Matemàtiques 3

Curs 2014-2015/Q1 - Primer Parcial. 29/10/14

Grup M3 – Professora: Yolanda Vidal
Nom: Calculadora:

1. [3 punts] Considereu les funcions g(x) = x + e−x i h(x) = cos(x). Volem trobar el punt on interseccionen
les dues funcions anteriors.

a) [1 punts] Reformuleu el problema plantejat en un problema de trobar els zeros d’una funció.
b) [1 punts] Feu tres iteracions del mètode de Newton amb aproximació inicial x0 = 0.05 calculant per cada
iterat l’error absolut aproximat, Ẽk . Utilitzeu tots els decimals que us permeti la calculadora.
c) [1 punt] Quin és l’ordre de convergència de Newton en aquest exemple? Expliqueu detalladament com
calculeu aquest ordre de convergència.

a) Per tal que la funció g(x) es talli amb la funció h(x) cal que en el punt x totes dues prenguin el mateix
valor, és a dir, busquem el punt x tal que:
g(x) = h(x)
que podem escriure com un problema de trobar els zeros de la funció f (x):

g(x) − h(x) = 0.
| {z }
f (x)

És a dir, busquem els zeros de la funció:

f (x) = x + e−x − cos(x)

b) i c) Diem que un mètode iteratiu té ordre de convergència p si:

|Ek | ≈ λ|Ek−1 |p

on λ s’anomena Factor Assimptòtic de Convergència (F.A.C). Si p = 1 cal que 0 ≤ λ < 1.

Llavors, prenent logaritmes

log(|Ek |) ≈ log(λ|(Ek−1 )|p ) = log(λ) + p log(|Ek−1 |)

i aı̈llant p
log(|Ek |) log(λ)
p≈ −
log(|Ek−1 |) log(|Ek−1 |)
Tenint en compte que λ és una constant i que Ek−1 → 0 quan k → ∞ si el mètode convergeix,

log(Ek )
p≈ ,
log(Ek−1 )

on, quant més gran sigui k, millor serà l’aproximació a p. Aixı́ definim,

log(|Ẽk |)
p̃k =
log(|Ẽk−1 |)

iter xk |Ẽk | |p̃k |

0 0.05 — —
1 0.024894475 0.012473224 —
2 0.012421251 0.006217074 1.158817912
3 0.006204176 0.0031036943 1.1367409303
4 0.0031004816 — —

En aquest exemple en concret: p ≈ 1.

 Matemàtiques 3
Curs 2014-2015/Q1 - Primer Parcial. 29/10/14
Grup M3 – Professora: Yolanda Vidal
Nom: Calculadora:

2. [3 punts] Considereu la funció f (x) de la qual sabem que f (−1) = 2 i f (1) = −1. Escriviu els sistemes
d’equacions que permeten calcular el polinomi interpolador pur expressat en:
a) [1 punt] la base natural < 1, x >, és a dir, p1 (x) = a0 + a1 x. Quina és la matriu del sistema en aquest cas?
b) [1 punt] la base < 1, (x + 1) > és a dir, p1 (x) = b0 + b1 (x + 1). Quina és la matriu del sistema en aquest
cas?
c) [1 punt] Aproximeu el valor de la funció f (x) en el punt x = 0 utilitzant el polinomi interpolador pur p1 (x).
Recordeu que f (−1) = 2 i f (1) = −1.

a) Amb la primera base, la base estàndard, obtenim el sistema d’equacions amb matriu de Vandermonde
associada a {x0 = −1, x1 = 1}:     
1 −1 a0 2
=
1 1 a1 −1

b) Amb la base < 1, (x + 1) > el polinomi s’escriu com:

p1 (x) = b0 + b1 (x + 1)

Imposant les condicions associades al criteri d’interpolació pura (p1 (xi ) = f (xi ), i = 0..1) obtenim un
sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites:

p1 (−1) = b0 = 2

p1 (1) = b0 + b1 (2) = −1
És a dir que el sistema lineal en forma matricial és:
    
1 0 b0 2
=
1 2 b1 −1

Observem que en aquest cas la matriu és diagonal inferior (té zeros a sobre la diagonal).
c) El polinomi interpolador pur és únic. Per tant podem fer servir, per exemple, l’apartat b) i resolent el
sistema lineal obtenim b0 = 2 i b1 = −3/2. Per tant,
3
p1 (x) = b0 + b1 (x + 1) = 2 − (x + 1)
2

L’avaluem en x = 0:
3 1
p1 (0) = 2 − (x + 1) =
2 2
1
obtenint que f (0) ≈ .
2
Observació: Es donarà per correcte si es calcula amb polinomis de Lagrange.
 Matemàtiques 3
Curs 2014-2015/Q1 - Primer Parcial. 29/10/14
Grup M3 – Professora: Yolanda Vidal
Nom: Calculadora:

3. [1.5 punts] Mitjançant un experiment obtenim les dades

(xi , f (xi )), i = 0, ..., n.

Considereu una aproximació amb el criteri de mı́nims quadrats amb interpolant

p(x) = Ax + B sin (2x).

Deduı̈u el sistema lineal d’equacions que permet calcular els coeficients A i B.

Tenint en compte que en aquest cas

n
X 2
E(A, B) = [f (xi ) − Axi − B sin (2xi )]
i=0

els valors d’A i B que fan que p(x) sigui l’interpolant de f (x) segons el criteri de mı́nims quadrats es determinen
mitjançant la minimització

min E(A, B)
A,B

Per tant, els paràmetres A i B els determinem imposant

∂E
=0
∂A
∂E
=0
∂B
El sistema resultant és, doncs
 n
∂E X
= −2[f (xi ) − Axi − B sin (2xi )]xi = 0


 ∂A


i=0
n

 ∂E X

 = −2[f (xi ) − Axi − B sin (2xi )] sin(2xi ) = 0
∂B

i=0

Que en forma matricial s’escriu

 Pn 2
Pn    Pn 
i=0 x i i=0 x i sin(2xi ) A i=0 x i f (x i )
Pn Pn 2 = Pn
i=0 xi sin(2xi ) i=0 sin (2xi ) B i=0 f (xi ) sin(2xi )
 Matemàtiques 3
Curs 2014-2015/Q1 - Primer Parcial. 29/10/14
Grup M3 – Professora: Yolanda Vidal
Nom: Calculadora:

4. [2.5 punts] Volem aproximar el valor de la integral

Z 4
ex cos (x)dx.
2

a) [1 punt] Utilitzeu Trapezi simple.

b) [1.5 punts] Trobeu quants intervals són necessaris per calcular aquesta integral mitjançant trapezi compost
amb un error menor que 10−4 .
AJUDA: ET C = −f 00 (µ) b−a 2
12 h .

a) Hem d’utilitzar trapezi simple, per tant: a = 2, b = 4, h = 2. Utilitzant que:

h
IT S = (f (a) + f (b)) = (f (2) + f (4)) = −38.7627.
2

b) Tal i com ens dóna l’ajuda el terme de l’error dependrà de f 00 (x). Aixı́ doncs, comencem calculant aquesta
funció:
f (x) = ex cos (x)
f 0 (x) = ex cos (x) − ex sin (x) = ex (cos (x) − sin (x))
f 00 (x) = ex (cos (x) − sin (x)) + ex (− sin (x) − cos (x)) = −2ex sin (x)

Necessitarem fitar el valor d’aquesta funció a l’interval [2, 4]. Per fer-ho, observem que

|f 00 (x)| = |ex | · |2 sin (x)|.

La funció exponencial és creixent i, per tant, assolirà el seu màxim valor en l’extrem dret de l’interval x = 4.
Per altra banda el sinus sempre està acotat per 1. Per tant,

|f 00 (µ)| = |eµ | · |2 sin (µ)| ≤ 2e4 , µ ∈ [2, 4].

Ara prenem, utilitzant l’ajuda, el terme de l’error de trapezi compost:

b−a 2
ET C = −f 00 (µ) h
12
b−a
i fem el canvi h = n :
b − a (b − a)2 23 1
ET C = −f 00 (µ) = −f 00
(µ) .
12 n2 12 n2
Prenem ara valor absolut i utilitzem la fita trobada de la funció f 00 (x) per imposar que l’error sigui inferior
a 10−4 :
23 1 3
42 1
|ET C | = |f 00 (µ)| ≤ 2e < 10−4
12 n2 12 n2
On aı̈llant n s’obté: r
104 24 e4
n≥
12
n ≥ 853.215
és a dir, cal que n = 854.
COMPETÈNCIA GENÈRICA - 5% de la nota final de l’assignatura
[CG. 1] Un nombre en format half usa 16 bits de memòria (1 pel signe, 5 per a l’exponent i 10 per a la
mantissa). Calculeu els nombres màxims i mı́nims (en valor absolut) que es poden emmagatzemar en aquest
format.

Resultats:

|Nmax | = 2145386496

|Nmin | = 0.5

Nombre màxim:
Mantissa: 1 bit pel signe i 10 per la resta
2−1 + 2−2 + · · · + 2−9 + 2−10 = 0.9990234375

Exponent: 5 bits sense signe

(11111)2 = 24 + 23 + 22 + 21 + 20 = 31

|Nmax | = 0.9990234375 · 231 = 2145386496

Nombre mı́nim:
Mantissa: (.1000000000)2 = 2−1 = 0.5.
Exponent: +(00000)2 = 0
|Nmin | = 0.5 · 20 = 0.5
[CG. 2] Considerem l’emmagatzematge de nombres en base 10 i coma flotant utilitzant una mantissa de 6
dı́gits i un exponent de 2 dı́gits. Calculeu l’error absolut i relatiu comès a l’emmagatzemar el nombre 0.123456
si s’utilitza arrodoniment per eliminació.

Resultats:

Ex = 0.6 · 10−5

rx = 0.48600 · 10−4

Al emmagatzemar el nombre cometrem un cert error ja que només podem guardar el signe i 5 dı́gits a la mantisa.
Aixı́ tindrem, x̄ = 0.12345 · 100
Ex = (0.123456 − 0.12345) = 0.6 · 10−5
0.6·10−5
rx = 0.123456 = 0.48600 · 10−4 .