Anàlisi Matemàtica 21-22 Problemes

Llista 3 Integrals impròpies.

1. Estudieu la convergència de les següents integrals impròpies:

Z ∞ Z ∞ Z ∞
dx −x α dx
√ e x dx , (α ≥ 0)
0 x+x 3
1 0 2x + (x3 + 1)1/2
Z 1 Z +∞ Z 1
dx x 1
dx √ dx
0 log x 0 (1 + x4 )1/2 0 x log x
Z 1 Z 1 Z 1
dx sin x log(cosh(x))
dx dx
−1 (1 − x2 )1/2 0 (1 − cos x)3/4 0 x − sin(x)
2. Calculeu per a quin valor d’α la següent integral és convergent
Z ∞ 
1 α
√ − dx
0 1 + 2x2 x + 1

3. Discutiu la convergència i la convergència absoluta de les integrals següents:

Z ∞ x Z ∞
(e − 1)2 e−3x sin3 x
(a) √ dx (b) dx
0 x2 x 0 x
Z ∞ Z ∞
3 (1 − cos x) log x
(c) x cos(x )dx (d) √ dx
0 0 x2 1 + x2
4. Demostreu que les següents integrals impròpies són absolutament convergents.
Z ∞ Z ∞ Z ∞
cos x 1 1 sin x
(a) dx (b) sin dx (c) √ dx
1 x2 1 x x 0 x 1 + x2
5. Estudieu la convergència de les integrals impròpies següents en funció del paràmetre
α > 0:
Z ∞ ∞
log(1 + x + xα ) xα

Z
1
(a) dx (b) arctan dx
0 x3/2 0 x 1 + x2
Z ∞ ∞
logα x
Z
sin x
(c) dx (d) dx
1 (x − 1)α
2
1 x2/3 arctan(1/x)
6. Siguin
x 1 2 2
Z e−x (t +1)
2 Z
−t2
f (x) = e dt , g(x) = dt
0 0 t2 + 1

1
 (a) Demostreu que f 0 (x) + g 0 (x) = 0 i que f (x) + g(x) = π4 per a tot x ∈ R.
Z ∞ √
−t2 π
(b) Demostreu a partir de l’apartat a) que e dt = .
0 2
7. Calcularem

Z +∞
2
I= e−x dx,
0
per un mètode un xic diferent del problema anterior. Considerem
+∞ 2 2
e−t (1+x )
Z
f (t) = dx, t > 0.
0 1 + x2

(a) Proveu que

π
lim f (t) = , lim f (t) = 0.
t→0 2 t→+∞
(b) Proveu que f és derivable i que
Z +∞
0 −t2 2 x2
f (t) = −2te e−t dx.
0

(c) Amb un canvi de variable convenient, proveu que

Z +∞
0 −t2 2 2
f (t) = −2e e−y dy = −2Ie−t .
0

(d) Prenent lı́mits en

Z b
2
f (b) − f (a) = −2I e−t dt,
a
calcula I.

8. Amb sin 2x = 2 sin x cos x proveu que

Z ∞
sin x cos x π
dx = .
0 x 4
Integrant per parts i justificant tots els passos proveu que
Z ∞ Z ∞
sin2 x π sin4 x π
2
dx = , 2
dx = .
0 x 2 0 x 4
Proveu ∞
sin4 x
Z
π
4
dx = .
0 x 3

2
 9. Calculeu les integrals següents derivant respecte del paràmetre:
Z π/4
log(1 + t cos2 x)
(a) dx, t > 0.
0 cos2 x
Z 1 t
x −1
(b) dx, t > 0.
0 log x
Z ∞
1 − e−tx
(c) dx, t > −1.
0 xex
R1
(d) 0 log(x2 + t2 )dx, t ∈ R.
Z ∞
2
10. Calculeu F (t) = e−x cos(2tx)dx, (a ∈ R) derivant respecte d’a i comprovant
0
que es compleix
F 0 (t) + 2tF (t) = 0.
R∞ √
2 π
Utilitzar 0
e−t dt = 2
.
P
11. Considerem els següents enunciats relatius a una sèrie S = n an de termes positius:

• Si S és convergent, llavors an → 0.

• Si S és convergent i an decreix, llavors nan → 0.
• Si S és convergent, també ho és n a2n .
P
P
• Si S és convergent i σ és una permutació, n aσ(n) és convergent.
P an
• S és convergent si i només si ho és n 1+a n
.
an+1
• Si limn an
= L < 1, S és convergent.
an+1
• Si limn an
= L > 1, S és divergent.
1
• Si limn ann = L < 1, S és convergent.
1
• Si limn ann = L > 1, S és divergent.
R +∞
Quins del enunciats següents relatius a I = 0 f (x) dx amb f ≥ 0 contı́nua en
[0, +∞) són certs? Si no ho és, posa un contraexemple. Per als quatre darrers
P
apartats us pot ser útil considerar que I és convergent si i només si ho és n an ,
R n+1
amb an = n f .

• Si I és convergent, llavors f (x) → 0 quan x → +∞.

• Si I és convergent i f és decreixent, llavors xf (x) → 0 quan x → +∞.
R +∞
• Si I és convergent, també ho és 0 f (x)2 dx.

3
 R +∞
• Si I és convergent i φ : [0, +∞) → [0, +∞) és un homeomorfisme, 0
f (φ(x)) dx
és convergent.
R +∞ f (x)
• I és convergent si i només si ho és 0 1+f (x)
dx.
f (x+1)
• Si limx→∞ f (x)
= L < 1, I és convergent.
f (x+1)
• Si limx→∞ f (x)
= L > 1, I és divergent.
1
• Si limx→∞ f (x) x = L < 1, I és convergent.
1
• Si limx→∞ f (x) x = L > 1, I és divergent.

Exercicis per als seminaris

12. Estudieu la convergència de les següents integrals impròpies:

Z ∞ Z ∞ Z ∞
dx p −xq d 2 1
x e x x , (p, q ≥ 0) sin dx
2 x(log x)α 0 1 x
∞ 1 1
sin2 x dx
Z Z Z
x log x
dx log x log(1 + x)
1 x2 0 (1 + x)2 0

1 ∞ ∞
log(1 − x) dx
Z Z Z
cos x log x
√ dx 1 dx
0 (1 − x)1/2 0 x 1 x(x2 − 1) 2
∞ ∞ ∞
sin2 x
Z Z Z
−x 1 1
e sin dx log x sin dx dx
0 x 0 x 0 x

13. La funció ζ de Riemann és

∞
X 1
ζ(s) = , s > 1.
n=1
ns

(a) Proveu que ζ és una funció de classe C ∞ i que

∞
(k)
X 1
ζ (s) = s
(log n)k .
n=1
n

(b) Utilitzant que Z ∞

−s
n Γ(s) = xs−1 e−nx dx,
0
proveu que
∞
xs−1
Z
ζ(s)Γ(s) = dx.
0 ex − 1

4
 R +∞
14. Demostra el criteri de Raabe per a integrals impròpies I = 0
f (x) dx. Si limx→∞ x(1−
f (x+1)
f (x)
) = L > 1, I és convergent.

15. Per a f ≥ 0 derivable a (0, 1] considerem el gràfic G : y = f (x), la superficie S1

generada per G quan gira al voltant de l’eix x, la superficie S2 generada per G quan
gira al voltant d el’eix y, l’àrea A sota el gràfic, el volum V1 generat per A quan gira
al voltant de l’eix x i el volum V2 generat quan gira al voltant de l’eix y.

• Prova que si G té longitud finita, f té lı́mit en zero i totes les altres cinc
magnituds són finites.
• És cert que si A és finita ho són V1 , V2 ?
• Pot ser que G tingui longitud infinita i alguna de les altres, o totes, siguin
finites?

16. Sigui f : R → R amb dues derivades contı́nues.

• Amb la fórmula de Taylor amb rest en forma integral, prova que per a t > 0,
Z x+t
0
t|f (x)| ≤ |f (x + t)| + |f (x)| + t( |f 00 (y)| dy).
x

R +∞ R +∞
• Demostra que si M0 = −∞ |f (x)| dx, M2 = −∞ |f 00 (x)| dx, són convergents,
R +∞
també ho és M1 = −∞ |f 0 (x)| dx.
√
• Demostra que M12 ≤ 2 2M0 M2 .

17. Considereu la següent integral per tot x ∈ R,

Z ∞
1
f (x) = √ e−t+itx dt.
0 t
(a) Demostreu que és una integral convergent i que f és una funció derivable.
(b) Trobeu une equació diferencial de primer ordre que sigui satisfeta per f i de-
mostreu que la funció x → (x − i)f 2 (x) és constant. Deduı̈u una expressió
explı́cita per f (x).
Z ∞ √
−t2 π
Indicació: Podeu fer servir que e dt = .
0 2