targeta de crèdit si no ha superat els 500€.
JUNY 2018 OPCIÓ B
Totes les respostes han d’estar degudament raonades.

 2 -1 5  7 4 1
Problema 1. Donades les matrius A =  3 1 -2  i C =  1 -1 4 , es demana:
5 1 3  8 4 6
a) Calcular A–1.
b) Calcular una matriu X, d’ordre 3 3, que acomplisca AX = C.

Problema 2. La caiguda d’un meteorit a l’Antàrtida va provocar el desglaç d’una superfície amb una
10t+21
extensió en km2 que ve donada per f(t) = , on t és el nombre de dies transcorreguts des de
t+3
l’impacte.
a) Quina va ser la superfície desglaçada després de 6 dies de l’impacte? I després de 87 dies?
b) Estudia si la superfície desglaçada creix o decreix al llarg del temps.
9
c) Un altre científic va afirmar que la superfície desglaçada venia donada per la funció g(t) = 10– .
t+3
Comprova si hi ha o no diferències entre les 2 funcions f(t) i g(t).
d) Té algun límit l’extensió del desglaç?

Problema 3. En una casa hi ha 3 clauers. El primer clauer (BLAU) té 5 claus. El segon (ROIG) té 4
claus i el tercer (VERD) té 3 claus. En cada clauer hi ha una única clau que obri la porta del traster. Es
tria a l’atzar un dels clauers. Es demana calcular la probabilitat:
a) D’obrir el traster amb la primera clau que es prova del clauer triat.
b) Que s’haja triat el VERD si obri el traster amb la primera clau que es prova.
c) Que la primera clau que es prove en el clauer triat a l’atzar no òbriga i sí que ho faça la segona
(diferent de l’anterior) que es prova d’este clauer.
JULIOL 2018 OPCIÓ A
 1 -2 1   1 -2 0   -2 
Problema 1. Donades les matrius A =  2 0 -3 , B =  -1 2 2  i el vector c =  -1 , es demana:
 0 1 -1   2 -1 3   3 
a) Calcular el determinant de la matriu A i calcular A –1.
b) Determinar el vector x que verifica Ax = B’c, on B’ representa la matriu transposada de B.

Problema 2. Els ingressos i costos anuals, en milers d’euros, d’una fàbrica de motxilles vénen donats,
respectivament, per les funcions I(x) = 4x–9 i C(x) = 0,01x2+3x, on la variable x expressa en euros el
preu de venda d’una motxilla. Es demana:
a) Calcular la funció de beneficis.
b) Quin ha de ser el preu de venda x perquè el benefici siga màxim? Quin és este benefici màxim?
c) Amb la funció de beneficis, determina els punts de tall amb els eixos i les zones de creixement i
decreixement. Representa gràficament esta funció.
d) Raona per a quins preus de venda (valors de x) l’empresa tindrà pèrdues.

Problema 3. Un dau normal té les cares numerades del número 1 al 6. Un altre dau està trucat i té
quatre cares numerades amb el 5 i les altres dues cares numerades amb el 6. Es tria un dau a l’atzar i
es realitzen dues tirades amb el dau triat. Es demana:
a) Calcular la probabilitat de traure un 6 en la primera tirada i un 5 en la segona.
b) Calcular la probabilitat que la suma dels resultats obtinguts entre les dues tirades siga 11.
c) Si en realitzar les dues tirades amb el dau triat a l’atzar s’obté un 6 en la primera i un 5 en la
segona, quina és la probabilitat d’haver triat el dau trucat?
JULIOL 2018 OPCIÓ B
Problema 1. Un inversor va decidir invertir un total de 42000 € entre tres productes:
a) Un compte d’estalvis pel qual rep uns interessos anuals del 5%.
b) Un depòsit a termini fix pel qual li paguen uns interessos anuals del 7%.
c) Uns bons amb uns interessos anuals del 9%.
Al cap d’un any, els interessos li han proporcionat un benefici de 2600 €. Si els interessos que ha rebut
del compte d’estalvis són 200 € menys que la suma dels interessos que ha percebut per les altres dues
inversions, quina quantitat va invertir en cada producte?

3 1 3
Problema 2. Una explotació minera extrau f(t) = 30+ t– t tones de carbó per any, on la variable t
2 800
indica el temps transcorregut, en anys, des de l’inici de l’explotació. Es demana:
a) Calcular en quin any s’aconsegueix el màxim d’extracció i quin és dit valor.
b) Si es necessita extraure com a mínim 10 tones per any perquè l’explotació siga rendible, estudia si
en l’any t = 40 és rendible.
c) Existeix algun període de temps, a partir dels 40 anys, en el que l’explotació és rendible? Raona la
teua resposta.

Problema 3. L’espai mostral associat a un experiment aleatori és  = {a,b,c,d,e}. Se sap que

1 1 1
P(a) = P(c) = , P(d) = , P(e) = . Donats els successos A = {a,b,c} i B = {b,d,e} i sent Ā el succés
8 4 3
contrari o complementari de A i B̄ el succés contrari o complementari de B, calcula:
a) P(A B)
b) P(A B̄)
c) P(Ā B̄)
d) P(A | B̄)
e) P(B | A)
JUNY 2019 OPCIÓ A
Totes les respostes han d’estar degudament raonades.
Problema 1. Un inversor disposa de 9000€ i vol invertir en dos tipus de productes financers: A i B. la
inversió en el producte A ha de superar els 5000€ i, a més, esta ha de ser el doble, almenys, que la inversió
en el producte B. Se sap que la rendibilitat del producte A és del 2,7% i la del producte B del 6,3%.
a) Quant ha d’invertir en cada producte perquè la rendibilitat siga màxima?
b) Quina és esta rendibilitat màxima?
x2
Problema 2. Donada la funció f(x) = , es demana:
2–x
a) El seu domini i els punts de tall amb els eixos de coordenades.
b) Les asímptotes horitzontals i verticals, si n’hi ha.
c) Els intervals de creixement i decreixement
d) Els màxims i mínims locals.
e) La representació gràfica de la funció a partir dels resultats obtinguts en els apartats anteriors.
Problema 3. En una certa ciutat, les dues terceres parts de les llars tenen un Smart TV, de les quals,
les tres octaves parts han contractat algun servei de televisió de pagament, percentatge que baixa al
30% si considerem el total de les llars. Si es tria una llar a l’atzar:
a) Quina és la probabilitat que no tinga Smart TV però sí haja contractat televisió de pagament?
b) Quina és la probabilitat que tinga Smart TV si sabem que ha contractat televisió de pagament?
c) Quina és la probabilitat que no tinga Smart TV si sabem que no ha contractat televisió de
pagament?
JUNY 2019 OPCIÓ B
Totes les respostes han d’estar degudament raonades.
3 1 0 2
Problema 1. Donades les matrius A =  i B =  , es demana:
1 1 -1 2 
–1
a) Calcular (AB) .
b) Calcular ABt–AtB.
c) Resoldre l’equació BtX+AtB = At,
sent At i Bt les matrius transposades de A i B, respectivament.
Problema 2. En els primers 6 anys, una empresa va obtindre un beneficis (en desenes de milers d’€)
que es poden representar mitjançant la funció f(t) = t 3–8t2+15t, on t és el temps en anys
transcorreguts.
a) Determina els períodes en què l’empresa va tindre beneficis i en què va tindre pèrdues.
b) En quin valor de t es va assolir el màxim benefici i quin va ser este?
c) En quin valor de t es va assolir la màxima pèrdua i quina va ser esta?
d) Suposant que a partir dels 6 anys els beneficis segueixen la mateixa funció, tornarà l’empresa a
tindre períodes alterns de beneficis i pèrdues? Justifica la resposta.
Problema 3. Sabem que el 5% dels homes i el 2% de les dones que treballen en una empresa tenen
un salari mensual major que 5000€. Se sap també que el 30% dels treballadors d’esta empresa són
dones.
a) Calcula la probabilitat que un treballador de l’empresa, triat a l’atzar, tinga un salari mensual major
que 5000€.
b) Si es tria a l’atzar un treballador de l’empresa i s’observa que el seu salari mensual és major que
5000€, quina és la probabilitat que este treballador siga dona?
c) Quin percentatge de treballadors de l’empresa són homes amb un salari mensual major que
5000€?
JULIOL 2019 OPCIÓ A
Totes les respostes han d’estar degudament raonades.
Problema 1. Un taller fabrica dos productes A i B. La producció d’una unitat del producte A requereix
30 minuts per a muntar les peces que el formen i 40 minuts per a pintar-lo, i la producció d’una unitat
del producte B exigeix 40 minuts per a muntar les peces i 30 minuts per a pintar-lo. Cada dia es pot
destinar com a màxim 10 hores per a muntar peces i 11 hores, també com a màxim, per a pintar els
productes produïts. Cada unitat del producte A es ven a 40€ i cada unitat del producte B es ven a 35€.
Quantes unitats s’han de produir cada dia de cada producte per a obtindre el màxim ingrés? Quin és
este ingrés màxim?

x2–2x–3
Problema 2. Atesa la funció f(x) = , es demana:
x2+x–2
a) El seu domini i els punts de tall amb els eixos de coordenades.
b) Les asímptotes horitzontals i verticals, si n’hi ha.
c) Els intervals de creixement i decreixement.
d) Els màxims i mínims locals.
e) La representació gràfica de la funció a partir dels resultats obtinguts en els apartats anteriors.

Problema 3. Un model de cotxe es fabrica en tres versions: Van, Urban i Suv. El 25% dels cotxes són
de motor híbrid, el 20% són de tipus Van i el 40% de tipus Urban. El 15% dels de tipus Van i el 40%
dels de tipus Urban són híbrids. Es tria un cotxe a l’atzar. Calcula la probabilitat que:
a) Siga de tipus Urban, sabent que és híbrid.
b) Siga de tipus Van, sabent que no és híbrid.
c) Siga híbrid, sabent que és de tipus Suv.
d) No siga de tipus Van ni tampoc híbrid.
JULIOL 2019 OPCIÓ B
Totes les respostes han d’estar degudament raonades.
Problema 1. Una matriu quadrada A es diu que és ortogonal si té inversa i esta inversa coincideix
1 2 2
3 -3 3 
2
amb la seua matriu transposada. Atesa la matriu A = 3
2 1 :
-2 3 3

3 1 2
3 3 
a) Calcula el determinat de A.
b) Comprova que A és una matriu ortogonal.
x 1
c) Resol el sistema d’equacions A y  =  1 .
z  1 
2
x –3x+3 , x 1
Problema 2. Considerem la funció f(x) =  ax
2
.
, x>1
x2+1
a) Calcula el valor de a perquè la funció y = f(x) siga contínua en tot el seu domini.
b) Per al valor de a obtingut, calcula els intervals de creixement i decreixement de la funció.
c) Per al valor de a obtingut, calcula les asímptotes horitzontals i verticals, si n’hi ha.
1
d) Calcula -2 f(x) dx.
Problema 3. Un estudiant acudeix a la universitat el 70% de les vegades utilitzant el seu propi
vehicle, i el doble de vegades en transport públic que caminant. Arriba tard un 1% de les vegades que
acudeix caminant, un 3% de les que ho fa en transport públic i un 6% de les que ho fa amb el seu
propi vehicle. Calcula la probabilitat que:
a) Un dia qualsevol arribe puntualment.
b) Haja acudit en transport públic, sabent que ha arribat tard.
c) No haja acudit caminant, sabent que ha arribat puntualment.