Col.

lecció de problemes de Càlcul

Tardor 2021

versió setembre 2021

Tema 1

Nombres reals i Successions

1.1 Nombres racionals. Insuficiència.

1.2 Nocions de topologia.
1.3 Descripció axiomàtica dels nombres reals.
1.4 Successions de nombres reals. Convergència.
1.5 Convergència de successions monòtones i fitades
1.6 Càlcul de lı́mits. Indeterminacions.

2
 Tema 1: Nombres reals i successions

Nombres reals

1.1. On és l’errada a la demostració següent?

Suposem x = y. Aleshores

x2 = xy
x2 − y 2 = xy − y 2
(x − y)(x + y) = y(x − y)
x+y = y
2y = y
2 = 1

1.2. Resoleu les inequacions següents.

(a) 4 − x < 3 − 2x (h) x2 − 3x + 1 > 4x − 5

(b) 5 − x2 < 8 (i) 10(x + 1)(x + 2)(x + 3)(x + 4) −

(x − 1)(x − 2)(x + 3)(x + 4) ≥ 0
(c) (x − 1)(x − 3) > 0 x
(j) > 3 − 2x
(d) x2 − x + 10 > 16 x+1
x+2
(e) (x − π)(x + 5)(x − 3) > 0 (k) <0
3x − 4
1 1 x+3 x−3
(f) + >0 (l) ≤
x 1−x x−1 x+1
x−1 x−1 1
(g) >0 (m) ≤
x+1 x2 − x − 12 x+2

1.3. Trobeu els nombres reals que compleixen simultàniament les desigualtats:

x2 x
2x − 14 < − 2x − 6 < − 3
2 2

a c a a+c c
1.4. Si < amb b > 0 i d > 0, demostreu que < < .
b d b b+d d

3
1.5. Determineu els nombres reals que satisfan les condicions donades.

(a) 4x − 28 < x2 − 4x − 12 < x − 6 (g) |x2 − 4| > 3x

(b) 2x − 5 > x2 − 5x + 1 ≥ 2x − 11 (h) |x2 + 7x − 8| ≥ |7x + 8|

(c) |x − 3| ≥ 2 (i) |x2 − x − 6| < |x2 − 9x + 14|

(j) |x − 3| = 8
(d) |x − 1| + |x + 3| < 8
(k) |x − 1| + |x + 1| < 1
(e) |2x − 6| > 9 − x
  (l) |x − 1| · |x + 1| = 0
 2x − 2 
(f)  ≤1
x+4  (m) |x − 1| · |x + 2| = 3

1.6. Expresseu les quantitats següents usant una vegada menys el valor absolut.

(a) | |a + b| − |a| − |b| | (b) | x2 − 4xy + 4y 2 |

1.7. Proveu que les igualtats següents es compleixen per a tot parell a, b de nombres reals.
a + b + |a − b|
(a) max{a, b} =
2
a + b − |a − b|
(b) min{a, b} =
2

1.8. Proveu que, si 0 < a < b, aleshores

2 √ a+b
a< 1 1 < ab < <b
a
+ b
2

log 3
1.9. Demostreu que és irracional.
log 2

1.10. Per a cada un dels següents conjunts de nombres reals, trobeu-ne, si existeixen, el
suprem, l’ı́nfim, el màxim i el mı́nim.

(a) A = {1, 1/2, 1/3, . . . , 1/n, . . .} (d) D = C ∩ Q

(b) B = A ∪ {0}  
n 1
(c) C = {x ∈ R : x2 − x − 1 ≤ 0} (e) E = (−1) + : n ∈ N r {0}
n
4
1.11.* Recordeu que el factorial d’un nombre natural n és n! = n · (n − 1) · · · 2 · 1. A
més a més, es pren 0! = 1. Els coeficients binomials o nombres combinatoris són les
quantitats de la forma  
n n!
=
k k!(n − k)!
 
n
on k, n són nombres naturals amb 0 ≤ k ≤ n. Recordeu que és el nombre de
k
subconjunts de k elements d’un conjunt amb n elements.

(a) Proveu      
n+1 n n
= +
k k−1 k

(b) Els coeficients binomials apareixen a la fórmula del binomi de Newton

n  
n
X n k n−k
(x + y) = x y
k=0
k

Comproveu els resultats que s’obtenen a partir d’aquesta fórmula en el cas par-
ticular x = 1, y = −1.

Successions

1.12. És certa, en general, la implicació:(xn ) → L ⇒ (|xn |) → |L| ? I la implicació

recı́proca?

1
1.13. A partir de la definició de lı́mit, proveu que si r > 1 es verifica que lim = 0. Què
n→∞ r n
passa si r ∈ (0, 1]?

1.14. Estudieu la monotonia de les següents successions

(a) an = 2n − 1 3n
(c) cn =
n+1
8n
(b) bn = (d) dn = 1
1 + 2n n3

1.15. Estudieu la convergència de la successió:

 
1 1 1
+ + ···
1·2 2·3 n(n + 1)

1 1 1
Indicació: Observeu que = −
k(k + 1) k k+1

5
1.16. Trobeu el lı́mit de les següents successions:
 n −n 
(a) an = log e −e 2
−n

(b) bn = √ √ 1 √
n( n+1− n)
√
n+1
(c) cn = √
n−1

1.17. Siguin a, b > 0. Calculeu:

an − b n
lim
n→∞ an + bn

segons els valors de a i b.

 
n n n
1.18. Calculeu lim + + ... +
n→∞ n2 + 1 n2 + 2 n2 + n
Indicació: Podeu fer servir el criteri de compresió.

 
n + 3
1.19. Trobeu el lı́mit de la successió definida per an = log 
  cos(n2 + 5)
n + 2

1.20.* Siguin (an ), (bn ) successions amb lı́mits respectius 1 , +∞.
Es verifica que si la
successió (bn (an − 1)) és convergent amb lı́mit α, llavors abnn és convergent amb
lı́mit eα .
Apliqueu aquest resultat a l’estudi del lı́mit de les següents successions:

 n2n+1
n2 − 5n + 1
  a bn
(a) (b) 1 +
n2 + 3n + 4 n
√
r !√ 2n √
2n+1− 2n
2n + 1
(c) (d) (1 + log(n + α) − log n)n
2n

1.21. Trobeu la relació que hi ha d’haver entre a i b per tal que:

 an+b  2n+a
n+a n+b
lim = lim
n+2 n+1

6
Solucions 1.6

1.2

(a) |a| + |b| − |a + b|

(b) x2 − 4xy + 4y 2
(a) (−∞, −1)
(b) R 1.10
(c) (−∞, 1) ∪ (3, +∞)
(d) (−∞, −2) ∪ (3, +∞)
(e) (−5, 3) ∪ (π, +∞) (a) inf A = 0, sup A = max A = 1, aquest conjunt
no té mı́nim.
(f) (0, 1)
(b) inf B = min B = 0, sup B = max B = 1
(g) (−∞, −1) ∪ (1, +∞) √
1− 5
(c) inf C = min C = ,
(h) (−∞, 1) ∪ (6, +∞) 2 √
1+ 5
(i) (−∞, −4] ∪ {−3} ∪ [−2/3, +∞) sup C = max C =
2
√ √ √ √
(j) (− 6/2, −1) ∪ ( 6/2, +∞) 1− 5 1+ 5
(d) inf D = , sup D = , aquest con-
2 2
(k) (−2, 4/3) junt no té mı́nim ni màxim.
(l) (−∞, −1) ∪ [0, 1) (e) inf E = −1, sup E = max E = 3/2, aquest con-
junt no té mı́nim.
(m) [−5, −3) ∪ (−2, 4)

1.14
1.3

(−1, 4) ∪ (4, 6) .
(a) Estrictament monòtona creixent.
1.5
(b) Estrictament monòtona creixent.
(c) Estrictament monòtona creixent.
(d) Estrictament monòtona decreixent.
(a) (−1, 4) ∪ (4, 6)
(b) (1, 3] ∪ [4, 6) 1.15

(c) (−∞, 1] ∪ [5, +∞) Es convergent, amb lı́mit 1.

(d) (−5, 3)
1.16
(e) (−∞, −3) ∪ (5, +∞)
(f) [−2/3, 6]
(g) (−∞, 1) ∪ (4, +∞)
(a) − log 2
(h) (−∞, −14] ∪ [−4, 0] ∪ (4, +∞)
(b) 2
(i) (−∞, 1) ∪ (5/2, 4)
(c) 1
(j) {−5, 11}
(k) ∅ 1.17
(l) {−1, 1}
√ √ Si a = b el lı́mit és 0, si a > b el lı́mit és 1 i si a < b
(m) {(−1 + 21)/2, (−1 − 21)/2} llavors és −1.

7
 1.18 1.20

El lı́mit és 1. (a) e−8 ;(b) eab ;(c) e ;(d) eα

1.19 1.21

El lı́mit és 0. a2 − 2a − 2b + 2 = 0.

8
Tema 2

Continuı̈tat i derivació

2.1 Funcions injectives, exhaustives i bijectives. Funció inversa.

2.2 Funcions elementals. Funcions hiperbòliques.
2.3 Lı́mit d’una funció en un punt.
2.4 Continuı̈tat. Tipus de discontinuı̈tats.
2.5 Teoremes de Bolzano i de Weierstrass.
2.6 Derivada d’una funció en un punt.
2.7 Funció derivada. Noció de C n .
2.8 Àlgebra de derivades. Regla de la cadena.
2.9 Derivació de la funció inversa.

9
10
 Tema 2: Continuı̈tat i derivació

Introducció a les funcions i funcions elementals

2.1. Determineu el domini de les funcions donades per les fórmules següents.
√ √ √
(a) f (x) = 1 − x2 (d) f (x) = 1 − x2 + x2 − 1
p √ √ √
(b) f (x) = 1 − 1 − x2 (e) f (x) = 1 − x + x − 2
1 1
(c) f (x) = +
p
x−1 x−2 (f) f (x) = x(x2 − 1)

2.2. Siguin S(x) = x2 , P (x) = 2x i s(x) = sin(x). Doneu les següents expressions.

(a) (S ◦ P )(y) (c) (S ◦ P ◦ s)(t) + (s ◦ P )(t)

(b) (S ◦ s)(y) (d) s(t3 )

2.3. Utilitzant només sumes, productes i composicions, expresseu cada una de les següents
funcions en termes de les funcions S, P i s del problema anterior.

(a) f (x) = 2sin x (d) f (x) = (sin x)2

t
(b) f (x) = sin 2x (e) f (t) = 22
2
(c) f (x) = sin x2 (f) f (u) = sin(2u + 2u )

2.4. Determineu el recorregut de cada una de les funcions següents. Quan sigui possible,
doneu-ne la inversa. Tingueu en compte que el domini de la funció inversa haurà de
ser el recorregut de la funció donada.

(a) f : [−5, 2] → R amb f (x) = −2x + 4

(b) f : R → R amb f (x) = x2 − 2x + 4

(c) f : (−∞, 1] → R amb f (x) = x2 − 2x + 4

(d) f : R → R amb f (x) = x3 − 1

(e) f : R → R amb f (x) = x3 − x

11
2.5. Considerem les funcions f (x) = x + 1 i g(x) = 1/(x + 1).

(a) Trobeu el domini A ⊂ R i el recorregut B ⊂ R de la funció g.

(b) Proveu que g és injectiva i determineu g −1 .

(c) Doneu fórmules explı́cites per a les funcions

g + g −1
f ◦ g, g ◦ f, , (1 − f )−1 ◦ (1 − g)−1
f + f −1
i determineu-ne els dominis.

2.6.* Donats dos polinomis f, g qualssevol, existeix un únic parell q, r de polinomis amb
les propietats següents.

• f = gq + r

• deg r < deg g

En aquesta situació, direm que q i r són, respectivament, el quocient i la resta de la

divisió euclı́dea de f per g. A partir d’aquest fet, demostreu les proposicions següents.

(a) Per a qualssevol polinomi f i nombre real a ∈ R, existeixen un únic polinomi q

i un únic nombre real b tals que f (x) = (x − a)q(x) + b per a tot x ∈ R.

(b) Siguin a un nombre real i f un polinomi. Existeix un polinomi q amb f (x) =

(x − a)q(x) si i només si f (a) = 0.

(c) Qualsevol polinomi de grau n té com a molt n arrels (una arrel del polinomi f
és una solució de l’equació f (x) = 0).

(d) Per a cada n existeix un polinomi de grau n amb n arrels. Doneu exemples d’un
polinomi de grau 6 sense arrels i un polinomi de grau 7 amb exactament una
arrel.

2.7. Resoleu les equacions següents.

√
(a) sin 3x = −1/2 (d) tan(2x + π/3) = − 3
√
(b) sin(π/4 + 2x) = 3/2 (e) sin x = 1 + 2 cos2 x
√
(c) cos((x + π)/2) = 3/2 (f) sin2 x = cos2 x

2.8. A partir de l’expresió coneguda per cos(α + β) es demana:

1 + cos 2α
(a) Deduiu la relació cos2 α =
2
(b) Aprofiteu l’apartat anterior per donar una expresió per cos(π/8) i sin(π/8)

12
2.9. Considereu la funció f (t) = C cos(t − ϕ) amb C > 0 i ϕ ∈ [− π2 , π2 ].

(a) Per a cada C, ϕ trobeu els valors de A, B ∈ R per als quals es verifica

C cos(t − ϕ) = A sin(t) + B cos(t)

(b) Trobeu C, ϕ en funció de A, B

2.10. Resoleu les equacions i inequacions següents.

x √ 2
8x −4
(a) 5 log x − log 32 = log (h)
3
45−x= x−12
2 2

3
 √
3
(b) 2 log10 (x − 9) − log10 x− =1 (i) 22x−1 = 4x2 −1/4
2
√ √ (j) 2x + 2x+1 = 24
4 1
(c) log10 x3 − log10 10 =
4 (k) 53−2x − 5−x = 53−x − 1
(d) logx 5 = 3 (l) 4x − 2x = 992
√
(e) 3 8x = 512 (m) 5x−2 = 4x+1
(f) 2x = 15 (n) 2x < 8
2
(g) 27 · 31−x = 1 (o) x + 3x < 4

2.11. Doneu el domini de les funcions següents.

x
(a) g(x) = log(1 − log x). (c) k(x) = .
sin x − cos x
x
(b) h(x) = arcsin .
1−x

2.12. Demostreu: (ch x + sh x)n = ch nx + sh nx.

2.13.* Demostreu les propietats següents de les funcions hiperbòliques.

(a) cosh2 x − sinh2 x = 1

1
(b) tanh2 x + =1
cosh2 x
(c) sinh(x + y) = sinh x cosh y + cosh x sinh y

(d) cosh(x + y) = cosh x cosh y + sinh x sinh y

2.14. Trobeu fórmules explicites per a les funcions inverses de les funcions hiperbòliques
cosh, sinh, tanh. Observeu que el cosinus hiperbòlic no és injectiu i, per tant, cal
especificar quin domini prenem per a cosh per tal de poder-ne definir una inversa.

13
Lı́mits i continuı̈tat

2.15. Trobeu els lı́mits següents. Tots es dedueixen, després d’algunes manipulacions alge-
braiques, de les propietats bàsiques dels lı́mits.

x2 − 1 x3 − 8 xn − y n
(a) lim (c) lim (e) lim ,n∈N
x→1 x + 1 x→3 x − 2 y→x x − y

x3 − 8 xn − y n √ √
(b) lim (d) lim ,n∈N a+h− a
x→2 x − 2 x→y x − y
(f) lim
h→0 h

2.16. Aprofiteu l’apartat (a) per respondre els tres últims apartats
f (x) f (bx)
(a) Proveu que, si lim = ` i b 6= 0, aleshores lim = b`.
x→0 x x→0 x
(b) Què passa si b = 0?

sin(x)
Sabent que lim = 1 determineu
x→0 x
sin(2x)
(c) lim
x→0 x
sin2 (3x)
(d) lim
x→0 x
sin ax
(e) lim , ab 6= 0
x→0 sin bx

2.17. Estudieu els lı́mits laterals de les següents funcions, en els punts que s’indiquen:
|x| | sin x| 1
(a) , en 0. (d) 1 en 1.
x x 1 + 2 1−x
1 1 1
(b) e x , e |x| , e− |x| en 0. 1 1 1 1
(e) sin , x sin , esin x , sin e x en 0.
x x
1
(c) en 1.
 
1 1 1
x−1 (f) x , (−1)[ x ] , x(−1)[ x ] en 0.
x

2.18. Calculeu el següents lı́mits.

√ √
x + sin3 x (e) lim x( x + 2 − x)
(a) lim x→+∞
x→+∞ 5x + 6
√
x + sin x (f) lim log( x4 + 1) − log(x2 − 1)
x→+∞
(b) lim
x→+∞ x2 + 5
 x2x+1
√ x2 − 5x + 1

(c) lim x2 + x − x (g) lim
x→+∞ x→+∞ x2 + 3x + 4
x
x2 (1 + sin2 x)
 2
x − λx
(d) lim (h) lim
x→+∞ (x + sin x)2 x→+∞ x2 + λx
14
2.19. Per a quines de les següents funcions f existeix funció contı́nua F amb domini R tal
que F = f en el domini de f ?

x2 − 4 |x| (c) f (x) = 0, x irracional

(a) f (x) = (b) f (x) =
x−2 x

2.20. Considereu la funció f : R → R definida per f (x) = x[x]. Estudieu la seva continuı̈tat
i classifiqueu-ne les discontinuı̈tats.

2.21. Sigui f : R → R definida per:


ex si x < 0
f (x) =
x + a si x ≥ 0

Com s’ha d’escollir a per tal que la funció sigui contı́nua?

2.22. Sigui f : R → R definida per


 −2 sin x si x ≤ −π/2
f (x) = A sin x + B si − π/2 < x < π/2
cos x si x ≥ π/2


Com s’han d’escollir A i B per tal que la funció sigui contı́nua?

2.23. Estudieu la continuı̈tat de la funció:


1/ log |x| si x 6= 0, 1, −1
f (x) =
0 si x = 0, 1, −1

2.24. Proveu que, si |f (x)| ≤ |x| per a tot x ∈ R, aleshores f és contı́nua en 0.

1
2.25. Estudieu la continuı̈tat de la funció f : R → R definida per f (x) = lim .
α→+∞ 1 + eαx

2.26. Proveu que les següents equacions tenen almenys una solució real.

(a) x − sin x − 1 = 0. 169

(b) x1313 + = 247.
13 + x2 + sin2 x

2.27. Sigui f : [0, 1] → [0, 1] una funció contı́nua. Proveu que existeix ξ ∈ [0, 1] tal que
f (ξ) = ξ.

2.28.* Proveu que tota funció f : R → R periòdica i contı́nua és fitada. Doneu un exemple,
encara que sigui gràfic, de funció periòdica, fitada i no contı́nua. Doneu-ne també un
de funció periòdica i no fitada.

15
2.29.* Demostreu, per a polinomis amb coeficients reals, els següents resultats:

(a) Tot polinomi de grau imparell té alguna arrel real.

(b) Tot polinomi de grau parell que tingui positiu el coeficient de grau màxim té
mı́nim absolut. Si, en canvi, aquest coeficient és negatiu, llavors té màxim
absolut.

2.30. Estudieu l’existència i determineu els valors màxim i mı́nim absoluts de la funció
f (x) = cos x − [cos x] en l’interval [0, 2π].

Derivació

2.31. Considerem la funció f (x) = 1/x. Demostreu, a partir de la definició, que f és
derivable en qualsevol punt a 6= 0 amb f 0 (a) = −1/a2 . Demostreu que la recta
tangent a la gràfica de f al punt (a, 1/a) només talla la gràfica de f en aquest punt.

2.32. Considerem la funció f : R → R definida per

 2
 x −a si x < −1
f (x) = bx2 + cx + 1 si − 1 ≤ x ≤ 1
 2
x +d si x > 1

Trobeu els valors de les constants a, b, c, d ∈ R que fan que f sigui derivable en R.

2.33. Sigui h la funció R → R contı́nua tal que

1 − esin x
h(x) = per a x 6= 0
x
Què val h(0) ?

2.34. Calculeu la derivada de les funcions següents:

 cos x 
(a) f (x) = (1 − x2 )3 (f) f (x) = arctg(2x2 ) (k) f (x) = sin
x
(b) f (x) = log cos x (g) f (x) = (sin x) x

r sin(cos x)
x−1 2 (l) f (x) =
(c) f (x) = (h) f (x) = sin(x + x ) x
x+1
(i) f (x) = sin x + sin x2 (m) f (x) = sin(x + sin x)
(d) f (x) = tg(x2 )
cos x sin(x) cos(x2 )
(e) f (x) = (j) f (x) = (n) f (x) = sin(cos(sin x))
x x

2.35. Per a la funció f (x) = x3 + x2 − x + 1 i un punt arbitrari (a, f (a)) de la seva gràfica,
determineu la recta tangent a la gràfica de la funció f al punt (a, f (a)).

16
2.36. Doneu les equacions de les rectes tangents a les següents gràfiques, als punts que
s’indiquen:

a) f (x) = xx en el punt d’abcisa 1

sin x − cos x
b) g(x) = log en el punt d’abcisa π/3
sin x + cos x

2.37.* Recordeu que una funció f : R → R es diu parella (respectivament imparella) quan,
per a tot x, es compleix f (−x) = f (x) (respectivament f (−x) = −f (x)). Suposeu
que f és derivable. Proveu que, si f és parella (respectivament imparella), aleshores
f 0 és imparella (respectivament parella).

2.38. Considerem la funció f definida per


sin(1/x) si x 6= 0
f (x) =
0 si x = 0

Discutiu la continuı̈tat i la derivabilitat de les funcions f (x) , xf (x) , x2 f (x) . Alguna

d’aquestes funcions és de classe C 1 ?

2.39.* Per la fórmula de Leibniz, la derivada n-èsima del producte de dues funcions n vegades
derivables pot expressar-se com
n  
(n)
X n
(f g) = f (n−k) g (k)
k
k=0

Useu aquesta fórmula per a calcular la derivada n-èsima de les funcions següents.
x+1 (c) h(x) = x4 sin x.
(a) f (x) = .
x−1
(b) g(x) = x2 ax . (d) k(x) = (x2 − x + 1)ex .

2.40. A partir del Teorema de la funció inversa trobeu les derivades de les funcions arcsin x,
arccos x, arctan x.

2.41. Per a la funció f (x) = x + ex , determineu (f −1 )0 (1) i (f −1 )0 (1 + e).

17
Solucions 2.5

2.1

1. A = R r {−1}, B = R r {0}.

(a) [−1, 1]
2. La funció inversa g −1 té domini B i es defineix
(b) [−1, 1] 1−x
per g −1 (x) = .
x
(c) R r {1, 2}
(d) {−1, 1} x+2
3. (f ◦ g)(x) = , amb domini R r {−1}
x+1
(e) ∅ 1
(g ◦ f )(x) = , amb domini R r {−2}
(f) [−1, 0] ∪ [1, +∞) −1
 x+2
−x2 + x + 1

g+g
(x) = ,
f + f −1 2x2 (x + 1)
2.2 amb domini R r {−1, 0}
x
((1 − f )−1 ◦ (1 − g)−1 )(x) = ,
x−1
amb domini R r {1}

(a) 22y
2.7
(b) (sin y)2
(c) 22 sin t + sin(2t )
(d) sin(t3 )
(a) x ∈ {−π/18 + 2kπ/3 : k ∈ Z}
2.3 ∪ {−5π/18 + 2kπ/3 : k ∈ Z}

(b) x ∈ {π/24 + kπ : k ∈ Z}
∪ {5π/24 + kπ : k ∈ Z}
(a) (P ◦ s)(x)
(c) x = ±π/3 + (4k − 1)π, k ∈ Z
(b) (s ◦ P )(x)
(c) (s ◦ S)(x) (d) x = −π/3 + kπ/2, k ∈ Z
(d) (S ◦ s)(x)
(e) (P ◦ P )(t) (e) x = π/2 + 2kπ, k ∈ Z

(f) (s ◦ (P + P ◦ S))(u)
(f) x = π/4 + kπ/2, k ∈ Z

2.4
2.8

1
p √
(b) cos(π/8) = 2 p2 + √2
1
(a) El recorregut és [0, 14]. sin(π/8) = 2 2− 2
La inversa és f −1 (y) = 2 − y/2.
(b) El recorregut és [3, +∞). 2.9
La funció no té inversa.
(c) El recorregut és [3, +∞). √
La inversa és f −1 (y) = 1 − y − 3.
(d) El recorregut és R. √ (a) A = C cos(ϕ), B = C sin(ϕ).
La inversa és f −1 (y) = 3 y + 1
√
(e) El recorregut és R. La funció no té inversa. (b) C = A2 + B 2 ,ϕ = arctan B
A

18
2.10 2.15

(a) x = 2 (a) 0
(b) 12
(b) x = 24
(c) 19
(c) x = 10 (d) ny n−1
(d) x = 51/3 (e) nxn−1
1
(e) x = 9 (f) √
2 a
(f) x = log2 15
2.16
(g) x ∈ {−2, 2}

(h) x ∈ {−1, 10/9}

(i) x ∈ {1/2, 5/2} (a) -

(j) x = 3 (b) -
(c) 2
(k) x ∈ {0, 3}
(d) 0
(l) x = 5 a
(e) b
(m) x = 2 log5/4 10
2.17
(n) x < 3

(o) x < 1 S’indica primer el lı́mit per l’esquerra i després el lı́mit

per la dreta.

2.11
(a) −1, 1; −1, 1.
(b) 0, +∞; +∞, +∞; 0, 0.
(c) −∞, +∞.
(a) (0, e) (d) 0, 1.
(e) No existeixen; 0, 0; no existeixen; 0, no existeix.
(b) (−∞, 1/2]
(f) 1, 1; no existeixen; 0, 0.
(c) R r {π/4 + kπ : k ∈ Z}

2.18
2.14

Per a tot y ∈ R,
  (a) 1/5
sinh−1 y = log y + y 2 + 1
p
(b) 0
Per a tot y ∈ [1, +∞), (c) 1/2
  (d) No existeix
cosh−1 y = log y + y 2 − 1 ∈ [0, +∞)
p
(e) +∞
Per a tot y ∈ (−1, 1), (f) 0
  (g) e−8
−1 1 1−y
tanh (y) = log (h) e−2λ
2 1+y

19
 2.20 (g) f 0 (x) = (log sin x + x cotg x)(sin x)x
(h) f 0 (x) = (2x + 1) cos(x + x2 )
És contı́nua arreu excepte en els punts de Z r {0}, en
els que presenta discontinuı̈tats de salt. (i) f 0 (x) = cos x + 2x cos(x2 )
1
(j) f 0 (x) = − 2 sin(x) cos(x2 )+
2.21 x
1
cos(x) cos(x2 ) − 2 sin(x) sin(x2 )
x
a=1  cos x  x sin x + cos x
(k) − cos ·
x x2
2.22
−x sin x cos(cos x) − sin(cos x)
(l)
x2
A = −1, B = 1
(m) (1 + cos x) cos(x + sin x)

2.23 (n) − cos(cos(sin x)) · sin(sin x) · cos x

És contı́nua en R r {−1, 1}. En −1 i en 1 presenta 2.35

discontinuı̈tats essencials.
(3a2 + 2a − 1)x − y − 2a3 − a2 + 1 = 0
2.25
2.36
Presenta un discontinuı̈tat de salt en el punt 0 i és
contı́nua en els altres punts. √
(a) x − y = 0 (b) 4x − y + ln(2 − 3) − 34 π = 0

2.30
2.38
La funció f no té màxim absolut. El suprem dels va-
∞
lors de la funció és 1 però no s’assoleix en cap punt. El Totes les funcions són C a R r {0}. f (x) no és
valor mı́nim absolut de f és 0, que s’assoleix als punts contı́nua en 0. xf (x) és contı́nua en 0, però no de-
0, π/2, π, 3π/2, 2π. rivable. x2 f (x) és derivable en 0, però no és de classe
C 1 en cap entorn de l’origen.
2.32
2.39
a = −1, b = 1, c = 0, d = 1

2.33
n!
(a) f (n) (x) = (−1)n 2 .
(x − 1)n+1
h(0) = −1
(b) g (n) (x) = (log a)n x2 ax +2n(log a)n−1 xax +n(n−
2.34 1)(log a)n−2 ax .
(c) (i) cas n parell, h(2m) (x) = (−1)m (x4 sin x −
4nx3 cos x − 6n(n − 1)x2 sin x + 4n(n −
1)(n − 2)x cos x + n(n − 1)(n − 2)(n −
3) sin x)
(a) f 0 (x) = −6x(1 − x2 )2
(ii) cas n senar, h(2m+1) (x) =
(b) f 0 (x) = − tg x
(−1) (x cos x + 4nx3 sin x − 6n(n −
m 4
1 1)x2 cos x − 4n(n − 1)(n − 2)x sin x + n(n −
(c) f 0 (x) = √
(x + 1) x2 − 1 1)(n − 2)(n − 3) cos x)
2x (d) k (n) (x) = ex (x2 + (2n − 1)x + (n − 1)2 ).
(d) f 0 (x) =
cos2 (x2 )
x sin x + cos x
(e) f 0 (x) = − 2.41
x2
4x
(f) f 0 (x) = (f −1 )0 (0) = 1/2, (f −1 )0 (1 + e) = 1/(1 + e)
1 + 4x4

20
Tema 3

Teoremes de derivació

3.1 Teoremes de Rolle, Lagrange i Cauchy.

3.2 Teorema de l’Hôpital.
3.3 Infinitèsims i infinits. Notació o de Landau.
3.4 Teorema de Taylor. Residu de Lagrange.
3.5 Polinomis de Taylor de les funcions elementals.
3.6 Aplicacions al càlcul de lı́mits.
3.7 Estudi local de funcions.
3.8 Representació gràfica de funcions.

21
22
 Tema 3: Teoremes de derivació

Teoremes de Rolle, Lagrange i Cauchy

3.1. Donada la funció 

−7x + 1 si x < 1
f (x) =
ax2 + bx + 5 si x ≥ 1
Calculeu a, b, c a fi que se li pugui aplicar el teorema de Rolle en l’interval [0, c] ( amb
c > 1).

3.2.* Diem que α és arrel amb multiplicitat r d’un polinomi P quan P (x) = (x − α)r Q(x)
amb Q(α) 6= 0.

(a) Proveu que α és una arrel amb multiplicitat r ≥ 1 del polinomi P si i només si
P (k) (α) = 0 per a tot k = 0, 1, . . . , r − 1 (tingueu en compte que P (0) = P ).

(b) Proveu que entre dues arrels diferents d’un polinomi hi ha almenys una arrel del
polinomi derivat.

(c) Demostreu que si un polinomi té totes les seves arrels reals, el mateix li succeeix
al polinomi derivat. Què es pot dir de les respectives multiplicitats?

3.3. Apliqueu el Teorema del Valor Mitjà per a demostrar les desigualtats següents.
b γ − aγ
(a) Si 0 < a < b i γ > 1, aleshores γaγ−1 < < γbγ−1 .
b−a
 
1 x+1 1
(b) < log <
x+1 x x
b−a b−a
(c) Si 0 ≤ a < b, aleshores 2
< arctan b − arctan a < .
1+b 1 + a2
x
(d) < arctan x < x per a tot x > 0.
1 + x2
x
(e) x < arcsin x < √ per a tot x ∈ (0, 1).
1 − x2

3.4.* Siguin f, g dues funcions derivables en R i sigui a ∈ R amb f (a) = g(a).

(a) Proveu que, si f 0 (x) ≥ g 0 (x) per a tot x ∈ R, aleshores f (x) ≥ g(x) quan x > a
i f (x) ≤ g(x) quan x < a.

(b) Proveu que, si f 0 (x) > g 0 (x) per a tot x ∈ R r {a}, aleshores f (x) > g(x) quan
x > a i f (x) < g(x) quan x < a.

(c) Proveu que | sin x| < |x| < | sinh x| per a tot x 6= 0.

3.5. Proveu que f (x) = 2−x − x té un únic zero real. Determineu-ne la part entera.

23
3.6. Raoneu quantes arrels tenen les següents equacions i separeu-les:

(a) ex + x = 10. (c) x − log x = 10.

(b) x4 − 2x3 + 1 = 0. (d) x5 + 2x = 1.

Indicació: Separar les arrels vol dir donar intervals disjunts, continguts en el domini
de la funció, tals que en cadascun d’ells hi hagi una arrel i només una.

3.7. Determineu, en funció del valor de la constant k, el nombre de solucions de l’equació

x4 − 4x3 + 4x2 + k = 0.

Teorema de L’Hopital

3.8. Calculeu els lı́mits següents:

log(1 + x2 ) π  πx 
a) lim b) lim tg
x→0 cos x − e−x x→0 x 2
x cos x − sin x
c) lim d) lim xx
x→0 x3 x→0+

√ √
x− a
e) lim+ log x log(1 − x) f) lim (a > 0)
x→0 x→a x−a

g) lim+ log x sin x h) lim |(x + a)p − xp | (a 6= 0)

x→0 x→+∞

3.9. Calculeu els lı́mits següents:

r !x
1 − cos(1 − cos x) 2a
a) lim b) lim cos (a > 0)
x→0 x4 x→+∞ x

1 1
!x  x 
ax + bx 1
c) lim d) lim x 1+ −e
x→+∞ 2 x→+∞ x

1  x1
cos x12 − e− x2

πx
e) lim q f) lim tg
x→+∞
1 − 1 − x12
x→+∞ 2x + 1

24
3.10. Estudieu els lı́mits de les successions de terme general:
 3n2
2 a
a) cos b) n sin
n n
n n
1 + tg n1
 
1
c) cos √ d)
n 1 − tg n1
   
π π n 1
e) sin + cos f) n tg a + − tga
n n n

1 an+1 nn
g) n2 − h) amb an =
sin2 1
n
an n!
  1

!n
3 1 2 3 cos a + n
i) n sin − 2 sin + sin j)
n n n cos a

  12
sin x x
3.11. Calculeu: lim .
x→0 x

3.12. On és l’errada a l’aplicació de la regla de L’Hôpital que teniu a continuació?

x3 + x − 2 3x2 + 1 6x
lim 2
= lim = lim =3
x→1 x − 3x + 2 x→1 2x − 3 x→1 2

3.13. Trobeu els lı́mits següents. Observeu que no es pot aplicar la Regla de L’Hôpital.

x2 sin(1/x) x − sin x
(a) lim . (b) lim .
x→0 sin x x→+∞ x + sin x

3.14. Sigui g una funció de classe C 2 en R que satisfà g(0) = g 0 (0) = 0 i g 00 (0) = 17. Sigui
f una funció contı́nua en R tal que f (x) = g(x)/x per a tot x 6= 0. Determineu f (0)
i, si existeix, f 0 (0).

Màxims i mı́nims

3.15. Estudieu els extrems absoluts de les funcions següents en els intervals que s’indiquen.
3 − 2 log x
(a) f (x) = en l’interval [1, 3].
x3
2x
(b) g(x) = en l’interval [0, 1].
(1 + x2 )2

(c) h(x) = x|x2 − 3| − 1 en l’interval [−3, 2].

(d) f (x) = xx en l’interval (0, 2].

25
3.16. Demostreu que, d’entre tots els rectangles d’igual perı́metre, el que té àrea més gran
és el quadrat.

3.17. Determineu l’àrea mı́nima dels cilindres circulars rectes amb volum fixat V. Entenem
aquı́ que l’àrea inclou les superfı́cies de les cares inferior i superior.

Ordres de magnitud

3.18. Ordeneu els infinits següents, quan x → +∞, de menor a major magnitud:
√ √ √
x log7 x x73 x2 log3 x x x xlog x e x

3.19. Usant l’exercici anterior, doneu, sense més càlculs, els lı́mits, quan x → +∞, de les
següents funcions:
√ √
2 log7 x − 3 x e x
(a) √ (c) log x
2 x − log7 x x + x73
√ √
x73 − x x x73 − x x
(b) √x (d) √
x + 11 log7 x 3x x − xlog x

Polinomi de Taylor

3.20.* Sigui f una funció de classe C ∞ en un veı̈nat de 0. Proveu que si f és parella
(imparella), llavors tots els seus polinomis de Taylor en 0, només tenen termes amb
potències parelles (imparelles).

3.21.* Considereu funcions f, g de classe C N en un veı̈nat de a. Indiquem P = P T (f, a, N ),

Q = P T (g, a, N ). Proveu:

(a) P T (λf + µg, a, N ) = λP + µQ.

(b) P T (f 0 , a, N − 1) = P 0 .
Z x
0
(c) Essent F = f , llavors P T (F, a, N + 1) = F (a) + P.
a

(d) P T (f g, a, N ) = P Q |N −truncat (considerant, només, les potències de x − a fins

grau N ).

(e) P T (f ◦ R, 0, N ) = P ◦ R |N −truncat , essent R un polinomi sense terme indepen-

dent.

Indicació: Feu servir per alguns apartats la unicitat del polinomi de Taylor

3.22. Trobeu el polinomi de Taylor de grau 2N + 1, en el punt 0, de les funcions:

arctg x , arcsin x

26
3.23. Trobeu els polinomis de Taylor de les següents funcions, en el punt i del grau que
s’indiquen:

a) f (x) = 3 sin 2x − 2 cos 3x en el punt 0 de grau 5

b) g(x) = x5 en el punt 1 de grau 5
c) h(x) = x2 ex − xe−x en el punt 0 de grau 6
2
d) k(x) =√ ex −2x en el punt 0 de grau 4
e) l(x) = 3 x en el punt 8 de grau 4

3.24. Mitjançant dos mètodes de resolució, desenvolupeu el polinomi 4x3 − 3x + 2 en

potències de x + 1.

3.25. Calculeu el polinomi de Taylor, de grau n, de la funció xn en el punt a. Apliqueu-ho

a provar el teorema del binomi de Newton:
n  
n
X n
(a + b) = an−k bk
k
k=0

3.26. Calculeu la resta de Lagrange de les següents funcions, en el punt 0, de manera que,
en aquesta resta apareguin, respectivament, les potències xn+1 , x2n+2 , x2n+1 , xn+1 ,
xn+1 .

(a) (1 + x)α (b) sin x (c) cos x (d) ex (e) log(1 + x)

3.27. Determineu α, β i γ, de manera que el desenvolupament de McLaurin de la funció:

α + βx
f (x) = log(1 + x) − x
1 + γx
comenci amb la potència més gran possible de x.

√
3.28. Calculeu e i e amb un error menor que 10−6

3.29. L’energia cinètica newtoniana (En ) i relativista (Er ) d’una partı́cula de massa m vénen
donades per:
1 mc2
En = mv 2 Er = q − mc2
2 2
1 − vc

on v és la velocitat de la partı́cula i c la velocitat de la llum. Calculeu, aproxima-

Er − En
dament, l’error relatiu, , que es comet en valorar l’energia cinètica segons la
En
dinàmica newtoniana, quan:

(a) v = 10−5 c (b) v = 10−3 c (c) v = 10−1 c

27
3.30. Per a cadascun dels següents infinitèsims en 0, trobeu-ne un d’equivalent de la forma
cxn :
1 1
(a) sin x − x + x3 (c) tgx − x − x3
6 3
√ 1
(b) 1 − cos ax (d) 1 − x2 − 1 + x2
2

3.31. Donada la funció f (x) = 2 sin x − sin 2x , calculeu:

1 f (x)
(a) lim (1 + f (x)) x3 (b) lim
x→0 x→0 f (π − x) sin2 x

3.32. Estudieu, quan x → 0, el lı́mit de les següents funcions:

1 2 tg2x − 2tgx
(a) f (x) = − 2 (b) g(x) =
1 − cos x x sin 2x − 2 sin x
ex sin x − log(1 + x)
(c) h(x) =
x2

Estudi i representació de funcions

3.33. Estudieu l’existència de rectes ası́mptotes per a les funcions:

(a) f (x) = x arctg(x − 1) (b) g(x) = log(3e2x − x)

3.34. Trobeu els valors de a i b per als quals f (x) = a log x + bx2 + x té extrems en x = 1 i
x = 2. De quin tipus són?

3.35. Trobeu els intervals de creixement i els extrems relatius de les funcions:
r
ex 3 x4
(a) f (x) = 4 (b) g(x) = (c) h(x) = 3 sin x − sin 3x
x 1−x

3.36. Determineu els intervals de concavitat i convexitat i els punts d’inflexió de les funcions:
3
(a) f (x) = x4 − 2x3 + 3x + 1 (b) g(x) = log(1 − x) (c) h(x) = x 5

3.37.* Raoneu com és la gràfica de les següents funcions, en termes dela gràfica de f : R →
R , que suposareu coneguda:

(a) f1 (x) = −f (x) (b) f2 (x) = f (−x) (c) f3 (x) = −f (−x)

(d) f4 (x) = |f (x)| (e) f5 (x) = f (|x|) (f) f6 (x) = |f (|x|)|
(g) f7 (x) = f (x) + c (h) f8 (x) = cf (x) (i) f9 (x) = f (x − c)

28
3.38. Amb els raonaments de l’exercici anterior, representeu gràficament les funcions:

(a) g1 (x) = (x − a)2 + b (b) g2 (x) = 1 + e−x+1 (c) g3 (x) = − log(x − 2)

(d) g4 (x) = | log |x|| (e) g5 (x) = sin x + cos x (f) g6 (x) = π + 2 arctg(x + 1)

3.39. Esbosseu les gràfiques de les funcions següents.

1 x2
(a) f (x) = x + (c) f (x) =
x x2 − 1
3 1
(b) f (x) = x + (d) f (x) =
x2 1 + x2

3.40. Per a cada enter k ≥ 1, considerem la funció fk (x) = xk ex .

(a) Trobeu els extrems relatius de fk .

(b) Determineu els intervals de concavitat i convexitat de la funció fk i dibuixeu-ne,

aproximadament, la gràfica.

(c) Raoneu que la funció f1 és injectiva sobre l’interval I = (−1, +∞). Determineu
el recorregut J de la funció f1 : I → R.

(d) Proveu que la funció √ inversa f1−1 : J → I és derivable. Determineu (f1−1 )0 (0),
(f1−1 )0 (e) i (f1−1 )0 ( e/2).

29
Solucions 3.15

3.1
√
15 + 161 (a) m = f (3) = (3 − 2 log 3)/27, M = f (1) = 3
a = 4, b = −15, c = .
8 √ √
(b) m = g(0) = 0, M = g( 3/3) = 3 3/8
3.6 (c) m = h(−3) = −19, M = h(1) = h(2) = 1
(d) m = f (1/e) = exp(−1/e), M = f (2) = 4

3.17
(a) Una arrel a l’interval (2, 3)
(b) Té dues arrels: x1 = 1, x2 ∈ [3/2, 2] La superfı́cie mı́nima és S = 3(2πV )2/3 , que s’assoleix
(c) Té dues arrels: x1 ∈ [0, 1], x2 ∈ [12, 13] quan el radi de la base és r = (V /(2π))1/3 i l’alçada és
h = 2r.
(d) Una arrel a l’interval [0, 1]

3.18
3.7
√ √ √
log7 x ≺ x ≺ x2 log3 x ≺ x73 ≺ xlog x ≺ e x
≺x x
.
Si k > 0, cap arrel.
Si k = 0, dues arrels dobles.
Si −1 < k < 0, quatre arrels simples. 3.19
Si k = −1, una arrel doble i dues arrels simples.
Si k < −1, dues arrels simples. (a) − 32 (b) −1 (c) +∞ (d) − 31 .

3.8 3.22
2
(a) 0 (b) π2 (c) − 13 (d) 1 (e) 0 (f) 0 2√1
a
N
X (−1)k 2k+1
(g) 0 (h) +∞ si p > 1, |a| si p = 1 i 0 si p < 1. P T (arctg x, 0, 2N +1) = x P T (arcsin x, 0, 2N +
2k + 1
k=0
N
X 1 (2k − 1)!! 2k+1
3.9 1) = x + x
2k + 1 (2k)!!
k=1
1 −a
√
(a) 8 (b) e (c) ab (d) − 2e (e) 2 (f) 1.
3.23
3.10 27 4 4
P T (f, 0, 5) = −2 + 6x + 9x2 − 4x3 − x + x5
4 5
(a) e−6 (b) a (c) √1e (d) e2 (e) eπ (f) 1
cos2 a
P T (g, 1, 5) = 1+5(x−1)+10(x−1)2 +10(x−1)3 +5(x−
1 2
(g) − 13 (h) e (i) −2 (j) e− tg a . 1)4 + (x − 1)5 P T (h, 0, 6) = −x + 2x2 + x3 + x4 +
2 3
1 5 1 10 19
x + x6 P T (k, 0, 4) = 1 − 2x + 3x2 − x3 + x4
3.11 8 20 3 6
1 1 2 5
P T (l, 8, 4) = 2 + (x − 8) − (x − 8) + (x −
1 12 288 20736
e− 6 . 5
8)3 − (x − 8)4
248832
3.13
3.24

4x3 − 3x + 2 = 1 + 9(x + 1) − 12(x + 1)2 + 4(x + 1)3 .

(a) 0
3.26
(b) 1

3.14
α(α − 1) · · · (α − n)
f (0) = 0, f 0 (0) = 17/2 (a) (1 + ξ)α−n−1 xn+1 .
(n + 1)!

30
 (−1)n+1 3.35
(b) sin ξ x2n+2 .
(2n + 2)!
(−1)n+1
(c) sin ξ x2n+1 .
(2n + 1)!
1
(d) eξ xn+1 . (a) Creixent en (−∞, 0) ∪ (4, +∞)  , decreixent
 en
(n + 1)! e4
(0, 4) , mı́nim relatiu en el punt 4, .
(−1)n 1 256
(e) xn+1 .
n + 1 (1 + ξ)n+1
4
(b) Creixent en (0, 1) ∪ (1, ) , decreixent en
3
3.27 4
(−∞, 0) ∪ ( , +∞) , mı́nim relatiu en el punt
3
1 2 4 4√ 3
α = 1 , β = , γ = . Llavors P T (f, 0, n) = (0, 0) , màxim relatiu en el punt ( , − 4).
6 3 3 3
1 4  π π
− x + · · · (n ≥ 4).

36 (c) Creixent en − + 2kπ, + 2kπ , k ∈ Z ,
 π2 π
2 
decreixent en + 2kπ, 3 + 2kπ , k ∈ Z ,
3.28 2 2 
π 
mı́nims relatius en els punts − + 2kπ, −4 ,
2
El valor de e = exp(1) s’aproxima amb la precisió de-
 π ∈ Z , màxims relatius en els punts
k
manada amb el polinomi de Taylor de la funció expo- + 2kπ, 4 , k ∈ Z .
nencial 2
√ a l’origen de grau 9. Per a aproximar el valor
de e = exp(1/2), n’hi ha prou amb el polinomi de
grau 7. 3.36

3.29

3 v2
 2
v
error relatiu = + o , a) 0.75 · 10−10 (a) Còncava en (0, 1). Convexa en (−∞, 0) ∪
4 c2 c2
b) 0.75 · 10 −6
c) 0.75 · 10−2 (1, +∞). Punts d’inflexió: (0, 1) i (1, 3).
(b) Còncava en (−∞, 1).
3.30
(c) Còncava en (0, +∞). Convexa en (−∞, 0).
2 Punt d’inflexió: (0, 0) amb tangent vertical.
1 5 a 2 2 5 1
a) x b) x c) x d) − x4 .
120 2 15 8
3.40
3.31

1
a) e b) .
4
(a) Si k és senar, la funció presenta un mı́nim rela-
3.32 tiu en x = −k. Si k és parell, la funció presenta
un màxim relatiu en x = −k i un mı́nim relatiu
1 3
a) b) − 2 c) . en x = 0.
6 2
(b) Si k = 1, f és còncava en (−∞, −2) i convexa
3.33 en (−2, +∞).
Si k és parell,
√ la funció és√
convexa en
(−∞, −k−√ k) i en (−k+
√ k, +∞), i és còncava
en (−k − k, −k + k).
π π Si k és senar√amb k ≥ 1, la funció és còncava en
(a) y = x − 1 (x → +∞) y = − x − 1 (x →
2 2 (−∞, −k √ − k) i en
−∞). (−k + √k, 0), i és√convexa en
(b) y = 2x + log 3 (x → +∞). (−k − k, −k + k) i en (0, +∞).
(c) El recorregut de la funció f1 : I → R és l’interval
3.34 J = (−e−1 , +∞).

2 1 (d) (f1−1 )0 (0) = 1/f10 (0) = 1,

a = − , b = − . En 1 hi ha un mı́nim relatiu, en 2 (f1−1 )0 (e) = 1/f10 (1) = e−1 /2,
3 6 −1 0 √
hi ha un màxim relatiu. (f1 ) ( e/2) = 1/f10 (1/2) = 2e−1/2 /3

31
32
Tema 4

Integrals i primitives

4.1 Integral de Riemann. Integrabilitat. Propietats.

4.2 Teorema del valor mitjà per a integrals.
4.3 El teorema fonamental del Càlcul.
4.4 Teorema del Canvi de variable.
4.5 Integració per parts.
4.6 Integració de funcions racionals.

33
34
 Tema 4: Integrals i primitives

Integral de Riemann i teorema fonamental del càlcul

4.1. Considereu la funció f : [−1, 2] → R definida per


|x| si − 1 ≤ x ≤ 1
f (x) =
3 − 2x si 1 < x ≤ 2
Z 2
Dibuixeu-ne la gràfica i determineu el valor de f.
−1

Z 2π
5[x] − [x]3 dx.


4.2. Calculeu
π

Z a Z a
4.3.* Sigui f : [−a, a] → R una funció contı́nua. Proveu que f =2 f si f és parella
Z a −a 0

i que f = 0 si f és imparella.

−a

4.4. Determineu els valors de les integrals següents sense realitzar cap càlcul.
Z 1 √ Z 1 √
3
(a) x 1 − x dx2 (b) (x5 + 3) 1 − x2 dx
−1 −1

4.5. Considerem les funcions f, F : [0, 3] → R definides per

(
|x−1|(x−2) Z x
|x−2|
si x 6= 2
f (x) = F (x) = f
0 si x = 2 0

(a) Estudieu la continuı̈tat i la derivabilitat d’aquestes funcions.

(b) Determineu els extrems absoluts de la funció F .

4.6.* Sigui f : R → R una funció contı́nua i periòdica amb perı́ode T . Proveu les afirma-
cions següents.
Z T Z a+T
(a) f= f per a tot a ∈ R.
0 a
Z x
(b) La funció F (x) = f és també periòdica amb perı́ode T si i només si F (T ) = 0.
0

(c) Si f és imparella, aleshores F és periòdica amb perı́ode T .

35
4.7. Siguin f, g : [a, b] → R dues funcions contı́nues. Proveu que existeix c ∈ (a, b) tal que
Z b Z b
f (c) g − g(c) f = 0.
a a
Z x Z b Z x Z b
Indicació: Considereu la funció H(x) = f g− g f.
a a a a

4.8. Calculeu les derivades de les funcions següents.

Rx
sin3 t dt
Z log x Z
1 1
(a) f (x) = log t dt (c) h(x) = dt
a 3 1 + sin6 t + t2
√
Z x Z x Z y 
(b) g(x) = cos t2 dt 1
(d) F (x) = dt dy
1
x 15 8 1 + t2 + sin2 t

4.9. Proveu que, per a tot x > 0,

Z x Z 1/x
1 1 π
dt + dt =
0 1 + t2 0 1+t2 2
Quin és el valor d’aquesta expressió quan x < 0?

0
4.10. Per a cada una de les funcions següents, trobeu (f −1 ) (0).
Z x Z x
(a) f (x) = (1 + sin(sin t)) dt (b) f (x) = cos(cos t) dt
0 1

Z x
0
4.11. Trobeu F (x) si F (x) = xf (t) dt.
0

4.12. Sigui f : R → R una funció derivable que només s’anul.la en 0. A més, f (1) >
0, f (−1) < 0 i f 0 (0) > 0. Considereu la funció g : R → R definida per g(x) =
Z sin x
f (t)dt.
0

(a) Estudieu el signe de g.

(b) Demostreu que existeixen les derivades primera i segona de g i calculeu-les.

(c) Trobeu els extrems relatius i els extrems absoluts de g.

(d) Què succeeix si f és una funció imparella?

36
Càlcul de primitives

4.13. Fent algunes manipulacions algebraiques i algun canvi de variable simple, trobeu les
primitives de les funcions següents.
sin 2x 1 ax
(a) √ (e) (i)
sin x sin(2x) log(tan x) bx
√5 √
sin3 x x3 + 6 x (j) tan2 x
(b) (f) √
1 + cos x x
x 1 1
(c) √ (g) √ √ (k)
1 − x4 x−1+ x+1 a2 + x2

x2 ex + e2x + e3x 1
(d) (h) (l)
1 + x6 e4x 1 + sin x

Canvi de variable

4.14. Calculeu una primitiva per a cadascuna de les següents funcions fent servir els canvis
de variable que es suggereixen
1 1
(a) √ amb el canvi x = t
x x2 − 2
1
(b) amb el canvi x = − log t
ex +1
(c) x(5x2 − 3)7 amb el canvi 5x2 − 3 = t
x √
(d) √ amb el canvi t = x + 1
x+1
cos x
(e) √ amb el canvi t = sin x
1 + sin2 x

4.15. Calculeu una primitiva per a cadascuna de les següents funcions fent servir un canvi
de variable adequat:
1+x 1
(a) √ (d) √
1+ x ex−1
log 2x arcsin2 x
(b) (e) √
x log 4x 1 − x2
1 e2x
(c) √ (f) √
x 2x − 1 1 + ex
37
4.16. Calculeu les següents primitives de funcions irracionals:
Z √ √
x4
6
Z
x + 6 x5 √
(a) √ 5 √ dx (c) dx
6
x (1 + 3 x) 9 − x2
Z √
√
Z
1 3
2 (1 − 5 x)2 dx
(b) √ dx (d) x
1 + x − x2

4.17. Calculeu les primitives de les funcions següents.

1 1 (d) cos2 x sin4 x
(a) (b)
cos x sin x
1
(c) cos7 x sin5 x (e)
1 + tan x

4.18. Calculeu la integral Z 1

dx
√
−1 1 + x2
amb el canvi de variable x = tan u i també amb el canvi de variable x = sinh v.
Òbviament, heu d’obtenir al mateix resultat amb els dos mètodes.

Integració per parts

4.19. Utilitzant el mètode d’integració per parts, trobeu primitives per a les funcions log,
arctan i arcsin.

4.20. Determineu les primitives de les funcions següents, també aplicant integració per parts.
x
(a) x2 log x (c) √ (e) x2 sin x
1+x
(b) ex sin x 2
(d) x3 ex (f) sin(log x)

4.21. Obteniu una primitiva per a les següents funcions:

(a) x 7→ (ax + b) log(cx + d)

(b) x 7→ sin 2x log(tg x)

(c) x 7→ e2x cos2 x

Indicació: Podeu fer servir el mètode d’integració per parts.

4.22. Calculeu les integrals següents en funció de m, n ∈ N.

Z π Z π Z π
(a) cos(mx) cos(nx) dx (b) sin(mx) sin(nx) dx (c) cos(mx) sin(nx) dx
−π −π −π

38
Integració de funcions racionals

4.23. Calculeu les primitives de les següents funcions racionals.

x4 − 3x2 + 1 x+3 3
(a) (c) (e)
x3 − x x2 +x+1 x3 +1
x2 + 1 x2 − 3x + 1
(b) 3 (d) x2
x − 4x2 + 5x − 2 (x − 1)3 (f)
x4 − 1

4.24.* Per a tot enter n ≥ 1, considerem

Z
1
In = dx
(x2 + 1)n

Fent integració per parts a In−1 , proveu que

1 x 2n − 3
In = · 2 n−1
+ · In−1
2n − 2 (x + 1) 2n − 2

4.25. Utilitzeu la recurrència de l’exercici anterior per a calcular les primitives de les
següents funcions racionals.
1 1 1
(a) (b) (c)
(x2 + 1)3 (x2 + 6x + 25)2 (x4 − 1)2

4.26.* Es tracta de trobar un canvi per transformar una integral racional de funcions trigo-
nomètriques en una integral racional.

(a) Proveu que si fem el canvi de variable t = tan x2 , llavors es verifica:

2 1 − t2 2t
dx = 2 dt cos x = sin x =
t +1 1 + t2 1 + t2
Aprofiteu aquest resultat per calcular les primitives següents:
Z
1
(b) dx
8 − 4 sin x + 7 cos x
Z
1
(c) dx
sin x + cos x

Càlcul d’àrees i problemes variats

4.27. Determineu l’àrea compresa entre la gràfica de la funció y = x2 −1 i les rectes tangents
a aquesta corba en els punts amb x = −1 i x = 2.

4.28. Calculeu l’àrea limitada per la paràbola d’equació (y − 2)2 = x − 1, la seva tangent
en el punt (2, 3) i l’eix OX.

39
4.29. Calculeu l’àrea de la regió del pla R = {(x, y) ∈ R2 : x2 + y 2 ≤ 3a2 , x2 ≤ 2ay, y 2 ≤
2ax}, on a > 0.

Z π
1
4.30. Determineu els valors de a i b tals que (ax + bx2 ) cos nx dx = per a tot n ∈ N.
0 n2

Z π √
2 sin x π
4.31. Proveu que √ √ dx = .
0 sin x + cos x 4
Indicació: Feu el canvi t = π/2 − x.

40
 1
Solucions (b) cos2 x − cos x + C
2

4.1 1
(c) arcsin(x2 ) + C
2
Z 2
f =1 1
−1
(d) arctan(x3 ) + C
3

4.2 1
(e) log(| log tan x|) + C
2
924 − 360π 10 11/10 3 2/3
(f) x + x +C
11 2
4.4 1 1
(g) (x + 1)3/2 − (x − 1)3/2 + C
3 3
1 1
(h) − e−3x − e−2x − e−x + C
3 2
(a) 0
(b) 3π/2 1 ax
(i) · x +C
log(a/b) b

4.5 (j) tan x − x + C

m = F (2) = −1, M = F (3) = 1/2 (k) (1/a) arctan(x/a) + C

1
4.8 (l) tan x − +C
cos x

4.14

log(log x)
(a) f 0 (x) =
x
cos x cos(1/x2 ) √ √
(b) g 0 (x) = √ +
 
2
2 x x2 (a) −1/2 2 arctan √
x2 −2

sin3 x
(c) h0 (x) = Rx 3 Rx (b) − log (ex + 1) + log (ex )
6
1 + sin ( 1 sin t dt) + ( 1 sin3 t dt)2
1 2
Z x
1 (c) 80 (5x − 3)8
(d) F 0 (x) = 2 2 dt
8 1 + t + sin t √
(d) 2/3 x + 1 (x − 2)
4.10 (e) argsinh (sin (x))

4.15
(a) 1
(b) 1/ cos(cos(1))
√ √
(a) 2/3 x3/2 − x + 4 x − 4 log (1 + x)
4.11
Rx (b) log (x) − log (2) log (2 log (2) + log (x))
F 0 (x) = f (t) dt + xf (x)
0 √

(c) 2 arctan 2x − 1
4.13 √

(d) 2 arctan ex − 1

3
(e) 1/3 (arcsin (x))
4 3/2 √
(a) (sin x)3/2 + C (f) 2/3 (ex + 1) −2 ex + 1
3

41
 2
4.16 ex
(d) (x2 − 1) + C
2
(e) (2 − x2 ) cos x + 2x sin x + C
  x
(a) 9x2/3 − 15x1/3 + 15 log 1 + x1/3 
  (f) (sin(log x) − cos(log x)) + C
2
 
2x − 1
(b) arcsin √ 4.21
5
 p
1 3 27 243 x
(c) − x + x 9 − x2 + arcsin
4 8 8 3
3 5/3 15 28/15 15 31/15 a ad − 2bc
(d) x − x + x (a) − x2 + x+
5 14 31 4 2c 
1 2 d
+ ax + bx + 2 (2bc − ad) log(cx + d)
4.17 2 2c

(b) sin2 x log tg x + log | cos x|

1 2x
1 1 (c) e (2 + sin 2x + cos 2x)
(a) log(1 + sin x) − log(1 − sin x) + C 8
2 2
1 1 4.22
(b) log(1 − cos x) − log(1 + cos x) + C
2 2
cos12 x cos10 x cos8 x
(c) − + − +C
12 5 8
x sin 4x sin3 2x (a) El valor de la integral és 2π si m = n = 0, és π
(d) − − +C
16 64 48 si m = n > 0, i és 0 si m 6= n.
1 1 x
(e) log | tan x + 1| − log(tan2 x + 1) + + C (b) El valor de la integral és π si m = n > 0 i és 0
2 4 2
en qualsevol altre cas
4.18 (c) El valor de la integral és sempre 0.
√
log(3 + 2 2)
4.23
4.19
Z
log x dx = x log x − x + C
x2 1 1
Z (a) − log |x + 1| − log |x| − log |x − 1| + C
arctan x dx = 2 2 2
1 2
x arctan x − log(1 + x2 ) + C (b) −4 log |x − 1| + + 5 log |x − 2| + C
Z 2 x−1
arcsin x dx = 1
(c) log(x2 + x + 1)
2 √
p
x arcsin x + 1 − x2 + C √ !
5 3 3
+ arctan (2x + 1) + C
3 3
4.20
1 1
(d) log |x − 1| + + +C
x − 1 2(x − 1)2

1
x3 x3 (e) log |x + 1| − log(x2 − x + 1)
(a) log x − +C 2√
3 9
!
√ 3
ex + 3 arctan (2x − 1) + C
(b) (sin x − cos x) + C 3
2
4 1 1 1
(c) 2x(1 + x)1/2 − (1 + x)3/2 + C (f) log |x − 1| − log |x + 1| + arctan x + C
3 4 4 2

42
  tan x + √2 − 1 
 
4.25 1 2
(c) √ log  √
 
 2 + 1 − tan x2 

2

4.27
1 x 3 x 3
(a) · 2 2
+ · 2 + arctan x
4 (x + 1) 8 x +1 8 9/4
 
1 x+3 1 x+3
(b) · + arctan
32 x2 + 6x + 25 128 4 4.28
−1
(c) 1/8 x2x+1 + 3/8 arctan (x) − 1/16 (x − 1) −
−1 9
3/16 log (x − 1)−1/16 (x + 1) +3/16 log (x + 1)

4.29
4.26
√ !
2 3π √
a2 + − 3 arcsin( 3/3)
3 4

(a) - 4.30
 tan x2 − 5 
 
(b) log  1
a = −1, b =

tan x2 − 3  2π

43
44
Tema 5

Integració impròpia i sèries

6.1 Noció d’integral impròpia de 1a , 2a i 3a espècie.

6.2 Convergència. Convergència absoluta. Criteris de convergència.
6.3 Sèries numèriques. Convergència. Convergència absoluta.
6.4 Sèries de termes positius. Criteri integral. Sèries harmòniques.
6.5 Criteris de convergència: comparació, arrel, quocient.
6.6 Sèries alternades. Criteri de Leibnitz.
6.7 Nocions sobre sèries de potències. Radi de convergència
6.8 Sèries de Taylor

45
46
 Tema 5: Integració impròpia i sèries

Integració impròpia

5.1. A partir de la definició, determineu quines de les següents integrals impròpies són
convergents i doneu-ne el valor.
Z +∞ Z +∞ Z +∞
1 −x
(a) dx (d) e dx (g) x sin x dx
1 1+x 0 0
Z 1 Z +∞ Z 1
−4
(b) log x dx (e) x dx (h) x log x dx
0 1 0
π/2 Z +∞
dx
Z
(c) tan x dx (f)
0 −∞ x2 + 2x + 5

Z +∞
dx π
5.2. Demostreu, per a qualsevol α 6= 0 , = .
−∞ α 2 x2
+1 |α|

5.3. Proveu que les següents integrals són convergents:

Z 1
x log x
(a) 2
dx
0 (1 + x)
Z 1
(b) log x log(1 + x) dx
0

1
log(1 − x)
Z
(c) √ dx
0 1−x

1
5.4. Essent f (x) = ,estudieu la convergència de les següents integrals:
x2 − 7x + 10
Z 4 Z 5 Z +∞ Z 7
(a) f (b) f (c) f (d) f
3 3 6 4

5.5. Estudieu la convergència de les següents integrals:

+∞ +∞ 1
log(x2 + 1)
Z Z Z
1 arctg x
(a) (b) (c)
Z1 +∞ x + sin x Z1 +∞ x Z0 +∞ x
1
(3 + 2x2 ) 7 2 1 − 4 sin 2x
(d) 1 (e) 1 − cos (f) 1
3 x x3 + x 3
Z2 +∞ (x − 1) 5 Z1 +∞ Z2 +∞
x 1 2
(g) √ (h) √ (i) e−x
0 1 + x4 0 1 + x3 −∞

47
5.6. Calculeu les següents integrals o proveu que són divergents:
Z e Z 3
1 1
(a) 1 (b) √
Z1 1 x(log x)
3 1
Z 4x − x2 − 3
π
1 1
(c) √ (d) 2
0 1 − x2 0 cos x

5.7. Trobeu els valors de λ que fan convergents cadascuna de les següents integrals:

1 λ
1 +∞
5 + xλ 2 +∞
Z Z Z
1 + arctg x x2
(a) (b) (c)
0 xλ sin3 x 0 x4 + x + 1 0 x3 + x

5.8. Calculeu les següents integrals, per als valors de λ que les fan convergents:
Z +∞   Z +∞  
λx 1 x λ
(a) − (b) −
2 x2 + 1 2x + 1 1 2x2 + 1 x + 1

+∞
2x2 + ax + b
Z  
5.9. Trobeu a, b sabent que − 1 = 1.
1 x(2x + b)

Z +∞
5.10. La funció gamma d’Euler es defineix per Γ(x) = tx−1 e−t dt
0

(a) Demostreu que la integral impròpia que defineix Γ(x) és convergent si i només
si x > 0. Raoneu que el domini de la funció gamma d’Euler és (0, +∞).

(b) Demostreu que Γ(x + 1) = xΓ(x) per a tot x > 0.

Calculeu Γ(1), Γ(5) i, en general, Γ(n+1) per a tot n ∈ N. Sabent que Γ(1/2) =
(c) √
π, calculeu Γ(7/2).

(d) Determineu limx→0+ Γ(x).

√
(e) Z
Mitjançant el canvi de variable t = u, determineu el valor de la integral
+∞
2
e−t dt.
0

Z π Z π
2 2
5.11. Demostreu que les integrals impròpies log sin x dx, log cos x dx són conver-
0 0
gents i tenen el mateix valor. Calculeu-lo a partir de la suma de les dues integrals.

48
Sèries numèriques

5.12. Estudieu la convergència de les següents sèries numèriques:

X 1 X 1 X log n
a) √ b) √ c)
n≥2
n− n n≥1
n+ n n≥1
n

X 1 X log n X π 
d) e) (−1)n f) sin n
n≥2
(log n)n n≥1
n n≥0
3

X arctg n X X  3 n
n
g) h) (arctg n) i) n
n≥0
n3 + 1 n≥1 n≥1
4

5.13. Estudieu la convergència i convergència absoluta, de les següents sèries:

X (−1)n X n X (−1)n
a) q b) (−1)n 2
c) 1
n≥1 n + n1 n≥2
n − 5n + 1 n≥1 n1+ n

X 32n−1 X n3 X sin n
d) e) (−1)n f)
n≥1
n2 + n n≥1
(log 2)n n≥1
n2

X an n!
5.14. Estudieu, segons els valors de a, el caràcter de la sèrie
n≥1
nn

5.15. Discutiu, segons els valors de p ∈ R, la convergència de les sèries següents.

X n5 + np X 1 X 1
(a) √ (b) (c)
np+10 + 1 n≥2
(log n)p log n n≥2
n(log n)p
n≥1

P
5.16.* Proveu que si la sèrie
P 2 de termes positius an és convergent, aleshores
P també és
convergent la sèrie an . Podrı́em fer la mateixa afirmació si la sèrie an no fos de
termes positius? És certa la implicació recı́proca?

an 2 i bn 2 convergeixen. Proveu
P P
5.17.* Siguin (an ), (bn ) successions talsPque les sèries
que també és convergent la sèrie an b n .

X
5.18.* Suposem que la sèrie a2n és convergent. Proveu que també és convergent la sèrie
n≥1
X an
.
n≥1
n

X 1
5.19. Amb un error menor que 10−6 , aproximeu la suma de la sèrie per una suma
n≥1
1 + n2
finita i una integral impròpia.

49
Sèries de potències

n
X n
X
k
5.20. Siguin an = r i bn = krk−1 . Es demana:
k=0 k=1

1 − rn+1
(a) Proveu que, si r 6= 1, an = .
1−r
(b) Calculeu α = lim an per als valors de r per als quals el lı́mit existeix.

(c) Proveu que bn+1 = rbn + an .

(d) Calculeu β = lim bn per als valors de r per als quals és convergent.

5.21. Sigui (an )n≥0 una progressió aritmètica, amb diferència

X d, i(bn )n≥0 una de geomètrica,
amb raó |r| < 1 i suma B. Demostreu que an bn és convergent amb suma
n≥0
 
r
a0 + d B.
1−r

5.22. Apliqueu el resultat de l’exercici anterior per a sumar les sèries:

X 3n + 1 X n
a) b)
n≥0
2n n≥1
en

5.23. Calculeu el radi de convergència i l’interval de convergència de les següents sèries de

potències:
X (−1)n X 1 X
(a) xn (b) n
xn (c) nn xn
n≥1
n n≥1
n n≥1
X 1 X X 1
(d) (x − 2)n (e) 2n xn (f) n
xn
n≥1
n+1 n≥1 n≥1
2
X 1 X (−1)n X
(g) n
(x + 1)n (h) n n2
(x − 1)n (i) log nxn
n≥1
2 n≥1
2 n≥1
X 1 X log n X 2n
(j) (x + 1)n (k) xn (l) xn
n≥1
(2n)! n≥1
n n≥1
(2n)!

5.24. Comproveu que les sèries que s’obtenen integrant i derivant terme a terme les sèries
de l’exercici anterior tenen el mateix radi de convergència.

50
5.25. De les funcions següents, trobeu-ne les sèries de Taylor centrades a l’origen. Indiqueu
en cada cas el radi de convergència.
1 (f) (8 − x) 3
1
1
(a) , amb a 6= 0 (k) √
x+a Z x 1−x
2
(b) log(x + a), amb a > 0 (g) e−t dt
0 1
2 (l) √
(c) 1 − x2
3+x (h) sin2 x
10 (m) arcsin x
(d) (i) arctan x
(3 + x)(1 − 3x)
Z x
1 (j) x2 log(1 + x) sin t
(e) (n) dt
4 + x4 0 t

5.26. A partir del desenvolupament en sèrie de potències de les funcions que s’indiquen,
determineu les sumes de les sèries següents.
Xn−1
(a) , amb la funció f (x) = ex
n≥2
n!

X (−1)n+1
(b) , amb la funció g(x) = log(1 + x)
n≥1
n
X n 1
(c) n
, amb la derivada de la funció h(x) =
n≥1
2 1−x

X (−1)n
(d) , amb la funció arctan(x)
n≥0
2n + 1

5.27. Calculeu la suma de les següents sèries en el seu camp de convergència.

X X1 X 1
(a) nxn (b) xn (c) xn+1
n≥1 n≥1
n n≥0
n!

51
Solucions 5.10

5.1

(a)
(b)
(a) No convergent
(c) Γ(1) = 1, Γ(5) = 24,
(b) −1
√ per a tot n ∈ N,
Γ(n + 1) = n!
(c) No convergent 15 π
Γ(7/2) =
(d) 1 8
(d) limx→0+ Γ(x) = +∞
(e) 1/3
Z +∞ √
(f) π/2 −t2 π
(e) e dt =
0 2
(g) No convergent
(h) −1/4 5.11

5.4 π
El valor de les integrals és − log 2
2
(a) convergent (pròpia) (b) divergent (c)
5.12
convergent (d) divergent

Només són convergents (d), (e), (g) i (i).

5.5

5.13
(a) divergent (b) divergent (c) convergent (pròpia)
(d) divergent (e) conv. (f) conv. (absolutament)
(g) divergent (h) convergent (i) convergent (a), (b) i (c) són condicionalment convergents i (f) és
absolutament convergent .
5.6
5.14
3 π
(a) (b) π (c) (d) divergent
2 2 Convergeix absolutament quan |a| < e i quan |a| ≥ e
no convergeix.
5.7
5.15

(a) només és convergent per a λ ∈ (−∞, −2).

(b) només és convergent per a λ ∈ (−2, 6).
(a) Convergent si i només si 2 < p < 8
(c) només és convergent per a λ ∈ (0, 4).
(b) Convergent si i només si p > 0

5.8 (c) Convergent si i només si p > 1

5.20

1 1 5 1
(a) λ = integral= log (b) α = per a |r| < 1
2 4 4 1−r
1
1 1 8 (d) β = per a |r| < 1.
(b) λ = integral= log (1 − r)2
2 4 3

5.9 5.22
e
a = b = 2(e − 1) (a) 8 , (b) .
(e − 1)2

52
5.23
X xn+2
(j) x2 log(1 + x) = (−1)n−1
n
n≥1
(a) ρ = 1, (−1, 1]; (b) ρ = ∞, R; (c) ρ = 0, {0}; per a tot x ∈ (−1, 1]
(d) ρ = 1, [1, 3); (e) ρ = 1/2, (−1/2, 1/2); 1 X (2n − 1)!!
(f) ρ = 2, (−2, 2); (g) ρ = 2, (−3, 1); (k) √ =1+ xn
1−x n! · 2n
(h) ρ = 2, [−1, 3]; (i) ρ = 1, (−1, 1); n≥1
(j) ρ = ∞, R; (k) ρ = 1, [−1, 1); (l) ρ = ∞, R. per a tot x ∈ (−1, 1)
1 X (2n − 1)!!
(l) √ =1+ x2n
5.25 1−x 2 n! · 2n
n≥1
per a tot x ∈ (−1, 1)
X (2n − 1)!!
(m) arcsin(x) = x + x2n+1
n! · 2n · (2n + 1)
1 1X xn n≥1
(a) = (−1)n n per a tot x ∈ (−1, 1)
x+a a a
n≥0 Z x
per a tot x ∈ (−|a|, |a|) sin t X x2n+1
(n) dt = (−1)n
1X xn+1 0 t (2n + 1)! · (2n + 1)
n≥0
(b) log(x + a) = (−1)n per a tot x ∈ R
a (n + 1)an
n≥0
per a tot x ∈ (−a, a]
2 2X xn 5.26
(c) = (−1)n n
3+x 3 3
n≥0
per a tot x ∈ (−3, 3)
10 X  (−1)n 
(d) = n
+ 3 xn (a) 1
(3 + x)(1 − 3x) 3n+1
n≥0
per a tot x ∈ (−1/3, 1/3) (b) log 2
4n
1 1X nx (c) 2
(e) = (−1)
4 + x4 4 4n
n≥0
√ √ (d) π/4
per a tot x ∈ (− 2, 2)
1 1 X (3n − 4)!!!
(f) (8 − x) 3 = 2 − x − 2 xn 5.27
12 n! · 3n · 8n
n≥2
per a tot x ∈ [−8, 8)
on (3n − 4)!!! = (3n − 4) · (3n − 7) · · · 8 · 5 · 2
Z x
2 x2n+1 X x
nxn =
X
(g) e−t dt = (−1)n (a)
0 n! · (2n + 1) (1 − x)2
n≥0 n≥1
per a tot x ∈ R per a tot x ∈ (−1, 1)
X 22n x2n X1
(h) sin2 x = (−1)n+1 (b) xn = − log(1 − x)
(2n)! n
n≥1 n≥1
per a tot x ∈ R per a tot x ∈ [−1, 1)
X x2n+1 X 1
(i) arctan x = (−1)n (c) xn+1 = xex
2n + 1 n!
n≥0 n≥0
per a tot x ∈ [−1, 1] per a tot x ∈ R.

53