Matemàtiques 3

Curs 2012-2013/Q1
Primer Parcial. 31/10/12. Versió 2.
√
1. [3 punts] Ens plantegem trobar una aproximació al nombre 1/ 17. Per fer-ho decidim utilitzar el següent
mètode iteratiu
xk
xk+1 = (3 − 17x2k )
2
a) [1 punts] Feu dues iteracions d’aquest mètode prenent com a punt inicial x0 = 1.
b) [1 punts] Observant la següent taula de resultats (on α és el valor exacte buscat), digueu quin és l’ordre de
convergència d’aquest mètode i justifiqueu perquè.

k xk
0 0.250000000000000
1 0.242187500000000
2 0.242534875869751
3 0.242535625032862
|xk − α|
0.007464374963667
0.000348125036333
0.000000749166582
0.000000000000347

c) [1 punts] Comproveu si l’iterat x2 de la taula anterior satisfà el criteri d’aturada de l’error relatiu aproximat
amb tolx = 0.0005.
Com no disposeu de calculadora aproximeu les aproximacions xk a 8 decimals arrodonint (no truncant) i
preneu 1/xk ≈ 4 quan ho necessiteu.

Resultats:

a) x1 = x2 =
b) ordre de convergència =
c)  SI que es verifica  NO que es verifica

2. [3.5 punts] L’error a l’aproximar una integral definida utilitzant el mètode de Simpson simple es pot escriure
com
Z b
f (x)dx − S(f ) = M f (4) (ξ), (1)
a

on S(f ) és l’aproximació del mètode de Simpson simple (que equival al mètode compost amb un sol interval), ξ
és un punt entre a i b i on M és una constant que no depèn de la funció que s’integra.
a) [1.5 punts] Trobeu el valor de la constant M en el cas que f (x) = x4 i prenent com a lı́mits d’integració
a = 0 i b = h. Simplifiqueu el màxim possible el valor de M .
Ajuda: calculeu els tres termes que apareixen en l’equació (1) per al cas f (x) = x4 , a = 0 i b = h. En
particular, haureu de calcular el valor de la integral exacta i de l’aproximació de Simpson per aquest cas
particular i simplificar tenint en compte que 5 · 242 = 2880.
b) [1 punts] Escriviu l’expressió de l’error comès pel mètode del Simpson compost quan s’integra entre a i b.
Quina relació hi ha entre aquesta expressió i el resultat obtingut a l’apartat a)?
c) [1 punts] Calculeu l’aproximació de la integral
Z 2
x4 dx
0

utilitzant el mètode de Simpson Compost amb n = 1. Utilitzant els resultats obtinguts en els apartats
anteriors, calculeu l’error que es comet a l’aproximar aquesta integral.
No podeu calcular l’error calculant el valor exacte de la integral.

Resultats:

a) M =

b) error Simpson compost

Z 2
c) x4 dx ≈ error =
0
3. [3.5 punts] La velocitat, v(t), d’un vehicle en funció del temps ha estat mesurada en tres instants de temps
i tabulada en la següent taula:
ti -1 0 1
v(ti ) 1 3 2

a) [1.5 punt] Aproxima la velocitat del vehicle v(t) amb una paràbola, p(t), fent servir el criteri de mı́nims
quadrats.
b) [1 punts] Calcula el valor aproximat del desplaçament del vehicle entre t = −1 i t = 1 utilitzant la paràbola
de l’apartat a).
Ajuda: El desplaçament d’un vehicle entre t = T1 i t = T2 es defineix com x(T2 ) − x(T1 ). Tenint en compte
que la velocitat es defineix com la derivada de la posició v(t) = dx/dt i utilitzant el teorema fonamental del
càlcul s’obté que el desplaçament entre t = T1 i t = T2 es pot calcular com
Z T2
x(T2 ) − x(T1 ) = v(t) dt.
T1

c) [1 punts] En l’apartat b) utilitzant la paràbola trobada a l’apartat a) heu calculat una aproximació a la
integral Z T2
v(t) dt.
T1
Digueu si el mètode utilitzat per aproximar aquesta integral es correspon amb algun dels mètodes d’inte-
gració vists a classe i expliqueu perquè.

Resultats:

a) p(t) =

b) Aproximació del desplaçament entre t = −1 i t = 1=

c) mètode =

COMPETÈNCIA GENÈRICA - [10 punts]

a) [5 punts] Expresseu el nombre 4.375 en base 2.

b) [5 punts] Es vol emmagatzemar el nombre (101.0101)2 utilitzant un emmagatzematge en base 2, coma

flotant, utilitzant una mantissa de 5 bits (un d’ells pel signe) i un exponent de 3 bits (un d’ells pel signe)
i mitjançant arrodoniment per eliminació. Retorna la representació d’aquest nombre en aquest format i
calcula l’error associat a l’aproximació.

Resultats:

a) 4.375=

b) representació

error absolut
 Matemàtiques 3
Curs 2012-2013/Q1
Primer Parcial. 31/10/12. Versió 2.
√
1. [3 punts] Ens plantegem trobar una aproximació al nombre 1/ 17. Per fer-ho decidim utilitzar el següent
mètode iteratiu
xk
xk+1 = (3 − 17x2k )
2
a) [1 punts] Feu dues iteracions d’aquest mètode prenent com a punt inicial x0 = 1.
b) [1 punts] Observant la següent taula de resultats (on α és el valor exacte buscat), digueu quin és l’ordre de
convergència d’aquest mètode i justifiqueu perquè.

k xk |xk − α|
0 0.250000000000000 0.007464374963667
1 0.242187500000000 0.000348125036333
2 0.242534875869751 0.000000749166582
3 0.242535625032862 0.000000000000347

c) [1 punts] Comproveu si l’iterat x2 de la taula anterior satisfà el criteri d’aturada de l’error relatiu aproximat
amb tolx = 0.0005.
Com no disposeu de calculadora aproximeu les aproximacions xk a 8 decimals arrodonint (no truncant) i
preneu 1/xk ≈ 4 quan ho necessiteu.

Resultats:

a) x1 = −7 x2 = 2905
b) ordre de convergència = 2
c)  SI que es verifica  NO que es verifica

Solució.
a) x1 = 12 (3 − 17) = −7, x2 = − 27 (3 − 17 · 49) = − 27 (−830) = 2905.
b) El mètode té una convergència quadràtica. Veiem que el nombre de dı́gits correctes després de la coma
decimal s’incrementa de 3 (per x1 ) a 6 (per x2 ) i finalment a 12 (per x3 ), il·lustrant la convergència
quadràtica.
Una altra manera de veure-ho és considerar els errors absoluts de les diferents aproximacions que ens donen
a la taula i calcular el seu quadrat (arrodonint a un decimal no nuls per cada aproximació per simplificar
els càlculs). En aquest cas s’obté

k |Ek | = |xk − α| |Ek |2 = |xk − α|2

0 0.007 0.000049
1 0.0003 0.0000009
2 0.0000007 0.0000000000049
3 0.0000000000003

i clarament veiem que |Ek+1 | ≈ |Ek |2 .

c) Per tal de saber si x2 satisfà el criteri d’aturada de l’error relatiu hem de verificar si:

|x3 − x2 |
< 0.0005
|x3 |

on x2 i x3 venen donats a la taula.

|x3 − x2 | 1
= ·|x3 − x2 | ≈ 4|x2 − x3 | = 4 ·(0.24253563 − 0.24253488) = 4 ·0.00000075 = 0.000003 = 3 ·10−6.
|x3 | x3

Per tant, si que es verifica que

|x3 − x2 |
= 3 · 10−6 < 0.0005.
|x3 |
2. [3.5 punts] L’error a l’aproximar una integral definida utilitzant el mètode de Simpson simple es pot escriure
com
Z b
f (x)dx − S(f ) = M f (4) (ξ), (1)
a

on S(f ) és l’aproximació del mètode de Simpson simple (que equival al mètode compost amb un sol interval), ξ
és un punt entre a i b i on M és una constant que no depèn de la funció que s’integra.
a) [1.5 punts] Trobeu el valor de la constant M en el cas que f (x) = x4 i prenent com a lı́mits d’integració
a = 0 i b = h. Simplifiqueu el màxim possible el valor de M .
Ajuda: calculeu els tres termes que apareixen en l’equació (1) per al cas f (x) = x4 , a = 0 i b = h. En
particular, haureu de calcular el valor de la integral exacta i de l’aproximació de Simpson per aquest cas
particular i simplificar tenint en compte que 5 · 242 = 2880.
b) [1 punts] Escriviu l’expressió de l’error comès pel mètode del Simpson compost quan s’integra entre a i b.
Quina relació hi ha entre aquesta expressió i el resultat obtingut a l’apartat a)?
c) [1 punts] Calculeu l’aproximació de la integral
Z 2
x4 dx
0

utilitzant el mètode de Simpson Compost amb n = 1. Utilitzant els resultats obtinguts en els apartats
anteriors, calculeu l’error que es comet a l’aproximar aquesta integral.
No podeu calcular l’error calculant el valor exacte de la integral.

Resultats:

a) M = −h5 /2880

(b − a)5 (4) (b − a)h4 (4)

b) error Simpson compost − f (ξ) o bé − f (ξ)
2280n4 2880
Z 2
c) x4 dx ≈ 20/3 error = −4/15
0

Solució.
a) En el cas particular que f (x) = x4 , a = 0 i b = h tenim que
Z h Z h  5 h
4 x h5
f (x)dx = x dx = = .
0 0 4 0 5
L’aproximació del mètode del Simpson en aquest cas és

4  
4 h2 + h4 h5 4 h5 5 5h5
S(f ) = h = 4
+ 1 = · =
6 6 2 6 4 24

i la derivada quarta de la funció és f (4) (x) = 4 · 3 · 2 = 4! = 24 per a tot x ∈ R.

Per tant, l’equació (1) en aquest cas queda:
h5 5h5
− = 24M.
5 24
Per determinar el valor de M només falta simplificar
   
1 h5 5h5 h5 24 25 h5 h5
M = − = − =− 2
=− .
24 5 24 24 5 · 24 5 · 24 5 · 24 2880

b) L’error del mètode de Simpson compost ve donat per

(b − a)5 (4) (b − a)h4 (4)
ES = − f (ξ) = − f (ξ)
2280n4 2880
on n és el nombre de subintervals que es consideren, h és la longitud dels subintervals i ξ ∈ [0, h].
Si prenem n = 1 i h = (b − a) en l’expressió anterior obtenim l’error del mètode del Simpson simple
h5 (4)
ES = − f (ξ),
2880
que és la mateixa expressió obtinguda en l’apartat a), prenent M = −h5 /2880 en l’equació (1).
 c) El mètode de Simpson compost amb n = 1 coincideix amb el mètode de Simpson simple, per tant
Z 2
2
40 20
x4 dx = 0 + 4 + 24 = =
0 6 6 3

L’error de Simpson per n = 1 ve donat per

(b − a)5 (4) 25 25 25 4
ES = − f (ξ) = − 24 = − 2
24 = − =− ,
2280 2280 5 · 24 5 · 3 · 23 15
ja que f (4) (x) = 24.

3. [3.5 punts] La velocitat, v(t), d’un vehicle en funció del temps ha estat mesurada en tres instants de temps
i tabulada en la següent taula:

ti -1 0 1
v(ti ) 1 3 2

a) [1.5 punt] Aproxima la velocitat del vehicle v(t) amb una paràbola, p(t), fent servir el criteri de mı́nims
quadrats.
b) [1 punts] Calcula el valor aproximat del desplaçament del vehicle entre t = −1 i t = 1 utilitzant la paràbola
de l’apartat a).
Ajuda: El desplaçament d’un vehicle entre t = T1 i t = T2 es defineix com la diferència entre les posicions
final i inicial, x(T2 ) − x(T1 ). Tenint en compte que la velocitat es defineix com la derivada de la posició
v(t) = dx/dt i utilitzant el teorema fonamental del càlcul s’obté que el desplaçament entre t = T1 i t = T2
es pot calcular com
Z T2
x(T2 ) − x(T1 ) = v(t) dt.
T1

c) [1 punts] En l’apartat b) utilitzant la paràbola trobada a l’apartat a) heu calculat una aproximació a la
integral
Z T2
v(t) dt.
T1

Digueu si el mètode utilitzat per aproximar aquesta integral es correspon amb algun dels mètodes d’inte-
gració vists a classe i expliqueu perquè.

Resultats:

1 3
a) p(t) = 3 + t − t2
2 2
b) Aproximació del desplaçament entre t = −1 i t = 1= 5

c) mètode = Simpson simple

Solució.
a) Hem de fer l’aproximació per mı́nims quadrats. Busquem,

p(t) = a0 + a1 t + a2 t2 .

En aquest cas:
X
n
E(a0 , a1 , a2 ) = (vi − a0 − a1 ti − a2 t2i )2 .
i=0

Per tant, els valors d’a0 , a1 i a2 que fan que p(t) sigui l’interpolant d’v(t) segons el criteri de mı́nims
quadrats es determinen mitjançant la minimització

min E(a0 , a1 , a2 ).
a0 ,a1 ,a2

Determinarem els paràmetres a0 , a1 i a2 imposant que

∂E ∂E ∂E
=0 , =0 i = 0.
∂a0 ∂a1 ∂a2
 El sistema resultant és, doncs:

 ∂E Xn

 = −2(vi − a0 − a1 ti − a2 t2i ) = 0

 ∂a0



 ∂E
i=0
Xn
= −2ti (vi − a0 − a1 ti − a2 t2i ) = 0

 ∂a 1

 i=0

 ∂E Xn

 −2t2i (vi − a0 − a1 ti − a2 t2i ) = 0
 ∂a =
2 i=0

Simplificant els termes i aı̈llant els valors d’a0 , a1 i a2 s’obté:

X
n  X
n  Xn
a0 (n + 1) + a1 ti + a 2 t2i = vi
i=0 i=0 i=0
X
n  X
n  X
n  Xn
a0 ti + a 1 t2i + a2 t3i = ti vi
i=0 i=0 i=0 i=0
X
n  X
n  X
n  Xn
a0 t2i + a1 t3i + a2 t4i = t2i vi
i=0 i=0 i=0 i=0

que en forma matricial s’expresa com

 X
n X
n   X n 

 

 n+1 ti t2i
 
 vi 

    




 X i=0
X
i=0
X   a0    X
i=0


 n n n
 n
 ti t2i t3i  ti vi
   a1  =  
 i=0  a2 
 n 

 Xn
i=0
X
n
i=0
Xn  

i=0
X 

 4  
 

t2i t3i ti 
 t2i vi 

i=0 i=0 i=0 i=0

Finalment, utilitzant les dades experimentals donades a la taula, obtenim

    
3 0 2  a0   6 
 0 2 0  a1 = 1
   
2 0 2 a2 3

Que té per solució: a0 = 3, a1 = 21 , a2 = − 23 Per tant, el polinomi buscat és,

1 3
p(t) = 3 + t − t2 .
2 2

b) Volem calcular
Z 1
v(t) dt = x(1) − x(−1).
−1

Aproximarem la integral de la següent manera,

Z 1 Z 1 Z 1    1
1 3 1 1 1 1 1 1
v(t) dt ≈ p(t) dt = 3 + t − t2 dt = 3t + t2 − t3 = 3+ − −(−3+ + ) = 5.
−1 −1 −1 2 2 4 2 −1 4 2 4 2

c) A l’apartat a) hem trobat p(x) utilitzant el criteri de mı́nims quadrats. Ara bé, donat que només hi ha 3
dades, la paràbola que minimitza la distància a tots els punts és la que passa exactament pels punts. Per
tant, en realitat aquesta paràbola també és el polinomi interpolador pur de la funció amb les dades donades
a la taula. Aixı́ doncs, si interpolem amb la paràbola que passa per tres punts i després integrem estem
fent el mètode de Simpson simple (que consisteix en construir la paràbola que passa exactament pels tres
punts i integrar-la).
 COMPETÈNCIA GENÈRICA
1. [10 punts]

a) [3 punts] Expresseu el nombre 4.375 en base 2.

b) [4 punts] Es vol emmagatzemar el nombre (101.0101)2 utilitzant un emmagatzematge en base 2, coma
flotant, utilitzant una mantissa de 5 bits (un d’ells pel signe) i un exponent de 3 bits (un d’ells pel signe)
i mitjançant arrodoniment per eliminació. Retorna la representació d’aquest nombre en aquest format i
calcula l’error associat a l’aproximació.

Resultats:

a) 4.375= (100.011)2

b) representació 1 0 1 0 0 0 1 1
| {z } | {z }
mantissa exponent

error absolut 2−2 + 2−4 = 0.3125

a) Donat el nombre 4.375, convertirem primer la part entera a binari i després la part decimal. Com que
4 = 22 = 22 = (100)2 . En relació a la part decimal

0.375 × 2 = 0.75 + 0
0.75 × 2 = 0.5 + 1
0.5 × 2 = 0+ 1

És a dir, 0.375 = (0.011)2 . Ajuntant els dos resultats anteriors, es té que 4.375 = (100.011)2.
b) Com que (101.0101)2 = (0.1010101)2 · 23 = (0.1010101)2 · 2(11)2 , si utilitzem 5 bits per a la mantissa i 3 per
l’exponent i arrodonim mitjançant eliminació, guardarı́em el següent nombre

1 0 1 0 0 0 1 1
| {z } | {z }
mantissa exponent

Tenint en compte que

(101.0101)2 = 22 + 20 + 2−2 + 2−4
i que
(0.1010)2 · 2(11)2 = (0.1010)2 · 23 = (101.0)2 = 22 + 20
l’error absolut serà

Ea = 22 + 20 + 2−2 + 2−4 − 22 + 20 = 2−2 + 2−4 = 0.25 + 0.0625 = 0.3125.