1.

Considerem la funció f : R2 → R definida per

2 3
f (x, y) = x + y 2 − xy 2 + x2 .
3
(a) Trobeu el punt P de la recta y = x per el qual la derivada √ direccional
de f en el punt P en la direcció del vector ~u = (1, 1) és 2 2.
(b) Calcular i classificar els punts crı́tics f en R2 .
(c) Justifiqueu l’existència d’extrems √
absoluts de f en el recinte limitat
per la recta y = x i la funció y = x i calculeu aquest extrems.
Solució:
a) Calculem el gradient de f :

∇f (x, y) = 2x2 − y 2 + 2x, 2y − 2xy .

Els punts P de la recta y = x són de la forma (λ, λ) i la derivada

direccional de f en P = (λ, λ) en la direcció de ~u = (1, 1) està de
nida per
   
1 1 2 2

1 1
D~u f (λ, λ) = ∇f (λ, λ) · √ , √ = λ + 2λ, 2λ − 2λ · √ , √
2 2 2 2
−λ2 + 4λ
= √ .
2
Per tant
−λ2 + 4λ √
√ =2 2
2
i
−λ2 + 4λ = 4 ⇔ λ2 − 4λ + 4 = 0 ⇔ λ = 2.
Per tant P = (2, 2).

b) Sabem que

∇f (x, y) = 2x2 − y 2 + 2x, 2y − 2xy .

Tenim que resoldre

2x2 − y 2 + 2x = 0
2y − 2xy = 0
de la segona equació obteni que x = 1 o y = 0.
Per a y = 0, s’obté l’equació 2x2 + 2x = 0, les solucions de la qual
són x = 0 i x = 1.
Per a x = 1, s’obté l’equació 4 − y 2 = 0, les solucions de la qual són
y = 2 i y = −2.
Per tant, s’obtenen 4 punts crı́tics P 1 = (0, 0), P 2 = (−1, 0), P 3 =
(1, 2) i P 4 = (1, −2).

1
La matriu Hessiana de f és
 
4x + 2 −2y
Hf (x, y) =
−2y 2 − 2x

Per tant
     
2 0 −2 0 6 −4
Hf (0, 0) = , Hf (−1, 0) = , Hf (1, 2) = ,
0 2 0 4 −4 0
 
6 4
Hf (1, −2) =
4 0

Hf (0, 0) és definida positiva i per tant (0, 0) és un minim local.
Els determinats de Hf (−1, 0), Hf (1, 2), Hf (1, −2) són negatius,
per tant els punts P 2 = (−1, 0), P 3 = (1, 2) i P 4 = (1, −2) són selles.

√
c) El recinte limitat per la recta x = 1, y = 0 i la funció y = x és
tancat i acotat.

La funció f és contı́nua per tant els extrems absoluts existeixen, el

l’interior del recinte els candidats són seran punts crı́tics que sabem
que són P 1 = (0, 0), P 2 = (−1, 0), P 3 = (1, 2) i P 4 = (1, −2), cap
d’ells és a l’interior del recinte.
Sobre el segment y = 0, 0 < x < 1, tenim que
2 3 2
f (x, 0) = x + 02 − x02 + x2 = x3 + x2
3 3
Per tant cal que
 
∂ 2 3
x + x = 2x2 + 2x → x = 0, x = −1.
2
∂x 3

Sobre el segment x = 1, 0 < y < 1, tenim que

2 3 2 5
f (1, y) = 1 + y 2 − 1y 2 + 12 = + 1 =
3 3 3

2
 és constant i per tant tots els punts (1, y) són punts crı́tics.
√
Sobre y = x, 0 < x < 1, tenim que
√ 2 3 √
2 √
2 2
f (x, x) =
x + x − x x + x2 = x3 + x
3 3
∂ 2 3

2
Per tant cal que ∂x 3 x + x = 2x + 1
 
∂ 2 3
x + x = 2x2 + 1 = 0 no té solució
∂x 3

els candidats a extrems són (0, 0), (1, 1), (1, 0) i (1, y) 0 < y < 1
f (0, 0) = 0, f (1, 1) = f (1, 0) = f (1, y) = 35 el primer és mı́nim
absolut i els altes són máxims absoluts.

2. Considerem la funció f : D ⊂ R2 → R definida per

f (x, y) = 9x2 + 4y 2 − x2 y 2 ,

on D = (x, y) ∈ R2 : x2 + 4y 2 ≤ 4 .

(a) Calcular i classificar els extrems relatius de f a l’interior de D.

(b) Calcular els possibles extrems relatius de f sobre la frontera de D
utilitzant el mètode dels multiplicadors de Lagrange.
(c) Justifiqueu l’existència d’extrems absoluts de f en D i calculeu-los.
Solució:
a) Com f és diferenciable, els punts crı́tics són aquells en què s’anul·la
el gradient

∇f (x, y) = 18x − 2xy 2 , 8y − 2x2 y = (0, 0)

La primera equació proporciona les solucions x = 0, y = ±3, mentre

que la segona equació es compleix per a y = 0 o x = ±2.
Per tant, els punts crı́tics són (0, 0), (2, 3), (−2, 3), (2, −3), (−2, −3).
És immediat comprovar que només (0, 0) és a l’interior de D.
La matriu Hessiana de f és

18 − 2y 2 −4xy
 
Hf (x, y) =
−4xy 8 − 2x2
 
18 0
i Hf (0, 0) = és definida positiva, amb la qual cosa (0, 0)
0 8
és mı́nim local.
b) La funció de Lagrange és

3
 F (x, y, λ) = 9x2 + 4y 2 − x2 y 2 + λ x2 + 4y 2 − 4

cal resoldre

 18x − 2xy 2 + 2λx = 0
8y − 2x2 y + 8λy = 0
x2 + 4y 2 − 4 = 0


Tenim les següents opcions

• x = 0, y = ±1, que proporciona els punts (0, 1) i (0, −1)

• y = 0, x = ±2, que proporciona els punts (2, 0) i (−2, 0)
• Si x 6= 0 i y 6= 0, llavors

9 − y 2 = −λ

4 − x2 = −4λ

i
4 − x2
9 − y2 = ⇔ 32 − 4y 2 + x2 = 0
4
ja que també x2 = −4y 2 + 4,

32 − 4y 2 − 4y 2 + 4 = 0 ⇔ −8y 2 + 36 = 0,

però llavors
−8y 2 + 36 = 0


x2 = −4y 2 + 4
no té solució.

c) El recinte limitat D és tancat i acotat, la funció f és contı́nua per tant
els extrems absoluts existeixen
candidats (0, 0) (0, 1) (0, −1) (2, 0) (−2, 0)
f (x, y) = 9x2 + 4y 2 − x2 y 2 0 4 4 36 36

i (0, 0) és mı́nim absolut i (0, 2) , (0, −2) són màxims absoluts.
3. .

(a) Estudiar la continuı̈tat, existència de derivades direccionals i diferen-

ciabilitat en (0, 0) de funció f : R2 → R definida per
(
xy 4
x4 +y 8 (x, y) 6= (0, 0),
f (x, y) =
0 (x, y) 6= (0, 0).

4
(b) f : D ⊂ R2 → R definida per

f (x, y) = x3 + y 3 − xy,

on D = {(x, y) ∈ R2 : x > 14 , y > 14 }. Justifiqueu que la funció f té

un minim absolut i calculeu-lo.
Solució:
Continuı̈tat: Considerem coordenades polars

x = r cos θ
y = r sin θ

r5 cos θ sin4 θ r cos θ sin4 θ

f (r cos θ, r sin θ) = =
cos4 θ + r4 sin8 θ cos4 θ + r4 sin8 θ


r4
per tant
r cos θ sin4 θ
lim = 0 = f (0, 0)
r→0 cos4 θ + r 4 sin8 θ

i f és contı́nua en (0, 0).

Derivades direccionals) Sigui ~v = (a, b) un vector unitari
t5 ab4
f (0 + ta, 0 + tb) − f (0, 0) t4 a4 +t8 b8
D~v f (0, 0) = lim = lim
t→0 t t→0 t
 b4
ab4 a 6= 0
= lim = a3
t→0 a4 + t4 b8 0 a=0

Diferenciabilitat) De b) ∇f (0, 0) = (0, 0). Tenim que veure si

|f (x, y) − f (0, 0) − ∇f (0, 0) · (0, 0)|

lim p =0
(x,y)→(0.0) x2 + y 2

Ja que

|f (x, y) − f (0, 0) − ∇f (0, 0) · (0, 0)| |f (x, y)|

p =p
2
x +y 2 x2 + y 2

utilititzant polars de nou

r cos θ sin4 θ cos θ sin4 θ

 
|f (r cos θ, r sin θ)| |f (r cos θ, r sin θ)| 1
= = =
cos4 θ + r4 sin8 θ cos4 θ + r4 sin8 θ
p
r2 cos2 θ + r2 sin θ2 r r

per tant

cos θ sin4 θ cos θ sin4 θ sin4 θ

lim = = 6= 0
r→0 cos4 θ + r 4 sin8 θ cos4 θ cos3 θ
i la funció no és diferenciable en (0, 0).

5
b) El conjunt D és obert, i els punts crı́tics seran les solucions de

∇f (x, y) = (3x2 − y, 3y 2 − x) = (0, 0)

per tant 3x2 = y i

2
0 = 3 3x2 − x = 27x4 − x = 0 → x = 0, x = 1/3

amb la qual cosa les solucions són (0, 0) i (1/3, 1/3). L’únic punt critic
en D és (1/3, 1/3).
La matriu Hessiana de f és
 
6x −1
Hf (x, y) =
−1 6y

que és definida positiva en D (observeu que det (Hf (x, y)) = 36xy −
36
1 ≥ 16 − 1 > 0 si (x, y) ∈ D.
El conjunt D és convex, Hf (x, y) és definida positiva en D per tant
f és convexa en D i per tant (1/3, 1/3) és un minim absolut.

6
4. Integració en una variable

(a) Calculeu una primitiva de

2 − x2
Z
dx
x3 + 3x2

(b) Calculeu l’àrea de la regió Ω compresa entre la paràbola y 2 = x i la

recta y = x − 2.
(c) Calculeu el valor de la integral
Z 1
ln(1 + x)dx.
0

Solució:
a) Es tracta d’una integral racional, descomponem en fraccions simples

2 − x2 2 − x2 2 2 7
= = 2− −
x3 + 3x2 x2 (x + 3) 3x 9x 9 (x + 3)

i per tant

2 − x2
Z
2 2 7
dx = − − ln |x| − ln |(x + 3)| + C
x3 + 3x2 3x 9 9

b) Calculem els punts de tall de la recta i la paràbola resolent l’equació

x = (x − 2)2 , les solucions del qual són x = 1, x = 4. Podeu veure
representada la regió Ω en groc a la figura següent:

√
La funció la gràfica de la qual limita a per dalt és g(x) = x. La funció
la gràfica de la qual limita a per sota ve donada per
 √
− x 0≤x≤1
f (x) =
x−2 1≤x≤4

7
 per tant
Z 4 Z 1 √ √


Z 1 √
9
Area = |g(x) − f (x)| dx = x − − x dx+ x − (x − 2) dx = .
0 0 0 2

c) Per parts
Z Z
x
ln(1 + x)dx = ln (1 + x) x − dx
1+x
Z  
1
= ln (1 + x) x − 1− dx
1+x
= ln (1 + x) x − x + ln(1 + x)

i per tant
Z 1
1
ln(1 + x)dx = [ln (1 + x) x − x + ln(1 + x)]0 = 2 ln 2 − 1.
0

5. Integral doble. Calculeu Z Z

ex+y dxdy
D

on D és la regió triangular amb vèrtexs (0, 0), (1, 1) i (1, 0).

(a) Solució:
Z Z Z Z Z 1 Z x 
x+y x y x y
e dxdy = e e dxdy = e e dy dx
D D 0 0
Z 1 Z x  Z 1
x
= ex ey dy dx = ex [ey ]0 dx
0 0 0
Z 1
x x
= e (e − 1) dx
0
 1
x 1 2x
= −e + e
2 0
1 2 1
= −e + e + .
2 2