2n BATXILLERAT CC SS cc

PROBLEMES DE MATRIUS I DETERMINANTS.

DISCUSIÓ I RESOLUCIÓ DE SISTEMES

1.- En una excavació arqueològica s’han trobat punxons, monedes i arracades. Un

punxó, una moneda i una arracada pesen conjuntament 30 grams. Es pesen després 4
punxons, 3 monedes i 2 arracades, donant un resultat de 90 grams. El pes d’una peça
deforme irreconeixible és de 18 grams. Què és un punxó, una moneda o una arracada?.
Solució: una moneda. (Universitats Valencianes, juny 1994, exercici A, problema 1).

1 1 1 
 
2.- Plantegeu i resoleu el sistema d’equacions: AX  B , on A   2 1  2 i
4 1 0 

 0  x yz 0
   2 1 2 4
B   2 . Solució: 2 x  y  2 z  2 ; x  t, y   t, z  t . (Universitats
 2  4x  y  2 3 3 3 3
  
Valencianes, setembre 1994, exercici A, problema 1).

1 1 1  1 1 1
   
3.- Siguen A  1 1 1  i B  1  1 1 . Calculeu les solucions dels sistemes
1 1  1 1 1 1
 
d’equacions lineals:
 x   0
   
a) A   y    0 
 z   0
   

 x  0
   
b) B   y    0 
 z  0
   

Solució: Es tracta de dos sistemes homogenis, per tant sempre seran compatibles,
determinats amb la solució trivial o indeterminats amb infinites solucions. a) SCD
 x  t

x  y  z  0 . b) SCI  y  0 . (Universitats Valencianes, juny 1995, exercici A,
 z t

problema 1).

2 3  1 1
   
4.- Resoleu l’equació: AX  B , on A  3 2 3  , B   2  i X és el vector columna
1 5 2   2
  
1
les components del qual són: x, y, z. Solució: x  y  z  . (Universitats Valencianes,
4
juny 1995, exercici B, problema 1).

-1-
 2n BATXILLERAT CC SS cc

1 1 2 
 
5.- Siga A  1 2 3  la matriu de coeficients d’un sistema d’equacions lineals, i
1 3 4 
 
 4
 
B   6  la matriu de termes independents.
8
 
a) Escriviu les tres equacions que formen el sistema.
b) Obteniu totes les solucions del sistema.
 x  y  2z  4 x  2  t
 
Solució: a)  x  2 y  3 z  6 . b) SCI  y  2  t . (Universitats Valencianes, setembre
 x  3y  4z  8  z t
 
1995, exercici A, problema 1).

6.- D’un aficionat a la Borsa es té la següent informació: invertí 2000000 pessetes en

accions de les empreses A,B,C. Al cap d’un any l’empresa A pagà el 6% dels diners
invertits, la B el 8% i la C el 10%, com a conseqüència d’açò cobrà un total de 162418
pessetes.
a) Amb aquesta informació es pot calcular el que invertí en cada empresa?.
b) Calculeu el que invertí en cada empresa sabent, addicionalment, que en
l’empresa C invertí el doble que en l’empresa A.
Solució: a) per a tindre el problema solució, el sistema plantejat ha de ser compatible
determinat, i en aquest cas no ho és doncs té tres incògnites i dues equacions. b) en
l’empresa A inverteix 120900 ptes, en la B 1637300 ptes i en la C 241800 ptes.
(Universitats Valencianes, setembre 1995, exercici B, problema 1).

7.- En la tenda “l’As d’ors” es poden comprar els articles A,B i C per un total de 1000
ptes. També per 1000 ptes es poden comprar els articles A,B i C en la tenda “l’As de
copes”, si bé en aquesta tenda els articles A i B són un 10% més cars que en la tenda
“l’As d’ors”, en tant que l’article C és un 10% més barat en “l’As de copes “ que en
“l’As d’ors”.
a) Quin és el preu de l’article C en “l’As d’ors”?.
b) Quant costen els articles A i B en “l’As de copes”?.
Solució: a) 500 ptes, b) cadascú per separat no és possible calcular-los, els dos junts
valen 550 ptes. (Universitats Valencianes, juny 1996, exercici A, problema 1).

 x yz 6

8.- Resoleu el sistema d’equacions:  2 x  3 y  z  9 . Solució: x  1, y  3, z  2 .
3 x  2 y  5 z  1

(Universitats Valencianes, setembre 1996, exercici A, problema 1).

9.- Joan, Andreu i Felip han comprat x quilos de producte A, y quilos de producte B, i z
quilos de producte C. Joan va fer les seues compres en la tenda 1, Andreu en la tenda 2 i
Felip en la tenda 3. Els preus per quilo de producte en cada tenda venen donats per:

A B C
Tenda 1 200 100 50
Tenda 2 100 200 100
Tenda 3 150 150 150

-2-
 2n BATXILLERAT CC SS cc

Raoneu si és o no possible que Joan haja gastat 5000 pessetes, Andreu haja gastat 4000
pessetes, en tant que Felip haja gastat 4500 pessetes. Solució: es planteja el sistema i es
comprova que la solució obtinguda: 20 quilos d’A, 10 quilos de B i ningun quilo de C,
no és possible, doncs de l’enunciat del problema s’entén que necessàriament s’ha de
comprar dels tres productes. (Universitats Valencianes, setembre 1996, exercici B,
problema 1).

10.- Una tenda té tres tipus de conserves A, B, C. El preu mitjà de les tres conserves és
150 pessetes. Un client compra 30 unitats d’A, 20 unitats de B, i 10 de C, havent
d’abonar 8400 pessetes. Un altre compra 20 unitats d’A, i 25 de C i abona 6900
pessetes. Calculeu el preu d’una unitat d’A, una de B i una de C. Solució: 120 pessetes
una unitat d’A, 150 pessetes una unitat de B, i 180 pessetes una unitat de C.
(Universitats Valencianes, juny 1997, exercici A, problema 1).

11.- Entre homes, dones i xiquets s’ajunten 30 persones. Se sap que entre els homes i les
dones dupliquen el nombre de xiquets. També se sap que entre els homes i el triple de
les dones excedeixen en 20 el doble de xiquets. Plantegeu un sistema d’equacions que
permeta calcular el nombre d’homes, dones i xiquets. Resoleu el sistema d’equacions
plantejat. Solució: 10 homes, 10 dones i 10 xiquets. (Universitats Valencianes, juny
1997, exercici B, problema 1).

12.- En una reunió hi ha 28 persones. El nombre d’homes i dones junts triplica el de

xiquets, El nombre de dones supera en u el d’homes. Esbrineu quants homes, dones i
xiquets hi ha, plantejant el sistema d’equacions corresponent. Solució: 10 homes, 11
dones, 7 xiquets. (Universitats Valencianes, setembre 1997, exercici A, problema 1).

13.- Un estudiant va fer un examen que constava de tres preguntes i va obtenir 8 punts
de qualificació. En la segona pregunta va treure 2 punts més que en la primera i en la
tercera va obtenir 1 punt més que en la segona.
a) Plantegeu un sistema amb el qual esbrineu la qualificació en cada pregunta.
b) Plantegeu una sola equació de la solució de la qual pugueu deduir fàcilment
la qualificació de cada pregunta.
Solució: a) x, y, z, puntuació de la 1a, 2a i 3a pregunta respectivament.
x  y  z  8, y  x  2, z  y  1; 3x  5  8; x  1, y  3, z  4. b) x x2 x38
(Universitats Valencianes, setembre 1997, exercici B, problema 1).

14.- Amb 2000 pessetes es poden comprar els articles A,B,C,D a la botiga: Compre
barat i amb 2100 pessetes es poden comprar els mateixos articles en la botiga: Venem
qualitat. En aquesta segona botiga els preu d’A, de B i de C són un 20% superiors als de
la primera botiga, mentre que el preu de D en la segona botiga és un 15% més barat que
en la primera. Calculeu raonadament el preu de D en la primera botiga, i justifiqueu que
no podem trobar el preu d’A, amb les dades que ens han donat. Solució: el preu de D és
857,14 pessetes. No és pot calcular el preu d’A, falten equacions, com a molt es pot
calcular la suma dels preus d’A, B i C. (Universitats Valencianes, juny 1998, exercici A,
problema 1).

-3-
 2n BATXILLERAT CC SS cc

6 4 6   4
   
15.- Resoleu l’equació: AX  B si A   4 6  2  i B   2  . Solució: Es pot resoldre
 2 10 4   4
  
com una equació matricial, calculant la matriu inversa d’A o també transformant
1
 
4
1
aquesta equació en un sistema. X    . (Universitats Valencianes, juny 1998, exercici
4
1
 
4
B, problema 1).

1 2 3 7  x
     
16.- Donades les matrius A   3 2 1 , B   9  i X   y  , escriviu les tres equacions
1 1 1   4 z
    
 x  2 y  3z  7

del sistema i resoleu-lo trobant les solucions. Solució: 3 x  2 y  z  9 S.C.I.
 x yz  4

 x  1 t

 y  3  2t . (Universitats Valencianes, setembre 1998, exercici A, problema 1).
 z  t amb t  


17.- Calculeu un nombre de tres xifres que verifica:

 La suma de les seues xifres és 24.
 La diferència de les xifres de les centenes i les desenes és 1.
 Si s’intercanvien les xifres de les unitats i les centenes el nombre disminueix
en 198.
Solució: 987. (Universitats Valencianes, setembre 1998, exercici B, problema 1).
1 1 2 1 1 2
18.- Calculeu els determinats 2 1
,
1 1
,
2 1
. Apliqueu els resultats
x y  2
obtinguts en la resolució del sistema  Solució: x  1, y  1 . (Universitats
2 x  y  1
Valencianes, juny 1999, exercici A, problema 1).
19.- Un comerciant té x garrafes de 10 litres d’oli cadascuna i y ampolles d’oli d’1 litre
cada ampolla. Altre comerciant té y garrafes de 10 litres d’oli cadascuna i x ampolles
d’1 litre cada ampolla. El segon comerciant té 9 litres més que el primer comerciant.
Sabem que, cadascú té més de 30 litres d’oli i menys de 50 litres d’oli. Esbrineu
raonadament quants litres d’oli té cadascú.
Solució: x  3, y  4. El primer comerciant té 34 litres d’oli i el segon comerciant té 43
litres d’oli. (Universitats Valencianes, juny 1999, exercici B, problema 2).

20.- Un joier té tres classes de monedes A, B, i C. Les monedes de tipus A tenen 2

grams d’or, 4 grams de plata i 14 grams de coure; les del tipus B tenen 6 grams d’or, 4
grams de plata i 10 grams de coure, i les del tipus C tenen 8 grams d’or, 6 grams de
plata i 6 grams de coure. Quantes monedes de cada tipus ha de fondre per obtenir 44
grams d’or, 44 grams de plata i 112 grams de coure?. Solució: 5 monedes tipus A, 3

-4-
 2n BATXILLERAT CC SS cc

monedes tipus B, 2 monedes tipus C. (Universitats Valencianes, setembre 1999, exercici

A, problema 1).

21.- Ordene la meua habitació i observe que el nombre de llibres, revistes i discos és 60.
El triple del nombre de discos és igual a la suma del nombre de llibres i del nombre de
revistes. El quàdruple del nombre de discos és igual a la suma del nombre de llibres i el
triple del nombre de revistes. Calcula el nombre de llibres, revistes i discos. Solució:
encara que el sistema plantejat és compatible determinat i per tant amb solució única, el
problema no té solució, doncs només pot admetre com a solució nombres enters.
(Universitats Valencianes, setembre 1999, exercici B, problema 1).

22.- Per un gelat, dues orxates i quatre batuts ens cobraren en una gelateria 1700
pessetes un dia. Un altre dia per quatre gelats i quatre orxates ens cobraren 2200. Un
tercer dia haguérem de pagar 1300 pessetes per una orxata, i quatre batuts. Raoneu si hi
ha o no motius per a pensar que algun dia ens presentaren una factura incorrecta.
Solució: es planteja el sistema i és incompatible, per tant no té solució i es dedueix que
algun dels dies ens han presentat una factura incorrecta. (Universitats Valencianes, juny
2000, exercici A, problema 1).

23.- El senyor Gómez deixa als seus fills en herència la seua fortuna, amb les següents
condicions:
 El gran rebrà la mitjana aritmètica del que reben els altres dos més 30000 euros.
 Al mitjà li deixa la mitjana del que reben els altres dos.
 El menut rebrà la mitjana aritmètica del que perceben els altres dos menys 30000 euros.
Esbrineu, raonadament, si amb aquest informació és possible esbrinar quant ha heretat
cadascun dels tres fills. Solució: es planteja el sistema i és compatible indeterminat, té
infinites solucions, i alguna de les tres equacions està de sobra. Per a tindre solució
única es necessitaria una equació més, per exemple podria ser el total de l’herència.
(Universitats Valencianes, juny 2000, exercici B, problema 1).

24.- Entre els partits polítics A i B obtingueren el 90% dels vots en unes eleccions.
Calculeu el percentatge de vots que va obtenir cada partit, sabent que en les eleccions
següents: el partit polític A va sofrir un descens del 10% en el nombre de votants
respecte a les anteriors eleccions, el partit polític B va tindre un 10% d’augment en el
nombre de votants respecte a les anteriors eleccions i que entre els dos partits van tornar
a obtindre el 90% del total de vots. Solució: 45%; 45% cada partit. (Universitats
Valencianes, setembre 2000, exercici A, problema 1).
 x y z 1  x = 1
 
25.- Troba les solucions dels sistema:  y  z  2 . Solució: S.C.I.  y = 2  t
 x  y  z  3 
  z = t amb t  

(Universitats Valencianes, setembre 2000, exercici B, problema 1).

1 3 1 0 0 3
26.- Calculeu els determinats 1 2
,
1 4
,
4 2
. Apliqueu els resultats
 x  3y  0
obtinguts per a resoldre per la regla de Cramer els sistema  . Solució:
x  2 y  4
12 4
x , y  . (Universitats Valencianes, juny 2001, exercici A, problema 1).
5 5

-5-
 2n BATXILLERAT CC SS cc

27.- Hem invertit 4000000 de pessetes en accions de les empreses A, B i C. Després

d’un any, l’empresa A va repartir un benefici del 6%, la B del 8% i la C del 10%. El
total rebem 324826 pessetes.
a) Deduïu raonadament si es pot esbrinar o no què invertim en cada empresa.
b) Deduïu raonadament què invertim en cada empresa sabent que a l’empresa C
invertim el doble que a l’empresa A.
Solució: a) es tracta d’un sistema de dos equacions amb tres incògnites i per tant
compatible indeterminat, té infinites solucions, es necessitaria una tercera equació per a
ser compatible determinat i tenir solució única. b) en l’empresa A invertim 241300
pessetes, en l’empresa B 3276100 pessetes, i en l’empresa C 482600 pessetes.
(Universitats Valencianes, juny 2001, exercici B, problema 2).

28.- En una reunió hi ha 40 persones. La suma del nombre d’homes i de dones triplica el
nombre de xiquets. El nombre de dones excedeix en 6 la suma del nombre d’homes i de
xiquets. Esbrineu raonadament quants homes, dones i xiquets hi ha. Solució: 7 homes,
23 dones i 10 xiquets. (Universitats Valencianes, setembre 2001, exercici A, problema
1).

29.- Un estudiant va obtenir un 6 en un examen de matemàtiques que constava de tres

preguntes. En la primera pregunta va obtenir una qualificació igual al doble de la
qualificació que va obtenir en la segona pregunta i en la tercera pregunta va obtenir una
qualificació igual a la suma de les qualificacions de les altres dues preguntes. Esbrineu
raonadament la qualificació de cada pregunta. Solució: un 2 en la 1a pregunta, un 1 en
la 2a, i un 3 en la 3a. (Universitats Valencianes, setembre 2001, exercici B, problema 2).

30.-Un tren transporta 500 viatgers i la recaptació de l’import dels bitllets d’estos
ascendix a 2.115 euros. Calculeu de forma raonada quants viatgers han pagat l’import
total del bitllet, que val 9 euros, quants han pagat el 20% del bitllet i quants el 50%,
sabent que el nombre de viatgers que han pagat el 20% és el doble del nombre de
viatgers que han pagat el bitllet sencer. Sol: 150 viatgers han pagat el bitllet sencer, 300
viatgers el 20% i 50 viatgers el 50%. (Universitats Valencianes, juny 2002, exercici A,
problema 2).

31.- Els tres vèrtexs d’un triangle són A=(0,1), B=(1,2) i C=(3,0).
a) Calculeu de forma raonada l’equació de la recta paral·lela al costat AB que passa pel
punt C i
b) Calculeu el punt d’intersecció d’esta recta amb la recta d’equació x+3y=2.
Sol: a) y = x-3, b) El punt és (11/4, -1/4). (Universitats Valencianes, juny 2002,
exercici B, problema 2).

32.- Obteniu de forma raonada la matriu X que verifica A·X = 2B-C, en què:

 2 1  3  4  2  7
A    B    C   
 5 0  1 1   13 2 

3 0 
Sol: X    . (Universitats Valencianes, setembre 2002, exercici A, problema
 2  1
2).

-6-
 2n BATXILLERAT CC SS cc

33.- Calculeu de forma raonada l’equació de la recta paral·lela a y = 2x-3 que passa pel
punt d’intersecció de y = 3x-2 i 3x-2y = 1. (Universitats Valencianes, setembre
2002, exercici B, problema 2). Sol: y = 2x-1.

34.- Donada l’equació matricial següent:

 3  2  x    10 
  x     
 2 1     y    6 
y
 0
 1    z   3 

obteniu de forma raonada els valors de x, y, z.

Solució: x  2, y  1, z  2 . (Universitats Valencianes, juny 2003, exercici A,
problema 1).

35.- Cinc amics solen prendre café junts. El primer dia van prendre 2 cafés, 2 tallats i un
café amb llet i van haver de pagar 3 €. L’endemà van prendre un café, un tallat i tres
cafés amb llet, per la qual cosa van pagar 3,25 €. El tercer dia només es van reunir
quatre amics i van prendre un café, dos tallats i un café amb llet, el compte va ascendir a
2,45€. Calculeu de forma raonada el preu del café, del tallat i del café amb llet.
Solució: el café val 0,55 €,; el tallat 0,6 €; el café amb llet 0,7 €. (Universitats
Valencianes, juny 2003, exercici B, problema 3).

36.- Donades les matrius

 4 0  1 2  2 0
A    , B    , C   
 1 1  2 0  1 2

Calculeu la matriu X que verifica l’equació: AXB  2C.

 1
0  
Solució: X   2  . (Universitats Valencianes, juny 2004, exercici A, problema 1).
2 1 
 
 2 

37.- Joan decideix invertir una quantitat de 12000 € en borsa, comprant accions de tres
empreses diferents, A, B, C. Inverteix en A el doble que en B i C juntes. Transcorregut
un any, les accions de l’empresa A s’han revaloritzat un 4%, les de B un 5% i les de C
han perdut un 2% del seu valor original. Com a resultat de tot açò, Joan ha obtingut un
benefici de 432,5 €. Determineu quant va invertir Joan en cadascuna de les empreses.
Solució: en l’empresa A 8000 €, en l’empresa B 2750 €, en l’empresa C 1250 €
(Universitats Valencianes, juny 2004, exercici B, problema 1).

-7-
 2n BATXILLERAT CC SS cc

3 2  1
 
38.- Obteniu la matriu X que verifica: AX  B  3 X , essent: A   3 0 1  i
2 1 3 

 2
 
  2  5
  9 
B    1  . Solució: X  
 1   5  . (Universitats Valencianes, setembre 2004, exercici A,
   28 
 
 5 
problema 1).

39.- Dos fills decideixen fer un regal de 100 € a sa mare. Com que no tenen prou diners,
compten amb l’ajuda de son pare i decideixen pagar el regal de la següent forma: el pare
paga el triple del que paguen els dos fills junts i, per cada 2 € que paga el germà menor,
el major paga 3 €. Quants diners ha de posar cadascú?
Solució: el pare 75 €, el fill major 15 € i el fill menor 10 €. (Universitats Valencianes,
setembre 2004, exercici B, problema 1).

40.- Helena, Pere i Joan col·loquen diàriament fulls de propaganda sobre els cotxes
aparcats al carrer. Pere reparteix sempre el 20% del total de la propaganda, Joan
reparteix 100 fulls més que Helena i entre Pere i Helena col·loquen 850 fulls als
parabrises. Plantegeu un sistema d’equacions que permeta esbrinar quants fulls
reparteixen, respectivament, Helena, Pere i Joan i calculeu aquests valors.
Solució: Helena: 550 fulls; Pere 300 fulls; Joan: 650 fulls. (Universitats Valencianes,
juny 2005, exercici A, problema 1).

2 2 1 1
   
41.- Siga  2 3 1 la matriu dels coeficients d’un sistema d’equacions lineals i 1
2 5 1 1
   
la matriu dels seus termes independents. Es demana:
a) Escriviu les tres equacions que formen el sistema.
b) Obteniu totes les solucions del sistema.
 1 1
2 x  2 y  z  1 x  2  2 t
 
Solució: a) 2 x  3 y  z  1 b) SCI  y  0 t  R . (Universitats Valencianes, juny
2 x  5 y  z  1  zt
 

2005, exercici B, problema 1).

42.- Dos germans decideixen invertir 10000€ cada un en distints productes financers. El
major va invertir una quantitat A en un producte que ha proporcionat un benefici del
6%, una quantitat B en un altre que ha donat una rendibilitat del 5% i la resta en un
termini fix al 2% d’interés. El germà menor va invertir eixes mateixes quantitats en
altres productes que li han proporcionat, respectivament, uns beneficis del 4, 3, i 7%.
Determineu les quantitats A, B i C invertides si els guanys del germà major han sigut de
415 € i les del xicotet de 460 €.
Solució: A= 2000 €, B=4500 €, C=3500 €. (Universitats Valencianes, setembre 2005,
exercici A, problema 1).

-8-
 2n BATXILLERAT CC SS cc

a b
43.- Calculeu la matriu X    que verifica l’equació matricial AXB  C , sent:
0 c
1 0   1 2   1  2
A   , B   , C    . Solució: a=-1, b=0, c=2. (Universitats
1 1    1  3  3  8 
Valencianes, setembre 2005, exercici B, problema 1).

44.- Tres constructores inverteixen en la compra de terrenys de la forma següent: la

primera va invertir mig milió d’euros en terreny urbà, 250.000 euros en terreny
industrial i 250.000 euros en terreny rústic. La segona, va invertir 125.000, 250.000 i
125.000 euros en terreny urbà, industrial i rústic, respectivament, i la tercera, 100.000,
100.000 i 200.000 euros en aquests mateixos tipus de terreny, respectivament.
Transcorregut un any, venen tots els terrenys. La rendibilitat que obté la primera
constructora és del 13,75%, la de la segona de l’11,25% i, finalment, la tercera és del
10%. Determina la rendibilitat de cada un dels tipus de terrenys per separat. Solució: la
rendibilitat del terreny urbà és del 20%, la del l’industrial és del 10%, i la dels rústic del
5%. (Universitats Valencianes, juny 2006, exercici A, problema 1).

45.- Resol el següent sistema d’equacions lineals utilitzant el mètode de Cramer.

 x  y  2 z  6

 xz 5
 2 x  y  11


Solució: x= 3, y=-5, z=2. (Universitats Valencianes, juny 2006, exercici B, problema 1).
3  1
46.- Determina la matriu A que verifica l’equació AB  A  2 B t , on B    i t
0 2  B
 3 1
 
representa la matriu transposada de B. Solució: A 2 2 (Universitats
 1 7
 
 2 6
Valencianes, setembre 2006, exercici A, problema 1).

47.- En el primer curs de batxillerat d’un institut hi ha matriculats un total de 65

alumnes dividits en tres grups: A, B i C. Dinen en el centre 42 d’ells, que corresponen a
la meitat dels del grup A, les quatre cinquenes parts dels del B i les dues terceres parts
dels del C. A una eixida fora del centre van acudir les tres quartes parts dels alumnes del
grup A, tots els del B i les dues terceres parts dels del C, sumant en total 52 estudiants.
Quants alumnes hi ha en cada grup? Solució: En el grup A hi ha 24 alumnes, en el B 20
i en el C 21. (Universitats Valencianes, setembre 2006, exercici B, problema 1).
 1 2
48.- Donada la matriu A    , calcula A·At-5A-1, sent At i A-1 les matrius
 1 3 
2 7
transposada i inversa de A, respectivament. Solució:   ( Juny 2007, Opció A)
4 9


49.- Els tres models existents d’una marca d’automòbils costen 12000, 15000 i 22000
euros, respectivament. Un concessionari ha ingressat 1265000 euros per la venda
d’automòbils d’aquesta marca. Quants cotxes ha venut de cadascun dels models si del
més barat es van vendre tants com dels altres dos junts i del més car la tercera part dels

-9-
 2n BATXILLERAT CC SS cc

cotxes que costen 15000 euros? Solució: 44 dels més barats, 33 dels de 15000 euros i 11
dels més cars. ( Juny 2007, Opció B)

50.- S’estan preparant dosis amb dos tipus de complements per als astronautes de la nau
Enterprise. Cada gram del complement A conté 2 unitats de riboflavina, 3 de ferro i 2 de
carbohidrats. Cada gram del complement B conté 2 unitats de riboflavina, 1 de ferro i 4
de carbohidrats. Quants grams de cada complement són necessaris per a produir
exactament una dosi amb 12 unitats de riboflavina, 16 de ferro i 14 de carbohidrats?.
Solució: 5 grams de A i 1 gram de B. ( Setembre 2007, Opció A)

51.- Obtín totes les solucions de següent sistema d’equacions lineals:

 x  y  z  1

 2x  y  z  0 Solució: ( 1+2λ, λ, -2-3 λ)
 2 x  7 y  z  4

( Setembre 2007, Opció B)

52.- Una immobiliària ha venut un total de 65 places de garatge en tres urbanitzacions

diferents. Els guanys obtinguts per la venda d’una plaça de garatge en la urbanització A
són de 2000 euros, 4000 euros per una en la urbanització B i 6000 per una en la
urbanització C. Sabem que s’han venut un 50% més de places en la urbanització A que
en la urbanització C. Calcula el nombre de places de garatge venudes en cada
urbanització sabent que el benefici obtingut per les venudes en la urbanització C és
igual a la suma dels beneficis obtinguts per les venudes en les urbanitzacions A i B.
Solució: 30 places en A, 15 en B i 20 en C. ( Juny 2008, Opció A)

53.- Determina la matriu X que verifica l’equació AX+I=ABt, sent I la matriu identitat,
 1 1  2 1
A    B    i Bt la transposada de la matriu B.
  1 1   1 1
3 1
  
Solució: X   2 2 (Juny 2008, Opció B)
1 1 
 
2 2 

54.- Antoni ha aconseguit 1372 euros treballant durant les vacances. Eixos diners pot
gastar-los íntegrament comprant un ordinador portàtil, una càmera digital i fent un
viatge. El preu de l’ordinador portàtil excedeix en 140 euros a la suma dels preus de la
càmera i del viatge. Tenint en compte que el preu d’un segon acompanyant per al viatge
és la meitat que el preu inicial, Antoni podria convidar al seu germà al viatge en el cas
que no es comprara la càmera digital i encara li quedarien 208 euros. Calcula els preus
de l’ordinador, de la càmera i del viatge. Solució: 756 euros el ordinador, 344 la càmera
i 272 el viatge. ( Setembre 2008, Opció A)
1 3
55.- Donada la matriu A   
4 2 

a) Troba la seua inversa.

- 10 -
 2n BATXILLERAT CC SS cc

6 8 
b) Resol l’equació X·A2+5A =  
10  20 
  1/ 5 3 / 10   1  1
(Solució: a) A    , b) B    ) ( Setembre 2008, Opció B)
 2/5  1 / 10   2  3

56.- Resol el sistema:

x + y  z = 2

2x + z = 3

 x + 5y  7z = 4

Si (x,y,0) és una solució del sistema anterior, quins són els valors d’x i d’y?

 3 
 
 2 
1  3  3 1
(Solució: X   
   , solució particular: x  , y  )
2 2 2
  
 
 
(Universitats Valencianes, juny 2009, Problema A2).

 x
 
57.- Obtín totes les matrius columna X   y  que siguen solucions de l’equació
z
 
 1 1 1   1 
   
matricial AX=B, on A   0 1  1 i B    1 . Quines d’aquestes matrius X tenen
1 2 0   0 
  
 2  2   0
   
la primera fila nul·la? (Solució: X    1       , solució particular: X   0 
   1
   

(Universitats Valencianes, Setembre 2009, Problema A1).

58.- En un sondeig d’opinió s’obté que el nombre d’individus a favor d’una certa
normativa duplica la suma dels que hi estan en contra i els que no opinen. El total
d’entrevistes ascendeix a 360 persones i la diferència entre els que expressen la seua
opinió i els que no ho fan duplica la diferència entre el nombre d’individus a favor i el
nombre dels que hi estan en contra de la citada normativa. Determina quants entrevistats
estaven a favor de la normativa, quants en contra i quants no hi van opinar. (Solució:
240 a favor, 90 en contra i 30 no opinen)

(Universitats Valencianes, Setembre 2009, Problema A2).

59.- Obtín la matriu X que verifica:

- 11 -
 2n BATXILLERAT CC SS cc

æ1ö
æ2 2ö æ 3 ö æ 2 0 -1 ö ç ÷
2ç ÷ X -ç ÷= ç ÷ç 5 ÷
è -1 -3 ø è 2 ø è 4 - 1 3 ø ç -3 ÷
è ø

æ 1ö
(Sol: X = ç ÷ )
è 1ø
(Universitats Valencianes, juny 2010, Problema B1).

60.- Un comerciant ven tres tipus de rellotges. A, B i C. Els del tipus A els ven a 200
euros, els del tipus B a 500 euros i els del tipus C a 250 euros. En un mes determinat ha
venut 200 rellotges en total. Si la quantitat dels que ha venut aquest mes de tipus B és
igual als que ha venut del tipus Ai tipus C conjuntament, calcula quants ha venut de
cada tipus si la recaptació del mes ha sigut de 73500 euros. (Solució: 30 rellotges tipus
A, 100 rellotges tipus B i 70 rellotges tipus C)
(Universitats Valencianes, juny 2011, Opció A Problema 1).

61.- Donades les matrius:

 1  2 1 0  3 1 
A    B    i C   
1 4  2  1 2  1
a) Calculeu la matriu inversa de la matriu C.
b) Obteniu la matriu X que verifica AX+Bt=C
1  1/ 5 1/ 5  6 6 
(Solució: a) C    , b) X    )
2/5  3 / 5  2 3 / 2

(Universitats Valencianes, juny 2011, Opció B Problema 1)

3 1  1 2 2 1 8 8
62.- Siguen les matrius A    B    i C    i D   
2 4   0 1 1  2 8 3 

a) Calculeu AB+3C
b) Determineu la matriu X que verifica que AX+I=D, on I és la matriu identitat.
3 4 2 3 
(Solució: a)  
 , b) X   )
1 2 1  1
(Universitats Valencianes, setembre 2011, Opció B Problema 1)

 1 2  2  6
63.- Donades les matrius A    i B    , obteniu totes les matrius de la
1 3  1  2 
x 0
forma X    que satisfan la relació AX  XA  B .
y z 

(Solució: X ( λ )=
λ
1 λ−3(
0 ∀ λ∈ ℜ ))
(Universitats Valencianes, juny 2012, Opció B Problema 1)

- 12 -
 2n BATXILLERAT CC SS cc

64.- Plantegeu i escriviu el sistema d´equacions lineals la matriu de coeficients del qual

( ) ()
2 3 −1 3
és −4 2 1 i el terme independent de la dreta del qual és 0 . Resol el
2 2 −1 1
sistema.
7
(Solució: x= ,y=2, z=10 )
2

(Universitats Valencianes, setembre 2012, Opció A Problema 1)

65.- Resoleu les següents qüestions:

a) Calculeu les matrius X i Y sabem que X+Y=
3 1
4 3 ( )i 2X−Y=
0
−7 −3(
5
. )
b) Obteniu la inversa de la matriu A=( )3 2
2 2
.

c) Obteniu la matriu X tal que XA= ( )

1 0
8 6
.

(Solució: a) X= (1 2
−1 0 ) e Y= ( )
2 −1
5 3 (, b) A−1=
1 −1
−1 3/2 )
, c) X=
1 −1
2 1 () )
(Universitats Valencianes, juny 2013, Opció A Problema 1)

66.- Una persona va adquirir al mercat una cert quantitat de unitats de memòria externa,
de lectors de llibres electrònics i de tabletes gràfiques a un preu de 100, 120 i 150 euros
la unitat, respectivament. L´import total de la compra va ser de 1160€ i el nombre total
d´unitats adquirides, 9. A més, va comprar una unitat més de tabletes gràfiques que de
lectors de llibres electrònics. Quantes unitats va adquirir de cadascun dels productes?
(Solució: 2 unitats de memòria externa, 3 llibres electrònics i 4 tabletes gràfiques)
(Universitats Valencianes, juny 2013, Opció B Problema 1)

67.- Siguen les matrius:

0 3( ) (
A= 1 2 , B= 2 −1
1 2 ) i C= 0(
−1
1
2 )
Resol l´equació XAB−XC= 2C .
(Solució: X= (
−1 1
−1 5/2 )
)(Universitats Valencianes, juliol 2013, Opció A Problema 1)

68.- Després d'aplicar un descompte del 10% a cadascun dels preus originals, s'ha pagat
per un retolador, un quadern i una carpeta 3,96 euros. Se sap que el preu del quadern és
la meitat del preu del retolador i que el preu de la carpeta és igual al preu del quadern
més el 20% del preu del retolador. Calcula el preu original de cada objecte.
(Solució: El preu original d'un retolador és de 2 euros, del quadern 1 euro i de la
carpeta, 1,40 euros)
(Universitats Valencianes, juny 2014, Opció B Problema 1)

- 13 -
 2n BATXILLERAT CC SS cc

69.- Dues matrius A i B satisfan les igualtats següents:

( )
A+B= 5 3 , A−B= 1 1
3 0 (
−1 0 )
a) Calcula A i B.
b) Calcula la matriu X sabent que AXA=B.
(Solució: a) A= ( ) ( )
3 2
1 0
, B=
2 1
2 0
b) X=
0
1/4 ( 2
−11 / 4 )
(Universitats Valencianes, juliol 2014, Opció A Problema 1)

70.- Una certa persona inverteix un total de 7000€ en accions de les empreses A i B i en
un dipòsit a 12 mesos a l'1%. Passat un any, ven les seues accions i obté una rendibilitat
del 5% en les accions de l'empresa A i del 3% en les de B. El benefici total de les tres
inversions és 202 €. Determina quina quantitat va destinar a cada inversió si sabem que
els diners totals destinats a comprar accions van superar en 2600 € als diners del dipòsit.
(Solució: 1800 € empresa A, 3000 € empresa B i 2200 € dipòsit a 12 mesos)
(Universitats Valencianes, juliol 2014, Opció B Problema 1)

71.- En una sucursal d’una agència de viatges es ven un total de 60 bitllets d’avió amb
destinació a Londres, París i Roma. Sabent que el nombre de bitllets per a París és el
doble dels venuts per a les altres dues destinacions conjuntament, i que per a Roma
s’emeten dos bitllets més que la meitat dels venuts per a Londres, quants bitllets s’han
venut per a cadascuna de les destinacions?
(Solució: S’han venut 12 bitllets per a Londres, 40 per a París i 8 per a Roma.)
(Universitats Valencianes, juny 2015, Opció B Problema 1)

- 14 -