1er Cognom 2on Cognom Nom

Identificador / Grup (poseu una ×)

Identificador M1 M2 M3 M4 M5 M6 M7 M8 M9 T1 T2 T3 T4

Càlcul, Curs 2018-2019/1

Professorat: Francesc Pozo (M1), Margarida Mitjana (M2, M4), Mercè Claverol (M3, M5, T1), M. José Jiménez (M6), Sergio
González (M7, M9), Yolanda Vidal (M8), Raimon Elgueta (T2, T3, T4)
Coordinadors: Francesc Pozo, Luis E. Mujica
24/10/2018, 12:00-13:30 hores.

Atenció

• Abans de lliurar l’examen assegureu-vos que:

– Heu respost les preguntes en fulls separats.
– Heu posat el vostre nom i cognoms a tots els fulls. !
– Heu indicat quin és el vostre grup.
– Heu afegit el vostre identificador a tots els fulls.

Primer Examen Parcial

1 [25 punts] Demostreu per inducció que

n
X 1 1 1 1 n
= + + ··· + = ,
k(k + 1) 1·2 2·3 n(n + 1) n+1
k=1

per a tot n ∈ N, n ≥ 1.
Solució.
Cas base. Considerem n = 1. Aleshores,
1 1 1
= = .
1·2 2 1+1
Per tant, se satisfà el primer cas.
Cas inductiu. En aquest cas, la hipòtesi d’inducció (HI) és

1 1 1 k
+ + ··· + = .
1·2 2·3 k(k + 1) k+1

Volem veure que, sota aquesta hipòtesi, la fórmula també serà certa per a k + 1, és a dir,

1 1 1 1 k+1
+ + ··· + + = .
1·2 2·3 k(k + 1) (k + 1)(k + 2) k+2

Demostrarem que la igualtat anterior és certa partint del costat esquerre de l’expressió anterior. En efecte,

1 1 1 1 k 1
+ + ··· + + = +
1·2 2·3 k(k + 1) (k + 1)(k + 2) k + 1 (k + 1)(k + 2)
| {z }
k
k+1
k(k + 2) + 1 k 2 + 2k + 1
= =
(k + 1)(k + 2) (k + 1)(k + 2)
(k + 1)2 k+1
= =
(k + 1)(k + 2) k+2

tal i com volíem veure.

 1er Cognom 2on Cognom Nom

Identificador / Grup (poseu una ×)

Identificador M1 M2 M3 M4 M5 M6 M7 M8 M9 T1 T2 T3 T4

2 [30 punts] Calculeu els límits següents (sense fer servir L’Hôpital):


1
 ln(1 + x)
(a) [7.5 punts] lim |x − 1| cos |x−1| = (c) [7.5 punts] lim =
x→1 x→0 sin(6x)

 2 −1
 6xx+3 √
x+1 x+8−3
(b) [7.5 punts] lim = (d) [7.5 punts] lim =
x→+∞ x+2 x→1 x−1

Solució.
(a)
   
1 1
lim |x − 1| cos = lim |x − 1| cos = “zero × fitada” = 0
x→1 |x − 1| x→1 | {z } |x − 1|
&0 | {z }
fitada

(b)
2 −1 2 −1 2 −1
  6xx+3   6xx+3
  6xx+3
x+1 x+2−1 −1
lim = lim = lim 1+
x→+∞ x+2 x→+∞ x+2 x→+∞ x+2
2 −1 2 −1
  6xx+3  1
−(x+2)· −(x+2) · 6x
1 1 x+3
= lim 1+ = lim 1+
x→+∞ −(x + 2) x→+∞ −(x + 2)
 
 1 6x2 − 1 
= exp  lim ·  = exp(−6) = e−6
 
x→+∞ −(x + 2) x + 3 
| {z }
&−6

(c)

ln(1 + x) ln(1 + x) x sin(6x)

lim = lim · ·
x→0 sin(6x) x→0 sin(6x) ln(1 + x) 6x
x 1 1
= lim = lim =
x→0 6x x→0 6 6

En aquest límit hem fet servir que ln(1 + x) ∼0 x i sin(6x) ∼0 6x son infinitèssims equivalents.

(d) Es tracta, inicialment, d’un indeterminació de la forma “0/0” que resoldrem multiplicant pel conjugat de l’expressió del
numerador. En efecte,
√ √ √
x+8−3 x+8−3 x+8+3 x+8−9
lim = lim ·√ = lim √
x→1 x−1 x→1 x−1 x+8+3 x→1 (x − 1)( x + 8 + 3)
x−1 1 1
= lim √ = lim √ =
x→1 (x − 1)( x + 8 + 3) x→1 x + 8 + 3 6
 1er Cognom 2on Cognom Nom

Identificador / Grup (poseu una ×)

Identificador M1 M2 M3 M4 M5 M6 M7 M8 M9 T1 T2 T3 T4

3 [25 punts] Considereu la funció f : R → R definida per



 1 − x, x ≤ −1
1

f (x) = − (x − 1)(x + 1)2 , −1 < x < 1
 4

1 − x, x≥1


(a) [20 punts] Estudieu la continuïtat de f (x) i, en cas de discontinuïtats, especifiqueu de quin tipus.
(b) [5 punts] Sabent que f (−2) = 3 i que f (2) = −1, podeu garantir que la funció assolirà, en algun punt, el valor 1?
Justifiqueu la resposta.

Solució.
(a) La funció, en cada un dels trossos, està definida per un polinomi. Per tant, és contínua als intervals oberts (−∞, −1),
(−1, 1) i (1, +∞). Hem de veure què passa als punts x = −1 i x = 1, que són els punts on la funció canvia la seva
definició. En el cas del punt x = −1, els límits laterals valen:

lim f (x) = lim (1 − x) = 1 − (−1) = 2

x→−1− x→−1−
1
lim f (x) = lim − (x − 1)(x + 1)2 = 0
x→−1+ x→−1+ 4
Per tant, donats que els límits laterals existeixen però són diferents, la funció presenta una discontinuïtat de salt en el
punt x = −1.
En el cas del punt x = 1, els límits laterals valen:
1
lim f (x) = lim− − (x − 1)(x + 1)2 = 0
x→1− x→1 4
lim+ f (x) = lim+ (1 − x) = 0
x→1 x→1

Per tant, els límits laterals existeixen i són iguals. A més, f (1) = 0, que és el valor del límit. En conseqüència, la funció
és contínua en el punt x = 1.
A mode de resum, la funció és contínua a R − {−1}, i a x = −1 la funció presenta una discontinuïtat de salt.
(b) Si la funció fos contínua a l’interval [−2, 2], el teorema dels valors intermedis garantiria que la funció pot assolir, en
aquest interval, qualsevol valor de l’interval [−1, 3], on −1 = f (2) i 3 = f (−2). Però, per l’apartat anterior, la funció
presenta una discontinuïtat de salt en el punt x = −1, per la qual cosa la hipòtesi del teorema dels valors intermedis no
se satisfà i no es pot garantir que la funció assoleixi el valor 1.
 1er Cognom 2on Cognom Nom

Identificador / Grup (poseu una ×)

Identificador M1 M2 M3 M4 M5 M6 M7 M8 M9 T1 T2 T3 T4

4 [20 punts] Considereu les funcions reals de variable real següents:

x p
f (x) = ln i g(x) = 1 − x2
2
Marqueu la resposta correcta. Justifiqueu breument el resultat.

(a) Quin és el domini de la funció (f ◦ g)(x)? (b) Calculeu l’antiimatge f (−1) (0)
 [−1, 1]  ∅
 R  {2}
 (−∞, −1) ∪ (1, +∞)
 +∞
 (−1, 1)
 {0}
 ∅
 Cap de les anteriors
(c) Per a la funció (g ◦ f )(x), marqueu l’opció correcta.
 Té un únic zero a x = 2e. (d) La funció g(x) és invertible, entre d’altres, si la restrin-
gim a l’interval [0, 1]. Quina és la funció inversa?
 Té dos zeros a x = 2/e i x = 2e. Per tant, no és
√
injectiva.  g −1 (x) = 1 − x2
 Té dos zeros a x = 2/e i x = 2e. Per tant, és √
 g −1 (x) = − 1 − x2
injectiva. √
 g −1 (x) = 1 + x2
 La funció és sempre positiva. Per tant, no pot tenir √
zeros.  g −1 (x) = x2 − 1
 Cap de les anteriors.  Cap de les anteriors

Solució.
√ !
1 − x2
(a) La funció (f ◦ g)(x) = ln té com a domini l’interval (−1, 1), ja que
2
√
1 − x2 p
>0 ⇔ 1 − x2 > 0 ⇔ 1 − x2 > 0 ⇔ x2 < 1 ⇔ −1 < x < 1
2
p
(b) La funció (g ◦ f )(x) és (g ◦ f )(x) = 1 − ln(x/2)2 . Els zeros de la funció són:
p
(g ◦ f )(x) = 1 − ln(x/2)2 = 0 ⇔ 1 − ln(x/2)2 = 0 ⇔ ln(x/2)2 = 1 ⇔ ln(x/2) = ±1
⇔ x/2 = exp(±1) ⇔ x = 2 exp(±1)

És a dir, x = 2e i x = 2/e. És, per tant, no injectiva.

(c) Per calcular el conjunt antiimatge de 0 per f cal buscar els elements ∈ R tal que f (y) = 0. En efecte,

f (y) = 0 ⇔ ln(x/2) = 0 ⇔ x/2 = 1 ⇔ x = 2

Aleshores, f −1 (0) = {2}.

(d)
p p
g(x) = y = 1 − x2 ⇔ y 2 = 1 − x2 ⇔ x2 = 1 − y 2 ⇔ x = 1 − y2
√
Aleshores, g −1 (x) = 1 − x2 .