Formulari de l’assignatura Equacions Diferencials i Càlcul Vectorial (versió 8) El factor integrant μ(x, y) converteix μ(x, y)M (x, y)dx

integrant μ(x, y) converteix μ(x, y)M (x, y)dx + μ(x, y)N (x, y)dy = 0 en exacta
Grau de Fı́sica de la Universitat de Barcelona
∂(μM ) ∂(μN ) ∂μ ∂M ∂μ ∂N
Condició d’integrabilitat: = ; o anàlogament M +μ =N +μ
∂y ∂x ∂y ∂y ∂x ∂x
Equacions diferencials  
1 ∂M ∂N 1 dμ
1. μ(x, y) = μ(x) si l’equació − = només depèn de x i μ
Equacions diferencials de primer ordre N ∂y ∂x μ dx
 
1 ∂N ∂M 1 dμ
Forma implı́cita: F (x, y, y  ) = 0 Forma normal: y  = f (x, y) 2. μ(x, y) = μ(y) si l’equació − = només depèn de y i μ
M ∂x ∂y μ dy

Equacions diferencials de variables separades i separables

Equacions diferencials de primer ordre no resoltes
Separades: ψ(x)dx = ϕ(y)dy Separables: ψ1 (x)ϕ1 (y)dx = ψ2 (x)ϕ2 (y)dy
F (x, y, y  ) = 0
Equacions diferencials homogènies (de grau 0) 1. Si es pot aı̈llar la y  . Serà d’algun tipus ja vist, però pot ser de 2n grau i tenir dues solucions.
 0 2. Si no es pot aı̈llar la y  . Ens limitem als casos següents:
y = f (x, y) = f (λx, λy) = λ f (x, y); Canvi: u = y/x
a) Si falta la x, F (y, y  ) = 0, i es pot aı̈llar la y, fem el canvi y  = P i donem el resultat en
Equacions diferencials reductibles a homogènies (de grau 0) forma paramètrica
  b) Si falta la y, F (x, y  ) = 0, i es pot aı̈llar la x, fem el canvi y  = P i donem el resultat en
a1 x + b1 y + c1
y = f forma paramètrica
a2 x + b2 y + c2
a) Si c1 = c2 = 0 l’equació és homogènia Trajectòries ortogonals
b) Si c1 = 0 i/o c2 = 0:
Donada la famı́lia de corbes a partir de l’equació diferencial F (x, y, y  ) = 0, fem el diferencial i trobem dy
dx .
1. Si les rectes es tallen en el punt (x0 , y0 ), fer els canvis de variables x = ξ + x0 , y = η + y0 ; Les trajectòries ortogonals es troben a partir de:
després fer el canvi u = η/ξ    
2. Si les rectes són paral·leles fer el canvi z = a1 x + b1 y; es converteix en equació diferencial dy dy
= −1
de variables separables dx normal dx tangent
L’equació diferencial de la famı́lia de corbes ortogonals és F (x, y, −1/y  ) = 0
Equacions diferencials lineals de primer ordre

y  + p(x)y = q(x) Problemes geomètrics

R
1. Si q(x) = 0, lineal homogènia. És de variables separables: y = ce − p(x)dx Equació de la tangent: y − y0 = f  (x0 )(x − x0 )
1
2. Si q(x) = 0, lineal completa. Mètode de variació de les constants: Equació de la normal: y − y0 = − f  (x 0)
(x − x0 )
R
0)

a) y = ce− p(x)dx Longitud de la tangent: yy(x
 (x ) 1 + y  (x0 )2
0

b) c = c(x) i se substitueix en l’equació completa per trobar la c(x) Longitud de la normal: y(x0 ) 1 + y  (x0 )2
y(x0 )
Longitud de la subtangent: y  (x0 )
Equacions diferencials de Bernouilli
Longitud de la subnormal: |y(x0 )y  (x0 )|
y  + p(x)y = q(x)y n
Resolució numèrica d’equacions diferencials de primer ordre
1. Si n = 0 o n = 1, obtenim una lineal completa o homogènia, respectivament
2. Si n = 0 i n = 1 les reduı̈m a lineals dividint per y n , fent el canvi u = 1/y n−1 i multiplicant per (1 − n) Per resoldre numèricament equacions donades en la forma normal y  = f (x, y)

Equacions en diferencials totals o equacions diferencials exactes Mètode d’Euler

∂M ∂N y0 = y(a); yn+1 = yn + hf (xn , yn ); n = 0, . . . , N − 1
M (x, y)dx + N (x, y)dy = 0, si M (x, y) i N (x, y) contı́nues i derivables i =
∂y ∂x
∂U ∂U Mètode de Runge-Kutta RK2
U (x, y) = C; dU (x, y) = 0 = dx + dy = M (x, y)dx + N (x, y)dy
∂x ∂y h
 y0 = y(a); yn+1 = yn + [f (xn , yn ) + f (xn + h, yn + hf (xn , yn ))]; n = 0, . . . , N − 1
∂U (x, y) 2
1a opció: U (x, y) = M (x, y)dx + c(y); i després N (x, y) =
∂y Mètode de Runge-Kutta RK4

∂U (x, y)
2a opció: U (x, y) = N (x, y)dy + c(x); i després M (x, y) = h n
∂x y0 = y(a); yn+1 = yn + [k + 2k2n + 2k3n + k4n ]; n = 0, . . . , N − 1
6 1
Equacions en diferencials totals amb factor integrant
k1n = f (xn , yn )
∂M ∂N  
M (x, y)dx + N (x, y)dy = 0, si M (x, y) i N (x, y) contı́nues i derivables i = h h
∂y ∂x k2n = f xn + , yn + k1n
2 2
 
h h
k3n = f xn + , yn + k2n
2 2
k4n = f (xn + h, yn + hk3n )

1 2
Equacions diferencials de segon ordre Càlcul vectorial
F (x, y, y  , y  ) = 0; ens limitem als casos: y  = f (x, y, y  ) Diferencial total

Equacions diferencials d’ordre rebaixable Donada una funció f (x) = f (x1 , x2 , . . . , xn ) amb derivades parcials contı́nues en Rn , el diferencial total és:
n
a) Si falta la y, y  = f (x, y  ), fem el canvi y  = P ∂f →
−
df = dxi = ∇f · dr on dr = dr = (dx1 , dx2 , . . . , dxn )
b) Si falta la x, y  = f (y, y  ), fem el canvi y  = P ; y com variable independent i=1
∂xi
c) Si falta la x i la y, y  = f (y  ), fem el canvi y  = P
d) Si falta la x i la y  , y  = f (y), multipliquem per y  dx = dy Camp escalar
y
e) Equacions homogènies respecte y, F (x, λy, λy  , λy  ) = F (x, y, y  , y  ) = 0, fem el canvi u = i l’equació
es rebaixa en un ordre
y
En Rn , funció escalar de n variables: En R3 , funció escalar de 3 variables:

f : Rn −→ R f : R3 −→ R
Equacions diferencials lineals de segon ordre r −→ f (r) = f (x1 , x2 , . . . , xn ) r −→ f (r) = f (x, y, z)
Equacions diferencials lineals homogènies de segon ordre amb coeficients constants
Operador nabla
y  + py  + qy = 0; la solució és y = c1 y1 + c2 y2 , on y1 i y2 són solucions linealment independents; a partir
de l’equació o polinomi caracterı́stic k 2 + pk + q = 0, trobem les arrels k1 i k2 : En Rn definim l’operador nabla com: En R3 definim l’operador nabla com:
   
a) k1 i k2 reals i diferents; y1 = ek1 x , y2 = ek2 x ; y = c1 ek1 x + c2 ek2 x →
− ∂ ∂ ∂ →
− ∂ ∂ ∂
∇= , ,..., ∇= , ,
b) k1 i k2 complexes conjugades; y1 = eαx cos(βx), y2 = eαx sin(βx); y = eαx (c1 cos(βx) + c2 sin(βx)); ∂x1 ∂x2 ∂xn ∂x ∂y ∂z
α = −p/2, β = q − p2 /4
c) k1 = k2 = k; y1 = ekx , y2 = xekx ; y = ekx (c1 + c2 x) Derivada segons una direcció
En R3 la derivada de la funció f (x) segons la direcció donada pel vector unitari s = (cos α, cos β, cos γ) =
Equacions diferencials lineals completes de segon ordre amb coeficients constants cos αı + cos β j + cos γ k és:
y  + py  + qy = f (x) ∂f ∂f ∂f ∂f →
−
Ds (f ) = = cos α + cos β + cos γ = ∇f · s
1r mètode: solució particular. La solució és y = c1 y1 + c2 y2 + yp , on y1 i y2 són les solucions de l’homogènia ∂s ∂x ∂y ∂z
i yp és solució particular de la completa.
Gradient
Receptari de casos pràctics per trobar la solució particular de la completa:
Sigui u = f (x, y, z) una funció definida en un domini de R3 . Anomenem gradient d’aquesta funció a la
I) f (x) = Pn (x)eαx ; Pn (x) polinomi de grau n: funció vectorial:
a) Si α no és arrel de l’equació caracterı́stica, yp = (a0 xn +a1 xn−1 +· · ·+an )eαx = Qn (x)eαx . ∂f ∂f ∂f →
− →
−
grad u = grad f = ı+ j+ k = ∇f = ∇u
Trobem els coeficients a0 , . . . , an pel mètode dels coeficients indeterminats (fem el mateix ∂x ∂y ∂z
pels casos següents)
b) Si α és arrel simple de l’equació caracterı́stica, yp = xQn (x)eαx Camp vectorial
c) Si α és arrel doble de l’equació caracterı́stica, yp = x2 Qn (x)eαx
En Rn , funció vectorial de n variables: En R3 , funció vectorial de 3 variables:
II) f (x) = Pn (x)eαx cos(βx) + Qm (x)eαx sin(βx); Pn (x) polinomi de grau n i Qm (x) de grau m:
f : Rn −→ Rn f : R3 −→ R3
a) Si α + βi no és arrel de l’equació caracterı́stica, yp = Ur (x)eαx cos(βx) + Vr (x)eαx sin(βx), r −→ f (r) = f (x1 , x2 , . . . , xn ) = r −→ f (r) = f (x, y, z) =
amb Ur (x) i Vr (x) polinomis de grau r, i amb r = max(n, m)
b) Si α + βi és arrel de l’equació caracterı́stica, yp = x [Ur (x)eαx cos(βx) + Vr (x)eαx sin(βx)], = (f1 (x1 , x2 , . . . , xn ), f2 (x1 , x2 , . . . , xn ), . . . , fn (x1 , x2 , . . . , xn )) = (fx (x, y, z), fy (x, y, z, ), fz (x, y, z))
amb Ur (x) i Vr (x) polinomis de grau r, i amb r = max(n, m)
Lı́nies de camp
III) f (x) = M cos(βx) + N sin(βx):
Anomenem lı́nia de camp a tota corba que en tot punt és tangent al vector f (r) que defineix el camp. Com
a) Si βi no és arrel de l’equació caracterı́stica, yp = A cos(βx) + B sin(βx) dr = (dx, dy, dz) i f (r) = (fx , fy , fz ) són paral·lels, les equacions diferencials de les lı́nies de camp són:
b) Si βi és arrel de l’equació caracterı́stica, yp = x [A cos(βx) + B sin(βx)]
dx dy dz
= =
2n mètode: variació de les constants. Solució de l’homogènia és y = c1 y1 + c2 y2 . Resolem el sistema: fx fy fz

c1 (x)y1 + c2 (x)y2 = 0 Operadors vectorials

c1 (x)y1 + c2 (x)y2 = f (x)
Donat un camp vectorial en R3 :
per trobar c1 (x) i c2 (x), que després integrem per trobar c1 (x) i c2 (x) que fan que y = c1 (x)y1 + c2 (x)y2
sigui solució de la la completa. f (r) = f (x, y, z) = (fx (x, y, z), fy (x, y, z, ), fz (x, y, z)) = fx (x, y, z)ı + fy (x, y, z)j + fz (x, y, z)k

i considerant la definició de nabla en R3 com:

 
→
− ∂ ∂ ∂ ∂ ∂ ∂
∇= , , = ı+ j+ k
∂x ∂y ∂z ∂x ∂y ∂z

Veiem a continuació diversos operadors vectorials en R3 .

3 4
Divergència Vectors unitaris tangents a les corbes i factors d’escala
 
Definim l’operador vectorial divergència del camp vectorial f (r) en R3 com el camp escalar: Els vectors ∂u ∂r
= ∂u ∂x
, ∂y , ∂z , ∂u
∂
r ∂
r
i ∂u són vectors tangents a les corbes coordenades.
1 1 ∂u1 ∂u1 2 3

Si e1 , e2 i e3 són els vectors unitaris tangents a aquestes corbes, aleshores:

→
− ∂fx ∂fy ∂fz
div (f ) = ∇ · f = + +
∂x ∂y ∂z
∂r ∂r ∂r
= h1 e1 , = h 2 e2 , = h3 e3
Un camp és solenoı̈dal si div(f ) = 0 per tot punt de l’espai. ∂u1 ∂u2 ∂u3

Rotacional on h1 , h2 i h3 són els factors d’escala definitis com:

Definim l’operador vectorial rotacional o rotor del camp vectorial f (r) en R3 com el camp vectorial en R3 : ∂r ∂r ∂r
h1 = , h2 = , h3 =
∂u1 ∂u2 ∂u3
ı j k       Si e1 , e2 i e3 són ortogonals, les coordenades són curvilı́nies ortogonals.
→
− ∂fz ∂fy ∂fx ∂fz ∂fy ∂fx
rot (f ) = ∇ × f = ∂
∂x
∂
∂y
∂
∂z
= − ı+ − j+ − k
∂y ∂z ∂z ∂x ∂x ∂y Factors d’escala en coordenades polars:
fx fy fz
h1 = 1, h2 = ρ
Un camp és irrotacional si rot(f ) = 0 per tot punt de l’espai. Factors d’escala en coordenades cilı́ndriques:
Laplacià h1 = 1, h2 = ρ, h3 = 1
3 Factors d’escala en coordenades esfèriques:
Definim l’operador vectorial laplacià d’un camp escalar f (r) en R com el camp escalar:
h1 = 1, h2 = r, h3 = r sin θ
→
− → − →
− → − ∂2f ∂2f ∂2f
div (grad f ) = ∇ · ( ∇f ) = ( ∇ · ∇)f = ∇2 f = + 2 + 2 Elements diferencials per coordenades curvilı́nies ortogonals
∂x2 ∂y ∂z
1) Element diferencial de lı́nia:
Una funció escalar f és harmònica si ∇2 f = 0.
∂r ∂r ∂r
dr = du1 + du2 + du3 = h1 du1 e1 + h2 du2 e2 + h3 du3 e3
∂u1 ∂u2 ∂u3
Canvis de coordenades en R2 i R3
2) Element diferencial de longitud d’arc:
Coordenades polars
ds2 = dr · dr = h21 du21 + h22 du22 + h23 du23
Sistema de coordenades (ρ, φ) en R2 , amb 0 ≤ ρ < ∞ i 0 ≤ φ < 2π:
3) Element diferencial de superfı́cie suposant u3 =ctant:

x = ρ cos φ ρ = x2 + y 2 dS = h1 h2 du1 du2
y = ρ sin φ φ = arctan xy en el quadrant que correspongui
4) Element diferencial de volum:
Coordenades cilı́ndriques dV = h1 h2 h3 du1 du2 du3
Sistema de coordenades (ρ, φ, z) en R3 , amb 0 ≤ ρ < ∞, 0 ≤ φ < 2π i −∞ < z < +∞: Equacions de les lı́nies de camp. Donat un camp vectorial f (r) = f1 (u1 , u2 , u3 )e1 + f2 (u1 , u2 , u3 )e2 +
⎧ ⎧  f3 (u1 , u2 , u3 )e3 , les equacions de les lı́nies de camp són:
⎪
⎨x = ρ cos φ ⎪
⎨ρ = x + y
2 2
h1 du1 h2 du2 h3 du3
y = ρ sin φ φ = arctan xy en el quadrant que correspongui = =
⎪
⎩ ⎪
⎩ f1 (u1 , u2 , u3 ) f2 (u1 , u2 , u3 ) f3 (u1 , u2 , u3 )
z=z z=z

Coordenades esfèriques: Operadors vectorials en coordenades curvilı́nies ortogonals

Sistema de coordenades (r, θ, φ) 3

en R , amb 0 ≤ r < ∞, 0 ≤ θ ≤ π i 0 ≤ φ < 2π: Gradient d’un camp escalar f :
⎧ ⎧  →
− 1 ∂f 1 ∂f 1 ∂f
⎪ ⎪
⎪ 2 y2 + z2 grad f = ∇f = e1 + e2 + e3
⎨x = r sin θ cos φ ⎨r = x + √ h1 ∂u1 h2 ∂u2 h3 ∂u3
x2 +y 2
y = r sin θ sin φ
⎪
⎩ ⎪θ = arctan
⎪ z en el quadrant que correspongui
z = r cos θ ⎩φ = arctan y en el quadrant que correspongui Divergència d’un camp vectorial f :
x
 
→
− 1 ∂ ∂ ∂
div (f ) = ∇ · f = (h2 h3 f1 ) + (h1 h3 f2 ) + (h1 h2 f3 )
Generalització de les coordenades curvilı́nies h1 h2 h3 ∂u1 ∂u2 ∂u3

Ens limitarem a R3 . Caracteritzarem el punt r = (x, y, z) amb unes coordenades curvilı́nies qualssevol Rotacional d’un camp vectorial f :
r = (u1 , u2 , u3 ), on:
⎧ h1 e1 h2 e2 h3 e3
⎪ →
− 1
⎨x = x(u1 , u2 , u3 ) rot (f ) = ∇ × f = ∂
∂u1
∂
∂u2
∂
∂u3
h1 h2 h3
y = y(u1 , u2 , u3 ) h1 f1 h2 f2 h3 f3
⎪
⎩
z = z(u1 , u2 , u3 )
Laplacià d’un camp escalar f :
Corbes coordenades: corbes descrites pel vector posició r quan fem variar una sola coordenada.       
1 ∂ h2 h3 ∂f ∂ h1 h3 ∂f ∂ h1 h2 ∂f
div (grad f ) = ∇2 f = + +
Superfı́cies coordenades: superfı́cies descrites pel vector posició r quan fixem una de les coordenades. h1 h2 h3 ∂u1 h1 ∂u1 ∂u2 h2 ∂u2 ∂u3 h3 ∂u3

5 6
Corbes en R3 Superfı́cies en R3

Funció vectorial d’argument escalar: r(t) = (x(t), y(t), z(t)) = x(t)ı + y(t)j + z(t)k Funció vectorial d’argument escalar:
dr(t) dx(t) dy(t) dz(t) Forma implı́cita: f (x, y, z) = 0
Derivada d’una funció vectorial d’argument escalar: = ı+ j+ k Forma explı́cita: z = f (x, y)
dt dt dt dt
Forma paramètrica: r(u, v) = (x(u, v), y(u, v), z(u, v))
x − x0 y − y0 z − z0
Equació de la recta tangent a la corba en el punt (x0 , y0 , z0 ): dx(t)
= dy(t)
= dz(t)
Explı́cites en forma paramètrica: r(u, v) = (u, v, f (u, v))
dt dt dt
Vector unitari normal a la superfı́cie:
dx(t) dy(t) dz(t)
(x − x0 ) +
Equació del pla normal a la corba en el punt (x0 , y0 , z0 ): (y − y0 ) + (z − z0 ) = 0 En cartesianes, si tenim la funció en forma implı́cita:
dt dt dt
  →
− ∂f ∂f ∂f
 2  2  2 ∇f ∂x ı + ∂y j + ∂z k
Longitud d’arc d’una corba: ds = |dr| = dx2 + dy 2 + dz 2 =
dr
dt =
dx
+
dy
+
dz
dt
n̂ = →− =  2  2  2 , en P0 = (x0 , y0 , z0 )
| ∇f | ∂f
dt dt dt dt
∂x + ∂f
∂y + ∂f ∂z
 2  2  2
 t1  t1 En paramètriques:
dr dx dy dz
s= dt = + + dt r (u,v)
∂ r (u,v)
∂
t0 dt t0 dt dt dt ∂u × ∂v
n̂ = , en P0 = r(u0 , v0 )
r (u,v)
∂ r (u,v)
∂
∂u × ∂v
Parametrització d’una corba en funció de la longitud d’arc s:
Pla tangent a la superfı́cie:
r(s) = (x̃(s), ỹ(s), z̃(s)) = x̃(s(t))ı + ỹ(s(t))j + z̃(s(t))k
dr En cartesianes, si tenim la funció en forma implı́cita:
= σ̂ on σ̂ és el vector unitari tangent a la corba en un punt
ds ∂f ∂f ∂f
(x − x0 ) + (y − y0 ) + (z − z0 ) = 0, en P0 = (x0 , y0 , z0 )
d2 r dσ̂ ∂x ∂y ∂z
= = kn̂ on n̂ és el vector unitari normal a la corba i k és la curvatura en un punt
ds2 ds
 2 2  2 2  2 2  2 2 En paramètriques:
1 d r d x d y d z 1 ∂ r(u, v) ∂ r(u, v)
k= = = + + on R = és el radi de curvatura r(α, β) = r(u, v) + α +β , en P0 = r(u0 , v0 )
R ds2 ds2 ds2 ds2 k ∂u ∂v
b̂ = σ̂ × n̂ on b̂ és el vector unitari en la direcció binormal en un punt Vector diferencial de superfı́cie:
db̂
= −τ n̂ on τ és la torsió de la corba en un punt, per corbes dextrògires ∂ r(u, v) ∂ r(u, v) ∂ r(u, v) ∂ r(u, v)
ds    2  dS = du × dv = n̂ × du dv = n̂ dS
1 dr d r d3 r 1 ∂u ∂v ∂u ∂v
2
τ= = +R · × 3 on T = és el radi de torsió en un punt
T ds ds2 ds τ  
Integral de superfı́cie de f (r) segons S: f (r) · dS = f (r) · n̂ dS
Fórmules de Serret-Frenet (corbes parametritzades segons la longitud d’arc s): S S
 
Si f (r) = fx (x, y, z)ı + fy (x, y, z)j + fz (x, y, z)k: f (r) · n̂ dS = (fx cos α + fy cos β + fz cos γ)dS =
dσ̂ 1 db̂ 1 dn̂ 1 1 S S
= n̂ = − n̂ = − σ̂ + b̂ on    
ds R ds T ds R T
  = (fx dy dz + fy dx dz + fz dx dy) = ± fx dy dz ± fy dx dz ± fz dx dy
dr(s) 1 db̂ 1 d2 r(s) 1 dr(s) d2 r(s)
σ̂(s) = n̂(s) = − = 2
b̂(s) = × 2
i a més S Syz Sxz Sxy
ds τ ds k ds k ds ds
σ̂ = n̂ × b̂ n̂ = b̂ × σ̂ b̂ = σ̂ × n̂ Teoremes d’integració de l’anàlisi vectorial
Fórmula de Green en el pla. Donat un camp vectorial en R2 , f (r) = P (x, y)ı + Q(x, y)j, i donada una
Fórmules per corbes parametritzades segons un paràmetre qualsevol t: regió D de R2 simplement connexa delimitada per la corba tancada C es verifica:
r  (t) r  (t) × r  (t) (r  (t) × r  (t)) × r  (t)    
σ̂(t) = b̂(t) =  n̂(t) = ∂Q(x, y) ∂P (x, y)
|r  (t)| |r (t) × r  (t)| |(r  (t) × r  (t)) × r  (t)| f (r) · dr = − dx dy
C D ∂x ∂y
1 |r  (t) × r  (t)| 1 r  (t) · (r  (t) × r  (t))
k= = τ= =
R |r  (t)|3 T |r  (t) × r  (t)|2 Teorema de Stokes. Donat un camp vectorial en R3 , f (r) = P (x, y, z)ı + Q(x, y, z)j + R(x, y, z)k, i donada
una superfı́cie S de R3 simplement connexa delimitada per la corba tancada C es verifica:
Integral de lı́nia de f (r) segons la corba C: Si f (r) = fx (x, y, z)ı + fy (x, y, z)j + fz (x, y, z)k:  
→
−
    f (r) · dr = ( ∇ × f ) · dS
C S
f (r) · dr = (f (r) · σ̂)ds f (r) · dr = (fx dx + fy dy + fz dz)
C C C C
Teorema de Gauss-Ostrogradski. Donat un camp vectorial en R3 , f (r) = P (x, y, z)ı + Q(x, y, z)j +
Si r = r(t): Si f (r) = fx (x, y, z)ı + fy (x, y, z)j + fz (x, y, z)k: R(x, y, z)k, i donada una regió V de R3 simplement connexa delimitada per la superfı́cie tancada S
  b   es verifica:
f (r) · dr = f (r(t)) · r  (t)dt f (r) · dr = (fx (t)x (t) + fy (t)y  (t) + fz (t)z  (t)) dt  
C a C C →
−
 f (r) · dS = ( ∇ · f ) dV
Un camp és conservatiu si la integral de lı́nia per qualsevol corba tancada és 0. S V

7 8