3 ESO MATEMATIQUES DIMENSIONA e : Gonstruim o 2 ies ® e =o ® » ° ° 2 e » ry » . 2 a a a = » » neCom és aquest quadern? CGonstruim donen resposta al ma tal curriculum gracies als do pel departament dEducaCi6, curricular actual, en el que les jcuments d'identifieacis del peciec porades estructural Fis quaderns ‘competencies han quedat jaesplogament de les competéncies basiques elaborats ACTIVITATS | SECCIONS sons de les unitats d’aquest quadern et permotran comprendre | practicar es continguts ies per los quals se tavaluara, ser capag daplicar transferir els Coneixe cient de! teu aprenentatge. Les activitats | se ‘curiculars, contixer les competénct iments en contextos reals, | sor Activitats * De comprensié dels continguts curiculars de cadascuna de les materies | dels pracedments @ seguir Per dura terme una tasca, d'aplicaci6 dels conexements adquints ala reall, ies de la dimensio 0 dimensions a trebatlar(s"han linitat iament s'han de trebaliar al 80%). realitzables a l'aula ia casa. + Amb lareferéncla de la competéncia o compete a dues el nombre de dimensions, que no net Dimensions i competencies de ambit metemitic a a @ ac ou oe Reso e connexons Caminicai repocetac problems RECORDA See Recordatoris de continguts ja apresos amb buis a completa Pats textos d'ajuda en context per resoldre certes activitats.bbbSES UU CURR RRR HTT ITETTFEEEEEBEE OOO PASSOS PER, Procediments guiats amb buits @ completar. LES MATES EN. ELREPTE jematica a resoke, EL MEU DIARI ‘Activitts de metacognicio sobre es aprenentatges props. per reflexionarindex 1 ELS NOMBRES RACIONALS xpressions, monomis i polinomis juma, resia i muitipicacié de polinomis * Formules notables * Iguaitats i equacions * Equacions de primer grau * Equacions de segon grau * Simpificaci6 de Tequacié de segon gray * Equacions de segon grau incompletes * Les mates a... L’arquitectura * Quina maquina! 4 SISTEMES D‘EQUACIONS mates en... Un concert benéic 5 PROPORCIONALITAT * Proporcionallt ta +S Com a proporcié ‘onalitat inversa + Repartiments proporcionals * Les mates @... La eracié del bose * Quina maquina! 6 FUNCIONS ncente de funcis ** Representacid grafica de funcions ‘+ Domini i punts de tall amb els eixos * Creixement i decreixement d'una funcio * Les mates en... La volta cilista * Quina maquina! 6 C0. 6, 6. 6.6.6.6. 6. C.6.6.68.6.6.ccceeeed ee Ss SS pnaannannanes noon3 7 TIPUS DE FUNCIONS pag. 82 * Funcions de proporcionalitat directa: funcions Ge recta: funcio ** Grafica de les funcions lineals, ‘+ Funcions afins * Grafica de les funcions atfins ‘+ Funcions de proporcionaltat inversa + Lequacié de la recta '* Les mates en... El consum electric ‘+ Quina maquina! 8 ESTADISTICA + Estudi estadistic + Taules de frequencies * Grafics estadistics « Mesures de posicié i de dispersié ‘© Mesures de posicié no centrals: els quarts «= Mesures de dispersio « Interpretaci6 conjunta de la mitjana ila tipica @ Lestadistica als mitjans de comunicaci Les mates en... El temps de leure * Quina maquina! 9 PROBABILITAT Medea ee pag. 110 = Experiments aleatoris « Probabiitat d'un esdeveniment + Experiments aleatoris compostos “» Taules de contingencia “* Les mates en... Els supermercats “+ Quina maquina! pag. 94 desviacio 10 GEOMETRIA pag. 120 ‘+ Area dels poligons ++ La croumferéneia ie cercie + El teorema de Tales ‘ Semblanga de triangles += Elteorema de Pitagores + Planols, mapes i escales: + Les mates en... Les festes: * Quina maquina! 11 TRANSFORMACIONS EN EL PLA pag. 192 ‘= Les translacions + Bis girs + Les simetries axials ‘+ Ampliacions i reduccions ‘+ Les mates en... La mansié misteriose = Quina maquina! 12 COSSOS GEOMETRICS pag: 142 = Elements de l'espai i dels poliedres * Poliedres regulars | imeguiars: = Prismes: +» Piramides = Biclindre *Elcon + Lesfera, ‘* Semiblanga de cossos geomnétrics: '» Les mates en... Una serradoraELS NOMBRES RACIONALS Els nombres racionals Cnn mom < Eis nombres racionals estan consti pels nombres enters i per les de nombres enters, Es poden representar en una recta: Racionals negatius Racionals positive tenement heheh Ets nombres racionals es poden represontar tant en notaci6 enterodecimal ( notacié traccionaia (1 it 1 | Tenim a lanevera tres ae eo, nombres raionals pormetenexpressar ars de quanta senoeres, ant postves ‘com negates, a. Un formatget, quina part o fracié representa d’una cap 2 | quant al conjunt de les tres capses? b. Quina part ens hem menjat de cada capsa? | del total? Capsa a: Capsa b: Capsa c; Total < & «= «. Una capsa pesa 125 g. Quant pesa una porcis? = d. | el conjunt de porcions que queden?2 o = nn ee eee eee ee eee EERE GG ELS NOMBRES RACIONALS od cio enterodecimal 0 en notacié fraccionaria, segons correspon e 2 | Expressa en not = = ‘ : os 7 eats L 8 Perpassar yn acs ata) (sors enterodecina avidin) 3 | Escriu en notacié enterodecimal B= 2 19 4 | Quines de les seguients fraccions s6n equivalents entre elles? 10 a 2 28 ee if 25 3 6 40 1 ‘ Por saber duesfraccons sin | if equnalents, podem feel prosucte | i a : § | Digues si sn fraccions equivalents aquests parels de fraccions: be e. + 68” i e eee * 08 a 8 | Calcula’i, sies pot, simpiiica el resulta f) » 2.1 eZ. ce 12 7 62.3 2°65 (reo * Producte i quociont de fraccions i producte de dues fraccions é una altra fraccié que t8, com a numerador. el producte dels numeracors i, com a denorrinador, el producte dels denominadors: a. 3 El quocient de dues fraccions és igual al pproducte de la fravci6 diviiend per la inversa de la fraccib divisor: Passos per calcular el m.c.m. me ie de factors primers 2 Muttioiquem tote els factors a ou no comuns, el mejor exponent amb el que apareguin ‘el nombre obtingut k. L e. 2 10 4 10.5 a7° ‘Suma resta Cobloquem els nombres alineats per la coma decimal. D'aquesta manera, estem alineant ios desenes amb les desenes, les unitats amb les Lnitats, es dacimes amb les decimes, etc 129 12 Se suman o es resten | posem la coma decimal en la mateixa posici6: + 5.63 7 Quocient Si cal, s'aconsegueix una divisié equivalent en qué el divisor no tingui xifres decimals ("'obte- him multiplicant dividend | divisor per una po- tencia de 10) 410 a6 af 12 70 Es dividelx normalment, tenint en compte que, quan es baixa ia primera xia decimal, es Col1- a la coma al quocient 31,6 [12 096 68 0 a g | Escriu les frac prova que obtens el matelx resultat que 40 | En Jaume triga 5 h a netelar i rege retejar i regar junts, quina part del ® ee eee eee ewww wee eee ee ee eeseese eee a 2 3 | ‘cions en forma enterodecimal i fe fent operaci6 amb les fraccions. ELS NOMBRES RACIONALS 0 Passos per for oper per for operacions amb nombres enterodecimals: Producte embres sense tenir en Es colloquen els dos ni compte en quina posicie tenen la c mal 432 ZA Es muttipiquen sense tenir en compte a. coma, jicant cada xifra clun factor per les xifres multtip imant els resultats: de Fare factor isu 5) La coma es cobloca al resultat peraué tingu tants decimals com la suma del nombre de ‘decimals que tenien els dos nombres de Voperacie. & C) 7,5 12 a < edie Oe — ljarci, mentre que la Maria en triga 4. Si tots dos es jardi arregiaran en 1h? Yroperacié, tamibé en forma enterodecim:oe ELS NOMBRES RACIONALS Tipus de nombres racionals 190. 125 1,04 —————e ° cana area alee 23. 2.9707 2707... = 257 2.588333... = 2,583 i 11 | Observa aquests rellotges: QD) * Diaues auna part de stra ha recoregutla bus- a de les hores respecte de les 0 h. * Després expressa els resultats anteriors en forma ‘enterodecimal i classifica’, om | Passos per passar de la notacié decimal ala fraccionaria | Si qualsevol nero correspon, de fet, a ell matebx divilt per 1, podem mul iplicar-o a datt a bax per una »Poténcia de 10, amb tants zeros com decimals tinguem, per transformar-o en nombre natural Exemple:ELS NOMBRES RACIONALS @o 6 Les potencies I @ RECORDA, Una poténela és una muitipicacié d'un factor repaitcverses vegades: e ae me _| Una poténcia consta de base i exponent: (jo Eis productes i quocients entre potencies de la mateixe base del mateix exponent donen com a result una ara potencia. Se @ ar calor le valor de crelnement cur | bactras'acostumen eprar potencies. _ eel | or ala banda, la potencia d'una poténcia 5 una alta poténcia igual pase i que té per exponent el producte dels exponents: (arf a" 43 | Calcula les cinc primeres potencies de -2: Q a = 44 | Caleula: Q°* ar cc. F4P= al = “AGS 1 0'= 15 | pos lees sescular do 125 € agenion un 10% de prea cap de race ds forren = urn e tun 10% més, Quin n’és el preu final? Un augment del 10% es ‘muiipicarcaloulant aoe ELS NOMBRES RACIONALS 46 | Calcula los expressions seguents: Exemple: 17 | Calcul: DD) exert: 2 18 | Calcula aquestes expressions: Ray a. 10t= {0 100 10*= 0,00001 © 7.2-10= d, 3,14-104= 20 | Escriu com a poténcia de base 10: na pote etogonert nega expressa er df crespenent ptr ab ‘expuert post (Quan a base dea patna és 101 exponent sun nombre enter, operem de manera iteranten func si exconant és post o nega: 62° 10'=62- 10*—» 62000, 62+10'= €@2.000 10°=1,0-10°—> op010 10°= 0,01@ ¢. 24-10-21 - 10" NOMBRES RACIONALS ® @ La notacié cientifica Eee Goes stua la coma decimal després de la primera xa diferent Per escriur un nombre en notacis entice 8 {do zero comptant per esquerra i es muitipica per la potencia adequada de 10. 0,0025=2,5-10% 4.500= 742.000, Ordre de magnitud Milesimes n} 1re-a en notacid clentiic. “Potscd mundial | Polod8 a ate Poblacié mundial exacta 7.213.770.722 persones | 7.596.131 persones 7.214.000.000 persones | Poblaci6 arrodonida a milion: | Poblacis arrodonida eserita en notacié cientifiea 7.214 10° persones 1 nombre en notecis cient consta de dos factors: la xirasignificativa ile potancia de 10 7.21410? conté xitres significative. 9,1 10 conté xifres signficatives. 21 | Escriu aquests nombres en notaci cientfica | inciea'n ordre de magn a. 3.000,000= 0005 = °5 90,0000 22 | Escriu aquests nombres com a sua de les seves xires multiplicades per poténcies de 10, com & = exemple: y 52,4 =2-102+5-10'+2-10°+4- 10 crc a. 14,25 ©. 20, b. 75,4 = d. 976,005 = 1s i expressa'n el resultat en notacid cientifica: 23 | Fes aquestes operacion 3108 2,7 - 108 = Gy a2 10 8-10" co b. 1,2: 10':3-10°= 9-10° +65: 10° =14 26 @ eco a le o j — els LS NOMBRES RACIONALS 0: Ss NOMBRI ela 124 | Los cdliules | 16s seves estructures interes tenen unes mides molt petites, només observables ols | nb el mcroscops. Per mesurar-les, s'ulltza el micrometre (ir) ols BD tum = 102mm = 10m ols a. Calcula la mida en mili en metres d'un mitocondri que fa 0,5 um. « = 64a os b. Un bactertobse ole rn te? U él és 6) 6a 6 «a > Cla * Cilla « e 25 | Segons la teoria del Big Bang, I'edat de I'univers és d’uns 13.700 milions d'anys. Expressa aques- «e py eaten egos esr n rota rica ~ aa — e) « e « | Calcula i expressa en notacié clentitica, fent servir dues xitres significatives, la teva algada en qui- cd lometres. « as aaa aig aaa al os oa as an a / as 3 « a « « Se <= e> Les arrels de nombres racionals La meva teoria. Calcul i tipus darrels Larrel quadrada oun nombre a és un nombre b que, elevat a quadrat, done (psa = 25 ‘A més de V'amrel quadrada, hi ha ates arres, com I'arrl cdbiea, arrel quarta, 'arrel cinquen O72 aD = = Arrel.o radical, index 27 | Completa la taula: ?) Radical 5 rels d'incex pare. @oo ‘index | 3 5 n | 3 Radicand | 9 28 | Indica les arrels quadrades i les ar 1es dels nombres 64, -64 10. - _ Arre\ quadrada ' s Arrel cabica i els cUbiquS “us, oO ELS NOMBRES RACIONALS Operacions amb arrels ee LLarre! onésima d'un producte és igual al producte de les arrels endsimes dels factors: V8 VOT = BOT HOROHE i a, a KARR ARA AD Nab =e «6 NB - NOT = LLarrel enésima d'un quociont és igual a VIGT4 = 16: V4 Ae e Viera = a La poténcia d'una arrel és qual arel d'aquesta potencia # 3s eer = ar ya =" 4 1 (27) = — Ne = ~ a Larre! d'una arrel és igual a una sola arel, d'index igual al producte dels index: 6) “14 = eR SVB =°-8 3 _ « <> NG = se © « 29 | Escriu com una sola arrel: « Y « eee, & 10-7 = ® « © b. 2B: 8= ois © « « ae @ « tee . ‘ ae. ;HOOHDDHDHDDO OD OODSD a - a o a = - o wevuvvs SEC SCSCCeSe eee ais nomones eacionars a | ae | YD - ATO = 6-2) VI = | Passos per extraure factors dins de les arrels per exemple, sequim els segdents pasos: Consideram vZ 1. Descornponem en factors primers: 2. Agrupem els fact dex de anes: VS vino 8. Escrivim farel com a producte dares: 4. Simpitiquern: VT: V3. 30 | Simpiifica: 32 | En Miquel sha debxat les claus dins do casa | 272 10 pot en- ide la seva habitacié stha quedat trai, Per sort, la finestra GB) Soera, pro oc troba al primer pis a una alpada de 8m Poe Ja, ped ust asotala finestra hi ee: ser pot arribar-hi amb una escal ha un porxo i ha de coHlocar Vescala a 4.m de la parst tud ha de ser 'escala? Caloula-ho exactament # De quina longi i ectreu de l'arral tots els factors possibies,8 ELS NOMBRES RACIONALS » Aproximacions i errors NEKENe Poe Aproximar un nombre és substitir-ne les xffes per zero a part d'une certa posici6, Quan fem aixo rea ze un truncament: ‘= Truncament a les centenes: 3,690 -» 3.600 : ‘= Truncamenta les desenes: 6.244» + Truncament als milers: 44,210» SHSCCCERERERS ‘Aproximem un nombre per arrodoniment quan volem modifica ol valor del nombre el minim possible. En a! aquest cas, ita primera a que subatttn per zor 65: ry + un 5 omés gran, augmentem axa anterior en una untat: 125.8 —» 126 oe + més patita que 5, mantonim ual ata anterior: 125.4 —» 128 o : 7 a o | 39 | Aproxima per arrodoniment: i ~ HQ) Aronia tes doses: 926,70 18027 = i ~ | ere Arrodoneix a les décimes: 402,527 229,17 o : : 6 Fem una aproximacié por defecte se! nombre aproximat és més petit qe 'xghal Siés més gran, hem fet une aproximacis per excés “ r ; ; 2: & F234 | Aproxima perarodoniment. cia, en cada cas, si és una aproximacis pe defect oper exces | : a 1) Arodoneix alos unitats: = Aproximacié per : Se | ere Arrodonex ales dacines: 20,24 —» Aproximiaci6 per “| 35 | Aproxima arrodonint a tes centenes i calcula. Digues, en cada cas, si has reatzat una aproximaci6 GB) PE oper cto} = BS a, 250+751 4. 2078-292 = b. 1.640:310 = @.1.228-1.184= a ©. 264-782= — f. 1.0224580=_ 36 | Cinc amics han de pagar a parts iguals uns regal que han costat un total de 147,50 €. Cau @ aproximadament quant haura d’aportar cadascu: “aeae ae SPREE TEER EBELE Baus = = 2 \ @, @, GG. G\ ey KHLHOMOWOGI TTT OOOO IIe & Sy VP PAAR AHRE KE IIVVVVSSHHN REED ELS NOMBRES RACIONALS o 37 | Calcula rerror abeolut i erorrelatiu en cada cas: o——— er eae) | 38; valor aproximat = 0,003, ©. Valor real = 0,00525; Valor real = 12,584; valor aproximat = 13, 38 | Comprem un paquet de suore i un €ac de patates. Fixa't on les etiquetes: | “Tinas davis 1 KG a. Pesem el pacut ada. El paquet pasa reament 980 g. tin €8 Fettorabsoht je) que ha comés el fabricant? | error relat ( fen una balanga La balanga marea 4.990 g en aques! b. Ara pesem tambe el sac relatiy comasos pel productor ‘¢: Quin dels dos errors és mes grou? Flaona la res ‘d. Com calcularies els percentages o'er0r? ia el percentatge d'eror que ha comes un bioleg Sf eterminar la concentracié de con 39 | Calcul 9 ania do Fague ns i ime = 93,2 | 36 cm? _— = / < a _ Sen ti icacit | e ———— ——— Bey isto | tar i. [a] eteent Scat ema fal 22a" — 7] t8om_ — — stamLanna 6s propiativia d'una pastisseria molt conoguda ala regié | els caps de setmana acost tenir motts clients que hi veren a comprar els productes. / 1 | Almati, abans c’obrir la botiga, els seus ajudants han d'omplir una safata amb pastissots de cre: ma. En Jaume omple un cinqué de la safeta i le Clara n’omple un tere. Després, perd, percien un crinque dels pastissets que hi havia a la safata * Quina fraccié de pastissets queda a la safata? 2 | Un client vol ragalar bombons a la seva fama, Demana a I’Anna que li posi 8 calxes grans, que By tinguin cadascuna 8 caixes petits, les quals continguin 8 caixes de bombons amb & bombons €€2)cadascuna, L’anna ru fi iu que no té tants bomibons ala botiga. "3 + Quants bombons demana el cient a Anna? 3 | La Clara vol posar 147 panellets en una safata en forma de quadrat. (2), * Quin és ol maxim de panelets que podra posar ala safata? Quantes fleres de panlets hi haura? a - ae 4 | Una clienta agafa un paquet de pa ratlat on indica que hi ha 1 kg daquest producte. Demana a "Anna que ol pesi ala balanga per voure si reaiment pesa 1 kg. En fer-ho, observen que el paquet (QD) voce 050% ae ** Quin és error absolut i 'eror relat que han coms els fabricants? re yuuuded weduauex rar i calcular apidament._ Se —@ iq = a > Per resoldo ols problemes de matematiques nas de saber oF 7 Calcula mentaiment nadoneixierpresen nneacccennticn: | > 3.3 , 3:3 2.640 > z = ; | > i.4 18.9 . Calcula mentalment: Troba les arels, 6 € POSSE » £3 = \ > 3-2 = a | see \ z » w+? aaa \ \ aN 2 = - x : S — Faas . — A \ a Galoula mentalment: | raesol les segdents operacions: | 2 i ” | : co \ ‘ = \ Reso! T Celoula els erors absolut relat ‘ \ i 2 | yer soe-7'200 ("pve erorrens | ve a \ : El meu diari Quina activtat tha agradat més? Per qué? VOVVVVVVEVHeeeoonadE wv poesia ie S818 Operacions : jamb nombres | racionals: Les potencies La notacid cientifica ‘Arrels de nombres racionals prado amb am oo |SUCCESSIONS Successions PEI eee Una successié és una coleccié de nombres de la success. nts 68 un terme Cada un dels seu de cada terme Elterme es representa com a,, on n és la -scriurem com a, | 'anomenerem terme general co ia success. Eltexme que ccupa la posic’é n Consicera la suecessié dels nombres quadrats: 1, 4,9, 16, 25... completa 2 | Escriu tres termes més de les successions segtients: a. 1,2,3,4,6,6 43,3, b, 5, 7,9, 11, 13, 15, e. 1, 4,9, 16, 25, 36, it f. 10, 20, 20, 40, 3 | Troba els quatre primers termes de la successi6 A de terme general g - 3+0 Normalment les suvcessions sin numiques, eco Iva que no ho sé, com aa les successions aabétiques, es de fcrmes, et,0 So ee a a el a a i a ee s SUCCESSIONS. Qo ee eee ‘Suocessions creixents I decreixents ‘cada terme 6s més — Una suecessi6 6s ereixent s oiguala Una successié 6s ei cada terme és més petit o qual que anterior Hiha successions que no s6n ni creixents ni decreixents. S +2,10.18,20.04 | remeron _| 16, 4,8, ‘Successions recurrents 6 és recurrent quan podem obteni ca iors fa terme a partir d'operacions amb ets ar 2ia,=3, els segients com a producte Una succes: CConstruim una successié a partir dels dos dois dos anteriors: primers termes 2, 246 cents, decreixents 0 cap de les dues COses: i 5 | Trobados termes més de cada successié digues s son ros 6 | Digues, totjustificant-ho, quines d'aquestes successions son creixents 0 decreixents ia quin nom- bre tendeixen: a. 5,10, 15,20, 25... — = b. -0,2}-0,12;-0,112;-0,1112.. —— € 6 212,182... ——— 14 a4 424. 4°5 ae a 1 ee geod aie 4-3, (3, OF CS eee6 SUCCESSIONS = ° cogsions segiients: 7 | Escriu els termes generals els tres primers termes de les successions sea ‘a, Miltiples de 8 = b. Nombres pares més grans de 20: = c. Potancies de 2: 8 | Escru el terme general de es successions segients: )) o.7,89,10.11 e. 4, 6, 8, 10, 12. — 1 3 9 | Resot En una fleca estan font cua sis persones, Lledat de cadascuna d'elles equival ala suma de les dats eles dues persones que 6s troben just al davant. Sabent que la primera | la seaona persona de la cua tenen 6 1 10 anys respectivament, respon: ‘a. Quina edat tindran tots els membres de & “ace? b. Escriu ol terme general de la successi, digues si es tracta dua successio Crebxent 0 decreixent | si tendeix 0 no a Pisin. 10 | La taula mostra la distancia que recorre una pilota que cau inicialment des d'una algada de 100 m, B ‘bans de cada un dels cinc primers bots a terra: @ [Rexereat em) | 100) 50 | 25 | 125/625 2. Quina proporcié d'algada va percent la plota després ce cada bot? 'b. Quin sera el primer bot en que la pilota pujar& menys d'un metre? ¢. Considera el recorregut que fa la pilota abans del bot com a termes una suocessié. Quin és el primer terme? — eee 2. Esc el terme general pera aquesta sucosssi6, Es tracta d'una suocessi6 creient o decredvent Tendeix a innit? 24——- ewe ee Seeees SSeeeeeeeeeeeeeeeeeey Seeeeeead ‘ e a e SUCCESSIONS, 6 Progressions aritmétiques ‘en qué cada terme sfobté sumant a anterior un Una progressié aritmética és una — fix anomenat diferencia (cf) Eterme general d'una successié 0 progressié aritmeética és: Re wo a 3 / - es we ry f we we - ae “~e a Ae 4 2 a we a ww a a as a La diferencia (o) en aquest exemple és: —— 41 | Digues silos successions sogients s6n progressions artmstiques 9 20: b. 3,5,8, 12,1 42 | Escriuels sis primers termes d'una progressio aritmatica en que el primer terme és 6 | 1a diferencia ésd=-2, 4a | Yoel eme goal dee rosso mates sb é yo o6 208 ia d'una progressié aritmetioa EL REPTE Trobala ciferenci ‘en qua el primer terme ‘91 per caleuar le dhaig de fer seria formula el terme general val 7 ‘el setze val 67. \Z 6 SUCCESSIONS _ a I! < Per calcula aura de n termes ctuna progrossisartimatica hem cepoar aquest mula +a): =z { Passos por sumar el formes una progress ertmbtica | Tenim la progressié aritmética: 2, 5, 6, 11, 14, 17... | volem caloular la suma dels sis primers termes que } enomenarem S, Par conseguir ho, seguim ae passes soglerts 1 Sumeml sis termes dela roprecst:S,=2,+4,+..+0,=2454+6411416417=67 | £ © Coservam una propiett que compleen le progressions ertmBtiqus: 2 8 8 a iT j | | Ged | | 9 Pee | ‘Somes 19 Aparellant convenientment els termes, obtenim tres parelles que sumen 19: Ablicant la formula general, que deduim de 'expressié de la suma anterior: fata) _@s 2 14 | Caloula la suma dels 20 primers termes de les progressions aritmatiques seguent OD se riece Nb. 1,3,5,7,9. . 12,16,18,21,24. 15 | Aquestes vacances, la Marta es vol posar en forma caminant. El primer dia fa$ km i cada jornada S_recorre mig quilémetre més. Se@_ % Quants quildmetres fara ol dotzé dia? eeceeanaans ePIVVIVVVPVVVVREEEEeeeES ° SUCCESSIONS Qo 46 | amfiteatre roma de Tarragona té unes 30 files en Sy‘. La historacora responeble do ls iste 9) cions ha calculat que a la primera fla hi devien caber @&aproximadament 330 espectadors; a la segona, 340; ala tercora, 350..., | a'itima, 620 persones G2. Quanta gent cabia en total al'amfteatre? na que Vaforament de les grades representava un 50% de Ia b.Sis’e proximadiament’ halbitava la Tarraco romana, 17 | Comprova si és correcte. 4) Els avis de la Maria decidebten comengar a anera particular: a roora 6 & donarii una setmanada, rimera setmana de Is Vax! a Nara perd volen fer-ho d'una ia segona setmana 4 €, a de s diners rebré per part dels seus avis un COP alculs pertinents I surt que ‘Maria ha fet bé ols comptes transcorregut unary. C Creus que b. La Maria estalia tots els diners que rep dels seus avis | ereu que cap d'un any arribara 2 00 €. Penses que te ra6? 48 | Elsegon terme d'una progress GD = ac _ si6 és 20 i el vultd 6s 44. Troba la suma dels ¢* poblacid total, quanta gent ‘cada setmanada que ebo&s \ interme dela successit. x / atorze primers termes:eo SUCCESSIONS Progressions geométiques Una progressié geométrica és una successié en qué cada terme s'obté mutipicant anterior per un ‘nombre fix anomenat @. Elterme general d’una progressié geometrica és: a, = a, 7°" | \ A i a= (1-3) -3= 1.9" — rae eee a= (1-3)-3= aye1-30-1 19 | Tobari, en aauestes progressions geomatiques @ 2 21050. =o 28 Ceeeceececeeedac PRMAAAAAAAARAAAAHKHKMKKEKRREKEEESEPor sumar n termes d'una progressié geometrica apliquer la formula seguent = 21) amb Ir1#1 eae baum: ‘una progressi6 geométrica on |< 1, aplauer la férmmula seguent: imitada dels termes d's sil 65.5, que és al grau del monomi x 968 + Tab —» By +368 4 | Escriu tres polinomis de grau 6. CD ‘Que tingui tres termes | una sola varia ariables: Fi © b. Quetinguidostermesi ce. Que tingui quatre termes i tres variables: |. Calcule el valor num@ric de les expressions segients. 5 = b. 2x-2/°- 8x4 4y perax=2iy= 3ib=5 s = 6. 2b-4a+5b-S2 peraa 4 perax=-2 ee 4x+x© POLINOMIS | EQUACIONS Suma, resta i multiplicacié de polinomis | Passos per sumar i restar polinomis | Tenim els polinomis seguents: -S° + Sx +38, x +2 + 42 1x2 + Tae + 9, i volom calculer-ne la sume: @ A cada potion, ordenarem els monomis de grau més gran a més petit BE te + x, a ex + ZiT 4 9 ® Per faciltar e's calculs, escriurem els polinomis 'un sota Vale de manera que els termes sembiants quedin alineats: Bris +e a+ x42 os monomis sn semblants quan enen i Tae lamatva prt iter, Pr xem: @ Sumem els polinomis: ir OS + der 11 | Simplifca les expressions seglients efectuant les sumes irestes quan sigui possible. a Tab ~ Bab + Bab = ¢. Sab-2a+ab= 2. Ff 2 +yP= b.5 2+ 2x=_ sd. Sab? + ab? 2arb*=__f. x? -G#= 7 | Caloula les sumes i restes d'aquests polinomis. a a. (2+ Sx +5) + be + 4e~2) c. (4a? + 62-1) Ga? + 42) = oo bi (Gil 4x2 + x4) — 8 + 5x =2) By 4 ay + 2) + dy +) + By + 7)7 * os o o oe es Ss os =) > »s s s * es s e e es » s *» 2 » » » 7 =» = » » = ? = - » - » > ed | Passos per muttiplcar potinomis | Per obteni-s produce dels potnomis Sc +2) (4-95 © Aptauem la propitatcstibutva: 5 (x ~6) +2 (34-6) = +8 54-6 +2+3-2:6 ® Mutioiquer os cooiients ts part tras 18x 50x + 6x- 12 © Agrupem als termes semblans obtingus: 48x ~ 24x12 Per obtenire producte de polinomis args: © Bis disposarem lun sota alte @ Muttiplicarem tots els monomis i nvescrurem els resuitats tot alineant Ae 8 fen columnes ols termes sembanis: 4, gy @® Agruparem els termes semblants: 44° — x! — axe Comprova si és correcte: {Si multipiquem un polinom de grau 4 (x! + ») per un pol mide grau 12 # Crous que aquesta afimacio és certa? Raona-ho, 40 | Realitza les operacions at @ a. (62 3x+2) OH + Ae 5) 2 ue ss'indiquen a continuacio: pen ae #06469) ee pine, perv banda es cones (ae parser, a ae 4845 =k -3 ~ 2a = 15 = 16 ~ 10x + 5e =f 34x - nomi de grau 3 (2+ x) obtindrem un poino-RE ee ecu nemenecna: €] quadrat d'una suma és igual al quadrat de! primer terme, més el Goble del praducte del primer pel segon, més el quadrat de segon: @+oF= —. i quadrat d'una diferencia és igual al quadat del primer terme, menys i doble del producte del prmer pel segon, mes el quadrat del segon: @-by=_—_ i producte d'una suma per una diferéncia és gual el quadrat del primer bbinomi menys el quadrat dal segon: 41 | Aplica la propietat distributiva per demostrar el quadrat d’una suma, el quadrat d'una ciferéncia i el g) producte d’una suma per una diferencia: 42 | Desenvolupa les expressions algebraiques seguents: Ow cny-___— b. (B+4x@= 43 | Comprova si els polinomis segdents es poden expressar segons cada cas: Gy potters tee +1249" * quadrat d'una resta: BD sete 18- + producte d’una suma per una resta: y= 10% + 40K = 25 =Podem iguatar du -odem igualar dues expressions numériaves si totes dues exoressen un mated var. Trim ‘aleshores una : 744-5 = 1842-10 44 | D'aquestes iguattats, indica ines sn ‘equacions i quines no: > t ics Li >: W ual >: Si fem a mateixa oporaci ais dos membres, la iguatat es mente 2 2.74854 = 1442-104 2 = «+ 2-744:9)= (1442-10) a = oe 2 Una equacié és una ____— entre una expressio Sg@OT e ua numeric 0 ene ues erosions alstra-es Per exemple e of+ 217 e = . Una equacié és polindmica quen els dos membres da Teaver eo 8 son __. Per exemple: e Pope 47 compte Cun bar stb una ua 2 ruins e e e b. 2a + 10=a——_— Gy 0.5+9-2-2:5+1— OM oxs7- 5 4.6n-12=3 ———— 4 | Comprovasi és corrects: Jeitica oa = 4 és sotucd de les eclz3ions: ge 278-17 2 » 2 » 2 = os 2 —— = a > a > >_@ POLINOMIS|EQUACIONS —__ Peete fom (Dues equacions equivalents tenen la matelxa o jes mateixes solucions. Transformem una equacié en d'altres d'equivalents més simples: ‘Sumar o restar un nombre Equacié original > Sumem 8 a cada membre — Equacié resultant 4x-8= 16> = == ‘Multiplicar o dividir per un nombre Equacié original > Multipiquem per 2 cada membre —» Equacié resultant Leet 3 = > = frnxes. = ‘Sumar o restar un terme amb incdgnita Equaci original > Sumem 2x a cada terme —» Equacié resultant 4x=18-2x>__= a ‘a. Sumar 0 restar un nomibre: Sx + 5 = 17 . Multiplicar o dividir per un nombre: 4x =20 17 | Lequacié 4x +5 = 6x1 5 equivalent a lequacio 2x = 6? a os 16 | Quin nombre faries servira banda i banda de les equacions seguents per simpliicar-ies? Sabre s des equacions sin uae substi i odonita Per un rombe i despre reslre Jes operacins, trim el mat resulta cada memore. ‘+ 25 m del cable A’ 40 m del cable B. En total, ha pagat 68,75 €. ‘+5 m dal cable A, 8 m del cable B i 12 m del cable C. En total, cco lina costat 31,55 €. Cable, Esoriu una equacié que correspongui a cada una de les compres que hem desert. B perd el que si sap és que el cable B costa 1 €/m més que el cable A. En Nilha fet dues compres: Cable Cable C 1,15¢m ee gp oe OOO AR RRRRRRKKHSKHEKEKKKLLCAAAKAPOLINOMIS | EQUACIONS 9 Equaci ns de primer grau ee eee ere (Una equaci6 és de primer grau quan, després de simpiiicara, tots els termes amibincbanita son de gu 1 Perexemple: 2x+3=12 Passos per resoldre una equacié de primer grau amb una incdgnita Considerem equacié segiient: 9x + 1 - Sx +2= 5 (6-%) +x els paréntesis | agrupem o's termes semblants, 4x 430-7 D_ Simplifiquem equaci6: Resole ox-3x4142= 6x +3 =x +23 ‘Obtenim un nic membre amb incdgnita: Sumem 0 restem un monomi per elimina un terme e amb incdgnita d'un dels membres. oc Sate n Act 284 Ae 2 10x Sumem 0 reste un nombre per alar el terme amb incbgnita. 3) Aillem el terme amb una incognita: 10x +3-3=23-3 10x = 20 Aller ta incdgnita: El terme amb incdgnta ha de quedar amb cosficient 1 7 10x _ 20. 40> 10 i 2 En comprovem el resultat: 9:241-3-242=5°G-2)+2-7 equacions segtients identifica les que siguin de primer gi88 49 | Deles @) aoe a b.ax+2=5-% ——__— oA — 6. 64x = 4 (2x + 5)- 10 —— 4-20 2246 ———— -x__ i20 | Resot es equacions segtents: 21 | Reso les seguents equacions amb denominadors: . . a eA Wes ce é , : ° . « . . — — * . * e « « 22 | Els veins d'un ecifici de vultplantes, sense ascensor, . ‘amb dos veins per repla, es plantegen posar un ascen- . sor. El cost total de 'ascensor és de 6.000 €. 3 : a Quant hauran de pagar os veins sla quota 6s la ma: 2 teixa per a tots? b. Els ver ppujat caminant. Finalment nr pagar tant com os ales, ja ue en a F'acord de pagament dela sogient fale. Que pa FAR ovate eeeeeoeoue eeeOCG eCcrrrricece eeeeee A | & J * ° o @ cd om POLINOMIS | EQUACIONS 6 Equacions de segon grau Ce Eo ur na equacié de segen grau sempre es pot escrure dela forma axt + bx +6 = 0 Formula per resoldre equacions de x= ba BE Tac a Cexpressié b* — dac rep el nom de discriminant de 'equaci Fiminant de equacié. | nombre de solucions d'un equacié de ‘Segon grau dependra de si el discriminant és posit, —____ igual e zero, < Passos per resoldre una equacié de segon grau Considerem l'equacio segient: ges 198-1020 © Identifiquem els nombres a, b i c d'aquesta equacié: 29) b= 193¢=-10 @ Eserivim ta formula canviant a, bi c pels seus valors | operem: 152 (OETA _ =19 SETS. 23 6 A347 € 1S + (269 _ =13 17 _| . ° =13-17__ 00 5 =19=17 = Com que el nombre de dins de 'arel 6s positiu, abtenim dues sokicions: ® En comprovem el resultat: 2 4,28 19044, %-10- to=3-4+28-10=5+3-10 42090 3-(p+19-3- ead B+ (46+ 19: (§)-10=3- 25-85 - 10=75-65-10=0 Q ext 8-720 £8449 2¢ ——— ‘ aeo LINOMIS | EQUACIONS 24 | Digues quines dels equacions segdentstenen com a soluié 012: GD) ae-x-220 os bide 2x19 O82 0 25 | Calcula feb : I acl valor de b— 4a0 de les equacions de segon grau seglents i deduelx quantes solucions ce + Be Resol aquestes equacions: Sag 2=0 1b. 2 2e-4=0 27 |, Sense resoldre equaci6, argumenta si existex una, cues 0 cap soluci6 per als enunciats seguents: @ ‘2. Elquadtatctun nombre més cues vegades aquest nombre més ves urtts és qual a 260 'b, El quectat dun nombre més quatre unitats, menys cine vegades aquest nomibre és zero. . Eltriple d'un nombre al quaarat menys sis vegades aquest nomiore és igual a zero.om Considera Be te aquesiaequace: $x -Lx+ 5-0 ‘Sino muttioiquem tot per 12 (m.c.m, dels denominadors), obtenim: Eliminar decimals Considera aquesta equacid: 0,03x" + 0,2x- 1,92 =0. ‘Si ho mutipiquem tot per 100, obtenim: Dividir 'equaci6 Considera aquesta equacié: 40x? + 80x- 600-0 Si dividim per 40, obtenir Canviar signes Per evitar errors, és convenient que el signe de a sigui posit, Enelcas: 5x20 + Si canviem tots els signes, obtenim: 28 | Passa ala forma general les equacions segtients: ‘Quan multipin es accion pel cn, st sd ms al primer did tm. pel denominadr asp mutica el result pel numeradio: zeta Wea Qy aera eB +) bey +2)-Sx= 242) 0 TF -8=0 o EL REPTE Quant fa el catet petit c’aquest triangle?POLINOMIS | EQUACIONS 29 | ResolI'equacié 1acors: Gy +8 +1552 a ao a @ 30 | Reso! 'equacié seguent de dues ‘segor en ce dues manares cerns. La phimara tl com 6 dna Prés de convertir els decimals en enters: Se peep paneeieae a +0258 +0.6-2=0 g ° 81 | Reso! equacié dividint els coeficients pel m.c.d. abans d’aplicar la formula: fay 4.200 = 35x! + 70x 4.200 =0 9 ass 32 | Enun terreny hiha una piscina amb forma circular de 6,5 m de radi, Aprofitant aquest espai, es vol Consiruir una piscina rectangular de manera que els vértexs de la nova piscina toquin les parets de @ Ja vella i que tingui un costat 7 m més llarg que l'altre. a. Fes una reprecentacis grfica del situacé que es planteja en el requadre de la creta. b. Siel costat petit de la nova piscina és x, quant me- ‘sura el costat larg? | la diagonal del rectangle que ¥é per base la nova piscina? cc. Calcula les dimensions de la piscina nova. eee pennyou ee = Equacions de la forma ax? +.¢ = 0 SiP = 0, Tequacis és de la forma ax + = 016s pot reslie alert fen are quacrada Fresol la segtiont equacie: ~4? + 25 =0 Equacions de la forma ax? + by SiC= 0, l'equacié és de la forma ax* + bx = 0, Podem treure x de factor coms i escriure requacié d’aquesta forma: xfax +b) = 0 ‘Aquestes equacions tenen dues solucions: una és x = resolent 'equacié de primer grau ax + b = 0. Resol la seguient equacié: 8x? + 8x = 0 fata s‘obts 34 | Volem enrajolar el terra d’una habitacié rectangular. El costat larg dehabitacié és e doble del curt. ‘a. Quina equacié expressa la superficie que volem enra- eax) __ lar, en funci6 del costat cur? bb. Quines sén les dimensions de habitacio sila superfi- cie és 18 m?? \"Anna i en Pere estan planificant la construccié de la seva propia casa. A ells els agradaria que la Casa tingués forma quadrada i que disposés d’una zona exterior on poder tenir dos jardins rectangu- lars de dimensions idéntiques i un hort quadrat, tal com es pot observar a l'esquema que van fer 1 | Tenint en compte que el costat curt dels jardins mesura 10 m Ais. ique el costat dela casa mesura 30m, digues quina és area [we [me | $ {2 de la casa, dels dos jardins, de "hor i de la parcela sencera. 2 | Enun dels jardins volen posar una taula de ping-pong. El costat més larg de la taula mesura 2,5 m © més que el costat més curt. Si la diagonal mesura 6 m, quines s6n les dimensions de la taula? a — CEOMHHKHKHEHHEHKHEEHEESEOEE mma AAHAAHAAABAARAHRHHL a)= @ Per resoidre els problemes de matematiques has de saber operar | calcul B ° ‘Simpifica les expressions seguients: Resol 'equacié: + 000-= 60+ 51x pidament. it RM orp yeep arpa os teres sonbits esata ‘| Peer ‘4a? 6a? + Ta? = 28? ________— L Efectua les operacions segtients: esol Nequacié: ga 5b +a-7b—-a-4b +9040 xe By +X: Oy) +h By “Troba el valor de xen les equacions seguents: | Resol Pequacié: ag-9= oye oe El meu diari Quina equacié ‘tha resuitat més cific? Per que? arSISTEMES D’EQUACIONS « Qué és un sistema d'equacions? « CE eee ci Wer ‘ Un sistema d'equacions és un conjunt d'equacions que han de complir unes mateixes incdgnites. é axey=d Exemple de sistema de dues equacions i ___ incdgnites: E S x43y=7 « ed ‘ La solucié del sstema 6s x= 1 1y = 2, per tant eee a7, « ‘ « En funcié del nombre de solucions, diem que un sistema d'equacions és: ‘ * incompatible si no té solucions. 6 « * compatible determinat si té una as (Gs ‘ + compatible indeterminat si infintos ‘ (ace etie i tena ge des sacs i =Siy= 8 és solucie d'aquests sistemes: Tbs redgrtes busasen r 1 | Digues six =3 iy = 8 és solucié d’aquest | ene By, freyett a < ‘ i 4. — — el formen. § ED) 5c equacons ie a ( ' axty=14 b. ax-y=2 lox-y=0 c. -_ ax-y=4 6 ix+y=8 * |ax + 2y = 25 EL REPTE Sense resolcre'l, sabres dir quantes solucions té el sistemia d equacions segtient? x+y=10 2x+2y=20 Digues també si és un sistema incompatible, compatible determinat © compatibieindeterinatTee Et Dos sistemes s6n equivalents quan tenen les mateixes solucions, Podlem transformer un sistema d'equacions en un altre d'equivalent de dues maneres: * Aplicant a qualsevol de les equacions del sistema les transformacions que permeten resoldre equacions de primer grau amb una incdgnita, com: * sumar 0 restar | mateix nombre o terme a banda i banda de la igualtat. * multiplicar 0 els. dos membres per un nombre diferent de zero. * Substituint una de les equacions de! sistema pel resultat de sumar-hi o restar-hiT'altra equaci6, com: 5x-2y=3 Bx-2y=3 Davee Sumem membre a membre la primera equacié a la segona: ee Sx-2y=3 YS @ Elsistema, s ancl. Tx+y=5 2 | Relaciona amb fletxes cada sistema de l'esquerra amb un sistema equivalent de la dreta. @ jae i {Sees a i. a Saxe ne : ‘ x+9y=5 cae a p, [1% 907-50 f ae ex+2y=12 ata : 7 ax +9y=0 ‘ ox +7y=8 iii, Sie ayt's x+2y=3 3 | Digues si els sistemes d’equacions ‘segtients son incompatibles, compatibles determinats 0 com- e patibles indeterminats. 5x4 3y=11 @ | bx4+3y=11 >| ies = a *\ 10x + 6/= 22 ise % a. Sot vegades un nombre més dotze r erate eae b. cine vegaces un nombre menys la meta in ave S602 4.840kg. ses pete, 62 kg. En total, pesen : de café: els grans pasen 60 Kae c. Tenim dos tipus de sacs e@ SISTEMES D'EQUACIONS _ : Resolucié de sistemes: métode de reduccié Passos per resoldre un sistema d'equacions pel matode de reduccié i se 3y | Poveocko anette | ° 97 fem ol segiient e+ dy=2 ov 1 (8): 6x+9y=09)-7-+ 154-9 | 8-x+4y)=(5)-2-» 15x +20y=10 ®Sumem membre a membre les dues equacions obtingudes: 21 “15x~ 9y=-21 15x +20y= 10 11y =—11 —» Obtenim una equacié amb una sola incdgnita: y = © Substituim en una de les dues equacions del sistema incia: Substtuinty=-1 a 8x + 3y =7, tenim: 8x43) =7—» 5x- =7x=2 @ Comprovem que les solucions trobades compleixen e! sistema, Substituim x = 2iy = -1 on al sistema: [Sx+ay= 5-243: =7 e+ aya2 ~ |3-244-C1)=2 re) de les quatre samarretes és de 8 €, qué poder comprar amb 80 €? | © Multiptiquem cada equacié per un nombre diferent per aconseguir un sistoma equivalent on ols Coeficients d'una incognita tinguin el mateix valor absolut | signas afferents a les dues equaciors: Enel métode do reduc, sos coefisents alguna ce les Incogntes ja teren mate valor boda signes ferent es ‘tyes equaions, os esta te ol pas 5 | Sie! preu d'una camisa i quatre samarretes és de 72 € ila diferéncia entre ol preu de la camisa i el — nt SOE SHARK KRRKKR KKK HRAARRRRKRARAROOOOH OEE TEPC Ev eas — SISTEMES D‘EQUACIONS 6 6x + Sy =52 6 | Reso! aquest sistema d'equacions pel metode de reduccie: lox-y=8 4 _ Passos per simplificar un sistema d'equacions D+ yen =44 2x 3x +99) -4y=8 Per simplificar el seguient sistema 2 Eliminem els paréntesis: i 2x4 2y+x =442x ax + 9y ~4 | @ Agrupem termes: i [ax + 2y jax + 5y = | @ Restem 2x a cada membre de la primera equacio: t [x + 2y- 2x =4 + 2x -2x ' x4 5y=8 de la seva filla 55 kg. Podem confirmar els seus pesos sabent que i el pes de la fila 6s igual al del pare 7 | Elpes d'un pare és 80 kg i el pes de la fila sumat al doble del pes del pare dona 225 kg, menys 15 kg. = py i- sees D'EQUACIONS Métodes de substituci igualacio x2) Pec resolce aquest stoma | foo sein Jax aya x+2y=9-px=9-2y =5 y=5 =5 espressiéobingua 4 XeQ-2yex=9-2-5 ) Substituim, 2 attra equacid, la incdgnita ailada per Nexoressi6 obtinguda: { 40-2) +9=11 @Resolem equacié obtinguda en ol pas enteror 96 - 8y+3y=11 96 -5y=11 36 ~5y~36= 11-36 Elmo ce suestisc conser alla raincognta en una de by =-25 les equacions al sistema, 2 contac, sos Pata ee equacié aqvesiaincbgita per @ Substituim el valor de la incdgnita que hem trobat en l'expressié obtinguda al primer pas: Passos per resoldre un sistoma df equacions pel métode do substitucio i )Aillem una de les incdgnites d’una de les equacions, Per exemple allon x a la primera equacié: oo 9 | La Rosa demana els apunts de matematiques a dass 8 9 net a oes Bx) ea Resolem aquest sistema dequacions pel métode ' de substitu: eyez : lars ay 016 1) Alem y dea primera equac:y = 22-4 2) Substtutm: 4x4 22 — 4x = 22 | ‘9 Transposem termes: x— 4x = 22-22 4) Agupen:0= 0| Passos per resoldre un sistema d'equacions pel © seme seguent | matode d'igualacié or resolire aquect sistema |**? Jax 4 ay=11 Aillem la mateixa incdgnita a les dues equacions. Per exemple, gilem Primera equacié: x + 2y = 9» x=9- 2y Sogona equacié: 4x + 3y= 11 x= SE ) Igualem les expressions obtingudes en els passos anteriors: 9 = 2y = ) Resolem fequci cbnguce en lps ane: / Grin apse igualar es expressions btngudes. : n= : 4 e-ayee SGM conten ora : , rpc 8 es : peg i Giro cuecora ess 96-8y + Sy = 11-3 + 96 - 5y=11 96 -5y-36 = 11-36 =5y=-25 = Sy _ = 25 y=5 ida al primer pas: substituim el valor de la incdgnita que hem trobat en l'expressi6 obtingu =2y—ex=9-2-5=-4 bx+y=24 rest sistema d’equacions pel métode d'igualacie: tx +y=27 40 | Resol aqu ee — ___— on za! F idia una parcel-la de bose en qué el nombre de pins 182 exemplars i on hi ha 68 pins més que alzines. iqualacid, els exemplars de cada especie: 41 | Unbidleg estu i alzines suma Troba, pel metode d'© SISTEMES D'EQUACIONS Interpretacié grafica de la resolucié de sistemes Passos per representar graficament un sistema d'equacions i solucionar-lo xty=tt Sun sstma equacions see a4 +6 ua slu36 os vata grfcament amo dues reses scans, | Partin del sistema dequacions 2x ey=t1—e y=-2x411 | @ Aillem la y de les dues equacions: a 4 lar+y=14—> y=-r+14 ) Dibuixem la grafica daquestes dues funcions (dues rectes): | @ Mrem quines son es coordenades del punt de tl do es ues recs: 1 aie lta at ae | @ Comprovem la solucio obtinguda resolent el sistema, per exemple, per igualaci6: an A Bx 4 Oe Bx 14 Si x=S—ey=-2-B411 -6 4 tte y=5 12 | Representa graficament com han de ser les dues rectes d'un sistema de dues equacions lineals 6 perque el sistema sigui incompatible, compatible determinat i compatible indeterminat.. * Siun sistema d’equacions té une solucid, es visuelitza graficament amb dues rectes secants. Sistema Sistema Sistema compatible determinat compatible indeterminat incompatible