MATEMÀTIQUES I (Grup 10)

Prova escrita E1: 13 de novembre de 2019

1. Considerem els nombres complexos z1 = j i z2 = 1 − j. (2 punts)

√
(a) Expresseu z1 i z2 en forma exponencial i calculeu 3 z1 .
z1
(b) Doneu la forma binòmica de i z28 .
z2

2. Calculeu els valors d’a i b per tal que la corba ax2 + y 3 − xy = b passi pel punt de coordenades
P = (1, 1) i el pendent de la recta tangent en aquest punt sigui -1. Quina serà l’equació d’aquesta
recta tangent? I la normal? (1.5 punts)

2 √
3
3. Donada la funció de variable real f (x) = x 3 e−x = x2 e−x . (2 punts)

(a) Trobeu el domini de la funció f (x).

(b) Estudieu els extrems relatius de la funció f (x) i doneu els seus intervals de creixement i
decreixement.
(c) Són absoluts els extrems de l’apartat anterior?

 x
3x − 1
4. Calculeu lim . (1 punt)
x→+∞ 3x + 1

5. Calculeu els dos nombres reals no negatius que sumen 3 i fan màxim el producte dels seus
quadrats. (1.5 punts)

6. Calculeu: (2 punts)

x4 + x3 − 2x2 + 7x + 5
Z
(a) dx
x3 + x2 − x − 1
Z +∞
ln x
(b) dx
2 x3
 Solució

1. z1 = j i z2 = 1 − j.
π
(a) | z1 |= 1 i arg(z1 ) = π2 aleshores la forma exponencial serà z1 = ej 2
√ −π
√ j 7π
| z2 |= 2 i arg(z2 ) = 7π 4 = 4 aleshores la forma exponencial serà z 2 = 2e 4 =
√ j −π
2e 4 .

r3 = 1

√ jϕ π 2kπ
3
z1 = r e ⇔ z13 jϕ 3
= (r e ) ⇔ Per tant: r = 1 i ϕ = + , k = 0, 1, 2.
3ϕ = π2 + 2kπ 6 3
π 5π 3π
Les arrels són doncs: ej 6 , ej . 6 , ej 2
√ √
3 1 − 3 1
Si les escrivim en forma binòmica: +j , + j , −j.
2 2 2 2
z1 j j(1 + j) −1 1
(b) = = = +j
z2 1−j 2 2 2
8
√ j 7π 8 4 j 14π
(z2 ) = ( 2 e 4 ) = 2 e = 16.

2. ax2 + y 3 − xy = b corba

Ha de passar pel punt P = (1, 1), per tant:

a+1−1=b⇒ a=b

El pendent de la recta tangent en aquest punt ha de ser -1, per tant:

2ax + 3y 2 y 0 − y − xy 0 = 0

Substituint les coordenades del punt:

2a + 3y 0 (1) − 1 − y 0 (1) = 0 ⇒ 2y 0 (1) = 1 − 2a

1 − 2a
y 0 (1) = = −1 = m
2
Aleshores:
3
a= =b
2
3 2 3
La corba és: x + y 3 − xy =
2 2
Les equacions de les rectes tangent i normal seran:

recta tangent: y − 1 = −1(x − 1) ⇒ y = −x + 2

recta normal: y − 1 = 1(x − 1) ⇒ y = x

Recordem que la recta normal és perpendicular a la tangent i per tant els seus pendents satisfan
que m·m0 = −1

2 √
3
3. f (x) = x 3 e−x = x2 e−x .
 √
3
(a) El domini és tot R ja que tant x2 com ex estan definides a tot arreu i ex sempre és positiva.

(b) Per estudiar els intervals de creixement hem de veure quan f 0 (x) és positiva i quan és
negativa.
2
2e−x
f 0 (x) = x−1/3 e−x + x2/3 −e−x = √ − e−x x2/3
3 33x
La funció no és derivable en x = 0 ⇒ Aquest és un punt crı́tic.
Anem a veure si n’hi ha més:

2 √3

0 −x
f (x) = 0 ⇔ e √ − x = 0, e−x > 0, ∀x ∈ R ⇒
2
33x
2 √3 2 − 3x 2
⇒ √3
− x2 = √ 3
= 0 ⇒ 2 − 3x = 0 ⇒ x =
3 x 3 x 3

Tenim doncs dos punts crı́tics, estudiem el signe de la derivada abans i després de cada un
d’aquests punts:
& % &

f 0 (x) < 0 f 0 (x) > 0 f 0 (x) < 0

2
0 3


0 2 1 5e
f (−1) = e − − 1 = − < 0
3 3
   
1 4 1 13
f0 = e−1/8 − = >0
8 3 4 12e1/8
 
2 1
f 0 (1) = e−1 −1 =− <0
3 3e

La funció és decreixent a (−∞, 0) i (2/3, +∞) i creixent a (0, 2/3)

Hem trobat dos punts crı́tics x = 0 i x = 32 que seran candidats a extrems relatius. Fent
servir el criteri de la primera derivada veiem que en x = 0 hi ha un mı́nim local i en x = 23
un màxim local.
(c) Com que el domini no és tancat ni fitat per veure si hi ha mı́nims o màxims absoluts hem
d’estudiar la funció, que és contı́nua en tot el domini, en aquests punts i als lı́mits del
domini (±∞) r
  p 3
2 4/9 3 4
f (0) = 0 i f = 2/3 = = 0.3918106
3 e 9e2

lim f (x) = lim x2/3 e−x = +∞

x→−∞ x→−∞

lim f (x) = lim f (x) = lim x2/3 e−x = +∞ · 0 Indet.

x→+∞ x→+∞ x→+∞
x2/3 +∞
lim = Apliquem RH
x→+∞ ex +∞
2 −1/3
x 2 1
lim 3 x = lim 1/3
=0
x→+∞ e x→+∞ 3 x ex
Per tant no hi ha màxim absolut i en x = 0 hi ha un mı́nim absolut
  x
3x − 1
4. lim = 1+∞ indeterminació
x→+∞ 3x + 1
3x − 1 +∞
lim =
x→+∞ 3x + 1 +∞
Quocient de polinomis del mateix grau, el lı́mit serà el quocient dels coeficients de grau més alt,
per tant, 1.
Podem calcular el lı́mit de la següent forma:
 
3x − 1

3x − 1
x lim −1 x
lim = ex→+∞ 3x + 1
x→+∞ 3x + 1
 
3x − 1 −2x 2
lim − 1 x = lim =−
x→+∞ 3x + 1 x→+∞ 3x + 1 3

Aleshores:

 x
3x − 1
lim = e−2/3
x→+∞ 3x + 1

5. Tenim dos nombres reals no negatius, x, y ≥ 0 tals que x + y = 3. Volem veure quins d’ells
maximitzen x2 y 2 .
Aı̈llant y = 3 − x i substituint a la funció f (x) = x2 (3 − x)2 on x ∈ [0, 3], obtenim una funció
d’una variable real contı́nua sobre un domini tancat i fitat, per tant, pel Teorema de Weierstrass
pendrà almenys una vegada el valor màxim i el mı́nim dins l’interval.
Candidats a màxim absolut: els extrems de l’interval, x = 0 i x = 3, i els punts crı́tics a l’interior,
(0, 3)

Punts crı́tics:

f 0 (x) = 2x(3 − x)2 + x2 ·2(3 − x)(−1) = (3 − x)[6x − 2x2 − 2x2 ] = (3 − x)x(6 − 4x)

f 0 (x) existeix, ∀ x  (0, 3), anem a veure quan s’anul·la


 x=0 ∈
 / (0, 3)
f 0 (x) = 0 ⇒ x=3 ∈ / (0, 3)
 x = 3 ∈ (0, 3)

2
Hem trobat un punt crı́tic a l’interior.

Avaluem f sobre els candidats:

f (0) = 0
f (3) = 0
   2  2
3 3 3 81
f = · = ← Màxim absolut
2 2 2 16
Per tant, els dos nombres reals no negatius que sumen 3 i fan màxim el producte dels seus
3 3
quadrats són x = i y =
2 2

6. Hem de calcular les integrals:

 x4 + x3 − 2x2 + 7x + 5
Z Z
P (x)
(a) dx = dx
x3 + x2 − x − 1 Q(x)

Primitiva d’una funció racional amb grau de P (x) > grau de Q(x), hem de dividir primer
els polinomis

x4 + x3 − 2x2 + 7x + 5 −x2 + 8x + 5
3 2
= x+ 3 .
x +x −x−1 x + x2 − x − 1
La funció racional:

−x2 + 8x + 5
x3 + x2 − x − 1
és una funció racional amb grau de P (x) < grau de Q(x), hem de fer la descomposició en
fraccions simples.
Descomposem primer el denominador. Les arrels de Q(x) són 1 i -1 (doble). Per tant,
Q(x) = (x + 1)2 (x − 1)

−x2 + 8x + 5 A B C
= + + =
x3 + x2 − x − 1 x − 1 (x + 1)2 x + 1

A(x + 1)2 + B(x − 1) + C(x + 1)(x − 1)

=
(x − 1)(x + 1)2

Aixı́ doncs:

−x2 + 8x + 5 = A(x + 1)2 + B(x − 1) + C(x + 1)(x − 1)

Donem valors sobre les arrels del polinomi

• Si x = 1 → 12 = A(1 + 1)2 = 4A ⇒ A= 3
• Si x = −1 → −4 = B(−2) ⇒ B= 2

Donem valors sobre qualsevol altre número:

• Si x = 0 → 5 = A − B − C = 3 − 2 − C ⇒ C= -4

x4 + x3 − 2x2 + 7x + 5
Z Z Z Z Z
dx dx dx
dx = x dx + 3 +2 −4 =
x3 + x2 − x − 1 x−1 (x + 1)2 x+1

x2 2
= + 3 ln |x − 1| − − 4 ln |x + 1| + C.
2 x+1

Z +∞
ln x
(b) dx. És una integral impròpia ja que l’interval d’integració no és finit.
2 x3
Z +∞ Z b    
ln x ln x − ln b 1 ln 2 1
dx = lim dx = lim − 2 + +
2 x3 b→+∞ 2 x3 b→+∞ 2b2 4b 8 16
Fem el lı́mit:
 1
lim =0
b→+∞ 4b2

− ln b −∞
lim =
b→+∞ 2b2 +∞
Apliquem la regla de l’Hôpital:
!
−1  
b −1
lim = lim = 0.
b→+∞ 4b b→+∞ 4b2

Aixı́ doncs:
Z +∞  
ln x ln 2 1
dx = +
2 x3 8 16

Per tant la Integral és convergent.

Podem calcular la primitiva aplicant integració per parts:

 
Z
ln x  u = ln x ⇒ du = 1 dx
 

dx = x =
x3 dx −1
 dv =

3
dx ⇒ v = 2 

x 2x

− ln x − ln x
Z
1 1 1
= + dx = − 2 +C
2x2 2
2x x 2x 2 4x