EQUACIONS DIFERENCIALS ORDINARIES (EDOS)

Llista de Problemes #2: Existència i unicitat de solucions. Intervalas

maximals i solucions improrrogables

1. Sigui X un espai mètric i sigui CB (X) l’espai de funcions contı́nues i acotades de X

a Rn , f : X → Rn . Definim una distància CB (X); més concretament

d(f, g) = ||f − g|| = sup ||f (x) − g(x)||.

x∈X

Sabem que (CB (X), d) és un espai mètric complet (de fet, un espai de Banach), és
a dir tota successió de Cauchy té lı́mit. Sigui F ⊂ Rn un conjunt tancat. Proveu
que si considrem CB (X, F ) l’espai de les funcions de X a F , f : X → F ⊂ Rn i F és
tancat, llavors (CB (X, F ), d) també és un espai mètric complet.

2. Demostreu el Teorema del Punt Fix de Banach. És a dir, proveu que si Y és un espai
mètric complet i T : Y → Y és un operador contractiu, és a dir, existeix k ∈ (0, 1)
tal que per tot x, y ∈ Y ,

||T (x) − T (y)|| ≤ k||x − y||,

llavors existeix un únic y0 ∈ Y tal que T (y0 ) = y0 i, per tot y ∈ Y , T n (y) → y0

quan n → ∞. En particular proveu que per n gran i r > 0 tenim
kn
||T n (y) − T n+r (y)|| = ||T (y) − y||,
1−k
on k ∈ (0, 1) és la constant de contracció.

3. Considereu l’equació ż = f (z), z = (x, y) ∈ R2 definida per

 p p 
f (x, y) = 2 4 x2 + 2y 2 , − 4 3x2 + y 2

(a) Podem aplicar el Teorema de Peano, per provar l’existència de solució del
problema de Cauchy per a tota condició inicial?
(b) Podem aplicar el Teorema de Picard, per provar l’existència i unicitat de solució
del problema de Cauchy per a tota condició inicial? Doneu una solució del
problema de Cauchy amb condició inicial x(0) = y(0) = 0.
(c) Vegeu que el sistema d’equacions es pot reduir a una equació diferencial ho-
mogènia (canvi de variable y = ux). Trobeu-hi una solució lineal u = k per
alguna k (és a dir, y(x) = kx).
(d) De l’apartat anterior podem deduir que el problema de Cauchy del sistema
d’equacions amb condició inicial x(0) = y(0) = 0 té més d’una solució?
(e) Proveu que hi ha una solució (x(t), y(t)) que és funció quadràtica de t, fent
servir l’existència de la solució de l’equació homogènia.

4. Sigui f : R × Rn −→ Rn de classe C 1 i ϕ : R −→ Rn una solució de

x0 = f (t, x), x(t0 ) = x0

 (a) És possible que existeixi t1 6= t0 tal que ϕ(t0 ) = ϕ(t1 ) però que ϕ0 (t0 ), ϕ0 (t1 )
siguin linealment independents?
(b) Contradiu això la unicitat del Teorema de Picard.
(c) Feu un estudi semblant quan f no depèn de t.

5. Responeu als apartats següents.

(a) Considerem Ω = {(t, x); |t| ≤ a, |x| ≤ b} ⊂ R2 . Sigui f : Ω −→ R contı́nua

tal que f (t, x) < 0 si tx > 0, i f (t, x) > 0 si tx < 0. Proveu que x0 =
f (t, x), x(0) = 0, té x ≡ 0 com a única solució.
(b) Sigui f : R2 −→ R definida per

 −2t, si x ≥ t2
f (t, x) = −2x/t, si |x| < t2
2t, si x ≤ −t2


Proveu que x0 = f (t, x), x(0) = 0, té solució única, encara que cap potència
de l’operador de Picard és contracció (Indicació: Considereu les imatges suc-
cessives de l’operador sobre la famı́lia de paràboles xk (t) = kt2 i observeu que
la norma no tendeix a zero).

6. Sigui Ω ⊂ R × Rn obert i f : Ω → Rn . Proveu que:

(a) si f és contı́nua i diferenciable amb continuı̈tat respecte la segona variable a

Ω, aleshores f és contı́nua i localment Lipschitz respecte de la segona variable.
(a) si f és Lipschitz respecte la segona variable aleshores és uniformement contı́nua
respecte la segona variable.
(b) Estudieu si les següents funcions són localment o global Lipschitz respecte de
x (i en cas afirmatiu doneu la constant de Lipschtiz).
(i) f (t, x) = t2 + x4 , |t| ≤ 1 i |x| ≤ 3.
2
(ii) f (t, x) = te−x , |t| ≤ 1, x ∈ R.

7. Integreu iterativament (operador de Picard)


 ẋ = t + y,
ẏ = t − x2 ,
(x(0), y(0)) = (2, 1).


8. Sigui (t0 , x0 ) ∈ R × Rn , i siguin Ia (t0 ) i Bb (x0 ) boles tancades centrades en t0 i x0

en R i Rn , respectivament. Sigui f : Ω = Ia (t0 )×Bb (x0 ) → Rn contı́nua, i Lipschitz
(amb constant L) respecte la segona variable, a Ω. Siguin M = max{kf (t, x)k, (t, x) ∈
Ω} (k · k denota la norma del màxim a Rn : kxk = max(|x1 |, . . . , |xn |)) i α =
min{a, b/M }. Considerem el problema de Cauchy

ẋ = f (t, x), x (t0 ) = x0 . (1)

 Sigui X = C (Iα (t0 ), Bb (x0 )) i sigui R > 0. Per a ϕ ∈ X, considerem la norma del
suprem i la norma de Bielecki definides, respectivament, com

kϕk∞ = sup kϕ(t)k i kϕk∞,R = sup exp (−R|t − t0 |) kϕ(t)k, R > 0,

t∈Iα (t0 ) t∈Iα (t0 )

Finalment, definim l’operador de Picard T : X → X de forma usual

Z t
T (ϕ) = x0 + f (s, ϕ(s)) ds.
t0

Demostreu els següents apartats:

(a) (1 punt) Les normes són equivalents. És a dir, existeixen C1 , C2 > 0 tals que

C1 kϕk∞ ≤ kϕk∞,R ≤ C2 kϕk∞ , per a tota ϕ ∈ X.

(b) (1 punt) L’operador T està ben definit. És a dir, T (ϕ) és una funció contı́nua i

kT (ϕ)(t) − x0 k ≤ b.

per a tot t ∈ Iα (t0 ).

(c) (1.5 punts) Per a R > 0 prou gran, l’operador T és contractiu (amb la norma
de Bielecki). És a dir, existeix k ∈ (0, 1) tal que

kT (ϕ1 ) − T (ϕ2 )k∞,R ≤ kkϕ1 − ϕ2 k∞,R , ∀ ϕ1 , ϕ2 ∈ X.

9. Proveu que el problema de valor inicial

 2
ẋ = x3 + e−t ,
x(0) = 1,

admet una solució única definida a l’interval (− 91 , 19 ). Quin és el màxim interval
d’existència d’aquesta solució que garanteix el teorema de Picard? Podrı́eu garantir
que la solució es pot continuar fins a t = 1?
10. Sigui f : Rn −→ Rn tal que el problema de Cauchy

ẋ = f (x),
x(t0 ) = x0 ,

té una única solució, sigui ϕ(t). Suposem que existeix T > 0 tal que ϕ(t0 ) =
ϕ(t0 + T ). Demostreu que la solució ϕ està definida per a tot t ∈ R i que ϕ(t) és
periòdica.
11. Considerem el problema 
ẋ = f (t, x),
x(t0 ) = x0 ,
on f : R × R −→ R està definida mitjançant

 0 si t ≤ 0 o x ≤ 0,
2x
f (t, x) = −t si 0 < x ≤ t2 ,
−2t si x ≥ t2 > 0.

 (a) Estudieu la continuı̈tat i la condició de Lipschitz per a f en cada punt (t, x).
(b) Obteniu les solucions que passen per un punt (t0 , x0 ).
(c) Obteniu, en particular, les solucions que passen per (0, 0).
(d) Què es pot afirmar sobre la unicitat de solucions?

12. (Lema de Wintney). Sigui Ω ⊂ R × Rn obert. Sigui f : Ω → Rn contı́nua a Ω. Sigui

ϕ : I → Rn una solució de l’equació diferencial ẋ = f (t, x). Suposem també que el
punt (b, y) ∈ Ω és un punt d’acumulació de la gràfica de ϕ. Llavors

lim ϕ(t) = y.
t→b

En particular, la solució és pot prollongar més enllà de t = b. Per fer-ho seguim els
següents passos.

(a) Primer proveu que ens podem restringir al fet que I és obert i que b ∈ ∂I,
altrament el resultat és immediat via existència de solució (Peano, o Picard si
tinguessim f Lipschitz).
(b) Definim [δ, b), Kδ,r := [δ, b) × Dr (y) ⊂ Ω. Observeu que existeix

M= max ||f ||.

(t,x)∈Kδ,r

(c) Proveu (per contradició) que existeix un τ ∈ (δ, b) tal que

graf(ϕ|[τ,b) ) ⊂ Kδ,r .

(d) Proveu que tot plegat implica

lim ϕ(t) = y.
t→b