Recull de Problemes de Selectivitat Sobre Integrals

Institut Gelida Departament de Matemàtiques
RECULL DE PROBLEMES DE SELECTIVITAT SOBRE INTEGRALS
1) PAU 1999 Sèrie 1 Qüestió2:

Calcula l’àrea determinada per les corbes d’equacions y = x4 − 2 x2 i y = 2x2 representada en
el dibuix següent:
2) PAU 1999 Sèrie 1 Qüestió 3:

Calculeu raonadament l'expressió d'una funció f ( x ) tal que f ' ( x ) = xe
− x2
i que f ( 0) = 1
2
.
3) PAU 1999 Sèrie 1 Problema 1:

16
Donada la funció f ( x ) = x − 4 +
x+4
a) Calculeu l'àrea limitada per la gràfica de la funció, l'eix OX i les rectes verticals x=0 i
x = 2.

Trobeu el valor del coeficient k de manera que l'àrea limitada per la funció f ( x ) = − x 2 + k i
l'eix d'abscisses sigui igual a 36u 2 .
Sigui f ( x ) = 1 − 3 x2 . Calculeu l'àrea de la regió que limita la gràfica de f ( x ) i l'eix

d'abscisses i que està representada en el dibuix següent:
Exercicis sobre integrals de les PAU Catalunya 1


6
Calculeu l'àrea que té l'únic recinte tancat limitat per les gràfiques de les y = − x2 + 7 i y=
x
representat en el dibuix següent:

Calculeu per integració la superfície del recinte delimitat per les corbes y = x2 i la recta
d'equació y − x−6 = 0 representat en el dibuix següent:

2
El polinomi p ( x ) = x 2 + ax + b s'anul·la per a x=2 i compleix ∫ p ( x )dx = 4 .
0
Calculeu raonadament a i b.

2k dx
Trobeu el valor de k per tal que ∫ k +1 x−k
=3

 π
a) Quin és l'angle x en radians  0 < x <  tal que sin ( x ) = cos ( x ) ?
 2
b) Considereu les funcions f ( x ) = sin ( x ) i g ( x ) = cos ( x ) . Calculeu la superfície del recinte
delimitat superiorment per les gràfiques d'aquestes funcions, inferiorment per l'eix d'abscisses i
π
lateralment per les rectes verticals x =0i x = representat en l'esquema següent:
3

Sabeu que la gràfica de la funció f ( x ) passa pel punt (1, −4 ) i que la seva funcióderivada és
f '( x) = 2x − 2 .
a) Determineu l'expressió de f ( x ) .
b)Calculeu l'àrea de la regió limitada per la gràfica de f ( x ) i l'eix d'abscissesOX.

Teniu una funció f ( x ) definida per a x ∈ ( − 2, 2 ) , sabeu que el gràfic de f ' ( x ) és dela
forma
on f ' ( − 1) = 0 , f ' ( 0 ) = − 1 , f ' (1) = 1 i que f ( 0 ) = 2 .

Dibuixeu un gràfic aproximat de f ( x ) indicant en quins punts hi ha extremsrelatius.

Calculeu l'àrea de la regió limitada per la gràfica de la funció f ( x ) = xe x per a x≥0, l'eix
d'abscisses i la recta vertical x =1.

Calculeu el valor positiu de a que fa que l'àrea compresa entre la recta d'equació y = ax + 2a i
la paràbola y = ax 2
valgui 18.

Calculeu l'àrea compresa entre les gràfiques de les corbes y = e2x i y = e−2x i la recta y=5
representada en l'esquema següent:

Calculeu la primitiva de la funció f ( x ) = x x2 − 1 que s'anul·la en el punt d'abscissa x = 2.

e
2 ln 3 ( x )
Calculeu ∫
1
x
dx .
f ( x ) = ( 2 x + 1) e
( x + x)
2
Donada , determineu la funció g ( x ) tal que g ' ( x ) = f ( x ) (és a dir,

una primitiva de f ( x ) ) i que el seu gràfic passa pel punt ( 0, 2 ) .

Considerem la regió S del pla limitada per la paràbola y = 3x 2 i la recta y=3 representada
en l'esquema següent:
Siguin A i B els punts d'intersecció de la recta i la paràbola, i T el triangle que té per vèrtexs A,
B i l'origen de coordenades ( 0, 0 ) . Calculeu l'àrea de la regió que resulta quan es treu el
triangle T a la regió S.

Considereu la funció f ( x ) = x 3 + mx 2 + 1, m ≥ 0 .
a) Calculeu el valor de m per tal que l’àrea del recinte limitat per la gràfica de la funció, l’eix
OX i les rectes x = 0 i x = 2 sigui de 10 unitats quadrades.
b) Per a m = 1 , indiqueu el punt o els punts on la recta tangent a la gràfica de lafunció forma
un angle de 45° amb el semieix positiu de OX.

Donada la funció f ( x ) = cos x − cos 3 ( x ) :
a) trobeu la seva integral indefinida;
π 
b) quina és la primitiva de f ( x ) que passa pel punt  , 0 ?
2 
Indicació: recordeu que sin 2 ( x ) + cos 2 ( x ) = 1 .

Calculeu l’àrea del recinte tancat que delimiten la gràfica de la funció y = 2 x i la recta y = x
.
Considereu la funció f ( x ) de la figura definida a l’interval [ 0, 2 ] .
a) Calculeu la funció derivada f ' ( x ) a l’interval ( 0, 2 )

b) Hi ha algun punt de ( 0, 2 ) en el qual f ' ( x ) no existeixi?
2
c) Calculeu ∫ f ( x )dx .
0

3 x +1+ x +1
Calculeu el valor de la integral següent: ∫0 x +1
dx

Considereu la funció f ( x ) = 4 x − x 2 .
a) Calculeu l’equació de les rectes tangents a la gràfica de f en els punts d’abscisses x=0
i x = 4.
b) Feu un gràfic dels elements del problema.
c) Calculeu l’àrea compresa entre la gràfica de f i les rectes tangents que heu trobat a
l’apartat a).

 x + x + b si x < 0
2
Considereu la funció f ( x) =  on a i b són nombres reals.

 ae
bx
si x ≥ 0
a) Quina condició han de complir a i b per tal que f sigui contínua a tot ℝ?
b) Trobeu els valors de a i b per als quals f sigui contínua però no derivable a tot ℝ.
1
c) Per a a = 1 i b = 1, calculeu ∫ f ( x )dx .
−1

x
Donada la funció: f ( x ) = :
5x2 − 4
a) Calculeu la integral ∫ f ( x )dx .
b) Trobeu la primitiva F de f que compleixi F (1) = 1 .

Considereu la funció y = f ( x ) definida per a x ∈ [ 0, 5 ] que apareix dibuixada a la figura
adjunta.
a) Quina és l’expressió de la seva funció derivada quan existeix?

3
b) Calculeu ∫ f ( x )dx .
0

1
El gràfic de la funció f ( x ) = , quan x > 0 , és com segueix:
2x +1
a) Trobeu una primitiva de la funció f .

b) Calculeu l’àrea de la regió ombrejada.

Considereu la paràbola d’equació y = x2 + 2x − 3 .
a) Calculeu les equacions de les rectes tangents a la paràbola en els punts d’abscissa x = −1 i
x =1.
b) Calculant el mínim de la funció y = x2 + 2x − 3 trobeu el vèrtex de la paràbola.
c) Trobeu les interseccions de la paràbola amb els eixos i feu una representaciógràfica de la
paràbola i de les tangents obtingudes al primer apartat.
d) Calculeu l’àrea compresa entre la paràbola i les rectes tangents.

Busqueu els extrems relatius i els punts de tall amb els eixos, i feu una
representacióaproximada de la corba d’equació y= x −x 4 2
. A continuació, calculeu l’àrea
delrecinte tancat per aquesta corba i l’eix d’abscisses.
La funció derivada F ' ( x ) d’una funció contínua F :ℝ→ℝ que passa per l’origen és una
funció a trossos formada per les semirectes del dibuix.
Escriviu l’expressió de la funció F ( x ) com una funció a trossos.

x2
Donades les funcions f ( x ) = x 2 − ax − 4 i g ( x) = +b :
2
a) Calculeu a i b de manera que les gràfiques de f ( x ) i de g ( x ) siguin tangents en elpunt
d’abscissa x = 3 , és a dir, que tinguin lamateixa recta tangent en aquest punt.
b) Trobeu l’equació de la recta tangent esmentada en l’apartat anterior.
c) Pel valor de a obtingut en el primer apartat, calculeu el valor de l’àrea de la regiólimitada per
l’eix d’abscisses OX i la funció f ( x ) .

Se sap que certa funció derivable F ( x ) verifica les condicions següents:
1
F '( x) = 4
i F (1) = 3
x
a) Trobeu F ( x ) .
b) Calculeu l’àrea compresa entre F ( x ) i l’eix OX des de x=0 fins a x =1.


x (a − x)
Considereu la funció f ( x) = , amb a > 0 .
a3
a) Trobeu els punts de tall de la funció f ( x ) amb l’eix OX.
b) Comproveu que l’àrea del recinte limitat per la gràfica de la funció f ( x ) i l’eixd’abscisses no
depèn del valor del paràmetre a.

Considereu les corbes y = 4 x − x2 i y = x2 − 6 .
a) Trobeu-ne els punts d’intersecció.
b) Representeu les dues corbes en una mateixa gràfica, on es vegi clarament el recinte que
limiten entre elles.
c) Trobeu l’àrea d’aquest recinte limitat per les dues corbes.

4 b
Sigui la funció f ( x ) = a + + .
x x2
a) Calculeu els valors de a i b, sabent que la recta 2x + 3 y = 14 és tangent a la gràficade la
funció f ( x ) en el punt d’abscissa x = 3.
Per a la resta d’apartats, considereu que a = −3
i que b = 4 .
b) Trobeu els intervals de creixement i de decreixement de la funció f ( x ) . Trobeu
iclassifiqueu els extrems relatius que té la funció.
c) Calculeu els punts de tall de la funció f ( x ) amb l’eix OX.
d) Trobeu l’àrea del recinte limitat per la gràfica de la funció f ( x ) , l’eix OX i les rectes x = 1 i
x = 3.

3+ x
La gràfica de la funció f ( x ) = , des de x = 1 fins a x = 4 , és la següent:
x
a) Calculeu l’equació de les rectes tangents a aquesta funció en els punts d’abscissa x = 1 i
x = 3.

b) Dibuixeu el recinte limitat per la gràfica de la funció i les dues rectes tangentsque heu
calculat.
c) Trobeu els vèrtexs d’aquest recinte.
d) Calculeu la superfície del recinte damunt dit.

La gràfica de la funció f (x) = x · sin(x) és la següent:
a) Trobeu-ne una primitiva.

b) Aplicant el resultat de l’apartat anterior, calculeu l’àrea del recinte limitat per la gràfica de la
funció f ( x ) i l’eix d’abscisses des de x = 0 fins a x = π .

8x2
Sigui f ( x) = . Trobeu l’àrea del recinte limitat per la gràfica d’aquesta funció, l’eix OX i
2x + 1
les rectes x = 0 i x = 2.

En la figura es mostra la corba y = x ⋅ ( 4 − x ) i una recta r que passa per l’origen i talla la
corba en un punt P d’abscissa k, amb 0 < k < 4.
a) Trobeu l’àrea ombrejada, delimitada per la corba i la recta, en funció de k.

b) Trobeu per a quin valor de k l’àrea de la regió ombrejada és la meitat de l’àrea del recinte
limitat per la corba i l’eix OX.

x2 − 1
Definim les funcions f ( x ) = a 1 − x ( 2
) i g ( x) =
a
, en què a > 0 .
4 (1 + a 2 )
a) Comproveu que l’àrea del recinte limitat per les gràfiques de les funcions és .
3a
b) Calculeu el valor del paràmetre a perquè aquesta àrea sigui mínima.

1
∫ (a + x 2 )dx per a > 0 .

a
Sigui f ( a ) = 2
1
a) Comproveu que f ( a ) = +a.
3a 3
b) Calculeu el valor del paràmetre a perquè la funció f (a) tingui un mínim relatiu.

Calculeu l’àrea del recinte limitat per les corbes d’equació f ( x) = x2 − x + 2 i g ( x ) = 5 − 3x
.

La gràfica de la funció f ( x ) = x 9 − x és la següent:
2
a) Trobeu el punt de tall, (a, 0), de la funció amb la part positiva de l’eix OX.
b) Calculeu l’àrea del recinte limitat per la gràfica de f(x) i l’eix OX en el primerquadrant.

Donada la funció f ( x ) = x − 1 i la recta horitzontal y = k , amb k > 0 .
a)Feu un esbós del recinte limitat per les gràfiques de la funció i la recta, i els eixos de
coordenades.
b) Trobeu el valor de k sabent que l’àrea d’aquest recinte és igual a 14 / 3 .

La corba y = x2 k > 0 , determinen una regió plana.
i la recta y = k , amb
a) Calculeu el valor de l’àrea d’aquesta regió en funció del paràmetre k .
2
b) Trobeu el valor de k perquè l’àrea limitada sigui 6u .

48) PAU 2013 Sèrie 5 Qüestió 4:(Incomplet)

Per a x ≥ 1 , considereu la funció f ( x ) = + x − 1 .
b) Calculeu l’àrea del recinte limitat per la gràfica de f ( x) , la recta d’equació x =5 i l’eix
OX .

De la funció polinòmica P ( x ) = x 3 + ax 2 + bx + 2 sabem que
• Té un extrem relatiu en el punt d’abscissa x = −3 ;
−5
• La integral definida en l’interval [ 0,1] val .
4
Calculeu el valor dels paràmetres a i b.

Calculeu l’àrea de la regió del pla limitada en el primer quadrant per les gràfiques de les
funcions y = x 2 , y = 4 x2 i y = 9 .

Responeu a les qüestions següents:
a) La funció f ( x ) = ( b − x ) e ax , amb a i b constants, té la representació gràfica següent
i sabem que passa pels punts A = ( 0, 2 ) i B = ( 2, 0 ) i que en el punt A la recta tangent a la

gràfica és horitzontal. Calculeu els valors de a i b.
2
b) Calculeu ∫ x ln x dx .
1

b) Calculeu l’àrea de la regió plana finita limitada per la corba y = x3 i la recta y = 3 x − 2


Sigui f la funció f ( x ) = x ⋅ sin ( x ) . Calculeu la primitiva de la funció f que passa pel punt
π 
 ,0  (unitats en radians).
2 

Sigui la funció f ( x ) = sin ( x ) .
a) Calculeu l’equació de les rectes tangents a la funció f en els punts d’abscissa x = 0 i
x = π , respectivament. Trobeu les coordenades del punt en què es tallen les dues rectes.
b) Calculeu l’àrea de la regió limitada per la gràfica de la funció f i les rectes tangents de
l’apartat anterior (en cas de no haver resolt l’apartat anterior, suposeu que les rectes són
y = x i y = − x , respectivament).

Siguin les paràboles f ( x ) = x 2 + k 2 i g ( x ) = − x 2 + 9k 2 .
a) Calculeu les abscisses, en funció de k , dels punts d’intersecció entre les dues paràboles.
b) Calculeu el valor del paràmetre k perquè l’àrea compresa entre les paràboles sigui de 576
unitats quadrades.

Sabem que una funció f ( x ) té per derivada f ' ( x ) = ( x + 1) e x i que f ( 0 ) = 2 .
a) Trobeu l’equació de la recta tangent a y = f ( x ) en el punt de la corba d’abscissa x = 0 .
b) Calculeu l’expressió de f ( x) .

SOLUCIONARI:

Calcula l’àrea determinada per les corbes d’equacions y = x 4 − 2 x 2 i y = 2 x2 representada en
el dibuix següent:
• Primer hem de trobar en quin punt es tallen les dues corbes.

x4 − 2x2 = 2x2 → x4 − 2x2 − 2x2 = 0 → x4 − 4x2 = 0 → x2 ⋅ ( x2 − 4) = 0 →
 x 2 = 0 x = 0
→ 2 → Per tant les corbes es tallen en x = −2 , x = 0 i x = 2 .
 x − 4 = 0  x = ±2
•Ara hem de calcular l’àrea que hi ha entre la corba inferior i la superior. Al dibuix es veu clar
que la corba superior és la paràbola, és a dir, la corba y = 2 x2 i per tant la inferior és l’altra.
No cal dir que això també ho podíem saber agafant punts, avaluant les dues funcions i fent
nosaltres la representació gràfica.
Donat que SEMPRE és la mateixa funció la que va per dalt no cal separar l’interval d’integració
[ −2, 2 ] en subintervals i per tant el nostre problema es resol mitjançant la integral.
2
 −1 5 4 3 
∫−2 ( 2 x ) − ( x − 2 x ) dx = ∫−2 ( − x + 4 x ) dx =  5 x + 3 x + k  −2 =
2 2
2 4 2 4 2
 −1 4   −1 4   −32 32   32 32 
=  ⋅ 25 + ⋅ 23 + k  −  ⋅ ( −2 ) + ⋅ ( −2 ) + k  = 
5 3
+ − −  =
 5 3   5 3   5 3   5 3 
−64 64 128 ⌢
= + = = 8, 53u 2
5 3 15

Calculeu raonadament l'expressió d'una funció f ( x ) tal que f ' ( x ) = xe
− x2
i que f ( 0) = 1
2
.
•És evident que ens estan demanant una primitiva.

•Si agafem la funció G ( x ) = e
− x2
i la derivem utilitzant la Regla de la Cadena tenim que
G ' ( x ) = e − x ⋅ ( −2 x ) = −2 xe − x
2 2
−1 −1 − x 2
− x2
dx = ∫ −21 ⋅ ( −2 ) ⋅ xe − x dx =
2 2
• Així ∫ xe ⋅ ∫ −2 xe − x dx = e +k
2 2
1
• De totes les primitives ens demanen la que fa que f ( 0 ) = . És a dir:
2
−1 − x
Sigui f ( x ) =
2
e +k
2

1 − 1 −0 2 1 −1 0 1 −1 1 1 1
f (0) = → e +k = → e +k = → ⋅1 + k = → k = + → k = 1 i per
2 2 2 2 2 2 2 2 2
−1 − x2
tant la solució del problema és f ( x ) = e +1
2

16
Donada la funció f ( x ) = x − 4 +
x+4
c) Calculeu l'àrea limitada per la gràfica de la funció, l'eix OX i les rectes verticals x=0 i
x = 2.
2
Evidentment hem de calcular ∫ f ( x ) dx .
0
2
D’entrada pot ser que aquesta integral ∫ f ( x ) dx no correspongui amb l’àrea per sota de la
0
funció f ( x ) entre els punts x=0 i x = 2. Però se suposa que aquest és l’apartat c) d’un
problema on en els dos apartats primers ja ha quedat descartada aquesta possibilitat.
2  2 16  2 2 16
Però ∫ f ( x ) dx = ∫
0 0 

x−4+
x+4
 dx = ∫ ( x − 4 ) dx + ∫
0 0 x+4
dx =
2
2 2 1  x2 
= ∫ ( x − 4 ) dx + 16∫ dx =  − 4 x + k  + 16 ln ( x + 4 ) + k ' 0 =
2
0 0 x+4 2 0
 22   02 
=  − 4 ⋅ 2 + k  −  − 4 ⋅ 0 + k  + 16 ( ln ( 2 + 4 ) + k '− ln ( 0 + 4 ) + k ') =
 2   2 
= ( −6 ) − ( 0 ) + 16 ( ln 6 − ln 4 ) == −6 + 16 ln ( 64 ) = −6 + 16 ln ( 32 ) ≃ 0, 49u 2

Trobeu el valor del coeficient k de manera que l'àrea limitada per la funció f ( x ) = − x 2 + k i
l'eix d'abscisses sigui igual a 36u2 .
En aquest cas ens hem de fer un dibuix de la funció perquè la regió que ens demanen
dependrà del valor del paràmetre k.
Dibuixem la funció, per exemple quan k = 4

En general, els talls de la funció f ( x ) = − x 2 + k amb l’eix OX seran:
f ( x ) = 0 → − x2 + k = 0 → x2 = k → x = ± k
Per tant ara sabem que l’àrea de la regió limitada per la funció f ( x ) = − x 2 + k i l’eix OX és
k
 x3 
(k ) − 3 + kx + k '
k k
∫ f ( x ) dx = ∫ −2
x + k dx = =
− k −
 − k

( k) ( ) ( k ) + (− k )
3
  − k 3
 3 3
=  −
3
+ k k + k '  −  −
3
( )
+ k ⋅ − k + k '  = −
3 3
+k k +k k =
   
   
( )
3
−2 k −2k k −2k k + 6k k 4k k
= + 2k k = + 2k k = =
3 3 3 3
Finalment:
4k k
( )
k 2
∫− k f ( x ) dx = 36 → = 36 → 4k k = 108 → k k = 27 → k k = 27 2 →
3
→ k 2 ⋅ k = 729 → k 3 = 729 → k = 3 729 → k = 9
Sigui f ( x ) = 1 − 3 x2 . Calculeu l'àrea de la regió que limita la gràfica de f ( x ) i l'eix

d'abscisses i que està representada en el dibuix següent:
Evidentment el problema es resoldrà calculant una integral. Primer de tot anem a calcular els
extrems de l’interval d’integració. Per fer-ho necessitem saber en quins punts la funció
f ( x ) = 1 − 3 x2 talla l’eix OX. És a dir, en quins punts f ( x ) = 0 .
f ( x ) = 0 →1 − 3 x2 = 0 → 3 x2 = 1 →
( ) 3
Però x2 = 13 → x2 = 1 → x = 1 → x = ±1 .

1
Per tant el que hem de calcular és: ∫ f ( x ) dx
−1
(1 − x ) dx = ∫ 1dx − ∫
1 2
1 1 1 1 1
∫ f ( x ) dx = ∫ x dx = ∫ 1dx − ∫ x dx =
3 2 3 2 3
−1 −1 −1 −1 −1
−1
1
3 5 23 3 1 5 23 3  53 
= ∫ 1dx − ∫ ⋅ ⋅ x dx = ∫ 1dx − ∫ ⋅ x dx = [ x + k ]−1 −  x + k ' =
1 1 1 1
−1 −1 5 3 −1 5 −1 3 5  −1
3 5  3 5
 3 5 3 5
= (1 + k ) − ( −1 + k ) − 13 + k '  +  ( −1) 3 + k '  = 1 + 1 − 13 + ( −1) 3 =
5  5  5 5
3 3 3 3 3 3 3 3 6 4
= 2 − 3 15 + 3 ( −1) = 2 − 3 1 + 3 −1 = 2 − ⋅1 + ⋅ ( −1) = 2 − − = 2 − =
5
5 5 5 5 5 5 5 5 5 5

6
Calculeu l'àrea que té l'únic recinte tancat limitat per les gràfiques de les y = − x2 + 7 i y=
x
representat en el dibuix següent:
Quan ens demanen l’àrea compresa entre dues corbes sempre hem de trobar els punts de tall
entre les corbes i saber quina va per dalt i quina va per sota. En aquest cas la funció
y = − x2 + 7 és una paràbola invertida i és la que en el gràfic del dibuix va per dalt.
6
Calculem ara en quins punts es tallen les dues corbes y = − x2 + 7 i y= per saber els
x
extrems d’integració.
6
− x2 + 7 = → x ⋅ ( − x 2 + 7 ) = 6 → − x 3 + 7 x = 6 → x 3 − 7 x + 6 = 0 que podem resoldre per
x
Ruffini. (Tot i que es veu clarament que una de les arrels és x = 1)
1 0 −7 6
1 1 1 −6
1 1 −6 0
Finalment resolem l’equació de 2n grau x2 + x − 6 = 0 que ens dóna com a solucions x=2 i
x = −3 . Per tant, el nostre interval d’integració serà [1, 2 ] i l’àrea a calcular serà:
(Cal destacar la mala qualitat del dibuix que van ficar en aquest examen de selectiu
donat que està totalment deformat)
Aquí teniu el dibuix de les mateixes funcions però una mica millor escalat:

2
  6  2 6  − x3 
( )  x   ∫1 
2
∫ − x 2
+ 7 − dx = − x 2
+ 7 −  dx =  + 7 x − 6 ln ( x ) + k  =
1
  x  3 1
 −23   −13 
 + 7 ⋅ 2 − 6 ln ( 2 ) + k − + 7 ⋅1 − 6 ln (1) + k  =
 3   3 
−8 1 −7
= + + 14 − 7 − 6 ln ( 2 ) − 6 ⋅ 0 + k − k = + 7 − 6 ln ( 2 ) ≃ 0,5077
3 3 3

Calculeu per integració la superfície del recinte delimitat per les corbes y = x2 i la recta
d'equació y − x −6 = 0 representat en el dibuix següent:
Com sempre, primer hem de calcular on es tallen les dues corbes.

 x = −2
y − x − 6 = 0 → y = x + 6 x + 6 = x2 → x2 − x − 6 = 0 → 
x = 3
També cal veure quina és la funció que va per sobre i la que va per sota. Al dibuix es veu clar
que la recta va per sobre mentre que la paràbola va per sota.
Finalment calculem la integral que ens donarà l’àrea:
3
 x2 
( ) x3
∫−2 ( x + 6 ) − ( x ) dx = ∫−2 ( x + 6 − x ) dx =  2 + 6 x − 3 + k  =
3 3
2 2
−2
  ( −2 ) ( −2 ) + k  = 9 + 18 − 9 + k − 2 + 12 − 8 − k =
2 3
3 2
3 3
=  + 6⋅3 − + k  −  + 6 ⋅ ( −2 ) −
2 3   2 3 
 2 3
9 8 114 27 16 125 2
= 19 + − = + − = u
2 3 6 6 6 6


2
El polinomi p ( x ) = x 2 + ax + b s'anul·la per a x=2 i compleix ∫ p ( x )dx = 4 .
0
Calculeu raonadament a i b.
El nostre polinomi depèn de dos paràmetres a i b i ens donen dues condicions, per tant,
d’entrada, si les dues condicions són independents entre si, el problema tindrà solució única.
• p ( x ) = x 2 + ax + b s’anul·la per a x = 2 :
p ( 2 ) = 0 → 2 2 + a ⋅ 2 + b = 0 → 4 + 2a + b = 0 → 2a + b = −4
2
 x 3 ax 2 
• ∫ p ( x ) dx = 4 → ∫ ( x + ax + b ) dx = 4 → 
2 2
2
+ + bx + k  = 4 →
0 0
3 2 0
 2 a⋅2
3 2
  0 a ⋅0
3 2
 8
→ + + b⋅2 + k  − + + b ⋅ 0 + k  = 4 → + 2a + 2b = 4 →
 3 2  3 2  3
8 4 2
→ 2 a + 2b = 4 − → 2 a + 2b = → a + b = → 3a + 3b = 2
3 3 3
Per tant tenim el sistema:
2a + b = −4 F1 →3 F1 6a + 3b = −12 F2 →− F2 6a + 3b = −12 6a + 3b = −12 −14
 ≅  ≅  ≅ →a=
3a + 3b = 2 3a + 3b = 2 −3a − 3b = −2 3a = −14 3
−14
a= −14 16
6a + 3b = −12 
3
→ → 6⋅ + 3b = −12 → −28 + 3b = −12 → 3b = 16 → b =
3 3
−14 16
Per tant la solució al problema és a = i b=
3 3

2k dx
Trobeu el valor de k per tal que ∫
k +1 x−k
=3
2k
dx
∫k +1 x − k = ln ( x − k ) + a  k +1 = ( ln ( 2k − k ) + a − ln ( k + 1 − k ) − a ) =
2k
= ln ( k ) + a − ln (1) − a = ln ( k ) − ln (1) = ln ( k ) − 0 = ln ( k )
2kdx
Per tant, ∫ =3 → ln ( k ) = 3 → e ln ( k ) = e 3 → k = e 3
k +1 x − k

 π
a) Quin és l'angle x en radians 0 < x <  tal que sin ( x ) = cos ( x ) ?
 2
π
Evidentment és l’angle de 45º que correspon a radians.
4
(Això resulta obvi per definició de sinus i cosinus com a Catet oposat/Hipotenusa i
Catet contigu/Hipotenusa. L’angle de 45º fa que els dos catets siguin iguals, és a
dir, el triangle és isòsceles i per tant el sinus i el cosinus han de ser el mateix.)

b) Considereu les funcions f ( x ) = sin ( x ) i g ( x ) = cos ( x ) . Calculeu la superfície del recinte

delimitat superiorment per les gràfiques d'aquestes funcions, inferiorment per l'eix d'abscisses i
π
lateralment per les rectes verticals x=0 i x = representat en l'esquema següent:
3
Resulta evident que el nostre problema es resol mitjançant una integral des de x=0 fins
π
x= . Però aquest interval l’haurem de dividir en dos subintervals. I1 = 0, π
4  i I 2 =  4 , 3  .
π π
3
En cadascun d’aquests intervals, de les dues funcions f ( x ) = sin ( x ) i g ( x ) = cos ( x ) .
integrarem la funció que va per sota. Evidentment, donat que sin ( 0 ) = 0 i cos ( 0 ) = 1 ,
tindrem que en l’interval I1 = 0,  la funció que va per sota és f ( x ) = sin ( x ) mentre que
π
4
en l’interval I 2 =  π4 , π3  , la funció que va per sota és g ( x ) = cos ( x ) . Per tant, l’àrea del
nostre problema correspon a la suma de les dues integrals següents:
π π π π
∫ sin ( x ) dx + ∫π cos ( x ) dx =  − cos ( x )  04 + sin ( x )  π3 =

4 3
0 4 4
π  π  π  2 3 2 3 2
= − cos   + cos ( 0 ) + sin   − sin   = − +1+ − = 1− 2 + u
4 3 4 2 2 2 2

Sabeu que la gràfica de la funció f ( x ) passa pel punt (1, −4 ) i que la seva funció derivada és
f '( x ) = 2x − 2 .
a) Determineu l'expressió de f ( x ) .
f ' ( x ) = 2 x − 2 → f ( x ) = ∫ ( 2 x − 2 )dx → f ( x ) = x 2 − 2 x + k
Com f ( x ) passa per (1, −4 ) aleshores,
f (1) = − 4 → x 2 − 2 x + k = −4 → 12 − 2 ⋅1 + k = − 4 → 1 − 2 + k = − 4 → k = − 3 i per tant:
f ( x ) = x2 − 2x − 3
b) Calculeu l'àrea de la regió limitada per la gràfica de f ( x ) i l'eix d'abscisses OX.
Per calcular l’àrea de la regió limitada per la gràfica de f ( x ) i l’eix OX haurem de calcular els
punts de tall entre la funció f ( x ) i l’eix. Per fer-ho resolem l’equació f ( x ) = 0 .

 x = −1
f ( x ) = 0 → x2 − 2 x − 3 = 0 → 
x = 3
3
 x3 
Per tant hem de calcular ∫ f ( x ) dx = ∫ ( x − 2 x − 3) dx = 
3 3
2
− x 2 − 3x + k  =
−1 −1
3  −1
  ( −1)
3
 33  1
− ( −1) − 3 ⋅ ( −1) + k  = 9 − 9 − 9 + k + + 1 − 3 − k =
2
=  − 32 − 3 ⋅ 3 + k  − 
3   3 
 3
1 −32
= − 11 =
3 3
Que el resultat sigui negatiu solament vol dir que la regió que hem integrat està per sota de
32 2 32 2
l’eix OX i que té un àrea de u . Per tant, la resposta al problema és u .
3 3
Aquí tens representada la funció i la regió a integrar:

Teniu una funció f ( x ) definida per a x ∈ ( − 2, 2 ) , sabeu que el gràfic de f ' ( x ) és de la
forma
on f ' ( −1) = 0 , f ' ( 0 ) = −1 , f ' (1) = 1 i que f ( 0 ) = 2 .

Dibuixeu un gràfic aproximat de f ( x ) indicant en quins punts hi ha extrems relatius.
Podem observar en el gràfic de f ' ( x ) que f ' ( x ) és una funció definida a trossos. En
l’interval ( −2, 0 ] és una recta de pendent −1 i ordenada a l’origen també −1, mentre que en
l’interval [ 0, 2 ) f ' ( x ) és una recta de pendent 2 i ordenada a l’origen −1, per tant tenim
 − x − 1 si − 2 < x ≤ 0
que: f '( x) = 
 2 x − 1 si 0 < x < 2
 −2x − x + k si − 2 < x ≤ 0
2
Ara, integrant en cadascun dels dos intervals tenim que f ( x ) = 

 x − x + k ' si 0 < x < 2
2

Com la funció f ( x ) és derivable en l’interval ( −2, 2 ) (perquè existeix la seva derivada),

aleshores f ( x ) és continua en aquest interval. En particular ha de ser continua en el punt
x=0 on es troben els dos intervals i per tant lim f ( x ) = lim+ f ( x ) = f ( 0) = 2

x→0− x→0
Però:
x →0
(
lim− f ( x ) = lim−
x →0
− x2
2
−x+k = ) −02
2
−0+k = 0+0+k = k
lim f ( x ) = lim ( x
+ +
2
− x + k ') = 0 2
−0+k ' = k '
x →0 x →0
lim f ( x ) = lim+ f ( x) = f ( 0) = 2 → k = k ' = 2 i per tant:

x→0− x→0
 − x − x + 2 si − 2 < x ≤ 0
2
f ( x ) =  22
 x − x + 2 si 0 < x < 2
En el següent gràfic està representada la funció f ( x ) en blau i la seva derivada f ' ( x ) en
vermell.

Calculeu l'àrea de la regió limitada per la gràfica de la funció f ( x ) = xe x per a x≥0, l'eix
d'abscisses i la recta vertical x = 1.
Evidentment l’àrea que ens demanen es resol mitjançant la integral:

1 1
∫ f ( x ) dx = ∫ xe x dx
0 0
Però la funció f ( x ) = xe x s’ha d’integrar per parts.

Repetirem la demostració de la fórmula de integració per parts:
d ( u ⋅ v ) = udv + vdu , prenent integrals:
∫ d ( u ⋅ v ) = ∫ udv + ∫ vdu → u ⋅ v = ∫ udv + ∫ vdu → ∫ udv = u ⋅ v − ∫ vdu

En el nostre cas: Agafant u = x i dv = ex tenim que:
u = x → du = dx i dv = e x dx → v = ∫ e x dx = e x
Finalment, substituint en la fórmula de la integració per parts tenim:
∫ udv = u ⋅ v − ∫ vdu → ∫ xe dx = xe − ∫ e dx → ∫ xe dx = xe
x x x x x
− e x = e x ( x − 1)
Una vegada calcula la integral indefinida, calcular la definida resulta trivial:

1
xe x =  e x ( x − 1)  = e1 (1 − 1) − e0 ( 0 − 1) = e ⋅ 0 − 1⋅ ( −1) = 0 + 1 = 1
1
∫0 0


Calculeu el valor positiu de a que fa que l'àrea compresa entre la recta d'equació y = ax + 2a i
la paràbola y = ax 2
valgui 18.
Sempre que ens demanin un àrea d’un recinte d’integració el

primer que hem de fer és un dibuix del recinte. En la gràfica de
la dreta s’han representat les gràfiques per al valor a = 1 .
Evidentment haurem de calcular els punts on les dues corbes

es tallen:
a ≠0
ax + 2a = ax 2 → ax 2 − ax − 2a = 0 
( ÷a)→
 x = −1
→ x2 − x − 2 = 0 → 
x = 2
Per tal de plantejar la integral que correspon a l’àrea també hem de saber quina és la funció
que va per sobre i quina per sota, en el nostre cas, es veu clarament que la recta per sobre i la
paràbola per sota. Així:
( ( ax + 2a ) − ax ) dx = ∫ ( −ax + ax + 2a ) dx = ∫ a ( − x 2 + x + 2 ) dx =
2 2 2
Àrea = ∫ 2 2
−1 −1 −1
2
 −x x  3 2
(−x
+ x + 2 ) dx = a 
2
= a∫ 2
+ + 2x =
−1
 3 2  −1
  −23 2 2   − ( −1) ( −1) 
3 2
  −8  1 1 
= a + + 2 ⋅ 2 −  + + 2 ⋅ ( −1)   = a   + 2 + 4 −  + − 2 =
 3

2   3 2 
  3  3 2 
 −8 1 1  9 9a
= a + 6 − − + 2 = a ⋅ =
 3 3 2  2 2
9a 18 ⋅ 2
Àrea = 18 → = 18 → a = → a=4
2 9

Calculeu l'àrea compresa entre les gràfiques de les corbes y = e2x i y = e−2x i la recta y=5
representada en l'esquema següent:
Com sempre, el primer que hem de fer es representar el recinte d’integració perquè el dibuix
que donen a la sele tot i que ajuda deixa molt que desitjar.
Aquí tens el dibuix de l’examen de

selectivitat i un altra representació
realitzada amb el Geogebra.
Per plantejar la integral o integrals que

corresponen al recinte d’integració hem de
saber on es tallen les diferents corbes.

Així:
● Tall entre f ( x ) = e 2 x i la recta y = 5:
ln 5
f ( x ) = y → e 2 x = 5 → ln ( e 2 x ) = ln 5 → 2 x ln e = ln 5 → 2 x = ln 5 → x =
2
● Tall entre g ( x ) = e −2 x i la recta y = 5:
ln 5
y = 5 → g ( x ) = y → e −2 x = 5 → ln ( e −2 x ) = ln 5 → −2 x ln e = ln 5 → −2 x = ln 5 → x = −
2
Per tant, hem de separar el recinte d’integració en dos parts, l’interval  − ln2 5 , 0  on tindrem la
funció y =5 que anirà per sobre i la funció g ( x) = e−2 x que anirà per sota i l’interval  0, ln25 
on la funció y =5 anirà per sobre i la funció f ( x) = e2 x va per sota.

També val a dir que per simetria aquestes dues integrals han de valer el mateix, per tant també
podem calcular una de les dues i multiplicar el resultat per 2.
0 0
∫ (5 − e ) dx = 5x + 12 e−2 x  − ln 5 =  0 + 12 e0  −  5 ⋅  − ln2 5  + 12 e−2⋅ 2  =

− ln 5
−2 x
A1 =
− ln 5
2 2
 
 1   −5ln 5 1 ln 5  1 5ln 5 1 1 5 5ln 5 5ln 5
= 0 +  −  + e = + − ⋅5 = − + = −2 + ≃ 2,02
 2  2 2  2 2 2 2 2 2 2
Per tant, l’àrea total serà A = 2 ⋅ A1 ≃ 2 ⋅ 2,02 = 4,04
NOTA: També haguéssim pogut calcular l’altra integral, seria aquesta:
ln 5
 1  2  ln 5 1 2⋅ ln25   1 
A2 = ∫ ( 5 − e )dx = 5 x − e 2 x  =  5 ⋅
ln 5
2x
− e  −  0 − e0  =
2
0
 2 0  2 2   2 
 5ln 5 1 ln 5   1  5ln 5 1 1 5ln 5
= − e  − 0 −  = − ⋅5 + = − 2 ≃ 2,02
 2 2   2 2 2 2 2
Calculeu la primitiva de la funció f ( x ) = x x 2 −1 que s'anul·la en el punt d'abscissa x = 2.
∫ f ( x ) dx = ∫ ( x ) ( ) (
x 2 − 1 dx = ∫ x ( x 2 − 1) 2 dx = ∫ ( x 2 − 1) 2 ⋅ x dx = (*) )
1 1
F ( x) = ( x 2 − 1) 2 un candidat a primitiva, aleshores:

3
Sigui
3 2
( x − 1) 2 ⋅ ( 2 x ) = 3 ( x 2 − 1) 2 ⋅ x
1 1
F '( x ) =
2
Per tant, el que necessitem és introduir un 3 dintre de la integral, és a dir,
(x − 1)
3
( )
2
1  1 1
(*) = ∫  ⋅ 3 ( x 2 − 1) 2 ⋅ x dx = ∫ 3 ( x 2 − 1) 2 ⋅ x dx = ( x 2 + 1) 2 + C =
1 1 3
+C
3  3 3 3

Com ens demanen la primitiva que s’anul·la en x=2 hem d’imposar la condició
(2 − 1)
2 3
33 3 3
F ( 2) = 0 → +C =0→ +C =0→ +C =0→
3 3 3
→ 3 + C = 0 → C = − 3 i per tant la primitiva que ens estan demanant és:
(x − 1)
2 3
F ( x) = − 3
3

e
2 ln 3 ( x )
Calculeu ∫
1
x
dx .
1 4ln ( x )
3
Sigui F ( x ) = ln 4 ( x ) un candidat a primitiva, aleshores F ' ( x ) = 4ln 3 ( x ) ⋅ =
x x
Per tant, solament ens cal introduir un 2 dintre de la nostra integral original. Així:
e
2 ln 3 ( x ) 1 4 ln ( x )
e
1 4ln ( x )
3
1
e 3
1
dx =  ln 4 ( x )  = ( ln 4 e − ln 4 1) =
e
∫
1 x
dx = ∫
1 2 x
dx = ∫
21 x 2 1 2
=
1
2
( 4 4 1
2
1
2
)
( ln e ) − ( ln1) = (14 − 04 ) = (1 − 0 ) =
1
2

( x + x)
2
Donada f ( x ) = ( 2 x + 1) e , determineu la funció g ( x ) tal que g ' ( x ) = f ( x ) (és a dir,

una primitiva de f ( x ) ) i que el seu gràfic passa pel punt ( 0, 2 ) .
Una funció g ( x ) tal que g ' ( x ) = f ( x ) és una primitiva de f . Per tant:

( x + x)
2
g ( x ) = ∫ f ( x ) dx = ∫ ( 2 x + 1) e
2
+x
dx = e x +C
Si aquesta primitiva ha de passar pel punt ( 0, 2 ) tenim:
g ( 0 ) = 2 → e0 + C = 2 → e0 + C = 2 → 1 + C = 2 → C = 1 → g ( x ) = e x
2 2
+0 +x
+1

Considerem la regió S del pla limitada per la paràbola y = 3x 2 i la recta y =3 representada
en l'esquema següent:

Siguin A i B els punts d'intersecció de la recta i la paràbola, i T el triangle que té per vèrtexs A,
B i l'origen de coordenades ( 0, 0 ) . Calculeu l'àrea de la regió que resulta quan es treu el
triangle T a la regió S.
Es pot fer un dibuix més acurat del recinte d’integració

dibuixant també el triangle, seria així:
L’àrea que se’ns demana és la pintada de color marró.
Aquesta àrea es pot calcular de moltes maneres però potser
la més intel·ligent sigui calcular el recinte entre la recta
y = 3x i la paràbola i desprès restar-li l’àrea del triangle com
base x altura
2
.
Primer de tot necessitem els punts de tall entre la recta i la

paràbola. Així:
3 x 2 = 3 → x 2 = 1 → x = 1 → x = ±1
● Àrea entre la paràbola i la recta:
( )
1
∫ ( 3 − 3x )dx = 3x − x  = ( 3 ⋅ 1 − 13 ) − 3 ⋅ ( −1) − ( −1) = ( 3 − 1) − ( −3 + 1) =

2 3 1 3
−1
−1
= 2 − ( −2 ) = 2 + 2 = 4
● Àrea triangle:
base x altura 2 ⋅ 3
AT = = =3
2 2
● Àrea recinte: 4−3= 1

Considereu la funció f ( x ) = x 3 + mx 2 + 1, m ≥ 0 .
a) Calculeu el valor de m per tal que l’àrea del recinte limitat per la gràfica de la funció, l’eix
OX i les rectes x = 0 i x = 2 sigui de 10 unitats quadrades.
NOTA: La funció f serà sempre positiva en aquest interval, donat que en l’interval [ 0, 2 ] la
variable x és sempre positiva i per tant, donat que m ≥ 0 tindrem que tots els termes de
f ( x ) = x 3 + mx 2 + 1, m ≥ 0 seran positius. Així, una vegada descartats canvis de signe podem
2
assegurar que l’àrea demanada coincidirà amb ∫ f ( x )dx .
0
2 2 2
 x4 x3   24 23  8 8
∫ f ( x )dx = ∫ ( x + mx + 1) dx =  + m + x  =  + m + 2  − ( 0 ) = 4 + m + 2 = 6 + m
3 2
0 0 4 3 0  4 3  3 3

8 8 4⋅3 3
Àrea = 10 → 6 + m = 10 → m = 4 → m = → m=
3 3 8 2
b) Per a m = 1 , indiqueu el punt o els punts on la recta tangent a la gràfica de la funció forma
un angle de 45° amb el semieix positiu de OX.
f ( x ) = x 3 + mx 2 + 1 
m =1
→ f ( x ) = x3 + x 2 + 1
La recta que fa 45º amb el semieix positiu de OX és la diagonal del primer quadrant és a dir, al
recta y = x que té pendent 1. Per tant, m’estan preguntant en quins punts la derivada val 1.
f ( x ) = x3 + x 2 + 1 → f '( x ) = 3x 2 + 2 x
 x = −1

f ' ( x ) = 1 → 3x + 2 x = 1 → 3x + 2 x − 1 = 0 → 
2 2
1
 x = 3
Per tant els punts de la funció f on la recta tangent formarà un angle de 45º amb el semieix
positiu de OX seran:
( −1, f ( −1) ) i ( 13 , f ( 13 ) ) , és a dir, ( −1,1) i ( 13 , 2731 )

Donada la funció f ( x ) = cos x − cos 3 ( x ) :
a) trobeu la seva integral indefinida;
Indicació: recordeu que sin 2 ( x ) + cos 2 ( x ) = 1 .
( indicació )
cos x − cos 3 ( x ) → cos x ⋅ (1 − cos 2 x ) = cos x ⋅ sin 2 x
1
∫ f ( x ) dx = ∫ ( cos x − cos ( x ) ) dx = ∫ cos x ⋅ sin xdx = ∫ ⋅ 3 ⋅ sin 2 x ⋅ cos xdx =
3 2
3
1 1
=
3 ∫ ( 3 ⋅ sin 2 x ⋅ cos x ) dx = sin 3 x + C
3
π 
b)quina és la primitiva de f ( x ) que passa pel punt  , 0 ?
2 
1 π  1
F ( x ) = sin 3 x + C passa pel punt  , 0  → F ( π2 ) = 0 → sin 3 ( π2 ) + C = 0 →
3 2  3
1 1 1 1 1 1
→ ⋅ 13 + C = 0 → + C = 0 → C = − → F ( x ) = sin 3 x − → F ( x ) = ( sin 3 x − 1)
3 3 3 3 3 3

Calculeu l’àrea del recinte tancat que delimiten la gràfica de la funció y = 2 x i la recta y = x
.
En qualsevol problema d’àrees el primer que hem de fer és

dibuixar el recinte.
Per poder plantejar la integral caldrà trobar els punts de tall
entre les dues gràfiques. Així:
( )
2
2x = x → 2x = x2 → 2 x = x2 → x2 − 2 x = 0 →
x = 0 x = 0
→ x ⋅ ( x − 2) = 0 →  →
x − 2 = 0 x = 2
Finalment plantegem la integral:
2 2 2 2 2 2
Àrea = ∫ ( )
2 x − x dx = ∫ ( )
2 ⋅ x − x dx = ∫ 2 ⋅ xdx − ∫ xdx = 2 ∫ xdx − ∫ xdx =
0 0 0 0 0 0
2 2 2 2
 2 32   x   x   2 02 
( )
2 2 2
2 2
= 2  x  −   = 2  x x −   = 2 ⋅ 2 2 − 0 0  −  −  =
 3 0  2 0 3 0  2 0 3   2 2
2 8 2
= 2 ⋅ ⋅2 2 − 2 = − 2 =
3 3 3
Considereu la funció f ( x ) de la figura definida a l’interval [ 0, 2 ] .
a) Calculeu la funció derivada f ' ( x ) a l’interval ( 0, 2 )
La funció derivada, si existeix coincideix amb la pendent de la recta tangent de la funció.

Quan la funció és una recta (polinomi de grau 1) la seva derivada és una constant (polinomi de
grau 0) que coincideix amb la pendent de la recta.
En el nostre cas, en l’interval ( 0,1) la funció f té una pendent de:
∆y f (1) − f ( 0 ) 1 − 0 1
Pendent = = = = =1
∆x 1− 0 1− 0 1
Mentre que en l’interval (1, 2 ) la funció f té un pendent de:
∆y f ( 2 ) − f (1) 1,5 − 1 0,5

Pendent = = = = = 0,5
∆x 2 −1 2 −1 1

1 si x ∈ ( 0,1)

Per tant, f '( x ) =  1
 si x ∈ ( 0, 2 )
2
Noteu que en el punt x = 1 la funció f no és derivable!!
b) Hi ha algun punt de ( 0, 2 ) en el qual f ' ( x ) no existeixi?
En x =1 no existeix f ' ( x ) perquè la funció f no és derivable donat que no coincideixen les

derivades laterals per l’esquerra i per la dreta. La derivada per l’esquerra de 1 seria 1 mentre
1
que per la dreta seria 2 .
NOTA: També es podria dir que f no és derivable en el punt x =1 argumentant que en
aquest punt la gràfica de f no és suau, és a dir, té un pic.
2
c) Calculeu ∫ f ( x )dx .
0
Per calcular aquesta integral es podria raonar que aquesta integral correspon a l’àrea entre la
funció f , les rectes x = 0 , x = 2 i l’eix OX i que per tant es pot calcular com a suma de
l’àrea de dos triangles i un rectangle o també calculant l’expressió analítica de f i integrant-la.
● Raonant per figures geomètriques tindríem que l’àrea és:
1 ⋅ 1 1 ⋅ 12 1 1 7
A = AT1 + AT2 + AR = + + 1⋅1 = + + 1 =
2 2 2 4 4
● Raonant calculant la funció f el raonament podria ser el següent:
1 si x ∈ ( 0,1)  x + C1 si x ∈ ( 0,1)
 
f '( x ) =  1 → f ( x) = 1 (1,1)∈ f ( x )
 →
 si x ∈ ( 0,2 )  x + C 2 si x ∈ ( 0,2 )
2 2
x si x ∈ ( 0,1) x si x ∈ ( 0,1)
 
→ f ( x) = 1 1 → f ( x) =  x + 1
 x + si x ∈ ( 0,2 )  si x ∈ ( 0,2 )
2 2  2
Finalment integrem la funció:
1 2
2 1 2 1 2 x +1  x2   x2 x 
∫ f ( x )dx = ∫ f ( x )dx + ∫ f ( x )dx = ∫
0 0 1 0
xdx + ∫
1 2
dx =   +  +  =
 2  0  4 2 1
 12 0 2   22 2   12 1  1 1 1 1 7
=  −  +  +  −  +  = +1+1− − = 2 − =
 2 2   4 2  4 2 2 4 2 4 4

3 x +1+ x +1
Calculeu el valor de la integral següent: ∫0 x +1
dx
Podem calcular la primitiva de la funció dividint-la en dos parts.

x +1+ x +1 x +1 x +1 1 1
∫ x +1
dx = ∫
x +1
dx + ∫
x +1
dx = ∫1dx + ∫
x +1
dx = ∫1dx + 2∫
2 x +1
dx =
= x + 2 x +1 + C
x +1+ x +1
( ) ( ) ( ) ( )
3 3
∫ dx =  x + 2 x + 1  = 3 + 2 3 + 1 − 0 + 2 0 + 1 = 3 + 2 4 − 2 1 =
0 x +1 0
= 3+ 4−2 = 5

Considereu la funció f ( x ) = 4 x − x 2 .
a) Calculeu l’equació de les rectes tangents a la gràfica de f en els punts d’abscisses x=0
i x = 4.
Sabem que l’equació de la recta tangent a la gràfica de la funció f ( x ) en el punt x = a és:

y − f ( a ) = f ' ( a )( x − a )
En el nostre cas:
 f ' ( 0 ) = 4 − 2 ⋅ 0 = 4 − 0 = 4
f ( x ) = 4x − x2 → f '( x ) = 4 − 2x → 
 f ' ( 4 ) = 4 − 2 ⋅ 4 = 4 − 8 = −4
Per tant en el punt x=0 la recta tangent és:
y − f ( 0 ) = f ' ( 0 )( x − 0 ) → y − 0 = 4 ( x − 0 ) → y = 4 x
I en el punt x=4 la recta tangent és:
y − f ( 4 ) = f ' ( 4 )( x − 4 ) → y − 0 = −4 ( x − 4 ) → y = −4 x + 16
b) Feu un gràfic dels elements del problema.
En el gràfic de la dreta estan representats els diferents elements del

problema.

c) Calculeu l’àrea compresa entre la gràfica de f i les rectes tangents que heu trobat a
l’apartat a).
Per poder plantejar la integral o les integrals que donen l’àrea primer hem de calcular els punts
de tall. En el nostre cas no ens cal calcular els talls entre les rectes i la paràbola perquè per
construcció la recta y = 4 x és tangent a la paràbola en el punt x = 0 i per tant el tall entre
( )
ambdues serà el punt 0, f ( 0 ) . Anàlogament el tall entre la recta y = −4 x + 16 i la paràbola
f es produirà en el punt 4, f ( 4 ) . ( )
Per tant, el únic punt de tall que ens caldrà calcular és el tall entre les dues rectes que segons
el dibuix ja es veu clar que serà en l’abscissa x = 2 .
4x = −4x + 16 → 8x = 16 → x = 2 .
Per tant, l’àrea serà:
2 4
A = ∫ ( 4 x − f ( x ) )dx + ∫ ( −4 x + 16 − f ( x ) )dx =
0 2
2 4
( ) (
= ∫ 4 x − ( 4 x − x 2 ) dx + ∫ −4 x + 16 − ( 4 x − x 2 ) dx = )
0 2
4
 x3   ( x − 4 ) 
2 4 2 2 4 3
= ∫ x dx + ∫ ( x − 8 x + 16 )dx = ∫ x dx + ∫ ( x − 4 ) dx =   + 
2
2 2 2
 =
0 2 0 2  3  0  3  2
23 03 03 ( −2 )
3
8 8 16
= − + − = −0+0+ =
3 3 3 3 3 3 3

 x 2 + x + b si x < 0
Considereu la funció f ( x ) =  on a i b són nombres reals.
 ae
bx
si x ≥ 0
a) Quina condició han de complir a i b per tal que f sigui contínua a tot ℝ?
f és una funció definida a trossos, on el primer tros és un polinomi que és una funció continua
en tot ℝ i el segon tros és una funció exponencial que també és continua en tot ℝ . Per tant,
l’únic problema de continuïtat el podem tenir en el punt x = 0 que és on s’uneixen els dos
trossos de la funció.
La funció f serà continua en el punt x=0 si els límits laterals coincideixen i aquest valor
lim f ( x ) = lim− ( x 2 + x + b ) = 0 + 0 + b = b
x → 0− x →0

lim+ f ( x ) = lim+ ( aebx ) = aeb ⋅0 = ae0 = a ⋅ 1 = a

x →0 x →0
f ( 0 ) = ae b ⋅0
= ae 0 = a ⋅ 1 = a
Per tant, f continua en tot ℝ sii a = b
b)Trobeu els valors de a i b per als quals f sigui contínua però no derivable a tot ℝ.
 x 2 + x + b si x < 0 2 x + 1 si x < 0 2 x + 1 si x < 0

f ( x) =  → f ' ( x ) =  → f ' ( x ) =  bx
ae ⋅ b si x ≥ 0 si x ≥ 0
bx
 ae
bx
si x ≥ 0 abe
La funció f serà derivable en els dos trossos, a l’igual que abans, el que hem de mirar és el
punt x = 0 on s’uneixen aquests trossos.
2 x + 1 si x < 0 2 ⋅ 0 + 1 si x < 0 1 si x < 0

f ' ( x ) =  bx f ' ( 0 ) =  b ⋅0 =
abe si x ≥ 0 abe si x ≥ 0 ab si x ≥ 0
Per a que no sigui derivable s’ha de complir que a ⋅ b ≠ 1.

Per tant hem de resoldre el sistema:
a = b
 → a ⋅ a = 1 → a 2 = 1 → a = 1 → a = ±1
a ⋅ b = 1
Per tant per a que la funció sigui continua en tot ℝ però no derivable en tot ℝ s’ha de complir
que a = b ≠ ±1
1
c) Per a a = 1 i b = 1, calculeu ∫ f ( x )dx .
−1
 x 2 + x + b si x < 0 a =1  x 2 + x + 1 si x < 0
f ( x) =  →
b =1
f ( x) = 
 ae
bx
si x ≥ 0  e
x
si x ≥ 0
Com en l’interval [ −1,1] la funció està definida en dos trossos, hem de dividir la integral en
dos:
∫ f ( x )dx = ∫ f ( x )dx + ∫ f ( x )dx = ∫ ( x + x + 1)dx + ∫ e x dx =

1 0 1 0 1
2
−1 −1 0 −1 0
0
 x3 x2  1  −1 1   −5  5 1
= + + x  + e x  = 0 −  + − 1 + e1 − e0 = −   + e − 1 = + e − 1 = e −
3 2  3 2   6  6 6
0
 −1

x
Donada la funció: f ( x ) = :
5x2 − 4
a) Calculeu la integral ∫ f ( x )dx .
x x x
dx =∫ ( 5x 2 − 4 ) 2 ⋅ xdx =(*)
−1
∫ f ( x) = ∫ dx =∫ dx = ∫
( 5x − 4)
1
5x 2 − 4 5x2 − 4 2 2
F ( x ) = ( 5 x 2 − 4 ) 2 un candidat a primitiva, aleshores:

1
Sigui
1
( 5 x 2 − 4 ) 2 ⋅ 10 x = 5 ⋅ ( 5 x 2 − 4 ) 2 ⋅ x , per tant, necessitem ficar un 5 dintre de la
−1 −1
F '( x ) =
2
integral.
x x x
dx =∫ ( 5x 2 − 4 ) 2 ⋅ xdx =(*)
−1
∫ f ( x) = ∫ dx =∫ dx = ∫
( 5x − 4)
1
5x 2 − 4 5x2 − 4 2 2
1 1 1 5x2 − 4
(*) = ∫ ⋅ 5 ( 5 x 2 − 4 ) 2 ⋅ xdx = ∫ 5 ( 5 x 2 − 4 ) 2 ⋅ xdx = ( 5 x 2 − 4 ) 2 + C =
−1 −1 1
+C
5 5 5 5
b) Trobeu la primitiva F de f que compleixi F (1) = 1 .
5 ⋅ 12 − 4 1 1 4 5x2 − 4 4
F (1) = 1 → + C =1→ + C = 1 → C = 1 − = → F ( x) = +
5 5 5 5 5 5

Considereu la funció y = f ( x ) definida per a x ∈ [ 0, 5 ] que apareix dibuixada a la figura
adjunta.
a) Quina és l’expressió de la seva funció derivada quan existeix?
La derivada en un punt coincideix amb la pendent de la recta tangent en aquest punt.

Si la funció és una recta, aleshores la recta tangent en un punt és precisament la funció.
• Per tant en l’interval [ 0, 2 ] :
∆y f ( 2 ) − f ( 0 ) 2 − 0 2
f ' ( x ) = Pendent recta tan gent = = = = =1
∆x 2−0 2−0 2
• En l’interval [ 2, 4 ] :

∆y f ( 4 ) − f ( 2 ) 2 − 2 0
f '( x ) = = = = =0
∆x 4−2 4−2 2
• En l’interval [ 4,5 ] :
∆y f ( 5) − f ( 4 ) 0 − 2 −2
f '( x ) = = = = = −2
∆x 5−4 5−4 1
1 si x ∈ ( 0, 2 )

Així: f ' ( x ) = 0 si x ∈ ( 2, 4 )

 −2 si x ∈ ( 4,5 )
Noteu que en x=2 i en x=4 la funció no és derivable.
3
b) Calculeu ∫ f ( x )dx .
0
Com la funció f és estrictament positiva en l’interval [ 0,3] , és a dir, no canvia de signe en

aquest interval, la integral anterior coincideix amb l’àrea del recinte format per la funció, l’eix
OX i les rectes x = 0 i x = 3 que podem calcular directament sumant els quadrets, dóna 4 .
També podríem calcular aquesta àrea trobant l’expressió analítica de la funció i desprès
integrant-la, en aquest cas el raonament seria:
1 si x ∈ ( 0,2 )  x + C1 si x ∈ ( 0, 2 )
   f ( 2 ) = 2
f ' ( x ) = 0 si x ∈ ( 2,4 ) → f ( x ) = C2 si x ∈ ( 2, 4 ) ( 2,2)∈ f
→ 
 f ( 4 ) = 2
( 4,2)∈ f
 
−2 si x ∈ ( 4,5) −2 x + C3 si x ∈ ( 4,5)
2 + C1 = 2 C1 = 0 x si x ∈ [ 0, 2 )
  
C2 = 2 → C2 = 2 → f ( x ) =  2 si x ∈ [ 2,4 )
−2 ⋅ 4 + C = 2 C = 10 
 3  3  −2 x + 10 si x ∈ [ 4,5]
2
 x2 
xdx + ∫ 2dx =   + [ 2 x ]2 = 2 − 0 + 6 − 4 = 4
3 2 3 2 3
∫ f ( x )dx = ∫ f ( x )dx + ∫ f ( x )dx = ∫
3
0 0 2 0 2
 2 0

1
El gràfic de la funció f ( x ) = , quan x > 0 , és com segueix:
2x +1

a) Trobeu una primitiva de la funció f .
1 1 1 1 1 1
∫ f ( x ) dx = ∫ 2 x + 1dx = ∫ 2 ⋅ 2 x + 1 ⋅ 2dx = 2 ∫ 2 x + 1 ⋅ 2dx = 2
ln ( 2 x + 1) + C
b) Calculeu l’àrea de la regió ombrejada.
4 4 4
1 1  1 1 1 1 9
∫ f ( x )dx = ∫ dx =  ln ( 2 x + 1)  = ln 9 − ln 5 = ( ln 9 − ln 5) = ln   =
2 2 2x + 1 2 2 2 2 2 2 5
 9 2
= ln   = ln 9
5
5

Considereu la paràbola d’equació y = x2 + 2x − 3 .
a) Calculeu les equacions de les rectes tangents a la paràbola en els punts d’abscissa x = −1 i
x =1.
Donada una corba f ( x ) sabem que l’equació de la recta tangent en el punt x = a és

y − f ( a ) = f ' ( a )( x − a )
En el nostre cas:
 f ' ( −1) = 2 ⋅ ( −1) + 2 = −2 + 2 = 0
f ( x ) = x2 + 2 x − 3 → f '( x ) = 2x + 2 → 
 f ' (1) = 2 ⋅ 1 + 2 = 2 + 2 = 4
• Recta tangent en x = −1:
y − f ( −1) = f ' ( −1) ( x − ( −1) ) → y − ( −4 ) = 0 ⋅ ( x + 1) → y + 4 = 0 → y = −4
• Recta tangent en x = 1:
y − f (1) = f ' (1)( x − 1) → y − 0 = 4 ⋅ ( x − 1) → y = 4 x − 4
b) Calculant el mínim de la funció y = x2 + 2x − 3 trobeu el vèrtex de la paràbola.
Per calcular el mínim hem de fer la derivada:

y ( x ) = x2 + 2 x − 3 → y '( x ) = 2 x + 2
y ' ( x ) = 0 → 2 x + 2 = 0 → 2 x = −2 → x = −1
Interval ( −∞ , −1) −1 ( −1, +∞ )

Signe de f ' ( x ) − 0 +
Monotonia de
f ( x) m
Per tant, en el punt x = −1 la funció passa de decreixent a creixent i per tant té un mínim
relatiu.
( −1, f ( −1) ) = ( −1, 4 )
c) Trobeu les interseccions de la paràbola amb els eixos i feu una representació gràfica de la
paràbola i de les tangents obtingudes al primer apartat.
• Talls amb l’eix OX:

 −3,0
 x = − 3  ( )
y = 0 → x + 2x − 3 = 0 → 
2
→
x = 1  (1,0 )

• Tall amb l’eix OY:
x = 0 → y ( 0 ) = 0 2 + 2 ⋅ 0 − 3 = −3 → ( 0, −3)
d) Calculeu l’àrea compresa entre la paràbola i les rectes tangents.
Podem observar que és impossible calcular tot el recinte d’integració mitjançant una sola
integral. Hem de calcular el punt d’intersecció de les dues rectes i integrar els dos recintes.
• Punt d’intersecció de les dues rectes:
−4 = 4x − 4 → 4x = −4 + 4 → 4x = 0 → x = 0
A = A1 + A2 on:
0 0 0
 x3 
A1 = ∫ ( x + 2 x − 3 − ( −4 ) )dx = ∫ ( x + 2 x + 1) dx =  + x 2 + x  =
2 2
−1 −1 3  −1
 −1  1
= ( 0) −  +1 − 1  =
 3  3
1 1 1
 x3 
( 1
)
A2 = ∫ ( x + 2 x − 3) − ( 4 x − 4 ) dx = ∫ ( x − 2 x + 1) dx =  − x 2 + x  =
2 2
3 0
0 3
1  1
=  − 1 + 1 − ( 0 ) =
3  3

1 1 2
A = A1 + A2 = + =
3 3 3

Busqueu els extrems relatius i els punts de tall amb els eixos, i feu una representació
aproximada de la corba d’equació y = x4 − x2 . A continuació, calculeu l’àrea del recinte tancat
per aquesta corba i l’eix d’abscisses.
• Extrems relatius:
y = x 4 − x 2 → y ' = 4 x3 − 2 x
2 x = 0 → x = 0
y ' = 0 → 4 x3 − 2 x = 0 → 2 x ⋅ ( 2 x 2 − 1) = 0 →  2
2 x − 1 = 0 → 2 x = 1 → x = →x=±
2 1 2
2 2
Interval ( −∞, − ) 2
2 − 2
2 (− 2
2
,0 ) 0 ( 0, )
2
2
2
2
( 2
2
,+∞ )
Signe de
f '( x) − 0 + 0 − 0 +
Monotonia de
f ( x) m M m
Finalment calculem les dues coordenades d’aquests extrems relatius:
− 2 1
( ) =( ) −( ) 1 1 1
4 2
y − 2
2
− 2
2
− 2
2
= − = − → A =  , − 
4 2 4  2 4
y ( 0 ) = 0 4 − 0 2 = 0 → B = ( 0, 0 )
 2 1
( ) =( ) −( ) 1 1 1
4 2
y 2
2
2
2
2
2
= − = − → C =  , − 
4 2 4  2 4
• Punts de tall amb els eixos:

Talls amb l’eix OX:
 x = 0 → x = 0
2
y = 0 → x − x = 0 → x ⋅ ( x − 1) = 0 →  2
4 2 2 2
 x − 1 = 0 → x = 1 → x = 1 → x = ±1
2
Tall amb l’eix OY:

x = 0 → y ( 0 ) = 0 4 − 0 2 = 0 → ( 0, 0 )
El recinte a integrar, acolorit de color marró

coincidirà amb la integral de la funció entre −1 i 1
canviada de signe perquè la funció durant tot
aquest interval va per sota de l’eix d’abscisses. Per
tant:
1 1 1
 x5 x3 
A = ∫ f ( x ) dx = ∫ ( x − x ) dx =  −  =
4 2
−1 −1 5 3  −1

 1 1   −1 −1  1 1 1 1 2 2 −4 4
=  − − −  = − + − = − = =
5 3  5 3  5 3 5 3 5 3 15 15

La funció derivada F ' ( x ) d’una funció contínua F :ℝ→ℝ que passa per l’origen és una
funció a trossos formada per les semirectes del dibuix.
Escriviu l’expressió de la funció F ( x ) com una funció a trossos.
Donat que la funció F ' ( x ) és una funció definida en dos trossos ( −∞ , 2 ) i [ 2, +∞ ) la seva
primitiva F ( x ) també serà una funció definida en aquests dos trossos.
En l’interval ( −∞ , 2 ) la funció F ' ( x ) és la recta de pendent 1 i ordenada en l’origen −1.
En l’interval [ 2, +∞ ) la funció F ' ( x ) és constant igual a 1. Així:
 x − 1 si x ∈ ( −∞, 2 )
F '( x ) = 
1 si x ∈ [ 2, +∞ )
I per tant:
 x2
 − x + C1 si x ∈ ( −∞, 2 )
F ( x) =  2
x + C
 2 si x ∈ [ 2, +∞ )
02
Donat que la funció passa per l’origen tenim: F ( 0) = 0 → − 0 + C1 = 0 → C1 = 0 .
2
Com també ens diuen que la funció és continua en tot ℝ aleshores ha de ser continua en el
punt x = 2 que és on s’empalmen els dos trossos que la defineixen.
Així:
22
− 2 = 2 + C2 → 0 = 2 + C2 → C2 = −2
2
I per tant:
 x2
 − x si x ∈ ( −∞, 2 )
F ( x) =  2
 x − 2 si x ∈ [ 2, +∞ )



x2
Donades les funcions f ( x ) = x 2 − ax − 4 i g ( x) = +b :
2
a) Calculeu a i b de manera que les gràfiques de f ( x ) i de g ( x ) siguin tangents en el punt
d’abscissa x = 3 , és a dir, que tinguin la mateixa recta tangent en aquest punt.
Dues funcions f i g són tangents en un punt x = a si en aquest punt coincideixen les

funcions i les seves derivades, és a dir, si f ( a ) = g ( a ) i f ' ( a ) = g ' ( a ) .
En el nostre cas:
32
f ( 3) = g ( 3) → 32 − a ⋅ 3 − 4 = +b→
2
9 9
→ 9 − 3a − 4 = + b → 3a + b = 9 − 4 − → 3
2 2
1
→a+b= → 6 a + 2b = 1
2
f ( x ) = x 2 − ax − 4 → f ' ( x ) = 2 x − a
x2
g ( x ) = + b → g '( x ) = x
2
f '(3) = g '(3) → 2 ⋅ 3 − a = 3 → 6 − a = 3 → 6 − 3 = a → a = 3
6a + 2b = 1 18 + 2b = 1 2b = −17 b = −217

 → → → 
a = 3 a = 3 a = 3 a = 3
b) Trobeu l’equació de la recta tangent esmentada en l’apartat anterior.
Com la recta tangent a les dues funcions és la mateixa calcularem la recta tangent a la funció
f.
Sabem que la recta tangent a la gràfica d’una funció f en el punt x = a és

y − f ( a ) = f ' ( a )( x − a ) .
En el nostre cas, y − f ( 3 ) = f ' ( 3 )( x − 3 )
 f ( 3) = −4
a = 3 → f ( x ) = x 2 − 3x − 4 → f ' ( x ) = 2 x − 3 → 
 f ' ( 3) = 3
y − ( −4 ) = 3 ( x − 3 ) → y + 4 = 3 x − 9 → y = 3 x − 13

c) Pel valor de a obtingut en el primer apartat, calculeu el valor de l’àrea de la regió limitada
per l’eix d’abscisses OX i la funció f ( x ) .
Abans de calcular l’àrea ens hem de dibuixar el recinte

d’integració.
Talls de la funció amb l’eix OX:
 x = −1
y = 0 → f ( x ) = x 2 − 3x − 4 = 0 → 
x = 4
Com el recinte a integrar queda per sota de l’eix OX la integral
ens donarà negativa i per tant l’àrea coincidirà amb el valor
absolut de la integral.
4 4 4
 x3 3x 2 
∫−1 f ( x ) dx = ∫−1 ( x 2
− 3 x − 4 ) dx = 
3
−
2
− 4 x  =
  −1
  ( −1) 3 ⋅ ( −1)
3 2
 4 3⋅ 4
3 2   64   −1 3  −125
= − − 4 ⋅ 4 −  − − 4 ⋅ ( −1)  =  − 24 − 16  −  − + 4  =
 3 2 
  3 2 
  3   3 2  6
Per tant:
4
−125 125
Àrea = ∫ f ( x ) dx =
−1
6
=
6

Se sap que certa funció derivable F ( x ) verifica les condicions següents:
1
F '( x) = 4
i F (1) = 3
x
a) Trobeu F ( x ) .
Per trobar F ( x ) hem de trobar una primitiva de F ' ( x )

1 1 4 3 4
F ( x ) = ∫ F ' ( x ) dx = ∫ 4 dx = ∫ 1 dx = ∫ x 4 dx = x 4 + C = 4 x3 + C
−1
x x4 3 3
44 3 4 4 5 4 5
F (1) = 3 → 1 + C = 3 → + C = 3 → C = 3 − → C = → F ( x ) = 4 x3 +
3 3 3 3 3 3
b) Calculeu l’àrea compresa entre F ( x ) i l’eix OX des

de x=0 fins a x =1.
Si no dibuixem prèviament la funció no podem assegurar

1
que l’àrea que ens demanen coincideixi amb ∫ F ( x ) dx
0

perquè podria passar que la funció F ( x ) canviés de signe en aquest interval. Però al funció
44 3 5
F ( x) = x + és positiva en aquest interval i no canvia de signe. Així podem assegurar
3 3
que:
1 1
4 5
Àrea = ∫ F ( x ) dx = ∫  4 x 3 + dx =
0 03 3
1 1
 4 3 5 4 4 7 5 
= ∫  x 4 + dx =  ⋅ ⋅ x 4 + x  =
03 3 3 7 3 0
1
 16 5   16 5  17
=  x 4 x3 + x   +  − 0 =
 21 3  0  21 3  7

x ( a − x)
Considereu la funció f ( x) = , amb a >0.
a3
a) Trobeu els punts de tall de la funció f ( x ) amb l’eix OX.

x(a − x) x = 0
y = 0 → f ( x) = 0 → = 0 → x(a − x) = 0 → 
a − x = 0 → x = a
3
a
Per tant, els punts de tall amb l’eix OX són ( 0,0 ) i ( a , 0 )
b) Comproveu que l’àrea del recinte limitat per la gràfica de la funció f ( x ) i l’eix d’abscisses
no depèn del valor del paràmetre a.
La funció f ( x ) és una paràbola “cap a baix” donat que el producte x ( a − x ) és un polinomi
de segon grau amb el coeficient corresponent a x2 negatiu.

x (a − x)
a a a a
1 1 a 1  − x3 x2 
Àrea = ∫ f ( x ) dx = ∫ dx = 3 ∫ x ( a − x ) dx = 3 ∫ ( − x 2 + ax ) dx = 3  +a  =
0 0 a3 a 0 a 0 a  3 2 0
1  − a 3 a 2   −03 02   1  − a 3 a 3  1  a3  a3 a ≠0 1
=  + a ⋅ −
  + a ⋅  =  + − 0 = 3 = 3 =
a 3  3 2   3 2   a3  3 2  a  6  6a 6
NOTA: Podem observar com el resultat és sempre 1/6 que no depèn de a.


Considereu les corbes y = 4 x − x2 i y = x2 − 6 .
a) Trobeu-ne els punts d’intersecció.
÷2  x = −1
4 x − x 2 = x 2 − 6 → 2 x 2 − 4 x − 6 = 0  → x2 − 2 x − 3 = 0 → 
x = 3
Si volem calcular les dues coordenades dels punts podem triar qualsevol de les funcions. Així:
A = ( −1, −5 ) i B = ( 3,3 )
b) Representeu les dues corbes en una mateixa gràfica, on es vegi clarament el recinte que
limiten entre elles.
c) Trobeu l’àrea d’aquest recinte limitat per les dues corbes.
3 3 3
Àrea = ∫ ( f ( x ) − g ( x ) )dx = ∫( )
( 4 x − x2 ) − ( x2 − 6 ) dx = ∫ (4x − x − x 2 + 6 )dx =
2
−1 −1 −1
3 3
 −2 x 3

= ∫ ( −2 x
+ 4 x + 6 ) dx =  + 2 x2 + 6 x  =
2
−1  3  −1
  −2 ⋅ ( −1)
3
 −2 ⋅ 33 
+ 2 ⋅ ( −1) + 6 ⋅ ( −1)  =
2
= + 2 ⋅ 32 + 6 ⋅ 3  − 
 3   3 

2  2 64
= ( −18 + 18 + 18 ) −  + 2 − 6  = 18 − − 2 + 6 =
3  3 3


4 b
Sigui la funció f ( x ) = a + + .
x x2
a) Calculeu els valors de a i b, sabent que la recta 2x + 3 y = 14 és tangent a la gràfica de la
funció f ( x ) en el punt d’abscissa x = 3.
−2 x 14
2 x + 3 y = 14 → 3 y = 14 − 2 x → y = +
3 3
Per a que una funció f i una recta r siguin tangents en el punt x = 3 , en aquest punt han de
coincidir els seus valors i les seves derivades, és a dir, f ( 3 ) = r ( 3 ) i f ' ( 3 ) = r ' ( 3 ) .
4 b −4 2b
f ( x) = a + + 2 = a + 4 x −1 + bx −2 → f ' ( x ) = 0 − 4 x −2 − 2bx −3 → f ' ( x ) = 2 − 3
x x x x
−2 x 14 −2
r ( x) = + → r '( x ) =
3 3 3
4 b −2 ⋅ 3 14 4 b 14 b 14 4
f ( 3) = r ( 3) → a + + 2 = + → a + + = −2 + → a + = −2 + − →
3 3 3 3 3 9 3 9 3 3
b 10 b 4 ×9
→a+ = −2 + → a + =  → 9a + b = 12
9 3 9 3
−4 2b −2 −4 2b −2 −12 2b −18
f ' ( 3) = r ' ( 3) → 2
− 3 = → − = → − = →
3 3 3 9 27 3 27 27 27
→ −12 − 2b = −18 → 2b = 18 − 12 → 2b = 6 → b = 3
9a + b = 12 → 9a + 3 = 12 → 9a = 9 → a = 1
Per tant, a =1 i b = 3
Per a la resta d’apartats, considereu que a = −3 i que b = 4.
b) Trobeu els intervals de creixement i de decreixement de la funció f ( x ) . Trobeu i

classifiqueu els extrems relatius que té la funció.
A partir d’aquest apartat ens fan treballar amb la funció f on a = −3 i b = 4 , per tant:
4 4
f ( x ) = −3 + +
x x2
Per estudiar els extrems d’aquesta funció cal derivar-la i igualar-la a zero.
4 4 −4 8
f ( x ) = −3 + + 2 = − 3 + 4 x −1 + 4 x −2 → f ' ( x ) = 0 − 4 x − 2 − 8 x − 3 → f ' ( x ) = 2 − 3
x x x x
−4 8 −4 8
f '( x ) = 0 → 2
− 3 = 0 → 2 = 3 → −4 x 3 = 8 x 2 → 4 x 3 + 8 x 2 = 0 →
x x x x

4 x 2 = 0 → x = 0
→ 4x ( x + 2) = 0 → 
2
 x + 2 = 0 → x = −2
Recordem que en la taula següent fiquem els punts on s’anul·la la derivada i també els punts
on la funció és discontinua.
4 4
f ( x ) = −3 + + és discontinua en zero.
x x2
Interval ( −∞ , −2 ) −2 ( − 2, 0 ) 0 ( 0, +∞ )
Signe de
f '( x) − 0 + ∃ −
Monotonia de
f ( x) m ∃
Per tant la funció té un mínim relatiu en el punt ( −2, f ( −2 ) ) = ( −2, −4 )

f és estrictament decreixent en ( −∞ , − 2 ) ∪ ( 0, +∞ ) i estrictament creixent en ( − 2, 0 )
c) Calculeu els punts de tall de la funció f ( x ) amb l’eix OX.

 −2
4 4 x =
y = 0 → f ( x ) = 0 → −3 + + 2 = 0 →−3x + 4 x + 4 = 0 → 
x2 2
3
x x  x = 2
 −2 
Per tant els punts de tall amb l’eix OX són  ,0  i ( 2,0 ) .
 3 
d) Trobeu l’àrea del recinte limitat per la gràfica de la funció f ( x ) , l’eix OX i les rectes x =1 i
x = 3.
En el gràfic s’ha representat la funció f ( x ) i les rectes x =1 i

x = 3.
El primer que hem d’observar és que la funció f canvia de
signe en l’interval (1,3 ) per tant, l’àrea del recinte no es
correspondrà amb el resultat d’una única integral sinó la suma
de dos.
Així:
 4 4  4 4
∫ f ( x )dx = ∫  −3 + x + x 2 

dx = ∫ −3dx + ∫ dx + ∫ 2 dx =
x x
4
= −3 x + 4 ln x − +C
x

2 2
 4
A1 = ∫ f ( x )dx =  −3 x + 4ln x −  = ( −6 + 4ln 2 − 2 ) − ( −3 + 4ln1 − 4 ) =
1  x 1
= −8 + 4ln 2 + 3 + 4 = 4ln 2 − 1 ≃ 1,77
3 3
 4  4
A2 = ∫ f ( x ) dx =  −3 x + 4ln x −  =  −9 + 4ln 3 −  − ( −6 + 4ln 2 − 2 ) = −0,71 = 0,71
2  x 2  3
Per tant, A = A1 + A2 ≃ 1,77 + 0,71 ≃ 2, 48

3+ x
La gràfica de la funció f ( x ) = , des de x = 1 fins a x = 4 , és la següent:
x
a) Calculeu l’equació de les rectes tangents a aquesta funció en els punts d’abscissa x =1 i
x = 3.
L’equació de la recta tangent a la gràfica d’una funció f ( x ) en el punt x = a és

y − f ( a ) = f ' ( a )( x − a )
3+ x 1 ⋅ x − ( 3 + x ) ⋅ 1 x − 3 − x −3
En el nostre cas f ( x) = → f '( x ) = = = 2
x x2 x2 x
3+1 3+3 −3 −3 −1
f (1) = =4 f ( 3) = =2 f ' (1) = = −3 f ' ( 3) = =
1 3 12 32 3
• Rectes tangents:
y − f (1) = f ' (1)( x − 1) → y − 4 = −3 ( x − 1) → y = −3 x + 7
−1 −1 −1
y − f ( 3) = f ' ( 3 )( x − 3) → y − 2 = ( x − 3) → y − 2 = x + 1 → y = x + 3
3 3 3
b) Dibuixeu el recinte limitat per la gràfica de la funció i les dues rectes tangents que heu
calculat.

c) Trobeu els vèrtexs d’aquest recinte.
Els vèrtexs del recinte seran els punts on les rectes són tangents a la corba, és a dir
( )
A = (1, f (1)) i B = 4, f ( 4 ) i el punt C on es tallen les dues rectes. Així:
A = (1, f (1)) = (1, 31+1 ) = (1,4 ) i B = (3, f ( 3)) = ( 3, 3+3 3 ) = ( 3, 2 )
Calculem el punt on es tallen les dues rectes:
−x ×3 3
+ 3 = −3 x + 7  → − x + 9 = −9 x + 21 → 9 x − x = 21 − 9 → 8 x = 12 → x =
3 2
3 −9 5 3 5
y = −3 x + 7 = −3 ⋅ + 7 = +7 = → C = , 
2 2 2 2 2

d) Calculeu la superfície del recinte damunt dit.
L’àrea del recinte no es pot calcular mitjançant una sola

3
integral perquè des de x =1 fins a x = el recinte
2
està limitat per les funcions f ( x ) i y = −3x + 7
3
mentre que entre x = i x = 3 el recinte està limitat
2
−x
per les funcions f ( x ) i y = + 3 . Per tant:
3
3
3+ x 
2
A1 = ∫  − ( −3x + 7 ) dx
1 x 
3+ x  3 x
∫  x − ( −3x + 7 )  dx = ∫ x dx + ∫ x dx + ∫ 3xdx − ∫ 7dx = 3ln x + x + 32 x − 7 x + C =
2
= 3ln x − 6 x + 32 x 2 + C
3
3+ x 
2 3
A1 = ∫  − ( −3x + 7 ) dx = 3ln x − 6 x + 32 x 2  ≃ 0,0914

2
1 x  1
3
 3 + x  −x 
A2 = ∫  − + 3  dx
3 
2
x  3 
 3 + x  −x  3 x x x2
∫  x  3   ∫ x ∫ x ∫ 3 ∫
− + 3 dx = dx + dx + dx − 3dx = 3ln x + x +
6
− 3x + C =
x2
= 3ln x + − 2x + C
6
3 3
 3 + x  −x   x2 
A2 = ∫  − + 3  dx = 3ln x + − 2 x  =
3 
2
x  3   6  32
 3   ( )
3 2
3
=  3ln 3 + − 6  − 3ln 2 + 2 − 2 ⋅  ≃ 0, 2044
3
 2   6 2

A = A1 + A2 ≃ 0,0914 + 0, 2044 ≃ 0, 2958


La gràfica de la funció f ( x ) = x ⋅ sin ( x ) és la següent:
a) Trobeu-ne una primitiva.
Aquesta integral es fa per parts. Recordem el procediment per treure la fórmula de les integrals
per parts:
d ( u ⋅ v ) = u ⋅ dv + v ⋅ du → u ⋅ dv = d ( u ⋅ v ) − v ⋅ du → ∫ u ⋅ dv = u ⋅ v − ∫ v ⋅ du
Sigui u = x i dv = sin ( x ) dx , aleshores:

du = dx i v = ∫ sin xdx = − cos x
∫ x sin xdx = x ⋅ ( − cos ( x ) ) − ∫ − cos ( x ) dx = − x cos ( x ) + ∫ cos ( x ) dx =

= − x cos ( x ) + sin ( x ) + C
b) Aplicant el resultat de l’apartat anterior, calculeu l’àrea del recinte limitat per la gràfica de la
funció f ( x ) i l’eix d’abscisses des de x = 0 fins a x = π .
Segons el dibuix, la funció no canvia de signe en l’interval ( 0, π ) i és positiva en aquest interval,

per tant, l’àrea del recinte coincidirà amb la integral, així:
π π
Àrea = ∫ x sin ( x ) dx = sin ( x ) − x cos ( x )  = ( sin π − π cos π ) − ( sin 0 − 0cos 0 ) =

0 0
= ( 0 − π ⋅ ( −1) ) − ( 0 − 0 ⋅ 1) = ( 0 + π ) − ( 0 − 0 ) = π

8x2
Sigui f ( x) = . Trobeu l’àrea del recinte limitat per la gràfica d’aquesta funció, l’eix OX
2x + 1
i les rectes x = 0 i x = 2 .
Abans de plantejar l’àrea mitjançant una integral ens hem d’assegurar que la funció no canvia
de signe en l’interval que estem estudiant. En el nostre cas l’interval és [ 0, 2 ] i òbviament el
numerador és sempre positiu en aquest interval i no canvia de signe. Per altra banda, el

denominador tampoc dóna problemes en aquest interval dons l’únic punt on s’anul·la no
−1
pertany a [ 0, 2 ] perquè 2 x + 1 = 0 → 2 x = −1 → x = ∉ [ 0, 2 ] .
2
2
Així, podem assegurar que l’àrea del recinte coincideix amb ∫ f ( x ) dx .
0
Procedim ara a calcular la integral:
Aquesta és una funció racional on el numerador té major grau que el denominador. En aquest
cas s’ha de fer la divisió dels polinomis.
8x2 2x +1
→ 8 x 2 = ( 2 x + 1)( 4 x − 2 ) + 2 →
( )
÷ 2 x +1
−8x2 −4x 4x −2
0 −4x 8x2 2
→ = 4x − 2 +
4x 2 2x + 1 2x + 1
0 2
8x 2  2 
∫ f ( x ) dx = ∫ 2 x + 1 dx = ∫  4x − 2 + 2x + 1 dx = 2x − 2x + ln ( 2x + 1) + C
2
∫ f ( x ) dx =  2 x − 2 x + ln ( 2 x + 1)  = ( 8 − 4 + ln 5 ) − ( 0 − 0 + ln1) = 4 + ln 5
2 2
0
0

En la figura es mostra la corba y = x ⋅ ( 4 − x ) i una recta r que passa per l’origen i talla la
corba en un punt P d’abscissa k, amb 0 < k < 4.
a) Trobeu l’àrea ombrejada, delimitada per la corba i la recta, en funció de k.
Podem plantejar l’àrea del recinte de dues formes diferents:
MÈTODE 1: Plantegem l’àrea entre la paràbola, l’eix OX i les rectes x=0 i x = k i li restem
l’àrea del triangle de vèrtexs ( 0, 0 ) , ( k , 0 ) i P.
Com el punt P pertany a la gràfica de la corba y = x ⋅ ( 4 − x ) i té ordenada k, el punt P
( ) (
serà P = k , y ( k ) = k , k ⋅ ( 4 − k ) . )

Per tant el triangle de vèrtexs ( 0,0 ) , ( k , 0 ) i P tindrà base igual a k i altura igual a
k ⋅ k ⋅ (4 − k ) k2 (4 − k )
k ⋅ ( 4 − k ) , és a dir, Àrea = 2=
2 2
L’àrea entre la paràbola, l’eix OX i les rectes x=0 i x = k serà
k k k k
 2 x3  k3
∫0 ( ) = ∫0 ⋅ ( − ) = ∫0 ( − )  = − = −
2 2
y x dx x 4 x dx 4 x x dx 2 x  2 k
 3 0 3
k 3
k (4 − k )
2
Àrea recinte = Àrea funció - Àrea triangle = 2k 2 − − =

3 2
12k 2 2k 3 12k 2 − 3k 3 3k 3 2k 3 k3
= − − = − =
6 6 6 6 6 6
MÈTODE 2: Calculem l’equació de la recta que passa per l’origen i per P i calculem l’àrea del
recinte com l’àrea que hi ha entre la paràbola i la recta.
Sigui r la recta que busquem.

Sabem que r passa per l’origen de coordenades és a dir, per O = ( 0, 0 ) i per un punt
P = ( k , y ( k ) ) de la corba, aquest punt és P = ( k , k ⋅ ( 4 − k ) )
Per tant la recta r té ordenada en l’origen igual a zero (perquè passa per l’origen de
coordenades) i té com a pendent:
∆y y ( k ) − y ( 0 ) k ⋅ ( 4 − k ) − 0 k ⋅ ( 4 − k ) k ≠ 0 4 − k
Pendent = = = = = =4−k
∆x k −0 k −0 k 1
Per tant r és la recta de pendent 4−k i ordenada en l’origen 0 , és a dir, r : y = ( 4 − k ) x
Finalment:
k k k
Àrea = ∫ ( x ( 4 − x ) − ( 4 − k ) x ) dx = ∫ ( 4 x − x − 4 x + kx ) dx = ∫ ( − x 2 + kx ) dx =
2
0 0 0
k
 − x3 kx 2   −k 3 k ⋅ k 2  −k 3 k 3 k3
= + =
  +  − 0 = + =
 3 2 0  3 2  3 2 6
b) Trobeu per a quin valor de k l’àrea de la regió ombrejada és la meitat de l’àrea del recinte
limitat per la corba i l’eix OX.
L’àrea del recinte limitat per la corba i l’eix OX és:
4 4 4 4
 2 x3  43 32
∫0 y ( x ) dx = ∫0 x ⋅ ( 4 − x ) dx = ∫0 ( 4 x − x ) dx =
2
 2 x − 
3 0
= 2 ⋅ 4 2
−
3
=
3

Si l’àrea ombrejada ha de ser la meitat que l’àrea anterior tenim que:

k 3
1 32 k 16 16 ⋅ 6 3
= ⋅ → = → k3 = → k 3 = 32 → k = 3 32 = 2 3 4
6 2 3 6 3 3

x2 − 1
(
Definim les funcions f ( x ) = a 1 − x 2 ) i g ( x) =
a
, en què a > 0 .
4 (1 + a 2 )
a) Comproveu que l’àrea del recinte limitat per les gràfiques de les funcions és .
3a
El primer que hem de fer és un dibuix de la situació. Per fer-lo és indispensable calcular els
punts de tall entre les dues gràfiques.
x2 − 1
f ( x ) = g ( x ) → a (1 − x 2 ) = → a 2 (1 − x 2 ) = x 2 − 1 → a 2 (1 − x 2 ) = − (1 − x 2 ) →
a
→ a (1 − x ) + (1 − x ) = 0 → (1 − x 2 )( a 2 + 1) = 0 →
2 2 2 a 2 + 1≠ 0
1 − x 2 = 0 → x 2 = 1 → x = ±1
1 1 1
 x2 − 1   x2 1 
Àrea = ∫ ( f ( x ) − g ( x ) ) dx = ∫  a (1 − x ) −
2
 dx = ∫  a − ax − +  dx =
2
−1 −1  a  −1  a a
1
 ax 3 x 3 x   a 1 1  a 1 1
=  ax − − +  = a − − +  −  −a + + − =
 3 3a a  −1  3 3a a   3 3a a 
a 1 1 a 1 1 2a 2 2 6a 2 − 2a 2 − 2 + 6
=a− − + + a − − + = 2a − − + = =
3 3a a 3 3a a 3 3a a 3a
4a 2 + 4 4 ( a 2 + 1)
= =
3a 3a
b) Calculeu el valor del paràmetre a perquè aquesta àrea sigui mínima.
4a 2 + 4
Ens demanen minimitzar la funció f ( a) = .
3a
4a 2 + 4 8a ⋅ 3a − ( 4a 2 + 4 ) ⋅ 3 24a 2 − 12a 2 − 12 12a 2 − 12
f (a) = → f '( a ) = = = =
( 3a )
2
3a 9a 2 9a 2
4a 2 − 4 4 ( a − 1)
2
= =
3a 2 3a 2
4 ( a 2 − 1)
f '( a ) = 0 → = 0 → a 2 − 1 = 0 → a 2 = 1 → a = 1 → a = ±1
3a 2
Per tant, els “candidats” a màxims o mínims són a = 1 i a = −1 .

Com l’enunciat diu que a > 0 hem de descartar el valor a = −1 .
Per saber que en el punt a = 1 de veritat s’assoleix un mínim es podria fer un estudi del signe
de la derivada per intervals. (Solament caldria ficar per a > 0 perquè així ens ho indica
l’enunciat) o també estudiant el signe de la segona derivada en aquest punt.

4a 2 − 4 8a ⋅ 3a 2 − ( 4a 2 − 4 ) ⋅ 6a 24a 3 − 24a 3 + 24a 24a 8

f '( a ) = → f '' ( a ) = = = 4 = 3
( 3a2 )
2 2 4
3a 9a 9a 3a
8 8
f '' (1) = = > 0 → x = 1 és un mínim.
3 ⋅13
3

1
∫ (a + x 2 )dx per a > 0 .

a
Sigui f ( a ) = 2
1
a) Comproveu que f ( a ) = +a.
3a 3
x3
∫(a + x 2 ) dx = a 2 x + +C
2
 ( a)
3

1 1
1
 2 x3 
a
2 1 1
f ( a ) = ∫ ( a + x )dx =  a x +  =  a ⋅ +
a
2 2
−0= a+ 3
 3 0  a 3  3a
0  
b) Calculeu el valor del paràmetre a perquè la funció f ( a ) tingui un mínim relatiu.
Per a que la funció tingui un mínim relatiu la derivada ha de valer zero.
1 0 ⋅ 3a3 − 1 ⋅ 9a 2 −9a 2 1
f (a) = a + 3
→ f ' ( )
a = 1 + 6
= 1 + 6
=1− 4
3a 9a 9a a
1 1
f '( a ) = 0 → 1 − 4
= 0 → 1 = 4 → a 4 = 1 → a = 4 1 → a = ±1
a a
Com l’enunciat diu a>0 ens quedem únicament amb el valor a =1
Caldria demostrar que efectivament a = 1 és un mínim.
1 0 ⋅ a 4 − 1 ⋅ 4a 3 −4 a 3 4 4
f '( a ) = 1 − → f '' ( a ) = 0 − = − = 5 → f '' (1) = 5 > 0 → x = 1 és
(a4 )
4 2 8
a a a 1
un mínim.
Calculeu l’àrea del recinte limitat per les corbes d’equació f ( x ) = x 2 − x + 2 i g ( x ) = 5 − 3 x

.
Per poder dibuixar el recinte d’integració ens va bé calcular primer els punts de tall entre les
dues gràfiques. Així:

x = 1
f ( x ) = g ( x ) → x 2 − x + 2 = 5 − 3x → x 2 + 2 x − 3 = 0 → 
 x = −3
Podem comprovar que en tot l’interval [ −3,1] tenim que g ( x ) > f ( x ) per tant:
1 1 1
Àrea = ∫ ( g ( x ) − f ( x ) ) dx = ∫ ( ( 5 − 3x ) − ( x )
− x + 2 ) dx = ∫ (5 − 3x − x + x − 2 )dx =
2 2
−3 −3 −3
1 1
 x3   1  32
= ∫ ( − x − 2 x + 3) dx =  − − x 2 + 3 x  =  − − 1 + 3  − ( 9 − 9 − 9 ) =
2
−3  3  −3  3  3
La gràfica de la funció f ( x ) = x 9 − x és la següent:

2
a) Trobeu el punt de tall, (a, 0), de la funció amb la part positiva de l’eix OX.

 x = 0
y = 0 → f ( x ) = 0 → x 9 − x2 = 0 → 
 9 − x = 0 → 9 − x = 0 → 9 = x → x = 9 → x = ±3
2 2 2
Com en l’enunciat ens demanen el tall amb la part positiva de l’eix OX descartem els valors
x = 0 i x = −3 i ens quedem únicament amb el valor x = 3 .
Per tant, el punt de tall és ( 3,0 )

b) Calculeu l’àrea del recinte limitat per la gràfica de f ( x ) i l’eix OX en el primer quadrant.
3
Com la funció és positiva en l’interval [ 0,3] l’àrea coincidirà amb ∫ f ( x ) dx .
0
∫ f ( x )dx = ∫ x 9 − x dx = ∫ x ( 9 − x )
1
2 2
dx =(*)
2
( 9 − x ) un candidat a primitiva. Aleshores tindríem que:

3
Sigui F ( x ) =
2 2
3
F ' ( x ) = ( 9 − x ) ⋅ ( −2 x ) = −3 ( 9 − x ) per tant, hem de ficar un
1 1
2 2 2 2
−3 dintre de la
2
integral.
−1 1 1
⋅ ( −3 ) x ( 9 − x 2 ) dx = − ∫ −3 x ( 9 − x 2 ) dx = − ( 9 − x 2 ) + C =
1 1 3
(*) = ∫
2 2 2
3 3 3
1
=−
3
(9 − x ) 2 3
+C
3 3
 1   1   1  1 3
Àrea = ∫ f ( x ) dx =  −
 3
(9 − x )
2 3
 = −3
0 
(9 − 3 )
2 3
 −−
  3
(9 − 0 )2 3
=0+
 3
9 =
0
1 6 1 3 33
= 3 = ⋅ 3 = = 32 = 9
3 3 3

Donada la funció f ( x ) = x − 1 i la recta horitzontal y = k , amb k > 0 .
a)Feu un esbós del recinte limitat per les gràfiques de la funció i la recta, i els eixos de
coordenades.
b) Trobeu el valor de k sabent que l’àrea d’aquest recinte és igual a 14 / 3 .
Podem observar que per calcular l’àrea del recinte tancat pels eixos de coordenades, la recta
y = k i la funció f ( x ) hem de separar el recinte en dos àrees. De x = 0 fins a x = 1 la regió
és un rectangle de base 1 i altura k mentre que de x =1 fins l’abscissa del punt P la regió

serà la integral de la recta y = k (que va per sobre) menys la funció f ( x ) = x − 1 que va per
sota.
Càlcul del punt P tall entre la recta y=k i la funció f ( x) = x −1 :

y = f ( x) → k = x −1 → k 2 = x −1 → x = k 2 + 1
( k − ( x − 1) ) dx =
k 2 +1 k 2 +1 k 2 +1
∫ (k − ) 2 3
k − ⋅ ⋅ ( x − 1) 2 dx =
1 1
Així:
1
x − 1 dx = ∫1
2
∫
1 3 2
k 2 +1 k 2 +1 k 2 +1
2 3 2 
⋅ ( x − 1) 2 dx = [ kx ]1 −  ( x − 1) 2 
1 k 2 +1 3
= ∫1
kdx −
3 ∫
1 2 3 1
=
k 2 +1
2 2 2
= k ( k + 1) − k ⋅ 1 −  ( x − 1)  (k + 1 − 1) + (1 − 1)
3 3 3
2
= k3 + k − k − 2
=
3 1 3 3
2 2 3 2 6 2 2 3 3k 3 − 2k 3 k 3
=k −
3
3
(k )
2 3
+
3
0 =k −
3
3
k + ⋅0 = k − k =
3
3
3 3
=
3
k 3 3k + k 3
Per tant, l’àrea total serà: A = A1 + A2 = k + =
3 3
14 3k + k 14
3
Finalment: A = → = → k 3 + 3k = 14 → k 3 + 3k − 14 = 0
3 3 3
1 0 3 −14
2 2 4 14
1 2 7 0
L’equació x2 + 2 x + 7 = 0 no té solucions reals, per tant, l’única solució al problema és

k =2 .
NOTA: També podem calcular l’àrea del recinte com l’àrea d’un rectangle de base k2 +1 i
altura k al que se li treu l’àrea per sota de la gràfica de la funció f ( x ) = x − 1 . En aquest
cas:
Àrea rectangle: A1 = ( k 2 + 1) ⋅ k = k 3 + k
k 2 +1 k 2 +1
2
( x − 1) 
3
Àrea per sota de la funció: A2 = ∫1
x − 1dx = 
3 1
=
2 2 6 2 3
(k + 1 − 1) − 0 =
3
= 2
k = k
3 3 3
2 3 k3 k 3 + 3k
Finalment calculem l’àrea del recinte: A = A1 − A2 = k 3 + k − ( ) 3
k =
3
+k =
3
14
Igualant aquesta expressió a obtenim evidentment el valor k = 2
3


La corba y = x2 k > 0 , determinen una regió plana.
i la recta y = k , amb
a)Calculeu el valor de l’àrea d’aquesta regió en funció del paràmetre k .
2
b)Trobeu el valor de k perquè l’àrea limitada sigui 6u .
• Al gràfic de la dreta tenim representades les

dues funcions i la regió que determinen:
• Per poder plantejar la integral hem de calcular

els punts de tall entre les dues corbes y = x2 i
y=k.
x2 = k → x = ± k .
• Finalment plantegem la integral:


( k) ( )
3
k   3

 −k ⋅ − k − − k
k
 x 
( )
3
A = ∫ ( k − x ) dx =  kx − 
2
= k k − =
3 −  3   3 
− k  k    
   
 k k  −k k  k k k k  2
=  k k −  −  −k k −  = k k − +k k − = k k 2 −  =
 3   3  3 3  3
4 4
=k k⋅ = k k
3 3
( )
4 3 6 3 3 6 x2 3 2 3 6  9⋅6
A= 6 → k k = 6 →k k = → k2 = → k 2 = → k3 = →
3 4 4  4  16
 
27 27 3
→ k3 = →k = 3 → k=
8 8 2

48) PAU 2013 Sèrie 5 Qüestió 4: (Incomplet)

Per a x ≥ 1 , considereu la funció f ( x ) = + x − 1 .
b) Calculeu l’àrea del recinte limitat per la gràfica de f ( x) , la recta d’equació x =5 i l’eix
OX .
Àrea del recinte limitat per f ( x ) , la recta

x=5 i l’eix OX:
5 5 5
2 
A = ∫ f ( x ) dx = ∫ x − 1dx =  ( x − 1) 2  =
3
1 1 3 1
5
2  2 2
( x − 1) ( 5 − 1) (1 − 1)
3 3 3
=  =3 − =
3 1 3
2 3 2 8 8 16
= 4 −0 = ⋅4 4 = 4 = ⋅2 =
3 3 3 3 3

De la funció polinòmica P ( x ) = x 3 + ax 2 + bx + 2 sabem que
• Té un extrem relatiu en el punt d’abscissa x = −3 ;
−5
• La integral definida en l’interval [ 0,1] val .
4
Calculeu el valor dels paràmetres a i b.
• Si la funció té un extrem relatiu en el punt d’abscissa x = −3 aleshores en aquest punt

s’anul·larà la seva derivada. Per tant:
P ( x ) = x 3 + ax 2 + bx + 2 → P ' ( x ) = 3 x 2 + 2 ax + b
P ' ( −3 ) = 0 → 3 ( −3 ) + 2 a ( −3 ) + b = 0 → 27 − 6 a + b = 0 → −6a + b = −27
2
−5
• Si la integral definida en l’interval [ 0,1] val tindrem que:
4
1 1 1
−5 −5  x 4 ax 3 bx 2  −5
∫0 P ( x )dx =
4
→ ∫ ( x 3
+ ax 2
+ bx + 2 )dx =
4
→  + + + 2 x  = →
0 4 3 2 0 4
 14 a ⋅ 13 b ⋅ 12   0 4 a ⋅ 03 b ⋅ 0 2  −5 1 a b −5
→ + + + 2 ⋅ 1 −  + + + 2 ⋅ 0 = → + + +2= →
4 3 2   4 3 2  4 4 3 2 4
a b −5 1 a b −5 − 1 − 8 a b −14 a b −7
→ + = − −2→ + = → + = → + = →
3 2 4 4 3 2 4 3 2 4 3 2 2
2a + 3b −21
→ = → 2a + 3b = −21
6 6

 −6a + b = −27
Per tant tenim el sistema  que té com a solucions a = 3 i b = −9 .
 2a + 3b = −21

Calculeu l’àrea de la regió del pla limitada en el primer quadrant per les gràfiques de les
funcions y = x 2 , y = 4 x2 i y = 9 .
• Calculem el punt de tall entre la gràfica y = 4 x2 i la

recta y = 9 . Tenim:
9 9 3 x >0 3
4 x2 = 9 → x2 = →x= → x = ± → x=
4 4 2 2
• Calculem també el punt de tall entre la paràbola

y = x2 i la recta y =9:
x >0
x = 9 → x = 9 → x = ±3 →
2
x=3
Per tant, per poder calcular l’àrea de la regió hem de

 3 3 
dividir-la en dos intervals, 0, i , 3 i plantejar
2   2 

les següents integrals:
3 3 3
3 3
 x3 
A = ∫ ( 4 x − x )dx + ∫ ( 9 − x ) dx = ∫ 3 x dx + ∫ ( 9 − x ) dx =  x  + 9 x −  =
2 2 3
2 2 2 2
 
2 3 2
0 3 0 3
0
 3 3
2 2 2
  3 3    27 9    27   108 − 9 
=    − 03  +  ( 27 − 9 ) −  −   =   +  18 − =
 2     2 8    8   8 
 
27 + 144 − 108 + 9 72
= = = 9 unitats quadrades.
8 8


Responeu a les qüestions següents:
a) La funció f ( x ) = ( b − x ) e ax , amb a i b constants, té la representació gràfica següent
i sabem que passa pels punts A = ( 0, 2 ) i B = ( 2, 0 ) i que en el punt A la recta tangent a la

gràfica és horitzontal. Calculeu els valors de a i b.
f passa pel punt A = ( 0, 2 ) → f ( 0 ) = 2 → ( b − 0 ) e a 0 = 2 → be 0 = 2 → b ⋅ 1 = 2 → b = 2

f passa pel punt B = ( 2, 0 ) → f ( 2 ) = 0 → ( b − 2 ) e a 2 = 0 →
b=2
→ 0e 2 a = 0 → 0 = 0 i
per tant aquesta restricció no ens aporta informació addicional.
L’enunciat també diu que en el punt A = ( 0, 2 ) la recta tangent a la gràfica és horitzontal, és a

dir, en aquest punt, el pendent de la recta tangent a la gràfica és zero.
Però sabem que en qualsevol punt x = a , el pendent de la recta tangent a la gràfica de la
funció coincideix amb el valor de la derivada de la funció en aquest punt, és a dir, amb f ' ( a ) .
f ( x ) = ( b − x ) e ax →
b=2
f ( x ) = ( 2 − x ) e ax → f ' ( x ) = − 1e ax + ( 2 − x ) e ax ⋅ a →
→ f ' ( x ) = − e ax + 2 ae ax − xae ax → f ' ( x ) = ( 2 a − 1 − xa ) e ax
La derivada s’anul·la en el punt A = ( 0, 2 ) → f ' ( 0 ) = 0 →

1
→ ( 2a − 1 − 0a ) e a 0 = 0 → ( 2a − 1 − 0 ) e 0 = 0 → ( 2a − 1) ⋅ 1 = 0 → 2a − 1 = 0 → a =
2
1
Per tant, la resposta al problema és a= i b=2
2
2
b) Calculeu ∫ x ln x dx .
1

Aquesta integral es resol per parts. Recordem la fórmula de la integració per parts:
d ( u ⋅ v ) = udv + vdu → udv = d ( u ⋅ v ) − vdu → ∫ udv = ∫ d ( u ⋅ v ) − ∫ vdu →
→ ∫ udv = u ⋅ v − ∫ vdu
En el nostre cas agafem u = ln x i dv = xdx .

1
u = ln x → du = dx
x
x2
dv = xdx → ∫ dv = ∫ xdx =
2
x2 x2 1 x2 x x2 x2
∫ udv = u ⋅ v − ∫ vdu → ∫ x ln xdx = 2
ln x − ∫ ⋅ dx = ln x − ∫ dx = ln x − + C
2 x 2 2 2 4
2 2 2
x 2
x  2 2
2  1
2 2
1 
2
 1
∫1 x ln x dx =  ln x −  =  ln 2 −  −  ln1 −  = ( 2ln 2 − 1) −  0 −  =
2 4 1  2 4 2 4  4
2
1 3 3
= 2 ln 2 − 1 +
4
= 2 ln 2 − →
4 ∫ x ln x dx = 2 ln 2 − 4
1

b) Calculeu l’àrea de la regió plana finita limitada per la corba y = x3 i la recta y = 3 x − 2
Primer de tot hem de representar la corba i la recta. A

la part dreta tenim representada la funció i la recta:
Punts de tall entre la corba i la recta:

x3 = 3x − 2 → x3 − 3x + 2 = 0
Per Ruffini:
1 0 −3 2
1 1 1 −2
1 1 −2 0
 x = −2
x2 + x − 2 = 0 → 
x = 1
Per tant la corba i la recta es tallen en dos punts, l’abscissa x = −2 i l’abscissa x = 1 (arrel
doble).
Així, l’àrea que ens demanen vindrà donada per la integral:
1 1 1
 x 4 3x 2 
Àrea = ∫ ( x − ( 3 x − 2 ) ) dx = ∫ ( x − 3 x + 2 ) dx =  − + 2x =
3 3
−2 −2 4 2  −2

  ( −2 ) 3 ( −2 )  1 3
4 2
 14 3 ⋅ 12   16 12 
= − + 2 ⋅1 −  − + 2 ⋅ ( −2 )  =  − + 2  −  − − 4  =
4 2 
  4 2 
 4 2   4 2 
1 6 8 3 3 3 24 27
=  − +  − ( 4 − 6 − 4 ) = − ( −6 ) = + 6 = + =
4 4 4 4 4 4 4 4

Sigui f la funció f ( x ) = x ⋅ sin ( x ) . Calculeu la primitiva de la funció f que passa pel punt
π 
 ,0  (unitats en radians).
2 
Aquesta integral es fa per parts. Recordem el procediment per treure la fórmula de les integrals
per parts:
d ( u ⋅ v ) = u ⋅ dv + v ⋅ du → u ⋅ dv = d ( u ⋅ v ) − v ⋅ du → ∫ u ⋅ dv = u ⋅ v − ∫ v ⋅ du
Sigui u = x i dv = sin ( x ) dx , aleshores:

du = dx i v = ∫ sin xdx = − cos x
∫ x sin xdx = x ⋅ ( − cos ( x ) ) − ∫ − cos ( x ) dx = − x cos ( x ) + ∫ cos ( x ) dx =

= − x cos ( x ) + sin ( x ) + C
Tenim que la primitiva de f és F ( x ) = − x cos ( x ) + sin ( x ) + C , com ens demana que la

π 
 ,0  s’ha de complir que F ( 2 ) = 0 , és a dir:
π
primitiva passi pel punt
2 
F ( 2 ) = 0 → − 2 cos ( 2 ) + sin ( π2 ) + C = 0 → − π2 ⋅ 0 + 1 + C = 0 → 0 + 1 + C = 0 → C = −1 →
π π π
→ F ( x ) = − x cos ( x ) + sin ( x ) − 1

Sigui la funció f ( x ) = sin ( x ) .
a) Calculeu l’equació de les rectes tangents a la funció f en els punts d’abscissa x = 0 i
x = π , respectivament. Trobeu les coordenades del punt en què es tallen les dues rectes.
L’equació de la recta tangent a una corba f ( x) en el punt x=a és
y − f ( a ) = f ' ( a )( x − a )
En el nostre cas f ( 0 ) = sin ( 0 ) = 0 , f (π ) = sin (π ) = 0

f ( x ) = sin ( x ) → f ' ( x ) = cos ( x ) → f ' ( 0 ) = cos ( 0 ) = 1 i f ' ( π ) = cos (π ) = −1

Per tant, les rectes seran:
• Recta tangent en x = 0 :
y − f ( 0 ) = f ' ( 0 )( x − 0 ) → y − 0 = 1( x − 0 ) → y = x
• Recta tangent en x =π :
y − f (π ) = f ' (π )( x − π ) → y − 0 = −1( x − π ) → y = − x + π
El punt on es tallen les dues rectes serà la solució del sistema format per les dues equacions:
y = x
 → x = − x + π → 2 x = π → x = π2 
y=x
→y = π
→ ( x, y ) = ( π2 , π2 )
 y = −x + π
2
b) Calculeu l’àrea de la regió limitada per la gràfica de la funció f i les rectes tangents de
l’apartat anterior (en cas de no haver resolt l’apartat anterior, suposeu que les rectes són
y = x i y = − x , respectivament).
En la figura de la dreta hem representat la funció, les

dues rectes i la regió que limiten. Resulta evident que
per calcular l’àrea d’aquesta regió necessitem dividir la
regió en dos recintes. Així calcularem:
π π
2
 x2 2
∫0 ( x − sin ( x ) ) dx =  + cos x  =
2 0
(π )
2
02
= 2 + cos ( π2 ) − − cos ( 0 ) =
2 2
π2 π2
= + 0 − 0 −1 = −1
8 8
Com que l’altra regió té la mateixa àrea no ens cal calcular la segona integral sent el resultat:
π2  π2
A = 2⋅ − 1 = −2
 8  4
NOTA:
Si voleu calcular la segona seria així:
π π
 x2 
∫π ( π − x − sin ( ))
x dx = 

π x −
2
+ cos ( x )  =
 π2
2
π ( π2 )
2
 π2  π 
= π −
2
+ cos (π ) − π ⋅ + − cos    =
 2 2 2  2  

π2 π2 π2 8π 2 − 4π 2 − 4π 2 + π 2 π2
=π2 − −1− + −0= −1 = −1
2 2 8 8 8


Siguin les paràboles f ( x ) = x 2 + k 2 i g ( x ) = − x 2 + 9k 2 .
a) Calculeu les abscisses, en funció de k , dels punts d’intersecció entre les dues paràboles.
Per saber el punt on es tallen les dues gràfiques les hem d’igualar.
f ( x ) = g ( x ) → x 2 + k 2 = − x 2 + 9k 2 → x 2 + x 2 = 9k 2 − k 2 → 2 x 2 = 8k 2 
÷2
→
→ x 2 = 4 k 2 → x = ± 4 k 2 → x = ±2 k
Per tant, les dues paràboles es tallen en els punts x = −2k i x = 2 k
b) Calculeu el valor del paràmetre k perquè l’àrea compresa entre les paràboles sigui de 576
unitats quadrades.
Per calcular l’àrea compresa entre les dues paràboles hem d’integrar la diferència de les
funcions, és a dir:
2k 2k 2k
A= ∫ ( f ( x ) − g ( x ) ) dx = ∫ ( x + k + x − 9k ) dx = ∫ ( 2x − 8k 2 ) dx =
2 2 2 2 2
−2 k −2 k −2 k
2k
2  2 2
= ( 2k ) − 8k 2 ( 2k ) − ( −2k ) + 8k 2 ( −2k ) =
3 3
=  x 3 − 8k 2 x 
3  −2 k 3 3
2 16 16 3 16 32 3
= ⋅ 8k 3 − 16k 3 + k 3 − 16k 3 = k − 16k 3 + k 3 − 16k 3 = k − 32k 3 =
3 3 3 3 3
1  −2 2 64
= 32k 3  − 1 = 32k 3 ⋅ = 32k 3 ⋅ = k 3
3  3 3 3
64 3 576 ⋅ 3
A = 576 → k = 576 → k 3 = → k 3 = 27 → k = 3 27 → k = 3
3 64

Sabem que una funció f ( x ) té per derivada f ' ( x ) = ( x + 1) e x i que f ( 0 ) = 2 .
a) Trobeu l’equació de la recta tangent a y = f ( x ) en el punt de la corba d’abscissa x = 0 .
L’equació de la recta tangent a la corba y = f ( x ) en el punt d’abscissa x = a és

y − f ( a ) = f ' ( x )( x − a ) .
En el nostre cas, substituint per x = 0 tenim:

f ' ( x ) = ( x + 1) e x → f ' ( 0 ) = ( 0 + 1) ⋅ e0 = 1 ⋅ e0 = 1 ⋅ 1 = 1

y − f ( 0 ) = f ' ( 0 )( x − 0 ) → y − 2 = 1 ⋅ ( x − 0 ) → y − 2 = x → y = x + 2
b) Calculeu l’expressió de f ( x) .
Si ens donen l’expressió de f ' ( x ) i ens demanen calcular l’expressió de f ( x ) , hem de

calcular una primitiva i per tant hem d’integrar la funció ( x + 1) e x .
Aquesta funció s’integra per parts.
Fórmula de la integració per parts: ∫ udv = uv − ∫ vdu
∫ ( x + 1) e dx i fem u = x + 1 i dv = e dx
x x
En el nostre cas volem calcular aleshores tenim:
u = x + 1 → du = 1dx = dx
dv = e x dx → ∫ dv = ∫ e x dx → v = e x
∫ udv = uv − ∫ vdu → ∫ ( x + 1) e = ( x + 1) e − ∫ e dx = ( x + 1) e − e x = xe x + e x − e x = xe x
x x x x
Per tant f ( x ) = xe x + C on C és la constant d’integració

Com que l’enunciat ens diu que f ( 0 ) = 2 aleshores tenim:
f ( 0 ) = 2 → 0e0 + C = 2 → 0 ⋅ 1 + C = 2 → 0 + C = 2 → C = 2 i la primitiva que buscàvem
és: f ( x ) = xe x + 2

Recull de Problemes de Selectivitat Sobre Integrals

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Recull de Problemes de Selectivitat Sobre Integrals

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Institut Gelida Departament de Matemàtiques

RECULL DE PROBLEMES DE SELECTIVITAT SOBRE INTEGRALS

1) PAU 1999 Sèrie 1 Qüestió2:

2) PAU 1999 Sèrie 1 Qüestió 3:

3) PAU 1999 Sèrie 1 Problema 1:

4) PAU 1999 Sèrie 5 Qüestió 3:

l'eix d'abscisses sigui igual a 36u 2 .

5) PAU 1999 Sèrie 6 Qüestió 2:

Sigui f ( x ) = 1 − 3 x2 . Calculeu l'àrea de la regió que limita la gràfica de f ( x ) i l'eix

Exercicis sobre integrals de les PAU Catalunya 1

6) PAU 2000 Sèrie 1 Qüestió 2:

7) PAU 2000 Sèrie 2 Qüestió 2:

8) PAU 2000 Sèrie 3 Qüestió 1:

9) PAU 2000 Sèrie 5 Qüestió 1:

10) PAU 2001 Sèrie 2 Qüestió 1:

11) PAU 2001 Sèrie 4 Qüestió 4:

Exercicis sobre integrals de les PAU Catalunya 2

12) PAU 2001 Sèrie 5 Qüestió 2:

on f ' ( − 1) = 0 , f ' ( 0 ) = − 1 , f ' (1) = 1 i que f ( 0 ) = 2 .

13) PAU 2001 Sèrie 5 Qüestió 4:

14) PAU 2002 Sèrie 1 Qüestió 1:

15) PAU 2002 Sèrie 2 Qüestió 1:

Exercicis sobre integrals de les PAU Catalunya 3

16) PAU 2002 Sèrie 3 Qüestió 1:

Calculeu la primitiva de la funció f ( x ) = x x2 − 1 que s'anul·la en el punt d'abscissa x = 2.

17) PAU 2003 Sèrie 2 Qüestió 2:

18) PAU 2003 Sèrie 3 Qüestió 1:

Donada , determineu la funció g ( x ) tal que g ' ( x ) = f ( x ) (és a dir,

19) PAU 2003 Sèrie 5 Qüestió 3:

20) PAU 2004 Sèrie 1 Problema 1:

21) PAU 2004 Sèrie 3 Qüestió 2:

22) PAU 2004 Sèrie 4 Qüestió 2:

Exercicis sobre integrals de les PAU Catalunya 4

23) PAU 2004 Sèrie 4 Qüestió 4:

Considereu la funció f ( x ) de la figura definida a l’interval [ 0, 2 ] .

a) Calculeu la funció derivada f ' ( x ) a l’interval ( 0, 2 )

24) PAU 2004 Sèrie 5 Qüestió 1:

25) PAU 2005 Sèrie 1 Problema 2:

26) PAU 2005 Sèrie 3 Problema 2:

Considereu la funció f ( x) =  on a i b són nombres reals.

27) PAU 2005 Sèrie 4 Qüestió 2:

Exercicis sobre integrals de les PAU Catalunya 5

28) PAU 2006 Sèrie 3 Qüestió 2:

a) Quina és l’expressió de la seva funció derivada quan existeix?

29) PAU 2006 Sèrie 4 Qüestió 2:

a) Trobeu una primitiva de la funció f .

30) PAU 2006 Sèrie 4 Problema 1:

Exercicis sobre integrals de les PAU Catalunya 6

32) PAU 2007 Sèrie 3 Qüestió 4:

Escriviu l’expressió de la funció F ( x ) com una funció a trossos.

33) PAU 2007 Sèrie 3 Problema 2:

34) PAU 2008 Sèrie 2 Qüestió 1:

Exercicis sobre integrals de les PAU Catalunya 7

35) PAU 2009 Sèrie 4 Qüestió 3:

36) PAU 2009 Sèrie 3 Qüestió 2:

37) PAU 2009 Sèrie 3 Problema 1:

38) PAU 2009 Sèrie 4 Problema 1:

Exercicis sobre integrals de les PAU Catalunya 8

39) PAU 2010 Sèrie 1 Qüestió 5:

a) Trobeu-ne una primitiva.

40) PAU 2010 Sèrie 2 Qüestió 5:

41) PAU 2010 Sèrie 5 Qüestió 6:

a) Trobeu l’àrea ombrejada, delimitada per la corba i la recta, en funció de k.

42) PAU 2011 Sèrie 1 Qüestió 3: