Lògica

Grau de Filosofia

Semàntica de la lògica de primer ordre.

Exercicis

1. Considerem el llenguatge de primer ordre amb els sı́mbols propis P, Q

(sı́mbols de predicat) i Q, R (sı́mbols relacionals binaris).
Sigui A = ⟨A, P A , QA , RA , S A ⟩ la següent estructura per a aquest llen-
guatge:

• A és el conjunt dels nombres naturals,

• P A és el conjunt dels nombres naturals parells,
• QA és el conjunt dels nombres naturals imparells,
• RA és la relació < (ser estrictament més petit que) entre nombres
naturals, és a dir: nRA m sii n < m,
• S A és la relació que es dóna entre cada nombre natural n i el seu
successor immediat n + 1, és a dir: nS A m sii m = n + 1 (aixı́, per
exemple, 9S A 10, però no 9S A 13).

Digueu si les següents sentències són vertaderes o falses en l’estructura A:

(1) ∀xy(Sxy → Rxy) V

(2) ∀xy(Rxy → Sxy) F
(3) ∀xy((P x ∧ Qy) → ¬x ≈ y) V
(4) ∀xy((P x ∧ Qy) ↔ ¬x ≈ y) F
(5) ∀xy((Sxy ∧ P x) → Qy) V
(6) ∀xy((Sxy ∧ Qx) → P y) V
(7) ∀xy((P x ∧ Qy) → Sxy) V
(8) ∀xy((Rxy ∧ P x) → Qy) F
(9) ∀xy(Sxy → (P x ↔ Qy)) V
(10) ∀xy((P x ∧ Qy) → ∃z(Rxz ∧ Rzy)) F
(11) ∀xy((P x ∧ P y ∧ Rxy) → ∃z(Rxz ∧ Rzy)) V
(12) ∀xyz((Sxy ∧ Sxz) → y ≈ z) V
(13) ∀xyz((Sxy ∧ ¬y ≈ z) → ¬Sxz) V
(14) ∀xyz((Rxy ∧ Rxz) → y ≈ z) F
(15) ∀xy((Rxy ∧ ¬Sxy) → ∃z(Rxz ∧ Rzy)) V
(16) ∀x∃yz(Sxy ∧ Sxz) V

1
 (17) ∀x∃yz(Sxy ∧ Sxz ∧ ¬y ≈ z) F
(18) ∀xy((Rxy ∧ ¬Sxy) → ∃z(Sxz ∧ Rzy)) V
(19) ∀xy(Rxy ↔ (Sxy ∨ ∃z(Sxz ∧ Rzy))) V
(20) ∀xyz((Sxy ∧ Syz) → ((P x ∧ Qy ∧ P z) ∨ (Qx ∧ P y ∧ Qz))) V

2. Per a cadascuna de les següents sentències, trobeu una estructura que les
faci vertaderes i una altra que les faci falses.

(a) ¬∃xRxx
Resposta: considereu les estructures A = ⟨A, RA ⟩ i B = ⟨B, RB ⟩
consituı̈des per:

A = {1} B = {1}
RA = {⟨1, 1⟩} RB = ∅

Noteu que A ̸|= ¬∃Rxx i que B |= ¬∃Rxx. Noteu, també, que R ha

de ser irreflexiva per tal de fer la fórmula vertadera.
(b) ∀xy(¬x ≈ y → Rxy)
Resposta: considereu les estructures A = ⟨A, RA ⟩ i B = ⟨B, RB ⟩
consituı̈des per:

A = {1} B = {1, 2}
RA = ∅ RB = ∅

Noteu que A |= ∀xy(¬x ≈ y → Rxy) i que B ̸|= ∀xy(¬x ≈ y → Rxy).

(c) ∀xyz((Rxy ∧ Ryz) → Rxz)
Resposta: considereu les estructures A = ⟨A, RA ⟩ i B = ⟨B, RB ⟩
consituı̈des per:

A = {1} B = {1, 2}
RA = {⟨1, 1⟩} RB = {⟨1, 2⟩ ⟨2, 1⟩}

Noteu que A |= ∀xyz((Rxy ∧ Ryz) → Rxz) i que B ̸|= ∀xyz((Rxy ∧

Ryz) → Rxz). Noteu, també, que R ha de ser transitiva per tal de
fer la fórmula vertadera.
(d) ∀xy((Rxy ∧ Ryx) → x ≈ y)
Resposta: considereu les estructures A = ⟨A, RA ⟩ i B = ⟨B, RB ⟩
consituı̈des per:

2
 A = {1} B = {1, 2}
RA = {⟨1, 1⟩} RB = {⟨1, 2⟩ ⟨2, 1⟩}

Noteu que A |= ∀xy((Rxy ∧ Ryx) → x ≈ y) i que B ̸|= ∀xy((Rxy ∧

Ryx) → x ≈ y). Noteu, també, que R ha de ser antisimètrica per tal
de fer la fórmula vertadera.
(e) ∀xyz((Rxy ∧ Rxz) → y ≈ z)
Resposta: considereu les estructures A = ⟨A, RA ⟩ i B = ⟨B, RB ⟩
consituı̈des per:

A = {1, 2} B = {1, 2}
RA = {⟨1, 2⟩ ⟨2, 1⟩} RB = {⟨1, 2⟩ ⟨1, 1⟩}

Noteu que A |= ∀xyz((Rxy ∧ Rxz) → y ≈ z) i que B ̸|= ∀xyz((Rxy ∧

Rxz) → y ≈ z). Noteu, també, que R ha de ser una funció per tal de
fer la fórmula vertadera.
(f) ∀xyz((Ryx ∧ Rzx) → y ≈ z)
Resposta: considereu les estructures A = ⟨A, RA ⟩ i B = ⟨B, RB ⟩
consituı̈des per:

A = {1, 2} B = {1, 2}
RA = ∅ RB = {⟨2, 1⟩ ⟨1, 1⟩}

Noteu que A |= ∀xyz((Ryx ∧ Rzx) → y ≈ z) i que B ̸|= ∀xyz((Ryx ∧

Rzx) → y ≈ z).

3. Digueu quines de les següents fórmules són veritats lògiques. Si alguna no

ho és, mostreu una estructura on sigui falsa.

(a) ∀x(P x → (Qx → P x))

Resposta: Veritat lògica.
(b) ∃xP x → ∃x(P x ∧ Qx)
Resposta: Considereu l’estructura A = ⟨A, P A , QA ⟩:
A = {1}
P A = {1}
QA = ∅
I observeu que A ̸|= ∃xP x → ∃x(P x ∧ Qx).
(c) ∃xP x → ∃x(P x ∨ Qx)
Resposta: Veritat lògica.
(d) ∀xP x → ∃x(P x ∨ Qx)
Resposta: Veritat lògica.

3
 (e) ∀xP x → ∀x(P x ∨ Qx)
Resposta: Veritat lògica.
(f) ∀x∃yRxy → ∃y∀xRxy
Resposta: Considereu l’estructura A = ⟨A, RA ⟩:
A = {1, 2}
RA = {⟨1, 1⟩, ⟨2, 2⟩}
I observeu que A ̸|= ∀x∃yRxy → ∃y∀xRxy.
(g) ∃y∀xRxy → ∀x∃yRxy
Resposta: Veritat lògica.
(h) (P c ∨ Qc) → ∃xP x
Resposta: Considereu l’estructura A = ⟨A, P A , QA , cA ⟩:
A = {1}
PA = ∅
QA = {1}
cA = 1
I observeu que A ̸|= (P c ∨ Qc) → ∃xP x.
(i) P c → ∀xP x
Resposta: Considereu l’estructura A = ⟨A, P A , cA ⟩:
A = {1, 2}
P A = {1}
cA = 1
I observeu que A ̸|= P c → ∀xP x.
(j) ∃x¬(P x ∧ ¬P x)
Resposta: Veritat lògica.

4. Per a cadascun del següents parells de sentències, trobeu una estructura

que en faci vertadera una i falsa l’altra. Digueu quina és la vertadera i
quina és la falsa:
(a) ∀xP x → ∀xQx, ∀x(P x → Qx)
Resposta: Si A és l’estructura constituı̈da per A = {1, 2}, P A = {1}
i QA = ∅, aleshores A ⊨ ∀xP x → ∀xQx, però A ⊭ ∀x(P x → Qx).
Noteu, a més, que:
∀x(P x → Qx) ⊨ ∀xP x → ∀xQx
∀xP x → ∀xQx ⊭ ∀x(P x → Qx)
(b) ∀xP x ∨ ∀xQx. ∀x(P x ∨ Qx)
Resposta: Si A és l’estructura constituı̈da per A = {1, 2}, P AA = {1}
i QA = {2}, aleshores A ⊨ ∀x(P x ∨ Qx), però A ⊭ ∀xP x ∨ ∀xQx.
Noteu, a més, que:
∀xP x ∨ ∀xQx ⊨ ∀x(P x ∨ Qx)
∀x(P x ∨ Qx) ⊭ ∀xP x ∨ ∀xQx

4
 (c) ∃xP x ∧ ∃xQx, ∃x(P x ∧ Qx)
Resposta: Si A és l’estructura constituı̈da per A = {1, 2}, P A = {1}
i QA = {2}, aleshores A ⊨ ∃xP x ∧ ∃xQx, però A ⊭ ∃x(P x ∧ Qx).
Noteu, a més, que:
∃x(P x ∧ Qx) ⊨ ∃xP x ∧ ∃xQx
∃xP x ∧ ∃xQx ⊭ ∃x(P x ∧ Qx)

(d) ∃xP x → ∃xQx, ∃x(P x → Qx)

Resposta: Si A és l’estructura constituı̈da per A = {1, 2}, P A = {1}
i QA = ∅, aleshores A ⊨ ∃x(P x → Qx), però A ⊭ ∃xP x → ∃xQx.
Noteu, a més, que:
∃xP x → ∃xQx ⊨ ∃x(P x → Qx)
∃x(P x → Qx) ⊭ ∃xP x → ∃xQx

(e) ∀x(P x → Qc), ∀xP x → Qc

Resposta: Si A és l’estructura constituı̈da per A = {1, 2}, P A = {2},
QA = ∅ i cA = 1, aleshores A ⊨ ∀xP x → Qc, però A ⊭ ∀x(P x → Qc).
Noteu, a més, que:
∀x(P x → Qc) ⊨ ∀xP x → Qc
∀xP x → Qc ⊭ ∀x(P x → Qc)

(f) ∃x(P x → Qc), ∃xP x → Qc

Resposta: Si A és l’estructura constituı̈da per A = {1, 2}, P A = {1},
QA = ∅ i cA = 1, aleshores A ⊨ ∃x(P x → Qc), però A ⊭ ∃xP x → Qc.
Noteu, a més, que:
∃xP x → Qc ⊨ ∃x(P x → Qc)
∃x(P x → Qc) ⊭ ∃xP x → Qc

(g) ∃x(P x → ∀yQy), ∃xP x → ∀yQy

Resposta: Si A és l’estructura constituı̈da per A = {1, 2}, P A = {1}
i QA = ∅, aleshores A ⊨ ∃x(P x → ∀xQx), però A ⊭ ∃xP x → ∀xQx.
Noteu, a més, que:
∃xP x → ∀xQx ⊨ ∃x(P x → ∀xQx)
∃x(P x → ∀xQx) ⊭ ∃xP x → ∀xQx

5. Digueu si els següents conjunts de fórmules són satisfacibles. Si ho són,

mostreu una estructura que els satisfaci.
(a) ∀x(F x → (P x ∨ Qx))
∀x(F x → ¬Qx)
∀x(F x → ¬P x)
Resposta: és satisfacible, però cal que la interpretació de F sigui el
conjunt buit.
Per exemple, el satisfà l’estructura A constituı̈da per
A = {Émilie du Châtelet}

5
 FA = ∅
P A = {x : x va anticipar teòricament la relació entre freqüència dels
rajos llumı́nics i calor, i hagués contrastat la hipòtesi experimental-
ment de no haver estat per l’obtusitat de Voltaire}
QA = {x : x tenia idees molt subtils i interessants sobre com la manca
de reconeixement intel.lectual cap a les dones tenia efectes de retroa-
limentació causal}

(b) ∃x(P x ∧ Qx)

∃x(P x ∧ ¬Qx)
∃x(¬P x ∧ Qx)
∃x(¬P x ∧ ¬Qx)
Resposta: és satisfacible, i qualsevol estructura que el satisfaci haurà
de tenir un mı́nim de quatre elements al domini. Per exemple, l’estruc-
tura A constituı̈da A = {Ada Lovelace, Jan Lukasiewicz, Ramon Llull,
Margaret Cavendish} i P A = {Ada Lovelace, Margaret Cavendish} i
QA = {Ada Lovelace, Jan Lukasiewicz} el satisfà.

(c) ∀x¬Rxx
∀x∃yRxy
∀xyz((Rxy ∧ Ryz) → Rxz)
Resposta: és satisfacible, el domini ha de ser infinit. Aixı́, el conjunt
és satisfet per l’estructura A constituı̈da per A = N i RA =<N (on
<N és l’ordre lineal estricte estàndard dels nombres naturals).

(d) ∃x∀yRxy
∃x∀y¬Rxy
∃xyz(Rxy ∧ ¬Rxz)
Resposta: és satisfacible. L’estructura A constituı̈da per A = {1, 2, 3}
i RA = {⟨1, 1⟩, ⟨1, 2⟩, ⟨3, 1⟩, ⟨1, 3⟩} el satisfà.

(e) ∀x(P x → ∃yRxy)

∀x(P x → ∃y¬Rxy)
∃xP x
Resposta: és satisfacible. Ho exemplifica l’estructura A constituı̈da
per A = {1, 2}, P A = {1} i RA = {⟨1, 1⟩}.

(f) ∀x(P x → ∀yRxy)

∀x(P x → ∀y¬Rxy)
∃xP x
Resposta: és insatisfacible.

6. Digueu si els següents arguments són vàlids. Si no ho són, trobeu una

estructura que ho mostri.

6
 (a) ∀x(P x → Qx), ∀x(Qx → Lx) |= ∃xLx → ∃xP x
Resposta: no és vàlid. L’estructura A constituı̈da per A = {1}, P A =
∅, QA = ∅ i LA = {1} ho mostra.
(b) ∀x(P x → x ≈ c) |= ∀xy((P x ∧ P y) → x ≈ y)
Resposta: és vàlid.
(c) ∀xy(Rxy → Ryx) |= ∀xy(Rxy → ¬Ryx)
Resposta: no és vàlid. L’estructura A constituı̈da per A = {1}, i
RA = {⟨1, 1⟩} ho mostra.
(d) ∃xy(Rxy ∧ ¬x ≈ y) |= ∀xy(Rxy → ¬x ≈ y)
Resposta: no és vàlid. L’estructura A constituı̈da per A = {1, 2} i
RA = {⟨1, 1⟩, ⟨1, 2⟩} ho mostra.
(e) ∃xP x ∧ ∃xQx, ∀xy((P x ∧ P y) → x ≈ y), ∀xy((Qx ∧ Qy) → x ≈ y) |=
∀x(P x ↔ Qx)
Resposta: no és vàlid. L’estructura A constituı̈da per A = {1, 2},
P A = {1} i QA = {2} ho mostra.
(f) ∃x(P x ∧ Qx), ∀xy((P x ∧ P y) → x ≈ y), ∀xy((Qx ∧ Qy) → x ≈ y) |=
∀x(P x ↔ Qx)
Resposta: és vàlid.
(g) ∀x∃yRxy, ∀xyz((Rxz ∧ Ryz) → Rxy) |= ∀xRxx
Resposta: és vàlid.

7. Considereu el llenguatge de primer ordre amb els sı́mbols de predicat

P, Q, D. Considereu, també, l’estructura A = ⟨A, P A , QA , DA ⟩ per a
aquest llenguatge on,

A = {1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8},

P A = {1, 4, 5, 7}, QA = {2, 4, 6, 7}, DA = {3, 5, 6, 7}

(a) Trobeu una fórmula amb l’única variable lliure x tal que sigui satisfeta
en A pels nombres 4 i 7, i només per ells.
Resposta: P x ∧ Qx
(b) Trobeu una fórmula amb l’única variable lliure x tal que sigui satisfeta
en A pels nombres 3 i 8, i només per ells.
Resposta: ¬P x ∧ ¬Qx
(c) Trobeu una fórmula amb l’única variable lliure x tal que sigui satisfeta
en A pel nombre 7, i només per ell.
Resposta: P x ∧ Qx ∧ Dx
(d) Trobeu una fórmula amb l’única variable lliure x tal que sigui satisfeta
en A per tots els elements d’A.
Resposta: P x ∨ ¬P x