Grau en Enginyeria Mecànica

Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Grau en Enginyeria de l'Energia i Sostenibilitat
Escola Politècnica Superior

Recuperació segon parcial de Càlcul Dimarts, 31 de gener de 2023

2.1) Considereu la funció f (x, y) = xex sin(y).

a) Calculeu la derivada direccional de la funció f en la direcció del vector (1, 0) en el
punt (π/2, π/2). [0‘4 punts]

b) Calculeu l'equació del pla tangent a la gràca de la funció f en el punt (1, 0, 0) ∈ R3 .

[0‘6 punts]

c) Classiqueu els extrems relatius de la funció f : D ⊂ R2 −→ R denida en el

quadrat D = {(x, y) ∈ R2 : 0 ≤ x ≤ π/2, 0 ≤ y ≤ π/2}. [1 punt]

Solució:
 
∂f (x, y) ∂f (x, y)
a) Del gradient ∇f (x, y) = , = ((1 + x)ex sin(y), xex cos(y)) obte-
∂x ∂y
nim ∇f (π/2, π/2) = (1 + π/2)eπ/2 , 0 i d'aquí

(1, 0)
D(1,0) f (π/2, π/2) = ∇f (π/2, π/2) · = ∇f (π/2, π/2) · (1, 0) = (1 + π/2)eπ/2 .
||(1, 0)||

∂f (x0 , y0 ) ∂f (x0 , y0 )
b) El pla tangent1 ve donat per z − f (x0 , y0 ) = (x − x0 ) + (y − y0 )
∂x ∂y
∂f (1, 0) ∂f (1, 0)
amb (x0 , y0 , f (x0 , y0 )) = (1, 0, 0), =0i = e. Per tant, z = ey .
∂x ∂y
c) Primer. Resolem el sistema ∇f (x, y) = (0, 0) per trobar els punts crítics de f (x, y).
∂f (x, y)
= (1 + x)ex sin(y) = 0 (1)
∂x
∂f (x, y)
= xex cos(y) = 0 (2)
∂y

La (1) es verica si 1 + x = 0 o bé si sin(y) = 0, és a dir, si y = kπ , per a tot k ∈ Z.

1 Es ∂F (x0 , y0 , z0 ) ∂F (x0 , y0 , z0 ) ∂F (x0 , y0 , z0 )
pot aplicar l'equació (x − x0 ) + (y − y0 ) + (z − z0 ) = 0 del
∂x ∂y ∂z
pla tangent a una funció F (x, y, z) = 0 en el punt (x0 , y0 , z0 ) amb F (x, y, z) = f (x, y) − z .
 ˆ En cas que x = −1 de (2) és −e−1 cos(y) = 0 d'on resulta y = (2k − 1)π/2, per
a tot k ∈ Z. D'aquí obtenim els punt crítics (−1, (2k − 1)π/2), per a tot k ∈ Z,
però cap d'ells és al domini D.
ˆ En cas que en (1) y = kπ , k ∈ Z, en (2) és xex = 0, o sigui x = 0. Obtenim
així els punts crítics (0, kπ), per a tot k ∈ Z, dels quals només el (0, 0) és al
domini D.
Segon. Trobem la matriu hessiana H(f (x, y) per classicar els punts crítics trobats.
 
∂ 2 f (x, y) ∂ 2 f (x, y)  
x x
 ∂x2
 ∂y∂x   (2 + x)e sin(y) (1 + x)e cos(y)
Hf (x, y) = 
 2
=


2 x x
 ∂ f (x, y) ∂ f (x, y)  (1 + x)e cos(y) −xe sin(y)
∂x∂y ∂y 2

Avaluem la matriu Hf (x, y) en el punt crític (0, 0) que és al domini D i apliquem

el criteri de Sylvestre,
 
0 1 0 1
ˆ De Hf (0, 0) = , ∆1 = 0 i ∆2 = = −1 ̸= 0 es té que la funció
1 0 1 0
f (x, y) té un punt sella en el punt (0, 0) ∈ D.

2.2) Trobeu la solució y(x) del problema de valor inicial

y ′ sin(x) − y cos(x) = 4 sin3 (x), y(π/2) = 0.

2
[ punts]

Solució: Dividint l'EDO y′ sin(x) − y cos(x) = 4 sin3 (x) per sin(x) obtenim l'EDO lineal
cos(x)
y′ − y = 4 sin2 (x). (3)
sin(x)

dy cos(x)
Trobem primer la solució general de −y = 0 que és de variables separades:
dx sin(x)
Z Z
1 cos(x)
dy = dx =⇒ ln(y) = ln(sin(x)) + C0 =⇒ y = C sin(x)
y sin(x)
A continuació usem el mètode de variació de constants per trobar una solució particular
de l'EDO (3), és dir, busquem C(x) per tal que y = C(x) sin(x) sigui solució de (3). Per
això substituïm y = C(x) sin(x) a l'EDO (3) i obtenim
cos(x)
C ′ (x) sin(x) + C(x) cos(x) − C(x) sin(x) = 4 sin2 (x)
sin(x)

que simplicant és C ′ (x) = 4 sin(x) o sigui C(x) = −4 cos(x). Amb aixó, la solució
general de l'EDO (3) és y(x) = C sin(x)−4 cos(x) sin(x) o bé y(x) = C sin(x)−2 sin(2x).
Ara, tenint en compte la condició inicial y(π/2) = 0 resulta C = 0, per tant, la solució
demanada és y(x) = −2 sin(2x) .