You are on page 1of 31

FONAMENTS DE MATEMÀTIQUES 1

(GARQ-GATE)

Sistemes d’equacions lineals

Departament d’Informàtica, Matemàtica Aplicada i Estadı́stica

Universitat de Girona
Índex

Definicions
Sistema d’equacions lineals
Solucions: sistema compatible / incompatible
Sistema homogeni

Notació matricial
Sistema com a equació matricial
Solucions: sistema determinat/ indeterminat

Resolució i discussió de sistemes


Sistemes equivalents
Resolució pel mètode de Gauss
Teorema de Rouché-Fröbenius

Sistemes: aplicacions
Definicions

Definició
Una equació lineal de variables x1 , x2 , . . . , xn és una equació del
tipus
a1 x1 + a2 x2 + · · · + an xn = b,
on a1 , . . . , an són números reals, anomenats coeficients, i b ∈ R és
el terme independent.

Exemple
Una equació lineal de 3 variables és, per exemple,

3x − 2y + z = 4.

En canvi NO són equacions lineals:


x
x 2 + 1 = 0, x sin x + y 2 = 0, = 2.
y +z
Definicions

Definició
Un sistema d’equacions lineals és un conjunt de m equacions
que depenen de n variables o incògnites:

 a1,1 x1 + a1,2 x2 + · · · + a1,n xn =
 b1
a2,1 x1 + a2,2 x2 + · · · + a2,n xn = b2

(1)

 ... = ...
am,1 x1 + am,2 x2 + · · · + am,n xn = bm

Definicions

Definició
Direm que el sistema d’equacions (1) té solució si existeix un valor
si per a cada una de les variables xi que satisfan totes les
equacions alhora. És a dir, si substituı̈m xi = si per a i = 1, . . . , n,
totes les equacions es satisfan.

Exemple
Considerem l’equació 3x − 2y + z = 4, llavors
I x = 0, y = 0, z = 4 és una solució.
I x = 0, y = −2, z = 0 és una altra solució.
I x = 1, y = 1, z = 1 NO és solució.
I ...
Definicions

Definició
Direm que un sistema és
I incompatible si el sistema no té cap solució;
I compatible si el sistema té, almenys, una solució.
Exemple

Considerem els exemples següents de sistemes 2 × 2.


a) Sigui el sistema 
2x − y = 3,
x −y = 1.
Observem que x = 2, y = 1 és solució (de fet, és la única).
Per tant, el sistema és compatible.
b) Sigui ara 
2x − y = 3,
2x − y = 1.
En aquest cas no hi ha solució. Per tant el sistema és
incompatible.
Exemple

Interpretació geomètrica del resultat anterior:

x−y =1
2x − y = 1

2x − y = 3 2x − y = 3

Figura: Solució gràfica d’un sistema de 2 equacions amb 2 incògnites

Applet Geogebra:
I 2D: https://www.geogebra.org/m/mdjJ6GcR
I 3D: https://www.geogebra.org/m/fR73ey69
Exercici

Gràficament, raoneu per a quins valors de k el sistema següent té


solució: 
3x − y = 2,
kx − y = −2.
Definicions

Definició
Direm que un sistema és homogeni si tots els termes independents
són nuls. Per tant, en el sistema (1), tindrı́em

b1 = b2 = . . . = bm = 0.

Exemple
Un exemple de sistema homogeni:

3x − 2y + z = 0,
−x + y + 2z = 0.

Observem que x = 0, y = 0, z = 0 és una solució del sistema.

Proposició
Tot sistema homogeni és compatible
(ja que totes les incògnites igual a zero sempre en serà solució).
Índex

Definicions
Sistema d’equacions lineals
Solucions: sistema compatible / incompatible
Sistema homogeni

Notació matricial
Sistema com a equació matricial
Solucions: sistema determinat/ indeterminat

Resolució i discussió de sistemes


Sistemes equivalents
Resolució pel mètode de Gauss
Teorema de Rouché-Fröbenius

Sistemes: aplicacions
Notació matricial

Considerem la matriu A de coeficients del sistema (1), i les matrius


columna X i B de les incògnites i els termes independents,
respectivament:

     
a1,1 a1,2 ··· a1,n x1 b1
 a2,1 a2,2 ··· a2,n   x2   b2 
A= . ..  , X =  . , B =  . .
     
..
 .. . ··· .   ..   .. 
am,1 am,2 · · · am,n xn bm

Llavors, el sistema d’equacions (1) es pot escriure de la forma

A · X = B.

A s’anomena la matriu del sistema i A|B, la matriu ampliada.


Exemple

El sistema següent

 x1 − 2x2 + x3 = 0
2x2 − 8x3 = 8
−4x1 + 5x2 + 8x3 = −12

es pot escriure matricialment com


     
1 −2 1 x1 0
0 2 −8 · x2  =  8  .
−4 5 8 x3 −12
Exemple

Les matrius columna següents són solució del sistema anterior:


   
1 15
X =  0  i Y = 8 
−1 1

Per comprovar-ho fem


     
1 −2 1 1 0
A·X = 0 2 −8 ·  0  =  8  X
−4 5 8 −1 −12

(Comproveu-ho vosaltres per a Y )


Notació matricial

Proposició
Sigui
A·X =B
un sistema d’equacions lineals i suposem que X1 i X2 són dues
solucions diferents. Llavors X = X1 + α(X2 − X1 ) també és solució
per a tot α ∈ R.

Demostració
A(X1 + α(X2 − X1 )) = AX1 + α(AX1 − AX2 ) = B + α(B − B) = B.

Corol·lari
Si un sistema té més d’una sol·lució, aleshores en té infinites.
Exemple

Prenem l’exemple d’abans. Hem vist que


   
1 15
X =  0  i Y = 8

−1 1

són solució. Llavors tota matriu columna de la forma


     
1 14 1 + 14α
Z =  0  + α  8  =  8α 
−1 2 −1 + 2α

també és solució per a tot valor d’α. Per tant, tindrem infinites
solucions.
Notació matricial

Definició
Direm que un sistema compatible és
I determinat si només té una única solució.
I indeterminat si en té infinites.
Índex

Definicions
Sistema d’equacions lineals
Solucions: sistema compatible / incompatible
Sistema homogeni

Notació matricial
Sistema com a equació matricial
Solucions: sistema determinat/ indeterminat

Resolució i discussió de sistemes


Sistemes equivalents
Resolució pel mètode de Gauss
Teorema de Rouché-Fröbenius

Sistemes: aplicacions
Sistemes equivalents

Definició
Direm que dos sistemes són equivalents si tenen les mateixes
solucions.

Exemple
Els sistemes següents són tots equivalents:
     
3x + y = 2 3 1 x 2
=
2x − 4y = 6 2 −4 y 6
     
3x + y = 2 3 1 x 2
=
x − 2y = 3 1 −2 y 3
     
x − 2y = 3 1 −2 x 3
=
3x + y = 2 3 1 y 2
Sistemes equivalents

Obtenim sistemes equivalents si fem qualsevol de les


transformacions elementals següents:
1. Intercanviar dues equacions.
2. Multiplicar una equació per un escalar λ 6= 0.
3. Substituir l’equació i-èssima pel resultat de sumar-li λ vegades
l’equació j-èssima.

Exemple
  
x − 2y = 3 x − 2y = 3 x − 2y = 3
=⇒ =⇒
3x + y = 2 7y = −7 y = −1
     
1 −2 3 1 −2 3 1 −2 3
−−−−−−→ −−−−−→
3 1 2 f2  f2 −3f1 0 7 −7 f2  f2 /7 0 1 −1
De l’últim sistema tenim y = −1 i x − 2y = 3, i per tant x = 1.
Resolució i discussió de sistemes

Resolució pel mètode de Gauss


1. Aplicar transformacions elementals fins aconseguir un sistema
equivalent on la matriu sigui escalonada per files.
2. Veure si el sistema equivalent té solució o no (teorema de
Rouché-Fröbenius)
Si el sistema és compatible:
3. Detectar les variables determinades i les lliures. Una variable
xj és determinada si la columna j té un element que és un
pivot. En cas contrari direm que és indeterminada.
4. Aı̈llar la variable determinada de l’última equació en funció de
les altres i obtenir la resta de variables determinades en funció
de les indeterminades fent substitució enrere.
Resolució i discussió de sistemes

Les variables indeterminades s’anomenen paràmetres.

El nombre de paràmetres s’anomena graus de llibertat del


sistema.

I si hi ha alguna variable indeterminada o grau de llibertat el


sistema serà compatible indeterminat (infinites solucions)
I si totes les variables són determinades (cap grau de llibertat)
el sistema serà compatible determinat (una solució).
Teorema de Roché-Frobenius

Teorema
Siguin A i A|B les matriu i matriu ampliada d’un sistema de m
equacions i n incògnites. Llavors:
a) si rang(A) < rang(A|B), el sistema és incompatible;
b) si rang(A) = rang(A|B), llavors
i) si rang(A) = n, el sistema és compatible determinat;
ii) si rang(A) = r < n, el sistema és compatible indeterminat amb
r variables determinades i n − r variables indeterminades.
Exemple 1

Exercici 2a) de l’apartat 1.3 del dossier de problemes.


Exemple 2

Volem resoldre els sistema següent:



 x + y − 2z + t + 3u = 1
2x − y + 2z + 2t + 6u = 2
3x + 2y − 4z − 3t − 9u = 3

Considerem la matriu ampliada i escalonem-la per files.


   
1 1 −2 1 3 1 1 1 −2 1 3 1
 2 −1 2 2 6 2  −−−−−−→  0 −3 6 0 0 0 
f2  f2 −2f1
3 2 −4 −3 −9 3 f3  f3 −3f1 0 −1 2 −6 −18 0
−−−−−→
f2  −f3
 
−2
 
1 1 −2 1 3 1 1 1 3 1 1
 0 1 −2 6 18 0  −−−−−−−→  0 6 18 1 −2 0 
 
c2 ,c3  c4 ,c5
0 −3 6 0 0 0 0 0 0 -3 6 0
Exemple 2

Observem que rang (A) = rang (A|B) = 3, però que el nombre


d’incògnites és 5.

El Teorema de Rouché-Fröbenius ens diu que el sistema serà


compatible indeterminat (és a dir, tindrà infinites solucions) i
amb 5-3=2 graus de llibertat (és a dir, hi haurà 2 incògnites
lliures o indeterminades, i les altres 3 seran determinades).

Com sabem quines són les indeterminades? Són aquelles que


corresponen a columnes on NO hi ha pivot (en el nostre cas, la z i
la u).
Exemple 2

Començant per l’última equació, aı̈llem les variables determinades


en funció de les indeterminades

−3y + 6z = 0 i, per tant, y = 2z


Ho substituı̈m en l’equació següent i obtenim:

6t + 18u + y − 2z = 0 ⇒ 6t + 18u + 2z − 2z = 0 ⇒ t = −3u

Ho substituı̈m en l’equació següent i obtenim:

x + t + 3u + y − 2z = 1 ⇒ x − 3u + 3u + 2z − 2z = 1 ⇒ x = 1
Exemple 2

Per tant, les solucions del sistema tenen la forma


         
x 1 1 0 0
 y   2z   0   2   0 
         
 z = z = 0 +z 1 +u 0 
         
 t   −3u   0   0   −3 
u u 0 0 1

amb z, u ∈ R qualssevol.

És a dir, el sistema és compatible indeterminat amb 2 paràmetres


(2 graus de llibertat) z, u que poden prendre qualsevol valor real.
Exemple 3

Considerem el sistema següent, que depèn del paràmetre α:



 2x + y + z = 2α
4x + 2y + 2z = 3α
6x + 2y + 3z = 2.

Apliquem el mètode de Gauss.


 
2 1 1 2α
A|B =  4 2 2 3α  −−−−−−→
f2  f2 −2f1
6 2 3 2 f3  f3 −3f1
   
2 1 1 2α 2 1 1 2α
 0 0 0 −α  −−−→  0 −1 0 2 − 6α 
f2  f3
0 −1 0 2 − 6α 0 0 0 −α

És clar que rang(A) = 2. Si α 6= 0, rang(A|B) = 3 ⇒ sistema


incompatible. Si α = 0, rang(A|B) = 2 ⇒ sistema compatible
indeterminat amb 1 grau de llibertat, i on
−1
y = −2, x= z + 1.
2
Índex

Definicions
Sistema d’equacions lineals
Solucions: sistema compatible / incompatible
Sistema homogeni

Notació matricial
Sistema com a equació matricial
Solucions: sistema determinat/ indeterminat

Resolució i discussió de sistemes


Sistemes equivalents
Resolució pel mètode de Gauss
Teorema de Rouché-Fröbenius

Sistemes: aplicacions
Aplicacions

Exemples al dossier de problemes.

You might also like