PUNT DE CONTROL – 2n Semestre

Assignatura: Àlgebra lineal

Data: 25 / Març - Curs: 2021/22

1. Contesteu cada problema en un full diferent. 5. Apagueu els telèfons mòbils.

2. Poseu nom i cognoms a tots els fulls. 6. Totes les respostes han d’estar degudament raonades i
3. No es pot fer servir calculadora, ni llibres o apunts. justificades.
4. Mantenir sobre la taula un carnet identificatiu durant tot 7. La durada de l’examen és de 1h hora i 40 minuts.
l’examen.

Problema 1. (3 punts)

Sigui 𝑓: ℜ ⎯⎯⎯ ℜ un endomorfisme amb matriu associada en bases canòniques:

−2 1 0
𝐴 −3 2 0
0 0 1
a) Troba les matrius D (diagonal) i P (regular) tals que 𝐷 𝑃 𝐴𝑃. (1,5 p)
b) Indica, sense fer càlculs addicionals, unes altres matrius D i P que satisfacin la igualtat
indicada a l’apartat anterior. Justifica clarament la teva resposta. (0,5 p).

Sigui 𝑔: ℜ ⎯⎯⎯ ℜ un altre endomorfisme amb matriu associada en bases canòniques

1 0 𝑎
𝐵 1 0 𝑐 𝑎, 𝑏, 𝑐 ∈ ℜ
0 𝑏 3
𝑣⃗1 1 1 0 és un vector propi de g de valor propi 𝜆1 1

𝑣⃗2 0 0 1 és un vector propi de g de valor propi 𝜆2 3

c) Troba el valor dels paràmetres a, b i c. (1 p)

Problema 2. (2,5 punts)

Donada la següent matriu A:

1 −1
𝐴
4 6

a) Troba P-1 pel teorema de Cayley-Hamilton, tal que D = P-1 A P. (1,5p)

b) Troba A17 deixant indicat el resultat. (0,5p)
c) Calcula f(A) si f(t)= t2-2t+1, deixant indicat el resultat. (0,5p)
Problema 3. (2 punts)

El GTM, Grup en Tecnologies Media, ha estudiat un model lineal recursiu que modela l’evolució
d’una població al llarg dels anys per poder analitzar si la població estudiada s’extingirà (la
descripció del model no és rellevant per aquest exercici).

La població ve determinada per les variables: j, sa i a. L’estat del següent període es calcula a
partir dels valors de l’estat actual.

El sistema d’equacions que ens han entregat els investigadors és el següent:

𝑗 = 3 · 𝑠𝑎 + 𝑎
𝑠𝑎 = 𝑔 · 𝑠𝑎
𝑎 = 𝑝 · 𝑠𝑎 + ·𝑎

a) Estudia la diagonabilitat de la matriu d’evolució de la població en funció dels paràmetres g i

p . Expressa el resultat amb una taula resum. (1p)

b) Per quins valors de g l’evolució de la població s’extingirà? Hi ha algun cas, en el que la

població s’arribi a mantenir constant? (1p)

Problema 4. (2,5 punts)

Tenim una matriu 𝐴 ∈ 𝑀 × , amb 𝑛 > 𝑚, volem comprimir la matriu 𝐴 fent servir el mètode
de SVD (𝐴 = 𝑈 × 𝛴 × 𝑉 ). En aquesta línia calculem els VAP’s i VEP’s de la matriu 𝐴 × 𝐴 ,
obtenint:

|𝐴 × 𝐴 − 𝜆𝐼| = (𝜆 − 1) × (𝜆 − 9) × (𝜆 − 4) × (𝜆 − 16) × 𝜆 .

a) Indica la mida de les matrius 𝑈, 𝛴 𝑖 𝑉originals en funció de 𝑛 𝑖 𝑚. (0,5p)

b) Si volem comprimir A, quedant-nos amb els primers 5 p-valors, indica quina seria la matriu
𝛴 comprimida que obtenim. (0,5p)
c) Amb quants p-valors ens hauríem de quedar si no volem perdre informació en la
compressió. (0,75p)
d) Assumim que 𝑛 = 40 𝑖 𝑚 = 20, si ens quedem amb els primers 8 p-valors, quin es el
factor de compressió de les dades resultant respecte a la matriu 𝐴 original? (0,75p)
Solució

Problema 1.

a) Calculem el polinomi característic per trobar els VAP’s:

−2 − 𝑥 1 0 𝜆 =1 𝑚 =2
𝑝(𝑥) = −3 2−𝑥 0 = −(𝑥 − 1) (𝑥 + 1) ⇒ 𝑉𝐴𝑃′𝑠
𝜆 = −1 𝑚 =1
0 0 1−𝑥

VEP’s del VAP λ1=1: 𝐾𝑒𝑟 (𝐴 − 𝐼) =< (1,3,0), (0,0,1) >

−3 1 0 𝑥 0
−3 1 0 𝑦 = 0 ⇒ 𝑦 = 3𝑥 ⇒ (𝑥, 𝑦, 𝑧) = (𝑥, 3𝑥, 𝑧) = 𝑥(1,3,0) + 𝑧(0,0,1)
𝑧 𝑧=𝑧
0 0 0 0

VEP’s del VAP λ1= -1: 𝐾𝑒𝑟 (𝐴 + 𝐼) =< (1,1,0) >

−1 1 0 𝑥 0 𝑦=𝑥
−3 3 0 𝑦 = 0 ⇒ ⇒ (𝑥, 𝑦, 𝑧) = (𝑥, 𝑥, 0) = 𝑥(1,1,0)
𝑧=0
0 0 2 𝑧 0

Per tant, les matrius P i D són:

1 0 0 1 0 1
𝐷= 0 1 0 𝑃= 3 0 1
0 0 −1 0 1 0

b) Sabem que la matriu P és la matriu de canvi de base, de la base de VEPs a la base original
(en aquest cas, la base canònica). Per tant, la matriu P està formada pels VEPs col·locats en
columna. La matriu D està formada pels VAPs associats a cada VEP de la matriu P, en
l’ordre corresponent. Una forma senzilla de tenir matrius P i D diferents consisteix en
canviar l’ordre dels VEPs a la matriu P, i en conseqüència, canviar també l’ordre dels VAPs
a la matriu D. Per exemple:
 1 0 0 1 1 0
𝐷= 0 −1 0 𝑃= 3 1 0
0 0 1 0 0 1

c) Valor dels paràmetres a, b i c.

𝑣⃗ = (1 1 0) vector propi de valor propi 𝜆 = 1. Això vol dir que:

1 0 𝑎 1 1 1
1 0 𝑐 1 = 1 = 1 ⇒𝑏=0
0 𝑏 3 0 𝑏 0

Si apliquem el mateix concepte al segon vector propi, tenim:

𝑣⃗ = (0 0 1) vector propi de valor propi 𝜆 = 3:

1 0 𝑎 0 𝑎 0
𝑎=0
1 0 𝑐 0 = 𝑐 = 0 ⇒
3 𝑐=0
0 𝑏 3 1 3
Problema 2.
a)Primer calculem el polinomi característic per tal de trobar els VAPS de A

1−𝜆 −1
= (1 − 𝜆) (6 − 𝜆)+4 =0;
4 6−𝜆

λ2-7λ+10=0 ; Per tant els VAPS son λ =5; λ =2;

Calculem els seus VEPS associats:

−4 −1 𝑥 0 −4𝑥 − 𝑦 = 0
λ =5; 𝐾𝑒𝑟 (𝐴 − 5𝐼) ; 𝑦 = 0 ⇒ 4𝑥 + 𝑦 = 0
4 1
y=-4x; (x,-4x); Agafem el VEP (1,-4)

−1 −1 𝑥 0 −𝑥 − 𝑦 = 0
λ =2; 𝐾𝑒𝑟 (𝐴 − 2𝐼) ; 𝑦 = 0 ⇒ 4𝑥 + 4𝑦 = 0
4 4
1 1
y=-x; (x,-x); Agafem el VEP (1,-1) ⇒ Per tant: P=
−4 −1

Trobem el polinomi característic de P:

1−𝜆 1
= (1 − 𝜆) (−1 − 𝜆)+4 =0 ; λ 2+3= 0;
−4 −1 − 𝜆

Aplicant el teorema de Cayley-Hamilton: P(P)=0; P2 +3I=0; PP=-3I

−𝟏/𝟑 −𝟏/𝟑
PPP-1=- 3IP-1 ; P-1 = P ⇒𝑷 𝟏
=
𝟒/𝟑 𝟏/𝟑

1 1 5 0 −1/3 −1/3
b) 𝐴 = 𝑃𝐷 𝑃 =
−4 −1 0 2 4/3 1/3

𝑓(5) 0
c) 𝑓(𝐴) = 𝑃𝑓(𝐷)𝑃 ; Sabent que 𝑓(𝑡) = 𝑡 − 2𝑡 + 1; 𝑓(𝐷)=
0 𝑓(2)

𝑓(5) = 5 − 10 + 1 = 16

𝑓(2) = 2 − 4 + 1 = 1

1 1 16 0 −1/3 −1/3
𝑓(𝐴) = 𝑃𝑓(𝐷)𝑃 =
−4 −1 0 1 4/3 1/3
Problema 3.
Apartat A

Convertim el sistema d’equacions a un de matricial:

0 3 1 𝑗 𝑗
0 𝑔 0 𝑠𝑎 = 𝑠𝑎
0 𝑝 1/2 𝑎 𝑎

Calculem el polinomi característic de la matriu de l’evolució:

−𝜆 3 1
0 𝑔−𝜆 0 1
𝑃 (𝜆 ) = = −𝜆(𝑔 − 𝜆) −𝜆 =0
1 2
0 𝑝 −𝜆
2

Valors propis del polinomi característic: 𝜆 = 0 , 𝜆 = g, 𝜆 =

• Si tenim tres valors propis diferents, sempre diagonalitzarà per 𝑔 ≠ 0 𝑖 𝑔 ≠

• Si g = 0, tenim una multiplicitat doble.

S’ha de comprovar si dimE – rang (A-0I) = 2

0 3 1
3 1 3
0 0 0 1 = −𝑏 =0
det(𝐴 − 0𝐼 ) = 1 = 0 ( 𝑓𝑖𝑙𝑎 𝑑𝑒 𝑧𝑒𝑟𝑜𝑠 ) ;
𝑝 2
0 𝑝 2
2
3 3
→ 𝑠𝑖 𝑝 = : 𝑟𝑎𝑛𝑔𝑜(𝐴 − 0𝐼 ) = 1 (𝑆𝐼 𝐷), 𝑠𝑖 𝑝 ≠ : 𝑟𝑎𝑛𝑔𝑜(𝐴 − 0𝐼 ) = 2 (𝑁𝑂 𝐷)
2 2

• Si g = ½ , tenim una multiplicitat doble.

S’ha de comprovar si dimE - rang (A-1/2I) = 2

 −1/2 3 1
3 1
det(𝐴 − 0𝐼 ) = 0 0 0 = 0 (𝑓𝑖𝑙𝑎 𝑑𝑒 𝑧𝑒𝑟𝑜𝑠); =𝑝=0
𝑝 0
0 𝑝 0
→ 𝑠𝑖 𝑝 = 0: 𝑟𝑎𝑛𝑔𝑜(𝐴 − 0𝐼 ) = 1 (𝑆𝐼 𝐷), 𝑠𝑖 𝑝 ≠ 0: 𝑟𝑎𝑛𝑔𝑜(𝐴 − 0𝐼 ) = 2 (𝑁𝑂 𝐷)

Taula resum:

g p Diagonalitza
≠ 0 𝑖 ≠ 1/2 ∀ Si
= 0 = 3/2 Si
≠ 3/2 No
= 1/2 = 0 Si
≠ 0 No

Apartat B

Per estudiar l’evolució d’un sistema, s’ha de calcular l’estat final:

𝑋 lim 𝐴 𝑋 , per calcular la enèsima potencia, podem aplicar la factorització de la

→
diagonalització: 𝐴 = 𝑃 𝐷 𝑃 .

𝑋 lim 𝐴 𝑋 = lim 𝑃 𝐷 𝑃 𝑋
→ →

Com que a la matriu D només hi ha valors propis, només dependrà del paràmetre g.

Per valors propis de D, menors a 1, la població s’extingirà. g = [0,1)

Si hi ha un valor propi de D, igual a 1, la població es mantindrà. Si g=1, el sistema diagonalitza,

tindria un VAP igual a 1 i el seu VEP ens permetria conèixer l’estat estable al que arribaria
l’espècie.
Problema 4.
a) 𝑈 ∈ 𝑀 ,𝛴 ∈ 𝑀 × 𝑖 𝑉 ∈ 𝑀 ×
×
4 0 0 0 0
⎛0 4 0 0 0 ⎞
b) 𝛴 = ⎜0 0 3 0 0⎟ Recordem que els valors singulars són les arrels quadrades
0 0 0 3 0
⎝0 0 0 0 3 ⎠
dels VAPS indicats a l’enunciat

c) p=10, ja que només tenim 10 valors singulars diferents de zero.

×( )
d) · 100 = 61%
×

També és correcte el càlcul:

×( )
100
×