Matemàtiques II

Primer parcial (Solucions) 6 Novembre 2019

1. Considera el camp escalar gx, y  3 − x 2 − y 2  2y .

a. Troba el domini de g i representa’l en el pla xy.
El domini és:
Domf  x, y ∣ 3 − x 2 − y 2  2y ≥ 0.
Per representar-ho gràficament observem que la corba d’equació
3 − x 2 − y 2  2y  0, que, completant quadrats es pot reescriure com
x 2  y − 1 2  4
és una circumferència de centre 0, 1. i radi 2. Aquesta circumferència divideix el
pla en dues parts. Per saber quina de les dues és formada pels punts que
compleixen 3 − x 2 − y 2  2y ≥ 0 agafem un punt qualsevol que no sigui de la
circumferència i mirem si es compleix. Per exemple, en el punt 0, 1 es compleix i
per tant es compleix en tots els punts de l’interior d’aquest cercle, inclosos els
punts de la circumferència.
Representació gràfica del domini de f :

b. Digues quina superfície és z  gx, y i fes-ne un dibuix aproximat.

Elevant al quadrat l’equació z  3 − x 2 − y 2  2y . resulta

z 2  3 − x 2 − y 2  2y
que podem reescriure com
x 2  y − 1 2  z 2  4
Correspon a una esfera de centre 0, 1, 0 i radi 2. La superfície
z  3 − x 2 − y 2  2y  4 − x 2 − y − 1 2 és la part d’aquesta esfera amb z ≥ 0 :

2. Donat el camp escalar hx, y  e 3x sin2y  1 comprova que en qualsevol punt x, y es
 2 2
compleix 4 ∂ h2  9 ∂ h2  0
∂x ∂y

Les derivades primeres són:

∂h  3e 3x sin2y  1
∂x
∂h  2e 3x cos2y  1
∂y
Les derivades segones que ens interessen són:
∂ 2 h  9e 3x sin2y  1
∂x 2
∂ 2 h  −4e 3x sin2y  1
∂y 2
i per tant és clar que
2 2
4 ∂ h2  9 ∂ h2  36e 3x sin2y  1 − 36e 3x sin2y  1  0
∂x ∂y

3. Donada la funció fx, y  x 2  4xy − 2y 2 x  3, calcula:

a. El gradient de fx, y en el punt 1, 1

∂f ∂f
 2x  4y − 2y 2 → 4
∂x ∂x 1,1
∇f1, 1  4, 0
∂f ∂f
 4x − 4yx → 0
∂y ∂y 1,1

b. La derivada direccional mínima de fx, y en el punt 1, 1. Explica en quina

direcció la derivada té aquest valor.
El valor mínim de la derivada direccional és −‖∇f1, 1‖  −‖4, 0‖  −4.
Aquest valor mínim s’obté en la direcció oposada al gradient, és a dir, en la
direcció donada pel vector unitari −1, 0.
c. Els extrems relatius de fx, y.
Com que aquesta funció està definida i té derivades contínues a tot arreu, els
únics possibles extrems es troben en els punts on les derivades parcials valen
zero. Hem de resoldre el següent sistema:
∂f
 2x  4y − 2y 2  0
∂x ↗ x0
→4x1 − y  0
∂f ↘ y1
 4x − 4yx 0
∂y

Si x  0 de la primera equació tenim 4y − 2y 2  0, i per tant, y  0 o bé y  2. Si

y  1 obtenim 2x  2  0, és a dir, x  −1.
Els candidats són, doncs, 0, 0, 0, 2 i −1, 1.
Per veure si són extrems i de quin tipus escrivim la matriu Hessiana

2 4 − 4y
Hx, y 
4 − 4y −4x
 2 4
 H0, 0  tenim detH0, 0  0 i 0, 0 és un punt de sella.
4 0
2 −4
 H0, 2  tenim detH0, 2  0 i 0, 2 és un punt de sella.
−4 0
2 0
 H−1, 1  tenim detH−1, 1  0 i 2  0. En −1, 1 hi ha un
0 4
mínim relatiu.

4. Considerem la regió plana limitada per les paràboles y  1 x  1 2 i x  1  1 y 2

2 2
a. Dibuixa-la indicant els punts de tall.

Els punts de tall són −1, 0 i 1, 2.

b. Calcula la seva àrea.

Fent servir la x com a variable:

1 1
2x  2 3/2 x  1 3
Àrea   2x  2 − 1 x  1 2 dx  1
2 2 3/2
−
6
 4 u2
3
−1 −1

Fent servir la y com a variable:

2 2
2y 3/2 y3
Àrea   −1  2y − 1 y2 − 1
2
dx  1
2 3/2
−
6
 4 u2
3
0 0

c. Calcula el volum del sòlid generat en girar la regió anterior al voltant de la

recta x  1 .
Com que l’eix de gir és paralꞏlel a l’eix y fem servir y com a variable.
Els límits de y són 0 i 2.
Les seccions són corones circulars.
Radi exterior: 1 − −1  1 y 2  2 − 1 y 2
2 2
Radi interior: 1 − 2y − 1  2 − 2y
2
Area de la secció: Ay   2 − 1 y 2 −  2 − 2y
2
2
 Volum:
2 2 2
V  0 Aydy    0 2 − 1 y2
2
− 2 − 2y
2
dy 
2
   −2y 2  1 y 4  4 2y − 2y dy  2. 93  9. 21 u 3
0 4

5. Sabent que A és una regió del pla de tipus II definida per les desigualtats:
0≤y≤1
y≤x≤ 2 − y2
a. Dibuixa la regió A.
Com que x  2 − y 2 és un tros de la circumferència x 2  y 2  2 (centre l’origen i
radi 2 ), la regió A és l’assenyalada en el dibuix:

b. Escriu les desigualtats que defineixen A com una o més regions de tipus I.
Com que la regió A no és de tipus I l’hem de dividir en dues parts, A 1 i A 2 com
s’indica al dibuix:

0≤x≤1
A 1 tipus I
0≤y≤x

1≤x≤ 2
A 2 tipus I
0≤y≤ 2 − x2

c. Escriu les desigualtats que defineixen A en polars.

0 ≤  ≤ /4
A polars
0≤r≤ 2
d. Calcula  ydxdy.
A

Fent servir les desigualtats inicials:

2 3/2 1
2−y 2
−1 2 − y  − y
1 1 3
 ydxdy   0  y ydxdy  0 y 2−y −y 2 2
dy 
2 3/2 3

A 0

 1 −2  2 3/2   0. 276

3
Fent servir les desigualtats de l’apartat b.:
1 2 2−x 2 1
 ydxdy  0 0
x
ydydx   0 ydydx  0 x 2 dx   2 2 − x 2 dx  0. 276
1 2 1 2
A
Fent servir les desigualtats de l’apartat c.:
/4 2  2 3 /4
 ydxdy   r 2 sin drd   0  0 r 2 sin drd 
3
0 sin drd  0. 276
A A