Càlcul II Enginyeries Quı́mica i de Materials

Exercicis 2. Problemes numèrics i errors. Semestre de Primavera 2011-12

1. Realitzeu els següents càlculs, operant amb dos dı́gits i arrodonint

(0.56 · 0.65) · 0.54 , 0.56 · (0.65 · 0.54) .

2. Calculem, treballant amb tres dı́gits significatius i arrodonint cada operació, el valor de l’ex-
pressió 57 − 32 . Quin resultat s’obté?

3. Calculeu (i) exactament, (ii) usant tres dı́gits significatius i tallant, (iii) usant tres dı́gits i arro-
donint. Determineu si hem tingut alguna pèrdua de xifres significatives.

(a) 14.1 + 0.0981. (c) (164. + 0.913) − (143. − 21.0).

(b) 0.0218 · 179. (d) (164. − 143.) + (0.913 − 21.0).

4. Calculeu (i) exactament, (ii) usant tres dı́gits significatius i tallant, (iii) usant tres dı́gits i arro-
donint. Compareu els errors relatius dels apartats (ii) i (iii).
4
(a) 5
+ 13 . (c) ( 31 − 3
11
) + 3
20
.
4
(b) 5
· 13 . (d) ( 31 + 3
11
) − 3
20
.

5. Resoleu l’equació
a x
= 0.2 − ,
x 100
on a = 1.000 ± 0.001 i estudieu els efectes de la incertesa d’a sobre les solucions de l’equació.

6. Siguin a = 2.21 ± 0.001, b = 3.01 ± 0.001,√c = 2.05 ± 0.01 i d = 0.452 ± 0.002. Calculeu
l’error absolut comès en el càlcul de ln a, eb , c i sin d.

7. La fracció de dissociació de N2 O4 a 45o C es pot calcular a partir de la pressió P i de la constant

d’equilibri Kp usant la fórmula s
Kp
α= ,
4P + Kp
on P s’expressa en atmosferes. Amb quina exactitud podem determinar α, si Kp = 0.664±10−3
i P = 10 ± 10−2 atm?

8. El volum V d’un tor de radi interior a i radi exterior b es pot calcular usant la fórmula

π2
V = (a + b)(b − a)2 .
4
Si hem mesurat valors aproximats a = 4 ± 0.1 cm i b = 6 ± 0.1 cm, amb quina exactitud pot
ser determinat V ?
 9. D’un triangle T, en coneixem aproximadament un costat a = 6.0 ± 0.1 cm, un altre costat b =
4.0 ± 0.1 cm i l’angle entre aquests dos costats θ = π6 ± 0.02 radians. Doneu una aproximació
de l’àrea A de T usant la fórmula
1
A = ab sin θ ,
2
i també una fita aproximada de l’error absolut en el resultat, usant la fórmula de propagació de
l’error.

10. A partir de les dades aproximades π = 3.14 ± 2 · 10−3 , a = 0.65 ± 10−2 i b = 1.10 ± 10−2
calculem el valor A = π 2 (b2 −a2 ). Per la fórmula aproximada de propagació de l’error obtenim
A = 7.764435 ± ǫ, quin és el valor de ǫ?
√ √
11. Volem calcular la quantitat A = ( 10 − 3)4 i coneixem x ≈ 10 amb uns quants decimals.
Quina de les fórmules és millor numèricament?
√ √
a) ( 10 − 3)4 b) √ 1 c) (19 − 6 10)2 d) 1√
( 10+3)4 (19+6 10)2

12. Les següents expressions són matemàticament equivalents:

√ 1 √ 1
( 5 − 2)2 = √ = (9 − 4 5) = √ ,
( 5 + 2)2 9+4 5
√
però no són numèricament equivalents. Si només coneixem 5 aproximadament, quina és la
millor manera de fer el càlcul?

13. Volem calcular l’expressió √

(1) ( 2 − 1)6 ,
√
emprant el valor aproximat 1.4 per a 2. Podem triar entre substituir el valor aproximat en (1)
o en qualsevol de les següents expressions equivalents:
1 √ 1
(2) √ , (3) (3 − 2 2)3 , (4) √ ,
( 2 + 1)6 (3 + 2 2)3
√ 1
(5) 99 − 70 2, (6) √ .
99 + 70 2
Quina alternativa dóna el millor resultat i per què?