Facultat d’Economia i Empresa, UPF

Matemàtiques III - ECO/ADE/IBE/Dobles graus

Examen final 2020-2021. Solució

1. (15 punts) D’una matriu simètrica A d’ordre 3 sabem que existeix una representació
espectral {U, D} amb
a 0 √12
   
−1 0 0
U= 0 1
 b  , D=  0 1 0 ,
√1 b − √1 0 0 0
2 2

on a i b són paràmetres reals. Es demana:

(a) Trobeu raonadament el valor d’a i b.

Nota: a la resta del problema heu de fer servir els valors d’a i b que heu trobat a
l’apartat anterior. Si no els heu trobat, continueu el problema prenent a = b = 1.
(b) Trobeu raonadament la matriu A.
(c) Determineu un vector X 6= 0 tal que A · X = 0.

SOLUCIÓ:
a) Podem fer servir la relació U t · U = I3 , o bé que les columnes
 d’U1 són ortogonals
− 2 0 − 12


(i unitàries). S’obté b = 0 i a = √12 . b) A = U · D · U t =  0 1 0  . Si

− 12 0 − 12
−1 0 − √12
 

s’ha pres a = b = 1, s’obté A =  0 1 1  . c) Atès que X és un vector

1 1
− √2 1 2
propi d’A de valor propi 0, que podem prendre   la tercera columna de la matriu U o
1
qualsevol múltiple seu, per exemple X =  0 . Si s’ha pres a = b = 1, el vector
−1
 1 
√
2
X corresponent a la darrera columna d’U és X =  1 , i un vector propi de
− √12
 1 
√
2
valor propi 0 és  1  (ambdues solucions s’admeten com a correctes).
−1

2. (10 punts) Considereu la funció f (x, y, z) = x2 + y 2 + az 2 − xy + 2xz + yz − 4x − 8z,

on a és un paràmetre real. Es demana:
(a) Trobeu els valors d’a per als que f és convexa.
(b) Per a = 3, proveu que f té un únic òptim global i decidiu si és un màxim o un
mı́nim.

1
 SOLUCIÓ:  
2 −1 2
a) La matriu hessiana de f és Hf (x, y, z) =  −1 2 1  , per a la que els
2 1 2a
menors principals d’ordre 1 són {2, 2, 2a}, els d’ordre 2 són {3, 4(a − 1), 4a − 1}, i
el d’ordre 3 és 6a − 14. La funció és convexa si i només si tots els menors principals
són no negatius, de forma que ha de ser a ≥ 37 . b) El punt (1, 0, 1) és l’únic punt
estacionari d’f . Atès que a = 3 > 73 , és mı́nim global perquè f és convexa.

3. (10 punts) Determineu, si existeixen, els valors màxim i mı́nim de la funció f (x, y, z) =
x2 + 2xy + y 2 + z 2 subjecta a x2 − z = 4 i x + y = 1 usant el mètode de Lagrange. En
cas que no existeixi el màxim i/o el mı́nim del problema, justifiqueu perquè.

SOLUCIÓ:
Mı́nim f ∗ = 1 als punts (−2, 3, 0) i (2, −1, 0). No hi ha màxim. El punt (0, 1, −4)
no és ni màxim ni mı́nim perquè, per exemple, 1 < f (0, 1, −4) < f (3, −2, 5) (també
es pot justificar considerant, per exemple, f (x, 1 − x, x2 − 4), i veient que el seu
lı́mit per a x → ±∞ és +∞).

4. (15 punts) Considereu la funció f (x, y) = x2 + y 2 + y + 1 subjecta a les restriccions

x2 + y 2 ≤ 1 i y ≥ x. Es demana:

(a) Justifiqueu si es pot garantir l’existència de màxim i/o mı́nim a partir de la forma
de la funció i/o de les restriccions (sense fer cap càlcul).
(b) Trobeu, si existeixen, els valors màxim i mı́nim de la funció usant el mètode de
Kuhn-Tucker. En cas que no existeixi màxim o mı́nim, raoneu perquè.
(c) Trobeu els valors òptims aproximats si les restriccions canvien a x2 + y 2 ≤ 0.9 i
y ≥ x + 0.2.

SOLUCIÓ:
a) El conjunt factible és tancat i fitat, i la funció és contı́nua per ser polinòmica.
Aixı́, el TVE garanteix l’existència tant de màxim com de mı́nim. b) Màxim 3 al
punt (0, 1) i mı́nim 87 = 0.875 al punt (− 14 , − 14 ). c) Màxim 2.85 i mı́nim 0.975.

5. (10 punts) Considereu l’equació en diferències kxt+1 +xt = 1, on k 6= 0 és un paràmetre

real. Es demana:

(a) Trobeu en funció de k la solució general de l’equació.

(b) Assumint k > 0, estudieu en funció de k si l’equació té punts d’equilibri i descriviu
el comportament a llarg termini de les solucions que no es corresponguin amb
punts d’equilibri: digueu si són convergents o divergents, i si són monòtones,
oscil·lants o periòdiques.

2
 SOLUCIÓ:
1

1 t 1
a) xt = x0 − k+1 (− k ) + k+1 si k 6= −1 i xt = x0 − t si k = −1. b) L’equació té
∗ 1
punt d’equilibri x = k+1 per a tot k > 0. Si 0 < k < 1 les solucions són oscil·lants
i divergents, si k = 1 són periòdiques, i si k > 1 són oscil·lants i convergents a x∗ .

6. (15 punts) Considereu l’equació en diferències

xt+2 + (α + 1)xt+1 + 4βxt = 9 · 5γ·t ,
on α, β i γ són paràmetres reals. Es demana:
(a) Assumint α = −1 i β 6= 0, estudieu l’estabilitat de l’equació en funció de β i γ.
(b) Assumint α 6= −1 i β = 0, estudieu l’estabilitat de l’equació en funció de α i γ.
(c) Assumint α = β = γ = 1, trobeu la solució particular de l’equació que satisfà
3 2
x0 = 13 i x1 = 13 .
(d) Assumint γ = 0, trobeu els valors de α i β sabent que xt = 3t és una solució
particular de l’equació.

SOLUCIÓ:
a) Estable si β ∈ (− 41 , 0) ∪ (0, 14 ). b) Estable si α ∈ (−2, −1) ∪ (−1, 0). c) xt =
t
− √2 3 sin 2π

3 t
3
t + 13 5 . d) α = 0, β = − 12 .

7. (10 punts)
Z
ln x
(a) Calculeu la integral dx.
x3
(b) Trobeu la solució general de l’equació diferencial x3 y 0 = y 2 ln x i la solució particu-
lar que satisfà y(1) = 2.

SOLUCIÓ:
4x2
a) La integral és − 2 ln4xx+1
2 + C amb C ∈ R. b) Solució general y(x) = 2 ln x+1−4Cx2
4x2
amb C ∈ R i y(x) = 0 per a tot x > 0. Solució particular y(x) = 2 ln x+x2 +1 .

8. (15 punts) Considereu l’equació diferencial ẍ + 5ẋ + 6x = 2t. Es demana:

(a) Trobeu la solució general de l’equació homogènia associada.
(b) Trobeu una solució particular de l’equació donada.
(c) Trobeu la solució general de l’equació donada i la solució particular que satisfà
23
x(0) = − 18 i ẋ(0) = 13
3
.
(d) Assumiu que x1 (t) i x2 (t) són dues solucions particulars de l’equació i considereu
la funció d(t) = x1 (t)−x2 (t). Trobeu raonadament el lı́mit de d(t) per a t → +∞.

SOLUCIÓ:
a) xht = Ae−2t + Be−3t . b) xpt = 6t−5
18
. c) x(t) = e−2t − 2e−3t + 6t−5
18
. d) Atès que
l’equació és estable, el lı́mit és 0.