Tema 3: Càlcul Integral

Prof. Gisela Pujol

ESEIAAT - Universitat Politècnica de Catalunya

1 / 42
Index

3.1 Càlcul de primitives

3.2 Integral definida
3.3 Integral impròpia

2 / 42
Càlcul de primitives

Mètodes d’integració:
1. Integrals indefinides inmediates
2. Per parts
3. Canvi de variable
4. Racionals

3 / 42
Definició (Funció primitiva)
La funció primitiva de f (x) és una funció F (x) tal que:

F 0 (x) = f (x) .

No és única, ja que depèn d’una constant: (F (x) + C )0 = F 0 (x).

Definició (Funció integral)

Si f (x) és una funció contı́nua i dx és el diferencial de la variable independent,
s’anomena integral indefinida de f (x) dx a una funció que té per diferencial
f (x) dx. Es nota per Z
f (x) dx = F (x) + C

sent C una constant qualsevol.

Exemple
d d d
R
cos(x) dx = sin(x) + C , ja que dx
(sin(x) + C) = dx
sin(x) + dx
(C ) = cos(x).

4 / 42
Propietats de la integral indefinida

El càlcul de primitives és lineal, degut a que la diferenciació ho és:

1. La primitiva de la suma de dues o més funcions és igual a la suma de les
seves primitives:
Z Z Z
(f (x) + g (x)) dx = f (x) dx + g (x) dx .

2. La primitiva d’una funció per constant és igual al producte de la constant

per la primitiva de la dunió:
Z Z
a · f (x) dx = a f (x) dx .

Exemple
3 cos(x) + 4x 3 dx = 3 cos(x) dx + 4x 3 dx = 3 sin(x) + x 4 + C .
R
R R

5 / 42
Integració inmediata
A partir de les primitives de les funcions elementals, tenint en compte la regla
de la cadena en diferenciació, es pot calcular la primitiva de tot un ventall de
funcions.
n+1
Per exemple, de x n dx = xn+1 + C , es té que
R

[f (x)]n+1
Z
[f (x)]n f 0 (x) dx = +C
n+1

1
R
Exemple ( 1+x 2 dx = arctan(x) + C )

Z Z
3 1
dx = 3 √ dx
1 + 2x 2 1 + ( 2x)2
Z √
3 2
= √ √ , dx
2 1 + ( 2x)2
3 √
= √ arctan( 2x) + C .
2

6 / 42
 1
R
Exemple ( 1+x 2 dx = arctan(x) + C )

Z Z
3 1
dx = 3 √ dx
1 + 2x 2 1 + ( 2x)2
Z √
3 2
= √ √ , dx
2 1 + ( 2x)2
3 √
= √ arctan( 2x) + C .
2

7 / 42
Mètode d’integració per parts
Si u(x) i v (x) són dues funcions derivables de x, aleshores:

d(u · v ) = u · dv + v · du ⇒ u · dv = d(u · v ) − v · du

Integrant s’obté la fórmula d’integració per parts:

Z Z
u · dv = u · v − v · du

L’obtenció de la funció v surt

R d’integrar el seu diferencial dv .R S’usa aquest
mètode quan el càlcul de v · du és més senzill que calcular u · dv .

Exemple

Z  
u=x → du = dx
x sin(x) dx =
dv = sin(x) dx → v = − cos(x)
Z
= −x cos(x) − (− cos(x)) dx

= −x cos(x) + sin(x) + C .

8 / 42
Exemple

1
Z  
u = arctan(x) → du = 1+x 2 dx
arctan(x) dx =
dv = dx → v =x
Z
x
= x arctan(x) − dx
1 + x2
1 
 
= x arctan(x) − ln 1 + x 2  + C .

2

El mètode d’integració per parts és útil en integrals del tipus:

Z Z Z
x k sin(ax) dx ; x k cos(ax) dx ; x k arctan(ax) dx ;
Z Z
x k e ax dx ; x k ln(x) dx .

9 / 42
Canvi de variables
R
Donada la integral f (x) dx, fent un canvi x = φ(t), se simplifiquen els
càlculs. També cal expressar dx respecte la nova variable: dx = φ0 (t) dt.
Z Z
f (x) dx = f (φ(t)) φ0 (t) dt .

Un cop calculada la primitiva, cal desfer el canvi i expressar el resultat en

funció de la variable original x.

Exemple

ex t = ex
Z  
⇔ x = ln(t)
dx =
1 + e 2x diferenciant dx = 1t dt
Z
t 1
= · dt
1 + t2 t
Z
1
= dt
1 + t2
= arctan(t) + C = arctan(e x ) + C .

10 / 42
Exemple (usarem que: sin2 (t) + cos2 (t) = 1)

Z p  
x = cos(t) ⇔ t = arccos(x)
1 − x 2 dx =
dx = − sin(t) dt
Z p
= 1 − cos2 (t) (− sin(t))dt
Z
= − sin2 (t) dt
h i
usant sin2 (t) = 1−cos(2t)
2
Z
1 − cos(2t)
= − dt
2
Z Z Z 
1 1
= − (1 − cos(2t)) dt = − 1dt − cos(2t)dt
2 2
1 1
= − t + sin(2t) + C
2 4
1 1
= − arccos(x) + sin (2 arccos(x)) + C .
2 4

11 / 42
Exemple

ln3 (x) x = et
Z  
t = ln(x) ⇔
dx =
x diferenciant dx = e t dt
t3 t
Z
= · e dt
et
Z
= t 3 dt

t4 1
= + C = ln4 (x) + C .
4 4

12 / 42
Mètode de les integrals racionals

R f (x)
Considerem la integral g (x)
dx, sent f (x) i g (x) dos polinomis de grau m i n
respectivament.
Pas 0: Si m ≥ n, s’efectúa la divisió de polinomis:
f (x) r (x)
= q(x) +
g (x) g (x)

sent q(x) un polinomi, i grau(r )≤grau(g ). Aleshores:

Z Z Z
f (x) r (x)
dx = q(x) dx + dx
g (x) g (x)
Per tant, s’ha reduı̈t al cas on el grau del numerador és menor que el grau del
denominador. Per a fer-ne la seva integral indefinida, s’ha de descompondre la
fracció gr (x)
(x)
en suma de fraccions simples.
Pas 1: Calcular les arrels del denominador: g (x) = 0. Segons com siguin aquestes
arrels, es proposen un tipus de fraccions simples o un altre.

13 / 42
Resolució amb Maple

Aquesta descomposició es pot fer usant la instrucció convert de Maple.

Exemple
−x 2 +7x+9
Calculeu la descomposició en fraccions simples de x 3 +2x 2 −x−2
.

[> convert((-x 2 +7·x+9)/(x 3 +2·x 2 -x-2), parfrac);

3 5 1
− + −
x +2 2(x − 1) 2(x + 1)

O bé es pot fer a mà, seguint les explicacions següents (pàg. 15).
Pas 2: Integrar cada fracció simple, que ara és de tipus potència, logaritme o
arctangent.

14 / 42
Es determinen els coeficients A, B, C i D resolent aquestes equacions lineals,
obtenint:
A=0, B=1, C =4, D=6.
La integral equivalent a resoldre és inmediata:
Z 2 Z Z Z
x − 2x + 3 1 4 6
dx = dx + dx + dx
(x − 3)4 (x − 3)2 (x − 3)3 (x − 3)4
Z Z Z
= (x − 3)−2 dx + 4 (x − 3)−3 dx + 6 (x − 3)−4 dx

= −(x − 3)−1 − 2(x − 3)−2 − 2(x − 3)−3 + C

1 2 2
= − − − +C .
x −3 (x − 3)2 (x − 3)3

15 / 42
Exemple
2x−1
R
Evalueu x 2 −6x+13
dx.

Les arrels del denominador són x = 3 ± 2i. Per altra banda, com ja es té el
numerador de la forma Mx + N, s’obté M = 2 i N = −1.

Com la diferència de graus entre el numerador i el denominador és 1, primer

s’intenta tenir en el numerador la derivada del denominador:
Z Z
2x − 1 2x − 6 + 6 − 1
dx = dx
x 2 − 6x + 13 x 2 − 6x + 13
Z Z
2x − 6 5
= dx + dx
x 2 − 6x + 13 x 2 − 6x + 13
Z
dx
= ln(x 2 − 6x + 13) + 5 .
x 2 − 6x + 13

16 / 42
 dx
R
Ara es calcula x 2 −6x+13 .
S’expressa el denominador respecte les seves arrels. En general, es té que un
polinomi p(x) = x 2 + bx + c amb arrels complexes α ± βi es pot reescriure
com: p(x) = (x − α)2 + β 2 . En el nostre exemple:

x 2 − 6x + 13 = (x − 3)2 + 22 = (x − 3)2 + 4 .

Z Z
dx 1
= dx
x 2 − 6x + 13 4 + (x − 3)2
Z
1 1
= 2 dx
4 1 + (x−3)
4
Z
1 1
=
2 dx
4 1 + x−3 2
Z 1
1 2
=
2 dx
2 1 + x−3 2
 
1 x −3
= arctan +C .
2 2

17 / 42
Exemple (Combinació de les anteriors)
x 2 −5x+2
R
Calculeu x 3 +2x 2 +x+2
dx.

Usant el Maple, obtenim:

x 2 − 5x + 2 16 11x + 3
= − .
x 3 + 2x 2 + x + 2 5(x + 2) 5(x 2 + 1)
Ara ja es pot integrar:
16 11
x 2 − 5x + 2 x + 35
Z Z Z
5 5
dx = dx − dx
x 3 + 2x 2 + x + 2 x +2 x2 + 1
16 11 3
= ln(x + 2) − ln(x 2 + 1) − arctan(x) + C .
5 10 5

18 / 42
Integral definida: Integració a R

19 / 42
Motivació

Es vol resoldre el següent problema: Calcular l’àrea que queda compresa entre
les rectes x = a i x = b, per sobre l’eix OX i per sota la gràfica de la funció
y = f (x), acotada en (a, b).

Figura: Area sota f (x)

Es pot aproximar aquesta integral per l’àrea d’un rectangle, que és més fàcil de
calcular. Però no deixa de ser una aproximació. Com es millora? Posant més
rectangles, és a dir, dividint l’interval [a, b] en sub-intervals, i en cada un d’ells
montar-hi un rectangle. Una aproximació de l’àrea buscada serà la suma de les
àrees d’aquests rectangles. En això es basa la integral de Riemann.

20 / 42
Integral de Riemann

(a) Area sota f (x) (b) Area elemental

(c) Aproximació de l’àrea total.

Figura: Idea de l’integral en el sentit de Riemann

21 / 42
Explicació de la Figura

Donada f : [a, b] → R funció acotada i positiva, es vol determinar l’area A,

limitada per la gràfica de f , l’eix d’abscises i les rectes d’equacions x = a i
x = b, com s’indica en la figura anterior (a).
Una possible aproximació de l’àrea consisteix en efectuar una partició de
l’interval [a, b] en n subintervals d’amplada ∆x:

a = x0 < x1 < x2 < · · · < xn−1 < xn = b

de manera que en cada subinterval, [xi−1 , xi ], s’aproxima l’àrea sota la corba

mitjançant l’àrea del rectangle d’alçada f (ξi ) on ξi ∈ [xi−1 , xi ], i de base el
segment [xi−1 , xi ], com s’observa en la figura anterior (b) i (c):

∆A = f (ξi ) · ∆x

L’àrea total que aproxima serà la suma de totes aquestes àrees: Arect = Σ ∆A.
Es diu que una funció és integrable si el valor d’aquesta suma és independent
de la manera com es fa la partició.

22 / 42
Exemple amb Maple

Exemple
Es vol calcular l’àrea compresa entre la corba y = sin(x), l’eix de les abcises i
les rectes x = 0 i x = π2 .

Es divideix l’interval [0, π2 ] en un nombre n de subintervals equiespaiats. Per a

cada sub-interval, es considera el rectangle d’alçada f (x) = sin(x), sent x
l’extrem inferior del sub-interval. Se’n calcula l’àrea:

> restart;
> with(student):
> f:=sin(x);a:=0;b:=Pi/2;
> leftbox(f,x=a..b,10);
> Sinf:=n->leftsum(f,x=a..b,n);
> Sinf(10);
> evalf(%);

Ara es calcula el lı́mit quan el nombre de sub-intervals tendeix a infinit:

> limit(Sinf(n),n=infinity);

23 / 42
Fem ara el mateix, però prenent en cada sub-interval el rectangle amb alçada el
valor de la funció en l’extrem superior del mateix:

> rightbox(f,x=a..b,10);
> Ssup:=n->rightsum(f,x=a..b,n);
> Ssup(10);
> evalf(%);

> limit(Ssup(n),n=infinity);
S’observa que els dos lı́mits proporcionen el mateix resultat. Si es demostra que
aquest lı́mit és independent de la manera d’escollir els rectangles, s’obté que
correspon al valor de l’àrea buscada:

Area = 1 u.

24 / 42
Integració a R (resum)

Sigui f : [a, b] ⊂ R → R una funció d’una variable i considerem una partició

a = x0 < x1 < · · · < xN = b de l’interval [a, b].
Rb
I Definim la integral definida
a
f (x) dx com el lı́mit quan N → ∞
N
P
(respecte de totes les particions de [a, b]) de la suma f (xi )∆(xi ) de les
i=1
àrees dels rectangles d’alçada f (xi ) i base ∆(xi ) = xi − xi−1 .
Rb
I Interpretem a f (x) dx com l’àrea (amb el signe de f ) compresa entre
y = 0, y = f (x), x = a i x = b.
Rb
I Calculem a f (x) dx mitjançant la regla de Barrow.

25 / 42
Regla de Barrow
Teorema (Regla de Barrow)
Si una fundió f (x) és contı́nua en l’interval [a, b], i F (x) és una funció
primitiva de f (x), aleshores:
Z b
f (x) dx = F (b) − F (a) .
a

Idea de la demostració:R
x
Si es defineix F̃ (x) := a f (t) dt, es té que F̃ (x + h) − F̃ (x) ≈ f (x)h per
h ≈ 0. Per tant:
F̃ 0 (x) = f (x) = F 0 (x) ⇒ F̃ (x) = F (x) + C .
Rb
Aixı́ doncs F (b) − F (a) = F̃ (b) − F̃ (a) = F̃ (b) = a f (x) dx.

Exemple

1. En l’exemple anterior, les sumes de les àrees dels rectangles és

Rπ
A = 0 2 sin(x) dx = 1.
R2 3
ix=2  3   3 
2. 1 (x 2 + 1) dx = x3 + x = 23 + 2 − 13 + 1 = 10 3
.
x=1

26 / 42
Propietats de la integral definida

Rb Ra
I
a
f (x) dx = − b
f (x) dx.

Rb
f (x) dx = F (b) − F (a) = − (F (a) − F (b)) = − ba f (x) dx.
R
Demo.: a

Rb Rc Rc
I
a
f (x) dx + b
f (x) dx = a
f (x) dx.

Rb
f (x) dx + bc f (x) dx = (F (b) − F (a)) + (F (c) − F (b)) = F (c) − F (a) = ac f (x) dx.
R R
Demo.: a

27 / 42
 La interpretació geomètrica de la integral definida permet el càlcul de àrees simplement
Aplicacions
calculant de la integral
la integral definida: definida: Càlcul d’àrees
b
S   f ( x) dx
a
La interpretació geomètrica de la integral definida permet el càlcul d’àrees que
esObservació:
troben perSisobre
es donal’eix OX , de
la situació dir, amb y ≥ 0.
és laa figura:

Figura 4.2: Càlcul d’àrees amb integral definida.

Figura: Càlcul d’àrees amb integral definida.

Sialeshores,
es dónahem de fer:
la situació de la figura, cal fer: b c

Z b  f ( x) dx   f(Zx) dx
S  Sazul  Samarillo
c 
a b 
A = Ablau + Agroc = f (x) dx +  f (x) dx  .

a b
Prenent valor absolut a la segona integral ja que tindrà valor negatiu, a fi de que no és compensi
“àrea positiva”
Fixeu-vos que amb “àrea b
el valor negativa”.
és un zero de f (x), on la funció talla l’eix OX , i que es
troba en l’interval d’integració. Cal prendre valor absolut en la segona integral,
Exemple 4.16: Trobeu l’àrea limitada per la corba y   x  1 , l’eix horitzontal i les rectes
ja que en (b, c) la funció és negativa.
x  2 y x 5.

28 / 42
Exemple
√
Trobeu l’àrea limitada per la corba y = x − 1, l’eix horitzontal i les rectes
x = 2 i x = 5.

5 √ 5
Z Z
1 2h 3 5
i 14
A= x − 1 dx = (x − 1) 2 dx = (x − 1) 2 = .
2 2 3 2 3

Recordeu! L’àrea és una magnitud positiva. Per tant, la integral ha de donar
un resultat positiu. En cas de dubte, preneu valor absolut:
Z b 
A= f (x) dx 
 
a

29 / 42
 Tema 4:Càlcul integral

Exercici proposat (1.)

Exemple 4.17: Trobeu l’àrea limitada per l’eix OX i les corbes x  y  2  0 i x 2  y  4  0 .
Trobeu l’àrea limitada per l’eix OX i les corbes x + y = 2 i x 2 + y = 4.

v
Figura 4.4
Solució: A = 37
6
u2 .

Exemple 4.18: Trobeu l’àrea limitada per la paràbola y   x 2  4 x  3 i les dues rectes tangents
30 / 42
 v
Figura 4.4

Exercici proposat (2.)

Calculeu l’àrea limitada per la paràbola y = −x 2 + 4x − 3, i les dues rectes
4.18: Trobeu l’àrea limitada per la paràbola y   x  4 x  3 i les dues rectes tangents
2

tangents a laExemple
mateixa en els punts A(0, −3) i B(3, 0).
a la mateixa en els punts A(0,-3) i B(3,0).

Figura 4.5
9 2
Solució: A = 4
u .

31 / 42
 4.8.2. Càlcul del volum de revolució
Volum de revolució
Volem calcular
Volem calcularel el volum
volumdel de
cosrevolució
de revolució engendrat
generat pel pel trapezicurvilini
trapezi curvilini format
format per
perlala
funció yy=
funció al girar
f ( xf )(x) al voltant
en girar de l’eixde
al voltant OXl’eix
entreOX
els ,valors  a valors
entrex els i x  b . x = a i x = b.

Figura 4.6: Volum de revolució de y  f ( x) al voltant de l’eix OX.

Tota secció arbitrària del cos, per un pla perpendicular a OX , és un cercle
d’àrea:
Tota secció arbitraria del cos per un A π y 2 = π (fa l’eix
pla=perpendicular 2
(x))d’abcises, és un cercle d’àrea:

Si considerem en l’eix OX un diferencial

A   y 2   dx,
[ f ( x )]aleshores
2
el volum del cilindre de
base A i altura dx serà:
Si considerem en l’eix OX un diferencial
dV = (f (x))2 el· dx
dx πaleshores, volum del cilindre de base A i altura
dx serà dV   [ f ( x)]2 dx . Si integrem entre x  a i x  b obtindrem el volum de revolució
En sumar entre a i b, i passant al lı́mit s’obté el volum desitjat com la integral
desitjat:
definida: Zb
V    [ bf ( x)]2 dx
V = π a (f (x))2 dx
a
Anàlogament, el volum del cos de revolució engendrat per la corba y  f ( x) (i si aïllem la
32 / 42
 variable x en funció de la y, x  g ( y ) ) al girar al voltant de l’eix OY, entre els valors y  c i
y  d , és:
d
V    [ g ( y )]2 dy
Exercici proposat (3.) c

Calculeu el volum
Exemple 4.19: Trobeu deelrevolució obtingut
volum engendrat en algirar
al girar al voltant
voltant l’eix
de l’eix OX OXplana
l’àrea , l’àrea
limitada
plana corbes: x  yentre
per lescompresa  2  0per  y+
, x2 x 0 . 2 i x 2 + y = 4.
 4y =

Figura 4.7. Exemple volum de revolució

Solució: V = 108
5
π u3 .

IV - 14 J. Gibergans Báguena / DMA3-EET / UPC

33 / 42
Longitud de corba

Volem mesura la distància o camı́ recorregut al llarg d’una corba (dimensió

lineal) d’equació y = f (x), d’un punt A(a, f (a)) a un punt B(b, f (b)), que
anomem L.

S’aproxima la longitud total com la suma de segments rectes, de longitud ∆s,

que per Pitagores verifica que ∆s 2 = ∆x 2 + ∆y 2 . En fer la suma i passar al
lı́mit quan ∆x tendeix a 0, obtenim la longitud buscada:
X Xp
L = lim ∆s = lim ∆x 2 + ∆y 2
∆x→0 ∆x→0

Per a poder dir que és una integral, i calcular-ho usant Barrow, cal treure ∆x
fora de l’arrel (cal que multipliqui tota una funció). Usant també la definició de
derivada, s’arriba a: Z bp
L= 1 + f 0 (x)2 dx
a

34 / 42
Resum de fórmules

I Càlcul d’àrees entre dues funcions f2 (x) i f1 (x):

Z b 
A= (f2 (x) − f1 (x)) dx 
 
a

sent a i b dos punts d’intersecció consecutius.

I Càlcul de volums de revolució al voltant de OX :
Z b
V =π f (x)2 dx
a

I Càlcul de longituds de corbes y = f (x):

Z bp
L= 1 + f 0 (x)2 dx
a

35 / 42
Integrals Impròpies

36 / 42
Integral impròpia

Definició
Rb
Es diu que a f (x)dx és una integral impròpia si l’interval d’integració és infinit
(a o b és ±∞) o bé la funció f : (a, b) → R no és acotada en (a, b).

1. Integral impròpia de 1a espècie:

Z +∞ Z b
f (x)dx o f (x)dx
a −∞

sent f (x) acotada en cada interval de la forma [−r , b] o [a, r ], segons el

cas, amb r ∈ R.
2. Integral impròpia de 2a espècie: interval d’integració finit però f (x) no és
acotada en (a, b) amb f (x) acotada en [a, r ) i (r , b].

37 / 42
Exemple
+∞
R
sin(x)dx és impròpia de 1a espècie, ja que el recinte d’integració no és
0
acotat però f (x) és acotada.

Exemple
R5 1
x−3
dx és impròpia de 2a espècie, ja que en x = 3, en (0, 5), la funció no és
0
acotada.
Com es calculen? Fent pas al lı́mit.

38 / 42
Integral impròpia de 1a espècie

Definició
Sigui f : (a, b) → R una funció localment integrable en (a, b), és a dir, f
integrable Riemann sobre qualsevol subinterval contingut en (a, b). Aleshores,
Z +∞ Z 
f (x)dx = lim f (x)dx
a →+∞ a

sent convergent quan el lı́mit és finit i divergent quan és infinit. Quan no
existeix el lı́mit es diu que la integal impròpia no existeix.
Rb
De manera anàloga es defineix −∞ f (x)dx.

39 / 42
Exemple
R +∞ 1
Calcula 2 x2
dx. Cal fer Barrow i passar al lı́mit:
R +∞ 1 R
2 x2
dx = lim 2 x12 dx
→+∞

lim −1 −1


= −
→+∞  2

1
= 2

Exercici proposat (4.)

R4
1. Calcula −∞
x sin(x 2 )dx
R∞
2. Calcula 0
ln(x)dx
R +∞ dx
3. Estudia la convergència de 1 xp
segons els valors de p.

40 / 42
Integral impròpia de 2a espècie

Definició
Sigui f : (a, b) → R una funció localmant integrable que presenta una
discontinuı̈tat assimptòtica en c ∈ (a, b). Aleshores,
Z b Z c− Z b 
f (x)dx = lim f (x)dx + f (x)dx
a →0 a c+

sent convergent quan el lı́mit és finit i divergent quan és infinit. Quan no
existeix el lı́mit es diu que la integal impròpia no existeix.

41 / 42
Exemple
R5 1
És 1 x−3
dx convergent?
R5 R 
1 3− 1 R5 1
1 x−3
dx = lim 1 x−3
dx + 3+ x−3
dx
→0
 x=3− x=5 
= lim ln |x − 3| + ln |x − 3|
 
→0 x=1 x=3+

= lim ln || − ln |2| + ln |2| − lim ln ||

→0 →0

= 0

Per tant, es tracta d’una integral impròpia convergent.

Exercici proposat (5.)

R1 R4 √
x
Estudia la convergència de (a) 0
√x dx; (b) 1 ln(x)
dx
1−x 2

42 / 42