.

Nom i cognoms: A
Càlcul I (240012) Examen – 29 d’octubre de 2019
Temps: 70 minuts
.......................................................................................................................................
[Test ] [ Nota: respostes correctes +1punts, incorrectes −0.25punts ] Hi ha preguntes a les dues cares del full. Responeu en el mateix full.

p
1. (1 punt) El domini de la funció |x + 1| − |1 − 2x| és:

(a) [0, 1]. (c) [0, 1/2].

(b) [0, 2]. (d) R
(e) Cap de les anteriors.

Solució:
El domini correspon als punts x tals que |x + 1| ≥ |1 − 2x|.
Si x ≤ −1, la inequació equival a −x − 1 ≥ 1 − 2x, que no té cap solució.
Si −1 ≤ x ≤ 1/2, la inequació equival a x + 1 ≥ 1 − 2x, que té per solució 0 ≤ x ≤ 1/2.
Si x ≥ 1/2, la inequació equival a x + 1 ≥ 2x − 1, que té per solució x ≤ 2, és a dir, l’interval 1/2 ≤ x ≤ 2.
Per tant, unint els tots els intervals solució, tenim que la solució buscada és [0, 2].

2. (1 punt) Considereu la funció

1
f (x) = .
1 + x|x|
Aleshores:

(a) f és derivable a x = 0 i f 0 (0) = −1. (c) Hi ha una derivada lateral que no existeix en x = 0.
(b) Les seves derivades laterals existeixen en x = 0 però no coin- (d) f és derivable a x = 0 i f 0 (0) = 0.
cideixen. (e) Cap de les anteriors.

Solució:
Observeu que f és derivable a x = 0 i f 0 (0) = 0. En efecte,
1
f (x) − f (0) 1+x2
−1 −x2 −x
lim = lim = lim = lim = 0,
x→0+ x−0 x→0+ x x→0+ (1 + x2 )x x→0+ 1 + x
2

1
f (x) − f (0) 1−x2
−1 x2 x
lim = lim = lim = lim = 0.
x→0− x−0 x→0− x x→0− (1 + x2 )x x→0− 1 + x
2

També es pot veure directament emprant l’expressió de f al lı́mit que defineix la derivada.

3. (1 punt) Quant val el següent lı́mit? (Indicació Taylor. Nota: ln x = log x.)

x2 ln(1 + x)
lim
x→0 x − sin x
(a) No existeix (d) 6
(b) 2 (e) Cap de les anteriors.
(c) 4

Solució:
Fem Taylor del numerador i del denominador:
1 3
x2 ln(1 + x) = x3 + O(x4 ), x − sin x = x + O(x5 ).
6
D’aquı́ es deriva el resultat.

4. (1 punt) Quin és el valor del següent lı́mit? √

x + sin x
lim √
x→0+ x−x
 (a) No existeix. (c) 0
(b) 1 (d) 1/2
(e) Cap de les anteriors.

Solució:
√
Si substituim per x = 0 s’obté una indeterminació del tipus 0/0. Una manera de resoldre-la és dividir per x. En efecte

√ √ q
x + sin x x + sinx x 0+1
lim √ = lim √ = = 1,
x→0+ x−x x→0+ 1− x 1−0
sin x
on hem usat que limx→0+ x
= 1.

5. (1 punt) Quina de les següents afirmacions és falsa?

(a) Si f és derivable a un punt x0 aleshores f és contı́nua al punt
x0 .
(b) Sigui f contı́nua a l’interval (a, b).
Aleshores f té sempre màxim i mı́nim ab-
soluts.
(c) Existeixen funcions contı́nues en un punt x0 i que no són
derivables en aquest punt.
(d) Existeixen funcions definides en un interval [a, b] amb
f (a) · f (b) < 0 i que no tenen cap zero en (a, b).

Solució:
Les opcions (a), (c) i (d) són clarament certes. La (b) és falsa: per exemple, la funció f (x) = 1/x a l’interval (0, 1) és contı́nua i
no té ni mı́nim ni màxim absoluts.

6. (1 punt) L’equació de la recta tangent a la corba x2 y 2 + xy = 2 al punt (1, −2) és

(a) y + 2 = 21 (x − 1). (c) y = −2 − 2(x − 1).

(b) y + 2 = 2(x − 1). (d) y = 2 − 12 (x − 1).
(e) Cap de les anteriors.

Solució:
Podeu comprovar que el punt (1, −2) és un punt de la corba. Derivem implı́citament x2 y 2 + xy = 2 respecte de x,

2xy 2 (x) + 2x2 y(x)y 0 (x) + y(x) + xy 0 (x) = 0,

substituim x = 1 i y(1) = −2 i obtenim 6 − 3y 0 (1) = 0, d’on y 0 (1) = 2. Per tant, l’equació de la recta tangent a la corba al punt
(1, −2) és y = −2 + 2(x − 1).

7. (1 punt) Sigui f una funció parell tal que f (0) = 1 i f 00 (0) = −2. Es pot calcular l’aproximació de f (0.1) a través del seu polinomi
de Maclaurin de grau 2? En cas afirmatiu doneu el valor d’aquesta aproximació.

(a) 1.1 (c) 0.995.

(b) 0.99 (d) 1.
(e) No, hi falten dades.

Solució:
Si f és una funció parella aleshores la seva derivada, f 0 (x), és senar. És a dir, verifica que f 0 (−x) = −f 0 (x) per a tot x. En
particular, per a x = 0, aquesta igualtat esdevé f 0 (0) = −f 0 (0) ⇒ f 0 (0) = 0. Per tant, tenim totes les dades per a calcular el
polinomi de Maclaurin de f de grau 2 al punt x0 = 0:

f 00 (0) 2
f (x) ' f (0) + f 0 (0)x + x = 1 − x2 .
2
Substituint x = 0.1, tenim f (0.1) ' 1 − 0.01 = 0.99.
8. (1 punt) Considereu l’equació 3xex = −1. Aleshores, podem afirmar que aquesta equació

(a) no té cap solució a R, (c) té exactament una solució a R,

(b) té exactament dues solucions a R, (d) té al menys tres solucions a R,
(e) cap de les anteriors.

Solució:
L’equació donada equival a estudiar el nombre de solucions de f (x) = 0, amb f (x) = 3xex + 1. Observeu que el domini de f són
tots els reals i que és derivable infinites vegades. Si calculem els seus lı́mits a ±∞ tenim:

lim (3xex + 1) = 1 > 0, lim (3xex + 1) = +∞ > 0,

x→−∞ x→+∞

on hem usat que limx→−∞ xex = 0 (apliqueu L’Hôpital).

La seva derivada és f 0 (x) = 3ex (1 + x). Per tant, f és estrictament decreixement a (−∞, −1) i estrictament creixent a (−1, +∞).
Tenint en compte aquest fet, que f (−1) = − 3e + 1 < 0, els lı́mits calculats abans i que f és contı́nua a tot R, es dedueix que f
té un únic zero a (−∞, −1) i un únic zero a (−1, +∞). En conseqüència, l’equació inicial té exactament dues solucions a R.

9. (1 punt) Donada la funció f (x) = 2x − cos x, sigui g(x) la seva funció inversa. Aleshores g 0 (−1) és

(a) 2 + sin 1. (c) 2.

(b) 1/2. (d) 0.
(e) Cap de les anteriors.

Solució:
1 1 1
Tenim que g 0 (−1) = (f −1 )0 (−1) = = 0 = .
f 0 (f −1 (−1)) f (0) 2