FACULTAT D’ECONOMIA I EMPRESA, UPF

Matemàtiques II – ECO/ADE/IBE/Dobles Graus

Solució provisional 2020-21

1 (10 punts) Siguin la recta r : (x, y, z) = (0, 4, −1)+λ·(2, −4, 4) i el pla π : 3x+ky +6z +D = 0
on k i D són paràmetres reals. Determineu:

(a) Els valors de k i D sabent que el pla π és perpendicular a la recta r i, a més, passa pel
punt P (0, 1, −1).
(b) Trobeu l’equació general del pla que conté la recta r i el punt (0, 1, 0).

SOLUCIÓ: (a) k = −6, D = 12 (b) −4x + y + 3z − 1 = 0

2 (15 punts) Donada la funció

p
k+1 x + 3y
f (x, y) = 9 − x2 − y 2 + ,
ln(k − x)

on k és un paràmetre enter positiu es demana

(a) Trobeu el seu domini pel cas k = 1.

(b) Trobeu el seu domini pel cas k = 2.
(c) Trobeu el seu domini quan k > 2 en funció dels possibles valors de k.
√ √ √
NOTA: k+1 x és l’arrel k + 1; per exemple si k = 1, aleshores k+1 x = 2 x.
SOLUCIÓ: a) Si k = 1 la funció és
p
2 x + 3y
f (x, y) = 9 − x2 − y 2 + ,
ln(1 − x)

i el domini ve donat per 9 − x2 − y 2 ≥ 0, 1 − x > 0, 1 − x 6= 1 i queda

4

−4 −3 −2 −1 1 2 3 4
−1

−2

−3

−4

1
 SOLUCIÓ: b) Si k = 2 la funció és
p
3 x + 3y
f (x, y) = 9 − x2 − y 2 + ,
ln(2 − x)

i el domini ve donat per per 2 − x > 0, 2 − x 6= 1 i queda

4

−4 −3 −2 −1 1 2 3 4
−1

−2

−3

−4

SOLUCIÓ: c) Si k es parell les condicions són k − x > 0, k − x 6= 1 i queda sempre com el cas
k = 2, amb la k corresponent. Si k és senar, per k = 3 el domini és com el de k = 1 però amb
el cercle sencer (menys el punt (3, 0)) i sense la recta x = 2. Per a k ≥ 5 el domini és tot el
cercle de centre (0, 0) i radi 3.

3 (10 punts) La següent gràfica conté algunes corbes de nivell d’una certa funció f (x, y).

z=3
9
8
7
6
5
z=2
4
3
2
1 z=1

−1 1 2 3 4 5

Basant-vos només en la informació continguda al gràfic

(a) Trobeu raonadament el signe de fx0 i fy0 al punt (1, 3).

(b) Resoleu l’equació f (x, 4) = 2.
(c) Trobeu els òptims globals de la funció amb la restricció y = −2x + 9.

SOLUCIÓ: a) fx0 (1, 3) < 0, fy0 (1, 3) > 0. b) x = 2. c) El punt (3, 3) és mı́nim global amb valor
mı́nim f ∗ = 2.

4 (10 punts) Donada la funció f (x, y) = ex−1 + 4x + y 2 ,

2
 (a) Trobeu el punt (a, b) on el gradient ∇f (a, b) val (5, 4).
(b) Representeu ∇f (a, b) al punt trobat (a, b).
(c) Trobeu la recta tangent a la corba de nivell de f que passa pel punt (a, b) en aquest
mateix punt i dibuixeu-la al gràfic de l’apartat anterior. Comenteu la relació entre la
recta i el gradient. NOTA: no cal dibuixar la corba de nivell, només la recta tangent i
el gradient al punt (a, b) .

SOLUCIÓ: a) (1, 2) i f (1, 2) = 9 = C. b) Veure dibuix. c) La recta tangent és perpendicular

al gradient i té per equació y = 2 − 45 (x − 1).

−2 −1 1 2 3 4 5 6 7
−1

−2

5 (10 punts) Suposem que f (x, y) és una funció homogènia de grau 7 que satisfà

∂f ∂f
= 2xy α−2 i = (α − 2)x2 y α−3 .
∂x ∂y

Determineu el valor de α i trobeu f (x, y).

SOLUCIÓ: Si f és homogènia de grau 7, sabem que ∂f ∂x
i ∂f
∂y
són homogènies de grau 6 i que
∂f ∂f 2 5
x ∂x + y ∂y = 7f (x, y) i per tant α = 7 i f (x, y) = x y .

6 (15 punts) Donada la funció

f (x, y) = x3 − 3k 2 x + y 4 − 2k 2 y 2 + 1 amb k ≤ 0

(a) Trobeu el seus punts estacionaris en funció de k ≤ 0.

(b) Trobeu la seva matriu Hessiana.
(c) Pel cas k < 0, classifiqueu localment un dels seus punts estacionaris (només un).
(d) Classifiqueu els punts estacionaris de f en el cas k = 0.

3
 SOLUCIÓ: a)
∂f
= 3x2 − 3k 2 = 0 → x = ±k
∂x
∂f
= 4y 3 − 4k 2 y = 0 → y = ±k, y = 0
∂y
Si k = 0 només hi ha un punt, el (0, 0). Per k < 0 tenim 6: (k, k), (k, 0), (k, −k) (−k, k),
(−k, 0), (−k, −k).
b)  
6x 0
H(x, y) =
0 12y 2 − 4k 2

c) Si k < 0 la classificació dels punts és:

Punt Hessiana Classifiació

(k, k) indef punt sella
(k, 0) def neg màx local
(k, −k) indef punt sella
(−k, k) def pos mı́nim local
(−k, 0) indef punt de sella
(−k, −k) def pos mı́nim local

c) Si k = 0 tenim un sol punt estacionari: (0, 0) tal que f (0, 0) = 1. La hessiana a (0, 0) no
ens dona informació. Analitzem la funció i podem veure com al voltant de x = 0 la funció pren
valors més grans i més petits que 1 (per exemple f (x, 0) > 1 per x > 0 i f (x, 0) < 1 per x < 0).
Per tant, és un punt de sella.

7 (15 punts) Considereu la funció f (x, y) = 9−x2 −y 2 amb les variables subjectes a la restricció
x + y 2 = 3.

(a) Trobeu els candidats a òptims mitjançant el mètode de Lagrange.

(b) Classifiqueu localment un dels punts trobats (només un).
(c) Argumenteu si podem estar segurs que el punt estudiat a l’apartat anterior és un òptim
global o no utilitzant la funció Lagrangiana.

4
 SOLUCIÓ: a) La funció de Lagrange del problema és L(x, y) = 9 − x2 − 2 2
 y − λ(x + y − 3). Si
 −2x − λ = 0
li imposem les condicions de primer ordre ens trobem amb el sistema: −2y − 2λy = 0
x + y2 = 3

Aquest sistema té tres solucions que són els candidats a òptims:
r !
1 5
(3, 0, λ = −6) i ,± , λ = −1 .
2 2

b) El determinant de la matriu hessiana orlada és

0 1 2y
D(x, y, λ) = 1 −2 0 = 8y 2 + 2λ + 2.
2y 0 −2 − 2λ

Com que D(3, 0, −6) <!0, aquest punt estacionari el podem classificar com a mı́nim local. En
r
1 5
canvi D ,± , −1 > 0, i aquests dos punts s’han de classificar com a màxims locals. c)
2 2
La funció de Lagrange si λ = −1 és Lλ=−1 = 9 − x2 − y 2 + x + y 2 − 3. El determinant de la
−2 0
seva matriu hessiana és: . Això ens indica que Lλ=−1 és còncava per a tot (x, y) i, per
0 0
r !
1 5
tant, ,± són màxims globals. En canvi, Lλ=−6 = 9 − x2 − y 2 + 6(x + y 2 − 3), amb una
2 2
−2 0
matriu hessiana que té per determinant: < 0 i per tant Lλ=−6 és indefinida i pel
0 10
punt (3, 0) no podem arribar a cap conclusió més enllà de la que ens ha donat el hessià orlat.
Una anàlisi gràfica (que no es demana) ens permetria concloure que (3, 0) és un mı́nim local,
però no global.

8 (15 punts) Una empresa produeix dos tipus de sucs A i B, en quantitats mensuals x i y (en
m3 ). Per limitacions en el procés productiu no es poden produir més de quatre m3 de B. El
procés de producció costa 100 euros per a cada m3 de A i 300 euros per a cada m3 de B, i
l’empresa disposa d’un màxim mensual de 3000 euros per gastar en la producció. El benefici
està donat per la funció
B(x, y) = 200x + 600y.
Es demana:

(a) Plantegeu i resoleu gràficament el corresponent problema per maximitzar el benefici.

(b) Plantegeu el problema dual i resoleu-lo utilitzant la informació de l’apartat anterior sense
usar el mètode gràfic.
(c) Utilitzant la solució del problema dual, raoneu com es modificaria el benefici màxim si
la companyia pogués produir 4.1 m3 de B.

SOLUCIÓ: (a) El problema és max B(x, y) = 200x+600y amb 100x+300y ≤ 3000 i 0 ≤ y ≤ 4,
x ≥ 0 i té solució B ∗ = 6000 al costat x + 3y = 30 entre els punts (18, 4) i (30, 0). (b) El dual
és minimitzar 3000u + 4v subjecta a 100u ≥ 200, 300u + v ≥ 600, u, v ≥ 0. Mı́nim global
fD∗ = 6000 en (u∗ , v ∗ ) = (2, 0). (c) No canviaria el valor òptim ja que v ∗ = 0.