Generalitat de Catalunya

Departament d’Educació
Institut Maria de Bell-lloc

UNITAT 2: POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES

1. Quocient de polinomis
1.1. Divisió de monomis
El quocient d’un monomi entre un altre monomi de grau igual o menor és un nou monomi
el grau del qual és la diferència dels graus dels monomis que hi intervenen:

Exemple:
10𝑥 5
• 10𝑥 5 : 2𝑥 2 = = 5𝑥 3
2𝑥 2
11𝑥 4 11
• 11𝑥 4 : 4𝑥 3 = = 𝑥
4𝑥 3 4
6𝑥 3 6
• 6𝑥 3 : 5𝑥 3 = 5𝑥 3 = 5

1.2. Divisió de polinomis

La divisió de polinomis és semblant a la divisió entera de nombres naturals: en dividir dos
polinomis, s’obté un quocient i un residu.

Exemple: (6𝑥 4 + 9𝑥 2 + 8𝑥 + 40): (2𝑥 2 − 4𝑥 + 5)

6𝑥 4 + 9𝑥 2 + 8𝑥 + 40 2𝑥 2 − 4𝑥 + 5
−6𝑥 4 + 12𝑥 3 − 15𝑥 2 3𝑥 2 + 6𝑥 + 9
12𝑥 3 − 6𝑥 2 + 8𝑥 + 40
−12𝑥 3 + 24𝑥 2 − 30𝑥
18𝑥 2 − 22𝑥 + 40
−18𝑥 2 + 36𝑥 − 45
14𝑥 − 5

Quan al fer la divisió P(x): Q(x) obtenim com a residu el 0, direm que el polinomi P(x) és divisible
per Q(x).
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut Maria de Bell-lloc

UNITAT 2: POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES

1.3. Divisió d’un polinomi per x – a. La regla de Ruffini

És molt freqüent haver de dividir un polinomi per una expressió del tipus x – a. El
procediment que exposem a continuació permet fer aquestes divisions de manera ràpida i còmoda.
Exemple: Divideix de manera ordinària i comprova que utilitzant la regla de Ruffini obtens el mateix.
(7𝑥 4 − 11𝑥 3 − 94𝑥 + 7): (𝑥 − 3)
7𝑥 4 − 11𝑥 3 − 94𝑥 + 7 𝑥−3
−7𝑥 4 + 21𝑥 3 7𝑥 3 + 10𝑥 2 + 30𝑥 − 4
10𝑥 3 − 94𝑥 + 7
3 2
−10𝑥 + 30𝑥
30𝑥 2 − 94𝑥 + 7
−30𝑥 2 + 90𝑥
−4𝑥 + 7
4𝑥 − 12
−5
Fem ara la regla de Ruffini:

Per tant, tenim que el quocient és 7𝑥 3 + 10𝑥 2 + 30𝑥 − 4 i el

residu és -5.
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut Maria de Bell-lloc

UNITAT 2: POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES

2. Aplicacions de la regla de Ruffini

2.1. Criteri de divisibilitat per x – a
Si un polinomi té coeficients enters, perquè sigui divisible per x – a cal que el seu terme
independent sigui múltiple de a. Per tant, per cercar expressions x – a que siguin divisors d’un
polinomi, provarem amb els valors de a (positius i negatius) que siguin divisors del terme
independent.

Exemple: Troba algun divisor x – a (a és un nombre enter) del polinomi:

𝑃(𝑥) = 2𝑥 3 − 5𝑥 2 + 7𝑥 − 160
Aplicant el criteri de divisibilitat anterior hem d’aplicar la regla de Ruffini amb els valors de a
següents: ±1, ±2, ±4, ±5, ±8, ±10, ±16,....
Apliquem Ruffini per: 1, -1, 2, -2, 4 i -4 i són fallits ja que no tenim residu 0. Per exemple mirem que
passa amb el 4:

Provem per a = 5

En aquest cas el residu és 0 i per tant podem afirmar que el polinomi P(x) es pot dividir per x – 5.
Ens podria passar que no en trobéssim cap. Aleshores diríem que el polinomi P(x) no es divisible per
cap polinomi de la forma x – a per a cap a divisor del residu.

2.2. Valor d’un polinomi per a x = a

El valor numèric d’un polinomi, P(x), per a x = a, és el nombre que s’obté en substituir la x
per a i fer les operacions indicades. Aquest nombre s’anomena P(a).

Exemple: Busca el valor numèric del polinomi 𝑃(𝑥) = 7𝑥 4 − 11𝑥 3 − 94𝑥 + 7 per a x = 3.
𝑃(3) = 7 · 34 − 11 · 33 − 94 · 3 + 7 = −5
Compara ara aquest valor amb el valor del residu de fer la divisió del polinomi P(x) entre x – 3.

7 -11 0 -94 7
3 21 30 90 -12
7 10 30 -4 -5

Coincideixen els dos.

Així doncs tenim:
Teorema del Residu: El valor que pren un polinomi, P(x), quan fem x = a, coincideix amb el residu
de la divisió P(x) : (x – a). És a dir, P(a) = residu
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut Maria de Bell-lloc

UNITAT 2: POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES

3. Factorització de polinomis
3.1. Arrels d’un polinomi
Un nombre a s’anomena arrel d’un polinomi P(x) si P(a) = 0. Les arrels d’un polinomi són les
solucions de l’equació P(x) = 0.
Per localitzar les arrels enteres d’un polinomi, provarem amb els divisors (positius i negatius)
del seu terme independent.

3.2. Procediment per factoritzar un polinomi

Factoritzar un polinomi és descompondre’l en producte de polinomis (factors) del grau més
petit possible.
Els passos que hem de seguir són els següents:
1) Extreure factor comú si es pot
2) Buscar les diferents arrels del polinomi resultant
3) Escriure la factorització final

Exemple1: Factoritza el següent polinomi P(x) = 4x4 – 4x3 – 9x2 + x + 2

1) No podem extreure cap factor comú
2) Anem a buscar les arrels. Per a fer-ho provem Ruffini amb 1, -1, 2, -2
Tenim que 1 no és una arrel

En canvi, -1 si si es una arrel:

Tenim doncs una primera factorització que és:

P(x) = (x + 1) · (4x3 – 8x2 – x + 2)

Continuem buscant arrels ara del polinomi quocient 4x3 – 8x2 – x + 2 . Anem a
continuar fent Ruffini. Ho hauríem de provar per 1, -1, 2 i -2. El nombre 1 ja l’hem descartat abans,
per tant no cal tornar-ho a provar.
Provem ara el -1 i no és arrel.
Provem el 2 i si ens va bé:

Tenim doncs una segona factorització que és:

P(x) = (x + 1) · (x – 2) · (4x2 – 1)

Continuem buscant arrels amb el polinomi quocient 4x2 – 1

 Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut Maria de Bell-lloc

En aquest cas no cal continuar aplicant Ruffini sinó que resolem l’equació de segon
grau 4x2 – 1 = 0.
4𝑥 2 − 1 = 0
4𝑥 2 = 1
1
𝑥2 =
4
1 1
𝑥=√ =±
4 2

3) Així doncs tenim que la factorització final és:

1 1
𝑃(𝑥) = 4 · (𝑥 + 1) · (𝑥 − 2) · (𝑥 − ) · (𝑥 + )
2 2
Si ho volem posar sense denominadors tenim:
𝑃(𝑥) = (𝑥 + 1) · (𝑥 − 2) · (2𝑥 − 1) · (2𝑥 + 1)

Exemple2: Factoritza el següent polinomi S(x) = x4 – x3 – 20x2

1) Traiem factor comú: x4 – x3 – 20x2 = x2·(x2 – x – 20). Al treure factor comú a la x el que
estem fent és dir que hi ha una arrel 0 per a cada x comuna que traiem.
Tenim doncs una primera factorització que és: x2·(x2 – x – 20)

2) Busquem les arrels del polinomi resultant x2 – x – 20. Com que ens ha quedant de segon
grau no cal aplicar Ruffini i podem passar a aplicar la fórmula de l’equació de segon grau a
x2 – x – 20 = 0
∆= (−1)2 − 4 · 1 · (−20) = 81
1+9
−(−1) ± √81 1 ± 9 =5
𝑥= = ={ 2
2·1 2 1−9
= −4
2
3) Així doncs tenim que la factorització final és:
S(x) = x2 · (x – 5) · (x + 4)
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut Maria de Bell-lloc

UNITAT 2: POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES

4. Divisibilitat de polinomis
Un polinomi, D(x), és divisor d’un altre, P(x), si la divisió P(x) : D(x) és exacta. Llavors, P(x) és
múltiple de D(x), i P(x) = D(x) · Q (x).
Exemple: El polinomi x2 + 2x és divisor del polinomi x3 – 4x perquè la divisió (x3 – 4x) : (x2 + 2x) és
exacta:

També podem dir que x3 – 4x és múltiple de x2 + 2x.

Un polinomi s’anomena irreductible si no té cap divisor de grau inferior al seu.

Exemple:
Els polinomis x, x – 3, x2 +1 són irreductibles. També ho és el polinomi 2x + 6, ja que
el seu polinomi divisor és x + 3 però té el mateix grau que ell.
El polinomi x2 – 3x + 2 no és irreductible ja que és pot factoritzar com (x – 1)(x – 2).

També tenim el concepte de MCD i mcm similar als nombres.

Exemple: Busca el MCD i el mcm dels polinomis:
P(x) = x2 · (x + 3) ·(x2 + 2x + 2) i Q(x) = x · (x + 3)2 · (x – 7)

MCD [P(x), Q(x)] = x · (x + 3)

mcm[P(x), Q(x)] = x2 · (x + 3)2 · (x2 + 2x + 2) · (x – 7)
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut Maria de Bell-lloc

UNITAT 2: POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES

5. Fraccions algebraiques
𝑃(𝑥)
S’anomena fracció algebraica al quocient de dos polinomis: 𝑄(𝑥)
𝑥 1 3𝑥+1
Exemples: Són fraccions algebraiques: 3𝑥 2−5 , 𝑥+1
, 𝑥 2 +6𝑥−3

5.1. Simplificació
Per simplificar una fracció fem els següents passos:
- Factoritzem el numerador i el denominador
- Eliminem factors comuns en el numerador i el denominador.
3𝑥 3 +6𝑥 2 +3𝑥
Exemple: Simplifica la fracció 6𝑥 3 +6𝑥 2

Factoritzem cada polinomi:

3𝑥 3 + 6𝑥 2 + 3𝑥 = 3𝑥(𝑥 2 + 2𝑥 + 1) = 3𝑥(𝑥 2 + 2 · 1 · 𝑥 + 12 ) = 3𝑥(𝑥 + 1)2
6𝑥 3 + 6𝑥 2 = 6𝑥 2 (𝑥 + 1)
Escrivim la factorització a la fracció i simplifiquem termes iguals del numerador i
denominador.
3𝑥 3 + 6𝑥 2 + 3𝑥 3𝑥(𝑥 + 1)2 1(𝑥 + 1) 𝑥 + 1
= 2 = =
6𝑥 3 + 6𝑥 2 6𝑥 (𝑥 + 1) 2𝑥 2𝑥
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut Maria de Bell-lloc

UNITAT 2: POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES

5.2. Fraccions equivalents

Dues fraccions són equivalents si:
- Una s’obté simplificant l’altra.
- Ambdues, en simplificar-se, donen lloc a la mateixa a la mateixa fracció.

𝑥+4 2𝑥+5
Exemple: Les fraccions següents són equivalents? 𝑥 2 +𝑥−12 𝑖 2𝑥 2 −𝑥−15
Intentem simplificar cada fracció:
𝑥+4
1) Comencem amb 𝑥 2 +𝑥−12. El polinomi del numerador no es pot factoritzar. El
polinomi del denominador s’ha de factoritzar:
𝑥 2 + 𝑥 − 12 = 0
∆= 12 − 4 · 1 · (−12) = 49
−1 + 7
−1 ± √49 −1 ± 7 =3
𝑥= = ={ 2
2·1 2 −1 − 7
= −4
2
Per tant el denominador queda com: 𝑥 2 + 𝑥 − 12 = (𝑥 − 3)(𝑥 + 4)

Així doncs tenim:

𝑥+4 𝑥+4 1
= =
𝑥 2 + 𝑥 − 12 (𝑥 − 3)(𝑥 + 4) 𝑥 − 3

2𝑥+5
2) Continuem amb la fracció 2𝑥 2 −𝑥−15. El polinomi del numerador no es pot
factoritzar. El polinomi del denominador s’ha de factoritzar:
2𝑥 2 − 𝑥 − 15 = 0
∆= (−1)2 − 4 · 2 · (−15) = 121
1 + 11
−(−1) ± √121 1 ± 11 =3
𝑥= = ={ 4
2·2 4 1 − 11 5
=−
4 2
Per tant el denominador queda com:
5
2𝑥 2 − 𝑥 − 15 = 2(𝑥 − 3) (𝑥 + 2) = (𝑥 − 3)(2𝑥 + 5)

Així doncs tenim:

2𝑥 + 5 2𝑥 + 5 1
2
= =
2𝑥 − 𝑥 − 15 (𝑥 − 3)(2𝑥 + 5) 𝑥 − 3

Podem dir que les dues fraccions són equivalents ja que al simplificar-les obtenim la
mateixa fracció.