Capı́tol 2

Els nombres complexos

2.1 Definicions. Propietats

Definició 2.1: Nombres Complexos

Els nombres complexos són expressions de la forma z = x + iy, essent x, y ∈ R i i la unitat

imaginària que cumpleix i2 = −1.

Dos nombres complexos z = x + iy i w = u + iv són iguals si i només si x = u i y = v. La suma i el

producte de nombres complexos vénen definits per les fòrmules

(x + iy) + (u + iv) = (x + u) + i(y + v).

(x + iy)(u + iv) = xu − yv + i(xv + yu).
El conjunt dels nombres complexos es denota per C. Identificam x ∈ R amb x + i0 ∈ C. Aixı́, R ⊆ C.

Teorema 2.1

Siguin z1 , z2 , z3 , w ∈ C. Llavors
(a) La suma i la multiplicació de nombres complexos compleixen la propietat associativa i la com-
mutativa, és a dir,

(1) (z1 + z2 ) + z3 = z1 + (z2 + z3 ).

(2) (z1 · z2 ) · z3 = z1 · (z2 · z3 ).
(3) z1 + z2 = z2 + z1 .
(4) z1 · z2 = z2 · z1 .
(b) Per tot z ∈ C, z + 0 = z i z · 1 = z.

(c) Si z = x + iy ∈ C llavors existeix −z = −x − iy tal que z + (−z) = 0.

(d) Si z = x + iy ∈ C \ {0} llavors existeix un nombre complex z −1 ∈ C, l’invers de z, tal que
z · z −1 = z −1 · z = 1; aquest nombre ve donat per
x y
z −1 = −i 2 .
x2 +y 2 x + y2

(e) La multiplicació és distributiva respecte de la suma:

w(z1 + z2 ) = wz1 + wz2 .

39
CAPÍTOL 2. ELS NOMBRES COMPLEXOS 40

(f) La suma i la multiplicació de complexos restringides als nombres reals coincideixen amb la suma
i la multiplicació de nombres reals.
(g) i2 = −1. Aixı́ mateix, i3 = −i i i4 = 1. Amb això es té, a més, que in = in mod 4

Observem que de les propietats anteriors es dedueix que (C, +, ·) és un espai vectorial.

Definició 2.2: Part real i Part imaginària

Sigui z = x + iy ∈ C. La part real de z és x i la part imaginària és y. Les denotarem,

respectivament, per Re(z) i Im(z). Direm que z és imaginari pur si Re(z) = 0. Si Im(z) = 0
llavors z és real.

Definició 2.3: Conjugat de z

El nombre complex conjugat de z = x + iy és z̄ = x − iy.

Teorema 2.2

Siguin z, z1 , z2 ∈ C. Llavors,

(1) z1 = z2 si i només si z1 = z2 .
(2) z̄ = z.
(3) z1 + z2 = z1 + z2 i z1 z2 = z1 z2 .

(4) z ∈ R si i només si z = z̄.

2−i
Exemple 1: Anem a escriure 1+i en la forma a + ib:

2−i (2 − i)(1 − i) 1 − 3i 1 3
= = = − i.
1+i (1 + i)(1 − i) 2 2 2

Observem que, per eliminar el terme en i del denominador, hem multiplicat numerador i denominador
pel conjugat d’aquest darrer.

Definició 2.4: Imatge geomètrica

A cada nombre complex z = a + bi li podem associar un vector ~z ∈ R2 de coordenades (a, b) en la

base canònica. El punt ~z = (a, b) és la imatge geomètrica de z, veure la Figura 2.1.

Teorema 2.3

La imatge geomètrica de la suma de dos nombres complexos z1 , z2 és la suma de les seves imatges
geomètriques:
−−−−→ →
z1 + z2 = −
z1 + →
−
z2 .
−
→
Anàlogament, si λ ∈ R, λz = λ~z.
CAPÍTOL 2. ELS NOMBRES COMPLEXOS 41

Figure 2.1: Representació binòmica i polar d’un nombre complex.

Un vector (a, b) el podem representar també, a part d’indicar les seves dues coordenades, és a dir
(Re(z),Im(z)), amb el mòdul r (la longitud del vector que representa) i l’angle que forma amb l’eix de les
x, θ. Llavors, tot nombre complex el podem escriure com rθ i aqueta serà la seva representació en forma
polar front a la representació que haviem vist fins ara (a + bi) que serà la seva representació binòmica.
Anem a veure com es relacionen aquestes dues representacions d’un nombre complex.

Definició 2.5: Mòdul de z

El mòdul d’un nombre complex z ∈ C és la longitud del vector ~z. El denotam per |z|. Si z = a + ib
llavors, usant el Teorema de Pitàgoras tenim que
p
|z| = a2 + b2 . (2.1)

Teorema 2.4

Siguin z, w ∈ C. Llavors
• |z|2 = z · z̄.
• Si z 6= 0 llavors z −1 = z̄
|z|2 .

z+z̄ z−z̄
• <(z) = 2 i =(z) = 2i .

• |w + z| ≤ |w| + |z| (desigualtat triangular o de Minkowski).

w |w|
• |w · z| = |w| · |z| i si z 6= 0 llavors z = |z| .

Prova. Provarem només la desigualtat de Minkowski. Les altres són trivials. Observem, primer de
tot, que usant la primera propietat d’aquest teorema,
|w + z|2 = (w + z)(w̄ + z̄) = ww̄ + z z̄ + wz̄ + w̄z = ww̄ + z z̄ + 2<(wz̄).
Com que |<(wz̄)| ≤ |wz̄| = |w||z̄| = |w||z|, tenim
|w + z|2 ≤ |w|2 + |z|2 + 2|w||z| = (|w| + |z|)2 .
Llevant els exponents obtenim la desigualtat desitjada.

Corol·lari 2.1 Per tots x, y, u, v ∈ R es compleix

(u2 + v 2 )(x2 + y 2 ) = (ux − vy)2 + (uy + vx)2 .
CAPÍTOL 2. ELS NOMBRES COMPLEXOS 42

Definició 2.6: Argument de z

L’argument d’un nombre complex z = a + ib 6= 0 és l’angle entre la semirecta positiva de l’eix OX
i el vector ~z (comptat en sentit positiu). El podem calcular com θ = arctan( ab ).

Comentari: Sigui z = x + iy. Sabem que

 2  2
x y
+ = 1.
|z| |z|
x y
Per tant, existeix θ ∈ [0, 2π) tal que cos θ = |z| i sin θ = |z| . Aquest angle és l’argument principal,
denotat per Arg (z). Un argument (en general) de z 6= 0 és
arg (z) = Arg (z) + 2kπ, amb k ∈ Z.
p
Si ara escrivim r = |z| = x2 + y 2 , llavors x = r cos θ, y = r sin θ, de manera que
z = x + iy = r(cos θ + i sin θ).
Aquesta és la representació trigonomètrica de z.

Proposició 2.1: Representacions de z

• Anomenam forma binòmica a la representació d’un nombre complex z com a z = a + bi

amb a, b ∈ R.
• Anomenam forma polar a la representació d’un nombre complex z con a z = rθ on r és el
mòdul i θ l’argument principal.

• Anomenam representació trigonomètrica a la representació d’un nombre complex z com

a z = r(cos(θ) + i sin(θ)) on r és el mòdul i θ l’argument principal.
* Recordem que θ ∈ [0, 2π).
Per a poder passar d’una representació a una altra cal tenir en compte les següents relacions:

√
r = a2 + b2 ,
a = r cos(θ),
θ = arctan ab , b = r sin(θ).

Exemples 2
(a) Pasarem a forma polar els següents nombres complexos que estan en forma binòmica:
√ √ √
• 1 + i: r = 12 + 12 = 2; θ = arctan(1) = π4 . Llavors 1 + i = 2 π4 .
√ √ √
• −2 + 2i: r = 22 + 22 = 8; θ = arctan(−1) = 3π 4 . Llavors, −2 + 2i = 8 3π
4
.
Observem que en aquest darrer exemple hem de tenir en compta a quin quadrant està el nombre
complex, ja que sempre hi ha dos angles amb la mateixa tangent.
(b) Farem ara el procés invers: passam a forma binòmica dos nombres donats en polar:
• 3π : a = 3 cos(π) = −3; b = 3 sin(π) = 0. Llavors 3π = −3.
√  √  √  √ √
7π 2 7π − 2
• 2 7π
4
: a = 2 cos( 4 ) = 2 2 = 2; b = 2sin( 4 ) = 2 2 = − 2. Llavors 2 7π =
4
2(1 − i).
CAPÍTOL 2. ELS NOMBRES COMPLEXOS 43

Teorema 2.5

Podem expressar en forma trigonomètrica les operacions següents entre nombres complexos:
1. La multiplicació:

r1 (cos θ1 + i sin θ1 ) · r2 (cos θ2 + i sin θ2 ) =

= r1 · r2 (cos(θ1 + θ2 ) + i sin(θ1 + θ2 )),

és a dir si z1 = rθ , z2 = sα llavors z1 · z2 = (r · s)(θ+α) .

2. La divisió (si r2 6= 0):

r1 (cos θ1 + i sin θ1 ) r1
= (cos(θ1 − θ2 ) + i sin(θ1 − θ2 )),
r2 (cos θ2 + i sin θ2 ) r2

és a dir si z1 = rθ , z2 = sα llavors zz21 = rs (θ−α) .

3. Fòrmula de De Moivre per a la potenciació: si z = r(cos θ + i sin θ) i n ∈ Z llavors

z n = rn (cos(nθ) + i sin(nθ)),

és a dir si z = rθ llavors z n = r(nθ)

n
. En particular, si r 6= 0,

1  1
z −1 = cos(−θ) + i sin(−θ) = (cos θ − i sin θ).
r r

Comentaris
I. L’angle α entre dos vectors w,
~ ~z ve donat per
w
α = Arg (w) − Arg (z) = Arg .
z
II. Observem que si α és l’angle entre dos vectors w,
~ ~z llavors
 
wz̄
< wz < |z|


2 <(wz̄)
cos α = w = |w|
= .
z
|w||z|
|z|

Es deixa com a exercici veure que hw, zi = <(wz̄) és un producte escalar en C. Aixı́,
hw, zi
cos α = .
|w||z|

Definició 2.7: Arrel n-èssima

Una arrel n-èssima de z ∈ C \ {0} és un nombre w ∈ C tal que wn = z.

Observem que de la definició anterior podem deduir el càlcul de les arrels n−èssimes d’un nombre
complexe.

Teorema 2.6: Càlcul de l’arrel n-èssima de z

Per a cada z ∈ C − {0} i cada n ≥ 1 existeixen n arrels n-éssimes de z. Si z = r(cos θ + i sin θ)

CAPÍTOL 2. ELS NOMBRES COMPLEXOS 44

llavors les arrels són

√
    
n
θ + 2kπ θ + 2kπ
zk = r cos + i sin ,
n n

k = 0, 1, . . . , n − 1.

Del teorema anterior, notem que, en particular, les arrels n-éssimes de la unitat són
   
2kπ 2kπ
w1k = cos + i sin .
n n

Aquestes arrels en concret són bastant útils, ja que si u és una arrel n-èssima de z llavors

uw10 , uw11 , . . . , uw1n−1 , k = 0, . . . , n − 1.

són totes les arrels n-éssimes de z.

√
3
Exemple 3: Calculem totes √ les arrels de 1 + i.
És fàcil veure que |z| = 2 i que Arg (z) = π4 . Aixı́,
√6
 π  π 
z0 = 2 cos + i sin .
12  12 
√ √
      
6 π 2π π 2π 6 3π 3π
z1 = 2 cos + + i sin + = 2 cos + i sin =
12 3 12 3 4 4
√ √ !
√6 − 2 2
= 2 + i .
2 2
√ √
         
6 π 4π π 4π 6 17π 17π
z2 = 2 cos + + i sin + = 2 cos + i sin .
12 3 12 3 12 12

2.1.1 La fòrmula d’Euler

Recordem la sèrie de Taylor de l’exponencial d’un nombre real x:

x2 x3 xn
ex = 1 + x + + + ··· + + ···
2! 3! n!
Per a cada z ∈ C definim
z2 z3 zn
ez = 1 + z + + + ··· + + ···
2! 3! n!
En particular, si z = iθ,
(iθ)2 (iθ)3 (iθ)n
eiθ = 1 + iθ + + + ··· + + ··· =
2! 3!  n!
4 3 5

θ θ θ θ
= 1− + + ··· + i θ − + − ··· .
2! 4! 3! 5!
Recordem que
∞
θ θ4 X θ2n
cos θ = 1 − + + ··· = (−1)n
2! 4! n=0
(2n)!
∞
θ3 θ5 X θ2n+1
sin θ = θ − + − ··· = (−1)n
3! 5! n=0
(2n + 1)!

Per tant, obtenim l’anomenada fòrmula d’Euler:

CAPÍTOL 2. ELS NOMBRES COMPLEXOS 45

Teorema 2.7: Fórmula d’Euler

L’exponencial d’un nombre imaginari pur, z = iθ, és

eiθ = cos θ + i sin θ.

Comentaris
I. eiθ = e−iθ .
iθ −iθ
II. cos θ = <(eiθ ) = e +e 2 ,
iθ eiθ −e−iθ
sin θ = =(e ) = 2i .
Amb la fórmula d’Euler donada anteriorment podem fer càlculs trigonomètrics de manera molt sen-
zilla. Anem a veure uns quants exemples.

Exemples 4
(a) Podem calcular fàcilment les expressions de cos(θ + ϕ) i sin(θ + ϕ):

cos(θ + ϕ) + i sin(θ + ϕ) = ei(θ+ϕ) = eiθ · eiϕ = (cos θ + i sin θ)(cos ϕ + i sin ϕ) =

= (cos θ cos ϕ − sin θ sin ϕ) + i(sin θ cos ϕ + cos θ sin ϕ).

Per tant,

cos(θ + ϕ) = cos θ cos ϕ − sin θ sin ϕ,

sin(θ + ϕ) = sin θ cos ϕ + cos θ sin ϕ.

(b) Anem a expressar cos4 θ en termes de cos kπ i sin kπ, k ∈ N:

4
eiθ + e−iθ

4
cos θ = .
2

Per tant,

24 cos4 θ = (eiθ + e−iθ )4 = e4iθ + e−4iθ + 4e2iθ + 4e−2iθ + 6.

Aixı́,
1
cos4 θ = (cos 4θ + 4 cos 2θ + 3).
8

A partir de la fòrmula d’Euler podem definir l’exponencial d’un nombre complex qualsevol z = x + iy

Definició 2.8: Exponencial d’un nombre complex

Definim l’exponencial d’un nombre complex qualsevol z = x + iy és

ex+iy = ex eiy = ex (cos y + i sin y) = (ex )y ,

és a dir l’exponencial de z = x + iy és el nombre complex de mòdul ex i argument y radians.

CAPÍTOL 2. ELS NOMBRES COMPLEXOS 46

Observem llavors que ez = ez+2kπi , ja que el nombre complex rθ = rθ+2kπ ,pel que veim que la funció
exponencial complexa és una funció periòdica de periode 2πi.

Comentari: Considerem el nombre compelx z = rθ = r(cos θ + i sin θ) = reiθ . Si el multiplicam pel

nombre eiα resulta
zeiα = reiθ eiα = rei(θ+α) = r(cos(θ + α) + i sin(θ + α)) = rθ+α ,
és a dir, és una rotació d’angle α.

Anam a definir la funció logaritme per a un nombre complex z = reiθ . La funció real logaritme verifica
log(ab) = log a + log b, a, b > 0.
Per tant, és d’esperar que la funció complexa també ho verifiqui. Per tant, volem que
log z = log reiθ = log r + log eiθ = log r + iθ.

Definició 2.9: Logaritme d’un nombre complex

Definim log z com el nombre complex w tal que ew = z. Si w = u + iv llavors eu+iv = z. Per
tant, eu eiv = reiθ . D’aquı́ r = eu i eiv = eiθ . De la igualtat anterior podem deduı̈r, u = log r i
v = θ + 2kπ, per algun valor k ∈ Z. Aixı́, l’expressió per a log z és

log z = log |z| + i(Arg (z) + 2kπ). (2.2)

Comentari: Recordem que la funció exponencial complexa és periòdica. Llavors, això fa que la
funció logaritme no estigui univocament determinada, és a dir existeixen infinits logaritmes d’un nombre
complex. Per tant, elog z = z però log ez = z + 2kπi.

Si ara volem calcular potències de nombres complexos, utilitzarem les funcions exponencial i logarı́t-
mica de la següent manera
Definició 2.10: Potència d’un nombre complex

Definim la potència d’un nombre complex qualsevol z elevat a un altre nombre comlex w com
w
z w = elog z = ew log z .

Exemples 5
(a) Calculam log(1). Per calcular el logaritme necessitam el nombre en forma polar. Sabem que 1 = 10 ,
per tant, log(1) = log(10 ) = log(1) + i(0 + 2kπ) = 2kπi.
(b) Calculam log(−3 − 4i). Primer passam el nombre complex z = −3 − 4i a forma polar i obtenim
|z| = 5, Arg (z) = arctan(4/3) = θ. Per tant,
log(−3 − 4i) = log(5θ ) = log(5) + i(θ + 2kπ).

(c) Calculam (1 + i)2+3i . Utilitzam la fòrmula anterior:√z w = ew log z . √

Aixı́, (1 + i)2+3i = e(2+3i) log(1+i) .
Per tant hem de calcular primer log(1 + i) = log( 2π/4 ) = log( 2) + i( π4 + 2kπ). Ara ja podem
obtenir el resultat complet:
h i h i
√ √ √
(2+3i) log( 2)+i( π
4 +2kπ) 2 log( 2)−3π/4−6kπ+i 3 log( 2)+π/2+4kπ
(1 + i)2+3i = e(2+3i) log(1+i) = e =e =
√  √ √ 
= e2 log( 2)−3π/4−6kπ
cos(3 log( 2) + π/2 + 4kπ) + i sin(3 log( 2) + π/2 + 4kπ) .