Problemes Resolts D' ' Algebra: Miguel A. Acebo, Maite Garcia, Josep Maria Jornet

Problemes resolts d’Àlgebra
Miguel A. Acebo, Maite Garcia, Josep Maria Jornet
26 de juliol de 2000
2 Problemes resolts d’Àlgebra
Índex
1 Conjunts 1
2 Relacions binàries 3
3 Correspondències i aplicacions 7
4 Operacions 11
5 Grups 17
6 Anells i cossos 19
7 Polinomis 23
8 Espais vectorials 25
9 Aplicacions lineals 29
10 Matrius i Determinants 33
ii Problemes resolts d’Àlgebra ÍNDEX
11 Sistemes d’Equacions lineals 37
12 Diagonalització d’endomorfismes 43
13 Geometria afı́ 47
14 Formes quadràtiques 49
15 Geometria euclidiana 53
Bibliografia 55
Capı́tol 1
Conjunts
P 1.1 Siguin A = {1, 2, 3, 4, 5} , B = {1, 3, 5, 6, 7, 8} , C = {1, 2, 3, 5, 7, 9} .

Determineu per extensió els següents conjunts:
A ∩ B, A ∩ C, A ∩ (B ∪ C), (A ∩ B) ∪ (A ∩ C), A ∆(B ∆ C), (A ∆ B) ∆ C.
A ∩ B = {1, 2, 3, 4, 5} ∩ {1, 3, 5, 6, 7, 8} = {1, 3, 5}
A ∩ C = {1, 2, 3, 4, 5} ∩ {1, 2, 3, 5, 7, 9} = {1, 2, 3, 5}
A ∩ (B ∪ C) = {1, 2, 3, 4, 5} ∩ {1, 2, 3, 5, 6, , 7, 8, 9} = {1, 2, 3, 5}
(A ∩ B) ∪ (A ∩ C) = {1, 3, 5} ∪ {1, 2, 3, 5} = {1, 2, 3, 5}
A∆ (B∆C) = {1, 2, 3, 4, 5} ∆ {6, 8, 2, 9} = {1, 3, 4, 5, 6, 8, 9}
(A∆B) ∆C = {2, 4, 6, 7, 8} ∆ {1, 2, 3, 5, 7, 9} = {4, 6, 8, 1, 3, 5, 9}
P 1.2 Demostreu que A ∩ [B ∪ (C ∪ D)] = (A ∩ B) ∪ [(A ∩ C) ∪ (A ∩ D)] i que
(A ∩ B) ∪ (C ∩ D) = [(A ∪ C) ∩ (A ∪ D)] ∩ [(B ∪ C) ∩ (B ∪ D)]

  
A ∩  B ∪ C ∪ D} = A ∩ (B ∪ S) |{z}
| {z = (A ∩ B) ∪ (A ∩ S) =
S (1)
(1)
= (A ∩ B) ∪ [A ∩ (C ∪ D)] = (A ∩ B) ∪ [(A ∩ C) ∪ (A ∩ D)]
( 1 ) = Propietat distributiva de la ∩ respecte de la ∪

 
(A ∩ B) ∪ C ∩ D} = (A ∩ B) ∪ S |{z}
| {z = (A ∪ S) ∩ (B ∪ S) =
S (2)
= [A ∪ (C ∩ D)] ∩ [B ∪ (C ∩ D)] |{z}

= [(A ∪ C) ∩ (A ∪ D)] ∩ [(B ∪ C) ∩ (B ∪ D)]
(2)
( 2 ) = Propietat distributiva de la ∪ respecte de la ∩

Capı́tol 2
Relacions binàries
P 2.1 Al conjunt Z definim la relació x + 4y = 5. Demostreu que ≈ és relació d’equi-

valència i busqueu les classes d’equivalència.
Reflexiva
Aquesta propietat es verifica gràcies al fet que qualsevol nombre multiplicat per 5 és sempre múltiple
de 5.
·
x + 4x = 5x = 5 ⇒ x ≈ x, ∀ x ∈ Z
Simètrica
·
A partir de la hipòtesi x ≈ y hem de demostrar la tesi y ≈ x. És a dir, que si x + 4y = 5, aleshores
·
hem de demostrar que y + 4x = 5.
  
x + 4y = 5α  Sumant   · ·
⇒ 5x + 5y = 5α + z ⇒ z = 5 x + y − α = 5β = 5 ⇒ y + 4x = 5
y + 4x = z  | {z }
β
Transitiva

x≈y 
A partir de les hipòtesis hem de demostrar la tesi x ≈ z, és a dir, que si es verifica que
y≈z 
· · ·
x + 4y = 5 i y + 4z = 5, aleshores hem de demostrar que x + 4z = 5.
  
x + 4y = 5α  Sumant ·
⇒ x + 5y + 4z = 5α + 5β ⇒ x + 4z = 5 α + β − y  = 5γ = 5
y + 4z = 5β  | {z }
γ
Per tant, queda demostrat que és una relació d’equivalència.
Abans de buscar les classes d’equivalència demostrarem la següent propietat:

·
x≈y ⇔x−y =5
En efecte,
·
x ≈ y ⇔ x + 4y = 5 ⇔ x + 4y = 5α, α ∈ Z ⇔ x + 4y − 5y = 5α − 5y ⇔
 
  ·
x − y = 5 α − y  = 5β, β ∈ Z ⇔ x − y = 5
| {z }
β
Ara ja buscarem les classes d’equivalència d’una manera molt més senzilla.
n ·o n · o
a = {x ∈ Z | x ≈ a } = x ∈ Z x − a = 5 = x ∈ Z x = 5 +a
Observi’s que tenim

n ·o n · o n · o
0 = x∈Z x=5 , 1 = x∈Z x=5 +1 , 2 = x∈Z x=5 +2 ,
n · o n · o
3 = x∈Z x=5 +3 , 4 = x∈Z x=5 +4
D’altra banda es verifica que

n · ·o n · o
5 = x∈Z x=5 +5=5 = x∈Z x=5 = 0,
Relacions binàries 5
n · o n · o n · o
6 = x∈Z x=5 +6 = x∈Z x=5 +5+1 = x∈Z x = 5 + 1 = 1,
n · o n · o n · o
−1 = x ∈ Z x=5 −1 = x∈Z x=5 −5+4 = x∈Z x = 5 + 4 = 4,
etc. En general, teinim que x = r, essent r la resta de la divisió de x per 5 (0 ≤ r ≤ 4). Això vol

dir que el conjunt quocient solament té 5 classes, és a dir Z/≈ = 0 , 1 , 2 , 3 , 4
P 2.2 Al conjunt N definim la relació a R b ⇔ ∃m i n ∈ N de forma que am = bn .

Demostreu que R és relació d’equivalència i busqueu les classes 0 , 1 , 2 , 4 , 6 i 144
Reflexiva
x R x, ∀ x ∈ N, ja que x1 = x1
Simètrica
Aquesta propietat és trivial ja que x R y ⇒ ∃ m, n ∈ N | xm = y n ⇒ y n = xm ⇒ y R x
Transitiva

xRy 
A partir de les hipòtesis hem de demostrar la tesi x R z. És a dir que a partir del fet que
yRz 
existeixen uns nombres naturals m, n, p, q verificant que xm = y n i y p = z q , hem de demostrar
l’existència d’uns altres nombres naturals r, s ∈ N verificant que xr = z s
 
xRy  ∃ m, n ∈ N xm = y n 
⇒ ⇒ xmp = (xm )p = (y n )p = y np = (y p )n = (z q )n = z qn
yRz  p
∃ p, q ∈ N y = z q 
Per tant, agafant r = mp, s = qn ens queda que xr = z s ⇒ x R z
Ara buscarem les classes d’equivalència demanades. No buscarem les classes d’equivalència en
general per sortir-se de la finalitat d’aquest llibre, però sı́ que direm qui són.
0 = {x ∈ N | x R 0 } = {x ∈ N | xm = 0n = 0 } = {x ∈ N | x = 0 } = {0}
1 = {x ∈ N | x R 1 } = {x ∈ N | xm = 1n = 1 } = {x ∈ N | x = 1 } = {1}
n n n o
2 = {x ∈ N | x R 2 } = {x ∈ N | xm = 2n } = x ∈ N x = 2 m , ∈ N∗ =
m
= {x ∈ N | x = 2α , α ∈ N∗ }

m n

2 n 2n 2n 2n
4 = {x ∈ N | x R 4 } = x ∈ N x = 4 = 2 =2 = x∈N x=2 m , ∈ N∗ =
m
= {x ∈ N | x = 2α , α ∈ N∗ } = 2
n n n n o
6 = {x ∈ N | x R 6 } = {x ∈ N | xm = 6n = (2.3)n = 2n .3n } = x ∈ N x = 2 m .3 m , ∈ N∗ =
m
= {x ∈ N | x = 2α .3α , α ∈ N∗ }
n o
144 = {x ∈ N | x R 144 } = x ∈ N xm = 144n = 16n 9n = 24n 32n = 22(2n) 3(2n) =

2 2n 2n 2n
= x ∈ N x = 2 m3m , ∗
∈ N == x ∈ N x = 22α 3α , α ∈ N∗ =
m
= {x ∈ N | x = 12α , α ∈ N∗ }
En general, per buscar la classe d’un element a ∈ N, s’haurien de fer els següents passos:
i) Fer la descomposició del nombre a en producte de nombres primers
a = pα1 1 pα2 2 pα3 3 ... pαs s
ii) Buscar d = mcd (α1 , α2 , α3 , ... , αs )

α1 α2 α3 αs
iii) Calcular b = p1d p2d p3d ... psd
Finalment es demostra que a = {x ∈ N | x = bm , m ∈ N∗ } = b

Capı́tol 3
Correspondències i aplicacions
P 3.1 Siguin f : A −−−→ B i g : B −−−→ C, dues aplicacions, demostreu que
g ◦ f és INJECTIVA ⇒ f és INJECTIVA
g ◦ f és EXHAUSTIVA ⇒ g és EXHAUSTIVA
g ◦ f és EXHAUSTIVA, g és INJECTIVA ⇒ f és EXHAUSTIVA
g ◦ f és INJECTIVA, f és EXHAUSTIVA ⇒ g és INJECTIVA
f (x) = f (y) ⇒ g [f (x)] = g [f (y)] ⇒ (g ◦ f ) (x) = (g ◦ f ) (y) |{z

⇒ } x = y ⇒ f és injectiva
(1)
(1) = g ◦ f és aplicació injectiva
 
 
g ◦ f exhaustiva ⇒ que ∀ z ∈ C ∃ x ∈ A tal que (g ◦ f ) (x) = z ⇒ g f (x) = z ⇒ g (y) = z.
| {z }
y∈B
Per tant, acabem de veure que ∀ z ∈ C ⇒ ∃ y ∈ B | g (y) = z i això significa que l’aplicació g és
exhaustiva.
 
g ◦ f exhaustiva  g exhaustiva  g ◦ g −1 = IC
⇒ ⇒ g és bijectiva ⇒ ∃ g −1 bijectiva
g injectiva  g injectiva  g −1 ◦ g = IB

Per tant, tindrem que f = IB ◦ f = g −1 ◦ g ◦ f |{z}
= g −1 ◦ (g ◦ f ) i com que la composició d’apli-
(2)
cacions exhaustives és una altra aplicació exhaustiva, queda demostrat que f també és exhaustiva.
(2) = Propietat associativa de la composició d’aplicacions.
  
g ◦ f injectiva  f és injectiva  f −1 ◦ f = IA 
⇒ ⇒ f és bijectiva ⇒ ∃ f −1 bijectiva
f exhaustiva  f és exhaustiva  f ◦ f −1 = IB 

Com abans, tindrem que g = g ◦ IB = g ◦ f ◦ f −1 = (g ◦ f ) ◦ f −1 i com que la composició
|{z}
(2)
d’aplicacions injectives és una altra aplicació injectiva, queda demostrat que g també és injectiva.
P 3.2 Siguin f : A −−−→ B i g : B −−−→ A, dues aplicacions que verifiquen

que g ◦ f = IA i f ◦ g = IB . Demostreu que f i g són BIJECTIVES i que
f =g 1 i g=f 1.
Per teoria sabem que l’aplicació identitat sempre és bijectiva, per tant, aplicant els resultats del
problema anterior tindrem que:
 
 f és injectiva 

g ◦ f és bijectiva ⇒ 



  g és exhaustiva 


g ◦ f = IA  
⇒ ⇒
f ◦g =I  B
 



 g és injectiva 


f ◦ g és bijectiva ⇒ 

 f és exhaustiva 
Correspondències i aplicacions 9
 

 f és injectiva 

 ⇒ f és bijectiva




 f és exhaustiva 

⇒

 




 g és exhaustiva 

 ⇒ g és bijectiva
 g és injectiva 

 f −1 ◦ f = IA
f bijectiva ⇒ ∃ f −1 bijectiva
 f ◦ f −1 = I
B

 g −1 ◦ g = IB
g bijectiva ⇒ ∃ g −1 bijectiva
 g ◦ g −1 = I
A
D’altra banda tenim que:

g = g ◦ IB = g ◦ f ◦ f −1 = (g ◦ f ) ◦ f −1 = IA ◦ f −1 = f −1
|{z}
(1)

f = IB ◦ f = g −1 ◦ g ◦ f |{z}
= g −1 ◦ (g ◦ f ) = g −1 ◦ IA = g −1
(1)
(1) = Propietat associativa de la composició d’aplicacions

Capı́tol 4
Operacions
P 4.1 Al conjunt G = {(a, b) | a 6= 0, a, b ∈ Q }, definim la llei de composició següent:

(a, b) ◦ (c, d) = (a.c, b.c + d). Expliqueu per què ◦ és operació interna i busqueu totes
les propietats d’aquesta operació.
Siguin (a, b) ∈ G i (c, d) ∈ G dos parells qualssevol, aleshores tindrem que a 6= 0 6= c, a, b, c, d ∈ Q

i, per tant, es verificarà, trivialment, que ac 6= 0, bc + d ∈ Q. És a dir que el parell (ac, bc + d) ∈ G.
Això vol dir que ∀ (a, b) , (c, d) ∈ G, sempre existeix (a, b) ◦ (c, d) i pertany al conjunt considerat
G. D’altra banda és evident que el resultat és únic, ja que:

(a, b) = (x, y) 
⇒ (ac, bc + d) = (xz, yz + t) ⇒ (a, b) ◦ (c, d) = (x, y) ◦ (z, t)
(c, d) = (z, t) 
Per tant ha quedat demostrat que aquesta llei de composició és una operació interna definida al
conjunt G. Ara estudiarem les seves propietats.
Associativa  
[(a, b) ◦ (c, d)] ◦ (e, f ) = |{z} + d} ◦ (e, f ) = (xe, ye + f ) =

ac , |bc{z
x y
= ([ac] e, [bc + d] e + f ) = (ace, bce + de + f )
 
(a, b) ◦ [(c, d) ◦ (e, f )] = (a, b) ◦ |{z}

ce , de + f  = (az, bz + t) =
| {z }
z t
= (a [ce] , b [ce] + de + f ) = (ace, bce + de + f )
Es pot veure que les dues expressions són iguals, per verificar-se les propietats associativa de la
suma de nombres racionals, la propietat associativa del producte de nombres racionals i la propietat
distributiva del producte respecte de la suma.
Commutativa
Aquesta propietat no es verifica, ja que falla moltes vegades. Per exemple
(1, 2) ◦ (2, 4) = (2, 8) 6= (2, 6) = (2, 4) ◦ (1, 2)
Element neutre

xa = a 
(x, y) ◦ (a, b) = (a, b) , ∀ (a, b) ∈ G ⇒ (xa, ya + b) = (a, b) ⇒ ⇒ x = 1, y = 0
ya + b = b 
És a dir que el parell (1, 0) és element neutre per l’esquerra d’aquesta operació. Ara veurem que
també és element neutre per la dreta. En efecte,
(a, b) ◦ (1, 0) = (a.1, b.1 + 0) = (a, b) , ∀ (a, b) ∈ G
Element simètric
Ara buscarem els parells que tenen element simètric. Si (x, y) és l’element simètric del parell (a, b),
s’haurà de verificar que (x, y) ◦ (a, b) = (1, 0) = (a, b) ◦ (x, y).
Operacions 13

xa = 1  1 b
(x, y) ◦ (a, b) = (1, 0) ⇒ (xa, ya + b) = (1, 0) ⇒ ⇒x= , y=−
ya + b = 0  a a
Aquesta solució és correcta pel fet que a 6= 0, ja que (a, b) ∈ G. Per tant tenim que el parell
1 b

a , − a ∈ G i fa el paper d’element simètric per l’esquerra del parell (a, b). El lector pot comprovar
que també és element simètric per la dreta i, per tant, resulta que tots els elements del conjunt G
tenen element simètric. De totes aquestes propietats deduı̈m que (G, ◦) té l’estructura de grup no
commutatiu.
(a, b) ⊕ (m, n) = (a + m, b + n)
P 4.2 Al conjunt Z2 definim les següents operacions: .
(a, b) ◦ (m, n) = (a.m, a.n + b.m)
Busqueu totes les propietats d’aquestes operacions.

En primer lloc demostrarem que Z2 , ⊕ és un grup commutatiu. En efecte,
Commutativa
(a, b) ⊕ (c, d) = (a + c, b + d) = (c + a, d + b) = (c, d) ⊕ (a, b)
Hem aplicat que la suma de nombres enters verifica la propietat commutativa.
Associativa
[(a, b) ⊕ (c, d)] ⊕ (e, f ) = (a + c, b + d) ⊕ (e, f ) = ([a + c] + e, [b + d] + f )
(a, b) ⊕ [(c, d) ⊕ (e, f )] = (a, b) ⊕ (c + e, d + f ) = (a + [c + e] , b + [d + f ])
Per tant aquesta propietat es verifica gràcies a la propietat associativa de la suma.
Element neutre
(0, 0) ⊕ (a, b) = (0 + a, 0 + b) = (a, b) = (a + 0, b + 0) = (a, b) ⊕ (0, 0)
Això vol dir que (0, 0) és l’element neutre d’aquesta operació.
Element simètric
(−a, −b) ⊕ (a, b) = ([−a] + a, [−b] + b) = (0, 0) = (a + [−a] , b + [−b]) = (a, b) ⊕ (−a, −b)
És a dir que (−a, −b) és l’element simètric de (a, b)

Per tant ha quedat demostrat que Z2 , ⊕ és un grup commutatiu. Ara estudiarem les propietats
de la segona operació.
Commutativa
(a, b) ⊗ (c, d) = (ac, ad + bc) = (ca, cb + da) = (c, d) ⊗ (a, b)
Hem aplicat les propietats commutativa de la suma i del producte de nombres enters.
Associativa
 
(a, b) ⊗ [(c, d) ⊗ (e, f )] = (a, b) ⊗ |{z}

ce , cf + de = (ax, ay + bx) = (a [ce] , a [cf + de] + b [ce])
| {z }
x y
 
[(a, b) ⊗ (c, d)] ⊗ (e, f ) = |{z}

ac , ad + bc} ⊗ (e, f ) = (ze, zf + te) = ([ac] e, [ac] f + [ad + bc] e)
| {z
z t
Com que la suma de nombres enters és associativa, el producte de nombres enters és associatiu i
el producte és distributiu respecte a la suma, les dues expressions són iguals i, per tant, es verifica
aquesta propietat.
Distributiva de l’operació ⊗ respecte a l’operació ⊕

 
(a, b) ⊗ [(c, d) ⊕ (e, f )] = (a, b) ⊗ c| {z

+ e}, d + f  = (ax, ay + bx) = (a [c + e] , a [d + f ] + b [c + e])
| {z }
x y
[(a, b) ⊗ (c, d)] ⊕ [(a, b) ⊗ (e, f )] = (ac, ad + bc) ⊕ (ae, af + be) = (ac + ae, [ad + bc] + [af + be])
Operacions 15
Les dues expressions són iguals gràcies a les propietats de la suma i producte de nombres enters.
No cal fer la comprovació per l’altre costat perquè les operacions ⊗ i ⊕ verifiquen la propietat
commutativa.
Element neutre
 
ax = a   x=1
(a, b) ⊗ (x, y) = (a, b) , ∀ (a, b) ⇒ (ax, ay + bx) = (a, b) ⇒ ⇒
ay + bx = b   y=0
Com que l’operació ⊗ és commutativa, tenim que (1, 0) és l’element neutre.
Element simètric

ax = 1  1 b
(a, b) ⊗ (x, y) = (1, 0) ⇒ (ax, ay + bx) = (1, 0) ⇒ ⇒x= , y=− 2
ay + bx = 0  a a
Aquestes expressions pertanyen a Z solament quan a = 1 i a = −1, és a dir que els únics elements
que tenen simètric són els parells de la forma (1, x) , (−1, x) , x ∈ Z.

De totes aquestes propietats deduı̈m que Z2 , ⊕, ⊗ té l’estructura d’anell commutatiu unitari, però
no és un cos ja que falla la propietat de l’element simètric.
Capı́tol 5
Grups
P 5.1 Sigui (G, ·) un grup tal que x2 = e, ∀ x ∈ G. Demostreu que l’operació · és
COMMUTATIVA.
Hem de demostrar que ab = ba, ∀ a, b ∈ G. Tenint en compte que (ab)2 = e = a2 = b2 , resulta que
Ass
2 ↑
ab = aeb = a (ab) b = a (ab) (ab) b = (aa) (ba) (bb) = e (ba) e = ba, ∀ a, b ∈ G. Una altra manera
de fer-lo és:
x2 = e, ∀x ∈ G ⇒ x = x−1 , ∀x ∈ G
Per tant tindrem que:

ab = (ab)−1 = b−1 a−1 = ba, ∀a, b ∈ G
P 5.2 Sigui (G, ·) un grup tal que (x · y)2 = x2 · y 2 ∀ x, y ∈ G. Demostreu que

l’operació · és COMMUTATIVA.
Hem de demostrar que x · y = y · x, ∀ x, y ∈ G. En primer lloc tenim que (x · y)2 = (x · y) · (x · y) i

tenint en compte que en un grup es verifica la propietat associativa, podem prescindir dels parèntesis
i ens queda (x · y)2 = x · y · x · y.
Per la mateixa raó tindrem que x2 · y 2 = x · x · y · y. Aplicant la hipòtesi que ens diuen tindrem que
x · x · y · y = x · y · x · y i recordant que en un grup tot element és regular o simplificable, podem
simplificar per l’esquerra i tindrem x · y · y = y · x · y. Tornant a simplificar per la dreta obtenim
finalment la propietat commutativa x · y = y · x, ∀ x, y ∈ G.
Capı́tol 6
Anells i cossos
P 6.1 Sigui (A, +, ·) un anell commutatiu, a, b ∈ A elements fixos.
Sigui I(a;b) = {x ∈ A | ∃ x1 , x2 ∈ A verificant que x = a · x1 = b · x2 }.
Demostreu que I(a;b) = I és ideal de A. Calculeu I(6; 8) en el cas que A = Z.
En primer lloc tenim que I(a,b) 6= ∅ ja que 0 ∈ I(a,b) .
Siguin x, y ∈ I(a,b) , hem de demostrar que x − y ∈ I(a,b)
  


  x − y = a · x1 − a · y1 = a · x1 − y1  

| {z }  
x∈I  x = a · x1 = b · x2  
⇒ ⇒  z1 ∈A 
⇒x−y ∈I
y∈I  y = a · y1 = b · y2  


x − y = b · x2 − b · y2 = b · x2 − y2  


| {z } 
z2 ∈A
 
x∈A  x·y ∈I 
En segon lloc hem de demostrar que ⇒
y∈I  y·x∈I 
  


x · y = y · x = (a · y1 ) · x = a · y1 · x 
| {z } 

y ∈ I ⇒ y = a · y1 = b · y2 ⇒  z1 ∈A ⇒x·y =y·x∈I



x · y = y · x = (b · y2 ) · x = b · y2 · x 

| {z } 
z2 ∈A
Per tant ha quedat demostrat que I = I(a,b) és un ideal
I(6,−8) = {x ∈ Z | x = 6 · m = (−8) · n, m, n ∈ Z } = {x ∈ Z | x = 6 · m = 8 · k, m, k ∈ Z }
  
3·m=4·k 
m = 4 · p, p ∈ Z  x = 24 · p, p ∈ Z 
6·m=8·k ⇒ ⇒ ⇒ ⇒
mcd (3, 4) = 1  k = 3 · q, q ∈ Z  x = 24 · q, q ∈ Z 
⇒ x ∈ 24Z ⇒ I(6,−8) ⊂ 24Z
És evident que 24Z ⊂ I(6,−8) i, per tant, tenim que 24Z = I(6,−8) . En general, si a, b ∈ Z es verifica
que
I(a,b) = {x ∈ Z | x = a · x1 = b · x2 , x1 , x2 ∈ Z} = mZ
on m = mcm(a, b).

 (a, b) + (c, d) = (a + c, b + d)
P 6.2 A l’anell Z2 , +, · , amb les operacions , definim
 (a, b) · (c, d) = (a · c, b · d)
el conjunt I = {(4α, 6β) | α, β ∈ Z }. Demostreu que I és ideal de Z2 .
Anells i cossos 21
És evident que I 6= ∅, ja que (0, 0) ∈ I
Ara demostrarem que si x, y ∈ I, aleshores x − y ∈ I. En efecte,

 
x∈I  x = (4a, 6b) , a, b ∈ Z 
⇒ ⇒ x − y = (4a − 4c, 6b − 6d) =
y∈I  y = (4c, 6d) , c, d ∈ Z 
    
= 4 a − }c , 6 b| {z
| {z − d} = (4m, 6n) , m, n ∈ Z ⇒ x − y ∈ I
m n
Finalment demostrarem la segona condició d’ideal que diu que x ∈ I, t ∈ Z2 ⇒ xt ∈ I i tx ∈ I
 
x∈I  x = (4a, 6b) , a, b ∈ Z 
⇒ ⇒
t ∈ Z2  t = (p, q) , p, q ∈ Z 
    
⇒ tx = xt = 4  ap  , 6  bq  = (4m, 6n) , m, n ∈ Z ⇒ tx ∈ I
|{z} |{z}
m n
Capı́tol 7
Polinomis
P 7.1 Siguin a, b, c les arrels del polinomi p (X) = X 3 − 2X + 10 ∈ C [X]. Calculeu

1 1 1
a2 + b2 + c2 i + + .
3−a 3−b 3−c
En primer lloc escriurem les fórmules de Cardano associades a aquest polinomi:


a+b+c=0 



X 3 − 2X + 10 = (X − a) (X − b) (X − c) ⇒ ab + ac + bc = −2




abc = −10
Tenint en compte que (a + b + c)2 = a2 + b2 + c2 + 2 (ab + ac + bc), obtenim que
a2 + b2 + c2 = (a + b + c)2 − 2 (ab + ac + bc) = 02 − 2 (−2) = 4.
Abans de calcular la segona proposta calcularem el valor de (3 − a) (3 − b) (3 − c).
X 3 − 2X + 10 = (X − a) (X − b) (X − c) ⇒ (3 − a) (3 − b) (3 − c) = 33 − 2 · 3 + 10 = 31
Tenint en compte el resultat anterior tenim que:
1 1 1 (3 − b) (3 − c) + (3 − a) (3 − c) + (3 − a) (3 − b)
+ + = =
3−a 3−b 3−c (3 − a) (3 − b) (3 − c)
27 − 6 (a + b + c) + (ab + ac + bc) 25
= =
31 31
P 7.2 Siguin a, b, c les arrels del polinomi p (X) = X 3 + X 2 + X − 1 ∈ C [X]. Busqueu

un altre polinomi q (X) = X 3 − mX 2 + nX − s ∈ C [X], tal que les seves arrels siguin
α = b + c, β = a + c, γ = a + b.
En primer lloc escriurem les fórmules de Cardano associades al polinomi X 3 + X 2 + X − 1 :

 
a + b + c = −1  
 α = b + c = −1 − a 


 
X 3 + X 2 + X − 1 = (X − a) (X − b) (X − c) ⇒ ab + ac + bc = 1 ⇒ β = a + c = −1 − b

 


 

abc = 1 γ = a + b = −1 − c
Si ara escrivim les fórmules de Cardano per al polinomi que busquem tindrem:

α+β+γ =m 



X 3 − mX 2 + nX − s = (X − α) (X − β) (X − γ) ⇒ αβ + αγ + βγ = n




αβγ = s
Per tant ens quedarà que:
m = α + β + γ = (−1 − a) + (−1 − b) + (−1 − c) = −3 − (a + b + c) = −3 + 1 = −2
n = αβ + αλ + βγ = (−1 − a) (−1 − b) + (−1 − a) (−1 − c) + (−1 − b) (−1 − c) =

= (1 + a + b + ab) + (1 + a + c + ac) + (1 + b + c + bc) = 3 + 2 (a + b + c) + (ab + ac + bc) = 2
s = αβγ = (−1 − a) (−1 − b) (−1 − c) = p (−1) = −2
que implica que el polinomi buscat és q (X) = X 3 + 2X 2 + 2X + 2.

Capı́tol 8
Espais vectorials
a = (1, 2, 3, 4) , b = (2, 2, 2, 6) , c = (0, 2, 4, 4) ,

P 8.1 A l’ e.v. R4 siguin
d = (1, 0, −1, 2) , e = (2, 3, 0, 1) , F = ha, b, ci i G = hd, ei
Busqueu bases de F, G, F ∩ G, i F + G.
En primer lloc mirarem si els vectors de F són linealment independents. Per fer-ho resoldrem
l’equació vectorial x (1, 2, 3, 4) + y (2, 2, 2, 6) + z (0, 2, 4, 4) = (0, 0, 0, 0). Igualant component a
component tenim:
 
x + 2y =0  
 x + 2y =0 


 

 
 x + 2y =0  x + 2y =0 

   
2x + 2y + 2z = 0  −2y + 2z =0   
⇔ ⇔ −2y + 2z = 0 ⇔ −2y + 2z = 0 ⇔
3x + 2y + 4z = 0 


 −4y + 4z =0 










 
 −2y + 4z = 0  2z = 0 
4x + 6y + 4z = 0  −2y + 4z =0 
⇔x=0=y=z
Això vol dir que aquests vectors són linealment independents i, per tant, en ser generadors, són
una base de F , la qual cosa implica que dim F = 3.
Els vectors que generen el subespai G són linealment independents, ja que són solament dos vectors
i les seves components no són proporcionals. Per tant també tenim que dim G = 2.
Ara buscarem una base de la intersecció.


 v ∈ F ⇒ v = x (1, 2, 3, 4) + y (2, 2, 2, 6) + z (0, 2, 4, 4)
v ∈F ∩G⇔ ⇔
 v ∈ G ⇒ v = t (1, 0, −1, 2) + r (2, 3, 0, 1)
⇔ x (1, 2, 3, 4) + y (2, 2, 2, 6) + z (0, 2, 4, 4) = t (1, 0, −1, 2) + r (2, 3, 0, 1)
Igualant component a component ens queda el següent sistema:

   
x + 2y = t + 2r 
 x + 2y = t + 2r 
 x + 2y = t + 2r 
 r=0 


 
 
 


 
 
 

2x + 2y + 2z = 3r  −2y + 2z = −2t − r  −2y + 2z = −2t − r  z=0 
⇔ ⇔ ⇔
3x + 2y + 4z = −t  

 −4y + 4z = −4t − 6r  

 0 = −4r 


 y=t 




 
 
 

4x + 6y + 4z = 2t + r  −2y + 4z = −2t − 7r  2z = −6r  x = −t 

 v = −t (1, 2, 3, 4) + t (2, 2, 2, 6) = t (1, 0, −1, 2)
Per tant ens queda que
 v = t (1, 0, −1, 2) + 0 (2, 3, 0, 1) = t (1, 0, −1, 2)
Això vol dir que F ∩G = h(1, 0, −1, 2)i, i com aquest vector és diferent del vector zero, és linealment
independent i, per tant, és base de F ∩ G i tenim que dim F ∩ G = 1.
Aplicant la fórmula de Grassman tenim que :
dim (F + G) = dim F + dim G − dim (F ∩ G) = 3 + 2 − 1 = 4.
Per teoria sabem que F + G = ha, b, c, d, ei = ha, b, c, ei. Per tant els vectors a, b, c, e són una
↓
d∈F ∩G
base de F + G.
 
 x − y + 2z = 0 
P 8.2 A l’ e.v. R3 sigui H = (x, y, z) . Demostreu que H és s.v.
 2x + y + z = 0 
de R3 . Busqueu una base de H.
Espais vectorials 27
Com que (0, 0, 0) ∈ H, tenim que H 6= ∅. Per demostrar que H és s.v. de R3 ho farem utilitzant
la següent caracterització:
a) ∀ u, v ∈ H ⇒ u + v ∈ H b) ∀ λ ∈ R, ∀ u ∈ H ⇒ λu ∈ H

x − y + 2z = 0 

u ∈ H ⇒ u = (x, y, z) 
  


2x + y − z = 0 
⇒ u + v = x + }c ∈ H ⇔
+ a}, y + b, |z {z
| {z
a − b + 2c = 0 
 | {z }

 m n p
v ∈ H ⇒ v = (a, b, c) 

2a + b − c = 0 

 m − n + 2p = 0
⇔
 2m + n + p = 0
Ara bé,
   
m − n + 2p = (x + a) − (y + b) + 2 (z + c) = x − y + 2z  + a b + 2c} = 0 + 0 = 0
| − {z
| {z }
 0   0 
2m + n + p = 2 (x + a) + (y + b) + (z + c) = 2x + y + z  + 2a 
| +{zb + }c = 0 + 0 = 0
| {z }
0 0
i per tant queda demostrada la primera condició. Ara demostrarem la segona:

   
x − y + 2z = 0   m − n + 2p = 0
u ∈ H ⇒ u = (x, y, z) ⇒ λu = |{z} λz  ∈ H ⇔
λx , λy , |{z}
2x + y − z = 0  |{z}  2m + n + p = 0
m n p
 
m − n + 2p = (λx) − (λy) + 2 (λz) = λ x − y + 2z  = λ · 0 = 0

| {z }
 0 
2m + n + p = 2 (λx) + (λy) + (λz) = λ 2x + y + z  = λ · 0 = 0

| {z }
0
Per buscar una base d’aquest subespai vectorial, en primer lloc, buscarem un sistema de vectors
generadors.
  
x − y + 2z = 0  3x + 3z = 0   y = −x
u = (x, y, z) ∈ H ⇔ ⇔ ⇔ ⇔
2x + y + z = 0  −3x − 3y = 0   z = −x
⇔ u = (x, −x, −x) = x (1, −1, −1)
Aquest resultat implica que H = h(1, −1, −1)i i com aquest vector és diferent del vector zero,
aleshores és linealment independent i, per tant, és una base del subespai vectorial H.
Capı́tol 9
Aplicacions lineals
P 9.1 Sigui f : R3 −
→R2 una aplicació definida per f (x, y, z) = (x + y − z, 3x + y + z).
Demostreu que f és aplicació lineal i busqueu una base de Nuc (f ) i una altra de Im (f ).
 
f [(a, b, c) + (m, n, p)] = f a

|+{zm}, b| + + p = f (x, y, z) = (x + y − z, 3x + y + z) =
{z n}, c| {z }
x y z
= ([a + m] + [b + n] − [c + p] , 3 [a + m] + [b + n] + [c + p]) =
= ([a + b − c] + [m + n − p] , [3a + b + c] + [3m + n + p]) =
= (a + b − c, 3a + b + c) + (m + n − p, 3m + n + p) = f (a, b, c) + f (m, n, p)
 
f (λ [a, b, c]) = f |{z}

λa , |{z} λc  = f (x, y, z) = (x + y − z, 3x + y + z) =
λb , |{z}
x y z
= (λa + λb − λc, 3 [λa] + λb + λc) = λ (a + b − c, 3a + b + c) = λf (a, b, c)
Les propietats que hem aplicat han sigut la commutativa i associativa de la suma i la distributiva
del producte respecte a la suma. A la segona igualtat hem aplicat a més a més la commutativa i
l’associativa del producte de nombres.
(x, y, z) ∈ Nuc (f ) ⇔ f (x, y, z) = (0, 0) ⇔ (x + y − z, 3x + y + z) = (0, 0) ⇔

  
x+y−z =0  4x + 2y = 0   y = −2x
⇔ ⇔ ⇔
3x + y + z = 0  2x + 2z = 0   z = −x
Això vol dir que els vectors del nucli són de la forma (x, −2x, −x) = x (1, −2, −1), per tant tenim
que Nuc (f ) = h(1, −2, −1)i. Com (1, −2, −1) 6= (0, 0, 0), és linealment independent i, per tant, és
una base de Nuc (f ).
Com que dim Nuc (f ) = 1, aleshores tenim que dim Im (f ) = dim R3 − dim Nuc (f ) = 3 − 1 = 2
D’altra banda tenim que
f (x, y, z) = (x + y − z, 3x + y + z) = (x, 3x) + (y, y) + (−z, z) = x (1, 3) + y (1, 1) + z (−1, 1) ⇒
⇒ Im (f ) = h(1, 3) , (1, 1) , (−1, 1)i
Tenint en compte que els vectors (1, 3) i (1, 1) són linealment independents, per no tenir les
components proporcionals, són una base de Im (f ).
Observareu que com Im (f ) ⊆ R2 i dim Im (f ) = 2, tenim que Im (f ) = R2 .
P 9.2 Sigui f : R4 −
→ R2 definida per f (x, y, z, t) = (x + y + z + t, x − y + 2z + t).
Demostreu que f és aplicació lineal i busqueu una base de Nuc (f ) i una altra de
Im (f ).
Aquest problema és idèntic a l’anterior i, per tant, el farem de manera semblant.
 
f [λ (a, b, c, d) + µ (m, n, p, q)] = f λa + µm, λb + µn, λc + µp, λd + µq  = f (x, y, z, t) =

| {z } | {z } | {z } | {z }
x y z t
Aplicacions lineals 31
= (x + y + z + t, x − y + 2z + t) =
= ([λa + µm] + [λb + µn] + [λc + µp] + [λd + µq] , [λa + µm] − [λb + µn] + 2 [λc + µp] + [λd + µq]) =
= ([λa + λb + λc + λd] + [µm + µn + µp + µq] , [λa − λb + 2λc + λd] + [µm − µn + 2µp + µq]) =
= ([λa + λb + λc + λd] , [λa − λb + 2λc + λd]) + ([µm + µn + µp + µq] , [µm − µn + 2µp + µq]) =
= λ (a + b + c + d, a − b + 2c + d)+µ (m + m + p + q, m − n + 2p + q) = λf (a, b, c, d)+µf (m, n, p, q)
Per teoria sabem que
Im (f ) = hf (1, 0, 0, 0) , f (0, 1, 0, 0) , f (0, 0, 1, 0) , f (0, 0, 0, 1)i = h(1, 1) , (1, −1) , (1, 2) , (1, 1)i ⊂ R2
i tenint en compte que els vectors (1, 1) i (1, −1) són linealment independents, obtenim que aquests
vectors són una base de Im (f ), la qual cosa implica que dim Im (f ) = 2 i, per tant, Im (f ) = R2 .
D’aquest resultat obtenim que dim Nuc (f ) = dim R4 − dim Im (f ) = 4 − 2 = 2.
v = (x, y, z, t) ∈ Ker (f ) ⇔ f (x, y, z, t) = (0, 0) ⇔


x+y+z+t=0 
⇔ (x + y + z + t, x − y + 2z + t) = (0, 0) ⇔
x − y + 2z + t = 0 
Resolent aquest sistema tenim que

 
x+y+z+t=0   z = 2y
⇒
−2y + z = 0   t = −x − 3y
i, per tant, ens queda que v ∈ Ker (f ) ⇔ v = (x, y, 2y, −x − 3y) = (x, 0, 0, −x) + (0, y, 2y, −3y) =
x (1, 0, 0, −1) + y (0, 1, 2, −3). Aquest fet significa que Ker (f ) = h(1, 0, 0, −1) , (0, 1, 2, −3)i i com
aquests vectors són linealment independents pel fet que les seves components no són proporcionals,
deduı̈m que formen una base del nucli de l’aplicació lineal f .
Capı́tol 10
Matrius i Determinants
P 10.1 Busqueu el rang de les següents matrius

 
  1 0 2 1 −1 2
1 0 2 1 2 −1 1  
   
   2 1 0 1 2 1 
 0 1 2 1 3 1 0   
   
   −1 1 1 0 −4 3 
A= 2 1 6 3 7 −1 2  B=



   0 −1 4 1 −4 3 
   
 −2 2 0 0 2 4 −2   
   4 1 4 3 0 5 
1 3 8 4 11 2 3  
−2 3 −2 −1 6 1
Ho farem pel mètode de Gauss, treballant amb les files:
   
F3 = F3 − 2F 1
1 0 2 1 2 −1 1 1 0 2 1 2 −1 1
  F4 = F4 + F3  
   
 0 1 2 1 30  1  0 1 2 1 3 1 0 
  F5 = F5 − F1  
   
 2 1 6 3 7 −1 2  ≈  0 1 2 1 3 1 0  ≈
   
   
 −2 2 0 0 2 4 −2   0 3 6 3 9 3 0 
   
1 3 8 4 11 2 3 0 3 6 3 9 3 2
   
1 0 2 1 2 −1 1 1 0 2 1 2 −1 1
  F =F −3F  
  3 3 2  
≈  0 1 2 1 3 1 0  ≈  0 1 2 1 3 1 0 
   
0 3 6 3 9 3 2 0 0 0 0 0 0 2
Com que aquesta matriu ja està triangulitzada i ens han quedat 3 files no nul.les podem afirmar
que el rang de la matriu A és 3.
Ara procedirem de la mateixa forma amb l’altra matriu:
  F2 = F2 − 2F 1  
1 0 2 1 −1 2 1 0 2 1 −1 2
  F3 = F3 + F1  
   
 2 1 0 1 2 1  F5 = F5 − 2F 2  0 1 −4 −1 4 −3 
   
   
 −1 1 1 0 −4 3  F6 = F6 + F2  0 1 3 1 −5 5 
  ≈  ≈
   
 0 −1 4 1 −4 3   0 −1 4 1 −4 3 
   
   
 4 1 4 3 0 5   0 −1 4 1 −4 3 
   
−2 3 −2 −1 6 1 0 4 −2 0 8 2
   
1 0 2 1 −1 2 F = F3 − F2 1 0 2 1 −1 2
  3  
  F4 = F4 − 4F 2  
 0 1 −4 −1 4 −3   0 1 −4 −1 4 −3 
≈


 ≈ 

≈

 0 1 3 1 −5 5   0 0 7 2 −9 8 
   
0 4 −2 0 8 2 0 0 14 4 −8 14
 
1 0 2 1 −1 2
 
 
F4 =F4 −2F 3  0 1 −4 −1 4 −3 
≈  .
 
 0 0 7 2 −9 8 
 
0 0 0 0 10 −2
Com que han quedat 4 files no nul.les i la matriu ja està triangulitzada podem afirmar que el rang
de la matriu B és 4.
Matrius i Determinants 35
P 10.2 Busqueu el rang de la matriu A segons els valors del paràmetre m

 
m 2 3 m
 
 
 1 1 2 2 
A= 


 2 m 1 3 
 
3 3 m 1
m 2 3 m m 2 3 m
1 1 2 2 F4 =F4 +F1 +F2 +F3 1 1 2 2
= =
2 m 1 3 2 m 1 3
3 3 m 1 m+6 m+6 m+6 m+6
C1 = C1 − C4
C2 = C2 − C4 0 2−m 3−m m
0 2−m 3−m
C3 = C3 − C4 −1 −1 0 2
= = (m + 6) (−1)4+4 −1 −1 0 =
−1 m − 3 −2 3
−1 m − 3 −2
0 0 0 m+6
0 2−m 3−m
F3 =F3 −F2 2−m 3−m
= (m + 6) −1 −1 0 = (m + 6) (−1)1+2 (−1) =
m−2 −2
0 m−2 −2
F1 =F1 +F2 0 1−m

= (m + 6) = (m + 6) (m − 2) (m − 1)
m−2 −2
Aquest determinant és diferent de zero excepte pels valors m = 1, 2, −6 i per tant el rang de la
matriu valdrà 4 per tot valor de m 6= 1, 2, −6.
Ara buscarem el rang d’aquesta matriu pel valor m = 1. Ho farem pel mètode de Gauss.
Si m = 1, tenim que:
  F2 = F2 − F1  
1 2 3 1 F3 = F3 − 2F 1 1 2 3 1 F3 = F3 − 3F 2
   
   
 1 1 2 2  F4 = F4 − 3F 1  0 −1 −1 1  F4 = F4 − F3
A=

 ≈ 


 ≈
 2 1 1 3   0 −3 −5 1 
   
3 3 1 1 0 −3 −8 −2
   
1 2 3 1 1
F = − 2 F3 1 2 3 1  
  3   1 2 3 1
  F4 = − 1 F4  
 0 −1 −1 1   0 −1 −1 1   
≈ 
3
≈ 


 ≈ 
   0 −1 −1 1 
 0 0 −2 −2   0 0 1 1   
    0 0 1 1
0 0 −3 −3 0 0 1 1
Com que aquesta matriu està triangulitzada i té tres files, tenim que el seu rang és tres. El lector
pot comprovar que per m = 2 i per m = −6 el rang de la matriu A també val 3.
Capı́tol 11
Sistemes d’Equacions lineals
P 11.1 Estudieu i resoleu els següents sistemes d’equacions:

9 9
x + 2y + 2z t = >
1 > x + 2y z + 3t >
3 > = 9
>
> >
>
>
> >
> x y + z =4 >>
>
2y + 3z + t = 0 = 2x + 3y + z 2t =5 = =
2x + y 3z = 1
2x + 6y + 7z t = >
2 > x 5z + 13t = 19 >> >
>
>
> >
> >
>
> >
> 7x y 3z = 14 ;
2x + 2z + 4t = 2 ; 8x + 13y + z =9 ;
9
9 x + 2y z + 2t = 2 >
>
>
x + 2y + z + t = 1 >
>
>
>
>
>
9
>
> 2x y+z t = 1 >
> 3x y + 2z = 1 >
>
> > >
x + y + 2z + t = 0 = = =
x y + 2z + t = 0 2x + y 3z = 1
x y z + 2t = 6 >>
>
>
>
>
>
>
>
>
> 7y 3z + 9t = 4 >> 5x 5y + 14z = 2 ;
> >
x+ y + 3z + 4t = 6 ; >
>
>
;
x + 6y z + 10t = 4
9 9
x + y + z =3 >
> x + 2y + z t >
> =4 9
>
> >
> >
>
> >
> x 2y + z t=1 >
>
2x y + z =1 = 2x y + z + 2t = 1 = =
2x + y + 3z =2
4x + 2y z =0 >
> x + 2y + z 3t = 0 >
> >
>
>
> >
> >
>
>
;
>
>
; x + 3y z + 4t = 1 ;
x+ 5z = 10 10x 3y + 3z + 10t = 7
Solament farem els sistemes primer, sisè i setè, deixant els altres exercicis per al lector. El primer
sistema el resoldrem utilitzant el mètode de Gauss.
  
x + 2y + 2z − t =1 

 1 2 2 −1 1 F = F − 2F

   3 3 1
   F4 = F4 + 2F 1
2y + 3z + t = 0   0 2 3 1 0 
⇒


 ≈
2x + 6y + 7z − t = 2  


 2 6 7 −1 2 
  


−2x + 2z + 4t = −2 −2 0 2 4 −2
 
1 2 2 −1 1
   
 
 0 2 3 1 0  1 2 2 −1 1

≈  ≈ 

 0 2 3 1 0  0 2 3 1 0
 
0 4 6 2 0
Aquest fet implica que tant la matriu associada al sistema, com la matriu ampliada tinguin rang
igual a dos, que és inferior al número d’incògnites i, per tant, es tracta d’un Sistema Compatible
Indeterminat.

x + 2y + 2z − t = 1 
Per tant el sistema inicial és equivalent al sistema .
2y + 3z + t = 0 
De la segona equació tenim t = −2y − 3z i de la primera
x = t + 1 − 2y − 2z = −2y − 3z + 1 − 2y − 2z = 1 − 4y − 5z.

t = −2y − 3z 
En definitiva, tenim que la solució és .
x = 1 − 4y − 5z 
El proper sistema l’estudiarem utilitzant el mètode de reducció.

3x − y + 2z = 1  


 5x − z = 0 
2x + y − 3z = −1 ⇒

 5x − z = −3 

−5x − 5y + 14z = 2 
I com aquestes últimes equacions són Incompatibles una amb l’altra, tenim que el sistema inicial
també és Incompatible.
Sistemes d’Equacions lineals 39
El setè sistema el farem pel mètode de Cràmer. Abans de resoldre’l hem de fer l’estudi.

x+y+z =3  
 1 1 1 3 F1 = F1 + F2 3 0 2 4



2x − y + z = 1  2 −1 1 1 F3 = F3 + 2F 2 2 −1 1 1
⇒ |B| = = =
4x + 2y − z = 0 


 4 2 −1 0 8 0 1 2


x + 5z = 10  1 0 5 10 1 0 5 10
3 2 4
=− 8 1 2 =0
1 5 10
Això implica que el rang de la matriu ampliada és inferior a quatre. Ara buscarem un determinant
d’ordre tres que a la vegada pertanyi a les matrius A i B.
1 1 1
D3 = 2 −1 1 = 1 + 4 + 4 + 4 − 2 + 2 = 13 6= 0
4 2 −1
En definitiva tenim que rang (A) = 3 = rang (B) = número d’incògnites, la qual cosa implica que
es tracta d’un Sistema Compatible Determinat.
Com que el determinant d’ordre tres diferent de zero ha sortit de les tres primeres equacions, podem
prescindir de l’última equació i per tant les solucions seran:
3 1 1 1 3 1 1 1 3
1 −1 1 2 1 1 2 −1 1
0 2 −1 0 4 0 −1 13 4 2 0 26
x= = = 0, y = = = 1, z= = =2
D3 13 D3 13 D3 13
Es proposa al lector que resolgui aquest sistema per Gauss o per reducció i veurà que molt poques
vegades utilitzarà el mètode de Cràmer per resoldre sistemes.
P 11.2 Estudieu segons els valors del paràmetre m els següents sistemes d’equacions:
9
(m + 2) x + 3y + (2m + 3) z = 2 >
>
>
9
>
> (m 2) x + (m + 1) y + (m 1) z + (2m 2) t =1 >
>
>
> >
>
>
> >
>
= x + (m + 1) y + (m 1) t =m =
3x + (m 2) y + (m + 4) z = 0
>
> x + y + (m 2) z t=1 >
>
>
> >
>
>
> >
>
>
> 3x + 2y + (m 2) z + (m 3) t = 2m 1 ;
>
;
2x + 3y + (m + 3) z = m
Començarem fent l’estudi del primer sistema. En primer lloc buscarem el determinant de la matriu
associada al sistema.
m+2 3 2m + 3 m+2 3 m+1

C3 =C3 −C1
|A| = 3 m−2 m+4 = 3 m−2 m+1 =
2 3 m+3 2 3 m+1
F1 = F1 − F3
m 0 0
F2 = F2 − F3
= 1 m−5 0 = m (m − 5) (m + 1)
2 3 m+1
Aquest determinant s’anul.la per m = 0, 5, −1 i per tant per qualsevol altre valor tindrem que
|A| 6= 0, la qual cosa implica que rang (A) = 3 = rang (B) = número d’incògnites. El sistema serà,
per tant, Compatible Determinat.
m = −1
Si resolem el sistema per aquest valor de m tenim:


x + 3y + z = 2  


 4x + 4z = 2 
3x − 3y + 3z = 0 ⇒

 5x + 5z = −1 

2x + 3y + 2z = −1 
I com que aquestes equacions no poden passar a la vegada, tenim que el sistema és Incompatible.
Sistemes d’Equacions lineals 41
m=0
Per a aquest valor de m el sistema és:


2x + 3y + 3z = 2 



3x − 2y + 4z = 0



2x + 3y + 3z = 0 
I com que la primera equació i la tercera són incompatibles, el sistema és Incompatible.
m=5

7x + 3y + 13z = 2 



 4x + 4z = 2 
3x + 3y + 9z = 0 ⇒

 x + z = −5 


2x + 3y + 8z = 5
Per tant el sistema és Incompatible.
Ara farem l’estudi del segon sistema:
m − 2 m + 1 m − 1 2m − 2 m−2 m+1 m−1 m

−1 m+1 0 m−1 C4 =C4 −C1 −1 m+1 0 m
|A| = = =
−1 1 m−2 −1 −1 1 m−2 0
−3 2 m−2 m−3 −3 2 m−2 m
F1 = F1 − F2 m−1 0 m−1 0
m−1 0 m−1
F4 = F4 − F2 −1 m+1 0 m C3 =C3 −C1
= =m −1 1 m−2 =
−1 1 m−2 0
−2 1−m m−2
−2 1−m m−2 0
m−1 0 0
1 m−1
= m −1 1 m−1 = m (m − 1) = m (m − 1) m2 − m + 1
1−m m
−2 1−m m
Tenint en compte que el polinomi m2 − m + 1 no té arrels reals, s’obté que |A| 6= 0, ∀ m 6= 0, 1
i això implica que, per a aquests valors de m, el rang de la matriu associada al sistema és igual
al rang de la matriu ampliada i igual al número d’incògnites i, per tant, el sistema és Compatible
Determinat. Ara estudiarem els casos particulars.
m=0
El sistema queda reduı̈t a


−2x + y − z − 2t = 1 
 

  

 −x + y − t = 0 

−x + y − t = 0  
2x + 2t = −1 
⇒ 3x − y + 3t = −1 ⇒ ,
−x + y − 2z − t = 1 
 
 x + t = −3 

 


 −2x + y − 2t = −2 
−3x + 2y − 2z − 3t = −1
la qual cosa vol dir que es tracta d’un Sistema Incompatible.
m=1

−x + 2y = 1 


 


−x + 2y = 1  −x + 2y = 1 
⇒ ⇒ z−2y = −2 ⇒ z = 2y−2 ⇒ x = 2y−1 ⇒ t = 3y−2
−x + y − z − t = 1 
 −x + z = −1 




−3x + 2y − z − 2t = 1 
El sistema és, per tant, Compatible Indeterminat.

Capı́tol 12
Diagonalització d’endomorfismes
P 12.1 Sigui f : R3 −
→R3 un endomorfisme
 que en la base canònica de R3 té per
1 0 0
 
 
matriu associada A =  0 1 0 . Demostreu que f és diagonalitzable i calculeu
 
3 1 2
n
f , ∀n ∈ N.
1−x 0 0
El polinomi caracterı́stic és p (x) = 0 1−x 0 = (1 − x)2 (2 − x) i, per tant, aquest
3 1 2−x
endomorfisme té dos valors propis que són:
1 = valor propi amb multiplicitat 2, 2 = valor propi amb multiplicitat 1
Per demostrar que és diagonalitzable haurem de comprovar que dim V (1) = 2 i que dim V (2) = 1.
Per teoria sabem que

 
0 0 0
 
 
dim V (1) = dim Nuc (f − I) = 3 − rang (f − I) = 3 − rang  0 0 0  = 3 − 1 = 2,
 
3 1 1
igualment tenim que:
 
−1 0 0
 
 
dim V (2) = dim Nuc (f − 2I) = 3 − rang (f − 2I) = 3 − rang  0 −1 0  = 3 − 2 = 1.
 
3 1 0
Car recordar que si λ és un valor propi de multiplicitat algebraica 1 sempre es verifica que
dim V (λ) = 1 i, per tant, aquesta comprovació que acabem de fer no és necessària.
Un cop demostrat que és diagonalitzable

 buscarem  una base de vectors propis en la qual la matriu
1 0 0
 
 
associada és diagonal i igual a D =  0 1 0 . Per fer-ho haurem de buscar una base de
 
0 0 2
Nuc (f − I) i una altra de Nuc (f − 2I). Tenint en compte que treballem amb la base canònica de
R3 , es verifica que
    
0 0 0 x 0
    
    
(x, y, z) ∈ Nuc (f − I) ⇔  0 0 0   y  =  0  ⇔ 3x + y + z = 0 ⇔ y = −3x − z
    
3 1 1 z 0
És a dir que tenim que
V (1) = {(x, −3x − z, z)} = {x (1, −3, 0) + z (0, −1, 1)} = h(1, −3, 0) , (0, −1, 1)i .
Igualment es verifica que:

     
−1 0 0 x 0 −x = 0 

     

    
(x, y, z) ∈ Nuc (f − 2I) ⇔  0 −1 0   y  =  0  ⇔ −y = 0 ⇔x=0=y
     


3 1 0 z 0 3x + y = 0 
Diagonalització d’endomorfismes 45
Tindrem, doncs, que V (2) = {(0, 0, z)} = h(0, 0, 1)i. Això vol dir que la base de diagonalització és
u1 = (1, −3, 0) , u2 = (0, −1, 1) i u3 = (0,0, 1). La matriu de canvi de base que passa d’aquesta
1 0 0
 
 
base a la canònica és P =  −3 −1 0 , i la de canvi de base que passa de la base canònica a
 
0 1 1
 
1 0 0
 
 
la u1 , u2 , u3 és P −1 =  −3 −1 0 . Per tant tindrem que D = P −1 ·A·P i que A = P ·D ·P −1
 
3 1 1
La matriu associada a l’aplicació f n , en la base canònica, serà
   
1 0 0 1 0 0
   
   
An = P · Dn · P −1 = P ·  0 1 0  · P −1 =  0 1 0 
   
0 0 2n −3 + 3 · 2n −1 + 2n 2n
i definitivament tindrem que:
f n (x, y, z) = ( x, y, [−3 + 3 · 2n ] · x + [−1 + 2n ] · y + 2n · z)
P 12.2 Sigui f un endomorfisme diagonalitzable. Demostreu que f n (∀ n ≥ 1, n ∈ N)

també ho és. Busqueu els valors propis de f n .
Del fet que l’endomorfisme f sigui diagonalitzable, tenim que existirà una base e1 , e2 , · · · , em de
vectors propis. És a dir, que tindrem uns escalars λ1 , λ2 , · · · , λm ∈ K (no necessàriament diferents),
verificant que f (e1 ) = λ1 e1 , f (e2 ) = λ2 e2 , . . . , f (em ) = λm em .
Tenint en compte que,
f (e) = λe ⇒ f 2 (e) = f (f (e)) = f (λe) = λf (e) = λ (λe) = λ2 e ⇒ f 3 (e) = λ3 e ⇒ . . . f n (e) = λn e,
es verificarà que
f n (e1 ) = λn1 e1 , f n (e2 ) = λn2 e2 , . . . , f n (em ) = λnm em
Això vol dir que e1 , e2 , · · · , em és una base de vectors propis de l’endomorfisme f n i, per tant,
aquest, és diagonalitzable.
El raonament anterior posa de manifest que els valors propis de f n són λn1 , λn2 , · · · , λnm .
 
λ1 0 · · · 0
 
 
 0 λ2 · · · 0 
En llenguatge matricial tindrem que si D =   .. .. . .

.  és la matriu associada a
 . . . .. 
 
0 0 · · · λm
l’aplicació lineal f en la base
 e1 , e2 , · · · , em , aleshores
 la matriu associada a l’endomorfisme f n , en
λm
1 0 ··· 0
 
 
 0 λn2 · · · 0 
la base anterior, és D = 
n
 .. .. . . ..
.

 . . . . 
 
0 0 · · · λnm
Capı́tol 13
Geometria afı́
P 13.1 Busqueu l’equació de la recta que passa pels punts A (1, 0, 2) B (−1, 1, 1).
−→
Un vector director de la recta serà AB = (−2, 1, −1). Per tant, l’equació en forma contı́nua
x−1 y z−2
d’aquesta recta serà = = .
−2 1 −1
P 13.2 Busqueu l’equació de la recta que passa pel punt A (2, −1, 3) i és paral.lela a la
x−1 y z+1
= =
2 −1 1
Les rectes paral.leles tenen el mateix conjunt de vectors directors i, per tant, el vector director de
la recta donada també és vector director de la recta que busquem. Per aquest motiu, l’equació en
x−2 y+1 z−3
forma contı́nua de la recta que busquem és = = .
2 −1 1
Capı́tol 14
Formes quadràtiques
P 14.1 Sigui q : R3 −
→R una formaquadràtica talque la seva matriu associada respecte
0 −1 1
 
 
a la base canònica de R3 és A =  −1 1 0 . Es demana:
 
1 0 1
a) Obtenir l’expressió analı́tica d’aquesta forma quadràtica respecte de la base
canònica.
b) Obtenir una expressió analı́tica, en forma canònica, d’aquesta forma quadràtica

donant el canvi de coordenades i classificar-la.
En primer lloc obtindrem l’expressió matricial, que és:
  
0 −1 1 x
  
  
q (x, y, z) = (x, y, z)  −1 1 0  y 
  
1 0 1 z
Multiplicant les matrius tindrem l’expressió analı́tica q (x, y, z) = y 2 + z 2 − 2xy + 2xz.

Per fer el segon apartat, començarem buscant el polinomi caracterı́stic de la matriu associada.
−λ −1 1

−1 1 − λ 0 = (1 − λ) λ2 − λ − 2 = (1 − λ) (λ − 2) (λ + 1)
1 0 1−λ
Els valors propis són λ1 = 1, λ2 = 2 i λ3 = −1. Buscant els vectors propis corresponents tenim
V (1) = h(0, 1, 1)i, V (2) = h(1, −1, 1)i i V (−1) = h(2, 1, −1)i. Com que aquests vectors propis
provenen de valors propis diferents, aquests tres vectors són una base de R3 . El lector pot comprovar
que és una base ortogonal
respecte del producte escalar
usual de R3 . Ortonormalitzant-la tenim
1 1 1 1 1 2 1 1
v1 = 0, √ , √ , v2 = √ , − √ , √ i v3 = √ , √ , − √ . Si considerem la matriu de
2 2 3 3 3 6 6 6  
1 2
0 √ √
 3 6 
 1 1 1 
 
canvi de base que passa d’aquesta base a la base canònica de R3 , P =  √ −√ √ ,
 2 3 6 
 1 1 1 
√ √ −√
  2 3 6
1 0 0
 
 
tenim que P t · A · P =  0 2 0 . Per aquest motiu, l’expressió matricial de la forma
 
0 0 −1
quadràtica q en la base v1 , v2 , v3 , és
  
1 0 0 x1
  
  
q (x1 , y1 , z1 ) = (x1 , y1 , z1 )  0 2 0   y1  .
  
0 0 −1 z1
Multiplicant les matrius obtenim q (x1 , y1 , z1 ) = (x1 )2 + 2 (y1 )2 − (z1 )2 , i aquesta és l’expressió
analı́tica en forma canònica de q.
Aquesta forma quadràtica és indefinida, ja que λ1 = 1 > 0 i λ3 = −1 < 0.
Observeu que com P és una matriu ortogonal es verifica que P t = P −1 , i com que és la matriu
de canvi de base de la base v1 , v2 , v3 (formada per vectors propis corresponents als valors propis
Formes quadràtiques 51
1, 2, −1 respectivament) a la base canònica, sense necessitat d’efectuar cap càlcul, sabem que
 
1 0 0
 
t  
P ·A·P = 0 2 0 .
 
0 0 −1
Direm que hem diagonalitzat la matriu A per congruència ortogonal.
Igualment tenim, que si considerem la base u1 = 

(0, 1, 1) , u2 = (1, −1, 1) , u3 = (2, 1, −1) (és a

0 1 2
 
 
dir, no ortonormalitzem la base) i anomenem Q =  1 −1 1  aleshores es verifica que
 
1 1 −1
   
1 · ku1 k2 0 0 2 0 0
   
   
Qt · A · Q =  0 2 · ku2 k2 0 = 0 6 0 
   
0 0 −1 · ku3 k2 0 0 −6
(això passa perquè, ara, la matriu Q no és ortogonal) i l’expressió de q respecte de la base u1 , u2 , u3
és:
q (x2 , y2 , z2 ) = 2 (x2 )2 + 6 (y2 )2 − 6 (z2 )2
P 14.2 Donada la forma quadràtica q : R3 −

→R definida per
q (x, y, z) = x2 + 2y 2 + z 2 − 2xy − 2yz,
es demana:
a) L’expressió matricial respecte a la base canònica.
b) Classificar aquesta forma quadràtica obtenint prèviament una expressió canònica

i les equacions del canvi.
  
1 −1 0 x
  
  
L’expressió matricial és q (x, y, z) = (x, y, z)  −1 2 −1   y . Ara buscarem el polinomi
  
0 −1 1 z
caracterı́stic de la matriu associada, per tal d’obtenir els valors propis i una base de vectors propis.
1−λ −1 0
−1 2−λ −1 = λ (1 − λ) (λ − 3)
0 −1 1−λ
Els valors propis corresponents són, doncs, λ1 = 0, λ2 = 1 i λ3 = 3. Buscant els respectius vectors
propis, obtenim V (0) = h(1, 1, 1)i, V (1) = h(1, 0, −1)i i V (3) = h(1, −2, 1)i. Ortonormalitzant
aquesta base, tenim
√ √ √ ! √ √ ! √ √ √ !
3 3 3 2 2 6 6 6
v1 = , , , v2 = , 0, − i v3 = ,− , .
3 3 3 2 2 6 3 6
 √ √ √ 
3 2 6
 √3 2 6
√ 
 
 3 6 
Agafant la matriu de canvi de base P =  0 − , tenim que P t · A · P =
 √3 √ √ 3 
 
3 2 6
−
  3 2 6
0 0 0
 
  2 2
 0 1 0  i, per tant, respecte de la base anterior, tindrem que q (x1 , y1 , z1 ) = (y1 ) + 3 (z1 ) .
 
0 0 3
Aquesta és una expressió analı́tica en forma canònica de la forma quadràtica q.
Capı́tol 15
Geometria euclidiana
P 15.1 Busqueu l’equació de la recta que passa pel punt P (1, 2, −1) i és perpendicular
al pla π : x + 3y − z + 2 = 0.
Com que la recta és perpendicular al pla, el seu vector director serà el vector ortogonal del pla,
x−1 y−2 z+1
v = (1, 3, −1), i, per tant, l’equació contı́nua de la recta és = = .
1 3 −1
P 15.2 Busqueu l’equació del pla que passa pel punt P (0, −1, 2) i és perpendicular a
x−1 y−0 z+2
la recta r : = = .
−1 −1 1
El vector director de la recta és un vector perpendicular al pla i, per tant, l’equació cartesiana del
pla que busquem és:
(−1) (x − 0) + (−1) (y + 1) + 1 (z − 2) = 0 ⇒ −x − y + z − 3 = 0
Bibliografia
[1] Castellet,Llerena Àlgebra Lineal i Geometria
Manuals de la Universitat Autònoma de Barcelona
[2] Eugenio Hernández Álgebra Lineal y Geometrı́a
Addison-Wesley Iberoamericana
[3] Michel Queysanne Álgebra Básica
Editorial Vicens - Vives
[4] Ferran Puerta Àlgebra Lineal I
Edicions UPC
[5] Ferran Puerta Àlgebra Lineal II
Edicions UPC
[6] Miguel A. Acebo - Maite Garcia - Josep M. Jornet Apunts d’Àlgebra
Grup Artyplan
[7] Seymour Lipschutz Álgebra Lineal
McGRAW - HILL ( Schaum )

56 Problemes resolts d’Àlgebra BIBLIOGRAFIA
[8] J. Lelong - Ferrand J. M. Arnaudiès Álgebra
Editorial Reverté

Problemes Resolts D' ' Algebra: Miguel A. Acebo, Maite Garcia, Josep Maria Jornet

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Problemes Resolts D' ' Algebra: Miguel A. Acebo, Maite Garcia, Josep Maria Jornet

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Problemes resolts d’Àlgebra

Miguel A. Acebo, Maite Garcia, Josep Maria Jornet

11 Sistemes d’Equacions lineals 37

P 1.1 Siguin A = {1, 2, 3, 4, 5} , B = {1, 3, 5, 6, 7, 8} , C = {1, 2, 3, 5, 7, 9} .

A ∩ B, A ∩ C, A ∩ (B ∪ C), (A ∩ B) ∪ (A ∩ C), A ∆(B ∆ C), (A ∆ B) ∆ C.

A ∩ B = {1, 2, 3, 4, 5} ∩ {1, 3, 5, 6, 7, 8} = {1, 3, 5}

A ∩ C = {1, 2, 3, 4, 5} ∩ {1, 2, 3, 5, 7, 9} = {1, 2, 3, 5}

A ∩ (B ∪ C) = {1, 2, 3, 4, 5} ∩ {1, 2, 3, 5, 6, , 7, 8, 9} = {1, 2, 3, 5}

(A ∩ B) ∪ (A ∩ C) = {1, 3, 5} ∪ {1, 2, 3, 5} = {1, 2, 3, 5}

A∆ (B∆C) = {1, 2, 3, 4, 5} ∆ {6, 8, 2, 9} = {1, 3, 4, 5, 6, 8, 9}

(A∆B) ∆C = {2, 4, 6, 7, 8} ∆ {1, 2, 3, 5, 7, 9} = {4, 6, 8, 1, 3, 5, 9}

P 1.2 Demostreu que A ∩ [B ∪ (C ∪ D)] = (A ∩ B) ∪ [(A ∩ C) ∪ (A ∩ D)] i que

(A ∩ B) ∪ (C ∩ D) = [(A ∪ C) ∩ (A ∪ D)] ∩ [(B ∪ C) ∩ (B ∪ D)]

( 1 ) = Propietat distributiva de la ∩ respecte de la ∪

= [A ∪ (C ∩ D)] ∩ [B ∪ (C ∩ D)] |{z}

( 2 ) = Propietat distributiva de la ∪ respecte de la ∩

P 2.1 Al conjunt Z definim la relació x + 4y = 5. Demostreu que ≈ és relació d’equi-

Per tant, queda demostrat que és una relació d’equivalència.

Abans de buscar les classes d’equivalència demostrarem la següent propietat:

Observi’s que tenim

D’altra banda es verifica que

P 2.2 Al conjunt N definim la relació a R b ⇔ ∃m i n ∈ N de forma que am = bn .

Aquesta propietat és trivial ja que x R y ⇒ ∃ m, n ∈ N | xm = y n ⇒ y n = xm ⇒ y R x

Per tant, agafant r = mp, s = qn ens queda que xr = z s ⇒ x R z

i) Fer la descomposició del nombre a en producte de nombres primers

a = pα1 1 pα2 2 pα3 3 ... pαs s

ii) Buscar d = mcd (α1 , α2 , α3 , ... , αs )

Finalment es demostra que a = {x ∈ N | x = bm , m ∈ N∗ } = b

P 3.1 Siguin f : A −−−→ B i g : B −−−→ C, dues aplicacions, demostreu que

g ◦ f és INJECTIVA ⇒ f és INJECTIVA

g ◦ f és EXHAUSTIVA ⇒ g és EXHAUSTIVA

g ◦ f és EXHAUSTIVA, g és INJECTIVA ⇒ f és EXHAUSTIVA

g ◦ f és INJECTIVA, f és EXHAUSTIVA ⇒ g és INJECTIVA

f (x) = f (y) ⇒ g [f (x)] = g [f (y)] ⇒ (g ◦ f ) (x) = (g ◦ f ) (y) |{z

(1) = g ◦ f és aplicació injectiva

(2) = Propietat associativa de la composició d’aplicacions.

P 3.2 Siguin f : A −−−→ B i g : B −−−→ A, dues aplicacions que verifiquen

D’altra banda tenim que:

(1) = Propietat associativa de la composició d’aplicacions

P 4.1 Al conjunt G = {(a, b) | a 6= 0, a, b ∈ Q }, definim la llei de composició següent:

Siguin (a, b) ∈ G i (c, d) ∈ G dos parells qualssevol, aleshores tindrem que a 6= 0 6= c, a, b, c, d ∈ Q

[(a, b) ◦ (c, d)] ◦ (e, f ) = |{z} + d} ◦ (e, f ) = (xe, ye + f ) =

= ([ac] e, [bc + d] e + f ) = (ace, bce + de + f )

(a, b) ◦ [(c, d) ◦ (e, f )] = (a, b) ◦ |{z}

= (a [ce] , b [ce] + de + f ) = (ace, bce + de + f )

Aquesta propietat no es verifica, ja que falla moltes vegades. Per exemple

(1, 2) ◦ (2, 4) = (2, 8) 6= (2, 6) = (2, 4) ◦ (1, 2)

(a, b) ◦ (1, 0) = (a.1, b.1 + 0) = (a, b) , ∀ (a, b) ∈ G

Hem aplicat que la suma de nombres enters verifica la propietat commutativa.

[(a, b) ⊕ (c, d)] ⊕ (e, f ) = (a + c, b + d) ⊕ (e, f ) = ([a + c] + e, [b + d] + f )

(a, b) ⊕ [(c, d) ⊕ (e, f )] = (a, b) ⊕ (c + e, d + f ) = (a + [c + e] , b + [d + f ])

Per tant aquesta propietat es verifica gràcies a la propietat associativa de la suma.

(0, 0) ⊕ (a, b) = (0 + a, 0 + b) = (a, b) = (a + 0, b + 0) = (a, b) ⊕ (0, 0)

És a dir que (−a, −b) és l’element simètric de (a, b)

(a, b) ⊗ (c, d) = (ac, ad + bc) = (ca, cb + da) = (c, d) ⊗ (a, b)

(a, b) ⊗ [(c, d) ⊗ (e, f )] = (a, b) ⊗ |{z}

[(a, b) ⊗ (c, d)] ⊗ (e, f ) = |{z}

Distributiva de l’operació ⊗ respecte a l’operació ⊕

(a, b) ⊗ [(c, d) ⊕ (e, f )] = (a, b) ⊗ c| {z

Per tant tindrem que:

P 5.2 Sigui (G, ·) un grup tal que (x · y)2 = x2 · y 2 ∀ x, y ∈ G. Demostreu que

Hem de demostrar que x · y = y · x, ∀ x, y ∈ G. En primer lloc tenim que (x · y)2 = (x · y) · (x · y) i

P 6.1 Sigui (A, +, ·) un anell commutatiu, a, b ∈ A elements fixos.