1-Apunts de Teoria

CÀLCUL
Apunts de Teoria
EEBE
Á. Carmona, M. Claverol, A.M. Encinas, M.J. Jiménez,
À. Martı́n, A. Mas, M. Mitjana, M. Ruiz
Càlcul
1 Conjunts numèrics
1.1 El conjunt dels nombres reals

Existeixen diferents conjunts de nombres
N ⊂ Z ⊂ Q ⊂ R ⊂ C.
Si parlem col·loquialment, el conjunt dels nombres naturals N es defineix1 com el conjunt dels
nombres que fem servir per comptar
n o
N = 0, 1, 2, 3, . . . .
Quan ens plantegem, per exemple, resoldre l’equació x + 3 = 2 a N, trobem que la solució
x = −1 no pertany als naturals, tot i que els altres dos termes de l’equació (el 3 i el 2) sı́ que
hi pertanyen. Si volem donar sentit a la solució x = −1, hem d’ampliar el conjunt de nombres
on treballar, no ens podem quedar només amb N. Per aquest motiu s’introdueix el conjunt dels
nombres enters Z descrit per
n o
Z= . . . , −3, −2, −1, 0, 1, 2, 3, . . . ,
que inclou els oposats dels naturals respecte a l’operació suma. Aixı́, l’equació x + 3 = 2 té
solució a Z però no a N.
Similarment, si plantegem ara resoldre l’equació 3x − 1 = 0 a Z, trobem que la solució x = 13
no pertany als enters, tot i que els altres termes de l’equació (el 3, el −1 i el 0) sı́ que hi
pertanyen. De nou, per donar sentit a la solució x = 31 , hem d’ampliar el conjunt de nombres
on treballar, no ens podem quedar només amb Z. Això dóna peu a definir el conjunt dels
nombres racionals Q descrit per
nm o
Q= : m, n ∈ Z, n 6= 0 .
n
Aleshores, l’equació 3x − 1 = 0 té solució a Q però no a Z (ni a N, evidentment).

√
Plantegem ara l’equació x2 − 2 = 0. Es pot demostrar que la solució x = 2 no pertany
als racionals. Com abans, si volem donar sentit a aquesta solució cal estendre el conjunt de
nombres racionals a un més gran. Una altra pregunta molt natural que no té solució si només
treballem dins de Q és la següent: Quina és la longitud d’un cercle de radi 1? Més generalment,
podem mesurar qualsevol longitud emprant només elements de Q? Aquest tipus de reflexions
ens porten a considerar els nombres reals com els objectes amb els que treballar.
1
En alguns llibres es defineix N = {1, 2, 3, . . .}.
2
Apunts de Càlcul Curs 2019-2020
El conjunt dels nombres reals R és el conjunt numèric que compleix una sèrie d’axiomes2 .
De tots aquests axiomes, el més important per al desenvolupament del nostre curs (i l’únic que
comentarem en detall) és l’axioma del suprem (anàlogament l’axioma de l’ı́nfim). En particular,
és l’axioma que distingeix R de la resta de conjunts numèrics.
Axioma del suprem

En el que segueix considerarem A un subconjunt dels nombres reals no buit, el que repre-
sentarem per ∅ =
6 A ⊂ R. Definim els conceptes següents:
1. Fita superior de A: Diem que α és una fita superior de A si α ∈ R i x ≤ α per a tot
x ∈ A. Denotarem per CS el conjunt de les fites superiors de A.
2. Fita inferior de A: Diem que β és una fita inferior de A si β ∈ R i β ≤ x per a tot x ∈ A.
Denotarem per CI el conjunt de les fites inferiors de A.
3. Màxim de A: Diem que a és el màxim de A si a ∈ A i x ≤ a per a tot x ∈ A. Usem la

notació a = max(A).
4. Mı́nim de A: Diem que b és el mı́nim de A si b ∈ A i b ≤ x per a tot x ∈ A. Usem la

notació b = min(A).
5. Suprem de A: Diem que M és el suprem de A si M és fita superior de A i qualsevol

altra fita superior M 0 satisfà que M ≤ M 0 . Es denota per sup(A).
6. Ínfim de A: Diem que P és l’ı́nfim de A si P és fita inferior de A i qualsevol altra fita
inferior P 0 satisfà que P 0 ≤ P . Es denota per inf(A).
Diem que un conjunt A és fitat superiorment si existeix una fita superior de A, és a dir, si
CS 6= ∅. Similarment, diem que un conjunt A és fitat inferiorment si existeix una fita inferior
de A, és a dir, si CI 6= ∅. Finalment, diem que un conjunt A és fitat si ho és superiorment i
inferiorment.
Axioma del suprem per a R : Tot conjunt ∅ =
6 A ⊂ R fitat superiorment té suprem, és a dir,
existeix α ∈ R, tal que α = sup(A).
Axioma de l’ı́nfim per a R : Tot conjunt ∅ =
6 A ⊂ R fitat inferiorment té ı́nfim, és a dir,
existeix β ∈ R, tal que β = inf(A).
Exemple 1.1. Considerem A = {0, 1, 2, 3} ⊂ R. Trobeu el conjunt de fites superiors i inferiors,

aixı́ com el suprem, ı́nfim, màxim i mı́nim, en cas d’existir.
El conjunt de fites superiors de A és
n o
CS = x ∈ R : x ≥ 3 .
Mentre que el conjunt de fites inferiors de A és
n o
CI = x ∈ R : x ≤ 0 .
2
Afirmacions que no necessiten ser provades i que la seva consideració no contradiu la nostra realitat.
Pàgina 3
En conclusió, el conjunt A és fitat superiorment i inferiorment, i és no buit. Por tant, aplicant
l’axioma del suprem i de l’ı́nfim, existeixen el suprem i l’ı́nfim de A. Clarament,
sup(A) = 3 i inf(A) = 0.
D’altra banda, atès que tots dos valors pertanyen al conjunt A, resulta que
max(A) = 3 i min(A) = 0.
Exemple 1.2. Considerem A = [−2, 1) ∪ (3, 7) ⊂ R. Trobeu el conjunt de fites superiors i

inferiors, aixı́ com el suprem, ı́nfim, màxim i mı́nim, en cas d’existir.
El conjunt de fites superiors de A és
n o
CS = x ∈ R : x ≥ 7 .
Mentre que el conjunt de fites inferiors de A és
n o
CI = x ∈ R : x ≤ −2 .
En conclusió, el conjunt A és fitat superiorment i inferiorment, i és no buit. Per tant, aplicant
l’axioma del suprem i de l’ı́nfim, existeixen el suprem i l’ı́nfim de A. Clarament,
sup(A) = 7 i inf(A) = −2.
D’altra banda, atès que 7 no pertany al conjunt A resulta que
@ max(A).
No obstant això, atès que −2 pertany a A, existeix el mı́nim de A i és
min(A) = −2.
Valor absolut
El valor absolut és una aplicació de R en R+ = [0, +∞) definida de la forma següent
| · | : R −→ R+
−x si x < 0,
x 7→ |x| =
x si x ≥ 0.
Pàgina 4
La seva gràfica és
Figura 1.1: Gràfica de la funció valor absolut.
Propietats del valor absolut
(a) |x| ≥ 0 per a tot x ∈ R. A més, |x| = 0 ⇐⇒ x = 0.

(b) |xy| = |x||y| per a tot x, y ∈ R.
(c) Desigualtat triangular: Per a tot x, y ∈ R, es compleix
|x + y| ≤ |x| + |y|.
(d) |− x| = |x| per a tot x ∈ R. És a dir, | · | és una funció parella.
(e) Per a tot a ≥ 0 i x ∈ R, es compleix |x| ≤ a ⇐⇒ −a ≤ x ≤ a ⇐⇒ x ∈ [−a, a].
Intervals
Desigualtat Conjunt Representació gràfica

a b
a≤x≤b [a, b]
a b
a<x<b (a, b)
a b
a≤x<b [a, b)
a b
a<x≤b (a, b]
a
x≥a [a, +∞)
a
x>a (a, +∞)
b
x≤b (−∞, b]
b
x<b (−∞, b)
−a +a
|x| ≤ a, amb a ≥ 0 [−a, +a]
−a +a
|x| ≥ a, amb a ≥ 0 (−∞, −a] ∪ [+a, +∞)
Pàgina 5
1.2 Nombres complexos

Introducció
Sabem que no totes les equacions de segon grau amb coeficients reals tenen solució a R. Per
exemple,
x2 + 1 = 0 =⇒ x2 = −1 =⇒ x ∈ / R.
Per a que aquesta equació tingui solució seria necessari definir un nombre imaginari tal que el
valor del seu quadrat sigui -1.
√
1.1. La unitat imaginària es defineix com i =
Definicio −1 i compleix i2 = −1.
Amb la unitat imaginària les solucions de x2 + 1 = 0 són x = ±i.
Potències de i: i0 = 1, i1 = i, i2 = −1, i3 = i2 i = −i, i4 = i2 i2 = 1, . . .

En general,
 4k

 i = 1,
i4k+1 = i,

∀k ∈ N, Resumint, si m = 4k + r aleshores im = ir .
i4k+2 = −1,


 4k+3
i = −i.
Seguint la idea que ens ha portat a introduir la unitat imaginària, inicialment i de forma
abstracta definim el conjunt dels nombres complexos C com el conjunt numèric més petit
on totes les equacions de segon grau amb coeficients reals tenen solució. En particular, això
implica que R ⊂ C. A més, estem dient que per a tots a, b, c ∈ R existeix un x ∈ C tal que
ax2 + bx + c = 0. Observem que les solucions de l’equació ax2 + bx + c = 0 per a 6= 0 són
√
−b ± b2 − 4ac
x= .
2a
• Si b2 − 4ac ≥ 0 =⇒ x ∈ R ⊂ C.
√ p √ √ √
• Si b2 − 4ac < 0 =⇒ b2 − 4ac = (4ac − b2 )(−1) = 4ac − b2 −1 = 4ac − b2 i =⇒
√
−b 4ac − b2
x= ± i ∈ C, x∈
/ R.
2a 2a
Aquest càlcul mostra que, de fet, un cop introduı̈da la unitat imaginària i, podem descriure C
d’una forma molt més directa.
1.2. El conjunt dels nombres complexos C es defineix com
Definicio
n o
C = a + bi : a, b ∈ R , on i és la unitat imaginària.
1.3. Anomenem nombre complex de part real a i part imaginària b, a una

Definicio
expresió de la forma
Pàgina 6
z = a + bi, on a, b ∈ R, i2 = −1.
Aquesta forma d’expressió, z = a + bi, és la que anomenem forma binòmica. Notem per
Re(z) ∈ R la part real i Im(z) ∈ R la part imaginària de z, de manera que
z = Re(z) + Im(z) i.
Representació gràfica
Podem establir una relació bijectiva entre els nombres complexos (elements de C) i els punts
del pla (vectors de R2 ):
z = a + bi ∈ C ⇐⇒ (a, b) ∈ R2
Figura 1.2: Representació de z en el pla complex.
Al pla el denominarem pla complex, on a = Re(z) es representa en l’abscissa i b = Im(z)

en l’ordenada. D’aquesta manera, en el pla complex els nombres reals queden representats en
l’eix d’abscisses, que denominarem eix real , i els nombres complexos que són imaginaris purs (és
a dir, els que tenen part real nul.la) queden representats en l’eix d’ordenades, que denominarem
eix imaginari .
Expressions d’un nombre complex

Fins ara hem vist que un nombre complex z pot expressar-se mitjançant les coordenades en el
pla, diguem (a, b), o bé amb la que hem anomenat forma binòmica z = a + bi. A continuació,
formalitzarem aquesta última expressió i n’introduirem de noves.
Forma binòmica
Recordem que un nombre complex en forma binòmica té l’expressió z = a + bi ∈ C amb
a, b ∈ R.
Propietats
(a) Dos nombres complexos són iguals si i només si tenen la mateixa part real i la mateixa
part imaginària. És a dir, si z1 , z2 ∈ C aleshores
(
Re(z1 ) = Re(z2 ),
z1 = z2 ⇐⇒
Im(z1 ) = Im(z2 ).
(b) Si z = a + bi i Im(z) = b = 0 =⇒ z = Re(z) = a ∈ R =⇒ identifiquem a ∈ R amb

a + 0i ∈ C i diem que z és un nombre real pur.
Pàgina 7
(c) Si z = a + bi i Re(z) = a = 0 =⇒ z = bi i anomenem a z nombre imaginari pur.
Formes polar i trigonomètrica
A l’igual que en R2 , tot punt z del pla complex pot

expressar-se, en lloc de en coordenades cartesianes,
en coordenades polars mitjançant la seva distància
a l’origen, que anomenarem mòdul i notarem |z|
o r, i l’angle θ que forma l’eix real positiu amb el
vector que va de l’origen a z.
Figura 1.3: Coordenades polars.
Les coordenades polars del nombre complex z es componen, aleshores, d’aquests dos paràmetres:
• El mòdul
√
Si z = a + bi ∈ C =⇒ r = |z| = a2 + b2 ∈ [0, +∞) ⊂ R.
Geomètricament, el mòdul és la longitud del vector amb coordenades (a, b) ∈ R2 . Quan
el nombre complex és real pur, el mòdul és el seu valor absolut.
Aixı́, per exemple, els nombres complexos z que estan a la mateixa distància d ∈ (0, +∞)
de l’origen compleixen |z| = d i descriuen una circumferència de radi d.
• L’argument
– L’argument principal de z és
l’únic θ ∈ (−π, π] tal que Re(z) = |z| cos θ i Im(z) = |z| sin θ.
– L’argument de z, que notem per arg(z), és qualsevol dels angles que forma l’eix
real positiu amb el vector que uneix l’origen amb el punt z, entre els quals es troba
l’argument principal. Tals angles només difereixen en un nombre enter de voltes.
Per tant, si θ és l’argument principal de z,
arg(z) = qualsevol dels elements del conjunt {θ + 2kπ : k ∈ Z}.
El més habitual és donar l’argument en la primera volta, això és en l’interval [0, 2π),
o bé donar-lo en l’interval (−π, π], és a dir, l’argument principal.
Per tant, si z ∈ C, r = |z|, θ = arg(z), podem expressar el nombre complex en
forma polar: z = rθ .
A més, tenint en compte que la part real i la part imaginària del nombre complex z = a + bi
poden obtenir-se mitjançant el seu mòdul r = |z| i el seu argument θ gràcies a les relacions
Pàgina 8
a = r cos θ i b = r sin θ,
obtenim una tercera forma d’expressar z, la
forma trigonomètrica: z = r cos (θ) + i r sin (θ),
que no és més que una nova manera d’escriure la forma binòmica.
. Qualsevol z ∈ C té una única representació en forma binòmica, i ve donada per
Observacio
z = Re(z) + Im(z)i. En canvi, la representació de z no és única quan usem la forma polar, ja
que z = rθ = rθ+2kπ per qualsevol k ∈ Z. El mateix s’aplica a la forma trigonomètrica, ja que
z = r cos(θ) + i r sin(θ) = r cos(θ + 2kπ) + i r sin(θ + 2kπ) per qualsevol k ∈ Z.
Forma exponencial
La fórmula d’Euler3 estableix que
eiθ = cos(θ) + i sin(θ) per a tot θ ∈ R.
Tant per donar sentit a l’exponencial del nombre complex iθ (i aixı́ poder entendre què és eiθ )
com per demostrar la fórmula d’Euler s’usa la sèrie de Taylor, un objecte que analitzarem en el
tema de derivació. Aquı́ només donarem la idea de la demostració de la fórmula: Per qualsevol
x ∈ R es pot veure que ex , cos(x) i sin(x) es poden escriure com

x x 2 x3 x4
e =1+x+ + + + ··· 


2! 3! 4! 

Substituint x per iθ,




x 2
x 4
x 6 usant que i2 = −1 i

cos(x) = 1 − + − + ··· =⇒
2! 4! 6! 
 reordenant termes s’obté
eiθ = cos(θ) + i sin(θ).



3 5 7 
x x x 

sin(x) = x − + − + ··· 

3! 5! 7!
Utilitzant la fórmula d’Euler podem escriure
z = |z|θ = |z| cos(θ) + i|z| sin(θ) = |z| cos(θ) + i sin(θ) = |z|eiθ .

D’aquı́ deduı̈m la
forma exponencial: z = reiθ , on r = |z| i θ = arg(z).
Com veurem més endevant, una de les aplicacions interessants de la representació en forma
exponencial és que podem emprar les regles ex ey = ex+y i (ex )y = exy per calcular fàcilment el
producte i la potenciació de nombres complexos. Noteu també que |eiθ | = 1 per a tot θ ∈ R.
3
En particular, la fórmula d’Euler aplicada a θ = π ens dóna la relació eiπ = −1. Aquesta última és una
identitat molt rellevant dins les matemàtiques: mostra que la unitat imaginaria i (el fonament dels nombres
complexos) connecta els nombres e, π i −1, nombres fonamentals en els camps de l’anàlisi matemàtica, la
geometria i l’àlgebra, respectivament.
Pàgina 9
En definitiva, hem presentat quatre formes d’expressar un nombre complex z ∈ C: binòmica,

polar, trigonomètrica i exponencial. No obstant això, l’única diferència essencial entre elles és
si es construeixen mitjançant la part real i la part imaginària de z (que seria el cas de la forma
binòmica), o bé mitjançant el seu mòdul i argument (en els casos de les formes trigonomètrica,
polar i exponencial). O, des d’un altre punt de vista, si en l’expressió podem distingir les parts
real i imaginària de z (formes binòmica i trigonomètrica), o bé el seu mòdul i argument (formes
polar i exponencial).
De representació binòmica a polar/exponencial

Sigui z ∈ C, z 6= 0, z = a + bi. Volem obtenir |z| i arg(z).
A partir de a i b,
√
r = |z| = a2 + b2 ∈ R+ .
Per a determinar θ = arg(z), tenim en compte que es compleixen les relacions

a = r cos(θ) b b
=⇒ tan(θ) = =⇒ θ = arctan .
b = r sin(θ) a a
Recordem, a més, les raons trigonomètriques dels angles principals del primer quadrant:
π π π π
0 6 4 3 2
p/2
p/3
√ √
1 2 3 p/4
sin 0 2 2 2
1
p/6
0
√ √
3 2 1
cos 1 2 2 2
0
√
tan 0 √1 1 3 ∞
3
Per tant, si a = 0 o b = 0, z es troba sobre l’eix imaginari o real, respectivament. És a dir,
( (
θ = π/2 si b > 0, θ = 0 si a > 0,
a = 0 =⇒ b = 0 =⇒
θ = −π/2 si b < 0, θ = π si a < 0.
Si a 6= 0 i b 6= 0, aleshores els signes de a i b determinen el quadrant en el qual es troba

z. En aquest cas, una manera d’obtenir l’argument θ és coneixent la seva relació amb l’angle
Pàgina 10
α ∈ (0, π/2) en el primer quadrant tal que
tan α = |b|/|a|.
Només es donen quatre relacions diferents entre α i θ:

a > 0, b > 0 =⇒ θ ∈ Q1,
arg(z) = θ = α.
a < 0, b > 0 =⇒ θ ∈ Q2,

arg(z) = θ = π − α.
a < 0, b < 0 =⇒ θ ∈ Q3,

arg(z) = θ = π + α,
arg(z) = (π + α) − 2π = α − π (principal).
a > 0, b < 0 =⇒ θ ∈ Q4,

arg(z) = θ = 2π − α,
arg(z) = (2π − α) − 2π = −α (principal).
Aquı́ hem indicat el valor de θ en l’interval [0, 2π) i també, en els casos en què difereix l’argument
principal, això és en (−π, π].
Una altra manera d’obtenir l’argument és utilitzant directament la fórmula
θ = arctan (b/a).
Atès que tan(θ) = tan(θ + π) per a tot θ ∈ R, i que arctan : R → (−π/2, π/2), quan usem la
fórmula θ = arctan(b/a) cal corregir l’angle segons sigui el quadrant, tal como s’il·lustra en la
figura següent:
Figura 1.4: Valor de l’argument en cada quadrant.
Pàgina 11
√
Exemple 1.3. Donat z = −1 + 3 i en forma binòmica, expresseu-lo en forma polar/exponencial.
√
q 
|z| = (−1)2 + ( 3)2 = 2 

√


tan θ = −13 ,


√


 
a = −1 <√0, b = 3 > 0 =⇒ θ ∈ Q2



 

tan α = ||−1|3|  
=⇒ α = π/3, 
 


 


 

 
2π
=⇒ z = 2 2π ≡ 2 ei 3 .


z= -1+ 3 i 
3

 π 
=⇒ θ = π −



 3 


p - p/3= 2p/3

 
p/3 
 



 


 


 


 


 

√
Exemple 1.4. Donat z = −1 − 3 i en forma binòmica, expresseu-lo en forma polar/exponencial.
q √ 
|z| = (−1)2 + (− 3)2 = 2 

√ 

tan θ = −−13 ,


√  

a = −1 < √ 0, b = − 3 < 0 =⇒ θ ∈ Q3



 

tan α = |−|−1|3| =⇒ α = π/3,

 


 


 


 

4π
=⇒ z = 2 4π ≡ 2 ei 3 .



3

 
π 
=⇒ θ = π + 3



p/3 
 

 

p + p/3

 
-2p/3 
 



 


 


 


 
z= -1- 3 i
2π
Si volem expressar-ho amb l’argument principal θ ∈ (−π, π], z = 2 4π −2π = 2− 2π ≡ 2 e−i 3 .
3 3
√
Exemple 1.5. Donat z = 3 − i en forma binòmica, expresseu-lo en forma polar/exponencial.
q√ 
2
|z| = ( 3) + (−1) = 2 2 



−1 
tan θ = √3 , 

√


 
a = 3 > 0, b = −1 < 0 =⇒ θ ∈ Q4 


 

|−1|
 
tan α = |√3| =⇒ α = π/6,

 


 

 
11π

=⇒ z = 2 11π ≡ 2 ei 6 .




  6
=⇒ θ = 2π − π6 



 

p/6 




-p/6  


 
11p/6 z= 3-i  


 


 


 

π
Si volem expressar-ho amb l’argument principal θ ∈ (−π, π], z = 2 11π −2π = 2− π6 ≡ 2 e−i 6 .
6
Pàgina 12
De representació polar/exponencial a binòmica/trigonomètrica

Sigui z ∈ C, z = rθ ≡ reiθ . Per expressar z en forma binòmica z = a + bi només cal observar
de nou que es compleixen les relacions

a = r cos(θ)
=⇒ z = r cos(θ) + i r sin(θ).
b = r sin(θ)
Exemple 1.6. Donat z = 2 2π3 en forma polar, expresseu-lo en les formes trigonomètrica i binòmica.
z = 2 2π = 2 cos(2π/3) + 2i sin(2π/3)
3
p - p/3= 2p/3 p/3
= −2 cos(π/3) + 2i sin(π/3)
√
= −1 + 3 i.
4π
Exemple 1.7. Donat z = 2 ei 3 en forma exponencial, expresseu-lo en les formes trigonomètrica
i binòmica.
4π
z = 2 ei 3 = 2 cos(4π/3) + 2i sin(4π/3)
p/3 = −2 cos(π/3) − 2i sin(π/3)
p+p/3= 4p/3 √
= −1 − 3 i.
Exemple 1.8. Donat z = 2 11π

6
en forma polar, expresseu-lo en forma binòmica.
p/6 z = 2 11π = 2 cos(11π/6) + 2i sin(11π/6)

6
-p/6 √
= 2 cos(π/6) − 2i sin(π/6) = 3 − i.
11p/6
Exemple 1.9. Donat z = 159 π6 en forma polar, expresseu-lo amb l’argument principal i també en
forma binòmica.
Observem que l’angle 59 π6 és més gran que 2π. Per veure quantes voltes senceres podem
eliminar, fem
Pàgina 13
π 59 12 · 4 + 11 12 · 4 11 11
59 = 2π = 2π = 2π + 2π = 8π + π.
6 6·2 12 12 12 6
Si suprimim quatre voltes (8π), obtenim l’angle 11π
6
∈ [0, 2π). Atès que és un angle més gran
que π, encara restem una altra volta per obtenir l’argument principal:
z = 159 π6 = 18π+ 11 π = 1 11 π = 1 11 π−2π = 1− π6 .

6 6 6
Finalment, obtenim la forma binòmica,

√
3 1
z = 1− π6 = cos(−π/6) + i sin(−π/6) = cos(π/6) − i sin(π/6) = − i.
2 2
Operacions amb nombres complexos

Per operar amb nombres complexos, és important tenir present que:
F Sumar i restar s’ha de fer en forma binòmica.
F Multiplicar i dividir és més fàcil en forma polar o exponencial.
F La radicació s’ha de fer en forma polar o exponencial.
Donats z1 = a1 + b1 i ≡ |z1 |eiθ1 ≡ |z1 |θ1 i z2 = a2 + b2 i ≡ |z2 |eiθ2 ≡ |z2 |θ2 , podem realitzar les
operacions següents:
• Suma
Únicament en forma binòmica,
z1 + z2 = (a1 + a2 ) + (b1 + b2 )i.
L’element invers de z = a + bi respecte de la suma s’anomena oposat de z i és −z.
z + z 0 = 0 =⇒ z 0 = −a − bi = −(a + bi) = −z.
A més de en forma binòmica, l’oposat de z es pot expressar
— en forma exponencial: si z = |z|eiθ on θ ∈ (−π, π] és l’argument principal, aleshores

−z = −|z|eiθ = eiπ |z|eiθ = |z|ei(θ+π) (θ + π argument principal si θ ∈ (−π, 0]) o
bé −z = e−iπ |z|eiθ = |z|ei(θ−π) (θ − π argument principal si θ ∈ (0, π]),
— en forma polar: si z = |z|θ on θ ∈ (−π, π] és l’argument principal, dels càlculs
anteriors on hem usat la forma exponencial deduı̈m que
−z = |z|θ+π o bé −z = |z|θ−π (amb les mateixes observacions sobre l’argument
principal de −z que en el cas de la forma exponencial).
Pàgina 14
• Producte
En forma binòmica,
z1 · z2 = (a1 + b1 i)(a2 + b2 i) = a1 a2 + a1 b2 i + b1 ia2 + b1 b2 i2

= (a1 a2 − b1 b2 ) + (a1 b2 + a2 b1 )i.
En forma exponencial,
z1 · z2 = |z1 |eiθ1 |z2 |eiθ2 = |z1 ||z2 |ei(θ1 +θ2 ) .
En forma polar,
z1 · z2 = |z1 |θ1 |z2 |θ2 = (|z1 ||z2 |)θ1 +θ2 .
• Conjugat
En forma binòmica,
z = a − bi, essent z = a + bi.
z = |z|e−iθ , essent z = |z|eiθ .
En forma polar,
z = |z|−θ , essent z = |z|θ .
En el pla complex z i z són simètrics respecte a l’eix OX, per tant, z = z.
Propietats
(a) z + z = 2Re(z),
(b) z − z = 2Im(z)i,
(c) z · z = a2 + b2 = |z|2 . En efecte,
z · z = (a + bi)(a − bi) = a2 − (bi)2 = a2 − b2 i2 = a2 + b2 = |z|2 .
• Quocient
Considerem z = a + bi 6= 0. En forma binòmica, multipliquem i dividim pel conjugat del
denominador,
1 1 z z a − bi a b
= · = = 2 2
= 2 2
− 2 i.
z z z z·z a +b a +b a + b2
Pàgina 15
Aixı́,
z1 1 z2 1
= z1 = z1 · = z1 z2 .
z2 z2 z2 · z2 |z2 |2
z1 |z1 |eiθ1 |z1 | i(θ1 −θ2 )

= iθ
= e .
z2 |z2 |e 2 |z2 |
En forma polar,

z1 |z1 |θ1 |z1 |
= = .
z2 |z2 |θ2 |z2 | θ1 −θ2
• Potenciació
Per k ∈ Z, en forma exponencial,
z = |z|eiθ =⇒ z k = (|z|eiθ )k = |z|k eikθ .
En forma polar,
(|z|θ )k = (|z|k )kθ .
Aplicació: La fórmula de De Moivre.

Donats θ ∈ R i k ∈ Z, prenent z = cos θ + i sin θ = eiθ es té que z k = (eiθ )k = eikθ , d’on
es dedueix la fórmula de De Moivre:
(cos θ + i sin θ)k = cos (kθ) + i sin (kθ).
• Radicació
Donats z ∈ C, z 6= 0, n ∈ N, anomenen arrel n-èsima de z a qualsevol zk ∈ C tal que
zkn = z.
√
n
Es representa per z al conjunt de totes les arrels n-èsimes de z.
Recordem que, per la fórmula d’Euler, θ 7→ eiθ és 2π-periòdica per a θ ∈ R. Per tant,
eiθ = ei(θ+2kπ) per a tot k ∈ Z. En particular, si z = |z|eiθ ∈ C, aleshores
z = |z|ei(θ+2kπ) , per a tot k ∈ Z.
Donat n ∈ N \ {0}, si definim4
p θ 2k
zk = n
|z|ei( n + n π) , k ∈ Z,
obtenim diferents nombres complexos zk que varien depenent del valor de k:
4
p
Aquı́, el sı́mbol n
|z| representa l’únic a ∈ [0, +∞) ⊂ R tal que an = |z|.
Pàgina 16
p θ
k=0 =⇒ z0 n
= p |z|ei n ,
θ 2π
k=1 =⇒ z1 = n |z|ei( n + n ) ,
..
.
p θ 2(n−1)π
k = n − 1 =⇒ zn−1 n
= p |z|ei( n + n ) ,
θ p θ
k=n =⇒ zn n
= p |z|ei( n +2π) = n
|z|ei n = z0 ,
θ
+2π+ 2π θ 2π
i( n )
p
k = n + 1 =⇒ zn+1 = n
|z|e n = n
|z|ei( n + n ) = z1 ,
..
.
Per tant, trobem exactament n nombres complexos zk diferents per p a n valors consecutius
de k (usualment, k = 0, . . . , n − 1), tots ells amb el mateix mòdul n |z| i tals que
p θ 2k n p n
(zk )n = n
|z|ei( n + n π) = n |z| ei(θ+2kπ) = |z|eiθ = z.
n−1
Aixı́ doncs, l’arrel n-èsima d’un nombre complex z = |z|eiθ és el conjunt {zk }k=0 , és a dir,
√ np θ 2k
o
n
z= n
|z|ei( n + n π) ∈ C : k = 0, · · · , n − 1 .
En particluar, donat α ∈ C, l’equació
zn = α
√
té exactament n arrels diferents en C, i són tots els z ∈ C dins del conjunt n α.
Propietat: Donat α ∈ C, les solucions de z n = α tenen totes mòdul n |α| i, a més, dues
p
arrels consecutives tenen arguments que difereixenp 2π/n. Per tant, les arrels n-èsimes de
α es representen sobre una circumferència de radi |α| i divideixen la circumferència en
n
n parts iguals.
En la figura següent s’il.lustra aquesta propietat mitjançant √la representació
√ √ de les arrels
3 4
n-èsimes de la unitat per a n = 2, 3, 4, és a dir, els conjunts 1, 1 i 1.
2π
e3 i π
e2 i = i
e0 i = 1
eπ i = −1 e0 i = 1 eπ i = −1 e0 i = 1
4π
e3 i
Figura 1.5: Arrels n-èsimes 3π

e 2 i = −i
de z = 1 per a n = 2, 3, 4.
Pàgina 17
√
Exemple 1.10. Donat z = −1 − 3 i ∈ C, calculeu les seves arrels quadrades i expresseu-les en
forma binòmica.
2π
Primer expressem z en forma polar o exponencial, z = 2e− 3 i . Aleshores,
√
q p 2π
−1 − 3 i = 2e− 3 i
2p/3
√ −2π 2kπ
= { 2 e( 3· 2 + 2 )i : k = 0, 1}
+p √ −π √ 2π
-p/3 = { 2 e 3 i, 2 e 3 i}
n √2 √6 √
2
√ o
6
= − i, − + i .
2 2 2 2
Exemple 1.11. Donat z = 27 ∈ C, calculeu les seves arrels cúbiques i expresseu-les en forma
binòmica.
√
3
√
3
27 = 27e0i
√
3 0 2kπ
2p/3 = { 27 e( 3 + 3 )i : k = 0, 1, 2}
+2p/3
0 2π 4π
= {3e0i , 3e 3 i , 3e 3 i }
4p/3
√ √
n 3 3 3 3 3 3 o
= 3, − + i, − − i .
2 2 2 2
Pàgina 18
2 Funcions de variable real. Lı́mits i continuı̈tat de
funcions
2.1 Concepte de funció

2.1. Una funció real f és una aplicació des d’un conjunt A ⊆ R a un conjunt
Definicio
B ⊆ R, tal que a tot x ∈ A li associem un, i només un, nombre y = f (x). Escriurem:
f : A ⊂ R −→ B ⊂ R
x 7−→ y = f (x)
A la variable y se l’anomena dependent i a la variable x independent.
4 2
3 1
2
1 2 3 4
1 −1
−2 −1 1 2 −2
(a) (b)
Figura 2.1: La corba representada en (a) és una funció, però no ho és la representada en (b).
El conjunt de valors de x per als quals la funció és definida, A ⊆ R, s’anomena domini.
Generalment s’indica per Dom(f ).
Exemple 2.1. El domini de les funcions polinòmiques és R. Per a les funcions de la forma
f (x) = ln (g(x)), en què ln representa el logaritme neperià , Dom(f ) = g(x) > 0. I si f (x) =
eg(x) , Dom(f ) = Dom(g).
x+1
Exemple 2.2. El domini de la funció f (x) = √ són tots els valors de x ∈ R+ tals que
√ 2− x
x 6= 2; és a dir, Dom(f ) = [0, 4) ∪ (4, +∞).
r
x−2
Exemple 2.3. Per tal de calcular el domini de la funció f (x) = cal observar, en primer
x+2
lloc, que x 6= −2. D’altra banda,

x−2 x−2≥0 i x+2>0 ⇒ x≥2
≥ 0 =⇒
x+2 x − 2 ≤ 0 i x + 2 < 0 ⇒ x < −2.
19
Per tant, Dom(f ) = (−∞, −2) ∪ [2, +∞).

2.2. Es defineix la imatge de la funció com el conjunt de valors f (x) ∈ B, per a
Definicio
tot x ∈ A:
Im(f ) = f (A) = {y ∈ B : y = f (x), x ∈ A}
Exemple 2.4. La imatge de la funció f (x) = 3x2 és R+ , atès que 3x2 ≥ 0, per a tot valor de
x ∈ R.
Exemple 2.5. La funció sin(x) oscil.la entre −1 i +1. Per tant, Im (sin(x)) = [−1, 1].
Sigui f : A ⊆ R → B ⊆ R. Aleshores:
• f és injectiva si f (x1 ) = f (x2 ) ⇒ x1 = x2 , per a tot x1 , x2 ∈ A. La funció és injectiva o

no, depenent del conjunt A en què és definida f .
• f és exhaustiva si per a tot y ∈ B, existeix x ∈ A tal que f (x) = y. La funció és
exhaustiva o no depenent del conjunt B en què és definida f .
• f és bijectiva si, i només si, és injectiva i exhaustiva.
Exemple 2.6. La funció f : R → R definida per f (x) = 2x + 7 és injectiva, atès que:
f (x1 ) = f (x2 ) ⇒ 2x1 + 7 = 2x2 + 7 ⇒ x1 = x2
Exemple 2.7. Volem demostrar que la funció f : [0, +∞) → R, definida per f (x) = x2 , és
injectiva. Efectivament,
Suposem que f (x1 ) = f (x2 ). Aleshores,

4
3
x21 = x22 ⇔ x1 = x2 o bé x1 = −x2
2 Però x1 , x2 ∈ [0, +∞) ⇒ x1 , x2 ≥ 0. I, per

1 tant, x1 = x2 i la funció és injectiva.
Si f : R → R, f (x) = x2 , la funció no és injec-

1 2 tiva, atès que f (x) = f (−x), ∀x ∈ R.
Exemple 2.8. La funció f (x) = x2 no és exhaustiva si es considera la funció f : R → R,

/ Im(f ), però sı́ que ho és si la considerem com a funció f : R+ → R+ , atès que
atès que −1 ∈
∀y ∈ [0, +∞) = R+ , existeix x ∈ R tal que f (x) = y:
√
x2 = y ⇒ x = ± y
2.2 Composició de funcions. Funció inversa

Sigui f : A → B una funció i g : B → C una funció definida sobre el conjunt B d’arribada de
f . S’anomena funció f composta amb g, i es representa g ◦ f , la funció donada per:
(g ◦ f )(x) = g(f (x)), ∀x ∈ Dom(g ◦ f ) = {x ∈ A : f (x) ∈ B}
Pàgina 20
√
Exemple 2.9. Considerem les funcions f (x) = 2 − x i g(x) = x2 − 4. Observem que
Dom(f ) = (−∞, 2] i que Dom(g) = R. La funció f ◦ g és:
√ √
(f ◦ g)(x) = f x2 − 4 = 2 − x2 + 4 = 6 − x2
S’haurà de complir que g(x) ∈ Dom(f ), per tant:
x2 − 4 ≤ 2 ⇒ x2 ≤ 6
√ √
En conseqüència, Dom(f ◦ g) = − 6, 6 .
D’altra banda, √
(g ◦ f )(x) = g 2 − x = 2 − x − 4 = −x − 2
√
amb f (x) ∈ Dom(g), és a dir, 2 − x ∈ R, d’on deduı̈m que x ∈ (−∞, 2]. Aleshores,
Dom(g ◦ f ) = (−∞, 2]
.- Observem en l’exemple 2.9 un fet important: la composició de funcions no és,

Observacio
en general, una operació commutativa.
2x + 3 √
Exemple 2.10. Tenim les funcions f (x) = i g(x) = x − 1, en què Dom(f ) = R\{−1}
x+1
i Dom(g) = [1, +∞). La funció composta g ◦ f val:
r r
2x + 3 2x + 3 x+2
(g ◦ f )(x) = g = −1=
x+1 x+1 x+1
2x + 3
Atès que f (x) ∈ Dom(g), ≥ 1. La solució d’aquesta inequació és (−∞, −2] ∪ (−1, +∞),
x+1
per tant:
Dom(g ◦ f ) = (−∞, −2] ∪ (−1, +∞)
Definicio 2.3. Sigui f : A ⊆ R → B ⊆ R una funció injectiva. Aleshores existeix una funció
f −1 : B ⊆ R → A ⊆ R, anomenada funció inversa de f , tal que
(f −1 ◦ f )(x) = x, per a x ∈ A
(f ◦ f −1 )(x) = x, per a x ∈ B
.- A la pràctica, l’expressió per f −1 s’obté aı̈llant la variable y en x = f (y). D’altra

Observacio
banda, el càlcul de la funció inversa permet obtenir la imatge d’una funció donada.
2x + 5
Exemple 2.11. Volem calcular la funció inversa de f (x) = , Dom(f ) = R\{1}. Aquesta
x−1
funció és injectiva. Efectivament:
2x1 + 5 2x2 + 5
f (x1 ) = f (x2 ) ⇐⇒ = ⇐⇒ 2x1 x2 − 2x1 + 5x2 = 2x1 x2 − 2x2 + 5x1 ⇔ x1 = x2
x1 − 1 x2 − 1
2x + 5
Aleshores, de = y, deduı̈m que:
x−1
y+5 x+5
2x + 5 = (x − 1)y =⇒ (2 − y)x = −5 − y =⇒ x = =⇒ f −1 (x) =
y−2 x−2
Amb Dom(f −1 ) = R \ {2}.
Pàgina 21
2.3 Funcions elementals. Funcions hiperbòliques

A continuació esmentem les funcions elementals més importants:
(a) Polinòmiques: p(x) = an xn + · · · + a1 x + a0 Dom(f ) = R
(b) Exponencials: f (x) = ax , a>0 Dom(f ) = R
(c) Logarı́tmiques: f (x) = loga (x), a > 0 Dom(f ) = (0, +∞)
(d) Trigonomètriques:
f (x) = sin(x) Dom(f ) = R g(x) = cos(x) Dom(g) = R
Im(f ) = [−1, 1] Im(g) = [−1, 1]
Pàgina 22
π
h(x) = tan(x) Dom(h) = R\(2k+1) , k∈Z
2
Im(h) = R
(e) Inverses de trigonomètriques:

f −1 (x) = arcsin(x) Dom(f −1 ) = [−1, 1] g −1 (x) = arccos(x) Dom(g −1 ) = [−1, 1]
Im(f −1 ) = [−π/2, π/2] Im(g −1 ) = [0, π]
h−1 (x) = arctan(x) Dom(h−1 ) = R

Im(h−1 ) = (−π/2, π/2)
Pàgina 23
(
1 si x ≥ 0
(f) Valor absolut: |x| = Dom(f ) = R
−1 si x < 0

· · ·


−1 si − 1 ≤ x < 0 Dom(f ) = R



(g) Part entera: bxc = 0 si 0 ≤ x < 1

···





 n si n ≤ x < n + 1
(
1 si x ≥ 0
(h) Funció de Heaviside: f (x) = Dom(f ) = R
0 si x < 0
Funcions hiperbòliques
2.4. La definició de les anomenades funcions hiperbòliques es basa en la funció
Definicio
exponencial:
ex − e−x
Sinus hiperbòlic: sinh(x) =
2
ex + e−x
Cosinus hiperbòlic: cosh(x) =
2
ex − e−x
Tangent hiperbòlica: tanh(x) =
ex + e−x
Observem que
sinh(x)
tanh(x) =
cosh(x)
Pàgina 24
i que:
2 2
ex + e−x ex − e−x

2 2
cosh (x) − sinh (x) = − =1
2 2
Representació gràfica de les funcions hiperbòliques

La funció y = sinh(x) s’anul.la en f (0) = 0, que és l’únic punt de tall amb els eixos. D’altra
banda,
ex − e−x 1
lim sinh(x) = lim = e+∞ − +∞ = +∞
x→+∞ x→+∞ 2 e
x −x
e −e
lim sinh(x) = lim = e−∞ − e+∞ = −∞
x→−∞ x→−∞ 2
Per tant, sinh(x) té dues branques infinites a ±∞. La seva representació gràfica es pot veure
a la figura 2.2.
−3 −2 −1 1 2 3
−1
−2
−3
−4
−5
−6
Figura 2.2: Representació de la funció sinh(x).
La funció cosh(x) només talla els eixos en el punt (0, 1). D’altra banda,
ex + e−x
lim cosh(x) = lim = +∞
x→±∞ x→±∞ 2
i la funció té una branca infinita en ±∞. La seva representació és la que es mostra a la figura
2.3.
Finalment, la funció tanh(x) només talla els eixos en el punt (0, 0). Els lı́mits a l’infinit donen:
ex − e−x h ∞ i e2x − 1 e2x

lim tanh(x) = lim x = = lim 2x = lim =1
x→+∞ x→+∞ e + e−x ∞ x→+∞ e + 1 x→+∞ e2x
Per tant, y = 1 és una ası́mptota horitzontal de tanh(x) quan x → +∞. De manera similar es
pot comprovar que y = −1 és ası́mptota horitzontal quan x → −∞.
Pàgina 25
−3 −2 −1 1 2 3
Figura 2.3: Representació de la funció cosh(x).
En conseqüència, la representació gràfica de tanh(x) és la que es mostra a la figura 2.4.
−3 −2 −1 1 2 3
−1
Figura 2.4: Representació de la funció tanh(x).
2.4 Modificacions de gràfiques conegudes

A partir d’una funció de gràfica coneguda i una constant c ∈ R, podem obtenir la gràfica de
les funcions següents:
(a) f (x) + c
s’obté fent una translació de la gràfica de f (x) al llarg de l’eix OY :
c unitats cap amunt si c > 0
c unitats cap avall si c < 0
Pàgina 26
(b) f (x + c)
s’obté fent una translació de la gràfica de f (x) al llarg de l’eix OX:
c unitats cap a l’esquerra si c > 0
c unitats cap a la dreta si c < 0
(c) cf (x)
Si c = −1, s’obté fent una simetria de la gràfica de f (x) respecte de l’eix OX.
Si c > 0, s’obté estirant o encongint la gràfica de f (x) en la direcció de l’eix OY .
Si c < 0, c 6= −1, combinem els dos casos anteriors.
Pàgina 27
(d) f (cx)
Si c = −1, s’obté fent una simetria de la gràfica de f (x) respecte de l’eix OY .
Si c > 0, s’obté estirant o encongint la gràfica de f (x) en la direcció de l’eix OX.
Si c < 0, c 6= −1 combinem els dos casos anteriors.
Pàgina 28
2.5 Lı́mit d’una funció

Definició de lı́mit d’una funció en un punt
La idea de lı́mit no és una altra cosa que trobar cap a quin valor de la imatge ens acostem a
mesura que ens aproximem a un valor donat de la variable.
.- Sigui A ⊆ R. Diem que a ∈ R és un punt d’acumulació de A si per a tot r > 0,
Definicio
existeix x ∈ A tal que 0 < |x − a| < r.
.- Sigui f : A ⊆ R → R i a un punt d’acumulació de A. Diem que la funció f té
Definicio
lı́mit L quan x tendeix a a, i escrivim lim f (x) = L, si per a tot ε > 0 existeix δ > 0 tal que
x→a
si 0 < |x − a| < δ, aleshores 0 < |f (x) − L| < ε.
Tal com podem observar a la figura 2.5, la definició de lı́mit d’una funció en un punt implica que
les antiimatges dels punts infinitament pròxims a L són també infinitament properes a x = a.
f (x)
L+ε
L−ε
x0 − δ x0 x0 + δ
Figura 2.5: Lı́mit de la funció f (x) en el punt x0 . Per molt petit que prenguem el radi ε de
l’entorn del lı́mit L, trobarem un entorn del punt x = a tal que les imatges hi caiguin a dins.
Exemple 2.12. Sigui f (x) = 2x. Aleshores, lim f (x) = lim 2x = 2k. Efectivament, fixat un
x→k x→k
ε > 0,
|f (x) − 2k| = |2x − 2k| = 2|x − k| < 2δ
ε ε
i només cal prendre δ = per tal que |x − k| < δ = impliqui |f (x) − 2k| < ε.
2 2
Propietats del lı́mit d’una funció

Els resultats següents són útils per calcular lı́mits de funcions.
(a) El lı́mit d’una funció, si existeix, és únic.
(b) Si f té lı́mit en un punt, f és fitada en un entorn del punt.
(c) Si lim f (x) = L 6= 0, aleshores en un entorn de a la funció f no canvia de signe.

x→k
Pàgina 29
Siguin f : A ⊆ R → R i g : A ⊆ R → R funcions reals, i a ∈ A punt d’acumulació. Si aquestes

funcions són tals que lim f (x) = L1 i lim g(x) = L2 , aleshores es compleix l’àlgebra de lı́mits
x→a x→a
següent:
(a) lim (f + g)(x) = L1 + L2

x→a
(b) lim (λf )(x) = λL1 , amb λ ∈ R

x→a
(c) lim (f g)(x) = L1 · L2

x→a
f (x) L1
(d) lim = , si L2 6= 0
x→a g(x) L2
(e) lim |f (x)| = |L1 |
x→a
A partir de les propietats anteriors, es dedueix que si p(x), q(x) són polinomis i q(a) 6= 0,
aleshores:
f (x) p(a)
lim p(x) = p(a) ; lim = .
x→a x→a g(x) q(a)
Exemple 2.13. Podem demostrar que
√
4
√
4
lim x+2= a+2
x→a
√
4
aplicant les propietats dels lı́mits. Efectivament, si fem L = lim x + 2, aleshores:
x→a
√ √ √ √
L4 = lim 4 x + 2 lim 4 x + 2 lim 4 x + 2 lim 4 x + 2 =
x→a x→a x→a x→a
√ 4
= lim 4 x + 2 = lim (x + 2) = a + 2
x→a x→a
√
4
de tal manera que L = a + 2.
El problema del càlcul de lı́mits apareix quan obtenim indeterminacions provocades per la
indefinició de les operacions involucrades. Per exemple:
∞ 0
+∞ − ∞; ; ; 0 · ∞; 1∞ ; ∞0 ; 00 .
∞ 0
Càlcul de lı́mits
0
Lı́mits de funcions racionals del tipus
0
0
Per resoldre la indeterminació del tipus cal notar, en primer lloc, que aquests zeros són el
0
resultat d’una tendència de la funció corresponent: no és el número 0.
Si p(x), q(x) són dos polinomis tals que p(a) = q(a) = 0, diem que x = a és una arrel de p i de
p(x)
q. El lı́mit lim es resol simplificant l’arrel. Aixı́, per exemple, tenim:
x→a q(x)
x2 − 1 (x − 1)(x + 1)
lim = lim = lim (x + 1) = 2.
x→1 x − 1 x→1 x−1 x→1
Pàgina 30
Lı́mits de funcions mitjançant racionalització

r(x)
Considerarem f (x) = una funció en què r(x) i s(x) són expressions amb radicals tals
s(x)
r(x)
que r(a) = s(a) = 0. En aquest cas, lim es resol multiplicant i dividint pel conjugat de
x→a s(x)
l’expressió amb radicals per tal d’eliminar la indeterminació.
√
x−2
Exemple 2.14. En el lı́mit lim , el numerador i el denominador són molt propers a 0
x→4 x − 4
quan x → 4. En conseqüència:
√ √ √
x−2 x−2 x+2 x−4 1 1
lim = lim ·√ = lim √ = lim √ = .
x→4 x − 4 x→4 x − 4 x+2 x→4 (x − 4) ( x + 2) x→4 x+2 4
Criteri de compressió
Siguin f, g, h : A ⊆ R → R tres funcions tals que f (x) ≤ h(x) ≤ g(x), per a tot x ∈ A. Sigui
a ∈ R un valor per al qual lim f (x) = L = lim g(x). Aleshores,
x→a x→a
lim h(x) = L.
x→a
Exemple 2.15. Suposem conegudes les desigualtats sin(x) ≤ x ≤ tan(x), per a 0 ≤ x ≤ π2 .

Per tant,
x 1
1≤ ≤ .
sin(x) cos(x)
1
Atès que lim 1 = 1 = lim , deduı̈m:
x→0 x→0 cos(x)
x
lim = 1.
x→0 sin(x)
Criteri de “zero per fitat”

Siguin f, g : A ⊆ R → R dues funcions tals que lim f (x) = 0 i g(x) és una funció fitada. En
x→a
aquest cas tenim:
lim f (x) · g(x) = 0.
x→a

1
Exemple 2.16. Atès que lim x = 0 i la funció sin és una funció fitada,
x→0 x

sin 1 ≤ 1

x

1
el lı́mit lim x · sin val 0.
x→0 x
1 − cos(x)
Exemple 2.17. Per calcular el lı́mit lim , observem que:
x→0 x
1 − cos(x) 1 1 − cos2 (x) 1 sin2 (x) sin(x) sin(x)
= · = · = · .
x 1 + cos(x) x 1 + cos(x) x 1 + cos(x) x
Aleshores,
1 − cos(x) sin(x) sin(x)
lim = lim · = 0 · 1 = 0.
x→0 x x→0 1 + cos(x) x
Pàgina 31
Lı́mits laterals

3 x<2
Considerem la funció f (x) = , la representació gràfica de la qual és la
(x − 2)2 + 1 x≥2
que es mostra a la figura 2.6.
−3 −2 −1 1 2 3 4

3 x < 2,
Figura 2.6: Representació gràfica de la funció f (x) =
(x − 2)2 + 1 x ≥ 2.
Observem que el comportament de f a l’entorn de x = 1 és diferent a l’esquerra de 1 (1− ) que

a la dreta de 1 (1+ ). Escriurem:
lim f (x) = 3; lim f (x) = 2.

x→1− x→1+
Aquesta tendència diferent quan x → 1 fa que la funció no tingui lı́mit en aquest punt, però
sı́ que existeix quan prenem punts molt propers a 1 per l’esquerra i molt propers a 1 per la
dreta.
2.5. Sigui f : A ⊆ R → R i a un punt d’acumulació de A. Diem que f té:
Definicio
(a) lı́mit L+ lateral per la dreta en a, i escrivim lim f (x) = L+ , si per a tot ε > 0 existeix
x→a+
δ > 0 tal que per a tot x ∈ (a, a + δ) es té |f (x) − L+ | < ε.
(b) lı́mit L− lateral per l’esquerra en a, i escrivim lim f (x) = L− , si per a tot ε > 0
x→a−
existeix δ > 0 tal que per a tot x ∈ (a − δ, a) es té |f (x) − L− | < ε.
Sigui f : A ⊆ R → R i a un punt d’acumulació de A. Les dues afirmacions següents són

equivalents:
(a) lim− f (x) = lim+ f (x) = L.

x→a x→a
(b) lim f (x) = L.

x→a
Pàgina 32
.- Per tal que una funció tingui lı́mit en un punt han d’existir i ser iguals els lı́mits
Observacio
laterals.
Exemple 2.18. Calculeu el lı́mit quan x → 2 de la funció

1
tan(x) cos x<0




 x
f (x) =
x3 + 2x2


x ≥ 0.



x+2
Si prenem lı́mits laterals:

1
lim− f (x) = lim− tan(x) cos = “0 · fitada” = 0
x→0 x→0 x
x3 + 2x2 x2 (x + 2)
lim+ f (x) = lim+ = lim+ =0
x→0 x→0 x+2 x→0 x+2
Per tant, lim− f (x) = lim+ f (x) = 0 ⇒ lim f (x) = 0.
x→0 x→0 x→0
Lı́mits infinits i a l’infinit

Ens interessarà, ara, estudiar quin és el comportament de la funció quan la variable x va prenent
valors cada vegada més grans o més petits, és a dir quan tendeix a +∞ o a −∞.
Lı́mits finits quan x → ±∞

Volem poder definir i calcular lı́mits de la forma
lim f (x) = L.
x→±∞
3 + 2x
Considerem a tall d’exemple, la funció f (x) = , i prenem valors de x cada cop més grans
2+x
(x → +∞):
x f (x)
1 1.66
2 1.750
10 1.916
100 1.990
100000 1.9999 . . .
1000000 1.999999 . . .
De tal manera que lim f (x) = 2.

x→+∞
2.6. Donem la definició formal del lı́mit d’una funció a ±∞.

Definicio
(a) Diem que f : R → R té lı́mit L ∈ R quan x tendeix a +∞, i escrivim lim f (x) = L, si
x→+∞
per a tot ε > 0 existeix M ∈ R tal que per a tot x > M es té |f (x) − L| < ε.
Pàgina 33
(b) Diem que f : R → R té lı́mit L ∈ R quan x tendeix a −∞, i escrivim lim f (x) = L, si
x→−∞
per a tot ε > 0 existeix M ∈ R tal que per a tot x < M es té |f (x) − L| < ε.
.- Si una funció f és tal que

Observacio
lim f (x) = L
x→±∞
diem que té una ası́mptota horitzontal en y = L .
1
Exemple 2.19. Per tal de demostrar que lim = 0, prendrem ε > 0. Aleshores cal deter-
x→−∞ x
minar M tal que
1 1
x<M ⇒ − 0 = < ε.
x x
1
Aleshores, considerant M = − , tenim:
ε

1 1 1 1
x < M = − ⇒ −x > ⇒ − < ε ⇒ < ε.
ε ε x x
Observacions.-
1
(a) Si p > 0, lim = 0.
x→±∞ xp
(b) L’àlgebra de lı́mits també es compleix quan x → ±∞.
(c) Els criteris de compressió i de “zero per fitada” també es compleixen quan x → ±∞.
2x4 − 3x2 + 2
Exemple 2.20. Calculem lim :
x→+∞ x4 − 4x + 3
2x4 3x2
2x4 − 3x2 + 2 x4
− x4
+ x24 2− 3
x2
+ 2
x4 2−0+0
lim = lim x4
= lim 4 3 = = 2.
x→+∞ x4 − 4x + 3 x→+∞ − 4x
+ x34 x→+∞ 1 − + 1−0+0
x4 x4 x3 x4
Observem que, si x → −∞, el resultat seria el mateix.
En general, fent servir el procediment de l’exemple anterior, si p(x) i q(x) són funcions po-
linòmiques de grau m i n, respectivament, aleshores:

am
signe · (+∞) m>n

m

p(x) am x + . . . + a1 x + a0 
bn
lim = lim =
x→+∞ q(x) x→+∞ bn xn + . . . + b1 x + b0 
 am /bn m=n
0 m<n

Exemple 2.21 (“zero per fitada”). Atès que la funció sin x és una funció fitada entre els valors
−1 i +1, tenim:
sin x 1
lim = lim · sin x = “0 · fitada” = 0.
x→+∞ x x→+∞ x
Pàgina 34
Lı́mits infinits
Els lı́mits que volem estudiar ara són els de la forma
lim f (x) = ±∞.

x→a
En aquests casos, la funció pren valors, positius o negatius, però de magnitud cada cop més
gran a mesura que la x tendeix a un cert valor (exclòs del domini de la funció). Per exemple,
1
si considerem f (x) = , en què Dom(f ) = R \ {1}, tenim:
x−1
1 1
lim− = −∞ i lim+ = +∞
x→1 x−1 x→1 x−1
tal i com podem observar si considerem la seva gràfica:
−2 −1 1 2 3
−1
−2
−3
1
Figura 2.7: Representació gràfica de la funció f (x) = .
x−1
2.7. Donem la definició formal del lı́mit infinit d’una funció.

Definicio
(a) Sigui f : A ⊂ R → R i a ∈ A un punt d’acumulació. Diem que f té lı́mit +∞ quan x → a,

i escrivim lim f (x) = +∞, si per a tot M ∈ R+ existeix un δ > 0 tal que si x ∈ A i
x→a
0 < |x − a| < δ, aleshores f (x) > M .
(b) Sigui f : A ⊂ R → R i a ∈ A un punt d’acumulació. Diem que f té lı́mit −∞ quan x → a,

i escrivim lim f (x) = −∞, si per a tot M ∈ R− existeix un δ > 0 tal que si x ∈ A i
x→a
0 < |x − a| < δ, aleshores f (x) < M .
.- Si una funció f és tal que

Observacio
lim f (x) = ±∞
x→a
diem que té una ası́mptota vertical en x = a .
Pàgina 35
2.8. Lı́mit infinit a l’infinit. Sigui f el domini de la qual conté un interval de la

Definicio
forma (a, +∞). Aleshores, es diu que lim f (x) = +∞ si
x→+∞
∀M ∈ R+ , ∃N ∈ R+ : x > N ⇒ f (x) > M.
De manera anàloga es defineixen: lim f (x) = +∞, lim f (x) = −∞ i lim f (x) =
x→−∞ x→+∞ x→−∞
−∞.
Àlgebra de lı́mits infinits

Suposem que lim f (x) = L, L ∈ R, L 6= 0, i lim g(x) = +∞, en què acceptem que a pugui ser
x→a x→a
un nombre real o +∞. Aleshores es verifica que lim (f (x) + g(x)) = +∞. Escriurem de forma
x→a
abreujada L + (+∞) = +∞.
Utilitzant el mateix simbolisme tenim:
(a) Suma i resta:
L ± (+∞) = ±∞, L ± (−∞) = ∓∞, +∞ + (+∞) = +∞, −∞ + (−∞) = −∞
(b) Producte:
L · (±∞) = signe(L)(±∞), (±∞) · (±∞) = (regla dels signes)(+∞)
(c) Quocient:
L ±∞ L
= 0, = (regla dels signes)(+∞), = ±∞
±∞ L 0
(d) Potenciació:
b > 1, b+∞ = +∞ ; 0 ≤ b < 1, b+∞ = 0
Apareixen alguns casos que no es poden resoldre seguint les regles anteriors. Aquestes inde-
terminacions són:
∞ 0
+∞ − ∞, 0 · ∞, , , 1∞ , ∞0 , 00
∞ 0
√
Exemple 2.22. El lı́mit lim

x − x presenta una indeterminació del tipus +∞ − ∞.
x→+∞
Aleshores, multiplicant pel conjugat:
√ √ √
x2 + x − x x2 + x + x

x +∞
lim 2
x + x − x = lim √ = lim √ = =
x→+∞ x→+∞ x2 + x + x x→+∞ x2 + x + x +∞
1 1
= lim q = .
x→+∞
1+ 1 +1 2
x
Pàgina 36
Infinitèsims equivalents
2.9. Si una funció f (x) és tal que lim f (x) = 0, direm que és un infinitèsim quan
Definicio
x→a
x → a.
Si f , g són dos infinitèsims quan x → a direm que f és d’ordre superior a g si
f (x)
lim = 0.
x→a g(x)
Si es té
f (x)
lim =1
x→a g(x)
direm que són infinitèsims equivalents, i escriurem f ∼a g.
x2
Exemple 2.23. Demostrarem que 1 − cos(x) i són infinitèsims equivalents quan x → 0. De
2
x
la trigonometria, sabem1 que 1 − cos(x) = 2 sin2 . Aleshores:
2
2
2 sin2 (x/2) sin2 (x/2)

1 − cos(x) sin(x/2)
lim = lim = lim = lim =1
x→0 x2 /2 x→0 x2 /2 x→0 x2 /4 x→0 x/2
sin x
en què el valor del darrer lı́mit és conseqüència del fet, ben conegut, que lim = 1. Per
x→0 x
x2
tant, i com a conclusió, 1 − cos(x) ∼0 .
2
A la taula 2.1 es donen els principals infinitèsims equivalents a l’origen (x → 0). Les equi-
valències es justifiquen a partir de la fórmula de Taylor, tal i com es veurà en el tema de
derivació.
x2
sin x ∼ x 1 − cos x ∼
2
tan x ∼ x ex − 1 ∼ x
arcsin x ∼ x bx − 1 ∼ x ln b
arctan x ∼ x (1 + x)k − 1 ∼ kx
x
ln(1 + x) ∼ x logb (1 + x) ∼
ln b
Taula 2.1: Infinitèsims equivalents a l’origen.
2x − 1
Exemple 2.24. Per calcular el lı́mit lim , considerem l’equivalència d’infinitèsims 2x −
x→0 x
1 ∼ x ln 2. Aleshores:
2x − 1 x ln 2
lim · x = ln 2.
x→0 x 2 −1
1
Efectivament, de cos(2x) = cos2 (x) − sin2 (x) i de cos2 (x) + sin2 (x) = 1, deduı̈m la relació donada.
Pàgina 37
2.10. Si una funció f (x) és tal que lim f (x) = ±∞, direm que és un infinit quan
Definicio
x→a
x → a.
Si f , g són dos infinits quan x → a direm que g és un infinit d’ordre superior a f en a, si
f (x)
lim =0
x→a g(x)
i ho notem per f g quan x → a.

A continuació representem les relacions bàsiques d’ordres d’infinits quan x → +∞:
1 1
ln(x) x n x n−1 x xn xn+1 ax xx , a > 1
x
Exemple 2.25. (a) lim = 0.
x→+∞ ex
2x x
(b) lim = +∞, atès que lim x = 0.
x→+∞ x x→+∞ 2
ln(x)
(c) lim = 0.
x→+∞ x
2.6 Funcions contı́nues

Continuı̈tat d’una funció en un punt
El concepte de continuı̈tat està molt relacionat amb el de lı́mit funcional. De fet, la definició
de funció contı́nua en un punt ha de recordar la de lı́mit. En aquest darrer cas l’existència del
lı́mit es plantejava en un punt d’acumulació del domini; en el cas de la continuı̈tat, el punt a
considerar ha de ser del domini (i pot ser, o no, punt d’acumulació).
2.11. Sigui f : A ⊂ R −→ R. Direm que f és contı́nua en a ∈ A si ∀ε > 0,
Definicio
existeix δ > 0 tal que si |x − a| < δ, aleshores |f (x) − f (a)| < ε.
De la definició anterior es dedueix que si f és contı́nua en a ∈ A i a és un punt d’acumulació,

aleshores:
lim f (x) = f (a).

x→a
Quan a és un punt del domini que no és d’acumulació d’aquest, és a dir, és punt aı̈llat del
domini, es compleix trivialment la definició, per tant tota funció és contı́nua en els punts aı̈llats
del seu domini. Per aquest motiu d’ara endavant parlarem de continuı̈tat nomès en punts
d’acumulació.
.- De la relació anterior, tenim que la continuı̈tat d’una funció en un punt d’acu-
Observacio
mulació implica l’existència de f (a) i la del lı́mit lim f (x).
x→a

1
Exemple 2.26. La funció f (x) = x · sin no és contı́nua en x = 0 perquè, malgrat que
x

1
lim x · sin = “0 · fitada” = 0,
x→0 x
f (0) no és definida.
Pàgina 38
Exemple 2.27. La gràfica de la funció f (x) = bxc és la que es mostra a la figura 2.8.
−1 1 2 3
−1
−2
Figura 2.8: La funció f (x) = bxc.
Els lı́mits laterals a l’esquerra i a la dreta de n ∈ Z són:

lim bxc = n − 1; lim bxc = n.
x→n− x→n+
Per tant, aquesta funció és discontı́nua en cada enter n. Però, com que bnc = n, la funció és
contı́nua per la dreta en cada enter n (però no és contı́nua per l’esquerra).
2.12. Si f : A ⊂ R −→ R, la funció és contı́nua per l’esquerra en x = a si
Definicio
lim f (x) = f (a),

x→a−
i es diu que és contı́nua per la dreta en x = a si
lim f (x) = f (a).

x→a+
Teorema 2.1. Siguin f, g : A ⊂ R −→ R funcions contı́nues en x = a ∈ A. Aleshores, les

funcions següents són contı́nues en x = a:
(a) f (x) ± g(x).

(b) f (x) · g(x).
(c) λ · f (x), per a λ ∈ R.
f (x)
(d) , si g(a) 6= 0.
g(x)
Demostració: Aquestes propietats es dedueixen directament de l’àlgebra de lı́mits. Per exemple,

atès que f (x) i g(x) són contı́nues en x = a, lim f (x) = f (a) i lim g(x) = g(a), de manera que
x→a x→a

lim f(x) · g(x) = lim f (x) lim g(x) = f (a) · g(a)
x→a x→a x→a
i f (x) · g(x) és també funció contı́nua en x = a.
Pàgina 39
Teorema 2.2. Si g : A ⊂ R −→ R és contı́nua en a ∈ A i f és contı́nua en g(a), aleshores la

composició f ◦ g és també contı́nua en x = a.
Demostració: Efectivament, sigui g(x) funció contı́nua en x = a, lim g(x) = g(a), i f (x)
x→a
contı́nua en g(a). Si h(x) = (f ◦ g) (x), tenim:
lim h(x) = lim (f ◦ g) (x) =
x→a x→a

= lim f (g(x)) = f lim g(x) = f (g(a)) = (f ◦ g) (a) = h(a).
x→a x→a
x sin(x)
Exemple 2.28. Per tal de provar la continuı̈tat en tot R de la funció f (x) = , només
x2 + 2
cal considerar que la funció sin(x) és contı́nua en R i també ho és x sin(x), per ser producte
de funcions contı́nues. El denominador és un polinomi sempre positiu i, per tant, f (x) és una
funció contı́nua, atès que és quocient de funcions contı́nues.
Classificació de les discontinuı̈tats d’una funció

Quan una funció no és contı́nua es diu que és discontı́nua. Si tornem a considerar la figura
2.8, els lı́mits laterals en cada enter n no coincideixen. La continuı̈tat de la funció en un punt
demana que el lı́mit existeixi en aquell punt i coincideixi amb el valor de la seva imatge. Per
tant, les discontinuı̈tats es deuen a alguna d’aquestes dues causes:
(a) El lı́mit lim f (x) existeix però el seu valor no coincideix amb f (a). En aquest direm que
x→a
la discontinuı̈tat és evitable en x = a.
−2 −1 1 2 3 4
Figura 2.9: Discontinuı̈tat evitable.
(b) La segona possibilitat és que no existeixi lim f (x). En aquest cas distingirem dos ca-
x→a
suı́stiques:
• Els lı́mits laterals existeixen, són finits, però no coincideixen en valor. En aquest cas
direm que la funció té una discontinuı̈tat de salt en x = a. Aquesta és la situació
que es dona en la figura 2.8.
Pàgina 40
• Algun dels lı́mits laterals, o tots dos, no existeixen o donen ±∞. En aquest cas,
parlarem de discontinuı̈tat essencial o desegona espècie. Per exemple, a la
1
figura 2.10 tenim representada la funció sin , per a la qual no existeixen els
x
lı́mits x → 0− i x → 0+ . En la figura 2.7 es pot veure un exemple en què els lı́mits de
la funció en x = 1 donen +∞, i en aquests casos es pot parlar de discontinuı̈tat de
salt infinit o asimptòtica.

1
Figura 2.10: Representació gràfica de la funció sin , exemple de discontinuı̈tat essencial
x
quan x → 0.
Continuı̈tat en intervals
2.13. La funció f : [a, b] ⊂ R −→ R, amb a ≤ b, és una funció contı́nua en
Definicio
l’interval [a, b] si f és contı́nua en tots els punts de l’interval obert (a, b) i, a més, f és
contı́nua per la dreta en a, lim+ f (x) = f (a), i contı́nua per l’esquerra en b, lim− f (x) = f (a).
x→a x→b
Si una funció és contı́nua en [a, b] escriurem f ∈ C 0 ([a, b]).

√
Exemple 2.29. Per a la funció g(x) = x, g(x) ∈ C 0 ([0, +∞)).

1
Exemple 2.30. La funció f (x) = ln és tal que f ∈ C 0 ((4, +∞)), però f ∈
/ C 0 ([4, +∞)),
x−4
atès que f no és contı́nua en x = 4 (de fet, la funció no és definida en aquest punt).
2.7 La funció de Heaviside

En algunes branques de l’enginyeria és usual trobar-se amb funcions que corresponen a estats
de si o no, o equivalentment estats actius o inactius. Per exemple, una força externa que actua
durant un cert temps sobre un sistema mecànic o una tensió elèctrica aplicada a un circuit.
Pàgina 41
Per al tractament adequat d’aquestes funcions discontı́nues és convenient introduir una funció
especial anomenada funció esglaó unitari o funció de Heaviside, que deu el seu nom al matemàtic
anglès Olive Heaviside. Aquesta funció modela idealment el funcionament d’un interruptor el
qual s’acciona en t = 0. La funció de Heaviside és una funció discontı́nua el valor de la qual és
0 per a qualsevol argument negatiu, i 1 per a qualsevol argument positiu, inclòs el zero.
2.14. La funció esglaó unitari o funció de Heaviside, és definida per
Definicio
u : R → {0, 1}

0 si t < 0
t → u(t) =
1 si t ≥ 0.
Si considerem a ∈ R, aleshores

0 si t < a
u(t − a) =
1 si t ≥ a.
Quan multipliquem una funció f per u(t − a), la funció graó desactiva una porció de la gràfica
d’aquesta funció, veure en la Figura 2.11 la representació de les funcions de Heaviside i de la
seva traslladada u(t − 2).
Figura 2.11: Gràfiques d’u(t) (esquerra) i d’u(t − 2) (dreta).
La funció de Heaviside té la següent propietat de canvi de signe de l’argument, (veure Figura
2.12)
u(a − t) = 1 − u(t − a), t 6= a.
La funció esglaó unitari es pot fer servir per escriure en forma compacta funcions definides
a trossos.
Considerem la funció definida per:
(
f (t) si t < a
F (t) =
g(t) si t ≥ a.
Fent servir la funció de Heaviside podem reescriure la funció F com:
Pàgina 42
Figura 2.12: Gràfica d’u(2 − t).

F (t) = f (t) 1 − u(t − a) + g(t)u(t − a) = f (t) + g(t) − f (t) u(t − a).
Si la funció té més intervals de definició, per exemple:


 f (t) si t < a


F (t) = g(t) si a ≤ t < b



h(t) si t ≥ b,

fent servir la funció de Heaviside podem reescriure la funció F com:
F (t) = f (t)(1 − u(t − a)) + g(t)(u(t − a) − u(t − b)) + h(t)u(t − b)

= f (t) + g(t) − f (t) u(t − a) + h(t) − g(t) u(t − b).
Observació.- En el cas que les igualtats en els intervals de definició siguin diferents a les
anteriors, per exemple
f (t) si t ≤ a
(
G(t) =
g(t) si t > a.
la igualtat anterior

G(t) = f (t) 1 − u(t − a) + g(t)u(t − a) = f (t) + g(t) − f (t) u(t − a).
continua sent certa, excepte en el punt t = a. En la majoria de les aplicacions en enginyeria

això no suposarà cap problema ja que aquestes es donen en problemes d’integració, en relació
amb les transformades integrals, Laplace. Encara aixı́ podrı́em aconseguir una igualtat en tot
punt utilitzant la funció esglaó unitari

1 si t ≤ a
u(a − t) =
0 si t > a.
En aquest cas,
Pàgina 43

G(t) = f (t)u(a − t) + g(t) 1 − u(a − t) .
Exemple 2.31. Representeu la función f (t) = sin(t) · u(t − 2π).

0 si t < 2π
Segons la definició de la funció de Heaviside u(t − 2π) = obtenim que
1 si t ≥ 2π,

0 si t < 2π
f (t) = .
sin(t) si t ≥ 2π,
En la Figura 2.13 podem veure la gràfica de la funció.
Figura 2.13: Gràfica d’f (t).
Exemple 2.32. Expresseu la funció f (x) = |x − 2| en termes de la funció de Heaviside.
Tenint en compte la definició de valor absolut
−(x − 2) si x < 2
(
|x − 2| = ,
(x − 2) si x ≥ 2,
i l’expressió de una funció definida a trossos en termes de la funció esglaó, obtenim que

f (x) = −(x − 2) + (x − 2) + (x − 2) u(x − 2) = (x − 2) − 1 + 2u(x − 2) .
En la Figura 2.14 podem veure la gràfica de la funció.

Exemple 2.33. (a) Donada la funció
 √
 e−1/ 1−x si x < 1
f (x) =
 sinh(x − 1) si x ≥ 1,
estudieu la continuı̈tat en x = 1 i classifiqueu la discontinuı̈tat, si n’hi ha. Expresseu la

funció en termes de la funció de Heaviside.
(b) Donada la funció
x−2
g(x) = ,
ln(x)
doneu el seu domini i calculeu les ası́mptotes horitzontals i verticals, si en té. Doneu
també l’expressió de la seva funció traslladada 4 unitats a la dreta.
Pàgina 44
Figura 2.14: Gràfica del valor absolut |x − 2|.
(a) Per estudiar la continuı̈tat en x = 1 considerem lı́mits laterals i veiem que són iguals a
f (1), la funció en el punt.
√
lim− e−1/ 1−x
= 0 i lim+ sinh(x − 1) = 0.
x→1 x→1
Per tant,
la funció f és contı́nua a x = 1.
Podeu veure a la Figura 2.15 la representació de la funció. L’expressió en termes de la funció

de Heaviside és
√ √
f (x) = e−1/ 1−x
+ sinh(x − 1) − e−1/ 1−x u(x − 1).
(b) El domini de g és
D = {x ∈ R : ln(x) 6= 0, x > 0} = (0, 1) ∪ (1, +∞).
Les possibles ası́mptotes verticals s’obtenen al calcular el lı́mit a x = 1 i x = 0.
x−2 x−2
lim− = +∞ i lim+ = −∞.
x→1 ln(x) x→1 ln(x)
Per tant, la funció té una ası́mptota vertical a x = 1.
x−2
lim+ = 0.
x→0 ln(x)
Per tant, la funció NO té cap ası́mptota vertical a x = 0. Les possibles ası́mptotes horitzontals
s’obtenen en calcular el lı́mit a x = +∞.
Pàgina 45
Figura 2.15: Gràfiques d’f (x) (esquerra) i de g(x) (dreta).
x−2
lim = +∞.
x→+∞ ln(x)
Per tant, la funció NO té ası́mptotes horitzontals.

La funció traslladada en 4 unitats a la dreta és (veure Figura 2.16)
x−6
h(x) = g(x − 4) = .
ln(x − 4)
Figura 2.16: Gràfiques d’g(x) i la seva traslladada.
Pàgina 46
2.8 Teoremes sobre funcions contı́nues

En aquest apartat recollim una sèrie de propietats fonamentals de les funcions contı́nues. La
primera fa referència a l’existència de zeros de funcions.
Teorema 2.3 (de Bolzano). Sigui f : [a, b] ⊂ R contı́nua en [a, b] i tal que f (a) · f (b) < 0 (és a
dir, la funció té signes contraris en els extrems de l’interval [a, b]). Aleshores existeix almenys
un punt c ∈ (a, b) tal que f (c) = 0.
Observació.- (Interpretació geomètrica) Si la gràfica d’una funció contı́nua en un interval

[a, b] comença en un dels semiplans determinats per l’eix de les abscisses i acaba en l’altre,
necessàriament tallarà l’eix en algun moment. El teorema de Bolzano no ens diu quin és el
nombre d’arrels ni la seva localització, només ens assegura l’existència de, com a mı́nim, un
zero.
Exemple 2.34. Utilitzarem el teorema de Bolzano per demostrar que tot polinomi de grau
senar amb coeficients reals
p(x) = a0 + a1 x + a2 x2 + . . . + an−1 xn−1 + an xn
té almenys una arrel real. Efectivament, la funció p(x) és contı́nua a tot R i pren valors de
signe contrari. Això és conseqüència del fet que:
a a1 an−1
0
lim p(x) = lim xn n + n−1 + . . . + + an = sig(an )∞
x→+∞ x→+∞ x x x
i a
n 0a1 an−1
lim p(x) = lim x + n−1 + . . . +
n
+ an = −sig(an )∞.
x→−∞ x→−∞ x x x
El teorema de Bolzano ens garanteix l’existència d’alguna arrel.
√
Exemple 2.35. Anem a provar que l’equació x4 − 2 3 x√= 1 té almenys una solució en [−1, 1].
En primer lloc, observem que la funció f (x) = x4 − 2 3 x − 1 és contı́nua en [−1, 1], per ser
suma de funcions contı́nues. D’altra banda, f (−1) = 2 > 0 i f (1) = −2 < 0. Per tant, i pel
teorema de Bolzano, existeix un c ∈ (−1, 1) tal que f (c) = 0, que és el que volı́em provar.
Com a conseqüència del teorema de Bolzano tenim el resultat següent:

Teorema 2.4 (dels valors intermedis). Sigui f : [a, b] ⊂ R −→ R funció contı́nua en [a, b] i tal
que f (a) < f (b). Aleshores existeix c ∈ (a, b) tal que f (c) = z, amb f (a) < z < f (b).
Observació.- El teorema dels valors intermedis ens assegura que la funció assoleix tots els
valors possibles entre f (a) i f (b).
Demostració: Considerem la funció g(x) = f (x) − z, definida en [a, b] i tal que f (a) < z < f (b).
Aquesta funció compleix que g ∈ C 0 ([a, b]). Observem que:
g(a) = f (a) − z < 0 i g(b) = f (b) − z > 0
Aleshores, i pel teorema de Bolzano, existeix c ∈ [a, b] tal que g(c) = f (c) − z = 0, que és el
que volı́em demostrar.
L’existència de punts en què una funció contı́nua en un interval tancat assoleix el valor màxim i
el valor mı́nim ve garantida pel teorema de Weierstrass. Abans, però, donem algunes definicions
importants.
Pàgina 47
2.15. Sigui f : [a, b] ∈ R −→ R, amb f ∈ C 0 ([a, b]). Diem que f és fitada en
Definicio
[a, b] si ∃K ∈ R tal que |f (x)| ≤ K, per a tot x ∈ [a, b].
2.16 (Extrems relatius). Sigui f : A ⊂ R −→ R i sigui a ∈ A. Es diu que:
Definicio
(a) a és un màxim local o relatiu de f si existeix un entorn de a, (a − ε, a + ε), de manera

que:
f (a) ≥ f (x), ∀x ∈ (a − ε, a + ε) ∩ A.
(b) a és un mı́nim local o relatiu de f si existeix un entorn de a, (a − ε, a + ε), de manera

que:
f (a) ≤ f (x), ∀x ∈ (a − ε, a + ε) ∩ A.
2.17 (Extrems absoluts). Sigui f : A ⊂ R −→ R. Diem que f té un:
Definicio
(a) màxim absolut en a ∈ A si
f (x) ≤ f (a), ∀x ∈ A.
(b) mı́nim absolut en a ∈ A en a ∈ A si
f (x) ≥ f (a), ∀x ∈ A.
Teorema 2.5 (de Weierstrass). Tota funció f ∈ C 0 ([a, b]), amb a, b ∈ R, assoleix un màxim M
i un mı́nim m en [a, b]. Per tant, f és fitada en [a, b] i
m = f (xmı́n ) ≤ f (x) ≤ M = f (xmàx ), ∀x ∈ [a, b].
Exemple 2.36. La funció f (x) = sin(x) és una funció contı́nua en [0, 2π]. D’acord amb el
teorema de Weierstrass, f té un màxim i un mı́nim absoluts en aquest interval. El seu valor
π 3π
màxim és 1 i s’assoleix per a x = , i el valor mı́nim és −1 i s’assoleix per a x = (veure
2 2
figura 2.17).
Pàgina 48
Figura 2.17: Gràfica de la funció f (x) = sin(x) en l’interval [0, 2π].
Pàgina 49
3 Derivació de funcions reals de variable real
Newton i Leibnitz, cap a final del segle XVII, van desenvolupar de manera independent el
concepte de derivada. La idea que es perseguia era la d’introduir el concepte de recta tangent
a una funció i el de velocitat d’una partı́cula.
3.1 Derivada d’una funció en un punt

3.1. Donat A ⊂ R, diem que a ∈ A és un punt interior de A si existeix r > 0 tal
Definicio
que (a − r, a + r) ⊂ A. Denotem
Å = {a ∈ A : a és interior de A}.
Exemple 3.1. Si A = [0, 1], el seu interior és Å = (0, 1).

3.2. Donat f : A ⊂ R −→ R i a ∈ Å, diem que f és derivable en a si existeix
Definicio
f (a + h) − f (a)
lim = f 0 (a).
h→0 h
Equivalentment, si existeix
f (x) − f (a)
lim = f 0 (a),
x→a x−a
és suficient tenir en compte el canvi x − a = h.
.- El valor f 0 (a) només depèn dels valors de f per punts propers a a ∈ A (compor-
Observacio
tament local de f en a).
Si f : [a, b] −→ R, no podem definir la derivada de f en a ni en b, però podem parlar de derivades
laterals.
3.3. Donat f : [a, b] −→ R, definim
Definicio
(a) Derivada lateral per la dreta
f (c + h) − f (c)
f+0 (c) = lim+ per c ∈ [a, b).
h→0 h
(b) Derivada lateral per la esquerra
50
f (c + h) − f (c)
f−0 (c) = lim− = f−0 (c) per c ∈ (a, b].
h→0 h
Si f : A ⊂ R −→ R, el camp de derivabilitat de f és el conjunt de punts on f és derivable,

escrivim
Ω = {x ∈ Å tal que existeix f 0 (x)}.
La funció derivada de f és f 0 : Ω −→ R, que assigna a cada x ∈ Ω el valor f 0 (x).
Exemple 3.2. Sigui f (x) = mx + n, amb m, n ∈ R, calculeu f 0 (x).
Escrivim el lı́mit que ens donarà el valor de la derivada
f (x + h) − f (x) m(x + h) + n − (mx + n) mh

lim = lim = lim = lim m = m.
h→0 h h→0 h h→0 h h→0
Per tant,
f 0 (x) = m per a tot x ∈ R.
3.2 Interpretació geomètrica de la derivada: recta tangent

Sigui f : A ⊂ R −→ R i a ∈ Å tal que f és derivable en a. Considerem la gràfica de f i la
recta secant que passa per (a, f (a)) i (a + h, f (a + h)). El pendent d’aquesta recta és
f (a + h) − f (a)
m(h) = .
h
Si fem h → 0, aquesta recta tendeix a una recta que passa per (a, f (a)) i té pendent f 0 (a),
i s’anomena recta tangent a la corba y = f (x) en el punt a, veure Figura 3.1. La seva
equació és
y = f (a) + f 0 (a)(x − a).
Exemple 3.3. Trobeu la derivada de la funció f (x) = x2 , estudieu el seu camp de derivabilitat
i doneu l’equació de la recta tangent en el qualsevol punt a ∈ R.
Primer calculem el lı́mit que defineix la derivada en el punt x = a
f (a + h) − f (a) (a + h)2 − f (a) 2ah + h2

lim = lim = lim = lim 2a + h = 2a.
h→0 h h→0 h h→0 h h→0
Pàgina 51
Figura 3.1: Interpretació geométrica de la derivada.
Per tant,
f 0 (a) = 2a i f es derivable en tot R = Ω.
Donat a ∈ R, la recta tangent a la corba y = f (x) en a és
y = a2 + 2a(x − a) = a(2x + a).
f (x) f 0 (x) f (x) f 0 (x)

k 0 un nun−1 u0
√ u0 1 −u0
u √
2 u u u2
u0
eu eu u0 ln u
u
u0
au au ln(a)u0 loga (u)
u ln(a)
sin(u) cos(u)u0 cos(u) − sin(u)u0
sinh(u) cosh(u)u0 cosh(u) sinh(u)u0
u0 u0
tan(u) arcsin(u) √
cos2 (u) 1 − u2
−u0 u0
arccos(u) √ arctan(u)
1 − u2 1 + u2
Taula 3.1: Taula de derivades.
Pàgina 52
3.3 Derivabilitat i continuı̈tat

Veurem ara que la noció de derivabilitat és més forta que la de continuı̈tat en el sentit que si
una funció és derivable en un punt aleshores es contı́nua en aquest punt.
Teorema 3.1. Si f : A ⊂ R −→ R és derivable en a ∈ Å, aleshores f és contı́nua en a.
Demostració: La funció f és contı́nua en a si i nomès si,

lim f (x) = f (a) ⇐⇒ lim f (x) − f (a) = 0.
x→a x→a
Fent servir que f és derivable en a ∈ Å obtenim que

f (x) − f (a)
(x − a) = f 0 (a) lim (x − a) = 0.

lim f (x) − f (a) = lim
x→a x→a (x − a) x→a
Per tant, f és contı́nua en a.

.- El recı́proc d’aquest resultat no és cert. Si considerem la funció f (x) = |x|
Observacio
veiem que és contı́nua en a = 0 però no derivable en aquest punt, ja que

f (x) − f (0) |x|
lim = lim
x→0 (x − 0) x→0 x
i fent servir lı́mits laterals obtenim que
|x| |x|
lim+ = 1 i lim− = −1.
x→0 x x→0 x
Per tant, no existeix la derivada de f en a = 0.
3.4 Operacions algebraiques

Siguin f : A ⊆ R → R i g : A ⊆ R → R funcions reals derivables en a ∈ Å, aleshores es
compleix l’àlgebra de lı́mits següent:
(a) f + g és derivable en a i (f + g)0 (a) = f 0 (a) + g 0 (a).

(b) λf és derivable en a i (λf )0 (a) = λf 0 (a), amb λ ∈ R.
(c) f g és derivable en a i
(f g)0 (a) = f 0 (a) g(a) + f (a) g 0 (a), regla de Leibniz.
f
(d) Si g(a) 6= 0, és derivable en a i
g
0
f f 0 (a) g(a) − f (a) g 0 (a)
(a) =
g g 2 (a)
Pàgina 53
Regla de la cadena
Siguin f : A ⊆ R → R i g : B ⊆ R → R tals que f és derivableen a ∈ Å i g és derivable en
b = f (a), i a més f A ⊂ B. Aleshores, la funció composta g ◦ f és derivable en a ∈ Å i es té
0
g ◦ f (a) = g 0 f (a) f 0 (a).

Exemple 3.4. Calculeu la derivada de la funció h(x) = (x4 + 3x)5 .
Considerem les funcions, f (x) = x4 + 3x i g(x) = x5 . Aleshores,
h(x) = (g ◦ f )(x).
A més,
f 0 (x) = 4x3 + 3 i g 0 (x) = 5x4 .
Per tant,
4
h0 (x) = g 0 f (x) f 0 (x) = 5 x4 + 3x (4x3 + 3).

Exemple 3.5. Calculeu les derivades de les funcions següents:

√
(a) f (x) = x2 + 3
(b) f (x) = ln3 x

1
(c) f (x) = cos
x
(d) f (x) = sin [cos (ln x)]
En tots els casos aplicarem la regla de la cadena i les derivades de les funcions elementals en el
dominis de definició corresponents.
1 x
(a) f 0 (x) = √ 2x = √ .
2
2 x +3 2
x +3
1
(b) f 0 (x) = 3 ln2 (x) .
x

0 1 −1 1 1
(c) f (x) = − sin 2
= 2 sin .
x x x x
1
(d) f 0 (x) = − cos [cos (ln x)] sin (ln x) .
x
Pàgina 54
Derivada de la funció inversa

−1

Usant la regla de la cadena per la composició de funcions f ◦ f , i derivant ambdós costats
de l’equació f −1 ◦ f (x) = x, s’obté

0 0 1
1 = f −1 (f (x))(f )0 (x) =⇒ f −1 (f (x)) = .
f 0 (x)
Si escrivim y = f (x), es compleix que
0 1
f −1 (y) = .
f0 f −1 (y)
Exemple 3.6. Calculeu la derivada de la funció f (x) = arcsin(x).
Observem que la funció f (x) és la funció inversa de g(x) = sin(x), és a dir, f (x) = g −1 (x). Per
tant, si recordem que g 0 (x) = cos(x)
0 1 1 1 1
f 0 (y) = g −1 (y) = = =q = p .
g 0 g −1 (y) cos arcsin(y) 2
1 − sin arcsin(y)

1 − y 2
3.5 Derivades d’ordre superior

En aquest apartat veurem la definició i propietats de les derivades de ordre superior d’una
funció. Conceptes claus per la definició de Polinomi de Taylor que ens permetra aproximar una
funció regular en un entorn d’un punt. Les derivades d’ordre superior també ens permetran
estudiar els extrems locals d’una funció.
3.4. Siguin f : A ⊆ R → R derivable en Ω ⊂ Å. Definim la derivada segona, o
Definicio
derivada de segon ordre, de f en a ∈ Ω (si existeix) com el valor
f 0 (x) − f 0 (a)
f 00 (a) = lim .
x→a x−a
Si f 0 es derivable en Ω1 ⊂ Ω, podem definir la funció derivada segona de f , com la funció

f 00 = (f 0 )0 .
3.5
Definicio . De forma recurrent podem definir la funció derivada k-ésima de f , com
0
f (k) = f (k−1) .
3.6. Direm que f és de classe C (k) sobre Ω ⊂ A, i escrivim f ∈ C (k) (Ω), si existeixen
Definicio
les derivades fins a ordre k i són funcions contı́nues.
Propocisió 3.1. Totes les funcions elementals són funcions C (∞) en el seu domini de definició,
excepte valor absolut, part entera i Heaviside.
Pàgina 55
3.6 Teoremes sobre funcions derivables

En aquesta secció estudiarem les principals propietats que tenen les funcions derivables i que
ens permetran, per exemple, completar l’estudi dels zeros d’equacions funcionals o realitzar la
classificació d’extrems locals.
Extrems locals de funcions

Propocisió 3.2. (Condició necessària d’extrem local) Si f : (a, b) ⊂ R −→ R és
derivable en x0 ∈ (a, b) i té un extrem local en x0 , aleshores f 0 (x0 ) = 0.
Demostració: Suposem que x0 és un mı́nim local (el cas del màxim es fa de forma similar).
Aleshores, existeix un δ > 0 tal que si x ∈ (x0 − δ, x0 + δ), es verifica f (x) ≥ f (x0 ) =⇒
f (x) − f (x0 ) ≥ 0. Per tant,
f (x) − f (x0 )
◦ si x ∈ (x0 , x0 + δ) =⇒ ≥0
x − x0
f (x) − f (x0 )
◦ si x ∈ (x0 − δ, x0 ) =⇒ ≤ 0,
x − x0
i finalment podem deduir que
f (x) − f (x0 )
f 0 (x0 ) = lim = 0.
x→a x − x0
.- El recı́proc del resultat anterior no és cert. Considerem la funció f (x) = x3 , i

Observacio
observem que f 0 (x) = 3x2 = 0 si i només si x0 = 0. Però, x0 = 0 no és un extrem local de f , ja
que si x ≤ 0, f (x) ≤ f (x0 ) = 0, mentre que, si x ≥ 0, f (x) ≥ f (x0 ) = 0, veure la Figura 3.2.
0.5
o 0.5
-0.5
-1
Figura 3.2: Contraexemple a la condició necessària d’extrem lliure.
3.7. Direm que x0 ∈ (a, b) és un punt crı́tic o estacionari de f si f 0 (x0 ) = 0.

Definicio
Pàgina 56
Interpretació geomètrica d’un punt crı́tic.- Suposem que x0 ∈ (a, b) és un punt crı́tic
o estacionari de f , aleshores f 0 (x0 ) = 0 i per tant l’equació de la recta tangent a f en x0 és
horitzontal, veure Figura 3.3.
y = f (x0 ) + f 0 (x0 ) x − x0 = f (x0 ).

Figura 3.3: Interpretació geomètrica de la condició necessària d’extrem.
Metodologia de càlcul d’extrems absoluts.- Per calcular els extrems absoluts d’una
funció f en l’interval [a, b] hem de considerar els següents candidats a extrems:
1. Punts on la funció no és derivable.
2. Valors de f en els punts frontera de l’interval, a i b.
3. Punts crı́tics, f 0 (x) = 0.
Una vegada identificats els punts crı́tics hem d’avaluar la funció en els punts i comparar les
imatges. El valor o valors més grans seràn els màxims absults i el valor o valors més petits seràn
els mı́nims absoluts.
h π πi
Exemple 3.7. Trobar els extrems de la funció f (x) = e 3 ln cos(x)
a l’interval − , .
4 4
h π πi
Primer de tot observem que f està ben definida a l’interval I = − , , ja que per tot x ∈ I,
4 4
cos(x) > 0 i per tant existeix ln cos(x) . A més, f es contı́nua en I, que és un interval tancat
i fitat. El Teorema de Weiestrass, assegura l’existència de màxim i mı́nim absolut de f a I.
D’altra banda,

0 3 ln cos(x)
f (x) = −3e tan(x),
implica que f és derivable en ˚

I. Els punts crı́tics es troben resolent l’equació

0 3 ln cos(x)
f (x) = 0 ⇐⇒ e tan(x) = 0 ⇐⇒ tan(x) = 0 ⇐⇒ x0 = 0,
Pàgina 57

3 ln cos(x)
on hem tingut en compte que e > 0.
Els candidats a extrems absoluts són
π π
x0 = 0, x1 = − i x2 = .
4 4
Finalment, hem d’avaluar la funció f en els punts trobats
x f (x)
0 1
√
π 3 ln 2
− e 2
< e3 ln(1) = 1
4
√
π 2
e3 ln( 2
)
< e3 ln(1) = 1
4
Taula 3.2: Càlcul d’imatges.
Per tant,
π π
x0 = 0 és un màxim absolut, mentre que x1 = − i x2 = són mı́nims absoluts.
4 4
Exemple 3.8. Trobeu els extrems de la funció f (x) = x3 − 3x a l’interval [0, 2].
En primer lloc observem que f és derivable a R perquè és un polinomi. Per tant, f es contı́nua
en [0, 2], que és un interval tancat i fitat. El Teorema de Weiestrass, asegura l’existència de
màxim i mı́nim absoluts d’f a l’interval [0, 2].
D’altra banda,
f 0 (x) = 3x2 − 3.
Els punts crı́tics es troben resolent la següent equació a l’interval [0, 2]
f 0 (x) = 0 ⇐⇒ x2 = 1 ⇐⇒ x0 = 1.
Els candidats a extrems absoluts són
x0 = 1, x1 = 0 i x2 = 2.
Finalment, hem d’avaluar la funció f en els punts trobats
Pàgina 58
x f (x)
0 0
1 −2
2 2
Taula 3.3: Càlcul d’imatges.
Per tant,
x0 = 1 és el mı́nim absolut i x2 = 2 és el màxim absolut.
El següent resultat ens permet trobar el nombre de zeros d’una equació funcional.
Teorema 3.2. (Teorema de Rolle) Sigui f : [a, b] → R una funció contı́nua en [a, b] i
derivable en (a, b) tal que f (a) = f (b). Aleshores, existeix c ∈ (a, b) tal que f 0 (c) = 0.
Demostració: Com que f és contı́nua en [a, b], pel Teorema de Weiestrass existeixen extrems
absoluts. Si el màxim i el mı́nim s’assolissin en els punts frontera de l’interval, com f (a) = f (b),
f seria constant en [a, b] i per tant f 0 (x) = 0 en (a, b). D’altra banda, si f té un màxim o un
mı́nim en c ∈ (a, b), la condició necessaria d’extrem ens indica que f 0 (c) = 0.
Interpretació geomètrica.- Sigui f : [a, b] → R una funció contı́nua en [a, b] i derivable

en (a, b) tal que f (a) = f (b), existeix com a mı́nim un punt c ∈ (a, b) tal que la recta tangent
en c té pendent nula, veure Figura 3.4.
Teorema 3.3. (Teorema del valor mitjà o Lagrange) Sigui f : [a, b] → R una funció
contı́nua en [a, b] i derivable en (a, b). Aleshores, existeix c ∈ (a, b) tal que
f (b) − f (a)
= f 0 (c).
b−a
f (b) − f (a)
Demostració: Considerem la funció φ(x) = f (x) − f (a) − (x − a). Veiem que φ és
b−a
contı́nua en [a, b] i derivable en (a, b). A més φ(a) = φ(b) = 0. Pel Teorema de Rolle, existeix
c ∈ (a, b) tal que φ0 (c) = 0, però
f (b) − f (a) f (b) − f (a)

φ0 (c) = f 0 (c) − = 0 =⇒ = f 0 (c).
b−a b−a
Pàgina 59
Illustration of Rolle's Theorem
-2 2
1- 4
f(x) 1
For the function f(x) = x - 3 x + 1, a graph showing
2
f (x) , the line connecting the end points, tangents parallel to

the line connecting the end points.
Figura 3.4: Il.lustració del Teorema de Rolle.
Interpretació geomètrica.- Sigui f : [a, b] → R una funció contı́nua en [a, b] i derivable

en (a, b), existeix com a mı́nim un punt c ∈ (a, b) tal que la recta tangent en c és paral.lela a la
recta secant que passa per (a, f (a) i (b, f (b)), veure Figura 3.5.
Figura 3.5: Il.lustració del Teorema del valor mitjà.
Aplicació al càlcul de zeros d’una equació funcional.- Sigui f : [a, b] → R una

funció contı́nua en [a, b] i derivable en (a, b). Si f 0 (x) s’anul.la en k punts, aleshores f
s’anul.la com a màxim en k + 1 punts.
Si utilitzem el Teorema de Bolzano juntament amb el Teorema de Rolle, podem dir el nombre
de zeros de l’equació f (x) = 0 i donar un interval on es podem localitzar els zeros.
Pàgina 60
Exemple 3.9. Demostreu que l’equació x2 = x sin(x) + cos(x) se satisfà exactament per a dos
valors de x.
Definim la funció f (x) = x2 − x sin(x) − cos(x) i observem que és contı́nua i derivable a R, per
ser suma i producte de funcions elementals que són contı́nues. Per a fitar el nombre d’arrels de
l’equació, calculem en primer lloc la derivada de la funció f i igualem a zero.
f 0 (x) = 2x − sin(x) − x cos(x) + sin(x) = x(2 − cos(x)) = 0 =⇒ x0 = 0, ja que 2 − cos(x) 6= 0.
Com que f 0 s’anul.la una sola vegada, la funció f s’anul.larà com a molt dues vegades en R.
Finalment, per trobar el nombre exacte d’arrels hem d’aplicar el Teorema de Bolzano. Busquem
dos intervals amb interiors disjunts on la funció canviı̈ de signe:
f (−π) = π 2 + 1 > 0
)
=⇒ existeix x0 ∈ (−π, 0) tal que f (x0 ) = 0.
f (0) = −1 < 0
f (0) = −1 < 0
)
=⇒ existeix x1 ∈ (0, π) tal que f (x1 ) = 0.
f (π) = π 2 + 1 > 0
Figura 3.6: Gràfiques de x2 i x sin(x) + cos(x) (esquerra). Gràfica de f (x) (dreta).
Exemple 3.10. Sigui f (x) = ln 5 − x2 i l’interval [−2, 2]. Són aplicables els teoremes de

Rolle i de Lagrange? En cas afirmatiu, trobeu el valor intermedi per al qual es compleixen els
teoremes.
En primer lloc observem

que f es contı́nua en [−2, 2] i derivable en (−2, 2), ja que en aquest
2
interval 5 − x ≥ 1 > 0. Per tant, podem aplicar els Teoremes de Rolle i del valor mitjà. A
més,
Pàgina 61
f (−2) = f (2) = ln(1) = 0.
El Teorema de Rolle ens diu que existeix c ∈ (−2, 2) tal que f 0 (c) = 0. Per trobar aquest valor,
calculem la derivada
−2x
f 0 (x) = = 0 =⇒ c = 0.
5 − x2
f (−2) − f (2)
El Teorema del valor mitjà ens diu que existeix c ∈ (−2, 2) tal que f 0 (c) = . Per
4
f (−2) − f (2)
trobar aquest valor, calculem la pendent
4
f (−2) − f (2)
= 0 =⇒ c = 0.
4
Funcions monòtones
3.8. Sigui f : [a, b] −→ R. Si per qualsevol x1 , x2 ∈ [a, b] amb x1 ≤ x2 es compleix:
Definicio
(a) f (x1 ) ≤ f (x2 ) diem que f és creixent en [a, b].
(b) f (x1 ) ≥ f (x2 ) diem que f és decreixent en [a, b].
(c) f (x1 ) < f (x2 ) diem que f és estrictament creixent en [a, b].
(d) f (x1 ) > f (x2 ) diem que f és estrictament decreixent en [a, b].
(e) diem que f és monòtona si és creixent o decreixent en [a, b].
(f) diem que f és estrictament monòtona si és estrictament creixent o estrictament decrei-
xent en [a, b].
Teorema 3.4. Sigui f : [a, b] −→ R derivable en (a, b). Aleshores,
(a) Si f 0 (x) ≥ 0 per a tot x ∈ (a, b), f és creixent en (a, b).
(b) Si f 0 (x) ≤ 0 per a tot x ∈ (a, b), f és decreixent en (a, b).
(c) Si f 0 (x) = 0 per a tot x ∈ (a, b), f és constant en (a, b).
(d) Si f 0 (x) > 0 per a tot x ∈ (a, b), f és estrictament creixent en (a, b).
(e) Si f 0 (x) < 0 per a tot x ∈ (a, b), f és estrictament decreixent en (a, b).
Teorema 3.5. (Criteri de la derivada per a la caracterització d’extrems) Sigui

f : [a, b] −→ R contı́nua en [a, b] i x0 ∈ (a, b). Suposem f derivable en (a, x0 ) ∪ (x0 , b) i o bé f
no és derivable en x0 o bé f 0 (x0 ) = 0. Aleshores,
Pàgina 62
(a) x0 és un màxim relatiu de f si existeix δ > 0 tal que f 0 (x) ≥ 0 en (x0 − δ, x0 ) i f 0 (x) ≤ 0
en (x0 , x0 + δ).
(b) x0 és un mı̀nim relatiu de f si existeix δ > 0 tal que f 0 (x) ≤ 0 en (x0 − δ, x0 ) i f 0 (x) ≥ 0
en (x0 , x0 + δ).
x − x2
Exemple 3.11. Determineu els extrems relatius de la funció f (x) = .
1 + 3x2
El domini de la funció f és R, ja que 1 + 3x2 > 0. A més, f és derivable en R, per ser quocient
de funcions derivables i el denominador no s’anul.la.
Fent servir la condició necessaria d’extrem relatiu, f 0 (x) = 0, podem calculem els punts crı́tics.
En primer lloc, calculem la derivada de f ,
(1 − 2x)(1 + 3x2 ) − (x − x2 )6x 1 − 2x − 3x2

f 0 (x) = = .
(1 + 3x2 )2 (1 + 3x2 )2
Igualem a zero l’expressió obtinguda,
1 − 2x − 3x2 1
f 0 (x) = 2 2
= 0 ⇐⇒ 3x2 + 2x − 1 = 0 ⇐⇒ x0 = −1, x1 = .
(1 + 3x ) 3
Aleshores, els punts crı́tics són
1
x0 = −1 i x1 = .
3
Estudiem la paràbola y = 1 − 2x − 3x2 per analitzar el signe de la derivada, veure Figura 3.7.
Com que el signe del coefficient principal és negatiu, la paràbola mira cap avall i x0 = −1 i
Figura 3.7: Gràfica de la paràbola y = 1 − 2x − 3x3 .
1
x1 = són els seus zeros. Per tant,
3
Pàgina 63

0 1 1
f (x) ≥ 0 en −1, i f 0 (x) < 0 en (−∞, −1) ∪ ( , +∞).
3 3
1
Pel criteri de la derivada, x = −1 és un mı́nim local i x = és un màxim local.
3
Regla de l’Hôpital
En aquesta secció estudiarem la regla de L’Hôpital que ens permet resoldre algunes indetermi-
nacions en el càlcul de lı́mits.
Teorema 3.6. (Regla de l’Hôpital) Siguin f, g : R −→ R funcions derivables en (a, b),

f 0 (x)
c ∈ (a, b) tal que f (c) = g(c) = 0 i g(x) 6= 0 si x 6= c. Si existeix lim 0 = `, aleshores
x→c g (x)
f (x)
lim = `.
x→c g(x)
Observacions.- El Teorema anterior és vàlid per lı́mits laterals, lı́mits a l’infinit i lı́mits
f 0 (x) f (x)
infinits. A més, si 6 ∃ lim 0 no vol dir que no existeixi el lim . Finalment, el Teorema
x→c g (x) x→c g(x)
es pot aplicar reiteradament.
Per exemple, si f (x) = x2 sin(1/x) i g(x) = sin(x),
x2 sin(1/x) x
lim = lim x sin(1/x) = 0
x→0 sin(x) x→0 sin(x)
però el lı́mit de les derivades no existeix
2x sin(1/x) + x2 cos(1/x)(−1/x2 ) 2x sin(1/x) − cos(1/x) cos(1/x)

lim = lim = − lim , 6 ∃.
x→0 cos(x) x→0 cos(x) x→0 cos(x)
Exemple 3.12. Calculeu els lı́mits següents:
x2 + 2 cos x − 2
(a) lim
x→0 x4
ln x
(b) lim √
x→+∞ 3 x

x 1
(c) lim −
x→1 x − 1 ln x
En tots el casos farem servir la regla de l’Hôpital, ja que les funcions són derivables i el deno-
minador no s’anul.la excepte en el punt en qüestió.
Pàgina 64
0
(a) Es tracta d’una indeterminació del tipus .
0
x2 + 2 cos x − 2 2x − 2 sin x 1 − cos x sin x cos x 1
lim 4
= lim 3
= lim 2
= lim = lim = .
x→0 x x→0 4x x→0 6x x→0 12x x→0 12 12
∞
(b) Es tracta d’una indeterminació del tipus .
∞
ln x 1/x 1
lim √ 3
= lim 3 −2/3√ = lim 3 1/3 √ = 0.
x→+∞ x x→+∞ x x→+∞ x
(c) Es tracta d’una indeterminació del tipus ∞ − ∞ que primer haurem de transformar.

x 1 x ln x − x + 1 ln x + 1 − 1 x ln x
lim − = lim = lim = lim =
x→1 x − 1 ln x x→1 (x − 1) ln x x→1 ln x + (x − 1)/x x→1 x ln x + x − 1
ln x + 1 1
lim = .
x→1 ln x + 2 2
3.7 Teorema de Taylor

La idea d’aquesta secció és aproximar funcions mitjançant polinomis, que són funcions senzilles
i fàcils d’avaluar. Veurem aplicacions al càlcul de lı́mits, aproximació del valor d’una funció en
un punt, caracterització d’extrems.
Donada f : [a, b] −→ R derivable fins ordre n en x0 ∈ [a, b] busquem un polinomi pf tal que
(n)
pf (x0 ) = f (x0 ), p0f (x0 ) = f 0 (x0 ), . . . , pf (x0 ) = f (n) (x0 ).
Exemple 3.13. Considerem f (x) = ex i el polinomi p1 (x) = 1 + x. És fàcil comprovar que
f (0) = p1 (0) = 1 i f 0 (0) = p01 (0) = 1.
3.9. Sigui f : [a, b] −→ R, f ∈ C (n) ([a, b]). El polinomi de Taylor d’ordre n de
Definicio
la funció f en x0 ∈ (a, b) és
0 f 00 (x0 ) 2 f (n) (x0 )

pn,x0 (f )(x) = f (x0 ) + f (x0 )(x − x0 ) + (x − x0 ) + · · · + (x − x0 )n
2! n!
Exemple 3.14. Trobeu el polinomi de Taylor d’ordre n de la funció f (x) = ex en x0 = 0.
Observem que les derivades de la funció exponencial de qualsevol ordre son f (n) (x) = ex . Per
tant, f (n) (0) = 1, i
x2 x3 xn
pn,0 (f )(0) = 1 + x + + + ··· + .
2 6 n!
Quan aproximen f (x) pel seu polinomi de Taylor d’ordre n es comet un error que ve donat per
Rn,x0 (f )(x) = f (x) − pn,x0 (f )(x).
Si podem controlar aquest error, sabrem com és de bona aquesta aproximació.
Pàgina 65
Teorema 3.7. (Teorema de Taylor) Sigui f : [a, b] → R tal que f ∈ C (n) ([a, b]) i existeix
f (n+1) en (a, b). Donat x0 ∈ (a, b), per a qualsevol x ∈ [a, b] existeix ξ ∈ (x0 , x) o bé ξ ∈ (x, x0 )tal
que
f (n+1) (ξ)
f (x) = pn,x0 (f )(x) + (x − x0 )n+1 ,
(n + 1)!
és a dir, l’error en la aproximació ve donat per
f (n+1) (ξ)
Rn,x0 (f )(x) = (x − x0 )n+1 .
(n + 1)!
A Rn,x0 (f )(x) se’n diu el reste o residu de Taylor de f d’ordre n en el punt x0 .
Observació.- Si sabem que f (n+1) és fitada en [a, b] per M , aleshores per a tot x ∈ [a, b]
f (n+1) (ξ)

n+1
M n+1
Rn,x0 (f )(x) =
(n + 1)! (x − x 0 ) ≤
(n + 1)! |x − x0 | .
3.10. Si x0 ∈ R, diem que f (x) = O(g(x)) quan x → x0 si existeixen d, C tals que

Definicio
|f (x)| ≤ C|g(x)| per a tot x tal que |x − x0 | < d.
Observació.- Si sabem que f (n+1) és fitada en[a, b] per M , aleshores la funció que ens dona
el reste de Taylor, Rn,x0 (f )(x) es O (x − x0 )n+1 .
Exemple 3.15. Demostreu que
x x2
e =1+x+ + O(x3 ),
2
quan x → 0 per a qualsevol x ∈ [−1, 1].
Com que f (3) (x) = ex , |f (3) (ξ)| = |eξ | ≤ e en l’interval [−1, 1]. Per tant, per a tot x ∈ [−1, 1],
e 3
|R2,0 (f )(x)| ≤ |x| .
3!
Pel Teorema de Taylor, per a tot x ∈ [−1, 1]
x2 e 3

x
|f (x) − p2,0 (f )(x)| = e − 1 + x +
≤ |x| .
2 6
Per tant,
Pàgina 66
x2
ex − (1 + x + ) = O(x3 ) quan x → 0.
2
Exemple 3.16.
(a) Expresseu el teorema de Taylor per a la funció exponencial en x0 = 0.
(b) Calculeu e amb un error inferior a 10−5 .
Sigui f (x) = ex i x0 = 0.
(a) Aleshores, existeix ξ ∈ (x, 0) o ξ ∈ (0, x) tal que
x2 x3 xn eξ
f (x) = 1 + x + + + ··· + + xn+1 .
2 6 n! (n + 1)!
(b) Volem trobar n ∈ N tal que |Rn,0 (f )(1)| ≤ 10−5 . Recordem que a l’interval [−1, 1] es té
f (n+1) (ξ) = eξ ≤ 3, aleshores
f (n+1) (ξ) eξ

n+1
3
Rn,0 (f )(1) =
(n + 1)! (1 − 0) (n + 1)! ≤ (n + 1)! .
=
Per tant,
3
≤ 10−5 ⇐⇒ (n + 1)! ≥ 3 · 105 ⇐⇒ n ≥ 8.
(n + 1)!
Aleshores, |R8,0 (f )(1)| ≤ 10−5 i com que
|f (1) − p8,x0 (f )(1)| = |R8,x0 (f )(1)|,
tenim
1 1 1
e − 1 + 1 + + + · · · + = |R8,x0 (f )(1)| ≤ 10−5 .

2 6 8!
Finalment,
1 1 1 109601
1+1+ + + ··· + = =⇒ e ≈ 2.7182787698.
2 6 8! 40320
Pàgina 67
Aplicacions del Teorema de Taylor

Com una aplicació del Teorema de Taylor veurem una condició suficient d’extrem relatiu d’una
funció.
Teorema 3.8. (Condició suficient d’extrem relatiu) Sigui f : [a, b] → R una funció
f ∈ C (n) ([a, b]), n ≥ 2 i x0 ∈ (a, b) tal que
f 0 (x0 ) = · · · = f (n−1) (x0 ) = 0, però f (n) (x0 ) 6= 0.
Aleshores,
(a) Si n es parell i f (n) (x0 ) > 0, f té un mı́nim relatiu en x0 .
(b) Si n es parell i f (n) (x0 ) < 0, f té un màxim relatiu en x0 .
(c) Si n es senar, x0 és un punt de sella o inflexió de f .
Pàgina 68
4 Integració
4.1 Definició de la integral de Riemann

geome
Interpretacio trica
Considerem l’interval [a, b], amb a < b i la funció f : [a, b] −→ R que és positiva i fitada.
L’objectiu és calcular l’àrea determinada per la gràfica de f i les rectes x = a, x = b i y = 0,
veure Figura 4.1.
x2
Figura 4.1: Gràfica de f (x) = 4 − en [−2, 2]
2
La idea és aproximar l’àrea fent servir les àrees de rectangles continguts o que contenen la regió,
utilitzant particions de l’interval [a, b], veure Figura 4.2.
Una partició de l’interval [a, b] és un conjunt finit de punts P = {x0 , x1 , . . . , xn } tals que
a = x0 < x1 < · · · < xn = b.
El conjunt de totes les particions de [a, b] s’escriu P([a, b]). Donada f : [a, b] −→ R una funció
positiva i fitada, per a cada partició definim
Mi = sup {f (x)} i mi = inf {f (x)},

x∈[xi ,xi+1 ] x∈[xi ,xi+1 ]
i les sumes superior i inferior de Riemann, respectivament com
n−1
X n−1
X
U (P, f ) = Mi (xi+1 − xi ) i L(P, f ) = mij (xi+1 − xi ).
i=0 i=0
69
La suma de les àrees dels rectangles tals que la seva base és l’interval [xi , xi+1 ] i l’altura és Mi
será una aproximació per excés de l’àrea buscada (vegeu Figura 4.2 dreta). Anàlogament, la
suma de les àrees dels rectangles amb base l’interval [xi , xi+1 ] i altura mi serà una aproximació
per defecte de l’àrea buscada (ver Figura 4.2 esquerra)
x0 = a x1 x2 x3 x4 = b x0 = a x1 x2 x3 x4 = b
Figura 4.2: Aproximació per rectangles
Diem que una partició P 0 és més fina que la partició P si P 0 té més subintervals que P . Si
considerem una partició més fina, l’aproximació que obtenim, tant por excés com per defecte,
és millor; és a dir, L(P, f ) ≤ L(P 0 , f ) i U (P 0 , f ) ≤ U (P, f ), vegeu Figura 4.3.
x0 = a x1 x2 x3 x4 x5 x6 x7 x8 = b x0 = a x1 x2 x3 x4 x5 x6 x7 x8 = b
Figura 4.3: Aproximació per una partició més fina
Definim la integral superior i inferior de Riemann, respectivament com
I= inf U (P, f ) i I= sup L(P, f ).

P ∈P([a,b]) P ∈P([a,b])
Diem que una funció f : [a, b] −→ R fitada, és integrable Riemann en [a, b], si I = I. A aquest
valor comú en diem integral de f en [a, b] i l’escrivim de la forma
Z b
f (x) dx.
a
Atès que f és fitada en [a, b], existeixen nombres m, M ∈ R, tals que
m ≤ f (x) ≤ M per a tot x ∈ [a, b].
Pàgina 70
D’aquı́, s’obté que per a tota partició P ,
m(b − a) ≤ L(P, f ) ≤ U (P, f ) ≤ M (b − a),
o sigui, els nombres L(P, f ) i U (P, f ) formen un conjunt fitat. Això demostra que les integrals
superior i inferior estàn definides per a tota funció fitada. La qüestió de la seva igualtat i per
tant de la integrabilitat de f és més delicada.
Exemple 4.1. Si f és una funció Zconstant, llavors f és integrable. Més concretament, si
b
f (x) = k per a tot x ∈ [a, b], llavors f (x) dx = k(b − a).
a
Estudiem ara el problema de l’existència de la integral i les propietats bàsiques. Suposarem,

sense tornar-ho a repetir més, que f és fitada.
Teorema 4.1. (Criteri d’integrabilitat) Una funció f és integrable Riemann en [a, b] sı́
i només si per a tot ε > 0 existeix una partició P de [a, b] tal que
U (P, f ) − L(P, f ) < ε.
El criteri d’integrabilitat indica que si la diferència entre l’excés i el defecte (U (P, f ) − L(P, f ))
és tan petit com vulguem (ε > 0), llavors la funció és integrable; vegeu Figura 4.4.
La demostració dels següents resultats es basa en el criteri anterior i ens mostren els tipus de
funcions que són integrables.
x0 = a x1 x2 x3 x4 = b x0 = a x1 x2 x3 x4 x5 x6 x7 x8 = b
Figura 4.4: Criteri d’integrabilitat
Teorema 4.2. Si f és contı́nua en [a, b], llavors f és integrable Riemann en [a, b].
Teorema 4.3. Si f és contı́nua en [a, b] excepte en un número finit de punts, llavors f és
integrable Riemann en [a, b].
Teorema 4.4. Si f és integrable en [a, b] i g coincideix amb f excepte en un número finit de
Z b Z b
punts, llavors g és integrable Riemann en [a, b] i a més f (x) dx = g(x) dx.
a a
Teorema 4.5. Si f és monòtona en [a, b], llavors f és integrable Riemann en [a, b].
Propietats
Si f, g : [a, b] −→ R són funcions integrables en [a, b] i α, β ∈ R. Llavors,
Pàgina 71
(a) Linealitat
Z b Z b Z b
(αf (x) + βg(x)) dx = α f (x) dx + β g(x) dx.
a a a
(b) Monotonia Si f (x) ≥ g(x) per a tot x ∈ [a, b]

Z b Z b
f (x) dx ≥ g(x) dx.
a a
(c) Additivitat Si [a, b] = [a, c] ∪ [c, b]

Z b Z c Z b
f (x) dx = f (x) dx + f (x) dx.
a a c
(d) f · g és integrable en [a, b].

(e) |f | és integrable en [a, b] i a més
Z b Z b

f (x) dx ≤ |f (x)| dx.

a a
(f) Si Φ : R −→ R és contı́nua, llavors Φ ◦ f és integrable en [a, b].

Z a Z b Z a
Acordem que, per conveni es satisfà: f (x) dx = − f (x) dx i f (x) dx = 0.
b a a
Ara ens preocupem pel càlcul de la integral.
Diem que F : R −→ R és una primitiva de f en [a, b] si i només si F és continua en [a, b],
derivable en (a, b) i tal que
F 0 (x) = f (x).
Si F i G són dues primitives de f en [a, b], llavors es diferencien en una constant. Aquest fet
motiva la definició d’integral indefinida de f . Si F és una primitiva de f en [a, b] definim la
integral indefinida de f com el conjunt de totes les primitives i s’escriu
Z
f (x) dx = F (x) + C, on C ∈ R.
Exemple 4.2. Donada f (x) = x, la integral indefinida de f és
x2
Z
x dx = + C.
2
.- Cal repassar la Taula de derivades (3.1). Al final del capı́tol trobareu un apèndix
Observacio
amb els mètodes usuals de càlcul de primitives.
Ara ens preguntem si tota funció integrable en [a, b] té una primitiva. Amb aquest objectiu
definim la funció integral de f en [a, b] com
Pàgina 72
F : [a, b] −→ R
Z x
x −→ F (x) = f (t) dt
a
Z b
Observeu que F (a) = 0 i F (b) = f (x) dx.
a
Exemple 4.3. Donada f (x) = 2, calculeu la funció integral de f en [1, 4]. Per a resoldre la
qüestió fem servir la interpretació de la integral com a l’área per sota de la gràfica de f . Com
que és una funció constant l’àrea que es demana és la d’un rectangle de base x − 1 i altura 2,
vegeu Figura 4.5. Per tant,
Z x
F (x) = 2 dt = 2(x − 1).
1
Figura 4.5: Interpretació de F (x) amb f (x) = 2 en [1, 4]
Teorema Z4.6. (Teorema Fonamental del Càlcul) Donada f integrable a l’interval [a, b]
x
i F (x) = f (t) dt la seva funció integral, llavors,
a
(a) F és contı́nua en [a, b].

(b) Si f és contı́nua en x0 ∈ (a, b), F és derivable en x0 i a més, F 0 (x0 ) = f (x0 ).
L’últim resultat diu que si f és contı́nua en [a, b], la seva funció integral és una primitiva de f ,
i per tant dóna reposta a la qüestió sobre l’existència de primitives.
.- Qualsevol funció contı́nua en [a, b] té una primitiva i és integrable, però existei-
Observacio
xen funcions que són integrals i que no tenen primitiva. Per exemple, la funció
(
2, 0 ≤ x < 1
f (x) =
1, 1 ≤ x ≤ 4
és integrable a [0, 4] perquè és contı́nua excepte en el punt x = 1, però no existeix una funció
contı́nua i derivable en (0, 4) tal que la seva derivada sigui f .
Pàgina 73
El resultat següent diu que si coneixem una primitiva d’una funció, podem calcular-ne la integral
definida.
Teorema 4.7. (Regla de Barrow) Donada f una funció integrable en l’interval [a, b], si
existeix una funció F derivable en (a, b) i tal que F 0 = f , llavors
Z b
f (x) dx = F (b) − F (a).
a
.- Existeixen funcions que tenen primitiva però no sabem expressar-les com a

Observacio
2
composició de funcions elementals. Per exemple: f (x) = ex .
Sabem que si f és contı́nua, la seva funció integral F (x) és una primitiva i podem treballar-hi
encara que no es pugui expressar en termes de funcions elementals. El motiu és que F 0 (x) = f (x)
i per tant podrı́em continuar derivant i utilitzar el polinomi de Taylor de F per a trobar-ne una
aproximació.
Z x
Exemple 4.4. Considerem F (x) =
2 2
et dt, llavors F 0 (x) = ex .
0
Teorema 4.8. (Teorema del valor mitjà) Donada f integrable en [a, b]. Si M i m són
el suprem i l’ı́nfim de f en [a, b], respectivament, llavors existeix un número real c tal que
m≤c≤M i
Z b
f (x) dx = c(b − a).
a
A més, si f és contı́nua en [a, b], c = f (x0 ) per a algun x0 ∈ [a, b].
Teorema 4.9. (Teorema del canvi de variable) Si g : [c, d] −→ R és derivable amb la
derivada contı́nua, si f és contı́nua en un intervalo que conté a la imatge de g, llavors
Z g(d) Z d
f (x) dx = f (g(y)) g 0 (y) dy.
g(c) c
Z a+R
Exemple 4.5. Donats, a, R ∈ R amb R > 0, calculeu
p
R2 − (x − a)2 dx.
a−R
Considerem g : [0, π] −→ [a − R, a + R] el canvi de variable g(θ) = a + R cos θ, que habitual-
mente se representa como x = a + R cos θ.
0
p g(0) = a + R, mentre que g(π) = a − R i a més g (θ) = −R sin θ. Com que
Clarament
f (x) = R2 − (x − a)2 , tenim que
√ √ √
f (g(θ)) = R2 − R2 cos2 θ = R 1 − cos2 θ = R sin2 θ = R| sin θ| = R sin θ,
Pàgina 74
on s’ha fet servir que sin θ ≥ 0 per a θ ∈ [0, π]. Fent servir la fórmula del canvi de variable,
obtenim
Z a+R p Z a−R p Z π
2
2 2
R − (x − a) dx = − 2 2
R − (x − a) dx = R sin2 θ dθ.
a−R a+R 0

1 2 1 1
Per a avaluar la darrera integral utilitzem que sin θ = [1−cos 2θ], i per tant θ − sin 2θ
2 2 2
2
és una primitiva de sin θ. Fent servir la Regla de Barrow,
Z π π
2 1 1 π
sin θ dθ = θ − sin 2θ =
0 2 2 0 2
i, en definitiva, obtenim
Z a+R p π
R2 − (x − a)2 dx = R2 , per a cada a ∈ R i cada R > 0.
a−R 2
Teorema 4.10. (Teorema d’integració per parts) Donades f, g integrables en [a, b] i F, G

primitives de f i g respectivament, llavors
Z b Z b
F (x)g(x) dx = F (b)G(b) − F (a)G(a) − f (x)G(x) dx.
a a
Z 1
Exemple 4.6. Calculeu la integral definida xex dx.
0
Fem servir el mètode d’integració per parts.
" #
1 u = x → du = dx 1
Z 1 Z 1 1
x
xe dx = x
= xe − ex dx = xex − ex

0 dv = ex dx → v = ex 0 0 0 0 .
= e − e + 1 = 1.
4.2 Aplicació al càlcul d’àrees i volums

Càlcul d’àrees planes
Com s’ha comentat anteriorment, la integral definida és una generalització del procés del càlcul
d’àrees. Cal tenir en compte que l’àrea d’un recinte és sempre positiva, mentre que la integral
puede ser positiva, negativa o nul.la. Per tant, en l’aplicació de la integral al càlcul d’àreas,
s’ha de tenir en compte el signe de cadascun dels recintes limitats per l’eix OX , i prendre el
valor absolut. La suma total és l’àrea.
Exemple 4.7. Donada f (x) = 2x. Calculeu l’àrea limitada per la gràfica de f i l’eix d’abscisses
en l’interval [−1, 1]. Vegeu la representació de l’àrea demanada en la figura 4.6.
Pàgina 75
Figura 4.6: Gràfica de f (x) = 2x i de g(x) = |2x| en [−1, 1]
Z 1 Z 0 Z 1 0 1
A= |2x| dx = −2x dx + 2x dx = −x2 + x2 = 2.

−1 −1 0 −1 0
Amb algunes modificacions podem extendre l’aplicació de la integral definida per a estudiar
l’àrea d’una regió limitada per dues corbes.

Area entre dues corbes
d'una regio
Si f i g són funciones contı́nues en l’interval [a, b] i es compleix que g(x) ≤ f (x) per a tot
x ∈ [a, b], llavors l’àrea de la regió limitada per les gràfiques de f i g, i les rectes verticals x = a
i x = b, és
Z b
f (x) − g(x) dx.
a
.-
Observacio
(a) Les gràfiques de f i g poden estar situades de qualsevol manera respecte l’eix OX.
(b) Si per a alguns x es compleix g(x) ≤ f (x) i per uns altres valors de la variable és f (x) ≤
g(x), llavors l’àrea de la regió limitada per f i g en l’interval [a, b], és
Z b
|f (x) − g(x)| dx.
a
Pràcticament és més fàcil dibuixar les gràfiques de f i g, calcular els punt d’intersecció i fer
les sumes de les integrals corresponents per a obtenir el resultat, en lloc de fer servir el valor
absolut.
Pàgina 76
Càlcul de volums
A continuació s’estudien una sèrie de fórmules per al càlcul del volum d’alguns sòlids. La
justificació de les fórmules es fa en estudiar la teoria d’integració múltiple.
La fórmula de Cavalieri dóna el volum d’un sòlid a partir de les àrees de les seves seccions.
Suposem que S és un sòlid a R3 i considerem un dels tres eixos de coordenades, per exemple
l’eix OX, tallem el sòlid pels plans ortogonals a l’eix OX i denotem per A(x) l’àrea de la
intersecció que s’obté. Si el sòlid està comprès entre els plans x = a i x = b, llavors el volum
del sòlid ve donat per
Z b
V (S) = A(x) dx.
a
Buscar gràfics de volums: secció coneguda, revolució OX i OY
Exemple 4.8. La secció d’un .

√ sòlid paral lela a la base i a una altura z, és un anell circular de
radi intern z 2 i radi extern z. Si sabem que el sòlid té alçada igual a 1, calculeu-ne el volum.
Per a calcular el volumen fem servir la la fórmula de Cavalieri atès
√ que coneixem l’àrea de
les seves seccions que són anells circulars de radis r1 = z 2 i r2 = z. En aquest cas tenim
A(z) = π(r22 − r12 ) i el volum és
1 1 1
z2 z5
Z Z
3
V =π (r22 − r12 )dz = (z − z )dz = 4
− = .
0 0 2 5 0 10
Volum d’un sòlid de revolució respecte l’eix OX

Considerem f : [a, b] −→ R contı́nua. Si fem girar la regió que hi ha entre la gráfica de f i les
rectes y = 0, x = a i x = b respecte l’eix OX, obtenim un sòlid de revolució. El volum d’aquest
sòlid ve donat per la fórmula
Z b
π f 2 (x) dx.
a
Aquesta fórmula s’obté a partir de la fórmula de Cavalieri tenint en compte que les seccions
que s’obtenen són cercles de radi r = f (x), i que l’àrea d’un cercle és πr2 .
Volum d’un sòlid de revolució respecte l’eix OY
Considerem f : [a, b] −→ R, f ≥ 0 contı́nua i a > 0. Si fem girar la regió que hi ha entre la
gráfica de f i les rectes y = 0, x = a i x = b respecte l’eix OY , obtenim un sòlid de revolució.
El volum d’aquest sòlid ve donat per la fórmula
Z b
2π xf (x) dx.
a
Pàgina 77
Apendix: Càlcul de primitives

Les primitives més fàcils de calcular són aquelles que anomenarem immediates, i que responen
a funcions que són directament derivades d’una altra funció coneguda.
immediata quasi-immediata
xp+1 f (x)p+1
Z Z
p
x dx = + C, p 6= −1 f (x)p f 0 (x) dx = + C, p 6= −1
p+1 p+1
f 0 (x)
Z Z
1
dx = ln(|x|) + C dx = ln f (x) + C
x f (x)
Z Z
ex dx = ex + C ef (x) f 0 (x) dx = ef (x) + C
Z Z
x x
a ln(a) dx = a + C af (x) ln(a)f 0 (x) dx = af (x) + C
Z Z
cos(x) dx = sin(x) + C cos(f (x))f 0 (x) dx = sin(f (x)) + C
Z Z
sin(x) dx = − cos(x) + C sin(f (x))f 0 (x) dx = − cos(f (x)) + C
Z Z
cosh(x) dx = sinh(x) + C cosh(f (x))f 0 (x) dx = sinh(f (x)) + C
Z Z
sinh(x) dx = cosh(x) + C sinh(f (x))f 0 (x) dx = cosh(f (x)) + C
Z Z
1 1
dx = tan(x) + C f 0 (x) dx = tan(f (x)) + C
cos2 (x) cos2 (f (x))
f 0 (x)
Z Z
1
dx = arctan(x) + C dx = arctan(f (x)) + C
1 + x2 1 + f (x)2
Z Z
1 1
√ dx = arcsin(x) + C p f 0 (x) dx = arcsin(f (x)) + C
1 − x2 1 − f (x)2
−1 −1
Z Z
√ dx = arccos(x) + C p f 0 (x) dx = arccos(f (x)) + C
1 − x2 1 − f (x)2
Taula 4.1: Taula de primitives.
Es pot donar el cas que una funció integrant no admeti primitiva de manera immediata, però
amb senzilles operacions aritmètiques pugui acabar resolent-se la integral mitjançant la seva
transformació en una integral immediata o una combinació d’integrals immediates. Això s’a-
consegueix mitjançant l’ús combinat de les propietats de les integrals i la taula d’immediates
per a poder acabar resolent un major nombre d’integrals que no apareguin en aquesta taula
com serien les de funcions resultat de sumes, productes d’escalars per una funció, combinacions
Pàgina 78
lineals de les funcions, o la regla de la cadena, per exemple. En aquest cas diem que estem da-
vant d’una primitiva quasi-immediata. Veure la taula 4.1 on trobareu les integrals inmediates
i la seva versió quasi-inmedita, fent ús de la regla de la cadena.
Mètode d’integració per parts

Per a altres integrals no immediates amb la funció integrant que és el producte de dues funcions,
se sol utilitzar el mètode d’integració per parts. Quan una de les funcions factor de la funció
integrant producte és difı́cil d’integrar, però fàcil de derivar, o a l’inrevés, o totes dues coses
alhora, es fa una substitució o canvi de variable. La justificació matemàtica del mètode prové
de la diferenciació del producte de dues funcions i es presentarà a continuació.
Teorema 4.11. (Mètode d’integració per parts) Donades f, g integrables i F, G primi-
tives de f i g respectivament, llavors
Z Z
F (x)g(x) dx = F (x)G(x) − f (x)G(x) dx.
.- En la pràctica, la manera més usual d’aplicar el mètode d’integració per parts,

Observacio
és denotar per u la funció fàcil de derivar i difı́cil d’integrar. Mentre que denotem per dv la
funció que sabem integrar (incloent el diferencial dx).
Z
Exemple 4.9. Calculeu la integral definida x ln(x) dx.
Fem servir el mètode d’integració per parts.

1

 u = ln(x) → du = x dx  x2
Z 2
x2 x2
Z
x 1
x ln(x) dx = 
  = ln(x) − dx = ln(x) − +C
x2  2 2 x 2 4
dv = xdx → v =
2
2
x
= 2 ln(x) − 1 + C.
4
Mètode del canvi de variable

Teorema 4.12. (Mètode del canvi de variable) Sigui t = φ(x) una funció derivable en
x i siguin X = (a, b) el domini i T = φ[(a, b)] la imatge de φ(x). Suposem que al conjunt T
existeix la primitiva de la funció g(t),
Z
g(t) dt = G(t) + C.
Llavors, sobre el conjunt (a, b) la funció g(φ(x))φ0 (x) té una primitiva i a mès
Z
g(φ(x))φ0 (x) dx = G(φ(x)) + C.
Z
Exemple 4.10. Calculeu la integral indefinida ecos(x) sin(x) dx.
Fem servir el mètode del canvi de variable.
Pàgina 79
Z Z
cos(x)
et dt

e sin(x) dx = t = cos(x) → dt = − sin(x)dx =−
= −et + C = −ecos(x) + C.
Z √
Exemple 4.11. Calculeu la integral indefinida a2 − x2 dx, a > 0.
x = a sin(t) → dx = a cos(t)dt
 
Z √ Z p
a2 − x2 dx =  x = a2 − a2 sin(t)2 a cos(t) dt
t = arcsin
a
a2
Z Z
2 2 2 1 + cos(2t) sin(2t)
= a cos (t) dt = a dt = t+ +C
2 2 2
a2 a2
q
2
= t + sin(t) cos(t) + C = t + sin(t) 1 − sin (t) + C
2 2
" #
a2 x xr x 2
= arcsin + 1− +C
2 a a a
a2 h x x √ i
= arcsin + 2 a2 − x 2 + C
2 a a
.- L’exemple anterior és un cas particular de les conegudes com a integrals irra-
Observacio
cionals. Per a aquestes integrals es fan canvis de variables adequats tenint en consideració les
relacions fonamentals trigonomètriques i hiperbòliques
cos2 (x) + sin2 (x) = 1, cosh2 (x) − sinh2 (x) = 1.
Aquestes relacions també són la clau per resoldre les conegudes com integrals trigonomètriques.
Z
Exemple 4.12. Calculeu la integral indefinida sin2 (x) dx.
Tindrem en consideració la relació trigonomètrica de l’angle doble
1 − cos(2x)
Z Z
2 1 sin(2x)
sin (x) dx = dx = x− + C.
2 2 2
Z
Exemple 4.13. Calculeu la integral indefinida sin3 (x) dx.
Z Z Z
3 2
sin(x) − cos2 (x) sin(x) dx

sin (x) dx = 1 − cos (x) sin(x) dx =
cos3 (x)
= − cos(x) + + C.
3
Pàgina 80
Z
Exemple 4.14. Calculeu la integral indefinida sinh2 (x) dx.
Tindrem en consideració la relació hiperbòlica de l’angle doble
cosh(2x) − 1
Z Z
2 1 sinh(2x)
sinh (x) dx = dx = − x + C.
2 2 2
Pàgina 81

1-Apunts de Teoria

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

1-Apunts de Teoria

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CÀLCUL

Á. Carmona, M. Claverol, A.M. Encinas, M.J. Jiménez,

À. Martı́n, A. Mas, M. Mitjana, M. Ruiz

1.1 El conjunt dels nombres reals

Aleshores, l’equació 3x − 1 = 0 té solució a Q però no a Z (ni a N, evidentment).

Axioma del suprem

3. Màxim de A: Diem que a és el màxim de A si a ∈ A i x ≤ a per a tot x ∈ A. Usem la

4. Mı́nim de A: Diem que b és el mı́nim de A si b ∈ A i b ≤ x per a tot x ∈ A. Usem la

5. Suprem de A: Diem que M és el suprem de A si M és fita superior de A i qualsevol

Exemple 1.1. Considerem A = {0, 1, 2, 3} ⊂ R. Trobeu el conjunt de fites superiors i inferiors,

El conjunt de fites superiors de A és

Mentre que el conjunt de fites inferiors de A és

Exemple 1.2. Considerem A = [−2, 1) ∪ (3, 7) ⊂ R. Trobeu el conjunt de fites superiors i

El conjunt de fites superiors de A és

Mentre que el conjunt de fites inferiors de A és

sup(A) = 7 i inf(A) = −2.

D’altra banda, atès que 7 no pertany al conjunt A resulta que

No obstant això, atès que −2 pertany a A, existeix el mı́nim de A i és

La seva gràfica és

Figura 1.1: Gràfica de la funció valor absolut.

Propietats del valor absolut

(a) |x| ≥ 0 per a tot x ∈ R. A més, |x| = 0 ⇐⇒ x = 0.

Desigualtat Conjunt Representació gràfica

1.2 Nombres complexos

Amb la unitat imaginària les solucions de x2 + 1 = 0 són x = ±i.

Potències de i: i0 = 1, i1 = i, i2 = −1, i3 = i2 i = −i, i4 = i2 i2 = 1, . . .

 1.3. Anomenem nombre complex de part real a i part imaginària b, a una

Figura 1.2: Representació de z en el pla complex.

Al pla el denominarem pla complex, on a = Re(z) es representa en l’abscissa i b = Im(z)

Expressions d’un nombre complex

(b) Si z = a + bi i Im(z) = b = 0 =⇒ z = Re(z) = a ∈ R =⇒ identifiquem a ∈ R amb

(c) Si z = a + bi i Re(z) = a = 0 =⇒ z = bi i anomenem a z nombre imaginari pur.

Formes polar i trigonomètrica

A l’igual que en R2 , tot punt z del pla complex pot

Figura 1.3: Coordenades polars.

– L’argument principal de z és

arg(z) = qualsevol dels elements del conjunt {θ + 2kπ : k ∈ Z}.

Per tant, si z ∈ C, r = |z|, θ = arg(z), podem expressar el nombre complex en

obtenim una tercera forma d’expressar z, la

forma trigonomètrica: z = r cos (θ) + i r sin (θ),

eiθ = cos(θ) + i sin(θ) per a tot θ ∈ R.

Utilitzant la fórmula d’Euler podem escriure

z = |z|θ = |z| cos(θ) + i|z| sin(θ) = |z| cos(θ) + i sin(θ) = |z|eiθ .

forma exponencial: z = reiθ , on r = |z| i θ = arg(z).

En definitiva, hem presentat quatre formes d’expressar un nombre complex z ∈ C: binòmica,

De representació binòmica a polar/exponencial

Per a determinar θ = arg(z), tenim en compte que es compleixen les relacions

Si a 6= 0 i b 6= 0, aleshores els signes de a i b determinen el quadrant en el qual es troba

α ∈ (0, π/2) en el primer quadrant tal que

Només es donen quatre relacions diferents entre α i θ:

a < 0, b > 0 =⇒ θ ∈ Q2,

a < 0, b < 0 =⇒ θ ∈ Q3,

a > 0, b < 0 =⇒ θ ∈ Q4,

Figura 1.4: Valor de l’argument en cada quadrant.

De representació polar/exponencial a binòmica/trigonomètrica

Exemple 1.8. Donat z = 2 11π

p/6 z = 2 11π = 2 cos(11π/6) + 2i sin(11π/6)

z = 159 π6 = 18π+ 11 π = 1 11 π = 1 11 π−2π = 1− π6 .

Finalment, obtenim la forma binòmica,

Operacions amb nombres complexos

F Sumar i restar s’ha de fer en forma binòmica.

F Multiplicar i dividir és més fàcil en forma polar o exponencial.

F La radicació s’ha de fer en forma polar o exponencial.

z1 + z2 = (a1 + a2 ) + (b1 + b2 )i.

1.3. Anomenem nombre complex de part real a i part imaginària b, a una

.- Observem en l’exemple 2.9 un fet important: la composició de funcions no és,

.- A la pràctica, l’expressió per f −1 s’obté aı̈llant la variable y en x = f (y). D’altra

2.6. Donem la definició formal del lı́mit d’una funció a ±∞.

.- Si una funció f és tal que