Professional Documents
Culture Documents
Departament d’Educació
Institut Gelida Departament de Matemàtiques
Solució
ax 2
Sigui f x ,en què a 0 .
xb
a) Determineu si té alguna asímptota vertical, en funció del paràmetre b.
b) Indiqueu el valor dels paràmetres a i b perquè la funció f x tingui la recta
y 2 x 4 com a asímptota obliqua a .
Solució
a) Calculeu els valors de n i m perquè la funció sigui contínua a tot el conjunt dels
nombres reals.
Solució
SOLUCIONARI:
els límits laterals per l’esquerra i per la dreta i coincideixen. És a dir, si lim f x ,
x a
En el nostre cas:
lim f x lim eax ea0 e0 1
x 0 x 0
lim f x lim 2 x 1 2 0 1 0 1 1
x 0 x 0
f x és contínua en el punt x 0 .
Per l’esquerra de x 0:
f x e f ' x eax a f ' x aeax f ' 0 aea0 ae0 a 1 a
ax
Per la dreta de x 0:
f x 2x 1 f ' x 2
Igualant, tenim que a 2
Tornar a l’enunciat
Ara ens demanen calcular aquest límit per al valor que hem trobat, és a dir:
2 x 2 3 136 x 5 2 x 2 132 x 5 2 22 132 2 5 8 13 5 0
lim f x lim
x 2
lim
x 2 x 2
x2 x2 22 0 0
que és una indeterminació.
2 x2 132 x 5 té com a arrel a x 2 , per tant, aquest polinomi admet una factorització
on un dels factors és el polinomi x 2 . Podem dividir el polinomi 2 x2 132 x 5 entre el
polinomi x 2 utilitzant la regla de Ruffini.
13
2 2 5
2 4 5 2 x2 132 x 5 x 2 2 x 25
5
2 2 0
Finalment:
2 x 2 132 x 5 x 2 2 x 25
lim f x lim lim lim 2 x 25
x 2 x 2 x 2 x 2
x 2
x 2
3
2 2 25 4 25
2
Tornar a l’enunciat
La funció f està definida mitjançant dos trossos on cadascun d’ells és sempre continu
perquè un és un polinomi (els polinomis són continus en tot ) i l’altre tros és la funció
exponencial que també és continua en tot .
Per tant, l’únic punt de possible discontinuïtat és quan “empalmem” els dos trossos, és a
dir, el punt x 0 .
NOTA: Una funció f x és continua en un punt x a si existeixen els dos límits laterals
En el nostre cas:
x 2 x b si x 0
f x bx
ae si x 0
lim f x lim x 2 x b 02 0 b b
x 0 x 0
f 0 ae b0
a e0 a 1 a
Per a que aquestes tres quantitats siguin la mateixa, evidentment, s’ha de complir que
ab .
Tornar a l’enunciat
x 1 0 x 1 D f 1
• Asímptotes verticals:
Aquestes asímptotes es formen en els punts on dividim entre zero provocant que la
funció “s’escapi” a infinit. Evidentment això solament pot passar en el punt que anul·la
el denominador, és a dir, en el punt x 1 .
Comprovem dons, si en x 1 la funció dóna infinit.
x 2 4 x 1 12 4 1 1 1 4 1 2
lim f x lim La recta x 1 és
x 1 x 1
x 1 1 1 0 0
una asímptota vertical de la funció.
• Asímptotes horitzontals:
Aquest tipus d’asímptotes es produeixen quan el límit en l’infinit de la funció és finit, és a
dir, és un número.
Però en el nostre cas, donat que el grau del numerador és superior al grau del
denominador tindrem que lim f x , és a dir, no és un número, i per tant la funció
x
no té asímptotes horitzontals.
• Asímptotes obliqües:
NOTA: La recta y mx n és una asímptota obliqua d’una funció f x si es compleix
f x
que lim m i lim f x mx n .
x x x
En el nostre cas:
f x x 2 4 x 1 x2 4 x 1 x2
4x2x 1 1 0 0
lim lim x 1
xlim lim x2 x2
1
x x x xx2 1 0
2 2
x
x x x
x x2
Per tant, m 1 .
Una vegada sabem m calculem lim f x mx
x
m 1 x2 4x 1 x 2 4 x 1 x x 1
lim f x mx lim f x x lim x lim
x x x
x 1 x x 1 x 1
x 2 4 x 1 x x 1 x2 4 x 1 x2 x x2 4 x 1 x2 x
lim lim lim
x
x 1 x 1 x x 1 x 1 x x 1
3x 1 3x x 1x 3 0
lim lim 3
x
x 1 x xx 1x 1 0
obliqua de la funció.
Tornar a l’enunciat
és a dir:
x 3 3 b 3 c 0 9 3b c 0 3b c 9
2
x bx c
2
x 1 1 b 1 c 0 1 b c 0 b c 1
2
3b c 9 Restant
4b 8 b 2 c 3
b c 1
Finalment podem calcular el valor del paràmetre a que ens falta de dos maneres
diferents. Veient que en x 1 la funció té un màxim relatiu i per tant la derivada en
aquest punt ha de ser nul·la o veient que aquest màxim relatiu és el punt 1, 2 , és a
dir, que la funció passa per aquest punt.
a a
f x b2
c 3
f x 2
x bx c
2
x 2x 3
f passa pel punt 1, 2 vol dir que f 1 2 , per tant:
a a a
f 1 2 2 2 2 a 2 4 a 8
1 2 1 3 1 2 3 4
2
Tornar a l’enunciat
ax 2
Sigui f x ,en què a 0 .
xb
a) Determineu si té alguna asímptota vertical, en funció del paràmetre b.
• Les asímptotes verticals apareixen en els punts on la funció dóna un infinit. En el cas de
les fraccions algèbriques com aquesta això es produirà quan dividim entre zero, és a dir,
quan s’anul·la el denominador. No obstant també hem de tenir en compte que si
s’anul·lés el denominador però al mateix temps s’anul·lés també el numerador aleshores
no tindríem una asímptota perquè la funció no es faria infinita en aquest punt sinó que
simplement no estaria definida per no poder-se calcular. Per tant, mirem d’entrada quins
punts anul·len el denominador:
x b 0 x b serà asímptota sempre i quan en el punt x b no s’anul·li també
el numerador. Això solament passarà quan b 0 . Resumint:
En el nostre cas, per a que la recta y 2 x 4 sigui asímptota obliqua de la funció s’ha
de complir que:
f x
lim 2 i que lim f x 2 x 4 .
x x x
ax 2
f x ax 2
ax 2
2 lim x b 2 lim 2
a
lim 2 lim x2
2 2a2
x x bx bx 1 0
2
x x x x x x
x2 x2
ax 2 2 x2
lim f x 2 x 4 lim a 2
2 x 4 lim 2 x 4
x x x b x x b
2 x2 2 x x b 2 x 2 2 x 2 2bx
lim 4 lim 4
x x b xb x x b xb
2 x 2 2 x 2 2bx 2bx 2bx
lim 4 lim 4 lim x x b 4
x
xb x x b
x
xx
2b
4 2b 4 b 2
1 0
Per tant, la resposta al problema és a2 i b2
Tornar a l’enunciat
La funció e
x
és continua en tot , per tant, la nostra funció f x ex x 2 serà
continua en tot i per tant també ho serà en l’interval 0, 2 .
f 0 e 0 2 1 0 2 1 2 1 0
0
f 2 e2 2 2 3,39 0
Així tenim que la funció f és continua en l’interval tancat 0, 2 i que en els extrems
d’aquest interval la funció té signe diferent. Per tant, aplicant el teorema de Bolzano
tenim que la funció té un zero en aquest interval.
Tornar a l’enunciat
El domini d’una funció és el conjunt de tots els punts on es pot calcular. Com que f és
una fracció algebraica, és a dir, un quocient de polinomis, es podrà calcular en tots els
punts excepte en els que s’anul·li el denominador.
1 x 0 1 x D f 1
Continuïtat:
Per tractar-se d’un quocient de polinomis la funció serà continua excepte en els punts
on s’anul·la el denominador.
Acabem de veure que solament hi ha un punt on s’anul·la el denominador.
d’una discontinuïtat evitable o que el numerador de f no sigui zero i per tant la divisió
entre zero provoqui un infinit, és a dir, una discontinuïtat asimptòtica.
2 x3 5 x 4
f x
1 x
asimptòtica.
Per tant, com que almenys (en aquest cas són els dos) un dels límits laterals quan x
tendeix a 1 és infinit, podem assegurar que la funció f presenta en el punt x 1 una
discontinuïtat asimptòtica o de salt infinit.
2
b) Observeu que f 2 , f 0 4 i f 2 10 . Raoneu si, a partir d’aquesta
3
informació, podem deduir que l’interval 2, 0 conté un zero de la funció. Podem
Noteu que no podem deduir res per l’interval 0, 2 perquè tot i que f canvia de
signe en l’interval, no és continua en aquest interval perquè presenta una discontinuïtat
en x 1 . Per tant, en aquest cas no es donen les hipòtesis del teorema de Bolzano i no
podem assegurar la presència d’arrels en l’interval.
2 7
Per tant tenim que f 2 0 , f 1 0 i que f 0 4 . Aleshores f
3 2
canvia de signe en l’interval 2, 1 i com que és continua en aquest interval, pel
teorema de Bolzano podem assegurar que f té un zero en aquest interval. Per tant, la
resposta a aquest apartat és l’interval 2, 1 .
Tornar a l’enunciat
x2 3x
Les funcions ex , n i m són continues en tot , per tant, els únics problemes
4 2
de continuïtat apareixeran quan “empalmem” dos trossos, és a dir, en x 0 i x 2.
Continuïtat en x 0:
x2 02 0
lim f x lim e x e0 1 i lim f x lim
n n n 0n n
x 0 x 0 x 0 x0 4 4 4
f continua en x 0 lim f x lim f x 1 n n 1
x 0 x 0
Continuïtat en x 2:
x2 n 1 x2 22 4
lim f x lim n lim 1 1 1 1 1 2
x 2 x2
4 x 2
4 4 4
3x 3 2
lim f x lim m m 3 m
x 2 x 2 2 2
f continua en x 2 lim f x lim f x 2 3 m m 1
x 2 x 2