Examen parcial d’EDAV, 14/1/2020

Grau de EQ, curs 2019-20

1. (a) Explica què és el gradient d’una funció f (x, y) i el seu significat.
El gradient ∇f (a, b) en un punt (a, b) és el vector
∂f ∂f
∇f (a, b) = ( (a, b), (a, b)).
∂x ∂y
En termes d’aquest vector la derivada direccional en una direcció
v es calcula amb el producte escalar
∂f
(a, b) = h∇f (a, b), vi.
∂v
Com que aquest producte escalar és també

k∇f (a, b)kkvk cos θ,

on θ és l’angle entre ∇f (a, b) i v, resulta que la derivada direccional

és el més positiva possible, igual a k∇f (a, b)k, en la direcció del
gradient. En altres paraules, el gradient apunta en la direcció de
màxim creixement.
Una altra propietat és en termes de les corbes de nivell. Si c =
f (a, b) i Lc = {f (x, y) = c} és la corba de nivell que passa per
(a, b), i T és el vector tangent a Lc en (a, b), la derivada direcional
∂f
(a, b) = h∇f (a, b), T i = 0,
∂T
que vol dir que el gradient és en cada punt perpendicular a la
corba de nivell que hi passa.
Per als punts on el gradient és zero, anomenats crı́tics, aquestes
dues interpretacions són buides. Els punts crı́tics indiquen la pos-
sibilitat que la funció tingui un extrem relatiu en el punt.

1
 (b) Explica el concepte d’integral doble en termes de sumes de Rie-
mann i l’enunciat i utilitat del teorema de Fubini.
RR
Una integral doble R f (x, y) dx dy d’una funció f definida en un
rectangle R = [a, b] × [c, d] es defineix com el lı́mit de les sumes de
Riemann
X
f (xi , yj )area(Ri j),
i,j

on els rectangles Rij formen una partició de R i (xi , yj ) ∈ Rij ,

limit a mesura que aquests rectangulets es fan petits ( i per tant
n’hi ha més). Si f ≥ 0, representa el volum del solid C que hi ha
sota el graf

C = {(x, y, z) : (x, y) ∈ R, 0 ≤ z ≤ f (x, y)}.

Si s’interpreta f com una densitat de massa de R, representa la
massa total, perquè f (x, y) dx dy és la massa de l’element d’àrea
dx dy.
Aquestes integrals dobles no es calculen aplicat la definició, sino
amb el teorema de Fubini, que diu que coincideix amb les integrals
iterades
Z b Z d Z d Z b
( f (x, y) dy) dx = ( f (x, y) dx) dy.
a c c a

En el cas de volums això significa calcular el volum ”per llesques”.

x2
2. Considerem la funció f (x, y) = 4
+ y 2 i el punt P = (2, 1).

(a) Calcula l’equació del pla tangent a z = f (x, y) en el punt (2, 1, 2).
L’equació del pla tangent a un gràfic z = f (x, y) en (a, b, f (a, b))
és

z = f (a, b) + A(x − a) + B(y − b),

on A, B són les derivades parcials

∂f ∂f
A= (a, b), B = (a, b).
∂x ∂y
 Tenim que ∂f
∂x
= x2 , ∂f
∂y
= 2y, per tant A = 1, B = 2 i el pla és és
z = 2 + (x − 2) + 2(y − 1) = x + 2y − 2.
(b) Dibuixa la corba de nivell Γ de f que passa per P i calcula l’equació
de la seva recta tangent en P .
La corba de nivell és f (x, y) = f (2, 1) = 2, és a dir

x2 x2 y 2
+ y 2 = 2, + =1
4 8 2
√ √
És una elipse de semieixos 8, 2, centrada en (0, 0). El vector
perpendicular en P és el gradient de f en (2, 1), que és (1, 2). Per
tant la recta tangent és

(x − 2) + 2(y − 1) = 0, x + 2y = 4.
1 4
(c) La corba y = 16 x també passa per P . Demostra que talla per-
pendicularment a Γ en P .
La tangent a aquesta corba té pendent y 0 = 41 x3 que en x = 2 val
2. La tangent en P és per tant y = 1+2(x−2) = 2x−3, 2x−y = 3
que és perpendicular a x + 2y = 4. També podem posar la corba
1 4
com a corba de nivell de y − 16 x = 0, que té gradient (−2, 1) en
p, i observar que és perpendicular a (1, 2)

3. Calcula el màxim i mı́nim absolut de la funció g(x, y) = 2x3 + y 3 +

3x2 y + 3xy 2 − 92 x2 − 3y 2 − 6xy en el triangle limitat per les rectes
x = 0, y = 0, x + y = 3.
Aquests valors extrems s’assoleixen en punts p de T . Si són a l’interior,
llavors són critics: gx = gy = 0 en p. Si són en un costat de la vora i
no són vertexs, s’ha d’anular la derivada en la direcció del costat. Per
tant fem un sac de candidats amb:
- els tres vertexs: (0, 0), (3, 0), (0, 3)
- els punts critics que siguin a l’interior de T . Els punts critics de g són
les solucions de

gx = 6x2 + 6xy + 3y 2 − 9x − 6y = 0, gy = 3y 2 + 3x2 + 6xy − 6y − 6x = 0.

Restant-les s’obté 3x2 − 3x = 0 d’on x = 0 o x = 1. Si x = 0 les

equacions diuen 3y 2 − 6y = 0, amb solució y = 0 o y = 2. Si x = 1
 diuen 3y 2 = 3, amb solució y = 1 o y = −1. Tot plegat hi ha quatre
punts crı́tics (0, 0), (0, 2), (1, 1), (1, −1).
Dels quatre, l?únic que és dins el triangle és (1, 1).
- els punts de x = 0 amb 0 < y < 3 on gy = 0. Això vol dir 3y 2 −6y = 0,
d’on y = 0, y = 2, per tant ens quedem amb (0, 2)
- els punts de y = 0 amb 0 < x < 3 on gx = 0. Això vol dir 6x2 −9x = 0,
d’on x = 0, x = 32 , ens quedem per tant amb ( 23 , 0).
- els punts de x + y = 3 on s’anuli la derivada en la direcció (1, −1), és
a dir, gx − gy = 0. Ja hem vist que gx − gy = 3x2 − 3x = 0 té solució
x = 0, x = 1; com que x + y = 3, tenim els punts (0, 3), (1, 2) i tan sols
ens quedem amb el que no és un vertex, (1, 2)
També es pot fer y = 3 − x a g , h(x) = g(x, 3 − x) i calcular els punts
on h0 (x) = 0, 0 < x < 3. També es pot fer amb Lagrange, amb lligam
x + y = 3 i quedar-se les solucions amb 0 < x < 3.
Aixı́ tenim set punts candidats: (0, 0), (3, 0), (0, 3), (1, 1), (0, 2), ( 32 , 0), (1, 2).
Llavors mirem el valor de g en tots els punts candidats i mirem el va-
lor màxim i mı́nim. No cal mirar cap hessià, perquè busquem extrems
absoluts.

4. Calcula la massa i el centre de masses de la mitja bola C, x2 +y 2 +z 2 ≤

1, z ≥ 0 si la densitat de massa és proporcional a z 2 .
Si la densitat és ρ(x, y, z) = λz 2 , significa que la massa d’un element
de volum infinitesimal dx dy dz és λz 2 dx dy dz, per tant la massa total
és la integral Z
M= λz 2 dx dy dz.
C

La descripció de C és 0 ≤ z ≤ R1, xR 2 + y 2 + z 2 ≤ 1. Utilitzem Fubini,

integrant primer en x, y, M = z ( x,y dx dy) dz. Si 0 ≤ z ≤ 1, llavors
√
x2 + y 2 ≤ 1 − z 2 , és a dir la secció Cz de C és un disc de radi 1 − z 2 ,
àrea π(1 − z 2 ). Aixı́
Z 1 Z 1
2 2 1 1 2
M =λ z π(1 − z ) dz = λπ (z 2 − z 4 ) dz = λπ( − ) = λπ.
0 0 3 5 15

El centre de masses serà per simetria (0, 0, z), amb

 1 Z
z= zρ dx dy dz,
M C
La integral anterior és la mateixa que abans amb un z més, per tant és
Z 1 Z 1
1 1 1
λ z 3 π(1 − z 2 ) dz = λπ (z 3 − z 5 ) dz = λπ( − ) = λπ,
0 0 4 6 12
15
iz= 24
= 85 .